Page 1

EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

Pere Cortés Roca Treball de Recerca Tutor: José Luis Herrera 2n de Batxillerat 2 IES Montserrat 6 de novembre del 2013


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

Agraïments: Aquest Treball de Recerca no hagués estat possible sense l’ajuda d’aquelles persones que han estat en mi durant tot el procés de realització, així que agraeixo al professor d’educació física i tutor de primer d’ ESO a l’I.E.S. Montserrat i tutor del Treball, José Luis Herrera, la seva inestimable col·laboració. També vull agrair a totes les persones que em van ajudar en tot el procés de recuperació des de la meva família fins els meus amics, passant per el personal de l’hospital i el de rehabilitació. També la col·laboració i interès del fisioterapeuta del Club Esportiu Europa, Marc Sisquella, que m’ha ajudat a respondre molts dubtes sorgits.

Moltes gràcies.

1


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ ÍNDEX: Pàgines

1. Introducció

3

2. Les fases d’una lesió de menisc

4

3. Dia a dia d’una lesió

7

Del 2 de gener al 14 de gener

8

Del 14 de gener al 28 de gener

13

4. Operació

17

5 i 6 de febrer

18

Del 5 de febrer al 18 de febrer

20

Del 18 de febrer al 4 de març

24

Del 4 de març al 19 de març

25

Del 19 de març al 13 d’abril

28

5. Fisiologia del genoll

32

Lligaments

34

Meniscs

35

6. Entrevista al fisioterapeuta

37

7. Conclusions

42

8. Bibliografia

44

9. Annexos

45

Història del C.E. Europa.

46

Ressonància magnètica

48

L’entrevista des del meu punt de vista

51

2


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ INTRODUCCIÓ: Molts nens i nenes, quan són petits tenen un somni, ser futbolistes professionals. Un somni el qual molt pocs arriben i que amb el pas del temps, altres canvien per altres professions, però mai sense deixar de banda l’estima a aquest esport. Aquest és el meu cas, com el de molts altres. Quan arribes a una certa edat, i veus que et queda moltíssim camí per arribar-hi veus que potser no és la millor opció. Tries un altre camí, en el meu cas els estudis de ciències de l’activitat física i de l’esport. Però, com bé he dit abans, sense deixar endarrere la il·lusió per seguir practicant l’esport de la meva vida. Per sort puc gaudir i jugar en un club centenari de Barcelona, el Club Esportiu Europa. En concret, sóc jugador del Juvenil “D” del club i jugo en la primera divisió Juvenil de la federació de futbol de Catalunya. Com tota activitat, esport, feina... el futbol té els seus riscos. Un d’ells i molt comú són les lesions. Són ruptures, esquinços, derrames, sobrecarregues... tot tipus d’anomalies físiques que no et permeten gaudir de l’activitat esportiva al cent per cent. El futbol, és un esport molt exigent físicament i quan portes el teu cos al límit pots patir diverses lesions. Durant els anys que jugo he patit diferents petites lesions, que amb un petit període de descans i alguna sessió de recuperació he pogut superar amb facilitat. Però el dia 2 de gener del 2013 em vaig fer la lesió més greu que he patit fins ara: un trencament del menisc intern del genoll dret. Aquesta lesió va ser molt dura per a mi, ja que sóc una persona que li encanta moure’s i fer molt esport. En aquest període que estava lesionat, sempre em feia la mateixa pregunta: tornaré a sentir-me igual després de la lesió física i psicològicament? Finalment vaig decidir que podria ser una bona tesi per un treball de recerca, i juntament amb el meu tutor, el José Luis Herrera, hem muntat un treball de recerca amb una finalitat i una conclusió: aprendre més sobre l’anatomia del genoll i com la psicologia annexa d’una bona recuperació física té un gran paper en la recuperació de la lesió.

3


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

LES FASES D’UNA LESIÓ DE MENISC.

4


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Trencaments de menisc: són causats per un traumatisme indirecte exercit sobre el genoll. Les característiques de l’accident gairebé sempre són les mateixes: 

Moviment brusc, ràpid i quasi instantani. Generalment violent.

Actua de tal manera que el genoll suporta tota la forta pressió del traumatisme.

Sorprèn l’articulació en diferents situacions, com per exemple quan el genoll es troba en hiperextensió forçada i violenta, com en el cas d’un futbolista que dóna una puntada de peu al buit.

Símptomes: la successió dels fets normalment és la següent: 

Dolor molt intens i, de vegades, esgarrant.

Limitació funcional de l’extremitat, generalment en el genoll es bloqueja a la flexió.

Podem trobar derrame articular.

L’únic que varia és la intensitat dels símptomes.

Examen clínic: 

Claudicació per dolor.

Augment del volum del genoll en menor o major intensitat, per culpa del derrame.

Dolor a la pressió digital, sigui interna o externa.

No sempre s’aconsegueix realitzar un examen més complet ja que el dolor de l’articulació és molt abundant.

Radiografia: generalment és normal ja que serveix per descartar qualsevol tipus de lesió annexa. Com ara despreniments ossis per tracció, tumors... Diagnòstic: en aquest moment, en la majoria de casos, només s’aconsegueix determinar que es tracta d’una important lesió en parts toves. No és possible identificar amb precisió una lesió determinada. Tractament: el repòs del genoll serà absolut. Un embenat contundent obert perquè no ens permeti la mobilitat de l’articulació. Prendre els antiinflamatoris

5


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ receptats pel metge. Col·locar-li gel amb abundància a la zona afectada. De 7 a 10 dies amb l’ajuda de crosses. Més proves: es realitzen altres proves que ens ajuden a veure amb més claredat l’abast de la lesió, com ara la ressonància magnètica. Aquesta prova ajuda al doctor a valorar la lesió i decidir si cal algun tipus d’intervenció quirúrgica. Meniscectomia artroscòpica: és l’ intervenció que es fa servir en vies més generals. Ens trobem múltiples avantatges. Ens permet una visualització global de l’interior de l’articulació. També podem veure una resecció del menisc selectiva, limitada pel segment trencat o lesionat del menisc, mantenint la resta intacta. Amb bones tècniques és possible aconseguir una extracció del despreniment de menisc de la càpsula. El post operatori és molt breu però dolorós. Necessita una immobilització total d’uns 10 dies i després la recuperació pot ser d’un termini temporal diferent per a cada persona.

6


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

DIA A DIA DE LA LESIÓ.

7


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Dimecres 2 de gener Després de cinc mesos de treball intens, entrenant mínim tres cops per setmana arriben les vacances de Nadal. On el club ens dóna una setmana i mitja de festa. Aquest dimecres, era el primer entreno després de la petita pausa i el primer de l’any 2013. Naturalment, després de passar un petit període sense realitzar una activitat física regular, el cos tècnic va preparar unes sessions en les quals es treballés per millorar la forma física, fent exercicis tàctics i tècnics. Al final de la sessió, vam fer una ronda de xuts a porteria, lliures, és a dir, sense oposició. En aquell exercici final va ser on vaig patir la lesió. Al colpejar la pilota, la cama es va estirar del tot i això va provocar que notés un petit mal gest i “creck”. Normalment quan estàs en calent, quan notes petites anomalies al teu cos, no les notes tant, i això és el que em va passar a mi. Quan va acabar la sessió i el meu cos ja estava més relaxat després de l’activitat física vaig començar a notar com un pinçament al genoll dret cada cop que recolzava aquesta cama al terra. A mesura que anava passant el temps m’anava fent més mal i el pinçament era cada cop més fort. Després de sopar vaig prendre un antiinflamatori. En cap moment vaig pensar en que aquest mal gest seria el principi d’una llarga experiència com la que he passat. Dijous 3 de gener Quan em vaig aixecar del llit i vaig recolzar la cama dreta al terra per tal d’incorporar-me vaig notar un dolor bastant agut a la zona del genoll, més abundant del que sentia el dia anterior. Ràpidament vaig mirar-me el genoll i es podia apreciar amb remota facilitat que tota la zona de l’articulació esmentada anteriorment estava inflamada. La meva primera reacció va ser de preocupació i de seguida vaig

comunicar el que em passava als meus pares i a

l’entrenador. Vam quedar que aniria a veure a la fisioterapeuta del club i que em faria una exploració per poder deduir l’abast de la lesió.

8


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

Imatge d’un genoll inflamat a causa d’un trencament de menisc

Vaig arribar al camp d’entrenament i li vaig explicar les sensacions que tenia a la fisioterapeuta. Ella em va fer un seguit de proves d’exploració bàsiques per tal de descartar lesions més greus. Primer de tot em vaig estirar a la llitera cap per amunt mentre la fisioterapeuta em sostenia el taló de la cama lesionada, amb la cama doblegada. Va fer pressió per comprimir el genoll mentre és trencada la cama cap a dins i cap a fora per tal de generar molèstia o dolor. Un clic o un dolor sobre la part interior de l'articulació indiquen una ruptura o pinçament a l’interior del menisc. Aquest examen físic és conegut com a prova de McMurray1. Es veu com el professional subjecta la cama lesionada, una mà per la zona del genoll i l’altre per el taló. La prova consisteix en fer rotar la cama, buscant una molèstia o un dolor.

Després de realitzar la prova de McMurray, per descartar una de les lesions més comunes d’aquest esport (el trencament del lligament creuat anterior) va procedir a fer-me un altre examen físic. Seguidament va descartar la lesió que més temia, i em va recomanar que no practiqués més esport fins que no m’hagués examinat un metge qualificat en traumatologia.

1

McMurray nom del doctor que va descubrir aquest examen físic.

9


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

Informe mèdic de la visita d’urgències a la Clínica Sant Honorat.

10


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

Divendres 4 de gener Conseqüent amb el consell que em va donar la fisioterapeuta del club, vaig decidir, junt amb els meus pares anar d’urgències a l’hospital que cobreix la meva assegurança. La Clínica Sant Honorat2. El doctor de traumatologia d’urgències de la clínica primer de tot em va preguntar un per un sobre els moviments que havia fet en quan vaig notar per primer cop el dolor. Aquesta pregunta és clau per poder tenir més dades de la lesió patida. També em va preguntar les sensacions que tenia. Li vaig respondre que tenia dificultats per caminar i que cada cop que estirava la cama del tot, notava una pressió a la part interna del genoll molt aguda. Després d’aquestes preguntes va passar a fer-me un examen físic igual que el que em va fer el dia anterior la fisioterapeuta del club, és a dir, que va aplicarme la prova de McMurray i va descartar un trencament dels lligaments creuats anteriors. Posteriorment, vaig passar a la sala de raig x. Per tal de fer-me unes radiografies per descartar cap anomalia ni cap lesió a l’estructura òssia (ròtula, tíbia, peroné o fèmur). A la radiografia el metge va poder veure que no patia cap lesió òssia i va tornar a realitzar-me la prova de McCurray. Després d’aquests exàmens, va dictaminar i posar a l’expedient mèdic que patia un pinçament al menisc intern del genoll dret. Va col·locar-me una bena dura, per tal de immobilitzar l’articulació però a la vegada deixant una mica de mobilitat. És una vena que s’aplica des de la cuixa fins quasi bé al final del bessó. Amb la cama semi flexionada. Va aplicar-me un embenat compressiu del genoll. Aquest embenat es fa servir per tal de reduir o contenir una inflamació. Primer de tot em va col·locar el genoll en una posició de semi flexió entre uns 5 o 10º. Aleshores em va aplicar una capa de bena de cotó que envoltava just des del turmell fins quasi bé el final de la cuixa. Després em va aplicar una bena adhesiva per sobre de la bena de cotó amb forma d’espiral per tal d’aconseguir un grau adequat de tensió i de superposició.

2

Av. del Tibidabo, 20 (Sant Gervasi)

11


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

En aquesta imatge es veu la bena més superficial, una bena dura que no em deixa estirar ni reprimir la cama més de 5 º.

Em va receptar prendre’m un antiinflamatori cada 8 hores durant una setmana, també ser ajudat durant deu dies per dues crosses. El metge em va marcar dues setmanes de repòs i em va donar hora per tal de que el doctor em visités i controlés l’evolució de la lesió. Del divendres 4 de gener fins el 14 de gener Van ser dues setmanes molt dures d’estar quasi deu dies caminant amb l’ajuda de crosses i sense poder recolzar el peu dret a terra. Van ser dies on van passar moltes sensacions i pensaments diferents. En cap moment vaig pensar en que seria una lesió greu ja que quan va arribar el dia 14, vaig anar a visitar al doctor. Primer de tot em va retirar la bena i em va fer un petit i ràpid examen físic. Com era de preveure, la inflamació havia disminuït amb claredat i les reacciones fisiològiques del meu genoll dret eren, dins de la situació, normals. Per revisar el líquid sinovial del genoll, em va fer estirar totalment la cama, i amb els nusets de la seva mà em va donar uns copets a la ròtula amb la finalitat d’examinar la estabilitat del genoll. En el cas de que la ròtula s’hagués mogut inestablement seria un clar símptoma de que es podria haver petat una mica de líquid sinovial. Després d’aquesta revisió, va dictaminar que a falta de proves més exactes, el resultat era de que havia sigut un pinçament de menisc i que ja estava a punt per començar la rehabilitació esportiva al club. Per assegurar-nos de que tot estava en ordre, em va donar hora a la Clínica Manchón per tal de fer-me una ressonància magnètica.

12


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Del dilluns 14 de gener fins el 23 de gener Després de la última visita al metge, i seguint les seves indicacions, vaig començar una ràpida rehabilitació portada per la fisioterapeuta del club: la Montse. Els dos primers dies només vaig fer exercicis de reforçament del quàdriceps i del bíceps femoral de la cama dreta, per compensar l’esforç que havia fet fins llavors la cama esquerra. Els exercicis començaven amb estiraments, molt importants per no patir elongacions ni ruptures musculars al tornar a practicar activitat física. Després, amb l’ajuda de una cinta elàstica, lligada a un suport. Col·locar la cama de manera que la cinta t’aguanti per la zona de la tíbia. I aguantant-te amb l’altre cama, consta en estirar cap endavant, endarrere, a la dreta o a l’esquerra depenent si vols treballar quàdriceps (endavant), bíceps femoral (darrera), abductors (dreta) i adductors (esquerra). Després de fer 5 series de 20 segons de cada un passava a fer un segon exercici. Amb l’ajuda del bosu3, feia diferents exercicis de propiocepció amb dues finalitats: reforçar muscularment el quàdriceps i la resta de músculs de la cama i augmentar la estabilitat del genoll. Finalment, per fer l’últim exercici necessitava l’ajuda de la paret. Consistia en recolzar l’esquena i amb les cames formar un angle de 90 graus. D’aquesta manera, treballava la resistència dels músculs de la zona superior de la cama. Durant aquests dies, la fisioterapeuta em va col·locar un” tapin neuromuscular”. Aquestes cintes consisteixen en un innovador i efectiu mètode d’embenat que optimitza el procés de recuperació del cos afavorint els processos regeneratius endògens; últimament s’ha fet molt comú i popular entre els fisioterapeutes de tot el món.

Em van col·locar el tapin des de la zona interior de sobre del genoll fins a la part exterior de sota del genoll.

3

El bosu

13


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Després d’aquests dos dies vaig passar a començar a córrer, progressivament per no patir altres lesions. Però sense deixar de banda els exercicis anteriors i poc a poc vam anar augmentant la dificultat amb la ajuda de peses i cintes amb més resistència. Una setmana després, l’evolució del genoll era la correcte i amb el consentiment de la fisioterapeuta i del cos tècnic vam decidir començar a entrenar amb suavitat, però ja amb el grup. El dia 16 de gener vaig acudir a la clínica per tal de fer-me la ressonància magnètica. Vaig fer dos entrenaments progressius i l’estat del meu genoll era correcte. El divendres, dia en que el cos tècnic dóna la llista de convocats, jo estava dins. La idea era només jugar si el partit no era molt dur i que el rival deixés jugar sense molt contacte físic. Finalment vaig sortir al minut 76 i al fer el primer desplaçament vaig notar un petit pinçament a la zona que havia estat afectada. A l’acabar el partit i ja en fred, vaig estirar la cama però no s’estirava amb totalitat si no que semblava que estava bloquejada. També se’m va bloquejar l’articulació, i el dilluns vaig tornar a anar a la fisioterapeuta, i va tornar a fer tots els exàmens físics fets anteriorment. El seu dictamen va ser que no practiqués esport fins que no tingués els resultats de les proves i saber la opinió del metge especialista. Vaig esperar a anar a buscar els resultats de la ressonància magnètica. Me’ls van donar el dia 23 del mateix mes. La primera persona amb coneixement mèdic que va llegir-los va ser la fisioterapeuta del club, ja que no tenia hora amb el metge fins la setmana que ve. M’ho va deixar ben clar, tenia un trencament en el menisc intern del genoll dret, i ràpidament em va fer saber que el millor era passar per el quiròfan. Jo ja m’ho imaginava i per això no em vaig estranyar gaire. Ara només faltava donar-li les proves al doctor, i que em digués el què.

Dilluns 28 de gener Aquest dia tenia hora amb el meu traumatòleg, el Dr. Montiel, primer de tot em va preguntar que tal estava. Li vaig explicar tot el que havia passat en la setmana anterior, des del partit fins que tenia la cama bloquejada. Després va

14


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ mirar els resultats de la ressonància. Des del primer moment m’ho va deixar clar, havia de passar pel quiròfan si o si. En alguns casos de trencament de menisc no és necessari passar per el quiròfan perquè amb una bona recuperació enfortint els quàdriceps, els bíceps femorals i bessons poden suplir la funció del menisc. Però en el meu cas no podia ser, perquè havia perdut la mobilitat total de l’extremitat. Em va estar explicant una mica el procediment de l’operació i vam buscar una data el més aviat possible. Dilluns dia 5 de febrer, dintre d’una setmana. Però abans de l’operació havia de passar les proves “pre-operatòries”. Jo vaig acceptar decidit, quan abans em recuperés millor, volia acabar la temporada amb el meu equip amb total normalitat.

Resultats de la ressonància magnètica.

15


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Setmana del 28 de gener al 4 de febrer A l’haver decidit la data tant ràpidament, al no tenir assimilat l’abast de la lesió... va ser una setmana molt rara. En tot moment tenia l’operació en ment però com he dit abans no en sabia la totalitat d’ella. Em pensava que era un pur tràmit sense complicacions. S’anava apropant el dia de l’operació, tota la gent que havia passat per ella em deia que estigués tranquil, que la recuperació, si la feia bé, era ràpida. El que em consolava més era que no m’havia trencat els lligaments creuats anteriors. Una lesió que tot futbolista té por, que no vol patir i que requereix una recuperació molt lenta i dolorosa. Era el dia d’anar a fer el pre-operatori. Havia d’anar amb dejú per tal de fer-me les anàlisis de sang. Després em van portar a una sala on em van fer un electrocardiograma per veure que tot estava en ordre. Finalment em van fer una radiografia als pulmons i al cor també, per assegurar que tot estava bé. Totes aquestes proves són obligatòries abans d’entrar en un quiròfan pel fet de que si les coses es compliquen no hi hagi més dificultats cardiovasculars. El dilluns em van tornar els resultats. Els vaig portar al doctor perquè em donés el vist i plau. Tot era correcte. Em va dir que l’endemà havia d’estar a les 12 a la clínica de Sant Honorat amb dejú.

16


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

OPERACIÓ.

17


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Dia 5 i 6 de febrer Tard o d’hora havia d’arribar el dia. Un altre cop en dejú vaig sortir de casa. Vaig voler anar caminant, per la simple raó de que estaria un temps caminant amb ajuda de crosses i amb dificultat. Vaig arribar a l’hospital amb la meva mare. Vam omplir el formulari d’ingrés a la clínica i ens van assignar una habitació. Una infermera ens hi va acompanyar. Era una habitació normal, tal i com esperava, amb un llit típic d’hospital, amb un armari gran, un lavabo, una televisió i un sofà còmode per a les visites. Va entrar una infermera i em va donar instruccions: primer de tot m’havia de despullar i posar-me la bata blau clar típica. Al cap de 5 minuts va arribar una altra infermera amb una màquina de depilar. Dit i fet, em va depilar un tros de la cama dreta, concretament, des del començament del bessó fins la meitat de la cuixa. Després de depilar-me vaig haver d’anar a la dutxa i netejar-me bé tot el cos amb unes esponges especials que et donen allà. Ja dutxat em vaig tornar a vestir amb la bata blava i em vaig estirar al llit. Va tornar la mateixa infermera, i aquest cop em va col·locar un catèter a la zona anterior del canell per poderme subministrar substàncies directament a la sang. Uns minuts després va aparèixer un noi, era el camiller... Ja era l’hora, i encara no m’havia fet a l’idea fins al moment que vaig entrar a la zona de quiròfans. D’aquesta part no me’n recordo molt. Però si que se que quan vaig entrar, vaig saludar al doctor Montiel. Em va preguntar que tal estava i jo li vaig dir que bé. Em moria de ganes de sortir d’allà, ja operat. Em va presentar els anestesistes. Eren dos homes, que primer em van sedar i després em van injectar la epidural. Quan vaig recuperar bé el coneixement estava a una sala d’observació, amb la cama embenada i amb una sensació de tenir molt de fred.

18


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

Aquí es pot observar l’embenat posterior a l’operació, i en tot momento aplicant-li gel per baixar l’inflamació.

Llavors vaig sentir la pitjor sensació que podia tenir. Vaig tocar-me les cames i no notava res, però ràpidament vaig recordar que m’havien posat l’epidural i vaig entendre que en una estona se’m despertarien les cames. Al cap d’una mitja hora em van pujar a l’habitació. Havien passat dues hores i mitja des de que m’havia vingut a buscar el noi de la llitera fins que em va tornar. Estava tota la meva família esperant-me a l’habitació. Tot havia anat molt bé i poc a poc se m’anaven despertant les cames, i cada cop notava més dolor a la zona del genoll dret. Van anar venint visites, jo estava bé però encara no havia expulsat del cos l’anestèsia ni els sedants. Fins que vaig orinar, i ho vaig expulsar tot. La cama em feia bastant mal i per això em van injectar calmants via el catèter. El doctor va passar al cap de dues hores per explicar-nos com havia anat tot, tot correcte, m’havia extret el tros trencat del menisc. Ja havia superat la primera part de la recuperació. Seguidament em van portar el sopar, però primer m’havia de beure una ampolla de 33 cl. d’aigua per veure si el meu cos tolerava aliments i líquids. Efectivament, llavors vaig començar a sopar, un menjar molt mític en tot el món, el menjar d’hospital. Tenia molta gana, així que m’ho vaig menjar tot. Quan vaig acabar va venir una infermera i em va explicar com aniria la nit. Aniria passant cada dues hores una infermera per fer-me proves vàries. Em prenia la pressió, em punxava per veure el sucre de la sang i em prenien el pols.

19


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ La nit es va fer molt llarga, el fet de tenir els talls al lateral del genoll no podia dormir de costat. Entre que havia de dormir mirant cap amunt i que cada dues hores em despertaven no vaig poder descansar gaire. Es va fer de dia, em van portar l’esmorzar. Vaig passar tot el matí a l’habitació amb companyia d’un amic. Finalment cap a la una del migdia va venir la doctora i em va donar l’alta mèdica. Em vaig treure la bata, i per fi em vaig vestir. Vaig agafar les crosses i vaig anar cap al cotxe. Per sort, estava bastant conscienciat de que m’ho havia de prendre amb paciència, que em quedaven un parell o tres de mesos sense poder fer vida totalment normal.

Setmanes del 5 de febrer al 18 de febrer El doctor m’havia manat repòs absolut. Això volia dir passar-me el dia estirat, sigui el llit o sigui al sofà, sense fer cap mena d’esforç. Durant el dia havia d’anar prenent antiinflamatoris i m’havia d’injectar heparina un cop al dia per evitar coàguls en estat de repòs absolut.

Gràcies a tota la meva família i amics van fer possible que fos una setmana de repòs total

20


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Vaig aprofitar la setmana per mirar sèries i estudiar, mentre de tant en tant rebia alguna visita. Al cap de setmana, junt amb els meus pares vam decidir que el passaríem al poble. Amb el mateix objectiu, repòs absolut. Feia moltíssim fred, però el genoll no em molestava. Quan va arribar la nit, em va començar a fer mal la zona interior del genoll. Vaig pensar que era pel fred, i em vaig prendre un antiinflamatori per poder dormir millor. Cap a les set del matí em vaig llevar amb un dolor insuportable, vaig avisar als meus pares, i pensant fredament vam decidir baixar a Barcelona per anar d’urgències i descartar el que més possible era, una infecció. Vam baixar ràpidament i per sort no hi havia gaire cua a urgències. Em van atendre de seguida. Vaig explicar-li al doctor el que em passava, que tenia com un dolor molt agut en tota la zona interior del genoll operat i que no ho trobava normal. Ell va decidir que obriria la bena per examinar els talls i descartar la infecció. Tot semblava correcte, va descartar la infecció i va arribar a la conclusió de que en l’operació el doctor va poder tocar un nervi sensitiu que passa molt a prop de la zona intervinguda i per això tenia aquell dolor. Finalment em va canviar la bena i em va enviar cap casa per seguir fent repòs. El dia 11 vaig anar a visitar el doctor que m’havia operat i que em portava tota la recuperació. Li vaig explicar el que m’havia passat i va confirmar el que m’havia dit l’altre doctor. Em va retirar la bena i em va treure els punts. M’havien fet dos talls, un de 4 punts i l’altre de 3. Em va posar unes gasses a sobre els talls perquè no s’infectessin i a sobre va col·locar-me una bena elàstica per protegir-ho una mica. Seguidament em va omplir el full per poder començar la rehabilitació el més aviat possible i em va dir que ja no calia que m’injectés heparina.

21


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

Al treure’m l’embenat posterior a l’operació i retirarme els punts, es veia la zona afectada més inflada del normal.

La veritat és que tenia una sensibilitat fora del normal, només que em posés o em tragués la bena ja notava un dolor intens. A tota la zona interior del genoll i la part de dalt del bessó. Només en arribar a casa vam trucar al centre de rehabilitació per començar el més aviat possible. Ens van dir, per sort, que començaria l’endemà mateix. Tenia moltes ganes de recuperar-me, només pensava en tornar a fer vida normal. Va arribar el dia 12, primer dia de rehabilitació. Començava a les quatre. Vaig arribar a les quatre menys deu, amb una bossa on portava uns pantalons curts d’esport. Vaig entrar i vaig parlar amb la recepcionista, em va fer omplir un paper i em va dir que m’esperés a la sala d’espera. Quan em van cridar vaig ensenyar-li totes les proves, i tots els papers de l’operació. Me’ls va examinar la Gemma, la que seria la meva fisioterapeuta de la mútua. El primer dia va ser senzill, tot era nou per mi, un vestidor comú, tot de lliteres amb diferents aparells de recuperació. Des de matalassos, coixins, cintes... tot de material que ajuda a recuperar qualsevol lesió. Em vaig canviar i vaig estirar-me. Va venir la Gemma per explicar-me el que havia de fer durant tota la recuperació, però no em va donar gaires detalls. Seguidament, es va centrar en el que havia de fer aquell dia. Era senzill, el més important era recuperar l’extensió i poder tornar a doblegar l’extremitat. L’extensió la vaig treballar col·locant la cama dreta sobre un coixinet i amb l’ajuda d’uns corrents estimuladors, cada un període determinat de temps, havia d’empènyer cap avall i així cada cop estenia més.

22


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Després, tocava doblegar el genoll. M’ho notava molt tens, per aconseguir-ho comptava amb l’ajuda d’una cinta elàstica, cada cop havia de estirar més cap a mi. A cada estirada doblegava més la cama. Després d’aquest exercici tocava recuperar una mica de musculatura. Com ho feia? Doncs estirava la cama i poc a poc l’aixecava i aguantava vint segons amb la cama estirada. Així treballava sobretot els quàdriceps.

Els corrents ajudaven a estimular la musculatura i això em permetia guanyar massa muscular.

A l’acabar aquest exercici passava a rebre un massatge de 10 minuts amb l’ajuda de l’ultra so. L’ultra so al que ajudava era a desinflamar la zona a l’exterior i a l’interior del genoll. Per acabar, una mica de mobilitat. Cada dia havia de recolzar una mica més el peu a l’hora de caminar per tal d’agafar força i confiança. Passaven els dies, i cada dia era el mateix però els exercicis anaven augmentant de dificultat i de temps. La idea principal era recuperar la mobilitat total a l’extremitat i poder tornar a caminar, cada cop, amb menor ajuda de les crosses. Anaven passant els dies i cada cop m’anava baixant més la inflamació i la irritació. També, cada dia, anava fent més força al recolzar la cama, així se m’acostumava amb més facilitat. El dia 18 de febrer, vaig assolir un gran pas en la recuperació, vaig aconseguir una extensió i una flexió total de l’articulació. Des de llavors vaig començar a

23


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ augmentar de nivell els exercicis de musculació del quàdriceps i del bíceps femoral.

Setmanes del 18 de febrer al 4 de març Aquesta setmana va ser especialment ràpida, tenia moltes ganes de poder caminar, ja que estava fart de les crosses. Et produïen molt dolor a les mans i a les espatlles. El meu objectiu de la setmana era que el divendres comences a caminar per casa, i així va ser. Vaig fer els exercicis que em manaven a rehabilitació amb molta il·lusió i després vaig completar els exercicis opcionals per fer a casa, que m’afavorien en el temps de recuperació. Els dies cada cop passaven més ràpids fins que va arribar divendres, un gran dia per seguir treballant en la recuperació. Vaig començar a caminar sense l’ajuda de crosses per casa i, amb l’ajuda de només una pel carrer. Després d’aquesta gran progressió vaig començar a fer els exercicis de musculació de quàdriceps amb peses de tres kilograms i els del bíceps femoral amb l’ajuda d’una cinta elàstica. Després vaig començar a fer exercicis aeròbics. En que consistien aquests exercicis i quina finalitat tenien? Doncs molt senzill: consistien en retornar una bona estabilitat al genoll i reforçar tota la zona que envolta l’articulació. També tenien un objectiu de recuperar la coordinació i els reflexes. Això ho treballava amb l’ajuda d’una pilota de tennis, amb la que havia de fer figures pel terra. Anaven passant els dies i cada dia tenia més confiança i més força a la cama. Dos dies després la fisioterapeuta em va donar permís per començar a fer bicicleta estàtica, era una gran notícia per a mi. L’esport és una necessitat vital en la meva vida, i el fet de poder tornar a practicar-lo era una gran satisfacció. Em va posar unes pautes per no començar massa fort i cada dia anar pujant una mica més la dificultat. Anava millorant gratament, i amb el pas dels dies vaig començar a caminar, amb algun que altre dolor, però sense l’ajuda de res. Em tornava a sentir un més, poder anar el ritme de la gent sense que tothom et miri i es pregunti que t’has fet.

24


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Al poder caminar, tocava començar a reforçar sèriament la musculació de la cama dreta, per poder aconseguir igualar-la i tornar-la a la normalitat. Vaig afegir peses de diferents magnituds per accelerar el procés de recuperació. Avançava molt ràpidament però en tot moment tenia clar que valia més la pena estar una mica més de temps recuperant-me que no tornar a jugar abans d’hora i trencar-me ràpidament. Finalment, va arribar el dia 4, un dia important pel meu futur. Tocava la segona visita al cirurgià després de la operació. La visita va anar perfecte, vaig sentir tot el que desitjava: que podia començar a fer vida normal i que quan jo cregués podia deixar la rehabilitació de la mútua. Va dir que tot anava sobre rodes i que si seguia així acabaria la recuperació abans d’hora. Em va deixar totalment en mans de la fisioterapeuta del club, que ja em tenia preparada una recuperació estrictament esportiva, dura i fructífera. Tenia moltes ganes d’apropar-me al camp de futbol, i poder treballar a prop del meu equip.

Setmanes del 4 al 19 de març El següent dia després de la visita al doctor, vaig començar a anar al club. El primer dia va ser només perquè em fes diferents exàmens físics. Primer de tot, em va mesurar el perímetre dels meus malucs, per controlar la musculatura. Els resultats van ser els esperats, tenia la cama operada una mica més prima que l’altre. Tot i que normalment la cama dreta, la operada, era més ample al ser dretà. Seguidament em va donar instruccions per els dies següents. Havia de portar oli per a que se’m desenganxessin les cicatrius i no es compactessin amb la pell. També, havia de portar roba còmode per fer esport, és a dir, la roba en que entrenem normalment. Necessitava un calçat adequat per fer els exercicis, unes bambes de “running”4. I finalment, vam organitzar un pla de treball per fer que la recuperació fos l’adequada i més ràpida possible.

4

Expressió anglesa referida a l’esport de córrer.

25


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Vaig anar cada dia dues hores, dues setmanes senceres (dies de partit inclosos). L’ordre del dia era el següent: només arribar em feia una frega de cinc minuts a les cicatrius. Seguidament passava a fer exercicis de musculació de la zona de la cuixa. Primer un exercici en que consistia, amb l’ajuda d’un theraband5 (cinta elàstica) estendre i doblegar la cama fent força oposada. En segon lloc, feia un exercici en que es centrava només en la zona del quàdriceps. Consistia en fer pujar i baixar la cama recta, sense recolzar-la. Ara ja tocava baixar al terreny de joc, on amb l’ajuda de la balla que separa el camp de la grada, lligava la cinta elàstica en una de les balles, col·locava la cama dreta dins i feia diferents exercicis, 75 repeticions de cada un amb la finalitat de fer treballar el bíceps femoral, el quàdriceps, els abductors i els adductors. Al finalitzar aquests exercicis passava a un dels exercicis que més carregava físicament: consistia en aguantar amb una cama tot el pes mentre que l’altre cama quedava penjant al següent esglaó. Primer mirant cap endavant, per tal de fer treballar el bíceps femoral i després cap enrere per fer treballar el quàdriceps. L’exercici el feia amb el complement d’un disc de 15 kg per fer el treball més exigent i eren 3 repeticions de trenta segons. Per acabar de treballar la musculatura de la zona de la cuixa, feia el que se’n diuen “cadiretes”. Consisteix en col·locar les cames amb un angle de noranta graus i recolzar l’esquena a una paret. I amb l’annex del disc, aguantar series de dos minuts. Per acabar el tren inferior del cos, i per augmentar la estabilitat del genoll, feia unes series de propiciació de 5 minuts al disc. Finalment, per no deixar de treballar amb el tronc superior del cos, feia unes series de flexions i d’abdominals. A l’acabar tots aquests exercicis tocava fer la cosa més important de totes, fer estiraments. En feia un o dos per a cada múscul de les cames.

5

Cinta elàstica esmentada anteriorment

26


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

A la primera foto fent recuperació al Camp de L’Àliga un dia de partit. La segona foto fent treball de bíceps femorals amb l’ajuda de la cinta elàstica.

Cada dos o tres dies anava dificultant els exercicis, perquè dia a dia, jo notava una gran millora i la fisioterapeuta també ho notava. Van passar els dies bastant ràpid però sense cap mena de dubte és molt dur veure que mentre tu estàs recuperant per jugar, veure dia a dia centenars de nens entrenant i gaudint del que de moment no pots fer. Però quan la feina es fa ben feta, poc a poc, arriben les bones notícies. El dia dinou de març va ser un dels molts dies ressaltats en la meva recuperació: vaig començar a córrer. Després d’un mes i mig sense córrer les sensacions del principi van ser una mica estranyes. Però amb el pas dels minuts la situació s’anava normalitzant plàcidament. El primer dia vaig córrer durant uns vint minuts i després, per variar, havia de fer els exercicis que feia setmanes anteriors. Els primers dies en que vaig començar a córrer em van tornar a col·locar el tapin neuromuscular, ja que el bessó de la cama dreta no estava al cent per cent. Aquest cop, a diferència de l’última vegada, em van col·loca el tapin a la zona del bessó. Es pot veure clarament com la cinta segueix la zona dels tendons.

27


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Setmanes del 19 de març al 13 d’abril Van ser quasi dues setmanes en que el meu treball no va variar gaire. L’únic diferent que passava era que cada dia anava augmentant el temps i el ritme de la carrera continua. Els exercicis cada dia em costaven menys, i treballava amb l’objectiu de començar a tocar pilota. Tot estava en ordre i el dia quatre d’abril, va arribar un altre gran pas: vaig començar a fer canvis de ritme i de direccions. Amb uns exercicis molt senzills en el que els meus genolls treballaven a un ritme superior als demés exercicis. Del dia quatre al dia nou vaig estar perfeccionant i augmentant de dificultat aquests exercicis. El dia vuit d’abril vaig fer-me una revisió general amb la fisioterapeuta, vam tornar a mesurar l’amplada de totes dues cames i es va veure que la cama dreta, la operada, havia augmentat de volum respecte l’última revisió. Veient que tots els resultats eren correctes em van donar una altre gran notícia, si tot anava bé, l’endemà podia començar a entrenar amb el grup. Gran felicitat el dia del primer entrenament amb el grup.

Al partit contra el Pubilla Casas, els meus companys van sortir amb una samarreta al camp, on em donaven ànims per seguir lluitant en la recuperació.

28


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ La satisfacció que en aquell moment vaig sentir va ser molt gran, però més gran va ser el dia següent. Semblava mentida però el dia havia arribat, em vaig calçar les botes, vaig baixar amb els meus companys, compartir la xerrada tècnica típica abans de cada entreno, donar unes voltes amb ells, estirar, i per fi, el que amb més ganes esperava, tocar pilota! Va ser un gran dia per a mi, però havia d’anar poc a poc, perquè el meu cos es tornés a acostumar-se a l’esport de contacte. Vaig entrenar la resta de la setmana amb normalitat, i inesperadament, 4 mesos després, vaig tornar a estar a la llista de convocats pel partit del cap de setmana. Sabia des d’un principi que si jugava jugaria molts pocs minuts o senzillament cap, però m’era absolutament igual, només de canviar-me amb els meus companys, passar la revisió i estar assegut a la banqueta ja era una gran satisfacció. Era ja quasi el minut 65 quan l’entrenador em va dir que comencés a escalfar, vaig aixecar-me ràpid, i no vaig tardar ni cinc segons a posar-m’hi. Després de tres minuts que es van fer eterns, em va cridar, va donar-me dues consignes tàctiques i només faltava que el joc s’aturés per poder entrar. Tots els companys de la banqueta em van felicitar, això va ser una gran satisfacció per mi i encara em va donar més força per entrar. Per fi es va aturar el joc, era el minut setanta, l’entrenador va cridar al jugador que havia de ser substituït i per fi va arribar el moment. Havia esperat quatre mesos i dotze dies en poder tornar a jugar un partit oficial. A l’entrar al camp vaig sentir crits d’ànims des de la grada, de gent que m’havia animat dia a dia i que havia fet que tot aquest procés hagués sigut més entretingut. Sincerament, el resultat d’aquell partit no em va preocupar gaire ja que tenia dintre meu un sentiment entre felicitat, superació, treball... que no li vaig trobar una paraula per descriure’l. També s’ha de dir que aquestes setmanes van ser molt tenses, tot estava bé, però és cert que després d’estar tant temps parat i tant temps sense estar forçant el meu cos a un nivell tant alt. Però tot anava bé, tot eren bones sensacions. Estava molt content, bàsicament, tornava a sentir-me com qualsevol altre.

29


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

30


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

31


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

FISIOLOGIA DEL GENOLL.

32


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Al tren inferior6 trobem tres articulacions importants, la cintura (que marca el començament i final de les cames), el genoll, i el turmell. No puc parlar de les articulacions sense fer una petita introducció del que són. En una articulació trobem uns conjunts de d’estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos. Les articulacions es poden classificar segons els teixits que intervenen en la seva unió. Poden ser fibroses, cartilaginoses o sinovials. En el cos humà podem trobar diferents tipus d’articulacions, com la sinartrosi (les que vindrien a tenir una nul·la mobilitat), la símfisi (amb un sol moviment) i finalment la diartrosi (amb major amplitud i complexitat de moviment). Però nosaltres ens centrarem en el genoll, el gran protagonista del meu treball. Si volem classificar el genoll segons el tipus de teixits que intervenen en la unió d’ossos, el col·locaríem en les articulacions sinovials. Les articulacions sinovials ens permeten dur a terme una amplia gamma de moviments. Això és possible gràcies a que aquestes articulacions estan embolicades per una coberta lliscant anomenada “sinòvia”. Més precisament, el genoll és una articulació sinovial articulació frontissa. Aquest tipus d’articulacions són les que ens permeten inclinar-nos i alçar-nos, és a dir fer moviments de frontissa. El genoll és una de les extremitats més importants del nostre cos. Té múltiples funcions, que seguidament aniré explicant. És una zona en que els humans ens és molt susceptible a les lesions ja que aguanta tot el nostre pes. Com he comentat anteriorment, el genoll és una zona vital per el nostre funcionament del dia a dia. Des de que ens aixequem del llit fins que ens hi tornem a estirar, aquesta extremitat l’utilitzem ja sigui per caminar, per córrer, pujar i baixar escales, estar més còmodes quan estem asseguts, per saltar... Quan pateixes una lesió al genoll te’n adones de tot això, que et fa la vida molt més fàcil.

L’estructura del genoll és complexa, però no ho és més que les altres articulacions importants. Com ja sabem és l’articulació que annexa el fèmur amb la tíbia i ens permet una mobilitat i una estabilitat molt elevada. 6

De cintura cap avall.

33


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Ara que em fet una introducció general de les articulacions seguida d’una del genoll, ara em centraré en la seva anatomia. Conté una complexa càpsula fibrosa i un gran nombre de lligaments que li donen l’estabilitat que parlava anteriorment. Però encara que sigui molt estable no em d’oblidar que té una gran mobilitat, que s’expressa amb moviments de flexió- extensió i rotació axial. Lligaments: Al genoll trobem quatre lligaments principals, els quals ens donen l’estabilitat necessària. El primer que presentaré serà el lligament creuat anterior (LCA). Aquest lligament és l’encarregat en unir la part lateral del fèmur amb la part de davant de la tíbia, i com indica el seu nom, passant per darrera la ròtula (anterior). Aquest lligament té una funció molt important, ens permet evitar un desplaçament cap enrere de la tíbia respecte a la posició del fèmur. Però aquesta funció a de ser contraposada a una altra, que ens permeti evitar el desplaçament de la tíbia més enrere que la del fèmur. Aquesta funció la fa un dels altres quatre lligaments, en aquest cas és el lligament creuat posterior (LCP). El conjunt d’aquests dos lligaments tan importants és que ens proporcionen una gran estabilitat rotacional al genoll. La seva lesió en esportistes és molt comuna ja que són normalment causades en realitzar activitats físiques molt agressives. La seva recuperació, normalment requereix l’ intervenció quirúrgica. Després trobem el lligament lateral extern, és el lligament encarregat d’unir el fèmur amb el peroné, exactament va des del còndil extern del fèmur i s’insereix en la regió externa del cap del peroné. La seva principal funció és evitar un moviment lateral exagerat del genoll i evitar lesions. També tenim el lligament lateral intern (LLI). Aquest lligament és i té pràcticament la mateixa funció que el lateral extern. Així que ens permet la mateixa estabilitat i ens protegeix de l’extensió del genoll.

34


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

Meniscs: Hi ha una altra estructura molt important, el gran protagonista del treball, el menisc. Primer de tot em de saber que és una estructura fibrocartilaginosa en una forma de mitja lluna, que només omple parcialment la cavitat de l’articulació. El menisc no només el trobem al genoll, també el podem trobar a altres articulacions com ara a la clavícula, a la mandíbula i a l’esternio. Normalment, per això, quan parlem del menisc ens dirigim el que tenim situat al genoll. En el genoll hi trobem dos meniscs, l’intern i l’extern, les dues peces estan formades, com he comentat anteriorment, per un teixit fibrocartilaginós que actuen com a coixinets entre la tíbia i el fèmur. Els dos meniscs no tenen la mateixa forma, el menisc intern té una forma semicircular mentre que l’extern té una forma gairebé circular. La seva zona inferior és totalment aplanada ja que així es pot adaptar a la superfície plana de l’extrem superior de la tíbia. En canvi, per la part superior tenen una forma còncava de manera que formen una cavitat on s’encaixen els còndils del fèmur. El seu gruix no és igual en tot ell, a la vora més externa són més gruixuts i més prims cap a l’interior de l’articulació. Per estar totalment encaixats, estan adherits pels seus extrems a la fossa intercondilar de la tíbia, però d’altre banda estan lliures per la seva part central. Això causa un desplaçament enrere en la flexió i endavant en l’extensió de l’articulació.

35


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Els meniscs tenen diverses funcions, una d’elles és que augmenten la superfície de contacte entre els elements de ‘articulació i dissipen el pes del cos, així aconsegueixen reduir la fricció dels cartílags i evita que en un futur pateixin un desgast excessiu. Per altre banda, els meniscs ens donen una estabilitat molt gran al genoll ja que la cavitat que formen limita el lliscament dels còndils del fèmur sobre la superfície de la tíbia. Però els meniscs, com la majoria de components del nostre cos, també pateixen lesions. La més freqüent és el trencament, causat per una flexió o torsió excessiva i brusca de l’articulació. Els seus símptomes i conseqüències són un dolor i una inflamació a l’articulació, i en alguns casos, si un bocí del menisc trencat es situa en un indret on impedeix el moviment del genoll. Normalment la recuperació d’aquest tipus de lesió es basa en una intervenció quirúrgica on s’extreu el total del menisc trencat o el bocí que se n’hagi desprès o sinó la reparació mitjançant la sutura. Normalment aquest tipus d’operacions es duen a terme mitjançant artroscòpia.

36


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Entrevista al fisioterapeuta del Club Esportiu Europa: Marc Sisquella. Les preguntes de l’entrevista van ser escrites amb l’ajuda del tutor del Treball, el José Luis, que en una de les reunions que vam fer, vam estructurar una entrevista en que ens centréssim en diferents aspectes. Amb l’ajuda de l’entrevista volia saber, des del punt de vista d’un professional aquests diferents aspectes. Vam enfocar les primeres preguntes a l’apartat de recuperació, tant psicològica com física. Seguidament, una pregunta dirigida al cos humà, estrictament anatòmic. Finalment, les tres últimes qüestions es dirigien a la relació que té el fisioterapeuta amb el pacient lesionat. El Marc és un noi de 22 anys, va estudiar Fisioteràpia a la Universitat de Reus. Em de tenir en compte de que el Marc no va ser el fisioterapeuta que em va tractar durant la meva recuperació. Però el fet de que la fisioterapeuta que em va tractar ja no treballa al club, ell va estar encantat de poder-me ajudar en aquest àmbit del treball. Ens vam trobar a la sala de fisioteràpia del Camp de l’Àliga. Era cap a les 18:15 hores de la tarda. Com cada dia, estava atenent i tractant els nois que havien patit alguna lesió durant el dia o fent el seguiment protocol·lari. Molt amablement va procedir a un descans de trenta minuts per respondrem l’entrevista.

37


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ 1. Què és fonamental en la recuperació de la lesió del trencament de menisc intern? (Psicològicament i físicament) Les lesions de genoll sempre són lesions molt complicades ja que és una estructura que rep molta pressió i que s’encarrega de donar molta estabilitat al nostre cos. Primer de tot, em de tenir en compte que aquestes lesions amb intervenció quirúrgica són de llarga recuperació. Al ser de llarga recuperació, els resultats tarden en arribar. És a dir, que segurament es tarda un temps en notar que estàs millorant. L’operació, en aquesta lesió, és fonamental ja que el menisc és una estructura que no es regenera i en aquest cas la recuperació és més ràpida i fructífera. El bon estat de la musculació també és un factor importantíssim en la recuperació. Si així és, el procés és més ràpid, perquè ens dóna més possibilitats de treballar la rehabilitació de la zona. Finalment, un bon estat de forma general també és important, sense deixar de banda el treball cardiovascular. 2. Quines dificultats ens podem trobar en la recuperació del trencament del menisc després de l’ intervenció quirúrgica? Primer de tot, el més immediat és aconseguir una bona adherència de la cicatriu. És important ja que al contrari, no ens permetria una mobilitat normal del genoll. També ens podem trobar en un contratemps molt comú en la recuperació d’aquesta lesió, és que es trenqui la càpsula on es troba el líquid sinovial. Això passa sovint, la producció excessiva de líquid per una falta de costum és la principal causa d’aquesta anomalia. Així que el millor remei a aquesta dificultat és controlar diàriament el líquid que és desprès de la càpsula i programar un descans suficient. Igual d’important és introduir l’impacta a l’hora que és convenient, si no fos així, podríem trobar-nos amb vàries dificultats estalviables. En general podríem dir que seguir la pauta de recuperació és el més recomanable per no patir imprevistos.

38


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ 3. Quina és la rutina de recuperació, i quin factor té més importància? Volum

Progressió

Intensitat

Alternança

Càrrega

Descans

Primer de tot m’agradaria dir que hi ha un protocol on els dos primers mesos són mesos en que no em de començar la carrera ni forçar molt l’extremitat. Primer de tot és molt important reforçar tota la cama en general, és molt important que la forma física sigui bona, ja que no és possible una bona recuperació sense tenir un bon estat físic. Referint-me a la segona part de la pregunta, els dos blocs són fonamentals. És a dir, sense una d’aquestes parts la recuperació és impensable. Totes juntes mantenen un gran equilibri que permeten compensar-se una en l’altra. 4. Com és d’important és el pas del treball de recuperació estàtic al treball de recuperació al terreny de joc? Centrant-nos amb l’autoestima, la confiança i els dubtes que pot tenir el jugador. Personalment crec aquesta pregunta té una única resposta. No es pot separar l’estat físic de l’estat psicològic. Per entendre-ho millor, en el cas de que una persona que va amb por, que no ho té clar que és el moment per començar el nou pas, tindrà més facilitat per tornar-se a fer mal. No obstant si tens una mala condició física també tens més números de recaure o patir una lesió diferent. Així que si fas la recuperació i has treballat bé, a obtingut una bona condició física i està preparat per avançar en el procediment, els dubtes i la confiança ajudaran a progressar adequadament i faran molt més fàcil l’adaptació als canvis i a l’exigència. Així que recalco el que he esmentat abans, no es pot separar l’estat físic del psicològic.

39


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

5. Creus que el cos és tant savi com per fer possible una recuperació sense el treball del fisioterapeuta? Jo crec que no. T’ho raonaré. Crec que seria possible una recuperació sense l’ajuda d’un professional en el cas de que la persona lesionada, mantingués una vida totalment sedentària. És a dir, sense cap tipus d’activitat física la qual forcés el seu cos a fer moviments i provocar pressions gaire abundants. Però com que aquest no és el cas dels pacients, primer de tot és indispensable un tractament mèdic controlat per un metge. En el cas de que passi per quiròfan o en el cas que no, es necessita un professional que et prepari un bon protocol i calendari de recuperació per mantenir la vida que portava anteriorment a la lesió. Així que em reafirmo en la resposta que he donat, no és tan savi com per poder recuperar la lesió sol.

6. Quin afecte tenen les següents consideracions en la recuperació d’una lesió com aquesta? Quina és la més important per aquest cas? (Unes bones mans, bones tècniques i experiència). Aquesta pregunta és molt interessant ja que només la pot contestar algú que ha portat alguna lesió d’aquest tipus. En aquest cas, unes bones mans no les necessites. En la recuperació del menisc, al ser una estructura que amb el tacte exterior no hi podem arribar no ens interessa el contacte directe. Si fos així no seria necessària la intervenció quirúrgica. És a dir, les mans només són necessàries si el pacient necessita algun tipus de tractament muscular causat per la càrrega causada per la recuperació i el treball intens en ella. Les bones tècniques no són gaire importants, és veritat que són més importants que unes bones mans ja que el fisioterapeuta és el que et marca les pautes de recuperació però només pot incidir en un bon re centratge del genoll, però poca cosa més podia fer.

40


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ Finalment ens queda l’experiència, jo crec que sense dubte, és la més important. Saps al que t’enfrontes i això et facilita molt la programació de la recuperació. També un bon coneixement teòric de l’articulació i de anatomia en general és prou important.

7. Creus que la relació entre el fisioterapeuta i el pacient és vital? Sí, sense cap mena de dubte. És vital, la confiança que el pacient li té al fisioterapeuta és molt important per creure en la recuperació. És molt important que el lesionat es cregui totalment i amb tota seguretat tot el que l’especialista li dictamini. No obstant, crec que també es igual o més important que el fisioterapeuta es guanyi la confiança del pacient, ja que es molt important que quan li toqui fer exercicis a casa o quan ell no estigui davant, els faci amb total confiança.

41


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ CONCLUSIONS: El dia a dia d’una lesió és, finalment, el meu Treball de Recerca. Porto gaire bé nou mesos fent el treball. Primer de tot vaig haver de triar el tema, seguit d’una petita introducció on explico el perquè de la tria d’aquest tema. Després vaig plantejar-me un esquema a seguir, que a mesura que anava avançant el Treball l’he anat retocant. Tot i així, l’esquelet principal del treball ha seguit igual. Primer de tot, quan vaig decidir fer el treball sobre aquest tema, encara estava acabant la recuperació. Així que vaig decidir prendre notes, fer fotos dels exercicis i material que necessitava i finalment, anotar-me totes les sensacions que sentia, tot el que feia i havia fet, tots els passos i exercicis que realitzava per avançar amb la recuperació. També vaig aprofitar per preguntar a tots els especialistes petits detalls que em podien servir a l’hora de redactar el treball. Seguidament vaig començar a redactar l’apartat principal del treball, el dia a dia de la lesió. Gràcies a totes les anotacions que faig fer mentre recuperava i a les dates que vaig senyalar a un calendari vaig anar reconstruint el dia a dia, totes les sensacions que tenia i emocions. Descrivia tot el que havia fet, exercicis de recuperació, proves mèdiques, exàmens físics... Tampoc m’oblidaria de totes les explicacions que m’havien donat tan com el doctor que em va operar, el Dr. Montiel, la fisioterapeuta de la mútua, la Gemma ni la fisioterapeuta del Club, la Montse. Aquest apartat del treball l’he fet pràcticament sol, perquè ve a ser un diari personal d’aquest període tant intens el qual he viscut jo mateix. Per acabar aquesta part, vaig

adherir unes quantes fotos, que com he dit

anteriorment vaig fer durant la recuperació. L’estructura del diari és senzilla, està escrita en passat i en primera persona A l’acabar aquest apartat, que em va ocupar un bon temps, volia fer un apartat en que parlés i expliqués l’anatomia del menisc, principal protagonista del treball. Però no podia parlar del menisc sense abans fer una petita introducció sobre l’articulació on es troba així que vaig començar a buscar informació sobre l’anatomia del genoll. Vaig fer una breu explicació del tipus d’articulació que és i després vaig comentar la seva estructura. Seguidament vaig centrar-me en els meniscs, i vaig fer una explicació més extensa.

42


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

Posteriorment, vaig concretar una quedada amb el tutor. Aquesta reunió va ser molt important ja que vaig preparar la tercera part del treball, l’entrevista a l’actual fisioterapeuta del Club. Formular les preguntes no era fàcil, i amb l’ajuda del tutor vam aconseguir redactar unes preguntes que tractaven els diferents temes que volia investigar i tractar durant el treball. Després de fer l’entrevista al fisioterapeuta, vaig decidir que seria interessant respondre les preguntes des del meu punt de vista i així poder comparar les respostes del professional i la de la persona que ha patit la lesió. Aquestes tres parts, són les principals del meu treball. Però al final, amb l’ajuda del tutor, vam decidir adjuntar-hi un parell d’annexos. El primer relacionat amb el Club de futbol que em va portar la recuperació. És una petita introducció explicant la seva història i les seves instal·lacions. Finalment vam decidir adjuntar la ressonància magnètica. Sóc totalment conscient que en un treball d’aquest tipus es necessiten uns estudis més extensos sobre anatomia humana en el cas que volgués aprofundir en l’àmbit més mèdic. Al no tenir aquests coneixements necessaris per introduir-me en aquest apartat, amb el consentiment del tutor he prescindit d’aquesta part. Tot i que no ha estat gens fàcil redactar i construir aquest Treball de Recerca, puc assegurar que estic satisfet de com ha quedat. M’ha agradat fer-lo i he gaudit cercant informació i explicant les emocions i les capacitats físiques d’un lesionat. També haig de reconèixer que recordar aquesta etapa no ha estat fàcil, ja que com he dit en el treball, va ser un època bastant dura per mi. Crec que aquest és el moment per respondre a la gran pregunta que em vaig fer quan vaig decidir el tema del Treball : tornaré a sentir-me igual després de la lesió físicament i psicològicament? La meva resposta és rotundament sí. Com he demostrat al llarg de la recerca i del diari, puc reafirmar que sí, que la clau de superar-ho és creure en que ho faràs i treballar dur dia a dia. Ha valgut la pena!

43


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

BIBLIOGRAFIA http://www.bibliotecadigitalcecova.com/contenido/revistas/cat7/pdf/manual_4.pdf http://foro.mundoazulgrana.com.ar/index.php?topic=214228.0 http://escuela.med.puc.cl/publ/OrtopediaTraumatologia/Trau_Secc01/Trau_Sec01_43.html http://www.ceeuropa.cat/web/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada http://www.tapingneuromuscular.es/

44


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

ANNEXOS.

45


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ ANNEX 1 CLUB ESPORTIU EUROPA El Club Esportiu Europa, tal i com el coneixem avui en dia, neix el 1907. Llavors, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolir més altes fites dins el futbol català. Quan es va haver de buscar un nom per a l'equip, per tal d'evitar majors despeses de registre van aprofitar el nom d'un club a punt de desaparèixer i del que en quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, neixia el 5 de juny de 1907 el "Club Deportivo Europa". Fins a finals de l'any 2006, l'Europa ha tingut 29 presidents al llarg de la seva història. Originàriament l'equip vestia a ratlles verticals blanques i blaves, però amb el pas dels anys canviaria la samarreta per un coll llarg, tancat en forma vertical, que es va aplicar per primera vegada la temporada 1917/1918. L'històric escapulari és originari de la primera temporada a Primera Divisió (1929). L'element es va incorporar a la samarreta perquè en aquella època era moda que els nens vestissin amb un escapulari a la roba i, en la part esportiva, molts porters incorporaven l'escapulari com a element visual diferencial a les seves equipacions. Actualment el Club té dos camps de futbol, el més famós, situat al carrer Sardenya amb el carrer Secretari Coloma és conegut com el Nou Sardenya. L’altre camp el trobem a la Plaça Alfons Comín i és conegut com a Municipal de l’Àliga.

Camp de l’Àliga Nou Sardenya

Inauguració: 1991(remodelació 2004)

Inauguració: 1995

Aforament: 1.600 espectadors

Aforament: 7.000 espectadors

Mides camp: 101 x 63 metres

Mides camp: 100 x 63 metres

Superfície: Gespa artificial professional FIFA

Superfície: Gespa artificial professional FIFA

46


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

47


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

48


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

49


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ

50


EL DIA A DIA D’UNA LESIÓ L’entrevista des del meu punt de vista 1. En general crec que físicament és una lesió complicada ja que el genoll és una articulació amb una estructura bastant complexa però si treballes amb ganes i seguint la pauta necessària crec que la recuperació és ràpida i satisfactòria. En l’àmbit psicològic crec que és més complicat, és difícil estar en una situació on no pots fer una vida normal i depens en quasi totalitat d’altres persones 2. Sense estar qualificat en aquest àmbit, només m’atreveixo a comentar que un mal seguiment de la lesió i no treballar al màxim dintre de les possibilitats pot causar múltiples dificultats físiques, i no creure en que tot tornarà a ser igual et pot afectar psicològicament.

4. Jo crec que l’autoestima, la confiança i les ganes que té un mateix en el seu estat, tan físic com psicològic és el pas clau en el canvi del treball de gimnàs al treball de camp. També inclou un bon estat de forma, relacionat amb l’ anteriorment esmentat.

7. Jo crec que és fonamental, la confiança amb el fisioterapeuta és vital. És la persona que t’ajudarà a tornar a la vida normal, la persona que ha estudiat per tal de poder-te ajudar,. Així que la recuperació dependrà en part depenent de la confiança que hi ha entre jugador i fisioterapeuta.

51


El Dia a dia d'una lesió  

Autor: Pere Cortés Roca | Tutor: José Luis Herrera | Tema: Lesions

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you