Page 1

La Marat贸 de TV3 Com es gestiona un projecte solidari

Nom: Oscar Condomines i Bonet Tutor: Carles Ayala Curs: 2n Batxillerat 2.4 Institut Montserrat 6 de novembre de 2013


ÍNDEX Introducció...........................................................................................................3 1. La Marató de TV3............................................................................................4 1.1. Definició...........................................................................................4 1.2. Finalitats de La Marató de TV3........................................................4 1.3. Qui fa possible La Marató?..............................................................5 1.3.1. El programa........................................................................6 1.3.2. Fundació La Marató de TV3...............................................8 1.4. Edicions.........................................................................................10 1.5. Comparativa entre telemaratons...................................................17 1.6. Enquesta sobre el coneixement de La Marató..............................19 2. La gestió econòmica de La Marató de TV3...................................................23 2.1. Recaptació de fons................................................................................23 2.1.1. Canals per recaptar donatius........................................................24 2.1.2. Donatius telefònics........................................................................25 2.1.2.1. Comissió de coordinació.................................................25 2.1.2.2. Seus telefòniques............................................................26 2.1.2.3. El Voluntariat...................................................................29 2.1.2.4. Les butlletes de donatius.................................................31 2.1.3. Recaptacions d’activitats populars................................................34 2.1.4. Patrocini........................................................................................36 2.1.5. Els productes de La Marató..........................................................36 2.1.6. La gestió dels fons recaptats........................................................39 2.2. Distribució dels fons..............................................................................40 2.2.1. Sensibilització sobre les malalties...............................................40 2.2.1.1. Campanya publicitària.....................................................40 2.2.1.2. Campanya de divulgació.................................................42 2.2.1.3. Aplicació dels ingressos a sensibilització........................43 2.2.2. Finançament de projectes d’investigació biomèdica...................44 2.2.2.1. Procés del finançament de projectes.............................44 2.2.2.2. Aplicació ingressos a la recerca biomèdica...................46 3. Conclusió.......................................................................................................59 4. Documentació................................................................................................61 5. Bibliografia...................................................................................................108 2


INTRODUCCIÓ La Marató de TV3 és un esdeveniment solidari consolidat després de 21 edicions que compta amb un ampli recolzament de la societat catalana. Jo crec que aquesta confiança de la gent en La Marató es fonamenta en la seva força comunicativa i en l’eficàcia de la seva gestió. L’element comunicatiu és prou conegut. El programa és un èxit d’audiència i la campanya de sensibilització arriba a tot arreu. Però, a mi m’interessa estudiar allò que no és tan conegut però que és essencial per a l’èxit del projecte: la gestió econòmica de la recaptació i la distribució dels fons recaptats.

3


1.1. LA MARATÓ DE TV3: DEFINICIÓ La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 amb l’objectiu d’obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties sense curació coneguda i sensibilitzar la societat sobre aquestes patologies. El 1992, TV3 va ser la televisió pública pionera a Espanya a fer un telemarató. Avui, després de 21 edicions i uns excel·lents resultats, La Marató de TV3 és un projecte plenament arrelat al país, que ha consolidat el seu paper com a font impulsora de la recerca biomèdica d’excel·lència, eina de sensibilització social i motor de la mobilització ciutadana. En la seva trajectòria, La Marató de TV3 ha recaptat més de 119 milions d’euros, i s’ha situat així al nivell dels primers telethons internacionals de més prestigi. La Marató de TV3 es dedica cada any a una malaltia diferent. Aquest fet permet impulsar de forma paral·lela la investigació científica sobre un ampli grup de malalties, i a més acaba esdevenint una potent plataforma de difusió i suport per a les persones afectades. Finalment, cal destacar que La Marató de TV3 s’ha convertit en un esdeveniment participatiu de primera magnitud, que genera una amplia mobilització ciutadana i que cada any compta amb la implicació de milers de persones, entitats, institucions i empreses. Això fa que puguem considerar-la com la Gran Festa de la Solidaritat a Catalunya.

1.2. FINALITATS DE LA MARATÓ DE TV3 La Marató de TV3 es va crear amb dues finalitats principals: la sensibilització sobre malalties incurables i la promoció de la recerca biomèdica. Hi ha diverses eines per sensibilitzar a la població sobre les malalties: la més coneguda és el programa, a través de testimonis (metges i afectats). Una altra és la campanya publicitària que realitza l’espot, l’eslògan i les banderoles per tal d’arribar al gran públic. La divulgació i les conferències a les escoles de 4


secundària, també s’ha convertit en un potent mitjà per sensibilitzar. Per últim, la promoció de la mobilització ciutadana que ha fet que la gent surti el Dia de La Marató (i també els dies previs) per tal de convertir els carrers de Catalunya en la festa de la solidaritat. La recerca biomèdica es promou destinant els fons recaptats a finançar projectes d’investigació científica d’excel·lència sobre les malalties que tracta La Marató. Només es financen projectes presentats per hospitals i universitats de Catalunya. També es financen projectes d’altres centres d’investigació en els que una part de l’estudi es realitzi en un centre d’investigació de Catalunya. Aquests són els anomenats projectes coordinats.

1.3. QUI FA POSSIBLE LA MARATÓ? Com veurem més endavant, La Marató és fruit de dos equips de professionals que treballen paral·lelament: l’equip del programa i la Fundació La Marató de TV3. L’equip del programa es forma de setembre a desembre i s’ocupa de la realització i producció del programa. Els directors, realitzadors i caps de producció canvien habitualment cada dos anys. La Fundació La Marató de TV3 gestiona els fons recaptats, promou la campanya prèvia de sensibilització i s’encarrega del finançament dels projectes de recerca.

5


1.3.1. EL PROGRAMA

Des de fa 21 anys, el programa es fa sempre a TV3 durant un diumenge de desembre, dura un número considerable d’hores que cada vegada s’ha anat fent més llarg i en l’última edició (2012) va arribar a les 15 hores, en directe. Normalment és presentat per un o dos personatges famosos del canal, tot i que en els primers anys havien arribat a participar fins a vuit presentadors (una parella per franja horària). El programa es fa amb la finalitat de que aquell dia tothom aprengui la problemàtica de la malaltia en qüestió i la necessitat d’investigar-la i perquè els espectadors truquin al número de La Marató per fer una donació. El programa combina la divulgació científica, l’entreteniment i les mostres de solidaritat. Al plató del programa s’hi fan entrevistes del conductor amb metges especialitzats i testimonis de la malaltia, tant afectats com familiars. Un altre bloc és el d’entreteniment, en aquells moments el plató es converteix en un escenari on s’hi fan actuacions musicals, teatrals, de dansa i un munt de coses més amb artistes reconeguts. L’altre bloc restant és el de la solidaritat, aquest 6


no es fa al plató sinó que es passen diversos vídeos, tant de famosos fent crides perquè la gent truqui al número de La Marató (i d’aquesta manera incentivar els donatius), com també mostres d’algunes de les moltes activitats populars que es fan arreu dels Països Catalans. En el transcurs del dia del darrer programa (16 de desembre de 2012) es van fer 2.028 activitats populars. El telèfon de La Marató no va deixar de sonar ja que els 2.400 voluntaris van atendre 80.861 trucades per fer donatius. La pàgina web va registrar un total de 227.913 pàgines vistes i 64.866 visitants únics durant tot el dia. Les xarxes socials van treure fum ja que en tan sols 24 hores es van realitzar 7.178 piulades sobre La Marató al Twitter i 8.554 nous seguidors es van sumar a la pàgina de La Marató a Facebook. Un total de 2.990.000 telespectadors van veure el programa en algun moment, al llarg de les 15 hores i 26 minuts d’emissió. El programa va tenir 396.000 espectadors de mitjana, amb una quota global del 18,9%, fet que va esdevenir que La Marató liderés les tres franges horàries (matí, tarda i nit), el moment de màxima audiència de La Marató va ser a les 22:27 h., amb 669.000 espectadors i el 20,3% de quota de pantalla. Uns cinc mesos abans del dia del programa, es constitueix l’equip del programa, format per més de cinquanta professionals. Aquest equip es renova per complet cada dos anys (dues edicions). Les figures més importants són el director del programa, el realitzador i el productor.

A principis de juliol vaig fer una entrevista al Director de programa quan ja estava preparant La Marató 2013, que serà el proper 15 de desembre. En el Document 1, situat a la pàgina 61, hi ha la transcripció d’aquesta entrevista.

7


1.3.2. FUNDACIÓ LA MARATÓ DE TV3 La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va crear l’any 1992 la Fundació La Marató de TV3 per gestionar els fons aconseguits. Aquesta fundació va néixer amb dos objectius ben clars, el primer era fomentar i promoure la recerca biomèdica i l’altre objectiu va ser divulgar les malalties tractades en el programa La Marató de TV3 i d’aquesta manera sensibilitzar a la societat. La Fundació s’encarrega d’administrar els fons recaptats ja que és la dipositària dels donatius dels ciutadans. Aquesta tasca es fa amb total rigor i transparència. Els fons econòmics són gestionats de manera eficaç per tal de dinamitzar l’activitat científica i econòmica. D’aquesta manera també s’estimulen noves línies d’investigació i promouen que es creïn, i es consolidin, nous equips de recerca. La Fundació organitza campanyes de difusió i sensibilització prèvies al programa, que traslladen a la societat la realitat de les malalties tractades i estimulen la participació activa en el projecte. Aquesta acció de sensibilització es fa a través d’una campanya gràfica i audiovisual, de la divulgació a les escoles i de la coordinació de l’àmplia mobilització ciutadana que es produeix entorn de La Marató. També és l’encarregada d’organitzar el funcionament de les seus telefòniques on es fa possible la recepció de donatius el dia del programa. El Patronat és l’òrgan de govern i administració de la Fundació que, entre altres funcions, tria el tema que centra cada edició de La Marató i aprova l'adjudicació dels ajuts als projectes de recerca biomèdica millor valorats de cada convocatòria. Està format pel President de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Sr. Brauli Duart), en funció de president i vuit vocals també anomenats pel seu càrrec: un responsable del Departament de Salut, el Director General de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement, tres membres del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,

el Director de Catalunya Ràdio, el Director de Televisió de

Catalunya i un membre del Departament de Benestar Social i Família. 8


La Fundació La Marató de TV3 s’organitza amb diverses àrees: l’àrea d’Administració i Comptabilitat, que gestiona els fons i s’encarrega de la facturació de despeses; l’àrea de Projectes que es responsabilitza del finançament i control dels projectes de recerca; l’àrea d’Operacions que organitza la recaptació telefònica i l’àrea de Comunicació, responsable de les relacions amb la premsa i de les publicacions (web, Memòria anual, revista...). Actualment, la Directora de la Fundació és la Carme Basté. Al juliol de 2013 vaig fer una entrevista a la Carme Basté que em va servir molt per orientar aquest treball cap a la gestió econòmica i em va proporcionar la documentació necessària per entendre com s’organitzava la recaptació de donatius i la distribució dels fons a sensibilització i recerca. En el Document 2, situat a la pàgina 74 trobareu la transcripció d’aquesta entrevista.

9


1.4. EDICIONS 1992 -

Malaltia: Leucèmia

-

Eslògan: Vols ser solidari fins al moll de l’os?

-

Presentador: Josep Puigbó

-

Fons recaptats: 1.230.128 €

-

Projectes finançats: 1 (desenvolupament del REDMO)

1993 -

Malaltia: Síndrome de Down

-

Eslògan: Tu hi pots fer molt

-

Presentadors: Magda Valls i Joaquim Maria Puyal

-

Fons recaptats: 2.352.669 €

-

Projectes finançats: 10 projectes

1994 -

Malaltia: Càncer

-

Eslògan: El càncer es pot curar

-

Presentadors: Àngels Barceló i Antoni Bassas

-

Fons recaptats: 3.035.331 €

-

Projectes finançats: 60 projectes

10


1995 -

Malaltia: Malalties cardiovasculars

-

Eslògan: Mou el teu cor perquè no se n’aturin d’altres

-

Presentadors: Àngels Barceló i Antoni Bassas

-

Fons recaptats: 2.040.443 €

-

Projectes finançats: 10 projectes

1996 -

Malaltia: Malalties neurològiques

-

Eslògan: Alzheimer, Parkinson, Esclerosi múltiple, ELA: Que no ens canviïn la vida

-

Presentadors: Elisenda Roca, Àngels Barceló i Antoni Bassas

-

Fons recaptats: 4.107.795 €

-

Projectes finançats: 37 projectes

1997 -

Malaltia: Malalties genètiques hereditàries

-

Eslògan: La teva col·laboració serà un alè d’esperança per a milers de nens

-

Presentadors: Fina Brunet, Ramon Pellicer i Mari Pau Huguet

-

Fons recaptats: 4.172.090 €

-

Projectes finançats: 35 projectes

11


1998 -

Malaltia: Diabetis i altres malalties metabòliques

-

Eslògan: Unim forces per curar la diabetis!

-

Presentadors: Mari Pau Huguet, Jordi González i Josep Puigbó

-

Fons recaptats: 3.945.421 €

-

Projectes finançats: 37 projectes

1999 -

Malaltia: Transplantaments

-

Eslògan: Perquè les persones amb un òrgan trasplantat puguin viure anys i anys

-

Presentadors: Mari Pau Huguet, Fina Brunet i Ramon Pellicer

-

Fons recaptats: 4.685.110 €

-

Projectes finançats: 58 projectes

2000 -

Malaltia: Malalties mentals

-

Eslògan: L’esquizofrènia la ment i la família. Ajuda’ns a unirles

-

Presentadors: Júlia Otero i Ramon Pellicer

-

Fons recaptats: 4.511.808 €

-

Projectes finançats: 53 projectes

12


2001 -

Malaltia: SIDA

-

Eslògan: La SIDA li va prendre la mare. Que no li prengui també el futur

-

Presentadors: Júlia Otero i Ramon Pellicer

-

Fons recaptats: 4.653.496 €

-

Projectes finançats: 21 projectes

2002 -

Malaltia: Malalties inflamatòries cròniques

-

Eslògan: Ajuda’ns a aturar el temps

-

Presentadors: Júlia Otero i Ramon Pellicer

-

Fons recaptats: 4.518.315 €

-

Projectes finançats: 20 projectes

2003 -

Malaltia: Malalties respiratòries cròniques

-

Eslògan: Dóna’ns una mica d’aire

-

Presentadors: Mònica Terribas, Xavi Abad, Fina Brunet, Antoni Bassas, Tània Sarrias, Xavier Coral, Raquel Sans, Ramon Pellicer, Mari Pau Huguet i Xavier Grasset

-

Fons recaptats: 4.279.265 €

-

Projectes finançats: 27 projectes

13


2004 -

Malaltia: Càncer

-

Eslògan: El 19 de desembre, truca. Ho portes dins

-

Presentador: Ramon Pellicer

-

Fons recaptats: 8.712.000 €

-

Projectes finançats: 31 projectes

2005 -

Malaltia: Alzheimer i altres malalties del cervell

-

Eslògan: Contra l’Alzheimer i altres malalties del cervell

-

Presentador: Helena Garcia Melero

-

Fons recaptats: 7.722.000 €

-

Projectes finançats: 35 projectes

2006 -

Malaltia: Dolor crònic

-

Eslògan: Morir-se de dolor

-

Presentador: Antoni Bassas

-

Fons recaptats: 6.993.481 €

-

Projectes finançats: 28 projectes

2007 -

Malaltia: Malalties cardiovasculars

-

Eslògan: El cor no avisa

-

Presentador: Miquel Calçada

-

Fons recaptats: 7.897.678 €

-

Projectes finançats: 26 projectes

14


2008 -

Malaltia: Malalties mentals greus

-

Eslògan: Així veu la vida un malalt de depressió

-

Presentador: Lídia Heredia i Raquel Sans

-

Fons recaptats: 6.972.342 €

-

Projectes finançats: 26 projectes

2009 -

Malaltia: Malalties minoritàries

-

Eslògan: Vull saber contra què lluito

-

Presentador: Josep Cuní

-

Fons recaptats: 7.120.569 €

-

Projectes finançats: 20 projectes

2010 -

Malaltia: Lesions medul·lars i cerebrals adquirides

-

Eslògan:

Així

se

sent

un

lesionat

medul·lar. Així se sent un lesionat cerebral -

Presentador: Albert Om

-

Fons recaptats: 8.735.103 €

-

Projectes finançats: 26 projectes

15


2011 -

Malaltia: Regeneració i transplantament d’òrgans i teixits

-

Eslògan: Quan acaba una vida en comencen sis

-

Presentador:

Xavi

Coral

i

Espartac

Peran -

Fons recaptats: 8.931.418 €

-

Projectes finançats: 29 projectes

2012 -

Malaltia: Càncer

-

Eslògan: La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no.

-

Presentador: Ariadna Oltra i Òscar Dalmau

-

Fons recaptats: 12.387.634 €

-

Projectes finançats:

Com hem vist, des de l’inici de La Marató, ara fa 21 edicions, l’import dels donatius ha anat augmentant progressivament de manera que la recaptació s’ha multiplicat per deu.

16


1.5. COMPARATIVA ENTRE TELEMARATONS A continuació, faré una comparació de les recaptacions entre els principals telemaratons.

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

€/habitant

6.972.342 €

7.120.569 €

8.735.103 €

8.931.418 €

12.387.634 €

1,64 €

2.000.000 €

1.300.000 €

1.000.000 €

250.000 €

1.300.000 €

0,02 €

313.303 €

169.000 €

291.317 €

403.528 €

676.743 €

0,30 €

450.000 €

240.000 €

200.000 €

175.000 €

---

0,03 €

104.911.383 €

95.200.117 €

90.450.886

94.091.902 €

81.065.239 €

1,23 €

31.056.653 €

31.220.994 €

32.131.516 €

30.040.000 €

30.108.000 €

0,49 €

47.847.211 €

44.497.589 €

43.350.341 €

45.242.636 €

43.184.408 €

0,14 €

Catalunya (7.565.603 habitants) La Marató de TV3 (1992)

Espanya (47.190.494 habitants) Gala Inocente (1995)

País Basc (2.191.494 habitants) EiTB (2000)

País Valencià (5.123.511 habitants) Canal 9 (2008)

França (65.630.692 habitants) "Téléthon" de França (1987)

Itàlia (61.262.254 habitants) "Telethon" d'Itàlia (1990)

Estats Units (311.999.354 habitants) "MDA Show of Strength" (1966)

La taula que he dissenyat és una comparativa entre els principals telemaratons nacionals i internacionals. En ella he volgut mostrar quins canvis hi ha hagut en els telemaratons durant les seves últimes cinc edicions i respecte la població total del país, quants euros per habitant hi posava la gent segons la donació de l’última edició amb dades. La Marató de TV3 no només és el telemarató que recapta més diners de l’estat espanyol, si no que també és qui més ho fa percentualment en tot el món. La societat catalana és la que dóna, en proporció, més diners a aquesta causa 17


solidària amb 1,64 euros per habitant. França, fins l’any 2011 era el país que més euros per habitant recaptava però degut, suposadament, a la crisi i a l’èxit de l’última edició de La Marató de TV3, s’ha vist sobrepassada per aquesta. Tot i així, la població francesa en aquesta última edició ha recaptat 1,23 euros per habitant, xifra molt elevada i difícil d’assolir en un país amb poc més de 65 milions d’habitants. Com es pot observar a la taula, hi ha països que obtenen donacions de més de 40 milions d’euros com és el cas d’Estats Units però aquest país compta amb més de 311 milions d’habitants, aquesta xifra de donacions no és gaire elevada respecte els habitants del país. Respecte a fa cinc anys, La Marató ha incrementat un 77,67% el nombre de diners recaptats, convertint-se en el país que més ha augmentat les donacions dels principals telemaratons del món. El que més ha disminuït ha estat França que en la seva última edició (2012) va recaptar un 22,73% menys que en la edició de 2008.

18


1.6. ENQUESTA SOBRE EL CONEIXEMENT DE LA MARATÓ Durant el mes de març, quan vaig començar el meu treball de recerca, vaig decidir penjar una enquesta a Internet mitjançant el programa “docs” de “Google” i d’aquesta manera poder saber què coneixia la gent sobre La Marató de TV3 i què en pensava. Tot i que estava obert a totes les edats, tan sols vaig enviar l’enquesta als meus companys de classe perquè m’interessava l’opinió de la gent de la meva edat i del meu entorn.

Les 22 persones que van contestar aquesta enquesta oscil·laven entre els 16 i 20 anys. Tal i com m’imaginava, totes coneixien La Marató de TV3.

19


La majoria de respostes sobre el què sabia la gent de La Marató, eren força encertades, tot i que els faltava profunditzar en la matèria. La gran majoria de la gent descriu La Marató amb la paraula Solidaritat (està escrita una sola vegada ja que no es repetia si dues persones escrivien el mateix). Un 78% de la gent va contestar amb aquesta paraula.

La majoria de gent de la meva edat (entre 16 i 20 anys) encara no ha fet cap donació a La Marató. Tot i això, m’ha sorprès que 7 persones, suposo que acompanyats de majors d’edat els que encara no ho són, sí que ho hagin fet. La majoria d’elles han trucat al telèfon de La Marató el dia del programa.

20


La gent, en general, reconeix que no sap gaire més enllà del dia del programa però si que saben perfectament per a que van destinats els diners dels donants. Un 47% dels enquestats sap quant es va recaptar en l’última edició (desembre de 2012). I el 53% restant, han dit donacions inferiors a les que realment va haver-hi.

També m’ha sorprès només un 38% sap que es van recaptar 1,64 euros per habitant. Aquesta és una fita històrica i tot un rècord per al país. Sembla com si la gent no ho valorés. El que si sap trobar la gent, són motius pels quals tot i la crisi la xifra de recaptacions cada vegada és major. La majoria opina que la gent amb la crisi està més conscienciada i és més solidària.

21


Com és normal, totes les persones que han contestat la pregunta, coneixien l’existència de les activitats populars ja que és un dels factors que més uneixen a la població catalana durant els dia, i dies previs, de La Marató de TV3. Però m’he donat compte que tan sols la meitat de la gent sap que se n’arriben a fer 2.000, el 25% creu que se’n fan 1.000 i l’altre 25% creu que només se’n fan 400. La gent no és conscient com de gran que arriba a ser La Marató de TV3.

Observant aquesta enquesta he descobert que la gent no coneix prou la repercussió que genera La Marató de TV3 ni tota la feina que hi ha al darrera. Per tant, he decidit enfocar la meva recerca en aquests punts.

22


2. LA GESTIÓ ECONÒMICA DE LA MARATÓ DE TV3 Tal i com he comentat a la introducció, ara ens centrarem en la gestió econòmica dels fons recaptats. Es a dir, com es recapten els fons i com es distribueixen. En primer lloc vull saber com es recapten donatius. Sabem que els telespectadors truquen al programa per fer el seu donatiu i que els voluntaris de les seus telefòniques recullen la xifra que els hi donen. Però com es transforma en diners una quantitat manifestada per telèfon? Com s’ingressen aquests diners? Com és possible comptabilitzar tants donatius en un sol dia? Quants telèfons i quants voluntaris son necessaris per absorbir les trucades de tot el país? Quina despesa econòmica suposa organitzar aquesta recaptació telefònica? En síntesi, m’interessa conèixer com s’organitza aquesta immensa recaptació. Posteriorment estudiaré la gestió econòmica dels fons recaptats i la seva distribució. Abans deia que les finalitats de La Marató de TV3 són dos: sensibilitzar la població sobre malalties incurables i promoure la recerca biomèdica. Per tant, vull saber en què consisteix i quin cost te la campanya de sensibilització. Quants diners es destinen a aquesta finalitat? I finalment, com es reparteixen del fons destinats a finançar projectes de recerca biomèdica.

2.1. RECAPTACIÓ DE FONS Com tots sabem, un dels principals motius de La Marató és assolir l’objectiu de recaptar el màxim de fons possibles per finançar projectes d’investigació. Aquests fons, amb el temps sempre han anat augmentant i tan sols un parell de vegades puntuals han decaigut. La fundació dedica gran part de la seva tasca a coordinar totes les maneres possibles per recaptar. Aquesta recaptació es pot fer de diverses maneres, des de trucar al número de La Marató durant el dia del programa fins a participar en un acte solidari com per exemple anar al partit de 23


La Marató i comprar l’entrada. També es recapten forces diners gràcies a la venda del disc i el llibre, els productes de la marca cada vegada donen més ingressos. Per estudiar com es recapten els diners recollits en cada edició, veurem primer quins son els canals per fer donatius. Veurem després, de forma més concreta, com arriben els donatius telefònics el dia de La Marató i l’organització de les seus telefòniques. Finalment, veurem altres formes de recaptar, com les activitats populars, el patrocini de les empreses i els productes de La Marató (el disc i el llibre).

2.1.1 CANALS PER RECAPTAR DONATIUS La principal forma de recaptació és la trucada telefònica el dia del programa a través del telèfon 902 11 50 50 i, si es truca des de fora de l’estat, a través del telèfon internacional 0034 933 25 81 82. Per a la gent que no pugui trucar al número de La Marató o que no pugui fer la donació durant el dia del programa, la Fundació La Marató de TV3 posa en funcionament diversos canals de donació alternatius. Tots els canals, excepte trucar al número de La Marató, estan disponibles tots el dies de l’any. Els donatius que es facin fins al 31 de març de 2014, seran per La Marató del 2013 (malalties neurodegeneratives) i a partir de l’1 d’abril de 2014 seran per la futura Marató de l’any vinent. Un canal molt utilitzat (a part de trucar al 902 11 50 50) és la donació per Servicaixa que es pot fer a qualsevol caixer de “La Caixa”. Fins l’any passat aquest canal només estava disponible uns dies abans del dia de La Marató fins un parell de mesos després. Una altra via per fer la donació és la transferència bancària, utilitzant el número de compte 2100 0555 31 0201001500. La Marató també s’ha sumat a l’auge de les noves tecnologies i ara pots fer el teu donatiu a través d’Internet, seguint les indicacions del portal web de La Marató que et redirigeix al web de “La Caixa” a l’apartat de serveis on-line. L’aposta més innovadora de la donació en de la passada edició va ser el donatiu mitjançant les aplicacions de la web de La Marató de TV3 per a iPhone i Android. 24


2.1.2. DONATIUS TELEFÒNICS La recaptació telefònica és fruit d’una organització molt ben planificada que analitzarem detingudament. Veurem qui organitza tota la logística, com funcionen les seus telefòniques, quines tasques fan els voluntaris i quines eines utilitzen per comptabilitzar els donatiu.

2.1.2.1. COMISSIÓ DE COORDINACIÓ Des del mes de setembre fins a principis de desembre es reuneix la comissió de coordinació per organitzar tota la logística de les seus telefòniques. Aquesta comissió, presidida per la Fundació La Marató de TV3, està formada per les anomenades entitats col·laboradores. Aquestes empreses i entitats són “La Caixa”, “Telefónica”, “Price Waterhouse Coopers” i el Departament

de

Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. També està present en aquestes reunions periòdiques el cap de producció del programa. Les entitats col·laboradores posen els mitjans tècnics i humans per fer possible La Marató. “Telefónica” instal·la un dispositiu de més de 1.000 línies de veu i més de 50 d’ADSL per tal de rebre les més de 60.000 trucades que es fan durant el dia de La Marató i gestiona la interconnexió de diverses centrals, un dispositiu únic a l’estat espanyol. Un cop el voluntari ha omplert la butlleta amb les dades pertinents, un altre voluntari la fa arribar a “La Caixa”. Abans d’introduir els donatius, Price Waterhouse Coopers fa el control de totes les butlletes i de tots els processos. Un cop fetes aquestes comprovacions, la donació pujarà al marcador, mai ho farà abans de ser comprovada. La feina de “La Caixa” i de Price Waterhouse Coopers continua quan s’acaba el programa. “La Caixa” haurà de fer el seguiment dels milers de donatius fins que s’hagi fet efectiu l’últim càrrec. És en aquest moment quan “La Caixa” ha convertit les butlletes en diners que l’auditoria Price Waterhouse Coopers verificarà que aquest procés s’hagi fet en l’absoluta transparència i correcció i que els diners aportats arribin correctament. Price Waterhouse Coopers audita un cop l’any

25


els comptes de la Fundació La Marató de TV3 de manera que es pugui demostrar que són 100% transparents. La Comissió de Coordinació decideix el pla d’obertura i tancament de línies necessàries per a cada franja horària. L’audiència de la nit no és la mateixa del vespre, de la tarda o del matí. També aprova els tres tipus de butlleta (ordinària, internacional i activitats) amb les modificacions que calgui en cada edició. S’aproven també els plànols de totes les seus i el circuit que fan els voluntaris i les butlletes, així com les diverses tasques que desenvolupen els diferents tipus de voluntaris. Tots els detalls de l’organització de les seus telefòniques es decideix en les reunions prèvies de la Comissió de Coordinació. Veure els documents 4 i 5 de ‘Telefónica’ (pàg. 90 i 91)

2.1.2.2 SEUS TELEFÒNIQUES Durant el dia del programa s’instal·len quatre seus telefòniques una a cada capital de província. En total hi ha 1.001 línies telefòniques i al voltant de 2.400 voluntaris que hi atenen les trucades. Només el dia de La Marató es fan al voltant de 85.000 trucades de donatius al 905 11 50 50. A Barcelona la seu està situada a la Fira de Barcelona i té 776 línies d’atenció telefònica. A Girona es fa al Palau de Congressos i té 100 línies d’atenció telefònica. A Tarragona es fa al Port i té 75 línies d’atenció telefònica. A Lleida es fa a la Universitat de Lleida i té 50 línies d’atenció telefònica. Totes les línies de totes les seus estan interconnectades sota un mateix sistema, de manera que si un telespectador truca, per exemple, des d’un poble de Lleida pot ser atès des de qualsevol de les quatre seus. A més de les línies d’atenció telefònica, hi ha moltes més línies internes i ADSL necessàries per l’operativa de cada seu. Veure el document 6 que és el plànol de la seu de Barcelona (pàg.92 )

26


No totes les seus tenen els mateixos horaris. Les seus de Tarragona, Lleida i Girona atenen trucades des de les 20.00 h. fins les 24.00 h. per fer front, amb 225 línies, als moments de més audiència televisiva. Fira de Barcelona, amb 776 línies telefòniques, es posa en marxa a les 9.00 h., que és quan comença el programa espacial de Catalunya Ràdio (el programa de TV3 comença a les 10.00 h.) i es tanquen les línies a la 01.30 h., moment en que el programa actualitza el marcador final de La Marató. La seu de Fira de Barcelona te cinc torns de voluntaris. En cada canvi de torn, marxen els voluntaris de l’anterior i s’incorporen els del torn següent, i en cada torn es van ampliant les posicions d’atenció telefònica. Veure el document 7 sobre els torns de voluntaris (pàg. 93) i el document 8 sobre posicions telefòniques a Fira de Barcelona (pàg. 94)

Totes les seus s’organitzen de la mateixa manera. La sala de telèfons està dividida en dues parts: la zona de recollida de donatius, amb taules i cadires per als voluntaris que omplen les butlletes de donatius, i la zona de gestió de dades, on es comptabilitzen aquests donatius. En la zona de gestió de dades hi treballa el personal de les entitats col·laboradores (voluntaris de “La Caixa”, auditors de Price Waterhouse Coopers, tècnics de Telefónica, coordinadors de 27


voluntaris i responsables de la Fundació La Marató de TV3). Cada mitja hora, els centres de dades de les seus de Tarragona, Lleida i Girona comuniquen la seva recaptació al centre de dades de la seu de Barcelona. En aquesta seu, la més grossa de totes, s’acumulen els donatius recollits en totes les seus i els que van arribant per Servicaixa i Internet, per informar al programa, cada mitja hora, del total de donatius recollits. Així doncs, el director del programa coneix cada mitja hora el resultat per poder actualitzar el marcador de La Marató quan ho cregui oportú.

Fira de Barcelona, el Palau de Congressos de Girona, la Universitat de Lleida i el Port de Tarragona cedeixen gratuïtament els seus espais per instal·lar les seus telefòniques. A més, un centenar d’empreses subministren, també gratuïtament, tots aquells productes i serveis necessaris per abastir la seu telefònica (taules i cadires, mampares, càtering, aigua, seguretat, neteja...). D’aquesta manera, l’organització de les seus telefòniques s’aconsegueix realitzar a cost zero. En reconeixement d’aquestes aportacions per a d’infraestructura de les seus, el dia després de La Marató es publica un anunci de

premsa

titulat

“Milions

de

gràcies”

amb

la

relació

d’empreses

subministradores, juntament amb les institucions que cedeixen les seus telefòniques, els mitjans de comunicació i ajuntaments que cedeixen espais gratuïtament per a la publicitat i els patrocinadors. Veure el document 9 amb l’anunci d’agraïment (pàg. 96)

28


2.1.2.3. EL VOLUNTARIAT Hi ha moltes maneres de col·laborar amb La Marató, una d’elles és fer de voluntari a una de les quatre seus situades a les capitals de província. Però no tots els voluntaris tenen la mateixa funció, estan distribuïts segons les necessitats de l’organització en diferents grups. Cada voluntari, segons la tasca i el torn assignats, s’ha de presentar a l’hora i lloc indicats. Els voluntaris que estan al guarda-roba, són els encarregats de recollir i guardar les pertinences que els hi donen la resta de voluntaris quan arribin a la seu, i n’hauran de tenir cura. Després han d’indicar als voluntaris que vagin al servei d’àpats mentre no els toca el seu torn. També els hi diuen que no es pot fer servir el mòbil a l’interior de la seu. Quan els voluntaris acaben el seu torn de feina, tornen al guarda-roba acompanyats d’algun membre del servei d’ordre per recollir les seves pertinences. Cal que abans de recollir-les els hi lliurin el resguard corresponent. El servei d’àpats té la funció de preparar les taules i el menjar: normalment entrepans i begudes. Serveixen l’àpat als voluntaris una vegada acreditats i els han de recordar que recullin les deixalles. Un cop hagin acabat, recullen el que hagi quedat i preparen les taules per rebre el torn següent. La tasca de l’equip de servei d’ordre consisteix en ajudar a fer que els voluntaris circulin per la seu amb el màxim silenci i ordre possibles. Ja hi ha uns circuits assignats per on han de passar els voluntaris. Es fan diversos torns per tal que tots els membres de l’equip puguin descansar. Els membres que s’encarreguen del protocol han d’acollir i acompanyar als convidats de La Marató de TV3, també els han d’explicar la seva tasca de telefonistes i com han d’emplenar les butlletes. Cal recordar que els convidats tenen una porta d’accés diferent a la resta de voluntaris. Els voluntaris que estiguin destinats a l’atenció telefònica han de contestar els telèfons per tal de recollir els donatius, aquest procés es fa mitjançant les diferents butlletes (són diferents depenent del tipus de donació). La seva tasca 29


pot durar de tres a quatre hores depenent del torn i la seu que els hi toqui. En cas de no poder atendre les trucades han de mantenir el telèfon despenjat. Els caps de taula són els responsables de recollir les butlletes i respondre els dubtes dels telefonistes de la filera assignada. S’han d’assegurar que els telefonistes de la filera no els falti butlletes (encara per omplir) i aigua. Lliuren les butlletes bones i anul·lades als runners corresponents. La seva funció principal és assegurar-se que les butlletes es poden llegir correctament i en cas d’error avisar al telefonista en qüestió. Si això no es fa, les butlletes no es gestionaran correctament.

Els anomenats runners, s’encarreguen de completar el circuit de les butlletes i la logística. Un cop arriben a la seu, se’ls hi assigna una tasca concreta de les moltes que han de fer els runners, que són: distribuir les butlletes noves (dels tres models diferents). Dur les butlletes plenes que els hi dona el cap de taula a la zona de separadors al lloc indicat, la taula de “La Caixa”. Portar les butlletes anul·lades (també lliurades pel cap de taula) a la safata per a butlletes anul·lades que es troba a la taula dels auditors de PWC. Portar les butlletes on posa ‘activitat’ al responsable dels telèfons d’activitats. Portar de la zona d’activitats les butlletes marcades com a gravació al centre de dades de gravació i d’activitats. Distribuir aigües i bolígrafs als voluntaris.

30


La tasca dels separadors l’assumeix part del personal de gestió de dades. Reben totes les butlletes amb donatiu i han de fer una primera separació. Cal que revisin totes les butlletes per buscar errors. La classificació de les butlletes en safates és la següent: Imports iguals o superiors a 1.000 € Per validar

Dades incompletes o incorrectes de qualsevol import Butlletes internacionals amb número de compte

Per gravar

Imports inferiors a 1.000 € amb totes les dades i perfectament llegibles Butlletes amb data de càrrec

Especials

Butlletes de color verd (internacionals) Sense dades fiscals

La tasca de comptabilització dels donatius la fan els voluntaris de “La Caixa” i de PWC situats al centre de gestió de dades. Veure el document 10 que és el dossier de formació elaborat per la comissió de coordinació (pàg. 97) i el document 11 amb les tasques i torns de la seus de Barcelona (pàg. 105)

2.1.2.4. LES BUTLLETES DE DONATIUS Els donatius telefònics es fan a través de les butlletes. La butlleta segueix un circuit per tal que aquestes es comptabilitzin. El voluntari d’atenció telefònica recull les dades del donant per tal d’omplir la butlleta. Un cop s’ha omplert la butlleta, el telefonista deixa la butlleta a una safata. Quan hi ha unes quantes butlletes més a la safata, el cap de taula les recopila, mira si hi ha algun error i si està tot en ordre dóna les butlletes bones a un runner i les nul·les a un altre. El runner que porta les butlletes bones les lliura al personal de gestió de dades que està format per “La Caixa” perquè les comptabilitzi i Price Watherhouse Coopers (PWC) perquè les auditi. L’altre runner (que porta les nul·les) les lliura directament a PWC.

31


Hi ha tres tipus de butlleta diferents: les butlletes d’activitats, les butlletes de donatius de particulars i empreses i les butlletes de donatius internacionals. Per atendre les trucades de les persones que, tant a títol individual com en nom de la seva empresa, volen fer un donatiu, s’haurà d’omplir la butlleta d’atenció telefònica de particulars/empreses, també anomenada butlleta blanca. Es tracta d’una butlleta de mida més reduïda (com un sobre americà) impresa per les dues cares. A una cara hi ha una sèrie de caselles amb imports prefixats i, més a la dreta, els espais buits per als imports variables. A l’altra cara hi ha uns espais per omplir les dades bancàries i les dades per emetre el certificat de la renda. Una altra butlleta és la de donatius telefònics fets des de l’estranger, també anomenada butlleta de color verd. La tasca dels voluntaris és força semblant a la dels seus companys de les butlletes blanques, tan sols se’ls ha de recordar que en el seu cas la donació sempre serà en euros i que aquesta haurà de ser únicament amb targeta de crèdit (ni llibretes, ni comptes estrangers). Finalment, hi ha 10 línies a la seu de Barcelona encarregades de rebre les trucades de d’organitzadors d’activitats populars que han recaptat diners per La Marató. Els telefonistes tindran unes butlletes mida DIN A-4. En la butlleta 32


hauran recollir les dades de l’organització que fa l’activitat, el lloc o els llocs on l’ha duta a terme i els telèfons de contacte de l’entitat. Les butlletes són promeses de donatius. Els telespectadors diuen al voluntari la xifra que volen donar i el número de compte on s’ha de fer el càrrec bancari. Això vol dir que hi ha una tasca de cobrament posterior al dia de La Marató que realitza “La Caixa”. En els dos mesos següents es faran els càrrecs a les comptes dels donants i s’ingressaran al compte de La Marató. Veure els documents 12 i 13 que són la butlleta ordinària i la d’activitats (pàg. 106 i 107)

33


2.1.3. RECAPTACIONS D’ACTIVITATS POPULARS Els ciutadans organitzen més de 2.000 actes populars que ajuden a recaptar fons i a sensibilitzar la població animar-la a participar. La potent mobilització ciutadana que desperta La Marató de TV3 ha convertit aquesta cita anual en un esdeveniment social d’una extraordinària magnitud. Entitats, associacions i col·lectius de tot tipus organitzen espontàniament més d’un miler d’actes que tenen com a objectiu recaptar fons i estendre el clima de participació i solidaritat que envolta aquest projecte. Els últims anys el nombre d’activitats ha crescut impressionantment, un fet que demostra la importància d’aquest projecte en la nostra societat.

Actualment, s’organitzen més de 2.000 activitats populars uns mesos abans del dia en què es celebra la Marató que fan que el marcador pugi desmesuradament. En la darrera edició de La Marató les 2.231 activitats populars que es van fer, van recaptar 2,2 milions d’euros que representen el 17,76% dels 12.387.634 euros recaptats. Hi ha diferents motivacions que fan 34


organitzar activitats en les diverses poblacions. Per exemple, la Vall Fosca, que és una vall del Pirineu que té uns 7 o 8 pobles pràcticament despoblats. L’únic dia que es veuen tots a l’ hivern, ja que la neu sempre els impedeix fer-ho més sovint, és el dissabte abans que es celebri la Marató. Fan una festa que acaba a altes hores de la matinada on subhasten objectes que han anat recollint durant tot l’any. Fa deu anys que van començar a fer aquesta celebració i avui en dia encara la fan i com altres pobles ara la consideren la seva festa popular. D’altra banda, també tenim grans ciutats com Sabadell que es dediquen a fer competicions entre els barris per veure qui és el que recapta més diners. Un altre exemple és Manresa, on es reuneix tota la ciutat amb el mateix eslògan per organitzar actes durant dos mesos i batre rècords de recaptació. Així com aquests casos en tenim molts més. L’objectiu en cada un d’ells és el mateix, ajudar de manera voluntària amb el projecte i viure-ho com un dia de festa.

Per aprendre més sobre aquesta fascinant mobilització popular vaig entrevistar a la Núria Cabrera que és la coordinadora de tots els actes que s’organitzen a Manresa sota el lema “Manresa Mobilitza’t amb La Marató”. Aquest any farà deu anys que s’organitza durant els quals diverses vegades han fet rècord en les recaptacions d’activitats. Aquest entrevista és el document 3 i es pot trobar a la pàgina 84. 35


2.1.4. PATROCINI Cada cop hi ha més empreses que associen la seva marca a La Marató. D’aquesta manera es vinculen al seu projecte que és de reconegut prestigi i que sembla tenir tot el suport de la societat catalana. Per tant col·laborar amb La Marató es pot considerar com una forta inversió en imatge corporativa i que rep el fruit del reconeixement social de la ciutadania. Les empreses participen a La Marató fent una donació que serà destinada a sensibilització i a recerca (finalitats principals de La Marató). En reconeixement a la seva aportació, La Marató dóna presència a la marca que apareix identificada als valors més compartits. Depenent del tipus de col·laboració que es faci, la marca patrocinadora tindrà presència dins del programa, a la campanya prèvia, a la web de La Marató o a les diverses publicacions, com el disc, la revista “MónMarató”, el Simposi o la Memòria anual.

2.1.5. ELS PRODUCTES DE LA MARATÓ El Disc de La Marató Des de l’any 2005, cada edició de La Marató de TV3 va acompanyada d’un disc fet expressament que mostra versions en català de temes internacionalment coneguts interpretats per artistes catalans i espanyols. Gràcies a la participació desinteressada dels artistes, la gran varietat d’estils musicals i la sensibilitat amb que es trien i s’adapten els temes, que sempre van relacionats amb els principals valors de La Marató, han convertit el disc en una peça destacada d’aquest projecte. La rebuda social és excepcional i en les 8 edicions del disc s’han venut unes 1.066.000 còpies aproximadament que han generat més de 4 milions d’euros convertits en donatius.

36


En les successives edicions, el disc ha fet 145 cançons de les quals 138 són versions de cançons al català i ha comptat amb la col·laboració de 168 artistes i formacions musicals diferents. El preu del disc és de 10 € i s’ha aconseguit que el disc de La Marató es posi a la venda el diumenge abans del dia del programa als onze diaris principals de Catalunya (amb edició dominical) tant generalistes com esportius. També es pot comprar tots els dies de l’any a la “botiga de TV3”.

El Llibre de La Marató La Marató de TV3, des del 2008, edita un llibre amb l’objectiu de sensibilitzar sobre les malalties tractades en el programa d’una manera més reflexiva i original. Un total de 50 autors han participat a les 5 edicions que s’han fet fins al moment. El llibre està format per relats de gran força i sensibilitat que expressen la realitat pura i dura de les malalties. Els 47.217 llibres venuts han suposat uns ingressos de 218.715 euros destinats a impulsar la recerca biomèdica de malalties incurables.

37


El preu del llibre és de 10 € i el de l’última edició es pot trobar des del Novembre de 2012 a moltes llibreries, Abacus, Fnac, i a la “botiga de TV3” i en format electrònic a Libranda.

En conclusió el disc i el llibre són una potent eina de sensibilització ja que en el disc les cançons estan fetes expressament per tal de que et produeixin forts sentiments, tant d’esperança com de tristesa i que per tant quan l’escoltis t’emocionis. En el llibre, ja que explica la malaltia tal i com és, fa que el lector hi reflexioni molt sobre aquest tema tant sensible. Els productes de la marca també han esdevingut una important font de recaptació ja que el disc de la última edició va aconseguir, en un sol dia, vendre les 200.000 còpies editades. D’altra banda, també en la edició del Càncer de 2012, el llibre de La Marató titulat Tot està per fer i tot es possible va assolir el seu propi rècord venent 12.000 unitats, una xifra que no havia estat mai tant elevada en les quatre edicions que s’havien fet anteriorment.

38


2.1.6. LA GESTIÓ DELS FONS RECAPTATS Hem vist com els fons que recapta La Marató arriben per diferents vies. De la venda del disc i el llibre, de les aportacions de les empreses patrocinadores, de les recaptacions que fan les activitats populars i de donatius individuals. Aquests donatius individuals es poden fer amb un ingrés (per transferència, per Servicaixa o Internet) o amb una trucada telefònica el dia de La Marató. Per atendre aquests donatius telefònics existeix una operativa amb quatre seus telefòniques i 2.400 voluntaris que s’organitza a cost zero. Després de La Marató es fa tota la tasca de cobrament de les donacions promeses i s’auditen tots els ingressos. El 31 de març de cada any s’aprova el tancament de l’edició i es dona a conèixer la recaptació final. Un cop la Fundació La Marató de TV3 ha ingressat aquests diners els diposita en diversos fons d’inversió, perquè generin interessos mentre s’avaluen els projectes d’investigació presentats. Quan s’aprovin els projectes guanyadors es destinaran els fons al seu finançament. En la darrera Marató 2012 es van recaptar 12.829.648,48 €, dels quals 12.090.133,89 € eren donatius (que provenien de trucades i ingressos individuals, de recaptacions populars i de la venda del disc i el llibre). El patrocini va aportar 297.500 € i els interessos bancaris van sumar 442.014,59 €. Amb aquests interessos bancaris es fa front a les despeses administratives de la Fundació La Marató de TV3 (despeses d’oficina i sous) i si no és suficient, es cobreixen amb el patrocini. En la Marató 2012 les despeses d’administració van sumar 479.076,26 €, poc més del que s’ingressa per interessos bancaris. Per això podem concloure que la Fundació La Marató de TV3 s’autofinança amb els interessos bancaris i part del patrocini perquè tots els donatius recollits es puguin destinar íntegrament a les finalitats de La Marató (sensibilització i recerca).

39


2.2. DISTRIBUCIÓ DELS FONS Ja sabem com es recapten i com es gestionen els fons i ara volem estudiar com és distribueixen. En cada edició La Marató de TV3 destina els fons recaptats a promoure una campanya de sensibilització sobre les malalties que tractarà el programa i a finançar projectes de recerca científica sobre aquestes malalties.

2.2.1. SENSIBILITZACIÓ SOBRE LES MALALTIES Gran part de la població de Catalunya, tot i no dedicar-se a la medicina, acaba coneixent en profunditat les malalties que es tracten en les diferents edicions, aquest fet es produeix per la forta campanya de sensibilització i difusió que fa La Marató de TV3. Gràcies a aquesta campanya, la població pren consciència dels problemes que comporten les malalties incurables i es posa en la pell dels afectats. Per això, considero que aquest és una de les causes de les donacions que es fan al programa, ja que la gent està molt sensibilitzada amb la informació que ha rebut anteriorment. En la meva opinió, la sensibilització és el punt més important de La Marató de TV3. Sense la sensibilització i difusió de les malalties opino que no hi hauria tota la implicació ciutadana que vivim el dia del programa i estic convençut de que les activitats populars per recaptar fons no serien tant nombroses. A continuació explicaré en que consisteix exactament la campanya de sensibilització i difusió.

2.2.1.1. CAMPANYA PUBLICITÀRIA La Fundació La Marató de TV3 promou cada any una campanya amb l’objectiu de sensibilitzar a la població. Bàsicament per tocar la fibra al possible futur donant. L’agència Bassat Ogilvy & Mather Comunicación és l’encarregada de la creativitat d’aquesta campanya i a través d’una imatge acompanyada d’un 40


eslògan que, o dóna un missatge dels sentiments dels malalts o que dóna un missatge d’esperança i unió de la societat per tal de combatre la malaltia. La campanya publicitària es materialitza en l’espot televisiu i la campanya gràfica. L’espot sempre te molta qualitat i sovint guanya premis internacionals. La campanya gràfica s’estén per tots els mitjans possibles per tal de que arribi a tota la població catalana. Es dissenyen pòsters i fulletons informatius sobre les malalties que es reparteixen a centres mèdics, centres educatius i als organitzadors d’activitats populars. També es publiquen anuncis de premsa a tots els diaris editats a Catalunya, que cedeixen gratuïtament tres planes per a La Marató. En l’última setmana de la campanya, totes les capitals de comarca i els municipis de major població cedeixen els seus carrers per penjar les 5.000 banderoles municipals i fer arribar a tota Catalunya el missatge de La Marató.

41


2.2.1.2. CAMPANYA DE DIVULGACIÓ Com ja s’ha comentat anteriorment, mesos abans del dia del programa es fa tota una campanya de sensibilització i difusió. Ara explicaré en què consisteix aquesta difusió, sovint anomenada divulgació. Abans de cada edició de La Marató, la Fundació impulsa una campanya divulgativa, s’ha de dir que força eficaç, amb l’objectiu de difondre els principals coneixements sobre la o les malalties que es tractaran durant el programa. Aquesta acció es fa mitjançant uns 350 professionals de la matèria que donen més de 4.000 conferències a centres de secundària de tot el país. Per tant van dirigides als joves entre 12 i 18 anys. Les conferències es fan amb l’ajuda d’un vídeo elaborat expressament, on apareixen descripcions mèdiques i testimonis de malalts per tal que arribi a la gent jove i que aquesta sigui capaç d’interpretar-ne el contingut. L’objectiu principal és que els joves, un públic sensible i curiós, sempre disposat a saber més, aprengui els valors de la solidaritat. Aquesta potent eina d’educació es fa des del 1996 i ja s’han fet prop de 43.000 conferències a més d’un milió de joves.

42


2.2.1.3. APLICACIÓ DELS INGRESSOS A SENSIBILITZACIÓ I DIFUSIÓ La creativitat de la imatge i l’eslògan de la campanya, així com el guió de l’espot de sensibilització no suposen cap cost per a La Marató, perquè Bassat Ogilvy és una de les entitats col·laboradores que aporta gratuïtament la seva creativitat. De tota manera, l’espot s’ha de realitzar per una productora. Per tant, la producció, els actors, la infraestructura i tot el que és necessari per rodar l’espot si que s’ha de pagar. Com es tracta d’una eina fonamental per sensibilitzar la població, la Fundació La Marató de TV3 assumeix el cost d’aquesta despesa, que suposa uns 50.000 € aproximadament. De la mateixa manera, si bé els materials originals de la campanya gràfica no son facturats per Bassat Ogilvy, si que s’ha de pagar la impressió dels cartells i els fulletons informatius sobre les malalties. També s’imprimeixen adhesius de La Marató per repartir en les activitats populars. D’altra banda, la producció i la instal·lació de les 5.000 banderoles municipals a les principals ciutats del país també s’ha de pagar. En canvi, l’anunci de premsa per sensibilitzar la població, l’anunci de premsa sobre el disc i el llibre i l’anunci d’agraïment són cedits solidàriament per tots els diaris editats a Catalunya, que regalen 3 pàgines a La Marató. Un altre dels costos per dur a terme la campanya de sensibilització és el pagament de tots els professionals de la salut que fan les conferències a les escoles de secundària. També s’ha de pagar la realització del vídeo que il·lustra les conferències. En la Memòria anual que edita La Fundació La Marató de TV3 no s’especifica de forma concreta els costos d’aquests materials que formen part de la campanya de sensibilització. Però si que consta el seu cost total. En la passada Marató 2012 es van destinar 1.015.349,32 € a sensibilització i difusió. Si tenim en compte que es van recaptar més de 12 milions d’euros, podem afirmar que per sensibilitzar no es destina una quantitat molt important, només el 8% dels ingressos per donatius. Això vol dir que la major part de la recaptació es destina a la recerca biomèdica.

43


2.2.2. FINANÇAMENT DE PROJECTES Des del 1992 i fins al 2009, La Marató ha finançat un total de 594 projectes de recerca biomèdica, tot destinant-hi 92.788.796 €, xifra que situa la Fundació en la primera font de finançament de la recerca biomèdica a Catalunya, després del FIS (Ministerio de Sanidad).

2.2.2.1. PROCÉS DEL FINANÇAMENT DE PROJECTES El procés per decidir quins projectes de recerca s’han de finançar, consta de 4 parts: Convocatòria pública d'ajuts Després de cada edició de La Marató, el mes de febrer la Fundació obre una convocatòria pública de projectes de recerca que optaran a ser finançats amb els fons recaptats pel darrer programa. A la convocatòria, s’hi presenten investigadors catalans procedents dels principals centres de recerca del país, amb projectes unitaris o coordinats, que impliquen el treball en xarxa amb altres institucions d'àmbit espanyol o internacional. Avaluació dels projectes de recerca Els projectes presentats a la convocatòria es revisen i s'envien a l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), del Departament de Salut, que gestiona el procés d'avaluació. Els revisors, investigadors d'àmbit internacional, especialistes en la malaltia que ha estat objecte de La Marató, avaluen els projectes mitjançant un procés per “consemblants” que garanteix la transparència i el rigor de tot el procés. Aquesta avaluació determina la rellevància científica dels projectes, així com la seva qualitat, rigor metodològic i possibilitats d'aplicació. L'última part d'aquest procés d'avaluació la du a terme un comitè format per avaluadors europeus, que es reuneix a Barcelona per prioritzar els projectes més ben classificats. La llista que deriva d'aquesta reunió és la que es presenta a la Comissió Assessora Científica de la Fundació, formada pel coordinador del 44


Departament de Salut,

que n'informa el Patronat perquè decideixi a quins

projectes es destinaran els fons obtinguts en La Marató. Adjudicació dels ajuts L'acord final de distribució dels recursos es fa públic mitjançant la premsa escrita i a la pàgina web, i es convoca els investigadors guanyadors a un acte acadèmic públic de lliurament d'ajuts, que es fa a totes les universitats catalanes de manera rotativa (un any una, al següent una altra). Els projectes de recerca seleccionats són finançats en la totalitat del pressupost sol·licitat.

Seguiment dels projectes Els investigadors premiats en cada convocatòria signen un conveni individual que estableix les condicions de finançament dels projectes de recerca. Els treballs, que generalment es desenvolupen en un període de tres anys, reben un pagament anual un cop s'han aprovat les memòries científica i econòmica. La Fundació du a terme el control econòmic i de despesa dels projectes i l'AIAQS avalua la memòria científica anual.

45


En aquests moments s’estan controlant els projectes sobre les malalties minoritàries (2009), lesions medul·lars i cerebrals adquirides (2010) i regeneració i transplantament d’òrgans i teixits (2011). Finalització dels projectes. Simposium Els resultats dels projectes finançats amb els fons de La Marató de TV3 s'exposen en un Simposium que la Fundació organitza anualment des de l'any 2000. És el moment de retre comptes a la societat catalana sobre aquesta inversió en recerca, feta possible gràcies a la solidaritat demostrada amb els donatius efectuats.

2.2.2.2. APLICACIÓ DELS INGRESSOS A LA RECERCA BIOMÈDICA Quan els projectes han estat avaluats i s’ha decidit un rànquing de puntuació, es reparteixen els ingressos aconseguits en aquella edició seguint l’ordre d’aquest rànquing. Cada projecte demana la quantitat econòmica per poder-lo desenvolupar i la Fundació La Marató de TV3 paga la totalitat d’aquesta quantitat si el projecte s’ha avaluat positivament. La llista del rànquing és llarga i La Marató finançarà tots els projectes possibles fins que s’acabin els diners d’aquella edició. Els pagaments es realitzen anualment i només quan els projectes han complert els objectius científics previstos per a cada període en el seu conveni individual. En la darrera Marató 2012 dedicada al càncer es van recaptar 12.090.133,89 €, més 297.500,00 € de patrocini, que es van incrementar amb 442.014,59 € d’interessos produïts pels fons d’inversió. En total, hi havien 12.829.648,48 € per repartir. Un cop descomptats 479.076,26 € de les despeses d’administració, que suposen el 4% i que, com he dit abans, es paguen amb els interessos i part del patrocini, es podran dedicar 12.350.572,22 € a les finalitats de La Marató. En l’apartat anterior he comentat que les despeses de la campanya de sensibilització i difusió pugen un 8%. Per tant, si descomptem 1.015.349,32 € que s’apliquen a aquella finalitat, tindrem 11.335.222,90 € per repartir entre els 46


projectes d’investigació aprovats. En conclusió, el 88% dels ingressos de l’edició 2012 es dediquen a la recerca biomèdica. Això vol dir que la major part dels ingressos de La Marató 2012 són per finançar projectes que investigaran sobre càncer. En aquest gràfic es pot observar amb més claredat.

En aquests moments s’estan avaluant els projectes d’investigació oncològica presentats i el proper 12 de novembre es donaran a conèixer els projectes guanyadors de l’edició 2012 que seran finançats en els pròxims tres anys. La Fundació La Marató de TV3 no fa públic el número ni el contingut dels projectes presentats fins el dia de l’adjudicació dels ajuts als guanyadors. Seguidament veurem com en els darrers 10 anys han anat augmentant els ingressos i com s’han distribuït en sensibilització i recerca. Des del 2001 s’ha destinat sempre més del 80% a finançar projectes (tret de l’any 2003 que va ser el 74%) i al voltant d’un 12% a sensibilització.

47


Distribució de fons en La Marató 2001

Ingressos Donatius

4.511.579,72 €

Patrocini

437.075,95 €

Interessos bancaris Total ingressos

--4.948.655,67 €

Aplicacions 4.135.535,95 €

83,57%

Sensibilització i difusió

500.096,09 €

10,11%

Despeses d’administració

313.023,63 €

6,33%

4.948.655,67 €

100%

Ajuts a la recerca

Total aplicat

48


Distribució de fons en La Marató 2002

Ingressos Donatius

4.256.079 €

Patrocini

262.236 €

Interessos bancaris

212.029 €

Total ingressos

4.730.344 €

Aplicacions Ajuts a la recerca

3.772.303 €

79,75%

Sensibilització i difusió

674.604 €

14,26%

Despeses d’administració

283.437 €

5,99%

4.730.344 €

100 %

Total aplicat

49


Distribució de fons en La Marató 2003

Ingressos Donatius

3.769.462,18 €

Patrocini

509.802,83 €

Interessos bancaris

204.804,44 €

Total ingressos

4.484.069,45 €

Aplicacions Ajuts a la recerca

3.344.269,38 €

74,58%

Sensibilització i difusió

750.604,56 €

16,74%

Despeses d’administració

389.195,51 €

8,68%

4.484.069,45 €

100%

Total aplicat

50


Distribució de fons en La Marató 2004

Ingressos Donatius

8.130.292,93 €

Patrocini

584.751,84 €

Interessos bancaris

306.989,09 €

Total ingressos

9.022.033,86 €

Aplicacions Ajuts a la recerca

7.730.478,60 €

85,68%

Sensibilització i difusió

867.690,79 €

9,62%

Despeses d’administració

423.864,47 €

4,70%

9.022.033,86 €

100%

Total aplicat

51


Distribució de fons en La Marató 2005

Ingressos Donatius

7.393.316,46 €

Patrocini

329.000,00 €

Interessos bancaris

382.436,18 €

Total ingressos

8.104.752,64 €

Aplicacions Ajuts a la recerca

6.675.302,08 €

82,36%

Sensibilització i difusió

926.378,05 €

11,43%

Despeses d’administració

503.072,51 €

6,21%

8.104.752,64 €

100%

Total aplicat

52


Distribució de fons en La Marató 2006

Ingressos Donatius

6.562.230,31 €

Patrocini

431.250,54 €

Interessos bancaris

586.377,35 €

Total ingressos

7.579.858,20 €

Aplicacions Ajuts a la recerca

6.153.094,59 €

81,18%

Sensibilització i difusió

945.754,14 €

12,48%

Despeses d’administració

481.009,47 €

6,34%

7.579.858,20 €

100%

Total aplicat

53


Distribució de fons en La Marató 2007

Ingressos Donatius

7.380.714,23 €

Patrocini

516.964,00 €

Interessos bancaris

643.150,86 €

Total ingressos

8.540.829,09 €

Aplicacions Ajuts a la recerca

7.051.359,92 €

82,55 %

Sensibilització i difusió

998.227,14 €

11,70 %

Despeses d’administració

491.242,03 €

5,75 %

8.540.829,09 €

100%

Total aplicat

54


Distribució de fons en La Marató 2008

Ingressos Donatius

6.659.341,51 €

Patrocini

313.000,00 €

Interessos bancaris

674.438,84 €

Total ingressos

7.646.780,35 €

Aplicacions Ajuts a la recerca

6.147.241,74 €

80,38%

Sensibilització i difusió

911.834,92 €

11,93%

Despeses d’administració

587.703,69 €

7,69%

7.646.780,35 €

100%

Total aplicat

55


Distribució de fons en La Marató 2009

Ingressos Donatius

6.952.389,20 €

Patrocini

168.179,54 €

Interessos bancaris

231.527,09 €

Total ingressos

7.352.095,83 €

Aplicacions Ajuts a la recerca

6.225.831,33 €

84,68%

Sensibilització i difusió

871.780,67 €

11,86%

Despeses d’administració

254.483,83 €

3,46%

7.352.095,83 €

100%

Total aplicat

56


Distribució de fons en La Marató 2010

Ingressos Donatius

8.501.798,88 €

Patrocini

233.305,00 €

Interessos bancaris

404.068,79 €

Total ingressos

9.139.172,67 €

Aplicacions Ajuts a la recerca

7.855.797,60 €

85,96%

Sensibilització i difusió

791.979,28 €

8,67%

Despeses d’administració

491.395,79 €

5,38%

9.139.172,67 €

100%

Total aplicat

57


Distribució de fons en La Marató 2011

Ingressos Donatius

8.595.513,21 €

Patrocini

335.905,00 €

Interessos bancaris

531.417,88 €

Total ingressos

9.462.836,09 €

Aplicacions Ajuts a la recerca

8.037.384,21 €

84,94%

Sensibilització i difusió

967.830,27 €

10,22%

Despeses d’administració

457.621,61 €

4,84%

9.462.836,09 €

100%

Total aplicat

58


3. CONCLUSIÓ En els darrers deu anys La Marató de TV3 ha experimentat un creixement constant de participació i de recaptació. En aquests deu anys ha quedat patent que els ciutadans de Catalunya han fet seu un projecte televisiu com no succeeix en cap altre país del món. Això ha permès donar un impuls continuat a la recerca científica amb una injecció econòmica anual sense precedents. La distribució de diners que he mostrat en aquests gràfics han donat com a resultat que La Fundació La Marató de TV3 sigui actualment l’entitat que dona més fons per a la investigació biomèdica a Espanya després del Ministerio de Sanidad. Això és possible perquè la recaptació no ha parat de créixer en aquests anys. En 10 anys s’han doblat els donatius i La Marató 2012 va aconseguir un record espectacular, que en temps de crisi encara te més mèrit. El Disc i el patrocini han fet augmentar la recaptació, però el que més ha contribuït a aquest increment constant són les recaptacions aconseguides per les activitats populars. L’any 2000 s’organitzaven espontàniament algunes activitats, que no passaven de 40, que van anar creixent fins que en el 2004 es va crear una base de dades amb unes 500 activitats. Aquesta xifra ha crescut progressivament fins arribar a més de 2.000 activitats el 2012. Dels 10 milions recaptats el dia del programa del 2012, les activitats populars van recollir més de 2 milions i van mobilitzar més d’un milió de persones. Això no passa en cap telemarató. Precisament, la mobilització ciutadana és l’element que diferencia La Marató de TV3 de les altres teletons. El fet que aquesta participació hagi sorgit espontàniament significa que els ciutadans confien en La Marató i la fan seva. Jo crec que aquesta confiança no seria possible si La Marató no estigués tan ben organitzada. La gent sap que La Marató funciona amb transparència, professionalitat i eficàcia. Aquesta és la raó per la qual he volgut centrar el meu treball en la gestió econòmica de La Marató. La logística de la recaptació i la distribució dels fons recaptats són un exemple de feina ben feta. Per això convida a col·laborar en aquest projecte en el que tots sumen esforços: els donants que truquen any 59


rere any per contribuir amb el seu gra de sorra, els organitzadors d’activitats populars que fomenten la participació, els metges i malalts que amb el seu testimoni ajuden a entendre la necessitat d’investigar les malalties, els artistes que actuen desinteressadament en el disc i en el programa, els voluntaris que presten el seu temps per recollir donatius i fer altres tasques necessàries, les empreses que cedeixen gratuïtament els seus productes i serveis per a les seus telefòniques, les entitats col·laboradores que organitzen tota la logística a cost zero, els mitjans de comunicació que donen els seus espais per a la campanya de sensibilització... La Marató és un projecte comú de tota la societat que aconsegueix un èxit de recaptació i que es gestiona eficaçment per promoure la recerca de malalties. Com hem vist en l’últim apartat del treball, els científics del nostre país són els principals beneficiaris de la gestió econòmica de La Marató, però qui surt guanyant és tota la societat. Són els ciutadans que han trobat en les finalitats de La Marató un motiu de cohesió social. Per això, La Marató de TV3 ha traspassat l’àmbit televisiu i s’ha convertit en la gran festa de la solidaritat.

60


4. DOCUMENTACIÓ Document 1 Entrevista a Lluís Bernabé (Director del Programa La Marató de TV3)

Quanta gent forma part de l’equip del programa i en quines àrees estan organitzats? Una xifra concreta de treballadors no et puc dir perquè des del mes de setembre cada any comencen a treballar, doncs com ara has pogut veure, 3, 4 persones que comencem a fer una fase prèvia, la resposta clara doncs si son 30 persones, no. No és veritat perquè son flexibles i varien en funció dels volums de feina. Ara, per exemple, a banda de documentar-nos sobre les malalties i planificar els continguts del programa, no tenim mes feina que la de preparar, per exemple, el vídeo per presentar a col·laboradors i patrocinadors potencials, el vídeo sobre els investigadors que han finalitzat els seus projectes i el vídeo per a les conferències a escoles. Per lo tant som 3, 4 persones. En paral·lel, alguna d’aquestes persones, com és la sotsdirectora que alhora fa de guionista, que alhora fa de persona responsable dels metges que es la Carme Luque, que t’he presentat, i jo el que anem fent és avançant, mentre estem fent aquests vídeos, ens avancem per veure, be que sobretot com a periodistes ens saps molt de casi res, i llavors, neurodegeneratives i això de que va? Doncs ens anem informant en paral·lel i en paral·lel anem fent el guió que al setembre durant els primers 15 dies que ja hi ha un grup de més gent que són al voltant d’unes 8, 10 persones, el primer grup així nucli dur, doncs, però això és al setembre, després es va ampliant i no totes aquestes persones arriben al desembre, algunes van desapareixent com és realització però bàsicament diguéssim, el que diria és que no hi ha un nucli dur de 30 persones, no, ens anem emmotllant en funció de les necessitats de producció, si s’han de fer molts vídeos o no.

61


Quan i com inicia la seva tasca l’equip del programa? La Marató no comença, o sigui, acaba a finals de desembre. Llavors la gent acostuma a agafar uns dies de festa, alguns ens quedem bàsicament per respondre... perquè encara que acabi La Marató doncs hi ha persones que tenen dubte: ‘com es poden fer donacions?’ que llavors si m’envien el missatge a mi jo els hi envio a la Fundació perquè la Fundació diu sí, la manera és aquesta, i altres persones que diuen: ‘escolti que m’he assabentat que ha sortit aquest vídeo o aquesta cosa’ llavors els hi responem. És un servei a l’espectador. Això seria, des de que acaba La Marató, que no acaba el dia 31 perquè acostuma a ser això, a mitjans o a finals, però sempre queda una o dues setmanes llavors és un nucli tan petit com que aquí només és una o dues persones. Després, comença al gener i al gener habitualment per La Marató no s’està treballant des de la televisió. Hem de diferenciar –diguéssim- que hi ha dues parts: una molt important que és la televisió, però una altre, igual d’important o més, que és la Fundació, que és la que està tot l’any. Llavors a nivell de programa de televisió durant gener - febrer si que hi ha contactes per part del director per veure quines són les possibles... un treball conjunt. No hi ha mai una única decisió, ni com a director ni com a cap persona. Habitualment, donat diguéssim la sensibilització del programa, que tracta malalties, doncs sempre s’acostuma a treballar amb diguéssim diferents persones: uns metges, uns experts en televisió, uns experts en finances (o sigui en finances em refereixo a la Fundació per saber ‘ostres doncs sembla possible la recaptació...) llavors, això, quan es comença a treballar, treballar? Bàsicament al setembre. Al setembre és realment quan és comença, però això no vol dir que durant els mesos previs al setembre... perquè La Marató, diguéssim, l’èxit no és un dia, ‘ai mira que be han fet el programa’, no, és, repeteixo, tota la feina prèvia que han fet, doncs això, des dels metges, dels conferenciants a les escoles, des de la Fundació...

En que consisteix exactament la seva funció com a director? El director de La Marató ve a fer una mica el mateix paper que qualsevol director de qualsevol altre programa, o crec que de qualsevol altre empresa. 62


Una miqueta és, intentaré dir-ho per prioritats: a mi el que em preocupa, o intento prioritzar més, és la qüestió humana, és a dir, que tan si són tres persones com si són deu, les persones estiguin molt a gust treballant, en el sentit que valorin i tothom valorem les persones que estan treballant. És a dir, no és que sigui La Marató el buc insígnia... perquè no és un buc insígnia un programa que s’emet pel 33 també té molt de valor, però el que vull dir és que amb les persones que treballem el paper del director és donar valor a la persona, però també donar valor al programa de manera que els interessos coincideixin. Per què? Perquè és molt important que la persona encara que hagi tingut un problema o trenta problemes que poden passar en un dia, se’n vagi a dormir... però se’n vagi a dormir a gust, en el sentit de que al dia següent no estigui fet caldo o feta caldo. I com a responsable del programa i els requeriments, tant tècnics (com seria realització), com econòmics (com seria producció), com de contingut (com seria a nivell de guió), com a nivell de coneixement mèdic, doncs es va complint. És a dir, el director posa uns límits, tant de menys com de mes, a nivell de per exemple una figura fonamental de testimonis: tindrem testimonis, però uns testimonis que parlin molt bé, no és l’únic que parlin molt bé, són testimonis que siguin homes, dones, grans, no tant grans, territorialitat, o sigui que vinguin de Barcelona, de Tarragona, de Girona, de les Illes, o sigui però que si algun cop, com habitualment passa, com que hi ha més concentració de població a Barcelona, no trobem algú d’algun altre lloc doncs es mira per terra mar i aire, es busca per tot arreu però que aquella proporcionalitat que molts cops intentes de, m’invento: 4, 4 i 4, doncs molts cops no es pot fer, però no ho convertim en una frustració, perquè són molts cops els mateixos metges, les mateixes associacions i fundacions les que ens diuen ‘es que és molt difícil, es que no en tenim’... Però sempre ens basem diguéssim a partir d’uns paràmetres que ens han dit els metges. Nosaltres no som experts de res, els metges ens diuen: us trobareu dificultats a Lleida, però si com a mínim ja traieu això, llavors nosaltres no només anem a mínims, si no que intentem mostrar el que ens diuen els metges. Llavors, el que intenta el director és aglutinar tot això i, sobretot, que la gent s’identifiqui molt amb el projecte i que en el projecte –diguéssim- no hi hagi cap mancança, perquè llavors si que has d’apretar. -apretar és en el sentit de... ostres, doncs hem de treballar més això, però treballar més això com que no tenim infinit nombre de 63


persones... doncs intentem de decidir què és el que podem prescindir- Entre nosaltres, casi mai prescindim de res, perquè si no, La Marató no seria el que és. Però que has de tenir una flexibilitat, cada director aposta per una cosa, nosaltres el que apostem, per exemple és aquest, o jo pel que aposto és per aquest mix, de intentar que no diré que hi hagi bon rollo, que no és la prioritat, però que les persones s’identifiquin molt amb el programa. De fet si, jo vaig començar l’any passat, en temps natural, diré que vaig començar el novembre o així, de l’any 2011, per lo tant, temps natural, seria pues si, no arriba a dos anys, però maratons, com que l’any 2012 va haver La Marató per la pobresa i La Marató pel Càncer doncs van haver dos maratons, habitualment, com tu ja saps és una per any.

Quines són les aportacions més significatives que ha pogut fer en el programa? Més que aportacions significatives, ha sigut un descobriment, és a dir, és apostar pel que ja es feia però donant-li més visibilitat, o sigui per mi ha sigut un descobriment el fet de dir ostres però si durant tot l’any s’estan fent vídeoescoles, s’estan maratons dels investigadors, hi ha moltes entitats que estan treballant, moltes associacions, donem-ho a conèixer. O sigui és donar més visibilitat al que ja es fa. Això a nivell de, com et diria? D’activitats i a nivell humà. A nivell d’entreteniment, apostar molt per la cosa audiovisual com que diguéssim que en aquí hi ha una part que no és només és divulgació i entreteniment, si no també, perdona... Divulgació i també entreteniment. Doncs, les tres paraules serien: divulgació, sensibilització i entreteniment. Per què? Perquè un programa de 15 hores, si no vas a nivell de guió tallant-lo, i llavors l’entreteniment és una aposta molt gran perquè tant volem que ho vegin des de nens petits, com adolescents, com adults... I o sigui una part seria la humana, l’altre part seria la d’entreteniment, l’altre part seria dels testimonis, el gran agraïment als testimonis perquè són persones que molts cops a casi cap de nosaltres ens agradaria dir ‘vaig a sortir a la televisió fent-me famós perquè sóc un malalt’ a casi ningú li agrada. Per què? Perquè acabem, estigmatitzant, estigmatitzar vol dir que acabes, per desgràcia, la societat molts cops acaba 64


posant cartells: ‘Lluís el malalt’ i no ens agrada. Llavors hem de donar molt de valor a les persones que ens fan el favor de sortit per la televisió i a més explicar-nos que tenen una malaltia, perquè fan un favor molt gran a altres persones. I llavors això és potenciar-ho molt, com? Doncs en el meu cas és augmentar el nombre d’entrevistes però sense reduir l’entreteniment i dius: com ho fem? Doncs conjuntament amb l’equip, o sigui compartint molt i diem ‘pues reduïm alguna de les coses que fem.

Quines propostes va considerar que eren positives i per aquest motiu les ha mantingut? Tot, és molt fàcil la resposta, tot. Tot el que s’ha fet al llarg dels anys, si més no de les maratons que jo he vist que crec que han sigut totes, jo crec que tothom ha fet una aportació molt valuosa. Per què? Perquè, o sigui no, si, perquè dic això? Doncs crec que la resposta està a la vista de tothom i és que La Marató cada any ha anat augmentant i per favor això si que m’agradaria recalcar-ho molt, que no és només el marcador, el marcador és una part de La Marató. Ha anat progressant vull dir que té molt de mèrit en la societat actual que ens movem que un programa de televisió o casi qualsevol cosa tingui una permanència de 22 anys, és molt. I cada cop amb el mateix o més rigor, cada cop amb el mateix o més prestigi. Vull dir no hi ha hagut un director o un programa de televisió que diguis ‘ostres, tots els programes menys aquest’. I llavors tot el que s’ha fet fins ara si mes no a mi m’ha servit per aprendre i no d’errors com diria la frase tòpica si no d’aprendre de que tothom que ha arribat sigui més hàbil amb unes coses o amb unes altres ha fet créixer el producte no? I això per mi és veritat que és admirable perquè en tants anys algú la podia haver cagat no? Cagat no seria la paraula correcta però algú ho podria haver fet amb no tant d’això de rigor i no, no ha sigut així, sempre ha sigut... I la mostra està en això de que cada cop hi ha més activitats i cada cop hi ha més persones que volen participar.

65


La Marató ha tingut diversos directors al llarg de la seva historia. Com es decideix qui serà el director del programa? Permetem dir que cada dos anys no es canvia,no és perquè jo no vulgui canviar. Que jo sàpiga, el director anterior va estar més temps (el Xavi Abad va estar 4 anys). Llavors jo crec que depèn com moltes coses no de que ho faci be o ho faci malament, evidentment si ho fa be però crec que depèn de l’entorn, que en aquest cas és la televisió doncs que les necessitats per la que es demana aquella persona són ara unes o si consideren que el teu perfil és necessari per fer un altre programa doncs t’agafen per un altre programa. El que si que crec, molt bé deies és que com a mínim 2 anys o com a màxim a lo millor, dos anys esta bé, si més no un és poc perquè qualsevol persona que fa una marató pugui impregnar-se de, no només de la filosofia, si no de l’experiència per exemple, en les bandes musicals no? La banda, doncs el contracte que li fem és de dos anys habitualment, perquè el primer és nervis, no arriben a saborejar, no diré l’èxit, però no arriben a saborejar la feina feta que ja saben quan... I en dos anys, el primer diguéssim, a lo millor, no dic que tothom pateixi, però a lo millor estàs pecant de ‘ai arribaré, no em deixaré això tal tal’ i el segon entenc que disfrutes, el meu cas ho he disfrutat des del primer dia.

Com es trien els continguts científics i els testimonis que intervenen? Això que et deia abans que fèiem a partir del mes de setembre, “és nat i ho fet”, el que fem prèviament, això des del març o abril, és en aquest cas la Carme Luque, la sotsdirectora i a més la responsable dels metges, doncs és bàsicament anar a visitar-los, entendre, entendre la malaltia, i després els hi diem deures, els hi deixem deures, sempre diem aquesta frase: ‘ara us posem deures’, què és? Doncs ‘intentem que d’ara fins al setembre ens ajudeu a trobar uns testimonis, o sigui unes persones que puguin reflectir aquest panorama que vosaltres ens heu dit’. I llavors ens passen, depèn la malaltia, jo només tinc experiència amb el Càncer i amb aquesta, depèn la malaltia hi ha més quantitat de testimonis que d’altres. Amb el Càncer doncs vaig descobrir que hi havia un volum, malauradament, molt important de persones que 66


estaven afectades pel Càncer. Llavors diguéssim que el que era entre cometes el límit el teníem en les 15 hores. Ara no és així ara diguéssim no hi ha tantes persones, no hi ha tantes persones tampoc que vulguin dir-ho, i llavors, el que necessites és això de ‘ostres doncs intentem que arribin’. Si, però nosaltres no fem mai directament, per respecte, per rigorositat, mai fem un tracte directe amb un testimoni. Són persones que es posen en contacte amb La Marató o són els metges els que ens diuen hem parlat amb “Fulanito i Menganita” i ens ha dit que podeu fer un contacte. Que fem un contacte no vol dir que aquella persona aparegui. Perquè el primer que li diem és: ‘Vostè ha pensat amb la repercussió que pot tenir el fet que surti per la televisió?’ perquè no hi hauria res pitjor que una persona que tingui moltes ganes de sortir per la televisió, no per fama si no per explicar la malaltia però que després, si no l’avises abans de la repercussió, això que dèiem abans de l’estigma: ‘Que vol dir sortir per la televisió?’ doncs diguis ‘ostres això... Vaja en la que m’he ficat’ no? Llavors intentem que, en primera instància que sàpiguen molt bé on es fica perquè la televisió i més La Marató, té una repercussió de, no d’un dia, si no de molts dies. Mai forçar-lo a que vingui, al contrari el que posem són, no traves, si no ‘compte eh que si vostè no està segur doncs... Compte’.

Com es decideix els entreteniments que amenitzaran el programa? Depèn del guió diguéssim. Hi ha vegades que uns directors han apostat per ‘durant tot el dia entreteniment variat’. A mi m’agrada una mica, una mica, al matí un tipus d’entreteniment més dirigit al que seria públic jove encara que això no treu que ens movem per franges. Per franges vol dir que, considerem que cada hora i mitja és el màxim, no diré el màxim en tots els casos, però cada hora i mitja hauríem de variar i canviar. Llavors això vol dir que tant el nombre de, o sigui una persona si està una hora, una hora i mitja veient La Marató doncs, en primera instància hagi pogut veure diferents testimonis de diferents malalties, en el cas del Càncer no però en el cas de les neurodegeneratives serà el cas, i a nivell d’entreteniment, que si hi ha un nen a la família que està veient al matí, es pugui ficar amb una actuació, no dic de 67


pallassos però infantil. Que això, per exemple, no passa al prime-time, a la nit. A la nit ja considerem que no hi ha nens veient la televisió i per lo tant el tipus d’entreteniment és una miqueta més madur, és a dir, que ja va més destinat contant de que no hi haurà un cert tipus de públic. I llavors el que fiques doncs són actuacions potser més actuals o més innovadores o mes agosarades. Més agosarades vull dir que, que dius ‘ostres això al matí doncs, potser és agosarat però potser no ho seguirà tanta gent o no tindrà’ agosarades també com a aposta per les persones responsables de l’entreteniment ‘ostres això no és molt, és molt innovador llavors que aquí es parlarà’ no? Llavors el fiquem allà.

Com s’escullen les activitats que mostreu entre les més de 2.000 que s’organitzen? Nosaltres tenim una gran avantatge i és que des de la Fundació ja filtren, filtrar no vol dir censurar, vol dir que fem un treball conjunt, si més no, això no se si es feia abans però, nosaltres parlem molt i llavors amb la Fundació és ‘escolta quines són les activitats que ja s’han apuntat?’ per exemple, demà passat, demà, tenim una reunió justament per parlar d’algunes activitats hi ha que han aparegut i que són considerables, considerables no vol dir importants, vol dir que mouen un volum molt gran de persones, que no vol dir que siguin les millors, no vol dir que siguin les que traurem i les més petites no, vol dir simplement que representen a lo millor un volum de gestió que nosaltres hem de saber si ens pertoca, diguéssim assumir una part de responsabilitat o no, o hem de parlar amb aquelles persones bàsicament per que? Perquè el que volem és que arribi al màxim d’activitats d’arreu. Com que totes no les podem ensenyar, llavors el que intentem també és doncs com t’he dit abans amb els testimonis, amb les associacions, que hi hagi reflectit en primera instància de tot el país, després que les activitats no només les que es reflecteixin siguin de joves, ni de grans ni de bells, quan dic bells dic de bellesa, no de vells de ‘viejos’, de vellesa, de gent gran i amb això a vegades, tens, tenim sort i a Tarragona hi ha les mateixes que a Barcelona, doncs perfecte, que no hi ha tant, llavors has de treballar amb aquella flexibilitat que feia referència al

68


començament has de dedicar més esforços per arribar i treballar a Tarragona i trobar diguéssim això. La idea és que el dia de La Marató doncs es vegin en directe moltes. Però, si més no, una de les apostes era que ensenyem moltes més, no dic abans perquè estigués malament però això que et deia d’apostar doncs que les activitats es vegin moltes. Llavors que fem? Intentem gravar totes les que ens és possible dintre dels dies que disposem, de càmeres i d’equips abans del programa. També tenim el mateix criteri de territori, d’edats, de tot això i que siguin diferents. Llavors totes les que puguem gravar abans, que passa? Que malauradament les activitats no les fem nosaltres, si no diria ‘mira comencem a partir del setembre a fer activitats’ i com que no pot ser així, doncs moltes són cap al final i clar és com si fóssim nosaltres, tu i jo, doncs som dos i podem gravar a lo millor, jo que sé, 4 cada dia però clar, si tenim càmera durant 15 dies doncs potser això, serien les que podem fer.

Perquè creu que el programa genera tanta mobilització popular? Pel que et deia abans que fruit de tots aquests anys, les persones han descobert que La Marató sobretot és fruit de la participació ciutadana, o sigui no és que sigui falsa modèstia, si no si l’únic que fem, i per això és l’aposta a les activitats, l’únic que fem nosaltres és de interlocutors de ‘ei feu activitats? Hòstia que guapo, anem a ensenyar-les, no totes, hi ha malalts? Molts? O pocs? Però anem a donar-ho a conèixer’ fem simplement de canal però què passa? Suposo que la confiança i el volum aquest s’ha produït com a conseqüència de, i no vull entrar en política, però de últimament hi ha una sèrie d’esdeveniments que s’estan produint en política, en societat, en economia i que jo sàpiga un dels objectius més fonamentals de la Fundació és transparència i llavors si La Marató no para cada any de ser transparent doncs crec que això la societat ho veu i llavors diu ‘ostres no només invertim en un acte que és solidari si no que a més ens, rebem comptes del que hem fet amb un programa de televisió, per Internet, amb un simposi i que podem anar quan vulguem a veure a on han anat aquells diners’ i jo crec que això és admirable. Admirable perquè això no es comença a fer ara, això es porta fent d’es d’un 69


començament i això està molt bé el que ho va pensar i el que ho va continuar fent doncs molt be, molt be si. Si perquè l’altre dia en un programa, no de TV3, sortia Ferran Adrià i explicava una mica això, que als Estats Units es treballa una mica així, no feia referència a La Marató però explicava que és important que qualsevol acció que es fa i té elements econòmics es faci un paperet, o sigui, fas això i al cap d’uns dies, o uns anys, es digui els diners que has invertit han anat en això. Per què? És aquella cosa que dius ‘es seriós això’ i La Marató, la Fundació ho fa, ho ha fet sempre bé i llavors això jo ho admiro, les persones que ja van preveure això doncs dius ‘ostres molt bé’.

Per què creu que, tot i la crisi econòmica que està vivint el país, no ha influït negativament a les recaptacions de La Marató? Jo no ho sé, sóc un gran ignorant sobretot de fer dogma, però el que si que puc dir que mesurant, ho faig expressament parlàvem dels diners, que mesurant el nombre d’activitats, crec que cada cop les persones ens hem adonat que sols no, podem fer coses però poquetes, però en grup podem fer més, i sobretot d’altaveu que vols, en el cas dels diners i del marcador del Càncer, no ho sé, el que si que hem remetré és al nombre de persones que afecta aquesta malaltia del Càncer i sense treure valor a la Fundació, als qui van fer el programa, a tothom, que és un programa doncs molt digne com tota la funció que s’ha fet abans, des de la Fundació i des dels metges i des de tal però crec que en aquest cas es va fer un salt molt gran igual que va passar fa uns anys enrere quan va ser també La Marató del Càncer va pujar molt més respecte l’any anterior, jo crec que és que afecta molt. Que potser aquesta següent hi haurà el mateix nombre o més d’activitats jo crec que serà, serà un èxit però que no perquè hi hagin menys activitats jo crec que serà un fracàs. Igual que tampoc volia valorar, crec que no haurien de barbaritzar l’èxit de La Marató és el marcador, perquè si l’any següent o aquest any, al desembre, doncs es fa menys recaptació doncs no és com a conseqüència de que la gent és menys solidària jo crec que això, llavors, jo crec que depèn però des de la més absoluta ignorància perquè no soc cap “bodoo” de res no? Però crec que el

70


nombre de persones a les que afecta la malaltia doncs també, és un element a tenir en compte a l’hora de la participació, dels donatius no?

Donat l’èxit de La Marató, perquè creu que no ha triomfat aquest model en altres cadenes estatals? No sóc un expert però, i per lo tant tampoc sé el temps que dediquen previ al programa. Jo el que si que sé és que el programa que a vagades ho diem entre els que treballem i si puc i em dones l’oportunitat ho verbalitzo és que el programa de La Marató encara que per moltes persones sigui el que es veu és una bombolla si ho considerem només el marcador i el programa de tele, és mentida perquè des de TV3, des de la Fundació, des del patronat, des de tot arreu el que s’intenta que aquesta bombolla cada vegada sigui més gran i una bombolla vull parlar també amb la fragilitat que té una bombolla, i no immobiliària si no de La Marató, pot petar, en el sentit de que pot ser que, esperem que no oi? Però que l’evolució no sigui tant lineal com la que porta perquè dic això? Perquè si més no el que jo conec que és la televisió és una bombolla que comença, com he dit abans, molt o sigui, que hi ha molta llavor des de molts anys abans i molta llavor des de, encara que sigui el primer any que es fa, la de la pobresa, però es fa seguir els mateixos paràmetres no? De parlar amb informatius per exemple, que són uns grans col·laboradors com tots els departaments de la casa, però fent notícies abans i llavors això, crea una mica de carn de cultiu que és dir ‘ostres, fixa’t què són les malalties neurodegeneratives?’, ‘ostres, fixa’t què és que estan dient que l’Alzehimer i el Parkinson no són només malalties de gent gran’, crees com curiositat i a l’hora de l’explicació llavors jo això com que no ho sé, no se si es fa, com que no ho he seguit tant com La Marató de TV3 no se si es fa tant en altres teles. El que si que se és que a més parles d’un programa i amb més ressò és fa d’un programa crec que hi ha més probabilitats de que aquest programa l’acabi veient més la gent i acabi tenint més ressò en les activitats. No només en el programa si no la repercussió i La Marató de TV3 és un programa que tothom se’l creu molt no només la població, els metges, si no també els que treballem, per això et deia abans que és important que les persones que comencen a 71


treballar o entren que entenguin on estan treballant però que no se si és la clau aquesta de igual tu i jo ens aniríem a treballar a Telecinco i dirien: ‘feu el mateix’ i a lo millor diem: ‘pues s’ha de començar des del gener’ i a lo millor no tindria el mateix èxit, és una opinió molt humil. Si, molt. La primera tenia la sensació de que cada dia m’ostiava contra una paret, perquè era tot nou, malgrat que he tingut molta ajuda tant de l’altre director que estava abans treballant en paral·lel com des de la Fundació, que tot han sigut ajudes però el fet d’enfrontar-te a alguna cosa desconeguda i, no parlo d’èxit, mai, d’una cosa que té tanta repercussió social no vulguis fer-ho malament igual que ningú vol fer-ho malament però sobretot perquè saps que una errada repercuteix contra molta gent una errada per mi seria no donar veu a un sector que és molt important, no fer tòpics, parlo de la pobresa, o sigui el que em va anar quedant clar va ser que les persones pobres, primer que s’han de dir persones després que siguis pobre és una situació circumstancial, que hem d’intentar lluitar per tal, perquè no continuïn en aquest estadi, després descobrir que hi havia tanta gent i sobretot, igual que amb les malalties, desfernos de tòpics i d’etiquetes, que les pel·lícules a vegades creen tòpics, els informatius a vegades creen tòpics, no són pobres només aquelles persones que veiem al carrer com a indigents, això és una gran minoria i explicar tot això i fer-ho de manera que sigui entenedor i no equivocant-nos doncs, molta por i més que por respecte, molt respecte. Però repeteixo que vaig tenir molta, be, em vaig sentir molt, amb cotons, tothom, tothom em portava ‘ei que no et preocupis’ i llavors em vaig ostiar molts cops però com que la gent ja em posava un coixí abans doncs ‘compte que vas cap allà i...’, ‘vigila que quan vagis allà et trobaràs això, vigila que quan vagis allà tal tal tal...’ i a l’equip doncs que com molts també va coincidir que aquesta era nova doncs també anàvem patint però aquest patiment és natural i és normal i llavors respecte a l’altre anaves més segur però no amb menys por ni amb menys respecte. Perquè clar, com que cada cop és com jo que se, com sortir al camp no? És sempre el mateix però sempre és diferent, és com un riu, és sempre el mateix, però cada cop és diferent, mai passa el mateix, llavors els testimonis són persones diferents, els equips són persones diferents, pues això, que és el mateix programa la mateixa fundació però, la mateixa persona o els mateixos 72


grups de persones d’una any per un altre, són diferents i això jo ho trobo com a positiu.

Defineixi amb una paraula La Marató de TV3 Solidaritat.

73


Document 2 Carme Basté (Directora de la Fundació La Marató de TV3)

Quants anys fa que dirigeix la Fundació de La Marató de TV3? Des d’aleshores en quines coses ha evolucionat la Fundació? Jo estic a la Fundació des del 2008 de totes formes, el projecte el conec d’abans perquè jo vaig dirigir 6 edicions del programa des del 1996 al 2001. Per tant havia viscut el projecte com a programa televisiu. Ara des del 2008 el veig des de la vessant de la Fundació. En tots els anys que porta el projecte, més de 22 anys que farem ara, el que mes ha evolucionat és la implicació de la societat és el més espectacular, ha transcendit al que és un programa de TV a convertir-se en una festa de la ciutadania que va més enllà de la TV. Això es nota molt amb l’increment de les activitats, en els primers programes ja es veia que serien participatius, que la gent havia donat confiança en aquest projecte però lo que era impensable és el que avui passa és que és una festa a tot Catalunya d’activitats i de gent que fa coses. Això potser és el fet que el caracteritza principal. Des de que jo estic a la Fundació, és a dir des del 2008, possiblement el que més crida l’atenció perquè ja es veia que, han sigut espectaculars aquests quatre anys lo de les activitats també és lo que ha fet que hi hagi una pujada més forta que ja es veia a venir, potser el més destacable des dels 4 anys que jo estic aquí, és que són els 4 anys de la crisi econòmica i que per la Fundació no hi ha crisi econòmica. La crisi econòmica el que ha fet, o aquests anys, que coincideixen amb la crisi econòmica, La Marató no ha fet més que créixer en recaptació. No ha afectat, al contrari, els 12 milions al Càncer de l’any passat coincideix potser amb l’any més difícil de la crisi econòmica i que per tant no sols afecta si no que sembla que potencia.

74


Quantes persones treballen a la Fundació i en quines àrees es divideix la seva tasca? Aquí, durant l’any treballen 9 persones i quan s’apropa La Marató s’incrementa aquest número amb tres o quatre més depèn de l’any, no perdó, amb 5 que fan el tema de les operacions mes 4 que fan altres tasques de suport. És a dir que podem arribar a ser 14, 15 persones en el període de La Marató però la resta de l’any som 9 persones només. Ens organitzem en 4 àrees principalment, dues tenen a veure més amb la gestió que és la gestió econòmica i gestió de projectes i les altres dues tenen més a veure amb La Marató de l’any que són les de comunicació, amb relacions externes, amb associacions, etcètera i la que fa referència a activitats i al patrocini. I llavors aquesta àrea també fa tota la operativa de recollida d’ajuts, que aquesta operativa no és només muntar les sales de telèfons si no que intentar que les sales de telèfons costin el menys possible o a cost zero perquè així tot el que recollim se’n va a la investigació.

Quines diria que són les principals dificultats a l’organitzar una Marató? A veure, si et refereixes al programa, la dificultat és la obvia d’un programa d’aquest tipus, que jo bàsicament ho resumiria amb dos: una, la durada, un programa d’una durada tant llarga doncs... Home, volen uns equilibris a més són moltes hores, és molts mesos treballant doncs perquè tot es cremi en un dia i per tant, veus un programa normal a lo millor és una hora de programa i aquí són 15 seguides, per tant una dificultat és les hores i com organitzen la dinàmica d’aquestes 15 hores de programa i l’altre que resumiria és l’equilibri entre divulgació, entreteniment, perquè el programa ha de ser distret, ha de ser entretingut ha d’haver-hi actuacions i tot això i sensibilització i mostres de la solidaritat. És a dir la dificultat més gran del programa és trobar aquest equilibri en que sigui un programa entretingut, divertit, que emocioni, que entretingui i que divulgui i que vulguem saber més i que recapti.

75


Malalties i Investigació

Quin és el criteri de la Fundació a l’hora d’escollir la malaltia o malalties a les quals es destinen els diners recollits a La Marató de TV3? A veure, una cosa que et vull dir primer perquè segurament servirà és que La Marató és l’únic projecte d’aquest tipus que jo conec que es dedica cada any a una malaltia diferent. Hi ha altres teletons pel món però que es dediquen a un sol tema, doncs el que l’ha impulsat una persona que té un familiar o un fill o el que sigui, amb aquest problema. Aquesta, cada any la dediquem a un tema diferent. Això que aporta? Que durant tots aquests anys molts, moltes malalties son las que han passat. Llavors, com es tria? En principi hi ha 3 o 4 grans àrees que cíclicament, que cada 5 cada 6 cada 7 anys si ha de tornar, com al Càncer de l’any passat que ja s’havia fet, s’havia fet dos vegades abans. Per què? Perquè són grans àrees de malalties que una injecció de diners cada X temps s’ha de donar, i entremig hi ha maratons més puntuals que potser s’han fet una vegada i no es faran més, o que trigaran molt en tornar-se a fer, com la de les medul·lars, com les minoritàries, com altre que... O com una que es va fer del dolor, que dius be, dedicarem una Marató a tot això però que no són les grans àrees aquestes això per assentar les bases és una mica, perquè molta gent a vegades diu ‘ai com és que repetiu?’ no és que repetim perquè ens faltin idees, si no repetim perquè són grans àrees que s’hi ha d’avocar diners de tant en tant, les del cervell, el càncer, etc. Llavors com es tria? Tenim una convocatòria, que no és vinculant, però tenim una convocatòria que fem una crida a les associacions de malalts, comunitats de malalts i de personal sanitari que tenen una idea de tema que diuen ‘mira es podria fer una Marató sobre tal tema’, no és vinculant, que això vol dir que no és un concurs que una d’aquelles hagi de guanyar si no que orienta a nosaltres, al nostre equip de metges assessors, que tenim un equip, una comissió molt important de metges assessors i del patronat de la Fundació ja s’orienta i diu ‘doncs mira s’ha demanat aquesta Marató, que fem? Llavors aquests metges assessors estudien si és viable, si no és viable si hi ha prous equips d’investigació a Catalunya per fer-ho, si aquella àrea necessita realment la investigació, si 76


aquesta investigació es notarà quan es faci, be tenen una sèrie de ponderacions que ens consellen ‘mira ara si que caldria fer una Marató sobre aquest tema’ i això finalment ho aprova el Patronat de la Fundació que és el òrgan suprem i el que acaba decidint quina Marató es farà aquell any.

Com es fa l’avaluació dels projectes que es presenten a La Marató? Un cop s’han recaptat els diners, comença un procés molt complexa, molt sofisticat, molt rigorós de selecció de projectes, llavors que fem? Amb l’ajut de l’agència de qualitat i avaluació, són una agència avaluadora de la Conselleria de Salut, amb l’ajuda d’ells be, primer s’obra una convocatòria de projectes. Tots els hospitals i centres de recerca que volen presenten els seus projectes, aquests projectes els donem perquè els coordini aquesta agència de salut i aquesta agència de salut el que fa és, enviar-lo a experts internacionals perquè valorin i avaluïn la viabilitat d’aquest projecte. Llavors aquests projectes venen retornats dient és viable, no és viable perquè l’equip pot considerar que és molt interessant però un expert que està per sobre seu diu ‘no, no sembla tant interessant’ i llavors amb tots els que venen ben avaluats, es reuneix a Barcelona al mes de setembre un equip també d’experts internacionals i fan un rànquing i diuen ‘doncs mira, aquest equip ha presentat un projecte que serà molt important i que val la pena’ pues fan un rànquing i fins on ens arriben els diners finals.

Com controla la Fundació que els projectes aconsegueixin els seus objectius? Be, llavors un cop quan hem decidit que aquells diners es reparteixen en X projectes, en els que ens han arribat els diners segons aquest rànquings, que tenim unes posicions i llavors diem ‘ens arriben els diners fins aquí’, se’ls hi dona una tercera part dels diners que han demanat, comencen el seu projecte i llavors tenen 3 mesos per desenvolupar aquest projecte, ai tres mesos, perdona tres anys per desenvolupar aquest projecte. I llavors cada any ens han de presentar una memòria sobre si han aconseguit els objectius d’aquest any, 77


ho estudiem, una altre cop amb l’ajuda de l’agència i, llavors si esta tot ok si han fet la feina que havien de fer els hi paguem la segona anualitat, la segona lo mateix, al final del segon any han de presentar una memòria i si han fet els deures els hi paguem la tercera anualitat. Llavors això és una manera de control. És una mena de control de dir no els hi donem tots els diners de cop i ens oblidem, si no que cada any es mira a través d’una memòria que hagin fet els deures d’aquell any, poden passar al segon, els hi donem els diners del segon, i al tercer. I al final de tot el procés aquest hi ha una cosa que es diu el Simposi que és l’exposició pública de on han arribat amb els diners de La Marató. Que és una manera de dir gràcies als diners dels ciutadans hem arribat a descobrir coses molt rares, ja que són científiques, la molècula de “no se que” de “no se quantos” i ho expliquen i llavors ja tanquem el procés. O sigui que un procés d’una Marató de la recerca, que és el que m’estàs preguntant, dura 5 anys. Després, posterior a quan es fa La Marató.

Sensibilització Com coordina la Fundació tota la informació sobre la malaltia i com la fa arribar per tal de sensibilitzar a la població? Això vol dir que a part del programa de televisió, que és el nucli central de La Marató, la Fundació fa tota una campanya de sensibilització per anar preparant a la gent de que va La Marató, que quan vegi el programa sàpiga quatre coses sobre la malaltia que tracta el programa i sobretot per cridar l’atenció sobre La Marató d’aquell any i el dia de La Marató, el dia. Aquesta campanya consisteix amb cartells amb banderoles amb una campanya molt potent a les escoles que es fan conferències, fem més de 4.000 conferències a les escoles i bueno, amb tota la campanya informativa que fem al voltant de la malaltia perquè així quan arriba el programa doncs la gent ja sap una mica de que va.

78


A més de vostè com a directora de la Fundació, qui més decideix com serà la campanya de sensibilització? La campanya de sensibilització la fem conjuntament, o sigui l’encarrega directament la Fundació, perquè és qui la posa en marxa i una de les nostres finalitats fundacionals que es diu, i la fem conjuntament amb màrqueting de TV3 perquè clar, allà hi ha un grup de creatius important i són els que també saben dels temes d’imatge i tal, i amb el programa i llavors, l’encarreguem a una agència que col·labora amb nosaltres des de la primera marató que és Bassat Ogilvy i ells són els encarregats de fer l’activitat d’aquesta campanya, que consisteix en això, bàsicament la campanya té dos parts: lo que en diem la gràfica que és lo dels cartells els tríptics les banderoles etc. I un espot de televisió que sensibilitza sobre la malaltia que és un espot que tu segurament l’has vist vàries vegades i que, home, és un espot que ha guanyat molts premis perquè realment Bassat, que és el que ens ajuda a fer-lo hi dedica molts esforços en que cada any sigui un espot que tingui alguna singularitat. Quina campanya és la que mes li ha agradat i quina creu que ha estat la més eficaç? Be, hi ha moltes campanyes que han estat bones, a veure, a mi em va agradar molt, be no a mi, a la població, o sigui una de les campanyes que jo més he sentit parlar i que més gent me n’ha parlat allò de ‘treballes a La Marató? Ostres aquest any la campanya...’ em sembla que la vam fer en motiu de les medul·lars, és una campanya que, la del Hoyd, aquella que es veia un, treta d’una història d’Internet que es veia un malalt amb paràlisi cerebral, que no podia caminar, que no podia... Be, que anava amb cadira de rodes i amb molta incapacitat de bellugar-se i que el seu pare doncs el que un dia va dir és ‘jo el que m’agradaria un dia és córrer una marató, una triatló’ (no se lo que era exactament) i el seu pare va dir ‘ho farem’ llavors el seu pare el portava a una triatló. Això era, va ser molt bona perquè uneix dos coses importants, parlar de la malaltia, de com se sent malalt i era un gran exemple de solidaritat i de humanitat diguem-ne. A veure, hi ha hagut altres, hi ha hagut campanyes també molt bones en altres maratons. Aquesta jo crec que és la que se n’ha

79


parlat més pel carrer, dels últims anys, com a mínim és la que més se n’ha parlat.

Recaptació Quins creu que són els factors que influeixen a que les recaptacions siguin cada any més elevades? Be, aquesta és la gran pregunta que ens fem tots i jo puc dir una mica la percepció personal que tinc però no és gens científic, és molt... Jo crec que en l’èxit de l’inici, que clar vist d’ara és un èxit molt moderat perquè es recaptava molt poquet però era èxit era posar-se, clar va anar així però... o crec que hi havia sobretot la confiança de cadena, és a dir TV3 va fer una proposta als ciutadans i les ciutadanes d’aquest país i jo crec que en aquest moment va pesar molt que era TV3 que ho feia que la gent TV3 com a mitjà públic de comunicació se’l sentia sempre. Jo crec que en la segona fase de creixement té molt a veure aquesta implicació ciutadana, les activitats i que la gent se suma, no només és, vaig a trucar i vaig a donar 50 euros si no anem a organitzar coses per recollir diners, aquesta implicació més ciutadana això potser té a veure amb el creixement de fa uns anys i quan em pregunten ‘per què en època de crisi a més a més de tot això de ja portàvem un creixement sostingut, en època de crisi encara hem crescut més’ jo crec que hi ha un tercer factor que seria el que en època de crisi la gent està més solidària i més apàtica, té més ganes de col·laborar pels que pateixen. Si jo crec que si, jo crec que primer vam tenir molta por, jo quan vaig entrar aquí era el 2008, el primer any de la crisi i be teníem por que baixés i no ha fet més que pujar jo crec que just en èpoques que la gent ho passa malament pues la gent a lo millor s’està de coses més supèrflues en benefici de la societat, d’una cosa que necessita la societat i que anem arrastrant les altres dos que t’he dit, la gent confia en la cadena, confia en la Fundació ara, perquè tothom sap que som transparents i rigorosos, o sigui un fet de confiança amb qui fa la proposta i un fet de creixement d’exclusió ciutadana al costat de La Marató.

80


La Marató de TV3 es distingeix per la seva eficàcia. Com s’aconsegueix recaptar tants diners en tant poc temps? Si, be és perquè està muntat que la gran recaptació es fa en l’entorn del programa. Llavors com que hem sigut tant permeables amb la cultura d’aquest país, Catalunya, ha fet seu aquest projecte la gent ja ho sap i la gent espera aquella jornada si no ho fa de dir ‘mira jo dono per La Marató qualsevol dia’ perquè ho podrien fer, posar un compte corrent ho podrien posar, si no que ja forma part de la festa eh que no et menges els panellets una altre dia que no sigui la Castanyada? La Gent espera aquest dia i aquest dia és el que la gent fa la seva aportació perquè és el dia del programa, perquè té a ma diferents fonts, perquè el programa sensibilitza perquè llavors dius ‘ostres, mira vaig a donar perquè avui és el dia de La Marató’ per tant és una cosa que la cultura d’aquest projecte ja va cap al voltant d’un dia. Lo qual no vol dir que últimament estem veient que els dies previs ja la gent comença a donar i va directament al Servicaixa i dona o fica el carnet i dona i que els dies després estem veient que encara es dona. O sigui que s’està repartint una mica més però evidentment és un projecte que lo important és el dia.

El Disc i el Llibre contribueixen a recaptar fons, però també s’han d’invertir diners?

No, no, a veure, el disc està entrant molts ingressos estan entrant 600, 700.000 euros, em sembla que aquest any últim ja hem fet casi 800.000 o sigui que és diners llavors home, el disc té una petita despesa, sobretot de fabricació perquè clar, ningú et posarà... La gent ajuda a recaptar per La Marató però ningú posarà diners per pagar, llavors, hi ha una petita despesa d’això però és petita, no és significativa perquè els artistes actuen gratis i la venda de quiosquers, els diaris s’ho reparteixen gratis o sigui no hi ha ningú que se’n beneficiï l’únic que passa és que té unes despeses de producció.

81


Opinió personal

Per què creu que La Marató té el recolzament de la societat catalana? Home jo, si, ara em repetiré però tu mateix ho poses com vulguis. A veure, hi ha un punt que aquest país ara no et posaré tant en clau de TV3 també no? La confiança i el que t’he dit abans, si no en clau de país, jo crec que aquest país quan es volca amb alguna cosa, i ho estem veient amb altres exemples, quan una cosa se la fa seva, se la fa seva i la defensa i som així, vull dir que en aquest sentit, i molta gent em diu ‘veus i diuen que els catalans no som generosos i l’exemple està en La Marató’ o sigui que ens posen l’exemple de La Marató per dir ‘veus com si som un país generós?’ vol dir que La Marató ha entrat en aquest sentiment de país com pot ser Sant Jordi, com pot ser moltes coses que ara estan passant com ara al voltant del tema nacional o sigui aquest país quan s’hi volca en alguna cosa s’hi volca molt i jo crec que la gràcia l’avantatge o lo que ha passat amb La Marató és que no s’ho han trobat com ‘be ara vaig a fer una solidaritat i després m’oblido’ aquest projecte l’han fet seu l’han adoptat i llavors aquest país quan adopta alguna cosa va ‘a muerte’

Sembla, que actualment hi ha moltes empreses que utilitzen la solidaritat com a mitjà publicitari. Quina és la relació que hi ha a La Marató entre solidaritat i publicitat? A veure, si que es veritat que ara som una marca important a més molt ben posicionada, amb molt bona imatge amb imatge de transparència, amb imatge de rigorositat i que d’alguna manera pot haver qui digui ‘be doncs m’aprofito d’aquesta marca per vendre lo meu, per vendre la meva marca per vendre el meu producte, per netejar la meva imatge com a empresa, podria... que pot passar, pot passar, però jo sempre dic que, a veure, en el fons d’això encara que una de les intencions pugui ser pues ‘yo vendo lo mio’ si tu ja dius be, m’apropo aquí i ho faig amb un punt de generositat i ho faig amb un punt d’honestedat diríem, doncs benvinguda sigui la col·laboració si està col·laborant amb La Marató i gràcies a col·laborar amb La Marató ells també en treuen un 82


benefici de bona imatge, jo ho trobo lícit al final, ho trobo lícit, mentre no m’intentin enganyar a mi i als ciutadans mentre no intentin enganyar ‘mira ho faig per La Marató i lo que estic fent és pillatge o no sent honestos’. Ara si tothom guanya, si col·labores amb La Marató i al mateix temps doncs dius ‘home escolta, doncs mira som una marca doncs que sóc solidària’ pues benvinguda sigui. No em sembla malament sempre que sigui des de la honestedat i des de un punt de generositat, sense enganyar a ningú . A nivell personal, com l’ha enriquit dirigir la Fundació? Be, si ho lligo, que no se si és el que volies dir abans, amb que jo havia dirigit el programa i que ara ho veig des de la Fundació, home, els meus anys a la Fundació han sigut molt interessants perquè he vist aquest projecte des de l’altre òptica, jo havia fet el projecte des de la òptica més televisió pura i dura, faig el programa i després me n’oblido amb lo interessant que és fer aquest programa però després, acabes fent una altre cosa i al final estàs fent tele i els anys a la Fundació m’han fet veure tot el treball que hi ha a darrere de La Marató que no és estrictament el programa i que és molt, que és tot lo que hem parlat: els projectes, les activitats, els patrocinis, les empreses, les operatives... M’ha fet veure tot aquest mont solidari més enllà de lo que és simplement el dia del programa.

Defineixi amb una paraula La Marató de TV3 Col·lectiva.

83


Document 3 Entrevista a Núria Cabrera

Que és Manresa Mobilitza’t amb La Marató? Doncs és una plataforma d’entitats de la ciutat de Manresa que s’organitzen una vegada a l’any per treballar i per organitzar activitats per fer per recaptar diners en benefici de La Marató, no només recaptar diners, si no divulgar La Marató, però des de la vessant més local, o sigui les activitats i sobretot la part mèdica que està treballant la malaltia en qüestió de l’any doncs a la nostra ciutat. Per donar a conèixer els professionals mèdics, per donar a conèixer els equips.

Per què vas decidir organitzar Manresa Mobilitza’t amb La Marató? Va sorgir fruit de l’espontaneïtat perquè a darrera o davant hi ha una entitat que és la Mútua Manresana que en el seu moment el que volia era organitzar una xerrada en benefici de La Marató que aquella any, l’any 94, anava destinat al Càncer, allò de que ‘ai per què no organitzem una xerrada?’ doncs com que al ser una entitat relacionada amb el món de la salut, vam creure convenient fer això però tampoc no sabíem massa en que consistia tota la part més divulgativa de La Marató llavors va ser quan ens vam posar en contacte amb el Joaquim i llavors va ser quan em va explicar que hi havia un equip científic, coordinat per una gent que també el que feien era divulgació a través de les escoles. Llavors nosaltres ens vam reunir i vam dir ‘va doncs fem una activitat’ i vam dir ‘fem una cursa? Fem un concert? I llavors ens vam relacionar... I va ser... I com que això és una cosa que motiva molt, doncs ens vam auto motivar tots de tal manera que el primer any ja vam organitzar no sé si sis o set actes. I vam dir ‘i be i això ha anat molt bé, ens ha agradat molt i tornarem’. Actualment fem 18 actes.

84


Quin coneixement tenies de La Marató abans de dur a terme la iniciativa? Home, jo tenia coneixement de La Marató com a espectadora sobretot de TV, perquè tampoc, a mi no m’arribava la informació a través ni d’escoles ni d’associacions, aquesta part més divulgativa, a mi no m’arribava no em movia en aquests àmbits, però clar a nivell mediàtic aquell dia i la prèvia 15 dies etc, doncs t’estan bombardejant i si que és cert doncs que jo m’hi vaig enganxar molt l’any en que es va fer el Síndrome de Down, no se si va ser el primer o el segon any (el segon) i el segon any, be, jo com que sempre he tingut una debilitat per la gent amb Síndrome de Down doncs m’hi vaig evocar fins hi tot vaig anar a veure després l’Associació de la “Vilabequia” per oferir-me voluntària saps allò que em va motivar molt. Jo trucava cada any i era una trucadora i evidentment, doncs comences la part més mediàtica.

Quins col·lectius, empreses i institucions formen part de Manresa Mobilitza’t amb La Marató? Hi ha per començar la Mútua Manresana, després hi ha una sèrie d’entitats que s’han mantingut sempre, que són les primeres, al primer any que s’hi van quedar i s’hi ha quedat ja permanentment que són el Club Atlètic Manresa, el Taya, el Taya és l’organització, la fundació hospitalària que agrupa tots els hospitals i tota la sanitat manresana, tant pública com privada. Llavors ells, hem d’anar de la mà o sigui, tant per la part divulgativa com també em la part de més sensibilitat cara als pacients en qüestió doncs hem d’anar de la mà. Llavors el Taya, l’Associació contra el Càncer perquè i des del primer any és una entitat molt activa i be, doncs encara que no sigui del Càncer... I a més a més després, si que hi ha entitats que s’han anat afegint i que n’hi ha que com són culturals, com l’Esbart o com una entitat que be, una escola de ball però be, volen participar i llavors s’han anat afegint després i n’hi ha que són més a funció de o sigui, si aquest any tracta de les malalties neurodegeneratives doncs segurament hi haurà l’associació de familiars d’Alzehimer i l’any que ve no hi seran. L’associació de familiars de la malaltia hi és en funció del que toca l’any.

85


Quina difusió es fa per convocar a participar-hi? Be, Manresa tenim molta sort ja que som una capital de comarca, una comarca a la qual tenim mitjans de comunicació propis els quals, ells ens col·laboren a nivell de publicitat i a nivell de notícies això és important, per una altra banda, doncs ara últimament gràcies a les eines digitals doncs tenim el Facebook, tenim el Twitter i després sempre fem una mica de cartelleria per difusió del programa perquè clar, hi ha tants... Ho fem així sobretot i llavors ho anem repartint i be doncs... Clar, hi ha activitats que no necessiten tampoc massa... Hi ha activitats que ja són una tradició com la cursa que la fem des del primer any i la tómbola que malgrat, hem estat dos anys sense fer-la, pensa que la gent ens la demanava, ens la reclamava eh t’ho dic en serio. I aquest any l’hem tornat a fer i hem tingut molt èxit, vull dir, i no és pas que diguis ‘ostres en fem molta publicitat’ perquè fem la mateixa que als altres actes i hi ha actes on no hi va gairebé ningú, en canvi aquest, al fer-se una activitat al carrer que tothom entén el que és una tómbola doncs tens molta participació.

Quins són els principals problemes per organitzar les activitats de Manresa? De problemes no en tenim, a veure, nosaltres vam fer això sobretot per aglutinar... Perquè veiem que si una entitat organitzava una activitat i una altra una altra i no tenien tampoc recolzament o els mitjans necessaris per fer-ne difusió doncs la cosa queda com així mig diluïda i llavors per això vam dir i perquè no creem una plataforma que agrupi tots els actes que es fan i així doncs es farà més difusió i serà més útil. Aquest era sobretot l’objectiu. Per tant, de problemes no en tenim, perquè l’ajuntament se’ns hi posa molt bé perquè ho veu súper bé que ens unim quan anem a veure l’ajuntament a l’alcalde a explicar-li, cada any hem anat a explicar-li lo que farem, per demanar-li doncs que ens deixi una plaça, que ens munti la tómbola, la tómbola ens la munta l’ajuntament, clar, ell està molt content perquè ens veu allà 7, 8, 9 entitats que posen Manresa al mapa. Que dius ‘ostres això, la unió que ens agrada’ i de problemes, no en tenim. Hem tingut, potser, nosaltres més

86


problemes interns que a vegades en organitzacions allò t’esveres, però no en tenim.

Quan comences a preparar les activitats i qui intervé en la posada en marxa? Nosaltres comencem a mitjans de setembre i llavors ens posem a treballar de forma bastant intensiva, si que qui treballa més en aquest cas sóc jo, perquè coordino totes les activitats faig totes les peticions em poso en relació amb tota la gent que s’ha... Però també hi ha gent de les entitats, o sigui la cursa l’organitza el Club Atlètic Manresa, la tómbola aquest any la va organitzar l’associació contra el Càncer i aquest any segurament repetirà, vull dir que, ens anem movent, però jo coordino tot. Sóc la que mira més de dalt no una mica? Però també la que faig la feina. I llavors la gent de la mútua el que fan ells és donar suport. Donar suport puntual en temes que jo els hi demano ‘goita que hem de fer tal’ i ells donen la cara d’alguna manera, ells també hi dediquen un pressupost en tot això. Una cosa és organitzar les activitats i l’altra és en el moment de les activitats. L’organització d’activitats, organitzem les activitats unes 10, 12 persones, unes de forma més intensa i d’altres... Però en el moment en el que necessites moure gent potser estem parlant d’unes 200, 300, 250 persones o potser 300 es que clar, fem samarretes, jo ho dic per les samarretes se’ns en van, fem 400 samarretes, se’ns en van totes, però es clar, a vegades algunes les regales. Ja et dic unes 300, posa unes 300 persones. Llavors, entre la cursa, la tómbola... van passant per totes les activitats.

Al llarg de la vostra història com a col·lectiu, quines activitats que heu fet han tingut més èxit? La tómbola, se’ns dubte, és brutal. És la que té més èxit econòmicament parlant. Ho tenim molt ben muntat, anem a buscar els regals truquem a les empreses i comerços i recollim uns 3.500 regals, alguns anys inclús 4.000 87


depèn del que ens vulgui donar cada empresa. Porta molta feina ja que després de recollir-los, els col·loquem i marquem tots. Lo bo de la tómbola és que totes les butlletes que compra la gent tenen premi. Tu donaràs tres euros però sempre tindràs un producte segur. La baixada de la torxa, que consistia en baixar de Montserrat a Manresa corrent fent relleus, va ser molt emotiva però de diners en recaptàvem molt pocs. La segona que recaptem més diners és la de ‘Plats, estrelles i Marató’ és un sorteig que fem d’un àpat per a dues persones a tants restaurants com ens cedeixen. Últimament han sigut 31 restaurants, tots amb ‘Estrella Michelín’ i recaptem uns 7.000 euros. També fem braçalets i va haver-hi un any que en 15 dies ens van volar de les mans, els 1.000 braçalets que havíem fet.

Quina activitat ha recaptat més diners dels esperats i quina ha sigut inferior a les expectatives? La tómbola i també l’any que vam vendre tants braçalets que va ser coincidint amb l’edició que es va fer una seu telefònica a Manresa. Els concerts no van complir amb les expectatives perquè la gent no estava disposada a pagar una entrada per anar al concert. Els grups venien de franc però l’equip tècnic s’havia de pagar. De concerts hem fet tres però com que hem perdut diners ja no ens volem tornar a arriscar i en aquesta edició no en farem.

88


Com coordineu totes les recaptacions fins arribar a la xifra total? Costa molt, això ho fan des de la Mútua Manresana, una noia que només es dedica a això perquè ella controla els talonaris del sorteig, tota la recaptació de la tómbola hi ha dues persones que cada dues hores van recaptant i agafant tots els diners recaptats... Ens anem organitzant i mica en mica anem sumant i “omplint el pot”. Hi ha activitats paral·leles que es fan que no les organitzem directament nosaltres però les fan en benefici de La Marató i de Manresa Mobilitza’t amb La Marató, quan han acabat l’activitat ens donen els diners, a vegades ho allarguen una setmana o quinze dies més perquè pensen que després encara hi haurà donacions i no és així. Està comprovat, almenys a Manresa, que quan acaba La Marató les activitats baixen, la gent ja pensa en el Nadal. Es tarda molt en agrupar totes les donacions, aquest any, per exemple, vam fer la recaptació a finals de gener perquè no fins llavors no vam acabar de tancar.

Quina opinió tens sobre la Fundació? Coneixes bé la seva tasca? La conec una mica, segurament no conec tot el que fa perquè segurament fa moltes coses que molts desconeixem però jo sempre sóc una defensora i parlo en nom de tota la plataforma, som defensors de tota la feina que fan perquè ens creiem el que ens diuen, o sigui que hi ha transparència i que aquells diners van a on han d’anar i no hem dubtat mai d’això. Això és el més important, perquè sinó no tindríem aquesta energia per lluitar una altra vegada per La Marató.

Defineix amb una paraula La Marató de TV3. Èxit.

89


Document 4

90


Document 5

HORA

TRUCADES (2011) 905115050

TRUCADES (2012) 905115050

DIF 2012-2011

Totals 09-10

75

285

210

10-11

1.586

2.833

1.247

11-12

1.092

2.613

1.521

12-13

1.148

2.679

1.531

13-14

916

2.492

1.576

14-15

1.002

1.640

638

15-16

1.853

4.032

2.179

16-17

3.266

5.451

2.185

17-18

3.537

4.525

988

18-19

6.629

6.282

-347

19-20

10.359

10.251

-108

20-21

16.566

11.362

-5.204

21-22

13.106

6.543

-6.563

22-23

27.137

16.878

-10.259

23-24

13.142

8.615

-4.527

00-01

3.993

5.881

1.888

01-02

321

1.611

1.290

TOTALS

105.728

93.973

-11.755

91


Document 6

92


Document 7

905 11 50 50

HORARIO

POSICIONES

CAPACIDAD MAXIMA TEORICA (20 LLAMADAS/HORA)

09:00-10:00

23 163 163

460 3260 3260

233 3015 2433

163 209 209

3260 4180 4180

2354 2164 1544

00:00-01:00

209 416 416 416 416 871 986 986 986 163

4180 8320 8320 8320 8320 17420 19720 19720 19720 3260

2292 5332 3370 5386 8161 16409 13326 45181 10234 3930

01:00-01:30

163

1630

574

10:00-11:00 11:00-12:00 12:00-13:00 13:00-14:00 14:00-15:00 15:00-16:00 16:00-17:00 17:00-18:00 18:00-19:00 19:00-20:00 20:00-21:00 21:00-22:00 22:00-23:00 23:00-00:00

IMPULSOS DE LLAMADAS (2011)

BENESTAR SOCIAL I FAMILIA CREU ROJA (23) F.6 PRIMER TURNO (92) F.3, 4 + F.7, 8 SEGUNDO TURNO (46) F.10 a F.11 TERCER TURNO (207) F.12 a F.20 CUARTO TURNO (230) F.21 a F.30 QUINTO TURNO (115) F.31 a F.35

CAIXA

SEUS

PRIMER TURNO F.1 a F.3 (48)

SEGUNDO TURNO F.1 a F.3 (48)

TERCER TURNO F.1 a F.3 (48)

UN SOLO TURNO (225)

CUARTO TURNO F.1 a F.3 (48)

93


Document 8

fila

posicions

proposta 2012

35 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

obert

lĂ­nies oferta tancat

21-01h

01,30h

115 34 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

21-01h

01,30h

33 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

21-01h

01,30h

32 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

21-01h

01,30h

31 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

21-01h

01,30h

30 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

20-24h

24h

29 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

20-24h

28 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

20-24h

24h

27 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

20-24h

24h

26 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

20-24h

24h

25 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

20-24h

24h

24 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

20-24h

24h

23 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

20-24h

24h

22 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

20-24h

24h

21 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

20-24h

24h

20 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

16-20h

24h

19 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

16-20h

18 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

16-20h

661

24h

431

24h

94

24h


17 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

16-20h

24h

16 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

16-20h

24h

15 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

16-20h

24h

14 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

16-20h

24h

13 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

16-20h

24h

12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

16-20h

24h

11 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

13h-16h

10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

13h-16h

24h

10-13h

24h

8 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

10-13h

24h

7 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

10-13h

155

24h

6 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

09-13h

23

24h

5 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

10-13h

24h

4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

10-13h

24h

3 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

10h-14h

9 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 23 14 15

telèfons inter i activitats (5+10)

224

14-18h

24h

18-22h

2201,30h

01,30h

telèfons ordinadors (48) 2 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

10h-14h

01,30h

1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

10h-14h

01,30h

total posicions 776

total files 35: 3 de 16; 1 de 15 i 31 de 23

95


Document 9

96


Document 10

El càncer Diumenge, 16 de desembre de 2012

Guia de formació per als voluntaris i voluntàries L’organització de La Marató de TV3 us agraeix la vostra participació voluntària en aquest gran acte representatiu de la solidaritat de Catalunya. Circuit dels voluntaris i voluntàries Cada voluntari, segons la tasca i el torn assignats, s’haurà de presentar a l’hora indicada a la fitxa al lloc següent: Barcelona, al Palau 1, Fira de Barcelona, Recinte de Montjuïc (entrada per la plaça d’Espanya). En arribar, us haureu d’adreçar a la zona d’acreditacions on us lliuraran la targeta identificativa amb el vostre nom, associació a què pertanyeu, si s’escau, i el torn i la tasca que dureu a terme. Anireu al guarda-roba on dipositareu totes les vostres pertinences (jaquetes, bosses, etc.). Us donaran un tiquet numerat per poder-los recollir en finalitzar la tasca. Tot seguit passareu a la zona d’àpats on podreu prendre alguna cosa mentre espereu que els membres del servei d’ordre us vinguin a buscar. Recordeu que no es podrà entrar cap tipus de menjar o beguda a la sala de telèfons. Pel que fa a les persones encarregades del servei d’ordre, el d’àpats i el de guardaroba us haureu d’incorporar directament a la tasca; després, per torns, anireu a la zona d’àpats a prendre alguna cosa. Si algun voluntari ha de marxar inesperadament, cal que ho comuniqui al responsable de la tasca perquè busqui una persona substituta. Els responsables de la tasca que teniu encomanada us avisaran de qualsevol canvi en les instruccions inicials.

97


Guarda-roba Sou els encarregats de recollir i guardar les pertinences que us lliurin els voluntaris quan arribin a la seu, i de tenir-ne cura. Totes les pertinences d’una mateixa persona (abric, bossa, casc, etc.) es posaran en penjadors i se’ls assignarà un número. Es lliurarà el resguard al voluntari o voluntària. Un cop desades les pertinences, s’indicarà als voluntaris que passin al servei d’àpats. Se’ls recordarà que no es pot circular per cap seu amb material audiovisual i que és imprescindible que apaguin els telèfons mòbils. Quan els voluntaris acabin el seu torn de feina, tornaran al guarda-roba acompanyats d’algú del servei d’ordre per recollir les seves pertinences. Caldrà que abans de recollir-les us lliurin el resguard corresponent. En cas que es produeixi alguna incidència, us heu d’adreçar sempre a la persona responsable de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària. La vostra tasca comença tan bon punt arribeu a la seu, per tant, no podreu fer el mos que fan la resta de voluntaris en arribar. S’establiran torns amb la persona responsable de la vostra tasca perquè tothom pugui menjar sense que la tasca se’n ressenti. Si algun voluntari o voluntària del guarda-roba ha de marxar inesperadament, cal que ho comuniqui al responsable de la tasca perquè busqui una persona substituta.

Servei d’àpats Us encarregueu de preparar les taules i el menjar: segurament alguns entrepans i begudes. L’àpat se servirà als voluntaris una vegada acreditats. Caldrà que els recordeu que recullin les deixalles i les dipositin a les galledes preparades per a aquesta finalitat. Un cop hagin acabat, recollireu el que n’hagi quedat i preparareu les taules per rebre el torn següent. En cas que es produeixi alguna incidència, us heu d’adreçar sempre al responsable de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària. La vostra tasca comença només arribar a la seu, per tant, no podreu fer el mos que fan la resta de voluntaris en arribar. S’establiran torns amb el responsable de la vostra tasca perquè tothom pugui menjar sense que la tasca se’n ressenti. Si algun voluntari del servei d’àpats ha de marxar inesperadament, cal que ho comuniqui al responsable de la tasca perquè busqui una persona substituta.

98


Servei d’ordre L’equip de servei d’ordre sereu els responsables d’ajudar a fer circular els voluntaris dins la seu, vetllant perquè es faci amb el màxim ordre i silenci possibles. S’estableixen circuits predeterminats interns per on han de passar els grups de voluntaris. En cas que es produeixi alguna incidència, us heu d’adreçar sempre a la persona responsable de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària. La vostra tasca comença només arribar a la seu, per tant, no podreu fer el mos que fan la resta de voluntaris en arribar. S’establiran torns amb el responsable de la vostra tasca perquè tothom pugui menjar sense que la tasca se’n ressenti. Si algun voluntari del servei d’ordre ha de marxar inesperadament, cal que ho comuniqui al responsable de la tasca perquè busqui una persona substituta. Protocol (atenció a voluntaris convidats) El vostre objectiu és l’acollida i l’acompanyament dels convidats de La Marató de TV3, assessorar-los en la seva tasca de telefonistes i coordinar l’accés a la sala de telèfons. Quan arribeu a la seu, el responsable de tasca us indicarà quina és la porta d’accés dels convidats. A la sala, els explicareu com han d’emplenar les butlletes de donatius. És important explicar-ho acuradament perquè puguin fer la seva tasca al millor possible. Després, els acompanyareu a la sala de telèfons. Si algun voluntari de protocol ha de marxar inesperadament, cal que ho comuniqui al responsable de la tasca perquè busqui una persona substituta. Atenció telefònica La vostra tasca consisteix a respondre els telèfons de recollida de donatius. A la seu de Barcelona, hi ha tres grups diferents de telèfons: Telèfon particular/empreses (+ posicions amb ordinador) Telèfon internacional Telèfon d’activitats A les altres seus: Lleida, Tarragona i Girona, telèfon paticular/empreses. Podeu estar assignats a qualsevol dels grups (llevat de les posicions amb ordinador), tot i que a la vostra credencial només constarà Atenció telefònica. Quan arribeu a la seu de La Marató de TV3, us acreditareu, deixareu les vostres pertinences al guarda-roba i esperareu al servei d’àpats que els companys del servei d’ordre us vinguin a buscar i us acompanyin a la sala de telèfons. Cal mantenir l’ordre i circular en silenci. També és important que no porteu pertinences, ja que l’espai on fareu la recepció de trucades és reduït i, d’altra banda, hi ha d’anar passant el cap de taula responsable de la vostra filera.

99


La vostra tasca durarà entre 3 i 4 hores depenent del torn i la seu. Els telèfons sempre hauran d’estar despenjats, quan no es puguin atendre. Si algun voluntari d’atenció telefònica ha de marxar inesperadament, cal que ho comuniqui al responsable de la tasca perquè busqui una persona substituta. La butlleta Per a la recollida de donatius, i a la seu de Barcelona, s’han establert tres models de butlleta: -

la butlleta d’activitats, la butlleta de donatius per a particulars i empreses, la butlleta de donatius internacionals.

Cadascuna d’aquestes butlletes té un funcionament particular, si bé les dues darreres tenen moltes similituds i s’hi demanen més dades. Tots els telefonistes heu de tenir molt clars els punts següents: 1) Cal agafar les butlletes UNA per UNA i sempre el primer que heu de fer és emplenar l’espai d’operador/a (espai prefixat a l’anvers de la butlleta a dalt a la dreta). Trobareu aquest número a l’expositor que tindreu a la taula, a la banda més propera del vostre telèfon, i estarà format per números. 2) Cal escriure amb lletres majúscules i clares. 3) Totes les butlletes estan numerades. NO ES PODEN ESTRIPAR, LLENÇAR NI PODEU ENDUR-VOS-LES. Al final de La Marató de TV3 caldrà recuperar totes les butlletes no utilitzades per al recompte final; per tant, mai no n’heu d’estripar o llençar cap. 4) L’import serà sempre en euros. NO S’ACCEPTEN DONACIONS EN MONEDES ESTRANGERES. Atenció al telèfon d’activitats Hi haurà 10 línies a la Fira de Barcelona per atendre les trucades de les diferents organitzacions que han fet alguna activitat amb la finalitat de recaptar fons per a La Marató de TV3. Els telefonistes d’activitats disposareu de butlletes específiques per recollir els donatius. La butlleta: Les butlletes d’activitats ocupen la mida d’un full DIN A-4 i estan escrites només per l’anvers. En aquesta butlleta, i seguint el diàleg, caldrà recollir-hi les dades de l’organització que fa l’activitat (associació, grup d’amics, entitat, ajuntament, etc.), el lloc o els llocs on l’ha duta a terme i els telèfons de contacte de l’entitat. Almenys un dels telèfons de

100


contacte que us facilitin haurà de ser localitzable el mateix dia de La Marató de TV3. En la butlleta, també caldrà anotar-hi breument l’actuació que han dut a terme. Caldrà recordar als responsables de l’activitat que facin l’ingrés del donatiu els dies 17 o 18 de desembre. A la part final hi ha un apartat amb requadres que no heu d’emplenar. Atenció telefònica particulars/empreses (butlleta blanca) Hi haurà 776 línies a la Fira de Barcelona; 50, a Lleida; 75, a Tarragona; i 100, a Girona, per atendre les trucades de les persones que, tant a títol individual com en nom de la seva empresa, volen fer un donatiu. La butlleta: Aquesta butlleta és de color blanc i més petita que la d’activitats (té la mida d’un sobre americà) i està impresa per les dues cares, anvers i revers. A l’anvers hi ha una sèrie de caselles amb imports prefixats i, més a la dreta, els espais buits per als imports variables. Segueix l’espai per al nom i el telèfon. Al revers hi ha els espais per a les dades bancàries i les dades per emetre el certificat per a la declaració de la renda. Com heu d’emplenar la butlleta de donatius -

Les heu d’agafar UNA per UNA. El primer que caldrà fer sempre és emplenar l’espai d’operador/a (expositor de sobretaula).

-

Heu de seguir l’ordre que s’estableix a la butlleta. Preguntareu si volen fer un donatiu; en cas que demanin informació sobre les malalties, els adreçareu al telèfon de la Fundació indicat a la butlleta.

-

Demaneu nom, cognoms i telèfon (dades imprescindibles). ÉS MOLT IMPORTANT PRENDRE NOTA DEL TELÈFON CORRECTAMENT.

-

Marqueu amb una X la casella de l’import, sempre que l’import que donin coincideixi amb un import prefixat a la butlleta; només seran vàlides les butlletes amb una casella marcada.

-

Només en el cas que l’import del donatiu no estigui previst en els prefixats, l’heu d’escriure a la zona que queda a la dreta de la paraula EUROS, en els espais destinats a aquesta finalitat, deixant les posicions de la dreta de la coma per incloure-hi els cèntims, NOMÉS QUAN N’HI HAGI. Per tant, si no hi ha cèntims, l’espai el deixarem en blanc.

-

REPETIU SEMPRE LA QUANTITAT que us diuen per minimitzar la possibilitat d’errors. No posarem cap signe ni cap paraula ni davant ni darrere de la quantitat.

101


-

Al revers de la butlleta heu de recollir les dades bancàries, també a les caselles destinades a aquesta finalitat. Com a forma de pagament s’accepta: llibreta o compte corrent i targeta de crèdit. Fixeu-vos que els números quedin quadrats en els espais disposats per a cada cas. REPETIU ELS NÚMEROS QUE US VAN INDICANT.

-

El diàleg de la butlleta incorpora demanar les dades fiscals a totes les persones que ens truquen per fer donatius. Cal emplenar totes les dades que s’especifiquen en aquest apartat. Si algú us demana més informació, heu de saber que, al nostre sistema fiscal, un donatiu desgrava un 25% en la declaració de la renda i, per tant, emplenar aquesta informació permet posteriorment emetre el certificat per a la declaració de la renda. Si alguna persona ES NEGA a facilitar-vos aquestes dades, està en el seu dret de fer-ho. En aquest cas, a banda de facilitar-li la informació fiscal, continuareu emplenant la butlleta seguint el guió establert i marcareu amb una X la casella NO VOL CERTIFICAT PER DESGRAVAR.

-

Agraireu la col·laboració i penjareu el telèfon.

-

Dipositareu la butlleta emplenada a la safata que tindreu al davant.

-

Si la butlleta és NUL·LA per algun motiu, la col·locareu fora de la safata, a sobre de la taula.

ATENCIÓ: els telefonistes NO HEU DE MARCAR LA CASELLA DE BUTLLETA VALIDADA. Aquest espai està reservat per a la feina que fan els companys de validació de dades. Atenció al telèfon internacional (butlleta de color verd) La vostra tasca és la mateixa que la dels companys de telèfon de particulars i empreses i, per tant, de manera general, heu de seguir el mateix procediment. Els fets més destacables són: a) Que els telèfons pels quals entren les trucades internacionals tenen un número diferent i estan en un espai diferenciat. b) Que no cal emplenar les dades fiscals (ja que el nostre sistema de desgravacions no és aplicable en altres països). c) Que només s’accepta la donació amb targeta de crèdit i no s’accepten càrrecs sobre llibretes o comptes estrangers. d) Que l’import sempre serà en euros. e) Que és de color verd. De manera habitual, en el cas que vulguin fer un càrrec sobre un compte estranger, els aconsellarem que facin una transferència bancària al compte de la Fundació La Marató de TV3 (faciliteu-los el número de compte de la Fundació que teniu a l’expositor de sobretaula, sense necessitat d’emplenar cap butlleta) o bé que facin el donatiu amb targeta de crèdit emplenant la butlleta corresponent. No és necessari parlar idiomes per atendre aquests telèfons.

102


INFORMACIÓ SOBRE DONATIUS I DADES BANCÀRIES PER A TOTHOM QUI ATÉN TELÈFONS (excepte per al telèfon d’activitats) L’import ha de ser sempre en euros. • On poden buscar les dades de la llibreta o compte corrent les persones que fan el donatiu? Cal consultar la primera pàgina de la llibreta o qualsevol xec per trobar-hi el codi del compte de client (recordeu que sempre tindrà 20 posicions numèriques). El codi de compte de client sempre començarà per 0, 1, 2 o 3. • Altres temes que cal tenir en compte: Targeta de crèdit: s’ha de demanar la data de caducitat de la targeta; seran vàlides les que caduquen el desembre de 2012. Només s’accepten targetes Visa, Maestro, 6000, Diners i Mastercard. La Visa Electron rep el tracte de VISA. NO SÓN VÀLIDES les targetes Visa Cash, Visa Cash Electron, American Express, Targeta Moneder i 4B. La numeració de les targetes VISA o Màster té 16 dígits, en sèries de 4, i sempre comencen per 4 o 5. Dates de càrrec: hi ha la possibilitat que algun donant demani que el càrrec del donatiu no s‘efectuï fins a una data determinada. En aquest cas especificareu la data que us diguin a la part superior del davant de la butlleta, indicant DATA DE CÀRREC: dd/mm/aa. No s’acceptaran donacions amb data de càrrec passat l’11 de gener de 2013. Comprovants: quan es tracta de càrrec a llibreta o compte corrent, el donant rep més tard al domicili un comprovant de la donació feta (el rebut). Si es tracta d’una targeta de crèdit, el donant rep més tard al domicili una relació dels pagaments fets amb la targeta, i allí es reflectirà el donatiu. El donant és una empresa: es recollirà en una butlleta ordinària i caldrà prendre nota del nom de l’empresa i, entre parèntesis, anotar el nom de la persona que està fent la trucada com a responsable. Caldrà demanar el NIF de l’empresa. Confirmeu que el número de compte que us donen és el de l’empresa. Un cop emplenada es posarà a la safata. El donatiu prové d’una organització (associació, empresa, etc.): heu de preguntar si és un donatiu de la mateixa entitat que es faria per la via normal o si s’ha fet una activitat específica amb motiu de La Marató de TV3 per recaptar diners. Si aquesta trucada es rep a la Fira de Barcelona per una línia normal, heu d’anotar el nom de la persona de contacte i el telèfon i barrar-la posant-hi la paraula “ACTIVITATS”. Heu d’aixecar la mà i fer-la arribar al cap de taula, qui, a través dels runners, la duran a la zona de receptors de trucades d’activitats. És important que us assegureu que es tracta d’una entitat que ha organitzat una activitat per recaptar diners i no d’un donatiu particular. Possibles incidències en trucades telefòniques Atenent el telèfon us poden sorgir algunes incidències; us detallem com resoldre les més freqüents: > La persona que truca per fer el donatiu vol mantenir l’anonimat: no s’accepten donatius anònims. Els heu de suggerir que facin l’ingrés del donatiu per ServiCaixa o bé pel telèfon mòbil. > Si us equivoqueu en emplenar la butlleta: pot passar que, pel soroll, no sentiu bé qui parla i us equivoqueu i rectifiqueu al damunt de la butlleta. Si no queda prou llegible, l’heu de barrar amb la paraula “NUL·LA” i a més posar una X en l’apartat de

103


BUTLLETA ANUL·LADA (en l’anvers de la butlleta, en el marge dret). No fer-ho podria comportar el doble cobrament d’un mateix donatiu. NO LES ESTRIPEU NI LES LLENCEU. Passeu-la en net en una butlleta nova. (Assegureu-vos que, mentre passeu la butlleta en net, teniu el telèfon despenjat, a fi de no perdre trucades). En acabar, heu de dipositar la butlleta anul·lada fora de la safata del costat perquè la pugui recollir el cap de taula; i la bona, a la safata, amb la resta. > S’ha tallat la trucada: es considera que una butlleta és de tall si no heu aconseguit acabar d’emplenar el punt 4. Si això succeeix, heu de barrar la butlleta indicant la paraula “TALL” i, a més, posar una X a l’apartat de BUTLLETA ANUL·LADA. En acabar, heu de dipositar la butlleta anul·lada fora de la safata. El cap de taula les separarà i les lliurarà al runner, que les farà arribar als auditors de PWC. > Donacions en espècies i dècims o participacions de loteria: no podeu acceptarles per telèfon. Podeu suggerir que donin el valor en euros. Si hi insisteixen, els derivareu al telèfon de la Fundació La Marató deTV3 que figura a l’encapçalament de la butlleta. > Trencant la guardiola: pot ser que truqui algun nen o nena que vol donar una quantitat en efectiu; com que només podeu fer càrrecs a comptes, els convidareu a fer l’ingrés a través del ServiCaixa o bé, a partir del dilluns, a qualsevol oficina de “la Caixa”. > La persona que ens truca és un infant: segurament ens ho dirà ell mateix o ho esbrinarem per la conversa. En aquest cas li heu de demanar totes les dades i, en acabar, li heu de demanar també que s’hi posi el pare o la mare (un tutor responsable) per confirmar les dades bancàries i completar la informació fiscal. > Donacions des de l’estranger: no accepteu càrrecs sobre llibretes o comptes estrangers. De targetes, sí que podeu recollir el donatiu en una butlleta ordinària, però l’import ha de ser sempre en EUROS. En canvi, si volen enviar diners des de l’estranger, hauran de fer una transferència (faciliteu-los el número de compte de la Fundació que teniu a l’expositor de sobretaula) sense necessitat d’emplenar cap butlleta. > Repetició de trucades: si algun donant explica que truca per segona vegada per fer alguna modificació al donatiu que ja ha fet, o fins i tot anul·lar-lo, no heu d’emplenar en cap cas una segona butlleta; heu d’avisar immediatament el vostre cap de taula, qui es farà càrrec d’avisar alguna de les persones de “la Caixa” que fan assistència i assessorament a la sala de telèfons. > Donacions posteriors al 16 de desembre: fins al 31 de març de 2013 es poden fer donatius a través del ServiCaixa, Internet (www.tv3.cat/marato) i el telèfon mòbil (aplicacions per a iPhone i Android). SI TENIU ALGUN DUBTE, EL VOSTRE CAP DE TAULA I ELS COMPANYS DE “LA CAIXA” US PODEN ASSESSORAR.

104


Document 11 BARCELONA 2012 tel internacional tel activitats telefon ordinador telefonistes but. TOTALS línies oferta

1r torn 3 10 48 115 178 163

2n torn 3r torn 3 5 10 10 48 48 161 368 224 431 209 404 participació 70 140 40 70 22 26 10 10 67 158 209 404

4rt torn 5è torn 5 0 10 0 48 0 598 115 661 115 645 120

F "la Caixa" Vol 2000 Creu Roja FP Entitats total per torns

65 20 18 5 55 163

Cap de Taula Internacional Cap de Taula cap taula ordi Total F "la Caixa" Vol 2000 Creu Roja Entitats

1r torn 1 5 3 9 4 2 1 2

2n torn 1 7 3 11 5 2 2 2

3r torn 1 16 3 20 11 4 2 3

4rt torn 5è torn 1 0 26 5 3 0 30 5 4 2 8 0 8 1 10 2

Separadors TOTALS Vol 2000 Creu Roja Entitats

1r torn 7 0 0 7

2n torn 7 4 0 7

3r torn 20 6 0 16

4rt torn 5è torn 20 4 4 0 8 1 7 3

Guardaroba TOTALS Vol 2000 Creu Roja Entitats

1r torn 7 4 2 1

2n torn 7 4 1 2

3r torn 15 10 2 3

4rt torn 15 0 4 11

Catering TOTALS Creu Roja Entitats

1r torn 8 0 8

2n torn 8 1 7

3r torn 12 4 8

4rt torn 15 5 11

Runners TOTALS Creu Roja Entitats

1r torn 6 0 6

2n torn 7 0 6

3r torn 12 2 10

4rt torn 5è torn 22 5 1 1 21 4

Servei d'ordre TOTALS Entitats

1r torn 12 12

2n torn 22 22

3r torn 22 22

protocol TOTALS Entitats totals per torns

1r torn 3 3

2n torn 3 3

3r torn 3 3

215

274

508

65 100 140 10 330 645

10 0 26 5 79 120

16 40 192 1357 1609 1541 350 230 232 40 689 TOTAL/TELF

1541

Total CT

75 26 16 14 19 75

TOTAL/VAL

58 8 9 40 57

TOTAL GR

44 18 9 17 44

TOTAL CAT

43 10 34 44

TOTAL/RUNN

52 4 47 51

TOTAL SO

56 56 56 9 9

747

TOTAL PTC 134 total

105

1878


Document 12

106


Document 13

107


5. BIBLIOGRAFIA - Web de La Marató de TV3 (http://www.tv3.cat/marato/) - Memòries anuals de la Fundació La Marató de TV3 (anys 2000-2012) - Dossier de formació de voluntaris - Revista “MónMarató” (anys 2000-2012) - Dossier de premsa de La Marató 2012 - Web

del

telemarató

dels

Estats

Units

“MDA

Show of

Strength”

(http://assets.mda.org/mdasos/show/) - Web de la fundació organitzadora de la “Gala Inocente Inocente” (http://www.inocente.com/tag/gala-inocente) - Web de la Mútua Manresana destinada a la plataforma “Manresa Mobilitza’t amb la Marató” (http://marato.mutuamanresana.com/)

108

La Marató de TV3: com es gestiona un projecte solidari  

Autor: Oscar Condomines i Bonet | Tutor: Carles Ayala | Tema: Solidaritat, Comunicació

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you