Page 1

Treball de recerca

Abans d’hora nadons prematurs

Mireia Riera Serdà Dirigit per: Elizabeth Sanz i Marta Espinós 2n de Batxillerat 1 IES Montserrat Barcelona, 5 de novembre de 2015


ÍNDEX DE CONTINGUTS 1

AGRAÏMENTS .......................................................................................... 1

2

PRÒLEG .................................................................................................. 2

3

OBJECTIUS A ASSOLIR ......................................................................... 3 3.1

Part teòrica ..................................................................................................... 3

3.2

Part pràctica ................................................................................................... 3

4

INTRODUCCIÓ ........................................................................................ 4

5

CONCEPTE DE NADÓ PREMATUR ....................................................... 6

6

CAUSES D’UN PART PREMATUR.......................................................... 7

7

ASPECTE DEL NADÓ PREMATUR ........................................................ 8

8

EVOLUCIÓ DE LES UNITATS DE NEONATOLOGIA ........................... 10 8.1

Els inicis ....................................................................................................... 11

8.2

Situació actual .............................................................................................. 12

9 CURES CENTRADES EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PREMATUR (CCD) ............................................................................................................... 16 9.1

Mètode Cangur (CMM) pell amb pell ............................................................ 17

9.1.1

Aplicació del CMM ............................................................................................... 18

9.1.2

Avantatges del Mètode Cangur ........................................................................... 19

9.2

Lactància materna: ....................................................................................... 20

9.2.1

La llet materna com a millor font de nutrició per a un nadó prematur ................. 21

9.2.2

Avantatges de la llet materna en els nascuts prematurs o per sota del pes ....... 22

9.2.3

Beneficis de la llet materna per a les mares de prematurs ................................. 23

10 VISITA A LA UNITAT DE NEONATOLOGIA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU DE BARCELONA ................................................ 25 11

ENQUESTA ............................................................................................ 33

12

ANÀLISI DELS RESULTATS ................................................................. 35

13

CONCLUSIONS DEL TREBALL DE RECERCA .................................... 42

14

GLOSSARI ............................................................................................. 44

15

BIBLIOGRAFIA....................................................................................... 45


1 AGRAÏMENTS No hagués pogut fer aquest treball de recerca sense l’ajuda i el suport de les persones que tinc més a prop, tant en el camp acadèmic com en el personal. En l’àmbit escolar vull agrair a les tutores del meu treball, l’Elizabeth Sanz i Marta Espinós, la seva ajuda incondicional, els consells i la paciència que m’han donat durant tot aquest recorregut. També agraeixo de tot cor a la doctora Gemma Ginovart, directora de la Unitat de Neonatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, que em va obrir la ment, em va donar l’oportunitat d’anar a fer la part pràctica a la UCI de Neonatologia i em va facilitar documentació per completar la part teòrica. Així mateix, vull donar les gràcies als meus pares, sempre els he tingut al costat i finalment els meus amics i familiars que han col·laborant responent l’enquesta.

1


2 PRÒLEG “Hoy es el día internacional del niño prematuro, el día de esos pequeños grandes luchadores, que no supieron lo que es el calor de una madre, un beso, una caricia y a cambio recibieron pinchazos, pruebas, operaciones y sintieron las caricias del personal sanitario antes que la de sus mamás, de esos pequeños campeones que nada más nacer tuvieron que pelear aferrándose a la vida, de esos seres diminutos llenos de vida. Hoy es el día de todos aquellos bebés que nos dejaron, que decidieron no luchar más y comenzar una travesía hacia el país de los bebés, dónde sólo hay alegría, columpios, fuentes de chocolate y nubes de algodón de azúcar, de aquellos que hoy día libran la batalla para quedarse en los brazos de mamá, de esos brazos y esos besos que son los únicos que calman y reconfortan, de esos pequeños que hoy en día son niños y niñas sanos, pequeños seres parlanchines, divertidos y traviesos.” L’Organització Mundial de la Salut commemora el 17 de novembre Dia Mundial del Nen Prematur.

“Antes de concebirte ya te quería. Antes de que nacieras ya te amaba. Antes de que tuvieras una hora de nacido ya moría por ti. Éste es el milagro del amor de madre” Maureen Hawkins

2


3 OBJECTIUS A ASSOLIR 3.1 Part teòrica o Conèixer les causes i les conseqüències d’un part prematur o Distingir les diferències físiques i motores entre els nadons prematurs i els nadons nascuts a terme o Descobrir com es tracten els bebès prematurs en la Unitat de Neonatologia o Estudiar diferents tècniques que ajuden al desenvolupament del nadó prematur: Mètode Cangur i lactància materna o Entendre la importància dels pares i crear el vincle amb el fill o Estudiar com han evolucionat les Unitats de Neonatologia al llarg del temps, en concret la de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

3.2 Part pràctica o Visitar l’Hospital Sant Pau guiada per la doctora Gemma Ginovart. El meu principal objectiu era descobrir com funcionava i què es feia en una UCI Neonatal i després em vaig interessar per conèixer les emocions i el patiment que els pares tenien pel seu fill o En una de les meves visites a l’Hospital Sant Pau volia aprofitar per fer una entrevista a la doctora Ginovart, fent-li preguntes més íntimes sobre el seu treball o Realitzar una enquesta per així poder estudiar i analitzar quina visió dels nadons prematurs té la societat actual i poder-ne treure conclusions

3


4 INTRODUCCIÓ El meu treball de recerca es titula "Abans d’hora, nadons prematurs" i amb ell pretenc, a tots aquells que el llegeixin, fer-los conèixer el món dels nadons prematurs, un tema que des del meu punt de vista és molt desconegut. A l’hora de plantejar el treball de recerca volia que estigués enfocat plenament a la ciència de la biologia humana. Després de pensar molts temes amb un sol punt en comú, la medicina, poc a poc vaig anar formulant una vaga idea del que seria aquest treball. Les raons que m’han portat a fer el treball de recerca sobre aquest tema són, d’una banda, l’especial interès que tinc en aquesta branca de la ciència que és la biologia i així poder exercir de científica dins el meu propi treball i també el fet de conèixer la doctora Ginovart i poder anar a l’Hospital de Sant Pau, tenir la possibilitat de veure els nadons que han nascut abans d’hora. Això va despertar el meu interès en aquest camp d’estudi i em va impulsar a intentar anar més enllà. La recerca de la informació ha estat relativament fàcil perquè n’hi havia molta. La dificultat ha estat ordenar-la ja que, en tenir-ne tanta, calia estructurar-la. Un cop organitzada, ha calgut entendre-la perquè hi havia molt vocabulari mèdic, en aquest moment vaig tenir l’ajuda de la doctora Ginovart, que em resolia els dubtes per correu electrònic. Tenia molt clar que no volia fer una part teòrica molt extensa perquè aquest tipus d’informació està a l’abast de tothom. Em volia basar en els temes més morals i científics sobre els nadons prematurs i com que m’agradaria estudiar medicina, poder realitzar la part pràctica en un hospital. També vaig voler esbrinar el coneixement que té la societat sobre els nadons prematurs, és per això que vaig fer un enquesta per descobrir-ho. En les pàgines següents espero que vegeu el resultat del meu esforç i suposo que us donarà una visió desconeguda d’aquest tema que us animarà a valorar i a conèixer millor el treball que els equips mèdics fan, juntament amb els pares,

4


per ajudar a sobreviure els nadons prematurs, grans lluitadors que senzillament han arribat al nostre món abans d’hora.

5


5 CONCEPTE DE NADÓ PREMATUR El naixement prematur o part preterme és el que té lloc abans de les 37 setmanes de gestació, en oposició a la majoria dels embarassos que duren entre 37 i 42 setmanes comptades des del primer dia de l'última menstruació. En funció de l’edat gestacional del nadó prematur es pot fer la diferenciació següent: o Extremadament prematur: menys de 28 setmanes. o Molt prematur: de 28 a 32 setmanes. o Prematur moderat: de 32 a 37 setmanes. Per sota de les 35 setmanes necessiten suport addicional per sobreviure fora de l'úter matern, per la qual cosa hauran d'ingressar en una sala de neonatologia d’un hospital.

En funció del pes es pot fer la classificació següent: o Pes baix: inferior a 2500 g. o Pes molt baix: inferior a 1500 g. o Pes extremadament baix: inferior a 1000 g. El 85% dels nadons de pes molt baix (menys de 1500 g.) sobreviuen però alguns d’ells tenen seqüeles neurològiques per a tota la vida.

El fet de ser prematur comporta una "immaduresa" dels seus òrgans i sistemes com ara: la respiració, el control de la temperatura, la digestió i el metabolisme. Això el fa més vulnerable a les malalties i més

Bebè prematur ingressat a la UCI Neonatal amb suport addicional per sobreviure fora de l’úter matern.

sensible als agents externs com són la llum i el soroll.

6


6 CAUSES D’UN PART PREMATUR També s’anomena amenaça de part prematur (APP). Els investigadors no saben realment què causa els parts prematurs; tot i això, avui en dia se sap que alguns dels factors que han contribuït a l’augment de la prematuritat en les últimes dècades són els següents: o Possibles malalties de la mare, com diabetis, cardiopaties (malaltia que afecta el cor) o nefropaties (problemes als ronyons). o Patir insuficiència cervicouterina, és a dir, un coll uterí que comença a dilatar-se abans d'hora. o Anomalies congènites a l'úter. o Antecedents familiars de part prematur. o Nutrició inadequada abans o durant l'embaràs. o Preeclàmpsia: manifestació d'hipertensió arterial i presència de proteïna en l'orina després de la setmana 20 de l'embaràs en una quantitat superior a la normal (150mg en l’orina de 24h). o Tenir menys de 16 anys o més de 35 anys. o Manca de cures prenatals. o Consum de tabac o d’altres substàncies nocives. o Tècniques de reproducció assistida (afavoreixen parts múltiples, i la gestació múltiple s'associa amb prematuritat). o Condicions laborals i d’estrès de les dones gestants.

7


7 ASPECTE DEL NADÓ PREMATUR El nadó a causa del baix pes té una aparença fràgil, la pell és encara immadura i a través d’aquesta es poden veure els vasos sanguinis subjacents i això fa que tingui un color vermellós o moradenc. També té la pell més "enganxosa" i es nota en tocar-la. Per aquestes raons quan les infermeres connecten els sensors cardíacs o curen les irritacions del bebè, posen l’esparadrap i a sota un gel o un altre material hidratant per protegir-li la pell. La majoria dels nens prematurs poden tenir també una capa de pèl molt suau i fina que els cobreix la major part del cos, que anirà desapareixent quan creixi. Per la mida del cos, el cap pot semblar

desproporcionadament

gran i les cames i els braços extremadament llargs. No obstant això, en anar creixent, el nadó desenvoluparà més múscul i greix i el

seu

cap,

adquiriran

un

cames

i

aspecte

braços més

proporcionat. En el moment del naixement és freqüent que tinguin les parpelles

Nadó prematur, es pot observar les grans dimensions del seu cap, els ulls encara tancats i les orelles enganxades al cap

fusionades entre elles, amb el temps s'obriran. També les orelles estan poc desenvolupades, molt enganxades al cap i amb poc o gens de cartílag, material que els proporciona una carcassa elàstica. Quan creixin les orelles formaran cartílag i això farà que es redrecin. Un nen molt prematur té un penis molt petit i és possible que els testicles no hagin baixat encara a les bosses. Una nena molt prematura té un clítoris prominent (sobresortit) ja que els llavis circumdants encara no estan desenvolupats. És freqüent que es mogui poc i que quan ho faci sigui amb moviments bruscos a manera de sacsejades o sobresalts. Això succeeix perquè les seves respostes neurològiques no estan prou desenvolupades i la seva coordinació segueix sent immadura. 8


El nen prematur té poc to muscular, però de mica en mica, els músculs aniran guanyant en força i coordinació. A mesura que dorm, menja i guanya pes, el to i el color de la pell aniran assemblant-se cada vegada més a la dels nens madurs.

És possible que

al principi els

Nadó prematur relativament madur: color fosc de la pell, extremitats més ben definides i el cap més proporcionat.

pares tinguin por d'acaronar al seu fill; no obstant això .és molt important que s'estableixi com més aviat millor un vincle emocional i afectiu entre el nen i els pares (especialment la mare); parlar i tocar el nadó facilita el seu desenvolupament.

Abans

d’agafar el seu fill els pares s’han de rentar les mans i posar-se bata i mascareta. Depenent de les condicions de salut del nadó podran alimentar-lo, netejar-lo i cuidar-lo.

En

molts

hospitals

s’anima els pares a utilitzar el Mètode

Cangur

que

més

endavant s’explica.

Mare acaronant el seu nadó per crear el vincle. (autora: Mireia Riera)

9


8 EVOLUCIÓ DE LES UNITATS DE NEONATOLOGIA La neonatologia és una branca de la medicina que es dedica a la cura i protecció dels infants acabats de néixer. Es considera que el temps des del naixement fins als primers mesos és summament important per al desenvolupament adequat d'un nen, per la qual cosa, tots els tractaments necessaris perquè aquesta persona tiri endavant una vida plena han de ser aplicats de manera immediata i segura. La neonatologia es relaciona amb la pediatria ja que aquells que l'exerceixen són, en definitiva, metges pediatres especialitzats en problemes o qüestions típiques dels nens nounats o que requereixen una atenció especial perquè són: prematurs, tenen baix pes o pateixen malformacions. Les primeres hores de vida del nadó són aquelles que es consideren crucials per determinar i observar possibles complicacions futures. La neonatologia és una àrea que no té res a veure amb malalties o condicions de complicació en la salut. Això és així perquè tots els nounats són atesos per supervisar els seus signes vitals en les primeres hores de la seva vida: determinar el ritme cardíac, la respiració i el funcionament general dels òrgans. Aquesta especialitat se sol desenvolupar dins els hospitals i no en centres ambulatoris, ja que s’ha de dur a terme des del mateix moment que el nadó neix. Quan el bebè és donat d'alta, passa a exercir-se la pediatria i aquesta branca de la medicina sí que pot practicar-se en espais ambulatoris.

En els anys vuitanta, la tecnificació de l’assistència a les unitats de neonatologia va allunyar els pares dels fills. Ara els drets dels nadons i dels pares estan avalats per diferents declaracions i documents com ara: la Declaració Mundial dels Drets del Nen Hospitalitzat (1998), la Declaració de Barcelona (2001) i la Iniciativa de la Humanització de les Cures Neonatals (2002). Les pàgines següents volen explicar l’evolució que han viscut les unitats de neonatologia en els darrers 30 anys, reflectint els diversos corrents d’opinió que han permès arribar a l’actual model d’unitat, on l’objectiu és afavorir al màxim el desenvolupament neurològic i emocional del nen, mitjançant intervencions que entenen com una unitat el subjecte nadó-pares.

10


8.1 Els inicis En els fulls d’informació que es donaven als pares dels nens ingressats a la Unitat de Neonatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona l’any 1980 s’hi podia llegir: « Apreciados amigos: Su hijo recién nacido ha sido ingresado hoy en nuestra Unidad de Prematuros. A partir de este momento deseamos estar en contacto con ustedes y ofrecerles toda la información que nos soliciten sobre su estado y evolución. Para esto pueden venir a hablar personalmente con el equipo responsable de su hijo, cada día por la mañana alrededor de las 10.30 h o telefonear a cualquier hora del día o de la noche. » « Por causas técnicas es imposible que ustedes puedan quedarse acompañando a su hijo durante su estancia en el hospital, pero pueden venir a visitarlo cada día, de 17 a 20 h. Nos gustaría que en alguna de estas visitas entraran dentro de la Unidad, para ver a su hijo de cerca y poder acariciarlo». « Para que estas visitas sean más ordenadas y podamos atenderles mejor, es conveniente que soliciten día y hora a la supervisora de la Unidad, o a la enfermera encargada de su hijo. Antes de entrar, la enfermera que les atenderá les explicará una serie de requisitos que deberán efectuar (lavado de manos, colocación de cubre zapatos y bata estéril, recogida del cabello…)». « Cuando su hijo esté próximo a ser dado de alta, podrán incluso ayudar a su cuidado, de modo que conocerán mejor cómo deberán tratarlo cuando lo tengan en casa». L’any 1980 en el Simposio Nacional de Enfermería Pediátrica, feien l’exposició següent: « En el Hospital de San Juan de Dios, hará cosa de dos años que nos empezamos a plantear la posible entrada de los padres en la Unidad para que pudieran tener contacto con su hijo/a. Hasta el momento únicamente podían ver a su hijo a través de un cristal y con un horario limitado».

11


La Unitat de Neonatologia de l’Hospital de Sant Pau i Santa Creu es va inaugurar l’any 1978. Per entrar-hi es requeria l’ús de bata estèril, gorra, mascareta i polaines. Els pares podien entrar cada tres hores i s’hi podien estar durant una hora. Els nens no es treien de la incubadora fins que no pesaven 2.000 g.

8.2 Situació actual Actualment, els drets dels nens prematurs estan avalats per diverses declaracions universals. En la Declaració Mundial dels Drets del Nen Hospitalitzat de 1998 es diu el següent: – Article 21 « S’ha de fer tot el possible perquè un nen hospitalitzat pugui estar acompanyat pels seus pares, o pares substituts, els quals han de tenir allotjament apropiat, quan calgui, a l’hospital o rodalies, gratuïtament o amb un cost mínim, i han de tenir la possibilitat d’absentar-se de les seves feines, sense perjudici per a elles.» – Article 24 « Quan un nen de curta edat ha estat hospitalitzat, la seva mare ha de tenir la possibilitat d’alletar-lo, menys quan existeixi una contraindicació mèdica vàlida per a impedir-ho.»

En la Declaració de Barcelona del 2001 es diu: – Article 6 « El nounat no podrà ser separat dels seus pares contra la voluntat d’aquests. En cas que existeixi evidència de maltractament, es prendran les mesures legislatives i administratives pertinents per a garantir la seva protecció, encara que els pares s’hagin de separar del nen. Aquesta norma s’aplicarà durant la seva estada a l’hospital.» – Article 8 « Tot nounat té dret a una nutrició correcta que garanteixi el seu creixement. La lactància materna ha de ser promocionada i facilitada». – Article 12 « Tota dona té el dret de ser informada dels beneficis de la lactància materna i animada a iniciar-la immediatament després del part. No obstant això,

12


la dona triarà lliurement la forma de lactància, sense prejudicis socials o culturals.» – Article 13 « Tota dona té dret a participar en els processos de decisió que l’afectin a ella o al seu fill.»

Adik Levin (Estònia,1940) un dels majors promotors de la filosofia dels drets dels nens prematurs, inicia un enfocament revolucionari basat en la filosofia de la humanització de les cures en neonatologia, partint de la premissa que els drets dels nens prematurs han de ser considerats i respectats. L’any 1999 Levin va posar en marxa la iniciativa de la Humanització de les

Adik Levin

Cures en Neonatologia, en la qual defensava, per millorar les cures mèdiques els passos següents: o S’ha d’autoritzar els membres sans de la família a visitar el nounat i la seva mare Durant una hospitalització prolongada. o La mare ha de poder estar amb el seu nen les 24 hores del dia. o El nen que no pot succionar la llet directament del pit de la mare, ha de ser alimentat, preferentment per ella, amb llet materna mitjançant una sonda gàstrica. o La quantitat d’exàmens i d’anàlisis han de reduir-se al mínim. o El Mètode Cangur s’ha d’utilitzar tant com sigui possible. o L’estrès psicològic de la mare ha de reduir-se al mínim durant el període de tractament. Com es pot observar, l’objectiu de tots aquests drets és afavorir el millor desenvolupament neurològic i emocional del nadó i el de seva família, entenentlos com a una unitat.

13


En un estudi realitzat per Josep Perapoch (cap de Neonatologia de la Vall d’Hebron) publicat l’any 2006 en 83 hospitals espanyols que atenien nadons de pes inferior a 500 g. entre juliol del 2003 i gener del 2005, es veia que l’1,2 % dels hospitals no admetien que els pares visitessin el nen en cap moment; el 68% tenien una horari restringit, el 20% tenien una situació intermèdia entre entrada lliure i l’horari restringit, i només un 10 % dels hospitals enquestats permetien una entrada lliure als pares. La Neonatal Nursing de Cleveland, en una revisió de 60 estudis publicats entre 1998 i 2008, sobre pares i Unitats de Cures Intensives Neonatals (UCIN), va identificar les necessitats dels pares dels nens ingressats a la UCIN: o Informació acurada i participació en les cures del nadó. Els pares expressen el desig de rebre una informació acurada comprensible, i volen participar en el procés de presa de decisions. També volen que se’ls involucri activament en la cura dels seus fills. Les mares sovint se senten com si fossin intruses en la UCIN. o Vigilància i protecció de l’infant. Els pares senten que protegeixen els seus fills del perill, supervisant les cures al nadó. Les trucades telefòniques freqüents i la seva presència al costat dels nens son tècniques que fan servir els pares per a protegir els seus fills. A mesura que la relació amb l’equip d’infermeria es va convertint en confiança, aquesta vigilància es relaxa. o Contactar amb el nen. Les mares desitgen agafar els seus fills, però, quan això no és possible a causa de la fragilitat el nadó, troben confort en el fet de seure al seu costat, tocant-lo i acariciant-lo. Proporcionar llet materna és viscut com una forma de contacte, les mares senten que és l’únic que poden fer per ells. o Ser positivament rebuts per infermeria. Diferents estudis descriuen la por que tenen les mares de ser etiquetades com a difícils per les infermeres. Les infermeres admeten que tenen uns criteris específics per a qualificar les mares com a «bones mares»: «són dones que fan moltes preguntes, que semblen entusiasmades per a aprendre-ho tot, i amb les quals es pot raonar». o Cures individualitzades: personalitzades per a cada nen i la seva família.

14


o Relació terapèutica amb la infermera. Les mares veien les infermeres com una barrera entre elles i els seus fills. Aquestes mares sentien que necessitaven demanar permís al personal d’infermeria per a interactuar amb els nadons, i que eren constantment supervisades. Això tenia com a resultat que les mares se sentien frustrades i ressentides. El testimoni d’una mare recollit l’any 2009, pot ajudar a entendre els sentiments i emocions dels pares que tenen un fill ingressat en la UCIN. Una mare de bessons, nascuts a les 31 setmanes que van estar 6 setmanes ingressats a nounats, va publicar la seva experiència i explica el següent: - « Quan vaig deixar l’hospital em vaig sentir buida. Ja no estava embarassada, però anava a casa sola. No em sentia com una mare.» - « Tenia sentiments de fracàs i culpabilitat. No havia pogut portar els bessons a terme i ara no els podia cuidar. Necessitava permís per a canviar-los, banyarlos, agafar-los i alletar-los. Em començava a preguntar si realment eren meus.» - « El meu primer contacte pell amb pell amb els meus fills va ser preciós. Em vaig sentir relaxada i calmada per primera vegada des del naixement.» - « Algunes infermeres realment donaven bona rebuda als pares i ens animaven a participar en les cures. D’altres em van fer sentir que les interrompia i interferia en la seva feina. De mala gana em permetien participar alimentant els meus sentiments de fracàs.»

Amb aquest testimoni es pot percebre el patiment que senten, en aquest cas la mare, però en general els pares, en no poder veure i cuidar el seu fill recent nascut.

15


9 CURES CENTRADES EN EL DESENVOLUPAMENT DEL PREMATUR (CCD) El progrés de la tecnologia ha incrementat la supervivència dels nounats més prematurs i fràgils; tot i així, la preocupació sobre la salut a llarg termini i el desenvolupament d’aquests supervivents ha impulsat l’interès per la identificació i les estratègies que poden promoure un desenvolupament normal i un benestar general del bebè i la família. S’han proposat mesures per reduir l’estrès de l’entorn de la unitat de cures intensives neonatals, per reduir el dolor associat a les proves diagnòstiques i als tractaments invasius i per facilitar la participació dels pares en la cura del seu recent nascut. El conjunt de totes aquestes estratègies es coneix com a cures centrades en el desenvolupament (CCD). Proporcionar les CCD del bebè és trobar maneres per ajudar-lo a desenvoluparse amb la major normalitat com sigui possible durant la seva estada a la UCIN. Les CCD es van dissenyar amb les finalitats següent: o Protegir el cervell del bebè degut a l’estimulació intensa i dolorosa. o Proveir les experiències quotidianes que, en la mesura possible, l’ajudaran a desenvolupar-se normalment en les cinc àrees (fisiològica, motora, estat de son/insomni, atenció i autoregulació) que són la base del seu desenvolupament motor, mental i social.

Així doncs, la manera d’aconseguir-ho és: o Reduir els factors ambientals estressants. o Ajustar les activitats de les cures en resposta a les claus de la conducta del nadó. o Implicar la família.

16


I com a estratègies d’intervenció per aconseguir-ho: o Modificacions ambientals: disminució de la llum i el so ambiental. o Cures posturals. o Maneig del dolor. o Intervenció dels pares.

Les atencions se centren sobretot en les estratègies que aconsegueixen implicar els pares i que els ajudaran a interactuar amb els fills: El Mètode Cangur (CMM) i la Lactància Materna (LM).

9.1 Mètode Cangur (CMM) pell amb pell Aquest mètode es va plantejar per primera vegada i d’una manera casual a Bogotà (Colòmbia) l’any 1979, pels doctors Edgar Rey i Héctor Martínez. Tot va venir d'un problema de manca de recursos, quan per diverses raons econòmic-socials hi va haver un gran increment de la natalitat que va produir també

un

pic

de

parts

prematurs i es van trobar que

Pare amb el seu bebè practicant Mètode Cangur

no tenien prou incubadores per a tots. La solució va ser posar en marxa l'anomenat Mètode Cangur, que consistia en mantenir constantment el nadó, un cop estabilitzat, pell amb pell, entre els pits de la mare perquè li donés calor de manera natural. No calia que la mare i el fill es quedessin en un llit a l'hospital, per la qual cosa marxaven a casa seva. Aquest mètode senzill, natural i poc costós era més còmode per a la mare i pel seu fill, i això es va manifestar en una millor salut del nadó: augment de pes, regulació de la temperatura, regulació del nivell de sucre, establiment d'un vincle amb la mare, i sobretot, una disminució de tots els problemes que presentaven

17


els prematurs ingressats en incubadora, com ara infeccions, mancança afectiva, etc. Després d’aquesta experiència i d’haver demostrat clars beneficis per els nadons prematurs, la família i els hospitals, el mètode va ser adoptat en nombroses unitats de neonatologia de països desenvolupats. Des del 2003 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) disposa d’una guia per posar en funcionament el Mètode Cangur, fruit d’un estudi de múltiples grups d’investigació, un dels quals és la Fundació Cangur, amb la doctora Nathalie Charpak al capdavant. Aquesta fundació, que es troba a Bogotà, segueix la filosofia original ideada pel doctor Rey, que actualment es dedica a formar professionals basant-se en aquest mètode.

9.1.1 Aplicació del CMM Actualment existeixen com a mínim dues maneres diferents d’aplicar el CMM: l’atenció intermitent i la contínua. En la majoria de les unitats neonatals espanyoles es du a terme de manera intermitent. El nadó està amb la mare o amb el pare durant una estona prolongada, simplement es posa el nadó sobre la pell i entre els pits i se’l tapa amb la roba dels pares o amb un cobertor. El cap del bebè ha d’estar orientat cap a un costat i s’aconsella mantenir-lo en una posició lleument estesa perquè les vies respiratòries quedin lliures i de manera que es permeti el contacte visual entre la mare i el nen. La posició en què queda el nadó s’assembla a la d’una granota. La respiració de la mare ajuda a estimular la respiració del fill. El nadó ha d’estar nu amb bolquer, amb una gorreta i amb bona part del cos en contacte pell amb pell amb la mare o el pare. El temps mínim estimat perquè el mètode obtingui avantatges és d’uns 90-120 minuts seguits. D’aquesta manera es compensa l’estrès que suposa per el nadó sortir de la incubadora. En altres països com Colòmbia, Suècia o Sud-àfrica, el mètode s’aplica com a alternativa a la incubadora i quan l’equip que té cura del prematur considera que el bebè està preparat. L’objectiu del Mètode Cangur aplicat de manera contínua és que el nadó estigui ingressat a l’hospital en contacte pell amb pell les 24 hores

18


del dia, preferiblement amb la seva mare, ja que és ella la que l’alimenta, però també pot rebre ajuda del pare i d’altres familiars. Aquells casos en què el bebè i la família compleixin els criteris adequats, se’ls donarà l’alta domiciliaria per continuar amb les atencions del nadó a casa, de manera que s’establirà un seguiment quasi diari en un centre de salut preparat. Avui en dia es poden trobar nombrosos estudis que aborden el Mètode Cangur des de diverses perspectives i que ens permeten veure les avantatges d’aquesta tècnica.

9.1.2 Avantatges del Mètode Cangur Entre els principals beneficis d’aquest mètode podem trobar els següents: o Millora la regulació de la temperatura corporal del nadó. o Redueix els episodis d’apnea (manca de respiració) del nadó. o Permet i afavoreix la lactància materna. o Menor

risc

d’infeccions

del

nadó. o Redueix l’estança del nadó a l’hospital. o Major guany de pes del nadó.

Mare fent Mètode Cangur amb el seu bebè

o Augmenta la confiança de les mares en la cura dels seus fills.

o Els pares se senten protagonistes en la cura del seu bebè. o El contacte físic facilita el reconeixement del nen com el seu propi fill. o Disminueix l’ansietat i l’angoixa dels pares. o “Retorn del nadó als pares” (de manera temporal).

La posició cangur afavoreix la recepció d’una sèrie d’estímuls positius que faciliten l’adequada organització cerebral i milloren l’evolució de cada nadó prematur. 19


Durant el temps que el nadó prematur roman en Mètode Cangur s’ha comprovat l’estabilització dels paràmetres fisiològics (freqüència cardíaca, respiratòria i nivell d’oxigen), així com la prolongació i les millores dels períodes de repòs però sempre és necessari respectar els cicles de son del bebè. A la Unitat de Neonatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau aproximadament fa nou anys, es va començar a utilitzar el CMM de manera progressiva. Avui en dia podem dir que tots els prematurs un cop estabilitzats segueixen el Mètode Cangur sense tenir en compte ni l’edat gestacional ni el pes.

9.2 Lactància materna: Un dels factors essencials per a la supervivència dels mamífers es l’alletament. El recent nascut té la necessitat d’estar en el seu hàbitat natural, és a dir, amb la mare i en el lloc adequat per mamar, en aquest cas contra el pit de la mare. El recent nascut, quan mama, respira millor, s’escalfa millor i se sent protegit. La lactància permet

Recent nascut mamant del pit de la mare

que totes les necessitats del bebè estiguin satisfetes de manera òptima. La necessitat que té el nadó prematur del seu habitat natural és major que la d’un bebè a termini, ja que el seu cervell està preparat per seguir desenvolupantse en el ventre de la mare. En definitiva, per la fragilitat que suposa un sistema nerviós immadur però en ràpid creixement. Fins fa uns anys, el paradigma de les cures a neonatologia considerava la incubadora com l’hàbitat del nadó prematur i el biberó com el mitjà d’alimentació. Avui en dia, es reconeix el paper central que té la mare com l’hàbitat que el bebè necessita i les unitats de neonatologia es replantegen els seus serveis i cures

20


per donar el suport que permeti ajudar el nadó a cobrir les seves necessitats. Paral·lelament, la investigació sobre la nutrició del recent nascut confirma que la llet humana, i en concret la de la mare pròpia, és sens dubte, la més adequada i específica per alimentar als nadons prematurs. 9.2.1 La llet materna com a millor font de nutrició per a un nadó prematur La composició nutricional específica de la llet materna té els components amb els percentatges útils per ser biològicament actius en la circulació general o abastar l’òrgan al que van dirigits (biodisponibilitat) La interrupció prematura de l’embaràs atura la nutrició placentària del fetus així com la deglució de certes quantitats diàries de líquid amniòtic que ajuden a madurar el seu sistema digestiu. Els requisits nutricionals d’aquest nadons fora de l’úter i la immaduresa dels seus sistemes, fan molt complicada l’alimentació per via digestiva. L’intestí del prematur és molt vulnerable als patògens. La llet de les mares dels prematurs és diferent a la dels bebès nascuts a termini. S’adapta específicament a les necessitats del prematur i té un major efecte protector. Els diferents tipus de llet que es produeixen en la glàndula mamària són els següents: calostre, llet de transició i llet madura. El calostre és la llet que es produeix durant els primers dies després del part, té un color groguenc i és molt concentrada. És molt rica en proteïnes, anticossos i immunoglobulines (factors defensius que protegeixen dels gèrmens ambientals, la formació de la flora intestinal i afavoreixen la maduració del sistema immune). Se sap que a les 27 setmanes de gestació té més concentració de factors protectors que en cap altre moment. El calostre és el primer aliment que qualsevol bebè ha de rebre i especialment els prematurs. La llet de transició es produeix entre el quart i el quinzè dia després del part. És la que surt al principi de cada presa, té un contingut energètic alt que atipa al bebè.

21


La llet madura es produeix després del desè dia del part. És molt rica i cremosa. Els nadons necessiten per igual la llet de transició i la madura. Per sota de les 32 setmanes o amb un pes inferior a 1.500 g. a tots els bebès se’ls alimenta amb llet humana sigui de les seves mares o de donants. Avui en dia es disposa de bancs de llet de mares donants i que s’utilitza en els casos de bebès prematurs o amb patologies digestives.

9.2.2 Avantatges de la llet materna en els nascuts prematurs o per sota del pes

Els principals beneficis són els següents: o Nutrients en quantitats fisiològiques: són les substancies que aporten l’energia

necessària

per

aconseguir

el

creixement,

per

mantenir

l’activitat física i les funcions vitals del nadó. Aquests nutrients són variats: proteïnes (10-15%), hidrats de carboni (50-60%), greixos (25-30%), vitamines, minerals i aigua. La llet de la mare te aquestes quantitats de nutrients en els percentatges adequats per al bebè. o Millor digestió i absorció dels principis immediats: els principis immediats són les proteïnes, els hidrats de carboni i els greixos. La llet humana conté els més adequats per la digestió i absorció en el sistema digestiu del bebè. El principal hidrat de carboni de la llet materna és la lactosa que s'absorbeix molt millor i es troba a la llet de la mare en una proporció superior que a les llets artificials derivades de la llet de vaca. o Protecció davant la enterocolitis necrotitzant (NEC): és una malaltia greu que afecta als recent nascuts, en especial els prematurs. És un procés agut i inflamatori del budell, comporta una alta mortalitat en els més petits. Els prematurs alimentats amb llet de la mare tenen menys incidència en aquesta malaltia. o Protecció d’infeccions nosocomials: són les infeccions que es desenvolupen durant el procés d'assistència hospitalària, és a dir, són les infeccions adquirides en els hospitals. La llet de la mare ofereix una protecció contra aquestes infeccions.

22


o Maduració més ràpida del tracte gastrointestinal: el budell del nadó i especialment del prematur ha d’evolucionar, madurar els primers dies i setmanes de la vida, les vellositats intestinals, el moviment del budell, la flora bacteriana, etc. són processos que evolucionen d'una manera més adequada i més ràpida amb la llet de la mare que amb la llet artificial. o Menor incidència retinopatia (ROP): és una malaltia que afecta els vasos sanguinis de la retina dels prematurs, produint un creixement descontrolat d’aquests i en els casos greus provoca el despreniment de retina i afectació de la visió. Els prematurs alimentats amb llet de la seva mare tenen menys possibilitats de patir la malaltia. o Millor desenvolupament cognitiu: és el procés pel qual un nen aprèn a conèixer l'entorn i com aquest afecta al seu cervell. Tot i aquests avantatges, l’aportació de calories, proteïnes i minerals de la llet materna és insuficient per cobrir les necessitats incrementades en els nadons prematurs de molt baix pes, i en ocasions és precís enriquir-la amb suplements, que, afegits a la llet de la pròpia mare, aporten fonamentalment, proteïnes, calci, fòsfor i una aportació calòrica extra, aquests suplement s’administren amb una sonda gàstrica.

9.2.3 Beneficis de la llet materna per a les mares de prematurs Els avantatges per a les mares són més difícils de mesurar però molt importants. Per a qualsevol dona la lactància proporciona els beneficis següents: o L’oxitocina (hormona que afavoreix el procés de naixement i d’alletament) que es expulsada durant la lactància disminueix l’estrès. o La lactància exerceix un important paper pel desenvolupament del vincle mare/fill. o Augmenta l’autoestima de la mare . o Aporta el consol que suposa poder ajudar el seu nadó prematur d’una manera que només pot fer ella.

23


La lactància materna, per a aquests nadons i per a les seves mares pot resultar una autèntica teràpia. En realitat, l’alimentació amb succedanis (productes alimentaris que es presenten com a substituts parcials o totals de la llet materna), és més freqüent en els prematurs que no pas en els nadons nascuts a termini. Això és degut a que

moltes

mares

desconeixen la importància de la llet materna o mostren preocupació per si la qualitat o el volum de la seva llet és adequat per al bebè. D’altra banda, el nadó prematur no podrà mamar fins les 32-34 setmanes, a partir de les quals

ja

estarà

preparat

Bebè prematur alimentat per una sonda gàstrica

fisiològicament per fer-ho per via oral. Perquè sigui eficaç, el nadó ha de coordinar la succió-deglució-respiració, i fins que el nadó no adquireix aquesta coordinació, s’acostuma a administrar la llet per una sonda gàstrica per evitar apnees i ennuegades. És per tot això que és necessari assessorar aquestes mares perquè la provisió de la seva llet sigui una part important de les cures del seu fill/a sense causar estrès afegit a les mares. Per fer aquesta provisió de la llet, és ideal començar a treure’s la llet a les sis hores posteriors al part i seguir amb extraccions cada 3-4 hores. Normalment es proporciona a la mare una mamadora elèctrica (aparell per treure’s la llet) que resulti còmode i eficaç. El Mètode Cangur, en aquest moment, facilita que es produeixi una pujada de llet adequada, ja que suposa una estimulació per a la mare el fet de tenir el seu fill en contacte. Com es pot comprovar, les cures del Mètode Cangur resulten una intervenció adequada per aconseguir alguns dels objectius que es plantegen en el CCD (Cures Centrades en el Desenvolupament). S’integra el nadó en el

24


nucli familiar, se li proporciona un vincle amb la mare, amb tots els avantatges que ja hem vist i se l’acosta a la millor font de nutrició, la llet materna.

10 VISITA A LA UNITAT DE NEONATOLOGIA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU DE BARCELONA L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP) és un conjunt modernista situat a Barcelona i fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930. Des del 1997 és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 25 de setembre va ser el primer dia que vaig anar a la Unitat de Neonatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Em va sobtar molt trobarme amb unes instal·lacions noves i modernes construïdes l’any 2007, tot això és degut a la gran remodelació que es va fer per traslladar les funcions hospitalàries a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte i en sintonia amb les necessitats del segle XXI. Em va rebre amb un somriure als llavis la doctora Ginovart, Directora de la Unitat de Neonatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Em va portar a la planta C-1. La doctora Ginovart obria les portes de seguretat amb la seva targeta d’identificació. Tot seguit vàrem anar al seu despatx i allà em va explicar què veuríem. Per higiene em va donar una bata verda d’infermera i em vaig haver de treure els anells i les polseres.

25

La doctora Ginovart i jo a l’entrada de la UCIN (autora: Mireia Riera)


Vàrem sortir del despatx, el passadís de la unitat tenia totes les parets decorades amb dibuixos infantils i amb colors molt vius. La doctora em va explicar que tot i ser un hospital volien establir la màxima normalitat i confort. La Unitat de Neonatologia em va trencar tots els esquemes de com m’imaginava un hospital: parets pintades de diferents

Parets de la Unitat de Neonatologia amb dibuixos infantils

colors amb molts dibuixos, ningú passejava pel passadís, accés restringit, però sobretot i el més inquietant, un silenci sepulcral. Seguidament, la doctora Ginovart em va ensenyar la sala on hi havia les neveres on es guardaven els biberons amb la llet de les mares. Al costat, hi havia una habitació amb unes butaques on les mares, amb intimitat, cada tres hores, es podien treure la llet. La recomanació dels metges és que es treguin la llet davant del seu bebè, perquè el fet que la mare contempli el seu fill, estimula la producció de llet. Tot i així, per causes personals o de religió, algunes mares decideixen treure’s la llet en la intimitat de la sala de les butaques. A continuació, em va ensenyar la sala de reunions, envoltada de parets de vidre, amb una gran taula central de fusta i unes cadires. Aquí es reunien els metges i psicòlegs amb els pares per parlar sobre temes personals relacionats amb el seu fill. Al costat de la sala de reunions hi havia una habitació amb uns prestatges enormes plens de medicaments i material mèdic. Aquesta sala estava molt restringida i molt vigilada, ja que per entrar-hi s’havia de tenir la targeta d’identificació del personal de l’hospital . La següent sala em va recordar les pel·lícules, era allà on dormien els metges que estaven de guàrdia, una habitació senzilla, amb dos llits, dues tauletes de nit i un bany complet. Jo em preguntava on eren els bebès prematurs, i va ser llavors quan a la doctora Ginovart es va orientar cap a la dreta del passadís i després de passar la

26


seguretat em va fer entrar en una habitació molt petita, la sala de neteja, on ens vam haver de rentar les mans fins els colzes. Va ser en aquest precís moment on es va notar la meva poca experiència i els característics nervis del primer dia, mentre la doctora es va rentar Entrada a la UCIN de l’HSCSP

en 30 segons, jo vaig estar-me

(autora: Mireia Riera)

uns 2 minuts i a més de rentar-me vaig mullar-me tota la bata.

Un cop desinfectades, vam entrar ara sí, a la UCIN, concretament a la sala on les metgesses, infermeres i auxiliars d’infermeria (totes eren dones) tenien el control dels nadons, amb els monitors de cadascun i amb visualització de les sales de la UCIN. La doctora Ginovart em va presentar les doctores i les infermeres i em va explicar com es distribuïa la UCIN de l’Hospital Sant Pau. En l’actualitat, hi ha capacitat per a 17 incubadores: 10 són de cures intensives de les quals 2 incubadores estan en un “box” d’aïllament i les 7 restants són de cures intermèdies. Treballen de manera fixa 3 neonatòlogues, 4 infermeres i 1 o 2 auxiliars d’infermeria; de manera habitual també col·laboren psicòlegs, psiquiatres, oftalmòlegs i treballadors socials. Des de l’any 2006 l’entrada dels pares a la zona de cures intermèdies és lliure, mentre que l’entrada en la zona de cures intensives és lliure des de l’abril de 2009. L’horari d’entrada dels germans i familiars és de les 19.30 a 20.00 hores. Em pensava que començaríem per l’habitació de cures intermèdies, on hi havia els nadons amb un pes i unes setmanes assequibles perquè els hi donessin l’alta mèdica. No va ser així, vam començar per la sala de cures intensives. Vaig seguir els passos de la doctora Ginovart, que es va dirigir cap a la primera incubadora on hi havia una recent nascuda molt prematura i petita, la Raquel, va néixer a les 24 setmanes de l’embaràs i tot just en feia una que havia nascut. Encara que l’habitació estigués a fosques, totes les infermeres i doctores van poder apreciar com de cop, la meva cara es va posar pàl·lida de l’impacte que

27


em va provocar veure un bebè de mesures tan petites, i és que sense exagerar, se la podia agafar amb una sola mà ja que no arribava a pesar 500 g. Al cap d’una estona van arribar els pares de la Raquel, de manera que vam sortir a la sala central ja que en la zona de cures intensives hi ha un micròfon que mesura els decibels perquè no es pot fer gaire soroll. Era el segon cop que els pares de la Raquel la anaven a veure tot i que ja feia una setmana que havia nascut. La doctora Ginovart va

La Raquel, les mans de la seva mare i les de la infermera (autora: Mireia Riera)

començar a conversar amb els pares mentre una infermera m’explicava per què solament dues visites en una setmana; els pares de la Raquel vivien a Palamós, el pare treballava matí i tarda i la mare estava recent intervinguda d’una cesària. Per problemes econòmics no podien llogar una habitació a prop de l’hospital. Va ser llavors quan vaig entendre l’estrès que havien d’estar passant els pares de la Raquel. Quan vaig tornar a entrar a la sala de cures intensives em vaig trobar a la mare de la Raquel plorant abraçada al seu marit. Va ser en aquell moment quan la doctora Ginovart va consolar la mare i li va donar una abraçada. Els sorolls dels plors van fer que el detector comencés a sonar i les infermeres van haver de treure la mare de la sala i fer que es relaxés. Al cap d’uns 10 minuts els pares van tornar a entrar per poder acaronar la petita Raquel, ho van fer posant les mans per les finestres de la incubadora de vidre. Seguidament, una auxiliar li va portar una butaca a la mare perquè reposés, ja que li feien mal els punts de la cesària i que s’extragués la llet per donar a la Raquel. La mare es va posar al davant de la seva filla i amb l’ajuda d’un tirallet ho va fer. Va estar-se 10 minuts per cada pit, i després, la feina va passar a ser del pare, ell va ser l’encarregat d’alimentar la seva filla, que amb només 25 setmanes encara no era capaç d’ingerir els aliments per ella mateixa, de manera que van utilitzar una sonda gàstrica. El pare havia de fer passar la llet per la sonda gàstrica amb l’ajuda d’una petita xeringa. Es notava que portava la xeringa a la mà amb molta inseguretat, per això, una auxiliar el va relaxar i el va ajudar.

28


Una vegada va superar la difícil prova de donar-li la llet de la seva esposa a la petita Raquel, li va posar dins la incubadora, una tovallola que havien portat de casa. Aquesta és una manera d’ajudar a crear el vincle pares-fills. La mare o el pare durant una nit dormen abraçats una tovallola i el dia següent la porten a l’hospital i la posen dins la incubadora de la filla perquè senti l’olor dels pares. Acompanyant a la Raquel, a la incubadora del costat hi havia en David, que havia nascut a les 29 setmanes, tot just en feia 5. Se’l veia més gran i més fet que la Raquel, tot i això seguia sent un bebè molt petit. La doctora Ginovart em va explicar que en David havia passat una setmana molt dolenta però que ja estava millor. De seguida van venir els seus pares que no van dubtar ni un segon en anar a acaronar-lo, eren més veterans. Va ser en aquell instant quan vaig viure, se’ns dubte, el moment més bonic del meu treball de recerca, el pare va agafar en David i van posar en practicar el Mètode Cangur. Va treure en David de la incubadora acuradament però amb molta seguretat, es va estirar en una butaca, es va treure la samarreta i va recolzar en David sobre el seu pit nu. Mentrestant, la mare d’en David

En David fent el Mètode Cangur mentre el seu pare l’alimenta (autora: Mireia Riera)

feia com la de la Raquel, es treia la llet amb l’ajuda d’un tirallet. En acabar, el pare va donar en David la llet amb una xeringa a través d’una sonda gàstrica.

Si abans he dit que la sala de cures intensives estava a fosques i sense soroll, el “box” d’aïllament encara tenia menys llum i soroll. Era una sala molt petita on a banda i banda hi havia 2 incubadores. En una hi havia un nen i en una altra una nena, eren bessons i fills d’una auxiliar que treballava en la UCIN de l’hospital. Feia dues setmanes que havien nascut i estaven bastant febles, per aquesta raó estaven aïllats. No m’hi vaig poder quedar gaire estona.

29


Després vam passar a la sala de cures intermèdies, on els bebès ja tenien un pes i unes setmanes de vida considerables. Ara sí, aquesta sala tenia llums, finestres

i

bastant

enrenou

comparat amb la sala de cures intensives

i

amb

el

“box”

d’aïllament. Només entrar-hi em vaig trobar amb un bebè i la seva mare que eren asiàtics. La mare no parlava català i el castellà

amb

dificultat,

de

manera que les infermeres van tenir feina per explicar-li que cada 2-3 hores s’havia de treure

Sala de cures intermèdies de la UCIN de l’HSCSP (autora: Mireia Riera)

llet i que en aquell moment havia de fer-se la primera extracció. En la mateixa sala, més a la dreta, hi havia una incubadora on es trobava un nadó prematur que tenia síndrome de Down. L’estaven tractant les infermeres ja que també patia una infecció, va ser per aquesta raó que no el vaig poder conèixer molt. L’últim nadó que ocupava una incubadora a la sala de cures intermèdies era l’Esteve, un bebè ja molt desenvolupat amb uns ulls molt oberts i aprenent a mamar. Va ser molt curiós doncs era el primer cop que la mare de l’Esteve li donava de mamar i es mostrava molt emocionada. El bebè havia d’aprendre a sincronitzar la succió amb la deglució i la respiració. Com que era un moment complicat una infermera va anar a ajudar la mare, va posar l’Esteve en la posició correcta per poder mamar: en diagonal al pit de la mare i aguantant-li el cap mentre la mare s’anava prement el pit. A l’Esteve li va costar però al cap d’uns 5 minuts va aconseguir xuclar del pit de la seva mare per primer cop, ella immediatament va

30

Esteve aprenent a mamar (autora: Mireia Riera)


fer un crit i un bot d’alegria que ens va treure un somriure a tots i va trencar l’esfereïdor silenci de la UCIN.

Després de viure totes aquestes experiències la doctora Ginovart va intuir correctament que jo hauria de tenir moltes preguntes, de manera que em va portar al seu despatx. La primera va ser la típica, li vaig preguntar si des de que era jove tenia clar a què es volia dedicar, em va respondre amb un simple sí, però va continuar dient-me que l’especialitat no la tenia tan clara, però a mesura que passava el temps aquesta li cridava molt l’atenció i s’hi va acabar dedicant. Jo sabia que havia d’anar ràpid fent les preguntes perquè la doctora estava en horari de treball i molt ocupada. Després d’haver passat quatre hores a la Unitat de Neonatologia vaig observar que tant els pares com els nadons prematurs eren els pacients, de diferent manera però ambdós ho eren, així doncs, li vaig preguntar quin dels dos pacients era més difícil. Després d’estar-se una estona pensat em va dir que els dos ho eren. El nadó era el que estava malalt, em va dir, era el que no podia expressar-se i el que patia, però alhora hi havia el patiment dels pares, que se sentien responsables que el seu fill hagués nascut abans d’hora i veien que podien fer-hi molt poc. També em va comentar que el seu pacient principal era el nadó prematur, que la seva feina era curar-lo, però que per poder-ho fer de la millor manera era necessària l’ajuda dels pares. La meva última pregunta abans que una infermera ens interrompés, anava relacionada amb el que m’acabava de respondre la doctora Ginovart, els pares eren una part fonamental en el procés de la recuperació del nadó prematur, li vaig dir que en total en aquesta UCIN hi havia 7 nadons prematurs, 2 en cures intensives, 2 en un “box” d’aïllament i 3 en cures intermèdies i jo només havia vist els pares de de 4 nadons. Li vaig preguntar on eren els altres pares, segons la doctora Ginovart molts pares de nadons prematurs no els acceptaven o no els veien com el seu fill, era per això que en alguns casos els pares no tenien iniciativa pròpia d’anar-los a veure. Quan això succeïa, les doctores, infermeres i auxiliars tenien la responsabilitat de trucar-los i insistir fins que vinguessin. La doctora va excusar el comportament d’aquests pares ja que estaven en un estat de xoc emocional. També ho va justificar dient que veure el teu fill recent nascut en aquest estat era molt dur per uns pares. Jo estava totalment d’acord amb el

31


que deia ja que l’impacte que em va provocar a mi veure els nadons de les sales de cures intensives va ser immens, de manera que pels pares ha de ser molt pitjor. Per acabar, li vaig preguntar si treballar, com era seu cas de Directora d’aquesta Unitat, podia arribar a ser esgotador i si sabia separar el treball de la vida privada. Em va respondre que la seva feina podia ser molt dura, però que a la vegada era apassionant, que ella sempre anava a treballar amb moltes ganes, però quan arribaven els moments dolents, quan un bebè que intentava lluitar per sobreviure es moria, en alguns casos si que s’ensorrava una mica. Vaig veure que argumentant-me aquesta resposta s’emocionava, de manera que vaig decidir quedar-me en silenci. De seguida em va dir que intentava separar el treball de la seva vida privada, però que en depenia de quins casos era impossible. A continuació va venir una infermera a buscar-la perquè la necessitava. La doctora es va aixecar, però abans de marxar va dirigir-se cap al seu armari i va treure un llibre. Em va dir que me’l regalava, me’l va dedicar i que si me’l llegia podria entendre molt més a fons els sentiments que envoltaven els pares envers el seu fill prematur. El llibre es diu “Antes de tiempo. Nacer muy pequeño” i per expressar el meu agraïment he volgut posar de títol al meu treball de recerca: “Abans d’hora: nadons prematurs”. Durant aquesta visita a la Unitat de Neonatologia la doctora Ginovart va demanar permís als pares per poder fer fotos els nadons prematurs. Em va sorprendre que tots hi van estar d’acord. El dia 28 de setembre vaig tornar a la Unitat de Neonatologia per tenir una segona visió però aquesta vegada no vaig voler molestar més i ja no vaig entrar a la UCIN i em van confirmar que tots els bebès que vaig conèixer continuaven vius. Agraeixo la oportunitat d’haver viscut moments meravellosos com veure en viu la realització del mètode cangur o un nadó mamar per primera vegada i l’emoció de la seva mare. Per mi aquest serà un record inoblidable

32


11 ENQUESTA L’enquesta consta d’onze preguntes amb l’objectiu de tenir la idea i així poder analitzar el coneixement i la visió pública respecte els nadons prematurs.

1. Sexe o Femení. o Masculí .

2. Edat o 5-10 anys. o 11-18 anys. o 19-30 anys. o 31-40 anys. o 41-60 anys. o Més.

3. Alguna vegada has sentit a parlar dels bebès prematurs? o Sí. o No.

4. Els bebès prematurs neixen abans de les 37 setmanes, creus que per aquest motiu necessiten atencions especials? o Sí. o No.

5. Per què ho creus? o

33


6. La causa dels parts prematurs es desconeix, però creus que l'edat de la mare pot ser un factor? o Sí que pot ser un factor, ja sigui perquè la mare sigui molt jove o molt gran. o No, l'edat de la mare no és un factor pels parts prematurs.

7. Creus que les mares que durant l'embaràs no es cuiden bé, com per exemple tenir una mala alimentació, pot contribuir a patir un part prematur? o Sí. o No.

8. Has sentit a parlar de les incubadores? o Sí. o No.

9. Per què creus que serveixen? o

10. Creus que tots els nadons prematurs necessiten l'ajuda d'una incubadora? o Sí. o No.

11. Creus que les persones que han sigut nadons prematurs han de tenir revisions constants amb metges? o No, només durant el temps que estan ingressats. o Només durant els primers anys. o Sí, durant tota la vida.

34


12 ANÀLISI DELS RESULTATS Una vegada feta l’enquesta a 100 persones, s’ha obtingut els següents resultats: 1.

Sexe Masculí 29%

Femení 71%

Femení

Masculí

Pel que fa al sexe, en aquesta enquesta la participació femenina ha estat d’un 71% mentre que la masculina ha estat d’un 29%.

2.

Edat

41-60 anys 4% 31-40 anys 5%

0-5 anys 0%

Més 0%

19-30 anys 11%

11-18 anys 80%

0-5 anys

11-18 anys

19-30 anys

35

31-40 anys

41-60 anys

Més


3.

Alguna vegada has sentit a parlar dels bebès prematurs? 3%

97%

No

Un 97% de les 100 persones enquestades ha respòs que alguna vegada han sentit a parlar dels bebès prematurs, mentre que només un 3% ha repòs que no. Això fa pensar que la població te molta consciència sobre els nadons prematurs. 4.

Els bebès prematurs neixen abans de les 37 setmanes, creus que per aquest motiu necessiten atencions especials? 3%

97%

36

No


Aquesta pregunta surt igual de desequilibrada que l’anterior, amb un 97% dels enquestats que creu que els nadons prematurs sí que necessiten atencions especials, i només amb un 3% dels enquestats que opinen que no la necessiten.

5. Per què ho creus? Algunes de les respostes dels enquestats han estat les següents: - Perquè no se’ls hi acaben de formar bé tots els òrgans. - Perquè son més febles en agafar malalties. - Perquè encara no s'han desenvolupat del tot i tenen el sistema immunològic més dèbil. - Perquè són més petits i fràgils. - Perquè acabin de créixer. - No tots, però alguns han d’acabar de formar-se bé. - Encara no estan del tot desenvolupats.

6.

La causa dels parts prematurs es desconeix, però creus que l'edat de la mare pot ser un factor? 48%

52%

Sí que pot ser un factor, ja sigui perquè la mare sigui molt jove o molt gran. No, l'edat de la mare no és un factor pels parts prematurs

37


Tot i que en aquesta pregunta les respostes han estat molt igualades, ha sortit que un 52% dels preguntats ha contestat que l’edat de la mare sí que pot ser un risc, d’altra banda, un 48% ha respòs que l’edat de la mare no és un factor.

7.

Creus que les mares que durant l'embaràs no es cuiden bé, com per exemple tenir una mala alimentació, pot contribuir a patir un part prematur? 20%

80%

No

Al contrari de la pregunta anterior, en aquesta hi ha hagut una clara diferència, ja que el 80% dels enquestats creuen que una mala alimentació pot ajudar a tenir un part prematur, mentre que només el 20% creu que una mala alimentació no contribueix. De manera que les conclusions que es poden treure de les dues últimes preguntes són: segons els enquestats l’edat de la mare no contribueix tant en un part prematur com sí que ho fa una mala alimentació.

38


8.

Has sentit a parlar de les incubadores? 1%

99%

No

9. Per què creus que serveixen? Algunes de les respostes dels enquestats han estat les següents: -Perquè creixin fins a la mesura exacte. -Perquè s’acabi de formar -Perquè acabin de créixer -Penso que deuen suplir d'alguna manera el ventre de la mare perquè el fetus s'acabi de desenvolupar del tot bé -Per acabar el desenvolupament de l'embrió -Per crear un entorn adequat on el nadó estigui protegit

39


10.

Creus que tots els nadons prematurs necessiten l'ajuda d'una incubadora? 43% 57%

No

Veient que un 57% dels enquestats ha respòs que tots ells nadons prematurs necessiten l’ajuda d’una incubadora, i que el 43% opina que la incubadora no és necessària per a tots els prematurs, s’observa que els enquestats no ho tenen clar.

11.

Creus que les persones que han sigut nadons prematurs han de tenir revisions constants amb metges? 5% 39%

56%

No, només durant el temps que estan ingressats Sí, durant tota la vida

40

Només durant els primers anys


En aquesta última pregunta on com a respostes hi havia tres opcions, la minoria dels preguntats, amb un 5%, ha respòs que els prematurs han de tenir revisions durant tota la vida. Un 39% opina que només han de tenir revisions el temps que estan ingressats a l’hospital, i un 56% diu que han de passar uns exàmens només durant els primers anys.

41


13 CONCLUSIONS DEL TREBALL DE RECERCA Un cop finalitzada la meva recerca sobre els nadons prematurs, i després de donar un cop d’ull de nou als objectius que m’havia marcat al inici del treball, crec haver assolit amb èxit tots ells. De manera que seguint el meu treball de recerca he arribat a les conclusions següents: o Tot i que els parts prematurs no es poden preveure, hi ha factors que poden ajudar a prevenir-los. Una mala alimentació abans i durant l’embaràs, fumar o l’edat de la mare (ja sigui perquè és molt jove o molt gran) són factors de risc que poden ajudar al desenvolupament d’un part prematur, de manera que s’ha d’intentar evitar-los. o Està clar que les Unitats de Neonatologia han patit una evolució al llarg del temps. Gràcies a aquesta progressió s’ha permès l’entrada dels pares a la UCIN i mica en mica els metges es van adonar que els pares eren un factor positiu per a la recuperació del nadó. A causa d’això els pares tenien menys restriccions per poder anar a veure els seus fills, fins que avui en dia ja poden anar a veure’ls quan vulguin. o Després d’investigar sobre la lactància materna he arribat a la conclusió que tots els nadons prematurs haurien de ser alimentats amb la llet de la seva pròpia mare, ja que està prepara extraordinàriament per ells i no amb biberons. En cas que no es pugui alimentar el nadó amb la llet de la mare recórrer els bancs de llet. És molt important que les mares es facin les extraccions de llet davant del seu fill/a degut que per elles suposa una estimulació i així en produeixen més quantitat. o El moment de l’ingrés d’un nadó prematur és molt important. La primera impressió que tinguin els pares tant de la Unitat, com del personal , com de les actituds del seu fill condicionarà la seva experiència posterior. És molt important tenir cura d’aquests primers moments de contacte amb un entorn desconegut, amb una situació delicada, que, en moltes ocasions pot ser inesperada i en sovint estressant. o En la meva visita a l’Hospital Santa Creu i Sant Pau de Barcelona vaig poder observar que les metgesses, infermeres i auxiliars que treballaven en aquella unitat tenien dos pacients: els nadons prematurs i els pares. La seva principal

42


preocupació són els bebès prematurs, elles s’han d’encarregar de curar-los, però per fer-ho es necessiten l’ajuda dels pares, que tenen un paper fonamental. És per aquesta raó que l’equip que treballa a Neonatologia té doble feina ja que molts pares rebutgen els seus fills, no els consideren com a tals o se senten culpables de que el seu bebè hagi nascut abans. És en aquest moment quan l’equip ha d’actuar com a psicòleg, per fer entendre els pares que res és culpa seva i que han d’esforçar-se per ajudar a que el seu fill creixi amb la màxima normalitat. o En la Unitat de Neonatologia intenten implicar el màxim als pares, tenint en compte les situacions personals i la gravetat de la situació. En un principi la mare és la que té el màxim protagonisme, és per aquesta raó que l’equip de la UCIN intenta donar protagonisme al pare, fent que sigui ell el que alimenti el seu fill/a, que faci el mètode cangur, posant dins de la incubadora una tovallola que faci olor a ell, etc. o L’ingrés d’un nadó a una UCIN és una situació que requereix unes característiques assistencials específiques que facilitin el fet d’atendre tant les necessitats físiques com les necessitats afectives del nen, i proporcionin una assistència als pares per tal de preservar el vincle entre ells i el seu fill. Aquestes situacions tenen una càrrega emocional molt important. Per poder dur a terme aquestes tasques, és de cabdal importància el treball en equip. En definitiva, el treball i el tema en qüestió, m'ha agradat; m'he respost totes les preguntes de l'inici, m'ha satisfet en el sentit que he pogut realitzar al complert tot el treball de recerca, he conegut a gent nova, més endinsada dins d'aquest món, els qui l’estudien com jo però d’una forma molt més professional. L’únic aspecte negatiu que he pogut trobar és no haver pogut anar més vegades a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona però entenc que és una àrea molt restringida i de difícil accés. Espero que amb aquest treball hagi aconseguit despertar un interès cap els nadons prematurs. M’agradaria que en estudis futurs algú sigui capaç de donar una resposta a les causes que els provoquen, a possibles cures pels nadons i en definitiva a tota aquesta recerca, ja que avui en dia no s’han trobat i és per això mateix que encara queda un llarg i incert camí en el món dels bebès prematurs.

43


14 GLOSSARI Descripció de les sigles utilitzades en el treball: o APP: Amenaça de Part Prematur. o CDD: Cures Centrades en el Desenvolupament. o CMM: Mètode Cangur. o HSCSP: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. o LM: Lactància Materna. o NEC: Enterocolitis Cecrosant. o OMS: Organització Mundial de la Salut. o ROP: Retinopatia (malaltia no inflamatòria de la retina). o UCIN: Unitat de Cures Intensives de Neonatologia. o UN: Unitat de Neonatologia.

44


15 BIBLIOGRAFIA Webs o http://criatures.ara.cat/pedrapapertisora/2011/07/20/els-nadonsprematurs-a-lhospital-de-sant-pau/ o http://faros.hsjdbcn.org/ca/kidshealth/nocions-basiques-sobre-nadonsprematurs o http://www.wikilingua.net/ca/articles/n/a/c/Nacimiento_prematuro.html o http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/346461/lasupervivncia-dels-bebs-prematurs-per-sobre-de-la-setmana-29-degestacio-es-altissima o http://www.sanitas.es/sanitas/seguros/es/particulares/biblioteca-desalud/embarazo-maternidad/mi-embarazo/sin012216wr.html o https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/patientinstructions/00 0486.htm o http://www.onmeda.es/mi_hijo/nino_prematuro-caracteristicas-fisicasdel-prematuro-18496-2.html o http://www.monografias.com/trabajos10/neon/neon.shtml o http://www.se-neonatal.es/ o https://www.healthychildren.org/Spanish/family-life/healthmanagement/pediatric-specialists/Paginas/What-is-a-Neonatologist.aspx o http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num1/lluch/metodecangur.html o http://www.diaridegirona.cat/salut/2015/10/19/5-beneficis-metodecangur-per/748774.html Articles o GINOVART, Gemma, “Cuidados Centrados en el Desarrollo: un proyecto común”. Revista de psicologia, Ciències de l’educació i de l’esport, 2010. o VICENTE, Silvia, “Cuidados posturales del recién nacido pre término en UCI Neonatal”, 2008. o TARRAGÓ, Remei, “Trabajo emocional con el equipo en los cuidados en el desarrollo”. Revista de psicologia, Ciències de l’educació i de l’esport, 2010. 45


o VALLE, Estrella, AMAT Mª Isabel, “Método Canguro y lactancia materna en una UCI Neonatal”, 2009. o TARRAGÓ, Remei, “La importància de la vinculació en el nen prematur”. Revista de psicologia, Ciències de l’educació i de l’esport, 2010. o RUBIO, Isabel, “Cap a una unitat oberta”. Revista de psicologia, Ciències de l’educació i de l’esport, 2010.

Llibres o PALLÁS, Carmen i DE LA CRUZ, Javier, “Antes de tiempo, nacer muy pequeño”. Madrid: Exlibris, 2004. o Fotografia de la portada Anne Geddes.

46

Abans d'hora, nadons prematurs  

Autora: Mireia Riera Serdà | Tutores: Elizabeth Sanz i Marta Espinós | Tema: neonatologia

Abans d'hora, nadons prematurs  

Autora: Mireia Riera Serdà | Tutores: Elizabeth Sanz i Marta Espinós | Tema: neonatologia

Advertisement