Page 1

El son infantil i els seus trastorns

Maria Pedr贸s Mart铆nez Dirigit per Neus Peris 2n BATXILLERAT 2 Institut Montserrat 6 de Novembre 2013


El son infantil i els seus trastorns

Agraïments En primer lloc, vull agrair a la meva tutora, la Marta Gimbert i a la Neus Peris, per la seva orientació i l'ajuda constant durant tot el treball. També vull agrair a les persones que m’han ajudat amb la meva recerca i hi han participat, com la Dra. Jurado del Hospital de la Vall d’Hebrón, que molt amablement em va contestar el meus dubtes de la recerca, i a totes les persones que van contestar l’enquesta que vaig realitzar sobre els trastorns del son infantil.

Per acabar, vull agrair especialment el suport i la paciència que ha tingut la meva família i els meus amics a l’hora de realitzar aquest treball.


El son infantil i els seus trastorns

ÍNDEX 1. Introducció

pàg 1

2. El son infantil

pàg 2

2.1. Cronologia del son infantil

pàg 3

2.2. Com crear un hàbit per anar a dormir

pàg 5

2.3. Fases i etapes del son infantil

pàg 10

2.4. Collit o llit familiar

pàg 12

3.Trastorns del son infantil més freqüents

pàg 13

3.1. Insomni

pàg 13

3.2. Somnambulisme

pàg 15

3.3. Terrors nocturns

pàg 17

3.4. Malsons

pàg 18

3.5. Somniloquia

pàg 21

3.6. Bruxisme

pàg 22

4. Trastorns del son infantil menys freqüents

pàg 23

4.1. Roncs i apnees

pàg 23

4.2. Síndrome de les cames inquietes

pàg 25

4.3. Enuresis

pàg 26

5. Conclusió

pàg 30

6. Bibliografia

pàg 31

7. Annexos

pàg 33

ANNEX I. Entrevista amb la Dra. Jurado

pàg 33

ANNEX II. Enquesta del son infantil

pàg 39


El son infantil i els seus trastorns

1. INTRODUCCIÓ “Vine aquí sé que estàs cansada, els ulls se’t fan petits, deixa'm abraçar-te tendrament i calla que es molt tard i arribat l'hora de dormir.”

Així comença la cançó “Bona nit “ del grup “Els pets” i aquest també és el màxim desig de molts pares a l’hora de posar al llit els seus fills. A través del meu treball intento donar una petita pinzellada a un dels problemes més habituals a l’ infància: la dificultat per dormir els nens, i els seus trastorns del son més freqüents que repercuteixen en la vida familiar. Molts casos seran problemes que acabaran amb l’adolescència sense cap tipus conseqüència, de manera evolutiva i d’altres necessitaran ajuda mèdica concreta. Començo el treball definint les pautes de son que es consideren “normals” en funció de l’edat del nen i els hàbits mes recomanables per anar a dormir, continuant desprès pels trastorns mes habituals i a posteriori pels no tant habituals. La entrevista amb la Dra. Jurado avala la consultes realitzades del tema a traves d’Internet i dóna una visió concreta dels problemes que habitualment es tracten a les Unitats del Son.


El son infantil i els seus trastorns Finalment, he fet un mostreig entre varies famílies per veure com els afecta aquest problema. Curiosament dins de la mateixa família hi ha nens amb problemes i sense, lo qual avala la idea de que cada nen te les seves pròpies pautes de son.

2. ELSON INFANTIL Dormir bé vol dir descansar i reposar energies així com desconnectar del dia i recarregar piles. Per tant, quan parlem de son infantil ens volem referir al període diürn o nocturn durant el qual els nens descansen. Aquest, compleix una funció reguladora i reparadora en l'organisme i també és essencial per al control de l'energia i la temperatura corporal. Per aquest motiu, fixar unes determinades normes a l’hora de dormir és molt important per a que el nen descansi. Uns bons hàbits ajudaran en un futur a que el nen dormi i impediran l’aparició de trastorns en el son més endavant. El somni del nadó es troba dividit en quatre etapes que es van aprofundint progressivament. És molt important respectar aquests intervals sense interrompre’ls perquè d’aquesta manera es convertiran en un costum per el nen. Durant el son infantil els nadons organitzen i assimilen el vist i après durant el dia, maduren física i psíquicament, i inicien la seva independència del món exterior i dels seus pares durant un cert temps que varia segons l’edat i la conducta.


El son infantil i els seus trastorns Dormir també és un aliment per al cos del nen. Un nen que no dormi bé acabarà tenint problemes en el seu comportament i conducta; és per això, que és tan important inculcar uns bons hàbits i establir uns determinat horaris des de la més primerenca edat.

2.1. Cronologia del son infantil Com ja hem dit abans, el somni juga un gran paper en la salut del nadó i dels nens. Encara que la qualitat del somni d’un nadó no només afecta a la seva salut sinó al benestar general de la família. Quan el nadó creix i se’l trasllada del bressol al llit o de l’habitació dels seus pares a la seva pròpia, poden aparèixer algunes dificultats. El problema és més preocupant que hi ha és quan el nadó o el nen no dorm el temps suficient que hauria de dormir. El temps està determinat principalment per l’edat i el comportament d’aquest; ja que, el comportament pot reflectir en la qualitat del seu somni. És aquesta la raó per la qual uns nens necessiten dormir més que altres independentment de que tinguin la mateixa edat. 

Menys de sis mesos d'edat . Durant aquesta edat el rellotge intern d’un nadó no està encara desenvolupat. Per tant, solen dormir de 16 a 20 hores al dia independentment de que sigui de dia o de nit. A les primeres setmanes del naixement, el seu somni nocturn

es sol

interrompre a intervals de 2 o 3 hores per la seva fam de llet materna.


El son infantil i els seus trastorns A partir del segon mes, el nadó ja podrà dormir períodes més llargs de temps . En el tercer mes, els nadons ja acostumen a dormir una mica més per les nits, de 6 a 8 hores sense interrupció, i unes 5 hores durant el dia.

Quatre mesos- Als quatre mesos, la majoria dels nadons solen dormir sòls a la seva pròpia habitació .És molt important que ho facin perquè això els hi ajudarà a que els nens aprenguin a dormir per si sols i a distingir millor entre el dia i la nit. Una rutina d’horaris fixos els hi ajudarà a establir aquest hàbits i a que conciliïn millor el somni . Els aportarà més seguretat i tranquil·litat .

De sis a dotze mesos- Als sis mesos , el nadó començarà a dormir migdiades de unes tres hores durant el dia i dormirà unes 11 hores durant la nit . En aquesta etapa, ja és recomanable que dormin per si sols a la seva habitació.

D’un fins als tres anys. A aquesta etapa, els nadons acostumen a fer migdiades més curtes , d'una o dues hores. Això, ajudarà a que hi hagi un augment del seu somni durant la nit , en una mitjana de 10 a 13 hores . És important que es segueixi una rutina d' activitats abans de dormir: el bany , el sopar , el conte i a dormir! El ritual ajudarà molt a que els nens vegin l’acte de dormir com una activitat més. Als dos anys , el nen ja podrà triar pijama, el peluix o la joguina amb la qual vol dormir i el conte desitjat que li expliquin. Això li farà més partícip de la rutina.


El son infantil i els seus trastorns

Dels tres als sis anys. Als tres anys , els nens passen a dormir una migdiada de, com a molt, una horeta. I a la nit, necessiten de 10 a 12 hores de son per sentir-se realment descansats . A partir dels quatre anys, la majoria de nens ja no troben necessària una migdiada i dormen només en horari diürn.

Dels sis als nou anys. Durant aquests anys , els nens ja només necessiten aproximadament 10 hores de son durant la nit. Per tant. hi ha un descens considerable del temps . Abans que els nens es vagin al llit, és important que gaudeixin d'un moment en privat amb els seus pares per conversar , compartir secrets , contes...És una bona forma per preparar-los per la son i donar-los més seguretat.

Dels 10 als 12 anys. A aquesta edat, els nens només necessiten unes 9 hores de son durant la nit . Tot dependrà de com es trobi el nen


El son infantil i els seus trastorns

2.2.Com crear un hàbit per anar a dormir Els cicles del son es van configurant al mateix temps que el desenvolupament del nadó. Però crear uns determinats hàbits a l'hora de dormir, pot ajudar tant a descansar bé, com a respectar els horaris d' aixecar-se i anar a dormir .

Dels 3 als 6 mesos

Cap a aquesta edat és el moment idoni per establir les bases perquè aprengui a dormir bé. Durant les migdiades el nen ha de percebre la llum i habituar-se als sorolls quotidians de l’ambient familiar. A la nit és necessari que hi hagi un ambient de foscor i silenci, perquè comenci a distingir el dia i la nit. Durant a aquesta edat ja es pot començar a introduir el que es coneix com a ritual “presons”, un ritual que constitueix en duu a terme una sèrie d’activitats tranquil·les abans de dormir, perquè vagi associant aquestes activitats com accions d’abans d’anar a dormir. És també l'ocasió de plantejar passar-li a la seva pròpia cambra , ja que cap als set o vuit mesos apareix l'etapa de l'angoixa de separació , que podria dificultar el canvi .

Dels 6 als 12 mesos

Dels 6 als 12 mesos és el moment de refermar el ritual esmentat abans i habituar-lo a dormir sol. Hi ha nens als quals els encanta que els expliquin un conte, a altres que els cantin, etc.


El son infantil i els seus trastorns Aquest ritual posa el nen en disposició de dormir però els pares no s’han de quedar amb ell fins que s'adormi . Després de complir el ritual, els pares s’han d’acomiadar i sortir de l’habitació del seu fill perquè agafi el son el sol. És possible que es desperti alguna vegada enmig de la nit i plori perquè es troba sol i necessita la presencia dels seus pares. Per aquest motiu es recomana que el nen disposi d’un ninot per dormir i aportar-li seguretat durant la nit. No es aconsellable que el pares vagin a la cambra a veure el nen ja que el nen a la llarga s’acostumaria i crearia un mal hàbit.

A partir del primer any de vida

A partir del primer any de vida és molt important mantenir la rutina que s’ha estat practicant anteriorment i refermar-la. Per refermar-la del tot i aconseguir que el nen tingui el millor descans possible, haureu de seguir fent les anteriors indicacions

a diari. D’aquesta manera el nen s’habituarà i no tindrà cap

problema a la hora de dormir.

Què no s’ha de fer 

Anar a dormir amb el nen al mateix llit o passar-lo al llit dels pares quan es desperta enmig de la nit

Donar-li la mà o deixar que l’acariciï el cabell o la cara mentre es dorm.

Deixar que el nen es dormi en algun lloc que no sigui el seu llit

Bressolar-lo o cantar-li mentre es dorm. Això pot provocar que el nen quan es desperti més tard vulgui que el tornin a bressolar o cantar.


El son infantil i els seus trastorns 

Si el nen es desperta enmig de la nit i reclama la seva presència convé que no li cridi ni li aixequi la veu. El nen ha d’aprendre a dormir i si li aixeca la veu ho veurà com un càstig.

L’ambient del son L’ambient del son és molt important ja que pot influir directament en el descans del nen. Per aconseguir el millor ambient pel nen cal seguir els passos següents: 

El llit del nen La superfície sobre la qual dormi el nen és molt important perquè tingui un bon descans. Tot el món sap que la gent té diferents preferències en quan a llits i matalassos. Un bon matalàs ajudarà al nen a dormir millor.

La llum La llum té una gran influencia en el rellotge biològic d’un nen. Bàsicament, la llum és igual al despertar i la foscor igual a l’hora de dormir. S’ha descobert que inclús la llum d’un despertador digital pot provocar el despertar. Per aquest motiu, és important que l’habitació estigui realment a les fosques durant la nit.

La temperatura Si un nen dorm en una habitació molt càlida o massa freda, es probable que el seu son es vegi interromput. Tot el món té les seves pròpies preferències en quan a la temperatura ideal, però els diversos estudis


El son infantil i els seus trastorns realitzats indiquen que la major part dels nens dorm millor en una habitació fresca (15,5ºC- 21ºC). 

Silenci El nivell de soroll que pertorba un nen varia en funció del nen. Als nens que els pertorba el soroll, els hi va molt bé adormir-se amb el xiuxiueig d’una màquina generadora de soroll blanc. El soroll blanc és un son que conté totes les freqüències i amb la mateixa potència. Es podria descriure com un soroll inespecífic que existeix de fons sense definir-se. Aquest soroll pot ser un element molt important perquè el nen dormi bé i sense interrupcions. El seu so es agradable i persistent, filtra els sorolls exteriors que podrien despertar el nen i dóna entrada al moment de dormir. El silenci o d’utilització de màquines generadores de soroll blanc ajudaran a crear un ambient agradable en el son del nen.

El dormitori d’un nen ha de transmetre pau i seguretat. Això significa que mai ha d’utilitzar-se com un espai de càstig ni s’ha d’enviar el nen a la seva habitació quan es porti malament. És important que el nen es senti a gust i trobi tranquil·litat, pau i descans a la seva habitació.


El son infantil i els seus trastorns 2.3. Fases i etapes del son Com ja hem esmentat abans, el son infantil compleix en el organisme una funció reguladora i reparadora. També podem dir que el son és essencial per al control d’energia i la temperatura corporal. En el son existeixen diferents fases i etapes que van variant amb l’edat.

Fases del son

Existeixen dues fases del son que es van alternant entre si: el son REM i el son NO REM 

El son REM: És la fase activa del son. En el son REM el cervell es manté actiu tot el temps. És la fase més curta. El son REM està implicat en els processos de memòria i aprenentatge. La privació de son REM dificulta el record dels aprenentatges de la vigília i el d’aprenentatges al dia següent però no altera la consolidació d'aprenentatges simples. En els nadons el 50% del temps de son és son REM.

El son NO REM: És la fase més tranquil·la i profunda del son. En aquesta fase del son, el cervell mostra una activitat cerebral a la de la vigília. Es la fase del son més llarga. El son NO REM és divideix al seu torn en quatre fases. Són les fases de relaxació i descans: o Fase 1. És la transició inicial de vigília a son. El somni és lleuger. Té una durada d'entre 30 segons i diversos minuts en cada cicle. o Fase 2. El dormir es fa menys superficial. L'activitat cerebral s'alenteix més. Durant aproximadament una hora en cada cicle. o Fases 3 i 4. És la fase de son més profund, durant el qual el cos descansa més. L'activitat cerebral en aquesta fase és molt lenta.


El son infantil i els seus trastorns 

Etapes del son

La primera etapa del son comença en tancar els ulls, mentre estem descansant, ja que donem un primer pas cap a la fase 1 del son anomenada somnolència. En la somnolència el cos inicia una relaxació muscular i la respiració es torna uniforme. Durant aquesta fase en l’electroencefalograma s’observa una activitat cerebral similar a l'observada en la fase REM. Després d’uns minuts en la primera fase, passem a l’anomenada fase 2, on les ones cerebrals són més lentes que en la primera fase. Posteriorment, el son es va tornant més profund, fase que rep el nom de son lent o fase 3/4, en què les ones cerebrals ja són molt lentes, i es necessiten forts estímuls acústics per despertar el nen. Aquesta fase de son lent predomina sobretot a la primera meitat de la nit. Passada aquesta fase el son entra en fase REM. La fase més activa i curta del son amb major activitat cerebral. El conjunt d'aquestes quatre fases (1, 2, 3/4 i REM) sol tenir una durada de 90-100 minuts i componen el cicle del son. Aquest cicle es repeteix en 4-5 ocasions durant la nit.


El son infantil i els seus trastorns Períodes de vigília i descans És molt important respectar

els intervals de vigília i de descans sense

interrompre’ls perquè es converteixin en un hàbit. Els pares han de crear el clima apropiat perquè el nadó estableixi el seu propi ritme de son. No el poden obligar a que agafi el son però si ajudar-lo i respectar el seu propi ritme de dormir i aixecar-se.

2.4. Collit o llit familiar S’entén per collit el fet de compartir el llit amb el nadó. Ja sigui en el mateix llit que els pares, en un bressol o en un llit supletori adossat al dels pares, o en matalassos a terra. El collit és una pràctica estesa en la nostra societat, però poques vegades comentada, ja que hi ha moltes persones que no veuen que sigui convenient dormir amb els seus fills i dependent de la cultura aquesta pràctica tendeix a ser rebutjada, ja que molta gent sosté que al practicar collit els nadons, són més insegurs, més temorós i en un futur són menys autònoms. En moltes cultures s'ha convertit al collit en una pràctica habitual i natural , encara que la nostra cultura el qualifica com poc apropiada .

Avantatges Els avantatges del collit són molts i variats. Alguns estudis demostren que


El son infantil i els seus trastorns quan el nadó dorm amb la seva mare , aquest aconsegueix un somni més calmat i profund. La mare està atenta a nivell inconscient que està compartint llit amb el seu fill , així que podrà respondre ràpidament a les necessitats del seu nadó. El seu fill plorarà menys vegades durant la nit i el seu nivell d'estrès serà menor, cosa que tindrà un impacte positiu en el seu desenvolupament emocional. També, el dormir al mateix llit, reforça el vincle afectiu entre els pares i el nen .

Desavantatges Molts professionals no estan d'acord amb aquesta pràctica ja que consideren que és perjudicial per al nadó. Afirmen que pot haver-hi un risc d'asfíxia o fins i tot d'aixafar al nen. També, s’ha descobert que el dormir amb els pares comporta diversos problemes de son per al nen. Dormen menys temps, s’aixequen moltes vegades durant la nit, i els hi costa més agafar el son. Un altre desavantatge és que a mesura que el nadó creix es torna una mica intolerable per als pares els cops de peu o els moviments bruscos.

3. Trastorns del son infantil més freqüents 3.1. Insomni L’ insomni és un dels trastorns més comuns en els nens. Consisteix en la dificultat per dormir sols, son superficial i descans insuficient. Pot afectar des de nadons de 6 mesos fins a nens de 5 anys.


El son infantil i els seus trastorns Es creu que l' insomni infantil ve associat per dues raons principals: la primera és la manca d'establir i mantenir una hora fixa perquè el nen es posi a dormir, que porta al nen a l’ insomni, ja que no podrà desenvolupar un patró de son fix. Es important que el pares posin una hora fixa per anar a dormir i s’assegurin de que els seus fills vagin sempre aquella hora a dormir. La segona raó per la qual els nens poden arribar a patir insomni és coneix com a desordre de l’associació al principi del son. Aquest desordre de l’associació ve causat per la falta d’un objecte o una activitat en família que el nen ha desenvolupat durant la seva infància. Per exemple, un peluix, una manta, escoltar un conte o veure la televisió abans de dormir, etc.

Símptomes El nens que pateixen d’ insomni no són nens amb dèficit d’atenció ni de problemes psicològics. Com ja hem esmentat abans, generalment es tracta de nens amb hàbits de son mal adquirits. Els símptomes principals de l’ insomni infantil són: 

Actitud “molt desperta” capten amb gran intensitat els fenòmens que hi ha al seu voltant: ansietat, inseguretat, o bé tranquil·litat i seguretat.

Tenen un son superficial durant el qual es mostren inquiets. Qualsevol petit soroll els pot arribar a despertar.

Solen comportar-se de manera irritable durant el dia i amb gran independència cap a la persona que els cuida.


El son infantil i els seus trastorns Com es tracta l’ insomni infantil? El tractament de d’insomni infantil es tractat per el pediatra i de manera conductural, és a dir, reeducant els hàbits incorrectes. Aquest és el únic mètode que s’ha demostrat realment eficaç. L' insomni infantil per tant es tracta fent certs canvis en el seu estil de vida educant al nen els hàbits del son. En alguns casos es pot aconsellar la hipnosi per recuperar l'hàbit natural de son del nen. Poques vegades, es recepten medicaments per acabar amb l’ insomni, si és així, es recepten per un temps limitat.

3.2.Somnambulisme El somnambulisme és també un trastorn del son molt comú en els nens. Sol donar-se a partir dels 3-4 anys d’edat encara que en alguns casos especials pot durar fins l’edat adulta. Solen produir-se durant les primeres 3 o 4 hores durant la fase No REM. Aquesta parasomnia consisteix en repetir durant nit una conducta apresa de manera automàtica durant el dia de manera automàtica mentre el nen dorm profundament. Aquests episodis interrompen el son normal del nen, qui pot mostrar símptomes de un mal descans al dia següent, encara que aquests episodis nocturns són considerats alteracions benignes. Durant els episodis de somnambulisme, el nen pot aixecar-se i caminar sense estar completament conscient del que l’envolta. Altres accions que pot arribar a


El son infantil i els seus trastorns realitzar, varien des de seure sobre el llit, córrer, obrir portes, treure aliments de la nevera o menjar. Aquestes accions no semblen alarmants encara que no cal oblidar que el nen està dormit en un estat inconscient, i que això suposa que aquest es pugui comportar d’una manera maldestre i incongruent. Si els episodis de somnambulisme es repeteixen amb freqüència cal visitar el pediatra. Un altre fet a destacar sobre el somnambulisme, és que no serveix de res preguntar-li al nen al dia següent sobre lo succeït, ja que el nen rarament recordarà alguna cosa. Actualment, es desconeix la causa exacta encara que els experts opinen que els nens amb antecedents familiars del trastorn són més propensos a patir aquest episodis. Independentment d’això, també existeixen uns factors que poden desencadenar que un nen pateixi de somnambulisme. 

Falta de son

Ansietat

Altres trastorns del son, com el síndrome d’apnees

Estrès

Què s’ha de fer durant un episodi de somnambulisme? El millor que es pot fer durant un episodi de somnambulisme es tornar en el nen al llit intentant no despertar-lo. Per fer-ho, només caldrà dirigir-se al nen amb un to baix i dolç i dir-li que se’n torni al llit. Cal evitar començar una conversa i no fer-li ninguna pregunta. Es tracta de tornar-lo al llit sense que es


El son infantil i els seus trastorns desperti. Si per un cas ho fes, no li passaria res dolent, només es podria sentir atordit o confós per trobar-se en un lloc estrany o realitzant una acció que no recorda.

3.3. Terrors nocturns Els terrors nocturns són un trastorn del son molt relacionat amb els malsons amb l’excepció de que és molt més espectacular. El nen, estant adormit, s’incorpora bruscament al seu llit cridant o plorant molt alterat. Sol mostrar un comportament de por intens. Aquest trastorn apareix en els nen a partir dels 2-3 anys i normalment després d’haver dormit de 1 a 2 hores. Són més habituals en els nens menors de 5 anys. Després d’aquesta edat són poc freqüents. Es produeixen durant la primera meitat de la nit i rarament els recorden el dia següent. Aquests episodis solen durar entre 2 i 10 minuts, en els quals el nen s’aixeca de cop i comença a cridar alterat, com si el sofriment fos insuportable. A part de cridar, el nen es mostra pàl·lid, té suor freda i és incapaç de saber que esta passant al seu voltant. És possible que ni reconegui els seus propis pares. Es troba profundament adormit .


El son infantil i els seus trastorns El episodis de terrors nocturns, com ja hem dit abans, solen passar durant la fase del son més profunda, és a dir, una o dos hores després de que el nen s’adormi. No se sap amb exactitud la seva causa encara que es coneixen alguns factors que poden desencadenar a patir aquest tipus de trastorn. 

Son insuficient

Febre o altres malalties

Estrès

Què s’ha de fer durant un terror nocturn? No es recomanable despertar el nen durant un episodi de un terror nocturn encara que seria una tasca difícil fer-ho, ja que es troba profundament adormit. Si es despertes, no recordaria res. El millor que poden fer els pares es romandre amb el seu fill per vigilar que no es caigui del llit. Aquests episodis solen ser esporàdics, poden aparèixer per temporades. Si són molt freqüents, més de tres cops per setmana, i apareixen mes d’un en una nit, cal consultar-ho amb un pediatra.

3.4. Malsons Els malsons infantils és un altre dels trastorns més freqüents en la infància. Podem definir-lo com un somni llarg elaborat, amb molts detalls que provoca en el nen una forta sensació d’ansietat, por o terror. El contingut d’aquests somnis


El son infantil i els seus trastorns pot ser molt variat però en la majoria de casos sempre hi ha un component de perill per a la integritat física del nen. En general no fan referència a situacions reals, exceptuant els nens que hagin pogut patir situacions traumàtiques. L’episodi de malson sol acabar amb el despertar del nen que pot tenir una sensació

d’ansietat

o

por

encara

present. Es calcula que entre un 10-50% de nens dels 3 als 5 anys pateixen malsons. El primer episodi sol aparèixer per primera vegada entre els 3 i 6 anys i van desapareixen amb el temps, no requereixen una intervenció psicològica. Els malsons solen aparèixer en la fase REM i amb molta més freqüència en la segona meitat de la nit. Els seus orígens han estat associats amb diferents agents externs que han pogut provocar una inquietud en el nen. A mesura que disminueixin les causes que han provocat els malsons, el nen deixarà de tenir aquests episodis. Normalment

els

malsons

tenen

relació

amb

fases

específiques

del

desenvolupament emocional. Encara que també s’han a associat a nens amb un perfil d’inseguretat per algun motiu familiar o escolar o a nens que han estat separats de les seves mares durant un llarg període de temps.


El son infantil i els seus trastorns Com superar els malsons? Com ja hem comentat abans, els malsons solen acabar quan el nen es desperta amb una gran ansietat o por. Vegem ara algunes pautes per saber com hem actuar en aquests casos: 

Els pares han de tranquil·litzar el nen després de que s’aixequi.

Es important que acudin on el nen i que l’escoltin encara que sense entrar massa en detalls.

Parlar-li amb una veu suau i tractar de demostrar-li que ha sigut tot un somni i que no ha de patir.

Explicar-li que aquests episodis, encara que molt molestos, segueixen uns processos normals que es donen durant el creixement i parteixen de la imaginació del nen. Això reduirà el temor del nen a que es torni a produir.

El parlar sobre el succeït el endemà en un ambient calmat a lúdic, també ajudarà al nen a obrir-se al seus pares i a treure la por.

Diferències entre els malsons i els terrors nocturns MALSONS

TERRORS NOCTURNS

Normalment el nen es desperta durant l'episodi i recorda el contingut del

Tot i que pot incorporar-se del llit i fins i tot plorar o cridar, resulta molt difícil

somni.

despertar-lo. No recordarà res.

Els continguts del somni recordats són molt elaborats.

Continguts inexistents de l'episodi.

Durant els episodis no solen aparèixer moviments ni vocalitzacions ja que no

Poden aparèixer verbalitzacions i / o vocalitzacions per la presència de to

hi ha to muscular. En el cas que

muscular.


El son infantil i els seus trastorns

aparegui alguna paraula o crit indica el final del malson. En despertar: sensació de por i

S'experimenta una intensa ansietat

ansietat associades al record de les

amb gran activació autonòmica.

imatges oníriques. Apareixen en el somni REM.

Apareixen en el somni No REM.

Solen donar-se en la segona meitat de la nit.

Es donen en la primera meitat de la nit.

Inici entre els 3 i 6 anys.

Inici entre els 4 i 12 anys.

Solen remetre a mesura que el nen es

Solen desaparèixer amb el temps i

fa gran.

normalment no necessiten tractament farmacològic.

3.5. Somniloquia La somniloquia és un trastorn del son que consisteix en parlar durant el son. Es solen pronunciar paraules inconnexes, crits, plors, riures o frases sense sentit. No solen despertar al nen encara que poden ser molestes per a altres persones. Sempre estan relacionades amb el que es somia. Sobre el 50% de la població de nens de entre 3 i 10 anys presenta almenys una vegada al any aquests episodis. Aquests episodis solen aparèixer a la segona meitat de la nit i sobretot abans de llevar-se. En la primera segona meitat de la nit el contingut es més elaborat; en canvi, es més pobre i esta relacionat amb fets més recents si apareix abans de llevar-se. Durant un episodi de somniloquia no és necessari acudir al costat del nen ni fer res en particular. El nen està dormit. Són situacions totalment benignes que inclús es poden prolongar fins l’edat adulta.


El son infantil i els seus trastorns En el tractament d’aquest trastorn es sol utilitzar un dispositiu electrònic que emet un so desagradable quan el nen comença a parlar durant el son.

3.6. Bruxisme El bruxisme és també un fenomen habitual en els nens durant el son. Es produeix per una contractura excessiva dels maxil·lars, que provoca un soroll característic que sol preocupar als pares però no desperta el nen. Si la contractura es constant pot produir un desgast en les dentes i les genives. El bruxisme pot aparèixer a qualsevol edat encara que és més freqüent a la infància. Entre el 3 i el 12% del nens de entre 3 i 7 anys podrien patir-lo. Aquest trastorn no està associat amb ninguna fase del son en particular. Respecte a les causes del trastorn s’apunten factors tan de caràcter físic, psicològic i neurofisiològic. Es comú en nens amb malformacions maxil·lo-facials i amb mala oclusió dental, sobretot en nens amb síndrome de Down. El tractament inclou tècniques conductuals, és a dir, relaxació, practica massiva i un dispositiu electrònic que emet un soroll molest quan el nen comença a parlar. Per a casos més degradants solen incorporar-se protectors dentals.


El son infantil i els seus trastorns

4. Trastorns del son infantil menys freqüents 4.1. Roncs i apnees Molts nens ronquen de vegades, especialment quan estan refredats o tenen el nas taponat. Es calcula que més del 20% del nens ronquen amb freqüència i que un 10% ho fan totes les nits, encara que només un 2-3% dels casos el nen pateix un trastorn del son o d’un problema respiratori. Aquesta patologia sol aparèixer sobre els 2-3 anys, encara que en alguns casos aïllats també es pot observar des de el naixement. Els roncs es deuen a que els fins teixits del final de la gola es relaxen durant el son i vibren. Les causes poden ser molt diverses:  Una obstrucció en les vies respiratòries com a conseqüència d’un refredat.  Un grossor excessiu dels teixits de la gola.  Una exposició repetida al fum del tabac.  Un augment de la mida de les amígdales.  Problemes

de

salut

com

al·lèrgies,

asma,

reflux

o

malalties

neurològiques o l’apnea del son. Si el nen té un son molt inquiet o fa molt soroll a dormir, respira per la boca o ronca, pot ser que pateixi un trastorn conegut com apnea del son. El terme “apnea” significa falta de respiració. El símptoma més preocupant d’aquest trastorn es que qui el pateix deixa de respirar durant trenta segons. Aquest fet


El son infantil i els seus trastorns preocupa els pares però en general no posa en perill la vida del nen i es un trastorn que es pot tractar. Les causes més comunes a patir apnees són tenir unes vies respiratòries estretes, un augment de les amígdales, obesitat o certes anomalies facials. No tots els nens que ronquen pateixen l’apnea del son, encara que si els roncs són importants o van acompanyats d’altres símptomes, l’apnea pot ser el problema. L’apnea pot provocar una falta de son important i comportar a altres trastorns del son. L’apnea persistent sense tractar pot desencadenar a problemes de cor, a un augment de la pressió arterial, problemes d’aprenentatge o hiperactivitat.

Què s’ha de fer quan observem aquesta situació en el nen? El primer que s’ha de fer és comunicar-ho al pediatra. És preferible si li porteu una petita filmació de com dorm el nen. En tan sols uns minuts de gravació, el pediatra podrà comprovar si és necessari realitzar-li més proves per confirmar el trastorn. Si és així, s’enviarà el nen a una unitat del son on li practicaran un estudi de son nocturn (polisomografia). Aquesta prova consisteix en observar el nen durant una nit i apuntar el nombre d’apnees que realitza i la falta d’oxigen que comporten aquests episodis de bloqueig de respiració. D’aquesta manera sabrem el grau de exacte de la malaltia.


El son infantil i els seus trastorns El tractament El tractament consistirà en extirpar les amígdales i les vegetacions. A l’edat dels 2-3 anys és una operació senzilla amb molt poc risc pel nen. Després de l’operació, les apnees desapareixen, el nen dorm millor, augmenta de pes i talla i desapareixen els trastorns de conducta, així com millora ell seu rendiment escolar.

4.2. Síndrome de les cames inquietes El síndrome de les cames inquietes consisteix en un malestar en les cames, difícil d’explicar. No és dolor, ni és dormen les cames, ni és mala circulació. És una inquietud interior que origina una necessitat de moure les cames. Si ens posem a caminar o ens movem, la sensació pot desaparèixer temporalment. Aquesta patologia pot afectar a adults i nens encara que és molt freqüent en els nens de entre 3 i 12 anys. Al nen li costarà adormir-se perquè no podrà parar-se quiet. Si aconsegueix adormir-se, tindrà un son superficial i tornarà a despertar-se. El que devem fer és observar i escoltar bé al nen. Si quan torna de l’escola diu que li fan mal les cames i veiem que està inquiet, podem començar a sospitar de que es podria tractar d’aquest síndrome. A partir d’aquí, ens fixarem si mentre dorm mou les cames, les mourà quan estigui dormit i els moviments podran arribar a despertar-lo.


El son infantil i els seus trastorns Si és així, deurem comunicar-ho al pediatra. Ell confirmarà la malaltia mitjançant la història clínica; si desitja estudiar més a fons les sacsejades nocturnes, sol·licitarà a una Unitat del son que realitzi una polisomnografia. És important diagnosticar la malaltia correctament, perquè molts nens que la pateixen no segueixen un bon tractament. Sol confondre’s amb el síndrome d’hiperactivitat i dèficit d’atenció. Però, en realitat, no es tracta de nens moguts o inquiets amb dificultats per concentrar-se, sinó que pateixen el síndrome de cames inquietes. El pediatra ajudarà als pares a no confondre aquests síndromes.

4.3 Enuresis La enuresis és un trastorn del son que consisteix en una dificultat per a contenir la orina per la nit. Concretament, el 25% dels nens i el 15% de les nenes són pateixen enuresis a l’edat dels 6 anys. Als 12 anys, només el 8% dels nens i el 4% de les nenes ho segueix sent. A pesar de ser tan freqüent, actualment continua sent un problema mal tractat o simplement, ignorat. Per resoldre els problemes d’enuresi s’han utilitzat tot tipus de remeis: càstigs, medicaments, restriccions en la ingesta de l’aigua, etc. Encara que el cert és que els resultats més eficaços s’han aconseguit mitjançant tècniques d’aprenentatge i a través de modificacions en la conducta.


El son infantil i els seus trastorns Tipus d’enuresis Es distingeixen dos tipus d'enuresi nocturna: Nens a partir de 5 anys, que mai han après a controlar la micció. És el cas més

ENURESI PRIMÀRIA

comú, representa el 80% dels casos. Nens que després d'un període de control (superior a 6 mesos), tornen de nou a fer-

ENURESI SECUNDÀRIA

se pis a la nit. És a dir, quan el nen aconsegueix controlar els esfínters, però passat un temps torna a perdre el control.

Com detectar l’enuresi? Com ja hem dit abans, quan un nen es major de 5 anys i és incapaç d’orinar-se de forma involuntària mentre dorm, ens trobem en un cas clar de enuresis primària. En qualsevol cas, abans de començar a ensenyar a controlar els esfínters per si mateix, hem d'assegurar que l'enuresi no està causada per un problema mèdic. Per sortir de dubtes, el millor és es porti al nen al pediatra.

Causes de l’enuresi Les causes de l’enuresi són molt diverses. Avui dia es manegen múltiples factors com possibles causants del trastorn. Alguns d'ells són els següents:


El son infantil i els seus trastorns  Retard de la capacitat de "mantenir l'orina"  Bufeta petita. Molt comú en nens amb miccions diürnes freqüents.  Iniciar massa aviat o massa tard el control del pipi.  Presència de son profund. El somni profund impedeix rebre l’avís de ”bufeta plena”.  Per factors neurològics, fisiològics, genètics  Circumstàncies emocionalment crítiques per al nen: canvi de col·legi, de casa o per el naixement d’un nou germà.

Tractament de l’enuresi Una vegada hem descartat que el problema d’enuresis del nen no esdevé d’una causa física, podem començar el tractament. Els tractaments utilitzats per solucionar la enuresi són :  Medicació La medicació utilitzada per tractar l’enuresi és: o Imipramina: Encara que actualment estigui en desús, s’ha utilitzat durant molts anys per al tractament de l’enuresi.


El son infantil i els seus trastorns o Acetat de Desmopresina: Genera en el nen una retenció de líquid pel que disminueix el volum d’orina durant el son. D’aquesta manera, disminueix el nombre de nits que el nen mulla el llit.

 Alarmes d'enuresi Les alarmes d'enuresi o detectors d'orina són aparells utilitzats a la nit que estan proveïts d'un sensor que detecta la humitat, produint a continuació un soroll perquè el nen s’aixequi i vagi al bany. Aquestes alarmes s'empren per ensenyar al nen el control de la micció durant la nit . S’ha demostrat que la millor forma d'abordar l'enuresi és el tractament amb ocupació d'alarmes d’enuresis o pipi-stops. La medicació només és eficaç durant el període en que s’administren els medicaments i pot produir efectes secundaris en el nen.


El son infantil i els seus trastorns

5. Conclusió La realització d’aquest treball, per una banda, m’ha ajudat a aprofundir en els meus coneixements sobre el son infantil, conèixer l’existència d’unes pautes adequades per facilitar aquest fi i la necessitat d’implantar uns bons hàbits des del començament. Molts comportaments a vegades erronis dels pares no ajuden a l’hora de conciliar el son i creen un espiral de problemes que a mida que passa el temps son més complicats de solucionar. Per altre banda, tot i que tenia coneixement dels trastorns més freqüents i populars, disposava de molt poca informació dels trastorns menys freqüents i que no per aquest fet deixen de ser importants. Sense anar més lluny, l’enuresi, encara que sigui un trastorn menys freqüent, crea molts problemes al nens si el pares no disposen d’informació suficient per fer front al problema sense alarmar al nen. La preparació de l’entrevista amb la Dra. Jurado, em va servir per fer un repàs de la feina feta, vaig intentar trobar preguntes no redundants, sinó preguntes que aportessin alguna cosa nova al treball i que per altre banda li semblessin suficientment interessants a la entrevistada.


El son infantil i els seus trastorns

6. Bibliografia Adreces electròniques  http://www.guiainfantil.com/sueno/indice.htm

 http://www.educapeques.com/escuela-de-padres/consejos-educacionhijos/el-sueno-una-rutina-importante.html

 http://www.iis.es

 http://www.slideshare.net/psicoalmazan/el-sueo-infantil-y-sus-dificultades

 http://davalllafiguera.blogspot.com.es/2010/08/rutines-per-millorar-el-soninfantil.html

 http://dormirsinllorar.blogspot.com.es/p/inicio.html

 http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/altres-trastornsclinics/trastorns-del-son-infantil/index.php

 http://www.freewebs.com/eneuresis-enuresis-nocturna-infantil/

 http://www.guiainfantil.com/enuresis/tipos-enuresis.htm


El son infantil i els seus trastorns  http://www.psicodiagnosis.es/areaclinica/otrostrastornosclinicos/trastorno sdelsueoinfantil/index.php

 http://www.chiquimania.com/prevencion/insomnio-infantil-y-sutratamiento.html

 http://psicologiapositivauruguay.com/2013/02/11/el-colecho-susbeneficios-y-desventajas/

 http://metode.cat/Els-perques-de-Metode/Per-que-dormim

 http://insomnio.comocombatir.com/insomnio-infantil.htm

 http://www.uninet.edu/neurocon/congreso-1/conferencias/son3.html

 http://www.enciclopediasalud.com/categorias/sueno-ydescanso/articulos/fases-del-sueno

Llibres  ESTIVILL, Eduard. A dormir!. Barcelona: Debolsillo, 2013  PANTLEY,Elisabeth. El sueño del niño de los dos a seis años. Barcelona: Medici,2009  ESTIVILL E,.DE BEJAR, S. "Duérmete niño" Editorial Plaza y Janes, 1996


El son infantil i els seus trastorns

7. Annexos ANNEX I. Entrevista amb la Dra. Jurado El passat dia 23 de Novembre, la doctora Jurado va tenir l’amabilitat de concedir-me una entrevista. La Dra. Jurado treballa a la Unitat del son de l’hospital de la Vall d’Hebrón i és especialista en el tractament dels trastorns del son. Aquestes són les preguntes que li vaig fer:

1. Quan un problema a l’hora d’anar a dormir es converteix en un trastorn que requereix tractament? Si que es veritat que molts problemes del son en els nens no són considerats trastorns sinó que simplement problemes a l’hora de dormir. Tenir problemes a l’hora de dormir és molt freqüent en l’ infància. El 30% dels nens tenen algun tipus de problema al llarg de tota la seva infància. Per esbrinar si es tracta d’un problema o un trastorn, es pot veure sobretot per com ho viu la família i el propi nen. Hi ha vegades que és un problema dels que al cap d’un temps desapareix i que resta importància però els pares es mostren molt preocupats. Per això, encara que no sigui un problema de molta importància, es fa un tractament més conductural que farmacològic perquè la família no es preocupi. Ara bé, si el problema en el son d’un nen passa a tenir una repercussió en aquest, ens trobem en el cas d’un trastorn del son. Per tant, podem dir que un problema en el son és converteix en un trastorn quan un problema a l’hora de dormir va seguit d’una repercussió. Al dia següent el nen es troba cansat, irritable, hiperactiu, etc.


El son infantil i els seus trastorns 2. Quin és el trastorn infantil més freqüent? El trastorn més freqüent que ens arriba al hospital és el trastorn d’apnees. Nens que ronquen o tenen dificultat per respirar durant el son. Encara que el trastorn ,de manera general, més freqüent és l’ insomni. Nens que els costa molt dormir, es desperten amb facilitat... però moltes vegades el pediatra ja els tracta. Per tant, el trastorn més freqüent en els nens és l’ insomni però el que més casos arriben a l’hospital i són tractats és el síndrome d’apnees. Encara que a diferència del nens amb insomni, els nens amb apnees no són tractats pel pediatra sinó que es un trastorn que requereix una cura del son i més endavant, una possible cirurgia.

3. Hi ha algun trastorn que sigui més comú en el sexe masculí que femení? I algun que sigui més comú de sexe femení que del masculí? Hi ha alguns trastorns que sí que amb l’edat són més freqüents en un sexe que en l’altre. Per exemple, les apnees en l’edat adulta és més freqüent en els homes, en canvi en els nens el percentatge de nens i nenes estaria més o menys igualat. En el cas del insomni tampoc existeix diferència de sexe així com a la resta de trastorns( somnambulisme, cames inquietes...).

4. Quins són els principals motius de patir un trastorn? En el cas de l’ insomni generalment es conductural, que no hi ha uns bons hàbits per part de la família. La majoria de vegades, la mare és molt protectora i


El son infantil i els seus trastorns es preocupa molt per nen i no deixa al nen acabar d’agafar el seu ritme de son. Generalment és així, encara que també hi ha excepcions. En el cas de les apnees el principal motiu és algú més anatòmic. Sol produir-se perquè les amígdales són molt grans o quan els carnots o els adenoides són grans.

5. He llegit que la majoria de trastorns infantils desapareixen a l’adolescència però pot un trastorn persistir fins l’edat adulta? La majoria de problemes, parlàvem abans que un 30% dels nens patia algun trastorn durant la infància, desapareixen. Sobretot l’ insomni que quan comencen la guarderia i creixen acaben d’estructurar el seu horari del son. Generalment és passatger encara que sí que es veritat que hi ha nens que des de que son petits que no dormen bé i es gent que persisteix durant el temps. Aquí , de vegades, venen adults a la consulta i ens diuen que mai han dormit bé. Llavors hi ha un percentatge de persones que dormen malament, que tenen un insomni i que ja ho tenien des de petits. Aquest cas no és el més freqüent encara que si que existeix. Després, el cas dels ronc i les apnees hi hauria gent que si no se’ls tractes acabarien millorant perquè encara que tinguin unes amígdales grans a l’ infància durant el creixement pot desaparèixer. Encara que hi ha nens que si hi ha algú més a part d’això, continuaran tenint apnees. El que és el somnambulisme, terrors nocturns i tots aquest trastorns si que es veritat que desapareixen durant l’adolescència, només un 5% del nens tenen somnambulisme a l’edat adulta.


El son infantil i els seus trastorns 6. L’ús de videojocs i ordinadors ha afectat en el son dels nens? Sí, sobretot que es dormen durant el dia. L’ insomni no tant perquè si s’anessin a dormir a la seva hora es dormirien però el problema es que es tornen addictes als videojocs o als mòbils i parlen fins molt tard. Freqüentment, provoca que quan els nens que han d’anar a l’escola s’adormin durant el dia. Després hi ha un petit grup que pel fet d’estar tan enganxat als videojocs o connectats al ordinador, fan que el seu son es retràs i que poc a poc els dificulta anar-se’n a dormir. Per exemple, fa que la melatonina, que és l’hormona del son, no es alliberi bé sinó que es alliberi molt més tard. Per tant, si estan fins tard amb l’ordinador la seva melatonina no es comença a alliberar fins tard. Per aquest motiu, encara que altres dies es vagin a dormir més aviat no es podran dormir perquè ja tindran el seu ritme de son alterat.

7. Quins han sigut el avenços més importants en el tractament dels trastorns del son? En els nens poc perquè no es poden fer estudis amb fàrmacs en nens. En el tractament en general dels trastorns del son jo crec que l’avanç més important ha sigut la melatonina. Com ja he dit abans, la melatonina és una hormona que es comença a alliberar quan ve la foscor a la nit i és la que en regula el son. Si que hi ha molts nens petits que tenen trastorns del son perquè no acaben d’alliberar aquesta hormona. Després hi ha nens adolescents que també els passa, ja que de forma fisiològica a l’adolescència aquesta hormona és comença a alliberar més tard. A l’edat adulta aquest problema desapareix i es reajusta l’horari del son. Per millorar el problema, al 2007 es va començar a


El son infantil i els seus trastorns comercialitzar la melatonina i ara els nens i adults amb el problema dormen millor. La melatonina també se la prenen molts nens amb TBH, hiperactivitat, ja que els costa molt dormir per la nit.

8. He llegit que per detectar alguns trastorns es realitzen polisomnografies. Que són exactament les polisomnografies? Les polisomnografies són uns estudis per detectar possibles anomalies en el cicle del son. Es col·loquen uns sensors, uns cables, per a veure l’activitat del cor. Després uns elèctrodes, en una localització concreta. A partir d’aquest cables i elèctrodes s’obté una activitat que pot ser de diversos tipus segons la localització d’aquests. Per exemple, els sensors que es col·loquen al cabell registren l’activitat cerebral per poder detectar la vigília y el son i dins del son les diferents fases del son. Després un altres elèctrodes que són per controlar la respiració i estan molt enfocats per a controlar els roncs i les apnees. També es col·loquen un altres cables a la cama en un múscul molt concret, el tibial anterior, per a detectar possibles moviments de cama durant el son. Aquest cable ens permet saber si el pacient pateix del síndrome de cames inquietes.

9. El mètode Estivill un mètode per acabar amb els problemes del son infantils ha sigut criticat diverses vegades per ser un mètode massa agressiu. Estàs d’acord? Jo sempre dic que els pares quan el seu fill té un problema de son sempre tenen que fer allò amb el que ells se sentin a gust. No hi ha ni mètodes bons ni mètodes dolents. Hi ha mètodes més adequats per uns nens i menys adequats per uns altres. Jo, per exemple, faig el mètode Estivill. Crec és lògic perquè en el que consisteix és en un condicionament clàssic, el nen no tingui ningun tipus


El son infantil i els seus trastorns d’associació amb els pares que no requereixi d’ells a l’hora d’anar a dormir. Hi ha molts pares que la mare l’agafa en braços o el dorm mamant llavors quan el nen es torni aixecar requerirà de la mare un altre cop per tornar-se a dormir. Llavors el que es pretén fer és eliminar tota aquesta associació que el nen no tindrà quan es desperti. Per això es recomanable que tingui algun peluix o un objecte de transició perquè quan s’aixequi el tingui allà. Estivill diu que s’ha de deixar sol al nen i els pares han de sortir de l’habitació. Evidentment quan escrius un llibre tens que fer-lo una mica en general i segurament Estivill després en la seva clínica ho fa tot personalitzat perquè és que cada nen requerirà una pauta diferent. Es veritat que hi ha gent que està en contra del mètode vol el nen amb ell. Per exemple, a Sud Amèrica i a Àsia el nen dorm amb els pares i no passa res. Moltes vegades és cultural i depèn del que amb els pares es sentin a gust. Jo aplico el mètode Estivill perquè crec que té lògica però que depèn de cada nen perquè hi ha nens que ho passen molt malament i han de seguir un altre mètode.


El son infantil i els seus trastorns ANNEX II. Enquesta dels trastorns del son infantils

Els trastorns del son infantil L’objectiu d’aquest test es poder detectar possibles trastorns del son infantil. S’analitzaran inicialment comportaments nocturns i, a posteriori, diürns, que ens puguin donar pistes per a detectar aquests trastorns del son. L'interval a analitzar és de nens amb edats compreses entre 3 i 12 anys.

Sexe del fill o filla: o o

Femení Masculí Li consta conciliar el son a la nit?

o

o

No

o

De vegades Quan es desperta per la nit, li costa més de mitja hora tornar a conciliar el son?

o

Sí No Sol despertar-se per la nit plorant i amb malsons?

o

o o

o o

o o

Sí No De tant en tant té somnis terrorífics o violents? Sí No Acostuma a roncar mentre dorm? Sí No Sol fer pauses respiratòries durant el son?


El son infantil i els seus trastorns

o

o

No De tant en tant li grinyolen les dents mentre dorm?

o

Sí No Respira per la boca mentre dorm?

o

o o

o o

o

Sí No Acostuma a fer-se pipi al llit? Sí No Té dificultat per aixecar-se pel matí? Sí

o

No Sol mostrar-se molt irritat a l’hora d’aixecar-se?

o

Sí No Acostuma a tenir mal de cap quan s’aixeca pel matí?

o

o o

o o

o o

o o

Sí No Esta cansat o es dorm a classe? Sí No Ha baixat el seu rendiment escolar? Sí No Millora la seva conducta si dorm més temps? Sí No


El son infantil i els seus trastorns

Resultats de l’enquesta: Població enquestada: 35 nens i nenes d’entre 3 i 12 anys .

Li consta conciliar el son a la nit? Sí

10

29%

No

19

54%

6

17%

De vegades

Quan es desperta per la nit, li costa més de mitja hora tornar a conciliar el son? Sí

8

23%

No

27

77%

Sol despertar-se per la nit plorant i amb malsons? Sí

7

20%

No

28

80%


El son infantil i els seus trastorns De tant en tant té somnis terrorífics o violents? Sí

6

17%

No

29

83%

Acostuma a roncar mentre dorm? Sí

8

23%

No

27

77%

2

6%

No

33

94%

Sol fer pauses respiratòries durant el son?

De tant en tant li grinyolen les dents mentre dorm? Sí

14

40%

No

21

60%


El son infantil i els seus trastorns Respira per la boca mentre dorm? Sí

16

46%

No

19

54%

Acostuma a fer-se pipi al llit?

8

23%

No

27

77%

21

60%

No

14

40%

Té dificultat per aixecar-se pel matí?

Sol mostrar-se molt irritat a l’hora d’aixecar-se?

14

40%

No

21

60%


El son infantil i els seus trastorns Acostuma a tenir mal de cap quan s’aixeca pel matí?

3

9%

No

32

91%

Esta cansat o es dorm a classe? Sí

6

17%

No

29

83%

Ha baixat el seu rendiment escolar? Sí

2

6%

No

33

94%

Millora la seva conducta si dorm més temps? Sí

18

51%

No

17

49%


El Son infantil i els seus trastorns  

Autora: Maria Pedrós Martínez | Tutora: Neus Peris | Tema: Son

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you