Page 1

ÍNDEX ‐AGRAÏMENTS........................................................................................................................pàg.3  ‐INTRODUCCIÓ.....................................................................................................................pàg.4  ‐FONAMENTS TEÒRICS...........................................................................................................pàg.5  1. Què és una ONG?.............................................................................................................pàg.6  

L’objectiu principal de les ONG.................................................................................pàg.6  

Història......................................................................................................................pàg.7

2. Com muntar una ONG......................................................................................................pàg.8  

Funcions administratives bàsiques............................................................................pàg.9 

3. Tipus ONG......................................................................................................................pàg.10  

ONG d’autodesenvolupament 

ONG de suport, acompanyament i serveis 

Organitzacions de representació gremial i coordinació interinstitucional 

4. Àmbits de les ONG.......................................................................................................pàg.11  

Social

Cultural

Educatiu

Medi ambiental  

Salut

5. Organització segons l’estructura....................................................................................pàg.12  

Associació

Fundació

Congregacions religioses 

6. Membres de les ONG.....................................................................................................pàg.13  

Estructura permanent.............................................................................................pàg.13 

Voluntaris i cooperants......................................................................................pàg.14‐20 

7. Finançament de les ONG................................................................................................pàg.22  

Ajuts que reben.......................................................................................................pàg.22 

Gestió econòmica....................................................................................................pàg.23   

8. Gestió  de les ONG.........................................................................................................pàg.24    1   


9. Fraus a les ONG..............................................................................................................pàg.25  

Cibercrim............................................................................................................pàg.25‐26

Desastres naturals...................................................................................................pàg.27 

Spam solidari i robatori d’identitat.....................................................................pàg27‐28 

Estafes via telèfon...................................................................................................pàg.28 

Distingir una ONG fraudulenta................................................................................pàg.28 

Una ONG falsa.........................................................................................................pàg.29 

‐PART PRÀCTICA  1. Hipòtesi..........................................................................................................................pàg.30  2. Anàlisis d’algunes ONG..................................................................................................pàg.31  

Resultat..............................................................................................................pàg.31‐45

Anàlisis...............................................................................................................pàg.46‐47

3. Còniques de voluntaris i cooperants  

Crònica cooperant..............................................................................................pàg.48‐49 

Crònica voluntari.....................................................................................................pàg.50 

Crònica personal com a voluntària.....................................................................pàg.51‐53 

Conclusions de les cròniques...................................................................................pàg.54 

4. Conclusió del treball.......................................................................................................pàg.55  5. Valoració personal.........................................................................................................pàg.56  6. Bibliografia i webs.....................................................................................................pàg.57‐58  7. Annexos  

Annex I: Pacte de col∙laboració com a voluntària....................................................pàg.60 

Annex II: Resum llibre el miratge humanitari....................................................pàg.61‐63 

         

2  


Agraïments: En primer lloc m’agradaria agrair a la Victoria Allué per haver‐me orientat i corregit en varius  casos el treball.   A continuació agraeixo a la Gema Vega, cooperant en projectes internacionals, per explicar‐me  com funcionen els projectes internacionals a nivell de desenvolupament.   També m’agradaria agrair a Carol Camino, cooperant de Ulls del Món per haver‐me contestat  als dubtes que tenia i haver‐me  dedicat el seu temps per explicar‐me les seves experiències. I  agrair també Andrés Ordeix, que em va explicar la seva experiència personal com a voluntari.   Per acabar, tot i que el projecte no hagi sortir tant bé com esperava, agraeixo a la Francesca  Ferrari per haver permès que fes de voluntària i haver dedicat algunes estones a mi.                                   3   


Introducció:   Aquest treball va ser inspirat a partir d’una experiència personal amb una ONG, Aldeas  Infantiles. Envers d’aquesta experiència relacionada amb els ingressos de captació de socis de  l’organització, em vaig voler endinsar en el món de les ONG principalment per conèixer el  finançament. A partir d’aquest tema relativament concret hi influïen diverses qüestions que  volia resoldre a partir de la realització d’aquest treball (quina és la destinació dels fons, quin  percentatge de diners realment arriba als destinataris inicials..), però poc a poc vaig anar  descobrint les ONG més intensament i em vaig anar interessant per altres temes. Per tant el  meu objectiu principal, el finançament de les ONG, va acabar desencadenant el funcionament  de la ONG en general, tot i que la base seguia sent el finançament, , però en relació amb altres  aspectes com els socis , els voluntaris, fins i tot les tasques de la ONG. Més tard vaig decidir fer  unes cròniques sobre dues experiències que he viscut amb les ONG, i comparar‐les amb altres  punts de vista, i aquest punt m’ha servit per aprendre varies coses que em poden servir fins i  tot a la vida quotidiana. Per acabar, vaig llegir‐me un llibre que va afectar bastant amb la meva  opinió, i vaig decidir fer‐ne un resum que expliqués les idees més importants.   Per tant, aquest treball ha acabat englobant el funcionament de les ONG en general. Es duen a  terme algunes crítiques, sense faltar mai al respecte, d’alguns aspectes de determinades  persones u organitzacions, que espero que no siguin una molèstia per a ningú. 

              4   


Fonaments teòrics    A la part teòrica del treball, hi ha inclosos els aspectes més importants del funcionament de les  ONG en general. Primer de tot hi ha una definició de les ONG i els objectius principals, que són  els apartats essencials per entendre tot el treball. Seguidament es parla de la història, per  situar un context històric. També es parla de les classificacions de les ONG segons els temes  que es tracten, els àmbits on s’actua  i l’estructura, bàsicament, perquè s’ha d’entendre la  tasca que dur a terme i en els àmbits que s’especialitza l’ONG ,així com també els objectius, ja  que són un fets molt característics i importants per distingir‐les. Posteriorment es parla del  finançament i de la gestió, com a concepció bastant general per saber com funcionen totes les  organitzacions i tenir presents alguns punts importants com pot ser els ajuts que reben. I per  acabar, hi ha apartat dels fraus, basat en algunes experiències personals que porten a pensar  que algunes ONG tenen afanys fraudulents. 

                      5   


1. QUÈ ÉS UNA ONG?    Una  ONG  és  una  Organització  No  Governamental    ,  és  una  entitat  de  caràcter  privat  i  sense  ànim de lucre.   Creades independentment als governs i els estats.     

L’objectiu principal de les ONG   Es  el  compromís  de  persones  per  intentar  denunciar  situacions  de  misèria  ,  pobresa  i  violència.  En  general,  moltes  dissenyen  projectes  de  desenvolupament de països pobres.    Impulsar  la  intervenció  social  a  través  de  projectes  de  desenvolupament  i  gràcies al treball dels voluntaris, que desenvolupen la seva tasca amb caràcter  altruista. 

Les ONG  d’Espanya    compten  amb  un  pressupost  de  200  milions  d’euros  anuals  i  en  la  seva  organització  amb  uns  200.000  assalariats  i  més  d’un  milió  de  persones  voluntàries  amb  la  missió  d'ajudar  a  persones,  grups  socials  i  a  la  societat  en  general,  fins  i  tot  a  la  humanitat  completa.  Desenvolupen  la  seva  tasca  en  els  àmbits  de  la  cultura,  lleure,  educació,  esport,  serveis socials, aplicació de tractats internacionals i medi ambient, entre d'altres qüestions.  Per  molt  que  les  ONG  no  busquin  obtenir  guanys,  necessita  fonts  de  finançament  per  poder  subsistir,  algunes  ho  fan  per  mitjà  de  fonts  de  finançament  pròpies,  cobrant  quotes  als  seus  membres  o  en  activitats  de  recaptació  de  fons.  Altres  tenen  fonts  de  finançament  externes,  que poden ser públiques (subvenció o ajuda de l'Estat) o privades (donacions d'empreses).   Jurídicament  adopten  diferents  estatus,  com  l’associació,  fundació,  corporació  i  cooperativa,  entre altres formes. Tot i això, les seves característiques seguiran sent les mateixes.  El radi d'acció d'una ONG pot ser local o internacional. La seva existència no té el propòsit de  reemplaçar a l'Estat o les organitzacions internacionals però sí que estan per donar suport a les  àrees que no tenen polítiques socials o econòmiques, o quan no satisfan alguns grups socials.  A més, denuncien incompliments, corrupció i abusos.  En  l'actualitat  Espanya  compta  amb  unes  3.000  Organitzacions  No  Governamentals  (ONG)  distribuïdes en tot el territori nacional, segons dades de la Coordinadora d'ONG de Cooperació  per al Desenvolupament (CONGDE) i la Plataforma d'Acció Social. 

6  


Història

Quan va  acabar  la  segona  Guerra  Mundial,  a  causa  de  els  desastres  de  la  guerra  es  va  accentuar la consciència de cooperació entre persones i entre països, no hi havia vencedors, ni  vençuts tota la societat era víctima de la violència generada a les guerres. La industrialització  va  proporcionar  una  millora  important  de  la  qualitat  de  vida  dels  països  més  desenvolupats,  però també va anar augmentant la diferència amb els països menys desenvolupats. En aquest  context  van  aparèixer  les  Organitzacions  no  Governamentals  (ONG)  per  tal  de  treballar  en  temes  que  els  governs  dels  països  menys  desenvolupats  no  arribaven,  grups  d'experts  en  temes socials van treballar en ajudar aquests països en desenvolupament que vivien una dura  realitat.  La primera organització, el  Comitè Internacional de la Creu Roja, va ser fundada el 1863. Però  la  frase  “organització  no  governamental”,  va  ser  utilitzada  per  primera  vegada  arran  de  l’establiment de les Nacions Unides el 1947 sota les provisions de l’article 71 del capítol 10 de  la Carta de les Nacions Unides que criden al paper consultiu de les organitzacions que no són ni  governs ni membres estats. La definició d’ONG internacional, es va crear en la resolució 288 de  l’ECOSOC, el 27 de febrer,1950: “una organització internacional que no ha estat fundada per  un  tractat  internacional”  .El  paper  vital  de  les  ONG  i  altres  grups  importants  en  el  desenvolupament sostenible va ser reconegut en el capítol 27 de l’Agenda 21,la qual cosa va  dur als arranjaments en les relacions entre les Nacions Unides i les ONG.   La  globalització  del  segle  XX  va  incrementar  la  importància  de  les  ONG.  Molts  problemes  no  han  pogut  resoldre’s  per  una  sola  nació.  Els  tractats  internacionals  i  les  organitzacions  internacionals com ara l’OMC, sovint són percebudes com a institucions centralitzades en els  interessos de les empreses capitalistes. Per tal de balancejar aquesta tendència, les ONG s’han  desenvolupat  per  tal  d’emfatitzar  els  afers  humanitaris,  l’ajut  per  al  desenvolupament,  i  el  desenvolupament  sostenible.  Un  exemple  prominent  n’és  el  Fòrum  Social  Mundial  una  convenció en oposició al Fòrum Econòmic Mundial.        

La Creu Roja, des dels seus orígens,  intervenia  en  accions  humanitàries  davant  les  situacions  provocades  per conflictes bèl∙lics. 

7


2. COM MUNTAR UNA ONG  Hi ha molts tipus d’ONG basant‐nos en la forma jurídica, però les més comunes són fundació i  organització .  Però  sempre  l’ONG  ha  de  comptar  almenys  amb  la  participació  de  tres  persones  físiques  o  jurídiques  que  han  de  redactar  una  Acta  Constitucional  en  què  es  recullen  els  Estatuts  constitutius d'acord amb el que preveu l'article 6 de la Llei Orgànica 1/2002 .  Aquest document ha de contenir obligatòriament els estatuts redactats conforme a l'article 7  d'aquesta mateixa norma . A més és obligatori que aparegui un domicili social de l'entitat , les  dades dels participants i una exposició clara i precisa de les finalitats amb què es crea aquesta  ONG, així com les activitats que pretenen realitzar i el nom que tindrà l'organització   La  creació  d’una  ONG  exigeix  complir  formalitats  jurídiques  i,  a  part  de  les  que  ja  han  estat  exposades  ,  s'estableix  l'obligació  de  celebrar  una  Assemblea  General  almenys  de  manera  anual .Aquesta última , així com l'organització en si , estarà regida per una Junta Directiva que  portarà a terme les tasques de direcció .  És  remarcable  a  més  el  caràcter  democràtic  de  les  ONG  i  per  això  la  Junta  Directiva  està  sotmesa a les normes del sufragi així com el funcionament intern de què es dotarà l'ens . Des  de la periodicitat de les reunions , l'assignació de càrrecs , etc ... l'esperit bàsic serà el principi  democràtic .  L’entitat  s’ha  d’inscriure  al  Registre  d’Associacions,  així  l’ONG  és  reconeguda  i  d'aquesta  manera  pot  accedir  als  ajuts,  programes  de  formació  i  altres  possibilitats  que  ofereixen  els  òrgans públics i privats.  Pot  ser  subscrit  l'àmbit  nacional  o  de  la  comunitat  autònoma  en  què  es  constitueix,  cenyint  d'aquesta manera a la legalitat vigent en cada cas .  En resum , l'ONG ha de constituir mitjançant un document formalitzat en escriptura pública ,  en ell apareixeran les dades següents:  1 . Identificació del fundador o fundadors amb la seva nacionalitat , domicili i NIF .  2 .  Voluntat de constituir aquesta fundació .  3 .  Dotació , valoració i forma en què es realitzarà aquesta aportació    8   


Funcions administratives bàsiques     

Plantejament:

El plantejament es basa en definir objectius organitzacionals i proposar mitjans per assolir‐los.  El plantejament és molt important ja que és necessari per fixar‐li un futur a l’organització, per  identificar  i  assignar  els  recursos  que  necessita  l’organització  per  arribar  als  seus  propòsits,  i  per decidir quines activitats són necessàries per complir‐los.  

Organització:

És el  següent  pas,  quan  els  gerents  o  els  directors  ja  han  elaborat  els  seus  plans,  s’han  de  portar a la realitat.   

Direcció:

Un cop  els  plans  han  sigut  elaborats,  creant  una  estructura  i  vinculant  el  personal  adequat,  algú  ha  de  dirigir  l’organització.  La  direcció  suposa  fer  que  els  demès  realitzin    les  tasques  necessàries  per  aconseguir  els  objectius.  No  pot  haver  direcció  si  no  s’han  conclòs  el  plantejament i l’organització.   

Control:  

És el procés per el qual, una persona o un grup, vigilen  i corregeix les accions que es fan a la  ONG.         

       

Article VI de la Llei Orgànica 1/2002: Aquesta  Llei  reconeix  la  importància  del  fenomen  associatiu,  com  a  instrument  d'integració  en  la  societat  i  de  participació  en  els  assumptes  públics,  davant  del  qual  els  poders  públics  han  de  mantenir  un  equilibri  curós,  d'una  banda  com  a  garantia  de  la  llibertat  associativa,  i  d'una  altra  com  a  protecció  dels  drets  i  les  llibertats fonamentals que puguin estar afectats en l'exercici d'aquesta activitat.   És  evident  que  les  associacions  exerceixen  un  paper  fonamental  en  els  diversos  àmbits de l'activitat social, que contribueixen a un exercici actiu de la ciutadania i a  la  consolidació  d'una  democràcia  avançada,  i  que  representen  els  interessos  dels  ciutadans  davant  dels  poders  públics  i  desenvolupen  una  funció  essencial  i  imprescindible, entre altres, en les polítiques de desenvolupament, medi ambient,  promoció  dels  drets  humans,  joventut,  salut  pública,  cultura,  creació  d'ocupació  i  altres de similar naturalesa, per a la qual cosa la Llei preveu l'atorgament d'ajuts i  subvencions  per  part  de  les  diferents  administracions  públiques  d'acord  amb  el  marc  legal  i  reglamentari  de  caràcter  general  que  les  preveu,  i  amb  el  marc  específic que en aquesta matèria es reguli legalment en el futur.   Per  això,  s'inclou  un  capítol  dedicat  al  foment  que  incorpora,  amb  modificacions  adjectives,  el  règim  de  les  associacions  d'utilitat  pública,  recentment  actualitzat,  com  a  instrument  dinamitzador  de  la  realització  d'activitats  d'interès  general,  fet  que ha de redundar decisivament en benefici de la col∙lectivitat.                                        No es pot oblidar, en aquest aspecte, l'important paper dels voluntaris, i per això  l'Administració ha de tenir en compte l'existència i l'activitat dels voluntaris en les  seves associacions respectives, en els termes que estableix la Llei 6/1996, de 15 de  gener, del voluntariat. 

9


3. TIPUS D’ONG    

ONG d’Autodesenvolupament: Es va originar a comunitats amb escassos recursos  econòmics. La comunitat s’organitza per aprofitar el millor possible els recursos i  millorar la qualitat de vida.   

ONG de Suport, Acompanyament i Serveis: Les organitzen persones externes als  afectats, són organitzacions que detecten una problemàtica i busquen com ajudar  a les persones o comunitats afectades.  A aquesta categoria es destaquen:   a) ONG de desenvolupament (ONGD),s’orienten cap al desenvolupament  d’una comunitat.  b) ONG d’atenció i assistència, auxilien a persones en circumstàncies  d’extrema pobresa, abandonament o desastre.  c) ONG de suport a l’acció governamental , donen suport als programes  estatals.  d) ONG facilitadores de l’acció de les entitats donants, la seva funció és  distribuir els recursos provinents de les ajudes aportades per altres  organitzacions.  e) ONG de prestació de serveis, presenten serveis complementaris o realitzen  tasques a les que l’estat no arriba i són essencials, com la salut, l’educació,  els serveis bàsics.   

Organitzacions de representació gremial i coordinació interinstitucional: constituïts  per organitzacions de diferents arrels d’activitat econòmica(els gremis) .  

   

      Les zones més desfavorides del Senegal donen les gràcies a l'ONGD Fallou 

10


4.  ÀMBITS DE LES ONG  

Social:  treballen amb sectors de la societat que viuen en exclusió , marginació o  sectors desafavorits. 

 Cultural: Són creades per fomentar la cultura i les arts.    Educatiu: L’objectiu és oferir una formació educativa bàsica per evitar l’exclusió social.   Medi ambiental: Defensa el medi ambient i el desenvolupament sostenible.   Salut:  Es cuida de donar els medis i el suport  sanitari.  Algunes de les ONG més conegudes són:   Metge  sense  Fronteres,  que  és  de  l’àmbit  sanitari.  Va  néixer  a  França  als  anys  60,  i  l’objectiu d’aquesta és crear hospitals i realitzar assistència sanitària.     Intermón, que pertany a l’àmbit del desenvolupament. La seva funció és crear escoles,  enviar  ajuda  alimentària,  fer  pous  d’aigua,  centres  culturals...Aquesta  organització,  a  Barcelona, Lleida , ...disposa d’una botiga de comerç just.     Mans Unides , lluita per acabar amb la fam i la pobresa al món. Una de les seves labors  és  finançar  projectes  de  desenvolupament  a  Àfrica,  Amèrica  Llatina,  Àsia  i  Oceania.  I  un  altre  objectiu  de  aquesta  ONG  és  sensibilitzar  la  població  espanyola,  mitjançant  campanyes de sensibilització.    La  Creu  Roja      s’ha  creat  per  prestar  auxili,  sense  discriminació,  a  tots  els  ferits  als  camps  de  batalla,  no  fa  cap  distinció  de  nacionalitat,  raça,  religió  ni  condició  social.  Aquesta ONG, posa remei a les necessitats de les víctimes de desastres, donant plena  prioritat a les més urgents. Treballa en problemes socials, de salut i mediambientals.    Greenpeace, aquesta última defensa la natura, és de l’àmbit ecologista. Entre moltes  altres. Li donen màxima prioritat als boscs .Altres objectius són frenar el canvi climàtic  (reduint emissions de CO2), frenar l’ús de l’energia nuclear, cuidar els oceans, acabar  amb la contaminació, treballar per aconseguir la pau (acabar amb els conflictes  armats), i treballar una agricultura beneficiosa .   

11  


5. COM ESTAN ORGANITZADES LES ONG    

Associació:   

Una associació  és  una  entitat,  formada  per  un  conjunt  de  persones    voluntàries  amb  una  finalitat sense ànim de lucre i amb una gestió democràtica .  Ha d'estar formada com a mínim per tres persones i ha de tenir bàsicament:  ‐Una Assemblea General de Socis, que és l'òrgan de govern suprem de l'associació.  ‐Una  Junta  de  Govern,  que  ha  de  tenir  l'estructura  que  es  determini  als  estatuts,  i  que  generalment consta de: president, secretari, tresorer, vocals.  Algunes  associacions  a  més  de  realitzar  les  activitats  pròpies,  poden  realitzar  activitats  que  poden  ser  considerades  empresarials,  però  sempre  que  el  benefici  de  tals  activitats  sigui  aplicat al fi principal de l’entitat sense ànim de lucre (obra social).  

Fundació:

Una fundació és un tipus de persona jurídica sense ànim de lucre.   Hi ha una aportació inicial dotada per els seus fundadors . La fundació ha de perseguir les  finalitats que es contemplen en els seu objecte social. Ha de tenir cura en utilitzar els diners  per el fi en el que està pensat.  Les fundacions es regeixen per la voluntat del fundador, pels seus estatuts i, en tot cas per la  Llei.  

Congregacions religioses    

Aquest tipus d'organització té el següent punt de vista: el treball  en comú dóna una veu més forta i eficaç allà on és més necessari,  en la defensa dels drets humans i del dret al desenvolupament ,  en  àrees  d'educació  ,  formació  ,  política  i  ajuda  humanitària.    La  pròpia  filosofia  religiosa  pot  reconvertir‐se  en  els  estatuts  d’una  ONG,  ja  que  la  pròpia  naturalesa  d’aquestes  organitzacions  mantenen principis de consagrar la vida del voluntariat.  

Missioners dels Sagrat  Cors de Jesús I Maria       (exemple congregació) 

12   


6. MEMBRES D’UNA ONG  

Estructura permanent:     Equip directiu: Marca les directrius a les que s’han de dirigir els projectes.    Departament de projectes: És el departament tècnic, que organitza els projectes,  manté una relació contínua amb tots els altres departaments.   Departament econòmic: Gestiona les despeses generades per els projectes, i  porta el control financer de l’organització.    Administració: Molt lligat amb el departament econòmic, s’encarrega de donar el  suport necessari per realitzar l’activitat.    Departament de comunicació: Dona a conèixer els treballs realitzats per  l’organització, imprescindible per a la captació de socis.    Equip tècnic: Depèn directament del Departament de Projectes, i és l’equip  responsable de cadascun dels projectes.   Equip sobre el terreny: Depenent del tipus de projecte, es forma un altre equip en  el lloc de la intervenció amb la seva pròpia estructura.        

Voluntàris i cooperants: 

Les ONG conten amb la col∙laboració de  voluntaris  i  cooperants,  encarregats  de  posar  en  marxa  i  desenvolupar  els  projectes 

impulsats

per

les

organitzacions.   La  diferència  entre  un  cooperant  i  voluntari, és que aquest últim no té una  relació contractual amb la ONG, en canvi els cooperants són persones contractades segons la  legislació  laboral.  Ambdós  es  desplacen  en  un  país  estranger  per  col∙laborar  en  alguns  dels  projectes, i la ONG s’encarrega d’informar‐los sobre la situació social, política i cultural del país  i  l’existència  d’altres  ONG  en  la  regió  que  viatgen.  Cap  dels  dos  rep  cap  recompensació  econòmica per realitzar la seva tasca.  

13  


 Voluntariat :Voluntari és aquella persona que, per pròpia elecció, dedica una   part del seu temps a l´acció solidària, altruista, sense rebre cap remuneració.  Tipus de voluntariat segons des d’on realitzin la seva tasca:  ‐Voluntariat Nacional: Duen  terme les seves tasques en un contacte directe amb el col∙lectiu  més desfavorit, com persones sense lloc on viure, malalts mentals,  drogodependents ,malalts  de  sida,  presos  o  ex  presos,  discapacitats  físics  e  intel∙lectuals,  dones,  joventut  i  adolescents   en risc de exclusió social.  ‐Voluntariat  a  l’estranger:  Gent  que  fa  de  voluntariat  a  camps  de  treball,  viatges  solidaris  o  brigades  internacionals  que  tenen  com  a  finalitat  promoure  que  els  voluntaris  prenguin  consciencia a través del contacte directe amb la realitat. És necessari conèixer l’idioma del país  (com a mínim el castellà, l’anglès o el francès) per fer aquest tipus de voluntariat i així mateix  contar també amb una capacitat de treball en equip i un cert grau de responsabilitat.  ‐Voluntari  virtual:  És  el  més  fàcil  de  posar  en  pràctica  per  tots  aquells  que  no  disposen  de  temps per desplaçar‐se al estranger o per realitzar activitats de voluntariat en el propi país. A  del correu electrònic col∙laborar en tasques que no requereixen presència física a la seu com:  assessors  comptables,  resolució  de  dubtes  sobre  la  constitució  d’associacions  o  fundacions,  redacció d’articles, programació i manteniment de la pàgina web, en d’altres.  Idees claus sobre el voluntari  ‐Voluntarietat: El voluntariat, és una elecció totalment lliure; és una opció que no espera  recompensa, obté satisfaccions en les seves motivacions personals.  ‐Solidaritat: Altruisme vol dir amor cap els altres. L´acció voluntària, només existeix quan  repercuteix en els altres, quan el seu interès és col∙lectiu, general, públic .L´acció voluntària  suposa un compromís solidari per millorar la vida col∙lectiva.  ‐Acció: El voluntariat no és només una actitud. El voluntariat es fa, és acció .És a dir, no només  es queda en un simple esperit de bona persona, de bon ciutadà o ciutadana.  ‐Organització: El voluntariat, tot i ser molt important, no és una pràctica persona i individual.  L´objectiu del voluntariat és millorar la realitat i això requereix l’ actuació organitzada per un  grup de persones. Per tant, l´acció voluntària ha de ser organitzada i sistemàtica. I necessita la  intervenció d´organitzacions, associacions o fundacions des d´on es pugui actuar.  14   


Quines motivacions tenen els voluntaris   La  persona  voluntària  realitza  la  seva  acció  solidària  per  dos  tipus  de  motivacions  i  raons  principals:  ‐Per raons ideològiques, ètiques i morals, o de caràcter religiós, que el porten a fer‐se seus els  problemes  i  necessitats  dels  altres  i  el  motiven  a  fer  alguna  cosa  per  millorar  la  societat,  canviar les coses, transformar el món.  ‐Per  raons  personals,  per  la  necessitat  de  sentir‐se  útil  socialment,  de  conèixer  i  viure  noves  experiències, de formar‐se i desenvolupar‐se com a persona, de relacionar‐se…  Les organitzacions d’acció voluntària   Les persones voluntàries s’uneixen a organitzacions d´acció voluntària ja existents o creant‐ne  de noves.  Una organització d´acció voluntària, com indica el seu nom, és una organització sense ànim de  lucre,  que  té  com  a  objectius  la  millora  de  la  societat  en  camps  molt  diversos  i  que  desenvolupa la seva feina a través de l´acció voluntària dels seus membres.   

15  


Què fan els voluntaris  Les persones voluntàries duen a terme tota mena de tasques a les associacions i fundacions,  com per exemple:  ‐Investigació, recollida de dades i de testimonis sobre una determinada situació, un territori,  una comunitat o un sector social, al voltant de problemes o necessitats concretes, ...  ‐Informació  i  sensibilització,  fer  saber  a  les  altres  persones  les  situacions,  necessitats,  problemes… per obtindré ajudes.  ‐Orientació  i  assessorament,  escoltar,  atendre  consultes,  oferir  suport  i  facilitar  informació  a  persones  o  a  col∙lectius  necessitats...  ‐Reivindicació  i  denúncia,  reclamar  drets,  denunciar irregularitats o injustícies...  ‐Captació  de  fons  i  recursos,  recollir  diners,  materials,  recursos  tècnics  necessaris  per  al  desenvolupament de projectes solidaris.  ‐Suport i assistència directa a persones necessitades, atenció a malalts, toxicòmans, ancians,  dones maltractades, persones sense sostre...  ‐Planificació i gestió de projectes   ‐Direcció, gestió i manteniment d´organitzacions d´acció voluntària, encarregant‐se d´enfortir  la participació i millorar l´eficàcia en el funcionament organitzatiu.  ‐Formació,  educar  en  valors  i  capacitar  en  habilitats  socials,  hàbits  de  salut,  destreses  professionals a persones i col∙lectius socials. 

   

16  


En quins camps d’acció participen els voluntaris   L´acció voluntària es desenvolupa  en molts àmbits:  ‐Social: Suport de persones i col∙lectius exclosos socialment, acollida i integració d´immigrants,  lluita  contra  la  pobresa,  atenció  a  col∙lectius  socials  amb  necessitats,  mancances  o  discapacitats, ...  ‐Cultural.  Feines  de  recuperació  o  conservació  de  la  identitat  cultural,  de  promoció  de  la  creativitat, de la difusió dels béns culturals, ...  ‐Educatiu: Alfabetització i educació de persones adultes, defensa de l´educació per a tothom,  dinamització i promoció de la participació a la comunitat escolar, ...  ‐Medi Ambient: Protecció o recuperació d´espècies o espais naturals, denúncia de situacions  de  degradació  mediambiental,  desenvolupament  d´una  consciència  mediambiental  entre  els  ciutadans, ...  ‐Salut:  Promoció  de  la  salut,  en  el  desenvolupament  d´hàbits  de  vida  saludables,  resposta  a  situacions de necessitat sanitària, ...  ‐Participació ciutadana i civisme: Promoció de la participació ciutadana, enfortiment del teixit  associatiu, impuls de la iniciativa social, creació i animació de xarxes socials, ...  ‐Promoció  de  col∙lectius:  Promoció  i  defensa  dels  drets  integració  social  de  determinats  col∙lectius socials: dones, joves, immigrants, reclusos, grups ètnics, ...  ‐Drets Humans: Denúncia d´injustícies, contra la pena de mort, defensa dels Drets Humans, la  justícia i els valors democràtics, ...  ‐Cooperació  internacional: Promoció  i  el  desenvolupament  de  projectes  de  cooperació,  amb  l´objectiu de combatre la pobresa i promoure el desenvolupament als països pobres del sud, ...  ‐Emergència  i  socors:  Resposta  a  situacions  d´emergència  causades  per  desastres  naturals,  guerres, fam, ...  ‐Desenvolupament  socioeconòmic:  Desenvolupament  de  projectes  de  promoció  socioeconòmica  o  de  desenvolupament  comunitari  que  tenen  com  a  objectiu  millorar  les  condicions de vida d´una comunitat o d´un sector social concret.     17   


Què implica ser voluntàri?  Resum  del  Codi  Ètic  impulsat  per  la”  Plataforma  para  la  Promoción  del  Voluntariado  en  España”, elaborat col∙lectivament per un ampli grup d´organitzacions d´acció voluntària:  ‐Deures del voluntari enfront les persones ajudades (els beneficiaris).    *Fer el que et demanen i quant t’ho demanen el millor possible.  *No esperar ni acceptar cap mena de compensació material.  *Reconèixer,  respectar  i  defensar  la  dignitat  personal  de  les  persones  que  són  ajudades. Coneixent la Declaració Universal dels Drets Humans.  *Confidencialitat i discreció en l´ús de les dades relatives als beneficiaris.  *Crear un clima de respecte mutu, evitant posicions paternalistes.  *Fomentar en els beneficiaris la superació personal i l´autonomia.  *Informar als beneficiaris de manera objectiva, tenint en compte les seves necessitats i  *circumstàncies personals.  *Denunciar qualsevol violació dels Drets Humans.  *Potenciar el desenvolupament integral com a persona del beneficiari.  *Comprendre la situació inicial del beneficiari.  *Intentar informar‐lo amb amabilitat de les possibilitats de què disposa per buscar el  seu propi desenvolupament.  *Ser pacient a l ´hora d´esperar resultats de les accions realitzades. 

 

Voluntàris Intermón Oxfam  

18


‐Deures del voluntari enfront l’organització de la ONG.  *Seguir l´ideari, estatuts, objectius, programes, normes de regulació i mètodes de treball  de l´organització.  *Respectar l´organització sense utilitzar‐la en benefici propi.    -

Confidencialitat i discreció 

-

Fer un ús responsable dels béns materials que l´organització posi a disposició del  voluntari. 

-

Utilitzar adequadament l´acreditació que l´organització proporcioni al voluntari. 

-

Interrompre la col∙laboració quan l´organització ho sol∙liciti justificadament.   

*Realitzar amb serietat les tasques encarregades, acomplint els compromisos adquirits.  *Participar en activitats de formació, necessàries per oferir un servei de qualitat.  *Informar‐se, abans de comprometre´s, sobre les tasques i responsabilitats que  s’assumiran, i considerar si es disposa de temps i d´energia suficients.  *En cas de renúncia, comunicar‐la amb la suficient antelació per tal d´evitar qualsevol  perjudici als beneficiaris o a l´organització.  *Actitud oberta i cooperant enfront les indicacions de l´organització.  *Informar sobre les necessitats no satisfetes dels beneficiaris, i sobre les deficiències en  l´aplicació dels programes.  *Informar sobre la possible inadequació dels programes.  *Denunciar les possibles irregularitats que es detectin.  *Col∙laborar de forma gratuïta.                19   


‐Deures del voluntari enfront els altres voluntaris.  *Respectar als altres voluntaris, reconeixent el valor de la seva feina, ja siguin de la  mateixa organització o d´altres.  *Adoptar una actitud oberta i escoltar els altres.  *Fomentar el treball en equip, facilitant una comunicació fluida i un clima de treball i  convivència agradable.  *Intercanviar suggeriments, idees, propostes i experiències per tal de fer millor la feina.   *Assumir amb responsabilitat els compromisos que ha adquirit el grup.  *Facilitar la integració, formació i participació de tots els voluntaris.  *Evitar la competitivitat, protagonisme, tensions i rivalitats.  *Crear vincles d´unió entre voluntaris d´organitzacions diferents.  ‐Deures del voluntari vers la societat.  *Promoure la justícia social.  *Conèixer la realitat sociocultural per tal de millorar‐la, atenent les necessitats i  intervenint en les situacions d´injustícia.  *Tenir com a referència de la pròpia activitat la Declaració Universal dels Drets Humans.  *Complementar l´acció social de les diferents administracions públiques per tal d´oferir un  servei millor a la societat.  *Comunicar a les institucions pertinents les situacions de necessitat i aconseguir resoldre‐ les.  *Intentar que el voluntariat no obstrueixi la creació de llocs de treball. Detectar possibles  jaciments de llocs de treball, en relació a les necessitats cobertes pel voluntariat, i que  haurien d´assumir altres sectors.   

  20   


 Cooperants:   Els 

cooperants

són

aquelles persones  que  participen en  l’execució  d’un 

determinat

projecte. Tenen  un  alt  nivell 

de

formació,

especialització i  pràctica  laboral sobre el terreny .  I per tant , sense estudis  específics  i  experiència  professional  prèvia  no  és  possible  dedicar‐s'hi  de  manera  professional  .  Normalment  es  necessita  algun  curs  de  postgrau  o  màster  universitari  en  cooperació  i  /  o  diversos anys d'experiència prèvia .  

Formació és necessària  

Per treballar com a cooperant s’ha de dominar les eines  de control del cicle del projecte,  seguiment i avaluació de projectes , tipus de finançament , etc . També  tens que tindre un cer  nivell  d'idiomes , en funció del lloc on es va a treballar, i del treball que es durà a terme .  

Actituds i aptituds que tenen els cooperants  

‐ Actitud respectuosa  cap a altres cultures , tradicions , costums , creences religioses , etc .  ‐ Capacitat d'adaptació a diferents i noves situacions socials , cultures de treball , contextos  laborals , recursos tècnics en l'àmbit professional , ...  ‐ Capacitat de gestió , coordinació i dinamització d'equips de treball .   ‐ Aptituds per a la resolució de conflictes i negociació . Flexibilitat i disposició de treballar amb  equips mixtes .  ‐ Capacitat de comunicació , mediació i representació .  ‐ Disposició per a viatjar amb freqüència (si és a nivell internacional) .  

21  


7. FINANÇAMENT DE LES ONG  

Ajuts que reben   

Les ONG en part estan finançades per aportacions públiques (mitjançant les aportacions fetes  en la declaració de la Renta de les persones físiques ) i   privades (persones particulars o  empreses grans i petites ). Segons un estudi hi ha més de 4,5 milions d’espanyols (persones  particulars) que contribueixen en alguna organització. Fent així un pressupost anual de 2.000  milions d’euros.   En tot això hi té un paper molt important les campanyes de publicitat, que reflexen en els  anuncis de manera fidel i real els objectius de les organitzacions. Els donants i col∙laboradors ja  inscrits se’ls facilita la informació sobre les activitats de la organització, així com també a través  del correu electrònic i pàgina web poden conèixer més la feina de l’entitat.   Pel que fa les ajudes rebudes, en cap cas els ingressos privats  haurien de ser inferiors a 10%  dels ingressos totals. Les organitzacions tenen varies maneres de finançar‐se  externament i  això afavoreix la continuïtat de les activitats de l’organització. Les aportacions públiques no  haurien de ser 50% dels ingressos totals.   La “Fundación Lealtad” ha elaborat una llista de principis de “transparència i bones pràctiques  de les ONG” que diu el següent:  ‐L’òrgan del govern de la ONG ha d’estar format per un mínim de cinc membres.   ‐L’òrgan s’haurà de reunir  com a mínim dos vegades a l’any. I que cada membre assisteixi com  a mínim a una reunió anual.   ‐Que un nombre limitat del membre pugui rebre remuneració de qualsevol tipus, sempre en la  llei vigent i mai en un percentatge superior al 40%. 

       

22 


Gestió econòmica de les ong 

 Percentatges     Quan  es  fa  la  declaració  de  la  renta,  el  0,70  %  dels  impostos  s’inverteixen  en  projectes  d’acció social o si es prefereix a l’Església. Si la casella es deixa en blanc, els diners van a  parar a l’Estat.    

El repartiment 

‐El 78 % el distribuix el Ministeri de Sanitat, Política Social e Igualtat mitjançant una  convocatòria pública.  ‐El 19% el distribueix el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació a través de l’Agència  Espanyola de Cooperació Internacional.   ‐El 3% el distribueix el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí mitjançant projectes  que promouen el desenvolupament sostenible del medi rural.  

Control  

Durant la durada del projecte, l’associació li ha de fer arribar de forma periòdica a  l’Administració o la institució que li ha fet arribar els fons, una memòria del seu programa i  la seva corresponent justificació econòmica de les despeses i les inversions compromeses.  A més, aquestes entitats de caràcter social, estan exposades a supervisions per part dels  tribunals o cambres de comptes.    

Mesures addicionals 

Les organitzacions que manegen pressupostos més grans, normalment es sometent a  auditories tant externes com internes per verificar les seves activitats i la destinació dels  seus fons. Aquesta supervisió és voluntària.  

Registres públics 

Els registres públics poden ser una bona font d'informació sobre aquestes entitats. Com a  associacions, han d'estar inscrites i dipositar els seus actes fundacionals, els seus estatuts i  els seus comptes.  

23  


8. GESTIÓ DE LES ONG  Els directius d’aquestes organitzacions es troben que per un costat el seu objectiu no és el  lucre, però sí han de tenir un interès per obtenir recursos per poder complir els objectius de la  seva activitat. Això obliga a portar un bon registre de totes les decisions i moviments de les  seves comptes.   Els dirigents tenen una responsabilitat social “per administrar la solidaritat” i legals per  pertànyer a una figura jurídica que per tant té obligacions.   Per aquesta raó estan subjectes a un doble control:    ‐L’intern: exercit per alguns membres de l’organització, els quals tenen la tasca de controlar‐la.   ‐L’extern: exercit per l’estat, o per òrgans professionals independents anomenats auditories  externes.     En resum, per portar una bona gestió i administració d’una ONG s’han de tenir en compte  els següents  punts:  1.El control intern és un factor rellevant dins de qualsevol d’aquestes organitzacions, i amb una  cura especial en la transparència de la gestió.  2.Aquesta transparència de gestió, atorga un especial prestigi a la organització i aquesta  credibilitat produeix unes majors aportacions d’ingressos.  3.La inexistència de controls provoca una ineficàcia en la gestió i això implica una auditoria  molt més complexa.  4.La falta de control i de professionalitat defineix un context d’alt risc per l’auditor extern.  Per això existeixen eines per portar a cap una gestió eficaç. Estan disponibles i solament s’han  de saber fer servir. És molt important utilitzar persones professionals, ja sigui per  l’assessorament o quan es realitza una auditoria externa. 

   

24  


9. FRAUS A LES ONG  Una ONG sol ser una excel∙lent figura per dur a terme molt bons negocis , amb la tapadora de  la solidaritat davant la societat .  Les ONG són figures excel∙lents per gestionar activitats que poden obtenir molts beneficis, la  societat s'involucra i amb petites aportacions  d'un  gran  nombre  de  gent  poden  reunir  grans  sumes  de  diners,  reben  grans  subvencions  de  l'estat  i  a  més  tenen  un  tracte tributari especial, això fa que sigui una  temptació  utilitzar‐les  per  altres  fins  que  tenen més a veure amb el convertir‐les en un  negoci  que  per  a  la  fi  per  la  que  ha  estat  concebuda.  Una  ONG  és  una  entitat  no  governamental  ,  és  a  dir  ,  una  entitat  privada  que  sol  presentar‐se  com  una  entitat  sense  ànim  de  lucre  ,  en  principi  són  entitats  de  caritat  i  solidaritat , la qual cosa en algunes ocasions  resulta estar d'allò més llunyà a la realitat .  

El cibercrim 

Les donacions a institucions benèfiques , s'han convertit ja en un fenomen social del segle XXI.  Tenen  una  àmplia  publicitat  amb  el  lema  "  make  a  donation  "  faci  una  donació  ,  frase  que  omple milions d'espais en premsa , ràdio , Internet i televisió .  Internet, la premsa i la telefonia són les tres fonts que recauden mes fons. Hi ha centenars de  milers de llocs web en els quals es sol∙liciten algun tipus de donació.  Però, el fet de fer donacions a través d’aquestes fonts te un alt risc d’estafa. Un alt percentatge  d’usuaris  no  solen  assegurar‐se  que  la  donació  online  s'utilitzarà  amb  els  fins  benèfics  que  s'argumenten , el cibercrim aprofita els seus discrets mecanismes de percepció i engany .   A la xarxa , hi ha un munt d’ONG fictícies, llocs web especialitzats en la captació de fons amb  una finalitat molt diferent a l’exposada. Es tracta de falses organitzacions i l'única finalitat, és la  d'omplir els seus comptes bancaris. És freqüent que aquests llocs disposin de fotografies d'un  25   


conflicte bèl∙lic , imatges de les víctimes d'un accident ferroviari , o falsos testimonis que ajudin  a donar més credibilitat.  Algunes  dels  primers  cibercrims  són  les  cadenes  solidàries,  es  tracta  d’accions  col  ∙  lectives  ,  amb  la  d’involucrar  el  màxim  nombre  de  persones  amb  un  fi  benèfic  en  comú  .Com  per  exemple  han  sigut:  enviar  un  correu  electrònic  al  president  de  la  República  del  Congo  demanant‐li  que  salvi  un  grup  de  goril∙les  en  perill  d'extinció  ,  participar  en  una  recollida  de  signatures  online  per  salvar  l'Amazones  de  la  creixent  desforestació  ,  reenviar  un  correu  electrònic  als  responsables  de  Nacions  Unides  denunciant  la  situació  dels  presos  a  Guantánamo ..   Moltes  cadenes  solidàries  són  correus  electrònics  no  sol∙licitats  que  envien  a  varius  usuaris  sensibles  perquè  puguin  aportar  la  seva  ajuda,  semblen  totalment  confiables  perquè  no  demanen aportació econòmica.   Un exemple molt significatiu   Amina  Lawal:  Una  dona  nigeriana,  l’any  2002  un  jutge  nigerià  l’anava  a  condemnar  a  morir  lapidada, pel fet de concebre un fill fora del matrimoni (a alguns països africans es castigava  amb  pena  de  mort  si  es  cometia  aquest  delicte).Doncs 

es

va

utilitzar

aquest

esdeveniment per  fer  cibercrim.  Segons  una  “important  ONG”  l’única  solució  era  pagar  advocats  especialitzats  en  aquest  tipus  de  casos. A l’e‐mail hi van adjuntar fotografies de  la  dona  amb  el  seu  nadó  per  aconseguir  mes  credibilitat. Aquesta “ONG” va aconseguir que  una  cadena  de  supermercats  patrocinés  l’entitat amb 0,10 cèntims d’euro per cada clic  rebut  des  d’aquest  correu  electrònic.  L'e‐mail  argumenta  la  necessitat  de  tornar  a  enviar  la  informació a amics i familiars , animant‐los així  , a ser solidaris :”col ∙ labori amb un simple clic  i podrà salvar una vida”.      26   


Desastres naturals 

Els desastres  naturals  també  han  sigut  una  gran  font  d’ingressos.  Quan  hi  ha  un  desastre  natural és informat a tots els canals, en premsa, ràdios, televisions, premsa escrita.. Quan hi ha  aquests  esdeveniments,  milions  d’usuaris  a  tot  el  món  busquen  informació  relativa  a  com  a  poder  col∙laborar,  ajudar  o  protegir  les  milers  de  víctimes  d’un  atemptat,  terratrèmol  o  qualsevol altre succés amb milions de víctimes.   En  l'última  dècada  del  segle  XX,  més  de  300.000  persones  van  morir  víctimes  de  desastres  naturals a tot el planeta , incendis , sequeres , terratrèmols , huracans ,després d’un desastre  natural, a part de les víctimes hi ha milers de persones en situació de desgràcia, famílies amb  fam, cases devastades, nens malalts, ciutadans amb necessitats bàsiques(roba, medicaments,  calçat,  alimentació...).A  la  xarxa  hi  ha  usuaris  especialitzats  en  fraus  relatius  a  desastres  naturals  ,  després  d'un  esdeveniment  d'aquest  tipus,  desenvolupen  un  lloc  web  amb  fotografies  d'alguns  dels  milers  d'arxius  fotogràfics  existents  a  Internet.  En  alguns  casos  ,  els  seus llocs web estan ben dissenyats i desenvolupats que els de les mateixes ONG .  L’huracà  Katrina  va  ser  un  esdeveniment  que  es  va  utilitzar  molt  per  fer  cibercrim.  Tan  sols  unes  hores  després  de  la  tragèdia,  hi  havia  moltes  pàgines  web  demanant  donacions,  van  aparèixer en més de 40 idiomes diferents. L’FBI i les autoritats policials del país van investigar  perquè  es  van  identificar  un  total  de  2.300  webs  que  demanaven  donacions  per  les  víctimes  del Katrina. Donada la dimensió del sector, es va decidir investigar un total de 800, del qual un  60% d’elles van sol∙licitar donacions online amb fins fraudulents.   Un altre desastre utilitzat amb aquest fi és el Tsunami Asiàtic, on van perdre la vida desenes de  milers  de  persones.  Es  van  organitzar  màfies  que  utilitzaven  eines  informàtiques  per  enviar  milions  de  SMS  a  telèfons  mòbils  de  tot  el  país,  on  deien  que  eren  de  la  Creu  Roja  Internacional i hi adjuntaven el número de compte per realitzar la donació.  Al mateix temps, al  Regne Unit, centenars d'asiàtics immigrants residents a Europa presentaven denúncies pel fet  d'haver rebut e‐mails d'un suposat organisme públic de Londres , en el qual es comunicava ,  que el cos del seu familiar havia estat trobat sense vida. La gent trucava a un telèfon per ser  informat més detalladament, el qual costava 4 o 5 cops més que una trucada normal.   

Spam solidari i robatoris d'identitat  

S’utilitza el denominat spam solidari. Es tracta d'un correu electrònic no sol ∙ licitat que s'envia  a  un  gran  nombre  de  persones,  es  solen  demanar  aportacions  econòmiques  per  ajudar  a  víctimes en situació de necessitat.  27   


En els desastres naturals es solen utilitzar noms similars als d’altres organitzacions benèfiques.  En  altres  llocs  web  hi  suposen  falsos  testimonis  ,  en  principi  familiars,  que  realitzen  declaracions demanant donacions a través de la xarxa per pagar tractaments mèdics , comprar  cadires de rodes o alimentació per a fills . Altres argumenten ser familiars que han emigrat a  l'estranger deixant enrere a la seva família , sol ∙ liciten donacions per poder pagar un costós  bitllet i reunir‐se amb la seva dona i fills en situació de desemparament .On també hi adjunten  fotografies de la família etc.   Exemple d’e‐mail:  " Som una família d'Indonèsia , vivim de l'agricultura i el treball al camp, el passat mes de juliol  la nostra regió va patir fortes inundacions que van acabar per arrasar casa nostra, tenim 3 fills  petits d'11 , 7 i 5 anys , no sabem com els donarem de menjar i vam realitzar una crida pública  perquè si alguna persona sensible veu aquest missatge pugui ajudar com pugui "  

Estafes via telèfon  

Però també  hi  ha  altres  vies  d’estafa,  com  el  telèfon.  Hi  ha  centres  d'atenció  telefònica  fraudulents  ,  des  dels  quals  teleoperadors  realitzen  trucades  a  milers  de  consumidors  demanant petites donacions. Actuen des de llunyans països ,això provoca més confiança ja que  aparenten trucar des del mateix país en què s'ha produït el desastre .  

Distingir ONG fraudulenta o no: 

‐Sempre hi  ha  d’haver  una  identificació  clara  del  lloc  web.  La  llei  obliga  a  publicar  dades  de  l’entitat. Els ciberdelinqüents solen romandre en l'anonimat evitant facilitar més informacions  que puguin reduir l'espai entre víctima i estafador.  ‐A més, les ONG han de disposar d'estatuts socials i estar inscrites en algun tipus de registre, i  ha d’haver‐hi contacte amb l’ajuntament o institució pública per comprovar si l'organització a  la qual es farà la donació està o no registrada .   ‐  L'oferta  es  rep  per  mitjà  d'un  correu  electrònic  no  sol∙licitat  ,  tot  i  que  també  existeix  la  possibilitat per mitjà d'anuncis en fòrums , web , xats , etc .  ‐ Sempre demanen a la víctima del frau que tingui o obri un compte bancari .  ‐  El  seu  treball  consisteix  a  rebre  transferències  bancàries  al  seu  compte  bancari  ,  treure  aquests diners i quedar‐se amb un percentatge i posteriorment la resta dels diners enviar‐lo a  països estrangers per mitjà d'empreses tipus Western Union , Money Gram .   28   


Recomanacions ‐Mai s’ha de proporcionar el número de targeta de crèdit per telèfon ja que per mitjà de la veu  no hi ha garantia que la persona amb la qual es parla realment pertany a una entitat benèfica .  –S’ha de sol ∙ licitar un resguard , rebut o comprovant de pagament i argumentar la necessitat  de ser informat puntualment mitjançant algun tipus d'informe , carta o publicació .  **  Adreça  electrònica  on  ens  poden  enviar  dades  d'una  possible  estafa  de  Scam;  phishing@internautas.org  

UNA ONG FALSA  

Han utilitzat el nom d’una ONG existent.        El e‐mail conté un enllaç que et condueix a la web fraudulenta que simula treballar per ajudar  a nens pobres d’Argentina.          L’e‐mail és el següent:           

29  


Part pràctica:  1. HIPÒTESI :   Com ja he dit en ocasions anteriors, aquest treball va ser impulsat per una experiència  personal amb una ONG, i a partir d’aquí van sorgir algunes reflexions relacionades amb  el  finançament.  La  hipòtesis  que  em  va  cridar  més  l’atenció  des  d’un  principi  i  al  voltant  de  la  qual  va  començar  a  girar  el  treball  ,  és  “  quin  es  el  destí  dels  ingressos  recaptats per una ONG, i dels ingressos totals quin tant per cent arriba al destí final, i  quin  es  queda  en  el  camí”.  A  partir  d’aquí  vaig  començar  a  investigar  i  vaig  acabar  traient més dades i respostes que les esperades.                                30   


2.ANÀLISI D’ALGUNES ONG :                                                                                                               He estudiat 12 ONG, les he intentat escollir recollint una mostra de les més significatives que  treballen en diferent àmbits.  En l’àmbit social:   AMNISTíA INTERNACIONAL D’ ESPANYA: Amb especial interès en els temes relacionats amb la  defensa de drets humans.                                                                                                                            INTERMÓN OXFAM : Social /  desenvolupament de zones deprimides.                                                 CÁRITAS ESPANYOLA:  Social / Religiosa , caritat Cristiana.                                                                    UNICEF :  Social / drets dels infants.                                                                                                            ALDEAS INFANTILES ESPANYA:  Social/ Atenció als infants en general.                                               FUNDACIÓ VICENTE FERRER:  Social/ Desenvolupament d’una zona concreta de l’Índia       PALLASOS SENSE FRONTERES: Social/ Humanitària des de l’oci.                                                                 INVIA (BARCELONA) :  Social/ Àmbit local   A l’àmbit humanitari‐sanitari  CREU ROJA ESPANYA:  Humanitari / Sanitari  centrada en col∙lectius vulnerables.                                METGES SENSE FRONTERES: Humanitari /  Sanitari , centrada en l’ajuda sanitària a països  tercer món.                                                                                                                                                     ULLS DEL MÓN : Humanitari / Sanitari dedicats a la millora visual en el tercer món.  A l’àmbit del medi ambient  GREENPEACE  ESPANYA:  Medi ambient , lluita contra els atemptats contra la naturalesa.  A totes aquestes ONG, he fet una fitxa incorporant una breu explicació de l’origen, i els  objectius, el pressupost anual, el número de socis i voluntaris, l’origen dels seus ingressos (si és  públic o privat) i a que van destinades les despeses, especificant el percentatge destinat al  projecte. Hi acompanyen 2 gràfics, un representant l’origen dels ingressos, i l’altre explicant el  destí de les despeses.                                                                                                                                   Al final he fet 4 gràfiques representant un estudi comparatiu entre les 12 ONG:  1. Classifica i compara les 12 ONG segons el pressupost.  2.  Classifica i compara las 12 ONG segons  nº de socis.  3. Classifica i compara las 12 ONG segons la part d’ingressos d’ Origen Públic.  4. Classifica i compara las 12 ONG segons la part de les despeses que finalment van  destinades als projectes.  31   


Resultats:

AMNISTIA INTERNACIONAL ESPANYA :   Tipus ONG: social   Creada a Londres el 1961,per Peter Benenson  . Un moviment de voluntaris que s’esforça per  preveure algunes de les pitjors violacions de drets humans. Defensa els drets humans, deguts a  la pobresa, les migracions, drets dels presoners, abusos dels estats, limitacions  llibertats (per  causes de creences, origen, sexe, color..)  Objectius: Defensa els drets humans.  Pressupost anual: 7.600.000  Nombre de voluntaris: 1800    Socis: 60.000  % Ingressos públics:  2% 

Despeses d’administració i captació d’ingressos: 16 %  

% Ingressos privats:  98 % 

Despeses en els projectes: 84 %  

FONT D'INGRESSOS

Ingressos públics 2%

Ingressos privats 98%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS

Despeses en els  projectes 84%  

Despeses d'administració  i captació  d'ingressos 16%

32


INTERMÓN OXFAM :   Tipus: Social   Intermón és una organització no governamental de cooperació per al desenvolupament  (ONGD) que centra les seves activitats en oferir una resposta integral a la pobresa i la injustícia  perquè tots els éssers humans puguin exercir els seus drets.  Defensa de la justícia econòmica ,  ajuda a les persones amb necessitats després de catàstrofes,promoure serveis socials bàsics, i  lluitar per els drets de la dona.  Objectius: Defensa de la justícia econòmica  i social  Pressupost anual: 77.500.000  Nombre de voluntaris: 3500    Socis: 243 .500   % Ingressos públics: 33% 

Despeses d’administració 6% 

% Ingressos Comerç Just 7% 

Despeses captació d’ingressos 9% 

% Ingressos privats: 60% 

Despeses en els projectes: 85 % 

FONT D'INGRESSOS Ingressos  privats 60%

Ingressos públics 33% Ingressos  Comerç  Just  7%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS Despeses de  captació  d'ingressos 9%

Despeses en els  projectes 85%

Despeses d'administració 6%

33


CÁRITAS ESPANYOLA:   Tipus ONG: Religiosa /social  Va ser constituïda per iniciativa de la Conferència Episcopal Espanyola mitjançant acord de  l'Assemblea Nacional de la Caritat a l'octubre de 1947.  La missió de Càritas Espanyola, com a acció de la comunitat cristiana, és promoure el  desenvolupament integral de  persones i  pobles, especialment dels més pobres i exclosos.  Objectius:  ajuda a persones en situació de precarietat.  Pressupost anual : 276 200 000 €  Nombre de voluntaris: 59.686   Socis: 472.000  % Ingressos públics: 27,3%  Despeses d’administració i captació d’ingressos: 6,70%  % Ingressos de l’església: 2,5%  Despeses en els projectes: 93,30%   % Ingressos privats: 70,2 %   

FONT D'INGRESSOS

Ingressos privats 70%

Ingressos públics 27%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS

Ingressos de  l'esglèsia 3%

Despeses d'administració  i captació  d'ingressos 7%

Despeses en els  projectes 93% 34   


UNICEF :   Tipus: Social   No és exactament una ONG, ja que depèn d’un organisme oficial com és la ONU, encara que  tampoc depèn d’un govern en concret, per el que es pot considerar una ONG amb  característiques especials.  Va ser establerta per l'Assemblea General de Nacions Unides en 1946, per a prestar ajuda als  nens d'Europa i la Xina després de la II Guerra Mundial. En l'actualitat centra la seva activitat  en programes de desenvolupament a llarg termini, sobretot en els països del tercer món  Treballar per aconseguir protegir els drets de la infància, aconseguint canvis reals en les seves  vides.  Objectiu:. Treballar per aconseguir protegir els drets de la infància  Pressupost anual: 60.200.000  Nombre voluntaris: 1200   Socis: 275.000  

% Ingressos públics: 7,5% 

Despeses de gestió i captació d’ingressos: 20,1 %  

% Ingressos privats: 92,5% 

Despeses en els projectes: 79,9%  

FONT D'INGRESSOS Ingressos  públics 7% Ingressos  privats 93%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS

Despeses en els  projectes 80%

Despeses d'administració  i captació  d'ingressos 20%

35


ALDEAS INFANTILES ESPANYA:   Tipus: social   Organització internacional, privada, d'ajuda a la infància, sense ànim de lucre,  interconfessional i independent de tota orientació política, fundada el 1949 a Imst (Àustria).  La tasca principal es centra,  en el desenvolupament del nen fins que arriba a ser una persona  autosuficient i ben integrada en la societat.  Cobrint  les necessitats bàsiques d'aliments, roba,  medicines i material escolar de les famílies més vulnerables, dintre dels seus projectes proposa  apadrinament de aldeas.  Objectius:  Atenció a la infància en general ,cobrint  les necessitats les  bàsiques.   Pressupost anual: 38. 040.000€  Nombre voluntaris: ‐‐‐‐‐    Socis: 222.000  % Ingressos públics: 22% 

Despeses d’administració i captació d’ingressos: 23 %  

% Ingressos privats: 78 % 

Despreses en els projectes: 77%  

FONT D'INGRESSOS Ingressos  públics Ingressos  22% privats 78%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS

Despeses en  els projectes 77%

Despeses d'administraci ó i captació  d'ingressos 23%

36  


FUNDACIÓ VICENTE FERRER:   Tipus: Social  Porta més de 30 anys treballant amb els més pobres d’una regio de la Índia. El seu objectiu és  cobrir les necessitats bàsiques perquè els més pobres puguin desenvolupar una vida digna, que  d'altra manera seria inaccessible per a ells. Especialment centra la seva atenció als nens i les  dones donant‐lis accés a l’educació, perquè participin amb els mateixos drets i deures que  l’home.   Objectiu:  Ajuda a sortir de la pobresa i al desenvolupament d’una regió de la India.  Pressupost anual: 36.500.000 €  Nombre  voluntaris: 660  Socis: 144.000  % Ingressos públics: 13 % 

Despeses d’administració i captació d’ingressos: 16 %  

% Ingressos privats: 87  % 

Despeses en els projectes: 84 %  

FONT D'INGRESSOS

Ingressos públics 13%

Ingressos privats 87%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS

Despeses en  els projectes 84%  

Despeses d'administra ció i captació  d'ingressos 16%

37


PALLASOS SENSE FRONTERES:   Tipus: Social  Durant  el  Nadal  del  1992,  l’Escola  “Projecte”  va  trucar  a  un  pallasso  professional,  li  van  proposar que es realitzessin espectacles als camps de refugiats de l’antiga Iugoslàvia. Es va dur  a terme un espectacle al camp de refugiats Veli Joze, a la península d’Ístria, i al veure la reacció  dels nens es va decidir fundar Pallassos sense fronteres el 1993.   Objectius: Fer espectacles per a les persones que pateixen situacions de crisi, especialment per  a la infància, de forma gratuïta.  Pressupost anual: 550.000 €   Nombre de voluntaris: 210  Socis: 1000  % Ingressos públics: 38 % 

Despeses d’administració i captació d’ingressos: 23 %  

% Ingressos privats: 62  % 

Despeses en els projectes: 77 %  

FONT D'INGRESSOS Ingressos  públics 38%

Ingressos privats 62%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS

Despeses d'administració  i captació  d'ingressos 23%

Despeses en  els projectes 77%

38  


IN VIA (BARCELONA)  Tipus: Social  L’orígen de l’Associació “in via “ a Barcelona és d’una associació creada a Suïssa l’any 1897 per  protegir a les dones joves en situació de desarrelament social.   A l’actualitat  es dedica a l’ajuda integral de la persona socialment més necessitada,  especialment  fora de l’àmbit familiar, en risc d’exclusió social (pobresa, immigració…) amb  discapacitat psíquica, i/o malaltia mental. In via significa acompanyar a la persona en el camí  del seu procés vital, estar al seu costat.   Objectius:  Promoción integral de la persona socialmente más necesitada,  Pressupost anual:1.785.000€  Nombre voluntaris: 45  Socis:52  Despeses de l’administració i captació d’ingressos 

Ingressos públics 59,9% 

24,8% Ingressos per prestació de serveis 10,5%  Despeses per el projecte  75,2%  Ingressos privats 29,6%  Ingressos  privats 30%

FONT D'INGRESSOS

Ingressos per  prestació  de serveis 10%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS

Despeses per  el projecte 75%

Ingressos públics 60%

Despeses per  l'administració  i captació  d'ingressos 25%

39


CREU ROJA ESPANYA  Tipus: Humanitari / Sanitari  És la més antiga de les ONG, es va fundar el 1863 en èpoques de guerra per alleujar el  patiment dels soldats.  En temps de pau proporciona medicines i en altres tipus  de ajudes a   persones afectades per desastres naturals (terratrèmols, epidèmies, inundacions..)  i donar  suport a les persones i col∙lectius més vulnerables, tant nacional com internacionalment, tant  en l’àmbit social com en el sanitari (drogodependents, sida..)  Objectius: L’objectiu principal és donar suport a les persones i col∙lectius més vulnerables,.  Pressupost anual:  550.000.000  Nombre de voluntaris: 187.327    Socis: 909.126.500  % Ingressos públics: 42% 

Despeses d’administració i captació d’ingressos: 9,5  %  

% Ingressos per “sorteo Oro”: 7%  

Despeses en els projectes: 90,5 %  

% Ingressos privats: 51 %   

FONT INGRESSOS

Ingressos públics 42%

Ingressos privats 51% Ingressos  per sorteo  Oro  7%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS

Despeses en  els projectes 91%

Despeses d'administració  i captació  d'ingressos 9%

40  


METGES SENSE FRONTERES:   Tipus: Sanitari  Aquesta organització neix el 1971, de l'inconformisme d'un grup de metges i periodistes  descontents amb la ineficàcia de l'ajuda internacional .  Si els conflictes són prolongats instal∙la hospitals de campanya i centres d'ajuda per a refugiats.  L'activitat principal és sanitària: cures mèdiques, operacions quirúrgiques, vacunes ... El seu  camp d'acció es desenvolupa en situacions de catàstrofe  i emergències (terratrèmols, guerres,  etc.)  O en països en desenvolupament que no tenen els recursos econòmics o humans per  cobrir les necessitats més bàsiques de la població.  Objectius: Principal objectiu l'ajuda sanitària a aquells pobles més necessitats del Tercer Món.  Pressupost anual 100.000 €   Nombre voluntaris ‐‐‐‐‐    Socis:  487.722   % Ingressos públics 8%  % Ingressos privats 92 % 

Despeses d’administració 5%  Despeses de captació d’ingressos 9,2%  Despeses en els projectes 75,6 %  

FONT D'INGRESSOS

Ingressos públics 8%

Ingressos privats 92%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS Despesses  d'administració 6%

Despesses en  els projectes  84%

Despesses de  captació  d'ingressos 10%

41


ULLS DEL MÓN   Tipus: Sanitari  La fundació va ser creada el 2001, per els oftalmòlegs  Rafael Ribó i Borja Corcóstegui.  Milloren  la salut visual de les poblacions amb patologies oculars, formen els  professionals mèdics locals i aportaren coneixement tècnic, doten els centres de salut  d’equipament necessari, prevenen les causes de la ceguesa evitable  i sensibilitzen la  societat amb la situació oftalmològica en que es troben alguns països.  Objectius: Millorar la salut visual de les poblacions amb patologies oculars en el tercer  Mon.  Pressupost anual: 2.082.359,06  Nombre  voluntaris: ‐‐‐  Socis: 1000 

Despeses d’administració 7,9% 

Ingressos públics 29,5% 

Despeses en captació d’ingressos 4,8% 

Ingressos privats 70,5% 

Despeses en els projectes 87,3%  FONT D'INGRESSOS Ingressos  públics 30% Ingressos  privats 70%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS Despeses  d'administració 8%

Despeses en  els projectes  87%

Despeses de  captació  d'ingressos 5%

42


GREENPEACE  ESPANYA:   Tipus: Medi ambient   Pressupost anual: 7.100.000 €   Organització de caràcter internacional, creada per un grup d'activistes canadencs el  1971. Lluita per la protecció del medi ambient, promovent campanyes d'acció directa  no violentes. Aquestes campanyes arriscades van ser per exemple: col. locar‐se entre  l'arpó i la balena per evitar la seva caça, pintar les cries de foques amb  sprai,.....  Objectius: Protegir i defensar el medi ambient, intervenint en diferents punts del  Planeta on es cometen atemptats contra la Naturalesa.  Nombre de voluntaris ‐‐‐‐‐    Socis: 100.961 

Despeses d’administració: 12% 

% Ingressos públics:  0% 

Despeses captació d’ingressos: 24 %  

% Ingressos privats: 100 % 

Despeses en els projectes: 64 %   FONT D'INGRESSOS

Ingressos públics 0% Ingressos  privats 100%

DESTINACIÓ DELS INGRESSOS Despeses  d'administració 11% Despeses de  captació  d'ingressos 27%

Desspeses en el  projecte  62%

43


PRESSUPOST EN MILERS D’EUROS 

550.000

600.000 500.000 400.000 276.200

300.000 200.000 77.500

100.000

60.200 38.040 36.500

7.600

100.000 550

2.082

1.785

7.100

0

MILERS DE SOCIS 

909

1.000 800 600

488

472

400

244

275

222 144

200

60

100 1

0,05

3

0

44  


TANT PERCENT INGRESSOS PÚBLICS 60% 60% 50%

42% 38%

40%

33%

30%

27%

30%

22%

20% 10%

13% 8%

8%

2%

0%

0%

DESPESES DESTINADES AL PROJECTE

93%

100% 90% 80% 70%

84%

85%

91% 80%

84% 77%

84% 77%

87%

75% 62%

60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

  45   


Anàlisi de les dades obtingudes: 

A partir dels diferents gràfics que he realitzat, he tret les següents interpretacions, que poden  ser certes o no :  1. Un primer anàlisi general de les dades, ens fa veure que la mida de les ONG a Espanya  no te tant a veure amb la seva popularitat, sinó més bé en com estan arrelades a la  nostre cultura, i tracten els temes que en el que estem més afectats.  Observo que Amnistía Internacional, que és la ONG més gran del Món, aquí no té gaire  importància, això pot ser degut a que la problemàtica dels Drets Humans no és la  nostre primera prioritat, ja que és una societat bastant avançada.  En canvi, Cáritas i Creu Roja, són les més importants en quant al número de socis i de  pressupost, això pot ser degut a que el tema de la pobresa de la nostre societat, sí que  és un tema rellevant i que ens afecta directament. També pot ser degut a la tradició  que comparteixen amb la nostre història, ja sigui per el seu origen cristià (Cáritas) o  per la seva tradició en solucionar conflictes dins i fora del nostre país, ja que va tenir  una tasca molt important en períodes de guerres (Creu Roja).                                             Tot i que la Creu Roja és molt més gran que Cáritas, la meva hipòtesis, és que això és  degut a que es promociona molt més, inclús té un sorteig per recaptar fons( Sorteo  Oro).  2. Un altre fet a destacar, és que hi ha molta relació entre el pressupost i el nombre de  socis, però per exemple MSF, té la meitat de nombre de socis de Creu Roja i en canvi,  té cinc vegades menys de pressupost.O Unicef, que té la meitat de socis que Cáritas,i  en canvi quatre vegades menys de pressupost. Això ens porta a pensar, que les  aportacions de la gent o les subvencions són més elevades en aquestes ONG,  analitzant el cas de la Creu Roja, te cinc vefades més de subvenció pública que MSF, i  en el de Unicef i Cáritas també.  

3.

També he observat que a les gràfiques, la ONG que té el tant per cent més alt de  subvencions en respecte al seu pressupost, és una ONG que treballa en l’àmbit local,  INVIA. Això coincideix amb que és la ONG, que proporcionalment té menys número de  socis.Com a conclusió, he deduït, que això podria ser degut a que deu ser més fàcil  aconseguir subvencions de l’Ajuntament, que de l’Estat.  En canvi s’observa, que hi ha ONG que no quasi no reben subvencions públiques, com  és el cas de Greenpeace i Amnistía Internacional. I això, pot ser degut que al Estat, no li  interessi finançar‐les, o simplement que vulguin ser més independents.   

46  


4. Seguidament he observat que Creu Roja rep molts més ingressos públics que Càrites,  aquí es podria interpretar que l’Estat vol subvencionar més a una ONG laica que a una  religiosa.   5. En quant a la gràfica que indica la inversió destinada al projecte, hi ha deus ONG que hi  destinen més d’un 90%, aquestes són Cártias i Creu Roja. He interpretat, que quan més  gran és una ONG, menys ingressos es dediquen per l’administració i el manteniment  de l’estructura. De la mateixa manera que les ONG més petites tenen un tant per cent  més gran de despeses dedicats al manteniment de l’administració. La ONG que  inverteix menys en projectes és Greenpeace, jo he suposat que és perquè necessita  captar socis per finançar‐se, ja que les subvencions públiques són nul∙les.   6. Finalment, he observat que les ONG que inverteixen més diners en projectes són les  que tenen més voluntàries, és a dir personal que no cobra, i precisament són les  sanitàries i les religioses, on és molt important la vocació.            

   

        47   


3. CRÒNIQUES DE VOLUNTÀRIS I COOPERANTS   

Crònica d’una cooperant (CAROL CAMINO, participació a la Fundació Ulls del Món) 

Jo treballo com a cooperant a Ulls del món, durant el meu temps lliure. Ulls del món realitzen  quatre projectes, al Sahara, a Mozambique, a Bolivia i a Mali. Resumidament, nosaltres  recollim diners per anar a aquests països, i ensenyar als oftalmòlegs i als optometristes, a  operar, apart de fer‐ho nosaltres també.  La gent que treballa a aquesta ONG han de ser professionals, no envien a gent en pràctiques  perquè és una tasca molt seria i curosa.   Per a nosaltres és molt important recalcar un aspecte, probablement moltes ONG van un cop  al any al país on realitzaran el projecte, i al haver operat se’n van, i deixen el mateix problema  per als següents que necessitats d’operacions. Per a nosaltres el més important és la  continuïtat, no anem durant quinze dies quan haguem acabat de realitzar el projecte ens anem  i deixem el mateix problema, per a nosaltres el més important és formar als oftalmòlegs i  optometristes habitants del país, perquè quan ens anem siguin capaços de fer ells les  operacions (tot i que en alguns casos no és possible per l’escassetat del material).  Apart  d’això, són progressos seguits, per exemple cada dos mesos anem a operar, a cadascun  d’aquests països.   Però últimament a Mali i al Sahara, degut als segrestos dels islàmics als voluntaris i cooperants,  no hem pogut anar a realitzar el projecte des de fa un anys. Però mitjançant Skype i altres  programes seguim fent la formació.  

48  


Si parlem de finançament, disposem de ingressos públics i de privats, tot i que tenim molt pocs  socis. Però últimament els estaments polítics no ens donen diners, i per tant molts projectes  s’han quedat a mig camí i no han pogut acabar de ser realitzats del tot. Els diners que guanyem  els invertim en les despeses dels viatges(vols,transport...), en un lloc on poder‐nos allotjar(un  campament on dormir per exemple) i en el material quirúrjic, que és molt car. Però nosaltres  els cooperant no cobrem.  Algunes cases comercials ens envien vidres i moltures gratuïtament, però la resta de material  normalment l’hem de pagar.  Jo trobo que aquesta ONG té una tasca molt important, ja que la ceguera és molt comuna en  països del tercer món (que noralment és provocada per cataractes).  Una experiència que em va quedar molt marcada va ser quan La Fundació Ulls del món va  organitzar una expedició de 7 membres a Mali. El viatge va ser molt dur, vam agafar tres vols  fins arribar a Mopti, Dogon i després dos hores en furgoneta fins arribar a Bankass. La idea de  l’expedició a aquesta zona tant deprimida del Planeta (de les més pobres), era fer consulta i  operar quirúrgicament al màxim nombre de pacients amb problemes oculars.   La majoria dels pacients que ens van visitar venien de molt lluny i havien hagut de recórrer a  peu molts quilometres, si aquell dia no podíem atendre’ls, es quedaven a dormir allà mateix, al  terra i esperaven a ser operats al dia següent. I després de la operació quan recuperaven total  o parcialment la visió tot eren agraïments i alegria, i això era gratificant, sentir‐te així de bé no  te preu, tornaria a anar demà mateix.   Però, no tot va ser feliç, quan estàvem allà,  ens  vam  adonar  de  que  havien  segrestat  a  tres  cooperants  espanyols  a  Mauritania,  juntament  a  la  frontera  amb  Mali,  i  just  en  aquell  moment  vaig  tenir  la  desgracia  d’agafar  la  malària,  i  vaig  haver  d’estar  sis  dies tancada intentant recuperar‐me.  Les  sensacions  i  reflexions  a  aquest  viatge  han  sigut  innumerables  i  m’he  sentit  plenament realitzada.    49   


Crònica d’un voluntari (Andrés Ordeix, participació a la ONG el Chiringuito de dios )  

Va venir WolfGang a la meva escola, al Liceu francès, i ens va fer una conferència sobre les  ajudes socials. Ens va explicar que és un àntic missioner alemàn, que va sortir de l’esglèsia i va  decidir montar un menjador social. A partir d’aquesta idea principal la va començar a  desenvolupar, i per fer‐ho necessitàva principalement un local, és localitzat al  Raval, al carrer  Espalter.Aquest local disposava de un pis de dalt amb habitacions per els empleats,unes  quantes dutxes, i abaix un menjador.El següent era contractar un personal perquè treballès  per a ell, i aquest personal va decidir que fos gent del carrer. I doncs va agafar 4 persones que  estàven vivint al carrer i els va oferir un treball voluntàri,aquests treballadors els va allotjar a  les habitacions d’adalt, i els va proporcionar aliment i roba.D’aquesta manera els ajuda a  poder‐se integrar a la societat.   A la ONG es serveixen esmorzars, dinars i sopars per a la gent del carrer,i es presta un servei de  dutxa i lavabo, rentat de roba i rober.  La meva tasca durant aquests dies va ser per els matins, durant cinc dies, havia de rentar plats,  i per les tardes els cinc següents vaig preparar els entrepants.  Aquesta ONG té varies donacions de menjar per part de la boqueria, gent del Raval, el bar‐ restaurant de la Filmoteca1 , del restaurant del Raval pollo rico, i algunes families.  I rep aportacions econòmiques per part de l’Estat i donacions de la gent.  Des del primer dia vaig quedar impactat per el nivell de pobresa i senzillesa de la gent. Hi havia  gent molt diferent l'una de l'altre, de diferents religions, cultures, nacionalitats... però al  “chiringuito” mai hi havien problemes. Tenien moltes més donacions de menjar del que havien  de donar. Tot i així el Wolfgang donava aquests productes a les famílies del raval que anaven  més justes. Vaig veure l'altre cara de Barcelona, sortir de la bombolla, i posar‐me a la pell dels  altres. El que més em va sorprendre és que després de que t’expliquin les seves tristes  histories, els veus molt més feliços del que haurien d’estar després del que han viscut i estan  vivint. Tenen un esperit i una resistència molt més superior que cap de nosaltres.    1Filmoteca:  Organisme de la Generalitat amb missió principal la recuperació, la conservació, la 

investigació i la difusió de les pel∙lícules i les obres audiovisuals.  

50


Crònica personal de participació a dues ONG com  voluntària 

ALDEAS INFANTILES   L’estiu  passat,  baixant  per  les  Rambles,  em van proposar fer‐me sòcia  d’aquesta   ONG, i jo els vaig esmentar que no tenia  18 anys ,i  per tant no podia. De seguida  em  van  dir  “doncs  vols  guanyar  mínim  trenta  euros  al  dia?”,  al  principi  em  va  semblar estrany, que persones que estan  treballant  a  una  entitat  on  l’objectiu  és  ajudar a la gent,   salvar el medi ambient i més tasques importants que fan, sense ànim de lucre, em plantegessin  treballar  amb  ells  parlant‐me  dels  diners  que  guanyaria,  en  canvi  de  les  accions  bondadoses  que  faria.  Però  com  faria  tothom  amb  el  desig  de  guanyar  diners,  vaig  preguntar  sobre  la  proposta.  Em  van  explicar  que  aldees    és  una  ONG  que  treballa  amb  els  infants,  disposant  d’aldees on habitar‐los, a varius països del món, i si jo treballava amb ells captant socis, podria  guanyar bastants diners. Doncs portada per la curiositat vaig anar a una entrevista que em van  concertar amb la Susana, responsable de l’administració de captació de socis. Em va explicar  que treballaven de la següent manera: ella era la que organitzava tot el que estava relacionat  amb la captació de socis, i per baix d’ella hi havien una sèrie de caps, que eren el captadors de  socis amb més experiència (veterans),aquests eren els que ensenyaven als novells com jo. En  aquell moment tenia quinze anys i no em podien fer un contracte, vam arribar a l’acord de que  els socis que fes, els comptabilitzava el meu cap, i ell els cobrava i em donava els trenta euros.  Al principi no entenia res, perquè al arribar a l’oficina va haver‐hi un problema amb el meu cap  que  suposadament  hauria  d’haver  sigut  l’Àlex,  el  noi  que  em  va  parar  baixant  les  Rambles,  però aquell dia estava indisposat. A causa d’això em van posar un altre cap, el Manu, aquest  em  va  explicar  tota  la  meva  tasca.  També  em  va  donar  una  sèrie  de  consells  i  comparacions  que  podia  fer  relacionades  amb  les  respostes  de  la  gent,  “el  que  donaries  a  aldees  és  la  gasolina d’una setmana de la moto, o menys d’una barra de pa al dia ,un paquet de tabac a la  setmana … “ i em va ressaltar varius cops, que si em preguntaven, digués que era voluntària i  que no cobrava per el treball fet. Per cada soci que fes guanyava trenta euros, però si no feia  cap soci no guanyava res. La veritat és que no se’m donava malament, en una setmana vaig fer  sis socis. Més tard, va venir l’Àlex, reclamant‐me, deia que ell era el meu cap ja que m’havia  51   


parat baixant les Rambles, però el Manu insistia que era ell ja que m’havia fet la formació. Més  tard  es  van  començar  a  pegar  al  mig  de  les  rambles,  van  acabar  venint  els  mossos  i  es  va  muntar  una  grossa.  Entre  els  comentaris  que  feien  ho  vaig  acabar  entenent  tot,  els  caps  per  cada  soci  que  feien  guanyaven  cinquanta  euros,  i  si  els  donava  els  meus  socis,  tenien  una  comissió de vint euros, per això es barallaven. Em vaig emportar una decepció, que una ONG  en que l’objectiu és oferir ajuda als que ho necessitin, sense cobra’ls‐hi per fer‐ho, s’acabessin  pagant per cobrar més.  ASSOCIACIÓ INVIA  Durant  el  mes  de  setembre  i  octubre  vaig  fer  unes  participacions  puntuals  amb  aquesta  associació per a la part pràctica del Treball de Recerca. Vaig aconseguir contactar amb ells a  través d’un amic del meu pare. En quant vaig arribar allà vaig demanar informació general de  la ONG, els orígens .. i els vaig explicar que estava fent el treball de recerca sobre els ONG i els  vaig demanar participar amb ells. El meu objectiu principal era treballar durant una setmana  de  setembre  amb  algun  projecte,  però  els  projectes  que  estaven  realitzant  en  aquells  moments eren un dia a la setmana. Doncs, vaig participar a l’APEM, un projecte de bijuteria,  per a captació d’ingressos, durant un dia (el dia abans de la Mercè) i el dia següent vaig anar a  la Llotja que  van preparar a Pl Catalunya, a vendre  els productes. De moment, em semblava  una  tasca  correcte,  fer  bijuteria  com  a    captació  de  fons,  on  els  meus  companys  de  l’APEM  eren una noia discapacitada, que havia estat tractada per INVIA, i dos o tres dones del barri de  Poblenou. Em van comentar que al octubre començava un projecte anomenat Espai Aprendre,  on es feien classes de reforç durant tota la setmana a nois que les necessitessin. Jo des d’un  principi  no  em  volia  comprometre  a  aquest  projecte  perquè  començava  amb  exàmens  i  preferia aprovar principalment, els vaig comentar i em van dir que no em preocupés que els  estudis eren el primer i que al ser un voluntariat podia anar sempre que pogués. Em van fer  firmar  un  pacte  en  el  que  s’esmentaven  les  hores  a  la  setmana  que  faria  el  voluntariat,  i  jo  els  vaig  comentar  que  no  sabria  el  temps  lliure  que  tindria,  la  dona  encarregada 

en

la

cooperació

de

voluntariat em  va  dir  que  posava  3hores  per  posar  alguna  cosa.    Jo  confiada,  vaig  anar sempre en quan vaig tenir una estona   lliure,  aquest  temps  van  ser  tres  dies,     52   


dos divendres i un dilluns. Vaig realitzar classes de repàs, el dilluns a nens petits, de p4 a 6è, i  els  divendres  de    6è  cap  a  dalt.  Als  nois  de  p4  els  vam  posar  un  full  per  dibuixar  perquè  no  teníem cap altre cosa preparada en aquell moment, i als altres els vam ajudar a fer deures, jo  els  vaig  donar  unes  lliçons  de  química.  Un  dia  vaig  veure  a  una  dona  firmant  un  full  ,  i  jo  interessada vaig preguntar per a ell, em van explicar que havien de firmar per pagar al final de  mes.  Em  va  semblar  estrany,  que  la  gent  pagués  per  un  servei  que  en  principi  hauria  de  ser  social, i ho vaig comentar, la resposta va ser que si tenien subvencions no cobraven, i quan no  les  tenien  cobraven  un  import  mínim  però  diferent    segons  les  possibilitats  de  cada    família.  Personalment, penso que no és just, ja que hi ha empreses que es dediquen a donar classes de  reforç, i en un lloc que es predica la tasca social no crec que s’hagi de cobrar, i menys a uns sí i  altres no. La meva concepció sobre In via va anar empitjorant, de tan en quant anava rebent e‐ mails  de  l’administradora,  reclamant‐me  l’assistència  a  l’espai  aprendre,  jo  disculpant‐me  li  vaig  dir  que  intentaria  assistir  sempre  que  pogués.  A  la  recta  final,  li  enviava  e‐mails  a  l’administradora perquè em contestés unes entrevistes, i em deia que no disposava de temps  per  fer‐ho,  finalment  les  entrevistes  no  es  van  poder  realitzar.  De  totes  maneres,  vaig  demanar‐li una avaluació del meu treball i em va recriminar per no haver assistit el suficient  temps, jo li vaig comentar que ho vaig dir des que vaig entrar per la porta de l'associació, i ella  va insistir en que hauria d’haver complit les hores que vaig escriure en el pacte firmat. I doncs,  des del meu punt de vista, penso que hauria d’haver intentat participar més als projectes, ja  que  era  del  meu  interès,  però  no  ha  sigut  possible  perquè  em  va  coincidir  amb  exàmens.  També  crec  que  no  hauria  d’haver  signat  un  paper  comprometent‐me  a  una  tasca  que  no  podia complir, per molt que em diguessin que no tenia importància. Per altre banda,per part  seva,  no  trobo  correcte  que  utilitzin  a  un  voluntàri  per  fer  classes  particular  cobrant,  i  m’exigeixin com si fos assalariada.  Tot i així, sé que aquesta ONG fa altres tasques molt més  compromeses amb la societat, però jo no he tingut sort en participar en una d’elles.                

Taller de bijuteria a la Llotja (Mercè 2013)

53 


Conclusions de les cròniques 

L’elaboració de dues cròniques de diferents organitzacions que a les que he treballat jo, m’ha  fet veure altres punts de vista i altres maneres d’organització de les ONG de manera més  subjectiva i personal.   En les meves experiències personals amb les ONG no he tingut gaire sort, i la meva percepció  cap a les ONG era bastant negativa. I per aquest motiu principalment vaig decidir fer dues  altres cròniques de diferents ONG, i d’aquesta manera conèixer el funcionament i les visions  d’un altre voluntari i cooperant.  Aquestes cròniques m’han fet veure, que malgrat la meva participació fallida a dues ONG, hi ha  que realitzen realment una tasca solidària, bondadosa i amb la que estic totalment a favor.   Al comparar El chiringuito de dios amb qualsevol de les dues ONG a les quals he participat,  m’he donat compte de que és una organització molt més petita i menys organitzada, i tot i així  les tasques que fan tenen molt més èxit que les de qualsevol de les dues.   I Ulls del món m’ha fet reflexionar amb l’aspecte de que els cooperants no cobraven per el  treball que estaven fent, que si el considerem bé, és una tasca dura anar fins a un altre país i  operar a un centenar de persones desesperades, amb pressa i amb malestar per no fer‐los  dormir al carrer, com ens explica la Carol, alhora amb el risc de qualsevol segrest o malaltia, i  tot i així no cobren per el treball realitzat, i els ingressos que guanyen els inverteixen el  aspectes que realment són necessaris. Respecte això, també ho puc comparar amb qualsevol  de les dues ONG en les que he participat, de manera totalment negativa.   Respecte a la meva experiència a la ONG In via, m’ha fet aprendre que no s’ha de firmar cap  pacte que no es pugui complir, deixant de banda les confiances amb les que et tractin.  Per tant, aquestes cròniques m’han fet obrir els ulls de manera positiva, en l’aspecte que hi ha  altres ONG que fan tasques que realment valen la pena, i negatiu, perquè he pogut comprar  les dues ONG amb altres i d’aquesta manera he vist més clars els punts negatius.          54   


4. CONCLUSIÓ DEL TREBALL  A partir del treball teòric realitzar, les meves experiències personals, les cròniques de  voluntaris i cooperant, i ,les diferents comparacions entre varies ONG dels seus pressuposts,  dels orígens dels ingressos i de la destinació de les despeses, m’ha permès conèixer amb més  intensitat el món de les ONG, que des d’un bon principi pretenia investigar. Envers aquestes  investigacions, he pogut fer unes conclusions sobre el funcionament general (englobant tots  els aspectes) de les ONG.  El que principalment he observat, és que el món de les ONG és molt variat i amb molts  contrasts, hi ha gent amb molta vocació i amb bones intencions, però també veig que hi  predomina molt l’egoisme, gent que crea ONG amb la aparença bondadosa, quan és  una  estratègia per enriquir‐se personalment, o simplement trobar un treball del que viure a partir  de la bona fe dels altres.   El llibre que vaig llegir, el miratge humanitari, reflecteix una sèrie d’opinions que em van fer  canviar bastant la concepció que tenia sobre les ONG, des d’un bon principi. Aquest llibre  critica bastants aspectes d’elles, i des d’un punt de vista totalment versemblant, ja que ho  explica una persona amb suficients anys d’experiència com per saber del tema tractat. En ell es  parla de que hi ha molts interessos amb tot el que va relacionat amb el món de la Solidaritat,  això no ha de poder ser permissible, ja que hi ha molta altre gent que dedica la seva vida a  aquesta tasca tant seria i necessària.   Les ONG més grans dediquen menys diners a la pròpia estructura de l’Organització, i això fa  que siguin més eficients i dediquin tinguin més diners per invertir als projectes en si. Per tant  penso, que si realment es volgués ajudar, no hi haurien tantes ONG petites amb tasques  insignificants, sinó que s’ajuntarien i treballarien des d’una, o unes poques, en totes les  tasques, i amb majors ingressos. Al fer‐se el contrari, em porta a pensar que els propòsits de  varies d’aquestes ONG és beneficiar‐se i viure d’això.  Una altre cosa que m’he donat compte amb el treball, és que en el fons ens interessen més els  temes més propers, com la pobresa que ens rodeja, això ens sensibilitza més i fa que sigui més  fàcil mobilitzar al voluntariat, a excepció de temes tan vocacionals com la sanitat que mobilitza  grans professionals a col∙laborar, en qualsevol part del món.  En resum, no s’ha de deixar de ser solidari, però tampoc es pot confiar i creure tot el que diuen  ja que moltes persones saben amagar molt bé la veritat. No s’ha de deixar de fer voluntariat  però s’ha de triat bé on fer‐lo.  55   


5.VALORACIÓ PERSONAL  Personalment, crec que ha estat dur realitzar aquest treball. Ja que respecte la part teòrica,  havia de fer resums de totes les informacions que trobava, i triar el que era més important era  una tasca dura, ja que tot el que es deia ho considerava necessari. La part pràctica constava de  dues parts, principalment havia de realitzar unes estadístiques, que han sigut realitzades,  personalment aquesta tasca ha sigut molt complexa perquè en algunes ONG no posaven tota  la informació i havia de calcular els percentatges i en alguns casos he hagut de trucar a alguna  ONG perquè em diguessin les dades , ja que a la pàgina web no hi deia tot. Per a la segona  part, originàriament tenia un altre propòsit, vaig enviar tres entrevistes, una a l’Associació In  via, l’altre a les Creu Roja, i l’altre a Intermón Oxfam preguntant qüestions bàsiques sobre els  finançaments, el funcionament de la ONG, els membres, i sobretot ressaltava opinions  personals sobre els seus projectes...m’interessava tenir una visió subjectiva dels diferents  càrrecs de la ONG, aquests tres e‐mails, van ser respostos amb similars paraules, i amb el  mateix missatge:  “tota la informació la trobaràs a la pàgina web”. Envers aquestes respostes  vaig optar per fer una altre part pràctica en relació als projectes, i per diferenciar els punts de  vista de diferents càrrecs, i organització d’ONG, va ser doncs quan vaig pensar en les  cròniques, podent‐hi afegir les meves experiències personals que podien ser interessants. Per  realitzar les cròniques no he tingut gaire problema ja a ambdues persones que van contribuir  les coneixia,i simplement amb l’Andrés vaig haver de trucar‐lo i transcriure el que deia, i amb  la Carol vaig quedar personalment i la vaig enregistrar.   Com a valoració pròpia del meu treball, crec que hauria d’haver enviat el que tenia fet més  sovint a la tutora, ja que va haver‐hi un cert temps que no va rebre notícies meves, però  aquest aspecte ja va ser justificat. Però alhora trobo que he fet un treball original i complert,  tot el que he fet està bastant ben desenvolupat, segons el meu punt de vista.               

56  


6.BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB  

Llibres consultats: 

‐DEBATE, JORDI RAICH.  El espejismo humanitario.  

Revistes o publicacions: 

‐Revista Cáritas,2013  ‐Informe Auditoria i Comptes,2012 INVIA  ‐Memòria anual 2012 Amnistía Internacional  ‐Memòria anual2012 Intermón Oxfam  ‐Memòria anual 2012 Cáritas  ‐Memòria anual 2012 Unicef   ‐Memòria anual 2012  Aldeas Infantiles  ‐Memòria anual 2012 Vicente Ferrer  ‐Memòria anual 2012 Pallassos sense fronteres  ‐Memòria anual 2012 In via  ‐Memòria anual 2012 Creu Roja   ‐Memòria anual 2012 Metge sense fronteres  ‐Memòria anual 2012 Ulls del món   ‐Memòria anual 2012 Greenpeace   

Vídeos

http://www.youtube.com/watch?v=jx6JmKuD5XE http://www.youtube.com/watch?v=b0xK4QgWzl4  http://www.youtube.com/watch?v=Ks‐Z0D_ObtM   

57  


Pàgines web 

http://ofieco.com/ongs/inf_gen_fila2_columna7.htm   http://www.msssi.gob.es/politicaSocial/ongVoluntariado/  http://ong.consumer.es/alfabeticamente/  http://www.esglobal.org/la‐lista‐las‐ong‐mas‐poderosas  http://www.guiaongs.org/directorio/ongs/  http://www.fundacionlealtad.org/web/jsp/informateycolaboraong/buscadorong/buscaOportu nidadesColaboracion.jsp?gclid=CPzExpTWwLkCFY_KtAodpXIAkg  http://www.dicc.hegoa.ehu.es/listar/mostrar/3  http://universitarios.universia.es/voluntariado/ongs‐fundaciones/historia‐ongs/  http://www.solucionesong.org/recurso/tipos‐de‐ong‐que‐se‐pueden‐constituir/4  http://tercerainformacion.es/spip.php?article33018  http://www.aecid.es/es/que‐hacemos/ONGD/  http://cesarcastanoinformatica.blogspot.com.es/2012/12/ong‐falsas‐suelen‐ser‐indias.html  http://www.gerencie.com/ong‐como‐una‐buena‐figura‐para‐hacer‐negocios.html  GREENPEACE: http://www.greenpeace.org/espana/es/  CREU ROJA: http://www.cruzroja.es/portada/  ULLS DEL MÓN: http://www.ullsdelmon.org/  IN VIA: http://www.invia.cat/  AMNISTIA INTERNACIONAL: http://www.es.amnesty.org/index.php  INTERMÓN OXFAM: http://www.oxfamintermon.org/  CARITAS: http://www.caritas.es/  UNICEF: http://www.unicef.es/  ALDEAS INFANTILES: http://www.aldeasinfantiles.es/Pages/Default.aspx  VICENTE FERRER: http://www.fundacionvicenteferrer.org/es/  PALLASSOS SENSE FRONTERES: http://www.clowns.org/ca 

58  


ANNEX I:AVALUACIÓ D’INVIA DE LA  MEVA TASCA      

59  


ANNEX II:RESUM LLIBRE “ EL  ESPEJISMO HUMANITARIO”   

                      60   


El miratge de l’ajuda Humanitària   És un llibre escrit per Jordi Raich, cooperant, amb 20 anys de dedicació a la ajuda Humanitària  col∙laborant habitualment amb Metges sense Fronteres.   Per molt que Jordi considera que fa el millor treball que es pot fer per ajudar, les seves  reflexions són molt critiques sobre el paper de les ONG i amb el món Occidental renta la seva  falsa consciència.   Raich  explica  que  estava  present  en  un  esdeveniment  sobre  l’ajuda  humanitària  i  va  quedar  molt afectat en quant una noia rwandesa va prendre la paraula al torn de precs i preguntes, va  dir el següent: “Divagamos en un laberinto sin salida. Si lo pienso con la cabeza les digo que su  ayuda es inútil y que dejen de enviárnosla. Sus limosnas solo nos hacen más dependientes y no  resuelven nuestros problemas. Si lo pienso con el corazón les pido que no nos abandonen, que  sin ustedes moriremos”.    L’autor pensa que l’ajuda Humanitària no serveix per gran cosa, i si serveix, és perquè les grans  empreses  amb  ajudes  fiscals  paguin  menys  impostos,  serveix  per  promocionar  marques,  també  serveix  perquè  els  cooperants  es  sentin  superiors  als  que  reben  l’ajuda  o  que  certs  governs  corruptes  s’aprofitin  d’aquestes  ajudes.  Sí  que  es  salva  alguna  vida,  però  és  insignificant amb la dimensió del problema i moltes vegades es creen més problemes dels que  es resolen.     L’autor  explica  per  exemple  que  una  empresa  de  conserves,  li  va  oferir  milers  de  llaunes  de  tonyina per un camp de refugiats de Rwanda, la proposta era bona però no adequada, perquè  la tonyina no està entre els productes de la dieta rwandesa, i les milers de llaunes metàl∙liques  individuals  tirades  en  el  camp  de  refugiats  sense  calçat,  podrien  haver  pogut  produir  més  infeccions que les satisfaccions de solucionar una dieta d’un dia.   S’ha  arribat  a  portar  embotits  de  porc  a  països  musulmans  o  alguna  aigua  mineral  amb  envasos de plàstic en canvi de portar productes de desinfecció per a l’aigua.    També  és  molt  crític  amb  el  tema  de  l’apadrinament  de  nens,  l’slogan  de  fer  creure  que  apadrines  a  un  nen  en  concret  i  la  majoria  de  vegades  en  realitat  els  diners  una  vegada  deduïdes  les  despeses  de  la  transferència  bancària,  els  salaris  dels  treballadors  de  l'ONG,  les  despeses  de  la  missió,  queda  poc  i  s'empra  normalment  en  iniciatives  relacionades  amb  la 

61  


infància, però no per a un nen en concret. I en alguns casos inclús, si la persona fa el donatiu  insisteix en mantenir correspondència, li contesta un empleat de l'ONG fent‐se passar pel nen.  Raich en el seu llibre denuncia aquest tipus de fraus que diu que abunden i que són coneguts  públicament per els cooperants veterans.    En  resum,  el  llibre  desmitifica  l’ajuda  humanitària,  les  zones  de  crisis  són  moltes  i  l’ajuda  sempre és necessària, però els programes d’ajuda tenen un calendari, i quan el programa deixa  d’estar  en  el  calendari  es  suspèn  i  el  cooperant  desapareix.  La  persona  que  s’ha  salvat  avui  amb un paquet de cereals mor quan l’ajuda s’acaba.  Al  llibre  parla  de  l’egoisme  ,  com  l’ajuda  humanitària  apareix  més  per  tranquil∙litzar  la  consciencia, que per solucionar els problemes reals. Es col∙labora i desprès ja no es vol saber  res més. 

62  

Els Diners i les ONG  

Autora: Júlia Quiñoa | Tutora: M. Victòria Allué | Tema: ONG, Economia | + Annexos a la biblioteca

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you