Issuu on Google+

TREBALL DE RECERCA UNA ICONA DEL SEGLE XX: COCO CHANEL I LA REVOLUCIÓ DE LA MODA. París, 1883-1971

AUTORA: IVETTE SELIGRAT DÍAZ DIRIGIT PER: SARA GONZÁLEZ 2N DE BATXILLERAT 3 INSTITUT MONTSERRAT 06/11/2013 1


Agraïments És per mi, una satisfacció personal acabar aquest treball, ja que em va costar molt al començament, primer decidir pel tema a exposar i un cop decidit, saber copsar l'esperit del personatge.

En aquest temps a l'Institut he après quina és el meu veritable potencial, i fàcil, quan es treballa per les coses costat de persones que persegueixen mateixa sintonia.

dels meus errors, he conegut he descobert que tot és més que volem i ens agraden, al el mateix, o que estan en la

El meu més profund agraïment a tots els professors amb especial atenció a la meva tutora en aquest treball Sra. Sara González, que sense la seva ajuda m'hagués estat molt més complicat i difícil realitzar-lo, tal com està presentat, i també als meus companys que han contribuït amb els seus comentaris i consells.

En definitiva moltes gràcies a tots, i espero gaudeixin de l'exposició.

2


ÍNDEX: 1. Introducció……………………………………………………………………..1 1.1 Hipòtesi 2. Part teòrica 2.1 La moda femenina en el S.XIX………………………………..2 1. Primera meitat del segle XIX. L’estil “miriñaque” 2. Segona meitat del segle XIX. L’estil “polisón” 3. La transició del segle XIX al XX. La Belle Époque 4. Segles XIX i XX. L’evolució de la roba interior 5. Primer quart del segle XX. L’alliberació de la cotilla 2.2 El precedent de Coco Chanel: Paul Poiret………………..9 2.3 Biografia personal……………………………………………………13 I. II. III. IV. V.

Neixement i primers anys. Inici De cantant a mantinguda Amants i empresària Relació amb els nazis La seva mort. a) El relleu de Coco

2.4 Biografia professional………………………………………………25 a) b) c)

d)

L’estil Chanel Icona de la Moda La creació del Perfum nº 5 1. Cinc raons per les que Chanel nº5 és el perfum més important de la història El logo

2.5 El seu legat………………………………………………………………32 3


2.6 La Maison Chanel……………………………………………………35 2.7 Les seves botigues de roba i perfums…………………..37 2.8 Els accesoris de Coco……………………………………………..56 2.9Frases……………………………………………………………………….59 2.10 Referències culturals i cinema………………………………65

3. Part pràctica 3.1 La pel.lícula……………………………………………………………..67 3.2 L’evolució de les passareles……………………………………70 1) Altres icones de la moda 3.3 Entrevista a Coco Chanel…………………………………………85 4. Conclusió…………………………………………………………………………87 5. Bibliografia………………………………………………………………………89

1. Introducció Cada dia hem d’afrontar en solitari la decisió, tan imprescindible com rutinària, sobre què posar-nos, com vestir-nos, quina selecció concreta de peçes escollim davant del nostre més o menys extens guarda-roba. La complexitat que representa el fet de vestir-se és més gran del que podem percebre al primer cop d’ull, ja que comporta una reflexió profunda, tant emocional com intel.lectual, que ens ajuda a decidir com volem mostrar-nos envers els altres; és a dir, a

4


construir no només la nostra imatge pública sinó també la nostra identitat pròpia. El meu objectiu del Treball de Recerca és transmetre el treball i la carrera de

Coco Chanel, tant la vida personal

com la vida

professional. Coco Chanel dona enigmàtica i atraient va ser sense cap dubte la gran inventora del Segle XX. Es va inventar a si mateixa, fins i tot el seu nom i no hi ha dubte de que va inventar també la dona que actualment coneixem, la dona moderna sense cotilles i sense prototips establerts. En aquest treball hi haurà una part teòrica i una part pràctica que aniré explicant durant el transcurs.

1.1 Hipòtesi Per què podem dir que la figura de Coco Chanel va revolucionar el món de la moda? En què va consistir la seva revolució?

2. Part teòrica 2.1 La moda femenina en el S.XIX Primera meitat del segle XIX. L’estil “miriñaque”. En aquesta primera meitat de segle es deixen d’utilitzar les mànigues de pernil, les espatlles esponjades donen pas a un major volum a la zona del canell, les cintures es van estrènyer i les faldilles van adquirir més volum i a més a més es van allargar fins al terra. 5


A finals dels anys 1850 les faldilles van canviar per què va aparèixer el

mirinyac.

Amb

aquesta

arribada,

les

faldilles

es

van

fer

extremadament amples. Els importants avenços de la indústria tèxtil i l’ús pràctic de màquines de cosir facilitaven que els “mirañiques” podessin ser encara més grans.

Segona meitat del segle XIX. L’estil “Polisón”. A partir d’aquesta segona meitat la majoria dels vestits constaven de dues peces, un cosset i una faldilla que a poc a poc li anaven afegint adorns.

La silueta natural de la dona desapareixia sota de les teles i les puntes. A partir de la dècada del 1860, la part davantera de la faldilla va quedar plana i la posterior es va engrandir gràcies a una peça interior que s’anomenava polissó. El polissó era un coixinet col·locat sobre el cul, per realçar. Les faldilles i les sobre-faldilles se solien recollir i omplir de vols i puntes en forma de cascada. Amb només uns petits

6


canvis en els detalls, l'estil polissó continuar fins als anys 90 d'aquest segle.

La Transició del Segle XIX al XX. “La Belle Époque”. Durant el període de la “Belle Époque” a Europa (1870-1914), els patrons que regien la moda eren estètics, sent secundària la comoditat i el benestar físic de la dona. Fins al començament del Segle XX la moda femenina va ser incòmoda per la utilització de la cotilla, ja que apretava tots els òrgans interns. Van sorgir les dones amb forma de “S”, que havien de portar faldes apretades, el cabell sobre el cap amb pentinats complicats i un barret per adornar.

L’ideal de bellesa femení havia de ser de pit gran, malucs amples, cintura fina i on acaba l’esquena exagerada. A finals de la “Belle Époque” apareix un altre tipus de dona. Una dona independent, que lluitava pel vot i per entrar al mercat. La vestimenta d’aquesta nova dona es va simplificant.

7


Segles XIX i XX. L’evolució de la roba interior. A principis del Segle XIX, la revolució industrial havia agilitzat la producció de béns, això va influir, entre moltes altres coses, en una millora del nivell de vida de la població i en una reducció en els preus de les peces de vestir. Així les classes socials més benestants i fins i

8


tot les classes mitjanes van adquirir nombroses peces i complements de vestir. Es va desenvolupar una estricta etiqueta social amb relació amb la forma de vestir, les senyores havien de canviar-se de roba set o vuit vegades al dia per seguir els dictats de la societat. Els següents termes, aplicats als vestits, són indicatius de les ocasions en què aquests s'utilitzaven: vestit de matí, vestit de tarda, vestit de visita, vestit de nit (per al teatre), vestit de ball, vestit d'etiqueta, vestit de casa, i finalment, roba de dormir. Es van crear nombrosos tipus de peces interiors adequats als nous vestits. A més de la camisola, van aparèixer les calces llargues o calçons, i tota la roba interior femenina es va omplir de puntes i adorns. Els mirinyacs, polissons i cotilles, tots ells imprescindibles per a la silueta esculpida del Segle XIX, es van reconvertir en nous models amb invents nous. Els acers i els molls van fer possible aquesta nova i àmplia selecció de mirinyacs i polissons, fent la seva aparició a la roba interior i desplaçant als habituals suports de tela, crin de cavall, balena, bambú i Roatán. La invenció dels objectes d'acer en 1929 va fer que les cotilles fossin realment eficaces per modelar la silueta femenina. Les dones els van seguir considerant la peça interior imprescindible fins a principis del Segle XX.

9


Primer quart del segle XX. L’alliberació de la cotilla. La Primera Guerra Mundial (1914-1918), va desmantellar de forma ràpida i completa els antics sistemes i valors socials. El sorgiment d'una classe mitjana va donar peu a un nou estil de vida. A mesura que les dones sortien de la llar per a participar plenament en totes les activitats, van rebutjar la cotilla i buscar peces més funcionals. A mesura que corria el primer terç del Segle XX, la imatge femenina canviava de manera significativa. Els pentinats van passar de complicats recollits a un tall solt, el llarg de la faldilla es va escurçar des del turmell al genoll. Les dones en buscar un estil còmode, juvenil, sense realç de la cintura, van començar a vestir-se com nois, així la novel·la “Garçonne” de Víctor Margueritte va oferir la imatge simbòlica a la qual aspiraven les dones del moment.

El pentinat curt, amb un ajustat barret campana i un vestit solt de cintura baixa, amb la faldilla fins al genoll, va caracteritzar l'estil 10


“garçonne”.

L’extremada

simplicitat

del

tall

del

vestit

es

complementada amb adorns brodats de lluentons i altres accessoris. La roba ja només interior consistia en calces, sostenidors, camisola i mitges color carn. El nou estil “garçonne”, que alhora era còmode i disminuïa les diferències entre home i dona, va començar a introduir els pantalons com peça femenina, encara que no es va popularitzar com peça de vestir fins després de la Segona Guerra Mundial.

Segon quart del segle XX. 11


De 1927 a 1930 la moda coneix un període de transició en el curs del qual s'inicia la volta a la feminitat. La faldilla que en la dècada dels anys vint es va escurçar fins als genolls, comença ara a allargar. La cintura que havia baixat fins als malucs, torna al seu lloc normal. El vestit de nit es torna més curt per davant que per darrere o bé s'inclina cap a terra per mitjà d'un faldó lateral que li dóna un perfil asimètric. De 1930 a 1935, el vestit de ciutat s'allarga fins a mitja cama, mentre que el vestit de nit toca el terra, aquest, confeccionat en tela de crèpe de ras, de mussolina, de seda llisa i d'altres teixits semblants. La Segona Meitat del segle XX. De 1945 a 1960. L'alta costura, es torna poderosa i imposa les seves lleis a una clientela entre la qual es barregen antigues i noves fortunes. Cosidores de barri i fabricants de roba s'esforcen a imitar els grans creadors per satisfer la demanda de persones amb mitjans econòmics més modestos. Durant el període d'entreguerres, les fibres sintètiques apareixen al mercat.

El

niló

es llança

després

de

la

II

Guerra

Mundial.

Posteriorment el tergal i els acrílics, proporcionen teixits lleugers, càlids, resistents i fàcils de cuidar. Tot això va modificar l'aspecte i el pes dels guarda-robes i a facilitar a les mestresses de casa el rentat i el planxat.

2.2 El precedent de Coco Chanel: Paul Poiret 12


Paul Poiret va néixer l’any 1879 a París. El seu pare dirigia un negoci de draps i la seva mare s’ocupava de la llar. Pot ser l’ambient femení de casa els Poiret (eren tres germanes i la seva mare) va fer que Paul manifestés un gust notable per les teles i els fulletons de moda dels diaris de l’època. Ell mateix explicava com gaudia quan sortia amb la seva mare i visitava les botigues de roba i cosmètics. Paul era aficionat al ballet, al teatre, a la pintura i a la decoració. Visitava les Exposicions Universals de 1889 i 1990, que li havien servit per posar en contacte propostes i sensibilitats de diferents àmibits. També els Salons de Pintura de l’època, els visitava d’una manera habitual i on va conèixer la pintura impressionista i va entrar en contacte amb artistes com Derain o Vlaminck. Quan va acabar el batxillerat, va entrar com a aprenent en una casa de fabricació de paraigües, cosa que va saber treure partit: amb els retalls que li sobraven dels paraigües realitzava a casa tota mena de peces, que després les provava sobre un petit maniquí. Comença, també a dibuixar dissenys de moda que un dia decideix ensenyar a la senyora Chéruit. Aquesta, li compra 12 models. Aquí és quan comença la seva carrera en la moda, amb un moment molt propici per què començava la “Belle Époque”. El 1896 el Sr. Doucet li va proposar de treballar en exclusiva per a ell. El primer model creat per Poiret va ser una esclavina de drap vermell, amb tires de drap retallat al voltant del coll. Es va vendre quatre vegades.

També va realitzar gran nombre de vestits de jaqueta i faldilla cenyida a la cintura, que es portaven sobre cotilles.

13


El seu salari era elevat per a un jove dissenyador. Va ser una bona època per Poiret que va acabar sent acomiadat per Doucet per una opinió negativa sobre una revista. En 1901, va tornar a entrar en contacte amb l’alta costura, és a dir, amb Gaston Worth. A Gaston, cada vegada amb més freqüència, les seves clientes li demanaven “roba de carrer” més còmode per als diferents ocis, ja que segons què feien, la roba era molt d’arreglar. El germà de Gaston no estava disposat a crear aquesta roba. És per aquesta raó que Gaston li ofereix a Poiret encarregar aquesta secció més mundana. Poiret accepta i realitza nombrosos vestits que es van vendre molt bé. Però Poiret no era ben valorat i inclús va patir algun menyspreu. Fins que en 1903 se li presenta l’ocasió d’obrir el seu propi negoci. Quan va obrir les seves portes tota la societat parisenca va desfilar per allà i una de les seves peces estrella va ser l’abric “confucius”. L’any 1906 Poiret es trallada a un carrer més ampli i, per tant, més apropiat per acollir l’afluència del públic. El local, però, no tenia ni aparadors ni rètol. Malgrat això, les grans dames de París acudien a la seva botiga. Cap a 1909, es torna a canviar de local, una casa amb uns amplis jardins que va aprofitar per fer nombroses festes. És en aquesta época quan Poiret introdueix les seves grans innovacions. Elimina l’ús de la cotilla, alliberant el cos de la dona i acabant d’aquesta manera amb la silueta en “S”. En 1911 Poiret es torna a traslladar. La primera planta estava dedicada a saló de proves i hi tenien lloc les passades de models.

Aquest local també va ser la base de les dues empreses que Poiret va crear per a les seves dues filles, per Martine, la filla petita va crear 14


Les Ateliers de Martine, i per Rosine, la gran, un negoci de perfums: Parfums de Rosine. Les dues van tenir una gran acceptació, encara que van acabar caient en desgràcia i van ser afectades amb el crack de 1929. Va ser el primer dissenyador a crear un perfum propi (es va avançar 10 anys a Coco Chanel). L'aroma de Chanel nº5 ens ha fet oblidar que va ser precisament Paul Poiret el primer dissenyador a inventar un perfum. En aquests anys Poiret inicia una sèrie de viatges per tot Europa amb els seus models, encara que el resultat d'aquestes aventures no fos satisfactori del tot. Probablement era massa modern per a l'època. Els viatges de Poiret no es van limitar a Europa. Va visitar el Marroc, i també va realitzar viatges a Amèrica. Després de la Primera Guerra Mundial, tanca la seva casa de modes, que obre de nou en 1925, per participar en l'Exposició d'Arts Decoratives

de

París.

No

obstant

això,

poc

després

tancaria

definitivament pressionat pel canvi en el món de la moda i per la pujada al tron d'una de les grans reines: Coco Chanel. Poiret es va retirar a la zona de la Provença on va escriure unes memòries que van veure la llum l'any 30 amb el nom de “Vestint l'època”. Modista, decorador, pintor, escriptor i conferenciant, va ser un artista total, un amant del color i de la vida. La seva influència en la moda ha estat inqüestionable i, encara avui dia, resulta imprescindible acostar-se a les seves creacions per tenir una visió completa de la mateixa.

15


Poiret es va arruïnar després de la Primera Guerra Mundial i va morir l’any 1944 sol i pobre a París. La seva amiga Elsa Schiaparelli va pagar el seu enterrament.

16


2.3 Biografia personal 1.1 Neixement i primers anys Va néixer el 19 d’agost de 1883 i el seu nom complet era Gabrielle Bonheur Chanel, el naixement va tenir lloc a l’hospici de Saumur. Era filla d’Albert Chanel i de Jeanne Devolle. En el moment del seu naixement el pare i la mare no estaven casats, ho van fer poc després de néixer Gabrielle. El seu pare era venedor ambulant i passava llargs períodes fora de casa, apareixent de tant en tant. D’aquesta manera van ser naixent els nens, mentre la seva mare aguantava tot això a casa sola. Van tenir cinc fills i els seus noms eren Julie, Gabrielle, Alphonse, Antoinette i Luicien. La infància de Gabrielle i la dels seus quatre germans, va estar plena de necessitats i de pobresa. La mare de Gabrielle va morir d’una malaltia molt greu (tuberculosis), quan Gabrielle tenia 10 anys. El seu pare es va desentendre completament dels seus fills, enviantlos a l’Orfenat de l’Ordre del Sagrat Cor, perquè les monges es fessin càrrec. Per això la seva partida de naixement està registrada allà amb data de 1883. L’abandonament del seu pare, la mort de la seva mare i la solitud espiritual marcaria per sempre l’actitud de Coco. “Durant la meva infància només vaig anhelar ser estimada. Cada dia pensava en com matar-me, encara que, en el fons, ja estava morta. Només l’orgull em va salvar”.

17


Gabrielle va aprendre a cosir amb molta habilitat, les seves cuidadores de l’orfenat li van ensenyar. Malgrat tot això, Gabrielle va passar uns anys terribles, ja que l’orfenat era molt estricte i rígid. Va estar allà fins als 18 anys. Es va traslladar a un internat durant 2 anys, però el canvi no va ser molt millor, ja que el propòsit de l'internat era formar les dones només per ser una bona mestressa de casa. Inici Quan Gabrielle va abandonar l'internat, es va traslladar a Moulinsa per viure i treballar fent arranjaments de confecció, a casa d'una família que tenia una merceria coneguda com a Casa Grampayre. Quan va passar el temps i va poder Gabrielle es va anar a una habitació amb la seva tieta Adrieene que era dos anys més gran que ella. Gabrielle i la seva tieta vivien felices fent els seus propis vestits i barrets.

18


De cantant a mantinguda. Es donen moltes versions sobre el canvi de nom de Gabrielle a Coco, ja que ella acostumava a explicar moltes històries, però sembla ser com la més certa que del repertori de cançons que cantava de manera despreucupada en un cafè de Moulins per als militars de Cavalleria, va ser qui li va donar el seu famós nom, ja que una de les cançons que cantava i que aixecava més aplaudiments era una cèlebre canço que Gabrielle cantava amb una especial gràcia i que es deia “Ko ko ri ko”. Com en les dues apareixia en la tornada la paraula Coco, el públic i els seus amics de la guarnició van acabar cridant-la “la petite Coco”. L'objectiu de Coco era guanyar diners ràpid i fàcil, per aquest motiu va accedir a exercir durant tres anys de cantant en un cabaret on va conèixer a molta gent influent i així treure el màxim de diners als seus amants, per què ella somiava arribar a ser una famosa modista.

19


Amants i empresària. El primer amor de Gabrielle es deia Etienne Balsan, militar de 24 anys. Etienne ja tenia un amant oficial, però Coco no li va importar i no va dubtar d’iniciar una relació sobretot perquè esperava que la introduís en el món de la gent influent i no li importava el més mínim que tothom sapigués que era el seu amant i que li pagava la seva primera botiga de barrets a París.

Etienne Balsan

En unes de les festes que organitzava el seu amant, Coco va conèixer a Arthur Capel al qual li deien Boy. Tenia mines de carbó a Newcastle, és a dir, era un home molt important de negocis. Boy es va sentir atret per Coco des del primer moment i no va dubtar a oferir-li a ella el seu apartament de París. Coco havia desitjat ser la seva esposa, però això mai va ocórrer, tot al contrari, Boy va preferir casar-se amb una aristòcrata com ell. Coco va seguir sent la seva amant. Capel va tenir un tràgic accident

20


en què va perdre la vida quan s’anava a reunir amb ella. Posteriorment Coco va voler visitar el lloc de l’accident només per veure les restes cremades del cotxe. Després d’aquesta pèrdua Coco no va tenir cap tipus de relació amorosa amb cap home en molt de temps.

Boy i Gabrielle Amb l’ajuda d’aquests homes, Coco va esdevenir una gran senyora, estava molt sol·licitada per l’aristocràcia. També es va relacionar amb el Duc de Windsor el qual li va fer una proposta de matrimoni. Coco va rebutjar aquesta proposta amb aquesta frase: “Hi ha hagut moltes duquesses de Westminster, Chanel hi ha una sola”. Van seguir sent amants fins a finals de 1930. Durant tot aquest temps va conèixer a molts artistes de l’època com Ígor Stravinski, el coreògraf rus Sergéi Diaghilev, George Bernard Shaw i Jean Cocteau.

21


Coco representava i així la veien com una pionera del feminisme que estava disposada a trencar amb tot el que estava establert. Stravinski es va enamorar perdudament d’ella però ella no, pel que es va haver de conformar amb la seva amistat i van quedar com amics. Stravinski va presentar a Coco al conde Dimitri de Rússia amb el qual va tenir un romanç molt apassionat.

Stravinski

Relació amb els nazis Coco va creure convenient no dissenyar i tancar les botigues durant el temps que va durar la Segona Guerra Mundial. Deia: “No són temps per a crear vestits”. Coco Chanel es va retirar i es va mudar a l’Hotel Ritz de París amb el seu nou pretendent, l’oficial nazi Hans Gunther von Dincklage.

22


Hans Gunther von Dincklage. Només els seus perfums i les seves joies van seguir sent venuts en les boutiques existents. Quan França va caure sota el control de l’Alemanya Nazi en 1940, els nazis van fer de l’hotel Ritz la seva oficina centrar d’aquest país. Pierre Wertheimer i la seva família van fugir a Estats Units, i abans que Coco pogués prendre el control total sobre Parfums Chanel, ell va fer un “poder ari” per a l’empresa. A París es van difondre rumors i xafarderies sobre la relació de Coco amb els alemanys “en termes més que amigables”. Segons ell “la intel.ligència alemanya va enviar a Coco a visitar el primer ministre britànic Winston Churchill com a part d’una missió secreta pacífica. Chanel va ser immediatament arrestada després de l’alliberament de França, però Churchill va intervenir i va ser deixada anar”. Després de la caiguda del règim nazi, els francesos es van venjar dels seus compatriotes que hi havien col·laborat amb el nazisme. Coco era una d’ells, per la qual cosa va escapar a Suïssa. Aquest romanç li va ocasionar la vergonya d’un procés per col·laboracionisme del qual va poder sortir airosa perquè, com va sostenir el seu advocat en defensa 23


seva, “va ser tot per amor”. El procés viscut en aquests anys la va marcar profundament i no va aconseguir recuperar-se fins a deu anys després.

La seva mort Va morir als 87 anys, sola com va viure, acompanyada del seu assistent personal el 10 de gener de 1971, en una habitació de l'hotel Ritz que era des de feia anys el seu domicili, on vivia, amb vistes sobre la Place Vendome. Coco va sortir a passejar i quan va tornar es va asseure a veure la televisió mentre li preparaven el sopar. Coco va apagar la televisió i es va anar al llit una estona i de sobte va cridar a la criada perquè la socorregués. Quan va arribar a l'habitació i li estava preparant l'agulla Coco li va dir "així és com es mor". Coco Chanel va ser enterrada a Suïssa. Actualment la casa de moda Chanel segueix funcionant a tot ritme seguint la moda més actual de la mà de Karl Largerfeld.

24


El relleu de Coco: KARL LAGERFELD Karl Otto Lagerfeld va néixer el 10 de setembre de 1938 a Alemanya. És un dels dissenyadors de moda més influents de la segona meitat del segle XX. Gran part de la seva popularitat a la firma Chanel. També ha treballat per les cases de moda Fendi i Chloé. És conegut com el Kaiser de la moda. Als 17 anys va ser contractat pel Pierre Balmain i va treballar per la marca durant tres anys. També va treballar en altres firmes com Valentino, Charles Jourdan, Jean Patou i Krizia, però el seu reconeixament mundial va venir per la seva entrada a Chloé, on va estar 20 anys. Va ser als anys 80 quan es va incorporar a la casa Chanel i en 1984 crea la seva pròpia firma de moda. Lagerfeld va tenir una obsessió amb estar prim, obsessió que li va portar perdre més de 40 kilos en poc més d’un any.

25


CAROLINA DE MONACO És una de les dones que acepta amb més orgull el pas dels anys. És fidel al seu estil juvenil, elegant, i amb un toc hippie, que també han heretat els seus fills. És una de les dones més maques de les cases reals als seus 56 anys.

26


Els termes que millor la defineixen a la princesa de Mónaco són elegància i estil. A més de princesa, és mare exemplar, jove àvia i és un dels referents d’estil més copiats a nivell internacional. És la musa del modiste Karl Lagerfeld, que no dubte en aconsellarla pel que fa a estilisme, a l’hora d’acudir a tots els events, bodes reals, i fins i tot a la seva vida quotidiana, en la que tampoc falta Chanel.

El vestit que porta Carolina de Monaco és Chanel.

27


El conjunt que porta Carolina de Monaco ĂŠs Chanel

28


2.4 Biografia professional A) L’estil Chanel El primer que va fer Coco va ser suprimir la cotilla del vestit femení per donar més llibertat de moviments a les dones. Dos anys més tard va introduir el punt en les seves col.lecccions, un teixit que ningú havia utilitzat fins aleshores per a l’alta costura però que va encantar als seus clients. Les seves innovacions van anar encara més lluny: no només es va atrevir a escurçar la longitud de les faldilles i a descobrir el turmell femení, sinó que va forçar les dones a tallar-se els cabells quan una nit va aparèixer a l’Òpera amb el cabell curt.

29


En aquest innovador estil va realitzar faldilles prisades d’estil mariner, vestits de cintura baixa, impermeables i, fins i tot, pantalons femenins. Va ser ella qui va llançar l’impermeable, la sabata de punta rodona, i per descomptat, la bossa amb cadenetes daurades que es portava en bandolera. Va crear també el vestit negre (la petite robe noire). El 1925 va crear un conjunt que es va convertir en l’estrella de la signatura: un vestit amb faldilla i jaqueta a joc, de màniga llarga, sense coll i un acabat en sanefa. Un altre de les aportacions de Chanel a la moda femenina va ser la sabata de taló baix. Va ser un llançament revolucionari en plena dècada dels anys cinquanta. Al costat de Raymond Massaro va col.laborar en la creació d’un model de sabata realitzat en dos tons: el cos i la part del taló eren de color beix per allargar òpticament la cama, mentre que la puntera de color negre feia que el peu semblés més petit. En definitiva, Coco Chanel va crear molts clàssics de la moda. El principal va ser el Chanel “suit”, el vestidet negre, el suèter amb coll de tortuga, les gavardines i les jaquetes (“french coat”) que abans eren només per als homes. B) Icona de la Moda Criticava l’estricta moda que seguien les dones i assegurava que l’elegància a la roba significava “llibertat al moure”, i aquesta va ser la seva condició dels seus dissenys, va decidir fer el seu propi estil fins a esdevenir una de les grans dissenyadores del segle XX, tan transcendental com Christian Dior i altres que la van seguir. Coco va eliminar la moda recarregada que imperava, dissenyant peces molt senzilles, còmodes, de línies rectes, però amb un toc 30


d’alta distinció, la seva moda va ser ràpidament adoptada per l’encastellat públic parisenc. Samuel Goldwyn, a qui va conèixer per mitjà del gran duc Demetri Romanov, la va contractar per un milió de dòlars perquè vestís a les seves grans muses com Katharine Hepburn, Grace Kelly, Elizabeth Taylor i Gloria Swanson. Aquestes qüestions la van portar a inventar l’estil que li va ajudar a aconseguir la dona del segle XX, una dona treballadora, independent, que necessitava robes còmodes i sòbries per anar a la feina, un vestuari que li fes sentir elegant però sense deixar de sentir-se dona atractiva. El color negre, es va començar a veure en la roba de diari de les dones. Les dones de París van seguir els seus passos i més tard els seus llegendaris dissenys van trobar el camí als guarda-robes de les dames de moltes parts del món. La llegenda Chanel havia començat. C) La creació del Perfum nº5 Va ser el primer perfum que era creat per un modista. Era absolutament diferent del que s’estilava en aquella època. Corrien els anys 20 quan Coco Chanel va encarregar al perfumista Beaux que creés un perfum “que no s’assemblés a cap”. De les mostres que li van lliurar, es va quedar amb la mostra número 5. D’aquesta decisió va sorgir un mite que avui segueix més viu que mai. Es diu que Beaux va trobar la inspiració olfactiva d’aquest perfum cap a 1920. Era l’època del sol de mitjanit i el perfumista va intentar capturar la frescor que desprenen els rius i els llacs durant aquelles dates.

31


Al principi, el perfum va ser distribuït entre les amigues de Coco Chanel i les millors clientes de la seva famosa boutique d’alta costura. “Una dona sense perfum és una dona sense futur”. Amb aquesta frase determinava Coco Chanel la importància que sempre li va donar a què cada dona tingués el seu propi aroma. Va llançar la fragància perquè li semblava que, sense perfum, la imatge d’una dona no era completa. Fidel a la seva forma de parlar descarada i un punt llenguada, donava al perfum dos sentits: com a complement a la pròpia imatge i com a arma de seducció. “Posa’t perfum on vols que et facin petons”. Marilyn Monroe, va afirmar que per anar-se’n al llit només portava posades unes gotes de la mítica aroma. El cost de la seva producció és elevat i competeix dignament contra Versace, Cartier, Louis Vuitton, etc. Carole Bouquet, Catherine Deneuve, Audrey Tautou, Nicole Kidman, Keira Knightley i Marilyn Monroe van ser algunes de les persones que van participar en les campanyes publicitàries. Brad Pitt es va convertir en el primer rostre masculí del perfum, fins a la data, l'únic. Després del seu primer perfum, que va sortir al mercat en 1921, van aparèixer els seus primers maquillatges: una barra de llavis i un coloret. El No.5 només va ser el primer d’una sèrie de perfums que, fins avui, no ha deixat de créixer. Com a novetat, aquest primer va tenir una composició trencadora on, per primera vegada i per exprés desig de la pròpia Coco, es van usar aromes artificials, creats al laboratori. El perfum Chanel No.5 pertany a la família floral-aldehid. Els seus ingredients més importants són el gessamí i nerolí de Grasse, el 32


ylang-ylang de les Illes Comores, la rosa i notes de fusta de sàndal, vainilla i vetiver. La Maison francesa assegura la qualitat del seu No.5 controlant i comprant tota la producció anual de gessamí de la regió de Grasse, d'on surten les flors més exquisides de la indústria perfumística mundial. Flascó igual de sobri que un flascó de laboratori, de línies depurades i angles corbs geomètrics, el flascó dissenyat per Mademoiselle Chanel és un model de simplicitat. L’ampolla del N ° 5 s'imposa per la seva elegància. Després del mític “Chanel nº5”, s’ha creat una col.lecció que amb el temps es basa en el “Chanel nº19”, “Chanel nº22”, “Cristalle”, “Coco” i “Allure”. Per als cavallers va crear, en primer lloc, “Pour Mousier”, augmentant la seva col.lecció amb les fragàncies “Anteus”, “Egoiste” i Platinum Egoiste” i, recentment, “Bleu”. Els tècnics de Chanel asseguren que si Coco Chanel estigués viva no es decebria del Chanel N º 5 actual.

33


Cinc raons per les que Chanel nº5 és el perfum més important de la història. 1. Primera fragància moderna: el nº5 va ser el primer a portar el nom de la marca imprès en el seu envàs. Aquest recurs de lligar el producte al carisma de la persona i al llegat de la seva marca, ara tan recurrent en la indústria cosmètica, va ser, com tantes altres coses, obra de Chanel.

34


Al seu creador, Ernest Beaux, li devem la invenció del primer perfum amb aldehids, les substàncies químiques que van aconseguir que el 5 no pogués associar-se amb l'olor de res conegut. 2. Primer cosmètic 'abstracte': expliquen que Chanel va crear aquesta aroma per tenir sempre present l'absència del seu estimat Boy Capel, que acabava de morir. Expliquen també que li deu el seu nom la seva superstició amb el número cinc i a l'elecció de la cinquena mostra que li va ensenyar Beaux. Però una història tan personal va saber concretar-se en una aroma desconegut, un nombre que, a priori, no revela res del contingut i una ampolla geomètrica i minimalista més a prop de l'abstracció i el cubisme de les avantguardes que de la riquesa amb què es decoraven els cosmètics de l'època. Potser per això és també el primer perfum en què importa tant o més el seu envàs que el perfum mateix. És possible que molts no recordem a què fa olor el 5, però tots evoquem la seva ampolla immediatament. Una olor visual, un nombre carregat de simbolisme, una forma pura que evoca records íntims, una aroma impersonal que sorgeix d'una emoció individual. L'abstracció necessària per a romandre aliè a les modes i els capricis i la concreció fonamental en qualsevol producte que s'apliqui sobre la pell. 3. Primer producte aspi racional: en 1934 va sortir al mercat la versió en miniatura, per portar a la bossa, i sobretot, perquè totes aquelles dones que ho desitjaven des de fa anys poguessin fer-se amb una mostra assequible. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial i l'ocupació nazi, Coco va decidir regalar el perfum als soldats americans que tornaven a casa. A la seva botiga parisenca es van crear cues interminables d'homes que volien regalar l'essència del luxe de París al seu retorn. 'Chanel parfums' ja no pertanyia a la dissenyadora, sinó als germans Wertheimer, i aquest estratagema li

35


va servir tant per tornar a lligar el seu nom al producte com per fer callar els rumors de traïció que li precedien des de l'inici de la guerra. Des de llavors, el n º 5 ha estat vinculat a l'aspiració, la celebritat i al desig de pertinença a una marca encadenada al luxe i a l'exclusivitat extrema. Chanel va aconseguir que la seva signatura fos una de les poques que va sobreviure a la guerra i va posar en marxa la maquinària de les llicències que tants beneficis reporta a la indústria de la moda des de llavors. 4. Primer protagonista cinematogràfic:

els fashion films s'han

convertit actualment en l'eina publicitària preferida de les marques, però ja als 70 Catherine Deneuve li parlava a la càmera de la relació íntima que establia amb el seu perfum. Pocs anys després, Ridley Scott filmava l'empremta que l'aroma de Carole Bouquet deixava al seu pas. Fa una dècada Baz Luhrmann feia de Nicole Kidman la protagonista de n º 5, the Film, el tràiler d'una pel · lícula imaginària i Jean Pierre Jeunet retratava el viatge nostàlgic d'Audrey Tatou. Ara que les principals firmes de moda s'alien amb directors reconeguts i propaguen el seu missatge en curtmetratges de ficció, Chanel contracta Brad Pitt perquè sigui el primer home a anunciar un perfum femení. 5. Primer perfum objecte d'una exposició: n º 5 Culture Chanel, la celebrada recentment al Palais de Tòquio, prova que aquest perfum s'ha convertit per dret propi en un objecte cultural. Des de les obres d'artistes

-amics

com

Apollinaire,

Picabia

o

Piccaso

que

van

influenciar el seu peculiar procés creatiu fins l'empremta que el mateix producte va deixar posteriorment en artistes com Warhol. L'exposició tracta d'aclarir els antecedents i el llegat del perfum a través de les connexions de la dissenyadora amb la cultura. Com afirma el seu comissari, Jean Louis Froment, la seva és una història 36


"que afecta països, jardins, llibres, poemes i moviments artístics" Una olor que traspassa per primera vegada el llindar d'un museu per a ser contemplat i demostra que la moda, algunes vegades, fabrica objectes capaços de sobreviure. d) El logo Aquest logo és una part important i reconeixible de Chanel. Un símbol que és copiat i imitat a tot el món. Un podria pensar que els dos C corresponen a les inicials de Coco Chanel, però no és gairebé així. De fet, ella va descobrir, durant una visita que va passar al castell de la seva amiga Irene Bretz, un ric americà, a qui li encantava organitzar moltes nits a principis de 1920. El seu amic americà, li va donar permís per utilitzar les lletres entrellaçades, que es van posar en un dels arcs del castell, el Castell cremat al voltant de Niça.

2.5 El seu legat Gabrielle Chanel va morir el 10 de gener de 1971, a 88 anys. La direcció de l’empresa va quedar en mans de Yvonne Dudel, Jean Cazaubon i Philippe Guibourge. La companyia va seguir tenint èxit regular i Jacques Wetheimer va comprar tota la Casa de Chanel. Es diu que no va donar-li molta atenció a Chanel, ja que estava més concentrat en els cavalls. No obstant això, la influència de Coco no va desaparèixer amb la seva mort. Alain Wertheimer, el fill de Jaques, va substituir al seu pare i ara ell era qui dirigia la Casa de Chanel, el 1974.

37


El perfum de Chanel Nº5 va ser valorat com una mediocre fragància per dones desfasades. Alain va reformar les vendes de Chanel Nº5; és a dir, va disminuir el nombre de tendes que venien el perfum, de 18.000 a 12.000. A més a més, va invertir molts diners en publicitat per als cosmètics de Chanel. El que va suposar una exclusivitat per Nº5 i les ventes es van disparar. Gràcies a ella i al seu extens legat podem destacar el look mariner: va descobrir el famós suèter de ratlles horitzontals blaves en els pescadors de Normandia. El look mariner el va convertir en un emblema del look casual chic que avui en dia veiem pel carrer. També podem destacar Little Black Dress (LBD), que és una de les prendes més importants de Chanel, que a més de 80 anys de la seva creació és un look infalibre i elegant per a qualsevol ocasió. Tant el seu legat com la seva vida personal són molt interesants i ben conegudes per tots els amants tant del cine com de la moda, però hi ha algunes coses que no són tan populars, però no per això han de ser menys interessants: -

L’emblema de la marca des de 1960 és una flor que s’anomena Camelia.

-

De 1934 fins a 1971 va viure en una suite de l’hotel Ritz de París i actualment es conserven els mobles i la decoració que ella tenia. Aquesta suite és coneguda com la suite Coco Chanel i és considerada com una de les suites més cares del món.

-

La vista de la seva suite donava a la plaça Vendome, lloc on es diu que Gabrielle es va inspirar per dissenyar l’envàs del perfum Chanel Nº5.

38


-

La cadena i el brodat de rombes són característiques dels bolsos Chanel. Aquests bolsos són uns clàssics que es van crear el 2 de febrer de 1955 i que d’aquí esdevé el seu nom: model 255.

39


2.6 La Maison Chanel El 1915 va obrir a Biarritz (França) amb molta reputació la seva primera Maison. Aquesta boutique tenia una luxosa clientela que havia abandonat París per culpa de la guerra. La Maison Chanel era símbol de l’elegància francesa.

40


41


2.7 Botigues de roba i perfums Les boutiques de Chanel són una verdadera representació de l’elegància. Tot està perfecte i impolut. La majoria de les tendes les dissenya Peter Marino, i han aconseguit combinar la modernitat i

el minimalisme amb les referències

clàssiques i més barroques pròpies de Gabrielle, respecte a la decoració. La botiga Coco Chanel disposa de més de 1500 estableciments en les ciutats més importants del món. En les botigues Chanel ofereixen prendes de roba, perfums i joies del més alt nivell a clients que els hi agraden productes de luxe i disseny exclusiu. La mateixa cura que possen al disseny de les seves creacions o a la decoració de les botiguen ho possen a la selecció de personal que vol treballar a Chanel. Entre els avantatges de treballar a Chanel destaca l’adquisició de coneixements de la moda prêt-à-porter més exclusiva, treballar en un ambient de treball elegant i l’experiencia laboral dins d’una de les empreses més rellevant en el món de la moda.

1. Boutique Chanel en Barcelona: Passeig de Gràcia, 70 08007 Barcelona, Espanya.

42


2. Boutique Chanel en Madrid: Calle Ortega y Gasset, 14 28006 Madrid, Espanya.

43


3. Boutique Chanel en Paris: 18 Place Vendôme, 75001.

21 Rue du Faubourg Saint-Honoré, 75008. 25 Rue Royale, 75008. 31 Rue Cambon, 75001. És la primera boutique Chanel.

44


42 Avenue Montaigne, 75008.

4. Boutique Chanel en Nova York: 737 Madison Ave, New York. 45


129 Spring St, New York.

5. Boutique Chanel en MilĂ : Via Sant'Andrea, 10, 20121.

46


6. Boutique Chanel en Berlin: Kurf端rstendamm 188, 10707.

7. Boutique Chanel en Londres: 278-280 Brompton Rd, London SW3 2AB.

26 Old Bond St, London W1S 4QD.

47


8. Boutique Chanel en Sidney: 70 Castlereagh St, Sydney NSW 2000.

Perfums femenins de Coco Chanel: Eau de Parfum: realitzat també per Ernest Beaux el 1986. Es tracta d’una reinterpretació on es dóna un toc suau de vainilla. Eau de Toilette: Ernest Beaux l’any 1924 va crear la colonia per la intensitat del Neroli de Grasse i també per la prolongació del Vetiver i la Vainilla. Eau Première: Es tracta d’una nova interpretació olfactiva, una harmonia sedosa que revela la faceta dolça i delicada del Nº5. Chanel Nº19: va ser desenvolupat per Henri Robert en 1970, va ser l’últim perfum triat personalment per Gabrielle Chanel, qui volia una creació atrevida. Gabrielle Chanel va néixer un 19 d’agost sota el 48


signe de Leo, i va ser la xifra que va utilizar per batejar aquest nou perfum de fort caràcter. Chanel Nº19 opta per una arquitectura angular, sense adorns. El flascó més llarg, imprimeix una dimensió majestuosa i elegant a aquesta fragància plena d’encant i de determinació. Recomanat per a ús durant la nit. El producte va dirigit a dones de 25 a 45 anys, amb un nivell socioeconòmic alt - molt alt. Composició Família olfactiv: Floral – Verd. Notes de sortida: galbanum, Jacint, Neroli, Bergamota. Notes Mitjanes: Gessamí, Rosa, Muguet, Iris.

Coco Mademoiselle: és la moderna encarnació de l'esperit de Gabrielle Chanel.Va ser creat per Jacques Polge el 2001 és un perfum oriental-fresc compost per una barreja de notes orientals i fresques.

49


Jacques Helleu, director artístic en Chanel, va escollir el llegendari flascó multifacètic, de línies despullades i esculpides, la seva transparència deixa entreveure la puresa de la fragància. Es tracta d'un perfum dirigit a noies de 20 a 35 anys amb un nivell socioeconòmic alt. Recomanat per a sortides romàntiques. Composició Família olfactiva: Xipre – Floral. Notes de sortida: Taronja, Bergamota. Notes Mitjanes: Rosa, Gessamí. Notes Base: Pàtxuli, Vetiver. Després de Coco, Coco Mademoiselle és un homenatge a la personalitat contrastada de Gabrielle Chanel, i una afirmació de la feminitat. Un perfum lluminós, fresc i sofisticat per a una dona chic i emancipada, amb un encant profundament sensual.

50


Allure: és un perfum, de l’any 1996, oriental que posseeix nombroses facetes caracteritzades per una gran varietat de matèries primeres naturals. Recomanat per a ús durant tot el dia. Composició Família olfactiva: Oriental – Vainilla. Notes de sortida: Bergamota, Mandarina, Préssec. Notes Mitjanes: Rosa, Gessamí. Notes Base: Sàndal, Vetiver, Vainilla. "Cada dona té el seu

allure" (elegància, distinció), el seu encant

distintiu. "Chanel Allure" és sinònim d'excel·lència, d'encant, de carisma. Una seducció natural sense artificis. No hi ha edat per a la "allure", ni es requereix cap indumentària en particular. Només cal ser un mateix. Chanel va voler utilitzar imatges de diverses dones anònimes

per

representar

aquest

perfum

de

múltiples

cares

olfactives. L'únic que tenen en comú aquestes dones és la seva incomparable "allure". Pel que fa a la gamma de productes, compta amb Eau de toilette, eau de parfum i el parfum. A més compta amb: Allure Sensuelle: una interpretació alhora més íntima i carnal de Allure, de 2006. Descrita com un delicat buquet oriental, es construeix al voltant de sis facetes: oriental (vainilla Bourbon, pàtxuli ambarat, nota sensual), fresca (cítrics), floral atemporal (rosa, gessamí, iris),

fruita (fruita

confitada),

amaderada

(vetiver)

i

especiada solar (encens, baia rosa). 51


Al flascó trobem de nou les formes de Allure, però amb la sensualitat afegida que aporta un to porpra lacat. Recomanat el seu ús per deixar estela al passar. Composició Família olfactiva: Oriental – Floral. Notes de sortida: Bergamota, Mandarina Baya Rosa. Notes Mitjanes: Gessamí, Rosa, Iris, Vetiver, Fruita Confitada. Notes Base: vainilla Bourbon, Pàtxuli ambarat, Encens. Amb Allure Sensuelle, Chanel harmonitza voluptuositat i lluminositat. Concebuda per Jacques Polge, aquesta fragància revela una creació sensual i enigmàtica. Allure Sensuelle, tota la llum d'Orient en un perfum. Pel que fa al target és el perfum de chanel més global, és a dir, s'adreça a dones de totes les edats, de nivell econòmic alt.

Desenvolupat en 2003, Chanel Chance és un perfum compost per una barreja de notes florals. Chance és com una esfera ideal carregada 52


d’aromes inefables, jacint, mesc blanc, baia de rosa, gessamí, Vetiveria fresc, cedre, absolut d'iris, ambre de pàtxuli. Una fragància de color rosa lleument nacrat, dins d'un flascó arrodonit, símbol del cercle de l’atzar que ens proporcionen les chances, « l'única manera que pot existir costat de la figura d'angles rectes del flascó del No 5 » . Des

d'un

punt

de

vista

olfactiu,

Chance

és

un

conjunt

de

combinacions i amalgames sorprenents: les ones de frescor es conjuguen amb notes florides, per després fusionar-se amb elements sensuals, especiats i apetitosos. Chance, la fragància de Chanel, posseeix un nom evocador i afí al de la marca mítica. Composició Família olfactiva: Xipre – Floral. Notes de sortida: Baya de Rosa, Llimona. Notes Mitjanes: Jacinto, Gessamí, Iris. Notes Base: Ambre, Pàtxuli, Vetiver, Almesc Blanc.

53


Pel que fa a la gamma de productes, compta amb l'Eau de toilette, i l'extracte. A més compta amb Chanel Chance Eau Fraîche, un perfum romàntic i contemporani creat per Jacques Polge per Chanel. La nova fragància de Chanel és fresca, lluminosa. El flascó rodó emblemàtic, de tonalitat verd, alegre i exòtic, amb una transparència que ho fa tendre. Té aromes de poncem, jacint d'aigua, gessamí, fusta de teck, vetiver, pàtxuli ambarí i almesc blanc. Totes aquestes substàncies la fan una fragància floral, brillant i refrescant. La línia chance és més juvenil i fresca, dirigida a dones de 20 a 35 anys, de nivell econòmic mitjà-alt. Els perfums masculins més reconeguts són: Pour Monsieur: Desenvolupat per Chanel en 1955, Pour Monsieur és un perfum compost per una barreja de notes chipradas i especiades, les notes de cap, subtilment acidulades, combinen la llimona de Sicília i el neroli de Grasse. El cor revela una nota especiada de cardamom i coriandre. Les notes de fons, de tipus xipre i fusta, es componen de molsa de roure i de cedre de Virgínia. Recomanat per a ús durant la tarda o nit. Composició Família olfactiva: Hespéride – Aromàtic. Notes de sortida: Llimona, Revetlla, Neroli, Taronja. Notes Mitjanes: Cardamom, Coriandre, Alfàbrega, Gingebre. Notes Base: Molsa de roure, Cedre de Virgínia.

54


Pour Monsieur de Chanel és una fragància clàssica, indiferent a les modes efímeres. Aquest perfum, creat amb gran saviesa, es desplega al llarg de tot el dia amb una sorprenent subtilesa. És un petit detall secret

de

l'home

elegant,

que

recalca

amb

discreció

el

seu

refinament. Dirigit a homes madurs de 30 endavant, amb un nivell socioeconòmic alt- molt alt

Egoiste: de 1990 és una barreja de notes especial és, enfustades i avainillades, la sortida vigorosa i fresca es compon de mandarina i fusta de rosa, convertint-se a continuació en un misteriós i càlid desplegament de rosa turca amb coriandre. La composició cobra tota la seva amplitud en el persistent tema central: el sàndal de Mysore que s'imposa, intens, sostingut per la vainilla i la llavor de ambrette. Recomanat per a ús durant la tarda o nit. Composició Família olfactiva: Fusta – Especiat. Notes de sortida: Mandarina, Fusta de rosa, Coriandre. Notes Mitjanes: Rosa turca, Clavell, Canela. Notes Base: Sàndal, Vainilla, Ambrette. 55


Egoiste és una eau de toilette de forta personalitat, amb un acord d'espècies, fustes i vainilla que desafia el món de fragàncies masculines conservadores. Egoiste és la

fragància d'un home

determinat, darrere del millor per a si mateix, un home exigent amb si mateix i amb els altres, que viu la seva vida amb passió i conrea amb el seu esperit un art de viure personal, d'una edat compresa entre 30 i 50, i de nivell socioeconòmic alt. Dins de la gamma de Chanel Egoiste podem trobar el gel de bany, l'estic desodorant i el after shave.

El 2003 Chanel crea Platinum Egoiste compost per una barreja de notes aromàtiques i afustades, la sortida tradicional de romaní, petitgrain i neroli envolta la lavanda clàssica, associada amb notes verdes de galbanum i de sàlvia. El fons càlidament afustat és de molsa d'arbre, vetiver, cedre i labdanum.

56


Creat després de Egoiste, Platinum Egoiste és fàcil de portar, com una fragància de tipus "fougère", fresca i bastant clàssica, el nom provocador torna inoblidable, adreçada a home de 25 a 50 anys de nivell socioeconòmic alt. Recomanat per a ús durant el dia.

Composició Família olfactiva: Fusta - Floral Mesc. Notes de sortida: Romero, Petitgrain, Neroli, Lavanda. Notes Mitjane: Galbanum, Salvia esclarea, Gerani. Notes Base: Cedre, Sàndal, Molsa de roure, Ambre. Platinum Egoiste va ser batejat amb aquest nom perquè, segons les dones, l'egoisme és el defecte més característic dels homes. La publicitat, un espot realitzat per Jean - Paul Goude, va quedar impresa en les memòries. Els homes són tots egoistes, cadascú a la seva manera. Com el platí que simbolitza l'energia, la llum i la masculinitat, cada un té una brillantor particular. També compta amb una àmplia gamma de productes com, l'esprai i l'estic desodorant, la loció i el after shave.

57


Allure Homme Cologne Sport de 2007 de Jacques Polge és una aigua tònica i resplendent que interpreta amb frescor l'estela amaderada de Allure Homme Sport. Una bafarada de benestar". Una aigua proposta en un format generós per utilitzar-la sense moderació. Una aigua assolellada, suau i elegant al voltant d'una explosió de cítrics (mandarina, llimona, aranja, bergamota). La fragància es fa càlida amb la resina elemí de Manilla, amb un toc d'espècies, de cedre i d’almescs blancs. El flascó és transparent amb una tapa de crom anellat de negre, en una caixa grisa metàl · lic. Composició: Família olfactiva: Hespéride – Aromàtic. Notes de sortida: Mandarina, Llimona, Aranja, Bergamota. Notes Mitjanes: Elemi, Nota especiada. Notes Base: Cedre, Almescs blancs.

58


Allure Homme Édition Blanche creada el 2008 pel perfumista Olivier Polge. La Edition Blanche de Allure pour Homme és una colònia elegant i tònica composta al voltant d'una faceta fresca exacerbada i un deixant delicadament oriental. La Edition Blanche de Allure pour Homme és una colònia elegant i tònica composta al voltant d'una faceta fresca exacerbada i un deixant delicadament oriental. La fragància a " si ": Entre les 4 facetes originals de Allure pour Homme (fresca, amaderada, especiada, oriental), la faceta fresca és la més poderosa i és la que caracteritza la fragància, gràcies a la llimona ia la bergamota. Depurada, molt més vivaç, la fragància evoluciona cap un deixant de fava tonka, sàndal i una nota de vainilla de Madagascar. Tota la gamma allure homme va dirigida a un home jove d'un nivell socioeconòmic alt. Composició: Família olfactiva: Oriental. Notes de sortida: Llimona, Bergamota. 59


Notes Mitjanes: Pebre blanc, Pebre rosa, Gingebre, Cedre. Notes Base: SĂ ndal, Fava Tonka, Vainilla, Almescs blancs.

60


2.8 Els accesoris de Coco Coco Chanel va ser responsable de la creació i introducció de peces revolucionàries al guarda-roba femení, però no oblidem que el seu inici va ser amb accessoris. Les peces de Chanel són desitjades per milions de dones, però hi ha unes peces clàssiques que podem identificar ràpidament amb la marca i que constitueixen un objecte de desig com la petita bossa “capitoneada” i els collarets de perles. La petita bossa “capitoneada” És un petit sobre de cuir que sosté l’espatlla per una fina i llarga cadena amb un detall de cinta de cuir entrellaçada en els tons preferits de Coco: cafè, negre, beix i blau marí. Sense dubte és una de les creacions més recordades de Chanel i una peça que, encara, continua vigent fins al dia d’avui.

61


Els collarets de perles Chanel era impulsora de la idea que les joies haurien de ser utilitzades com a adorn i no com a símbol de riquesa. Coco Chanel va crear peces simples, elegants i “fàcils d’usar”. Unes de les seves preferides eren les perles. Coco les va utilitzar per crear els seus famosos collarets i perles, formats amb diverses línies de perles i el logotip de la marca a un fermall daurat. Avui en dia les seves línies d’accessoris s’han diversificat de tal manera que cobreixen des de les més delicades joies i rellotges, elegants sabates i bosses, fins a complements per a esport. Recordada com pionera i representació mateixa de l’estil, coneguda per encunyar algunes de les frases més famoses, eterna solitària amb mil aventures amoroses, Coco Chanel continua regnant a la Maison i inspirant a milers de dissenyadors.

62


2.8 Frases Moda La moda es passa de moda, l’estil mai.

La

moda

és

com

l’arquitectura:

es

tracta

d’una

qüestió

de

proporcions.

63


La moda està al cel, al carrer, la moda ha de relacionar-se amb les idees, amb la nostra manera de viure, amb el que està passant.

L’elegància no consisteix en posar-se un vestit nou. L’elegància és negativa. La simplicitat és la clau de tota elegància. La moda reivindica el dret individual de valoritzar l'efímer. El bon gust fa malbé certs valors espirituals autèntics: com el propi gust. Tot és possible i tot està permès, sempre que existeixi una certa idea de la elegància. Dona El perfum anuncia l’arribada d’una dona i allarga la seva marxa.

64


Vesteix vulgar i només veuran el vestit, vesteix elegant i veuran la dona.

Una dona pot donar-ho tot amb un somriure i recuperar-lo després amb una llàgrima. Una dona sense perfum és una dona sense futur. Posa’t perfum on vols que et besin. No existeixen dones lletges, només dones que no saben arreglar-se.

65


Que importa l’edat! Avui som les dones que vam ser i les dones que serem. Una dona té l’edat que es mereix. Coco Chanel va demostrar que les dones eren algú; que no només estaven al món per lluir el que els modistes dissenyaven, sinó que també elles eren capaces de crear. Coco va canviar radicalment l’apariència de la dona i va crear la base de la moda moderna, al mateix temps que canviava la mentalitat femenina: defenia la manera de vestir més còmoda, i en definitiva, una concepció de la dona més lliure. Amor Les dones necessitem la bellesa perquè els homes ens estimin, i l’estupidesa perquè nosaltres estimem als homes.

Hi ha temps per a treballar i temps per a estimar i no hi ha temps per a res més. Trobar un home que t'estimi no et transforma en una caçadora d'homes, perquè si el vas caçar, deixa de ser un home per transformar-se en una guineu i el dia de demà obrirà un forat i s'escaparà.

66


Coco no va tenir mai sort en trobar l’amor. Només el va trobar un cop, i aquest va morir en un tràgic accident de cotxe.

Diversitat Per ser irreemplaçable, un ha de buscar sempre ser diferent.

El luxe és una necessitat que comença quan s’acaba la necessitat. La coquetería és la conquesta de l’esperit pels sentits. Si saps que la majoria dels homes són com nens, no necessites saber res més. Si has nascut sense ales, no facis res per impedir que et creixin. Es triomfa amb el que s’aprèn.

67


Hi ha persones que tenen diners i persones que són riques. L’èxit normalment és aconseguit pels que no saben que el fracàs és inevitable. No és l’apariència, és l’essència. No són els diners, és la educació. No és la roba, és la clase. Una dona sense perfum és una dona sense futur. Posa’t perfum on vols que et facin petons. Vaig viure la meva vida amb el benentès que tot el que no m'agradava tindria un contrari, alguna cosa que si m'agradés. Hi ha hagut moltes duquesses de Westminster, Chanel hi ha una sola.

2.10 Referències culturals i cinema El 2003 en el fim Legally Blonde protagonitzat per Reese Witherspoon, el seu personatge Elle Woods apareix amb joieria i complements de Chanel. La marca Chanel és esmentada en les cançons “Fashionista” de Jimmy James, “Labels or love” de Fergie i “Fifty sixty” d’Alizée. 68


En la sèrie animada Els Simpsons, en l’episodi “Scenes the Class Struggle in Springfield”, Marge Simpson utilitza un vestit Chanel. En la sèrie The Hills, Spencer Pratt li regala una bossa Chanel a Heidi Montag. Lauren Conrad i Audrina Patridge tanbé fan servir bosses Chanel. A la pel.lícula Sex and the city, Samantha Jones (Kim Cattrall) fa server una bossa Chanel. En la sèrie Lipstick jungle, a Victory Ford (Lindsay Price) li regalen un sac que va ser usat per Coco Chanel. A la pel.lícula The devil wears Prada (2006), el director d’art de la revista Runway li dóna botes Chanel a la inexperta assistent Andy Sachs quan s’obstina a millorar la seva imatge. Sachs utilitza aquestes botes quan arriba a l’oficina amb la seva aparença renovada. També a The devil wears Prada, quan Miranda li demana a Andrea que vagi a París, ella (Andrea) està usant un collaret Chanel. En altres parts de la pel.lícula també fa servir altres collarets Chanel. A la pel.licula Beverly Hills Chihuahua, la gosseta Chloe diu: “És obvi, si jo uso Chanel nº5”. En el film Get smart la Agent 99 (Anne Hathaway) fa servir una bossa i unes lents Chanel. En la sèrie The O.C., Julie li regala una bossa Chanel a la seva Marissa en tornar del seu viatge a Europa. A

la

pel.lícula

Anastasia,

de

Fox

Broadcasting

Company,

els

personatges estàn de compres a París i surten d’una botiga Chanel.

69


En la sèrie The O. C., Julie li regala una bossa Chanel a la seva filla Marissa en tornar del seu viatge a Europa. A la cinta The Darjeeling Ltd (2007) del director Wes Anderson un dels personatges recorda la fragància Voltaire No.6, inspirant en el Chanel No.5.

3. Part pràctica 3.1 La pel.lícula La pel.lícula “Coco avant Chanel” (2009), mostra la infància i joventut de Gabrielle Chanel abans de ser Coco Chanel. A la pel.lícula Coco Chanel és Audrey Tatou. La pel.lícula se centra en els anys d’aprenditatge de la gran dissenyadora de moda i demostra com una jove de família molt modesta, autodidàctica però dotada d’una personalitat excepcional, arriba a ser un símbol d’èxit i llibertat, creant la imatge de la dona moderna després d’haver-ho sigut ella mateixa. La pel.lícula Coco & Stravinsky tracta de la relació de Gabrielle amb Igor Stravinsky, músic refugiat a París després de la Revolució Russa.

70


71


72


3.2 L’evolució de les passareles

Anys 50:

Anys 60:

73


Anys 70:

Anys 80:

74


Anys 90:

Les passarel.les de moda és un medi a través del qual el dissenyador pot difondre les seves idees, generar coneixement de marca, aconseguir cobertura en els medis i predisposició del públic fins a la seva firma. La idea de les passarel.les neix d’una forma natural. Qui va tenir aquesta idea? Una tenda parisenca anomenada Gogelin et Opigez. El seu producte va ser els xalets de caixmir. Va ser en aquesta tenda on van pensar que, millor que ensenyar el producte sobre un aparador, era millor mostrar-lo sobre models de carn i os que, a més de lluirlos, mostraran diferents possibilitats d’utilització. Aquestes models van ser les mateixes venedores. Worth, com diu Lipovetsky, va convertir la moda en espectacle: la clienta observa sobre un altre persona l’efecte que causa la prenda als altres en ella mateixa, i selecciona aquelles que millor projecten qui és o qui vol ser.

75


Les primeres passarel.les buscaven la semblança més gran amb la realitat. Les passarel.les no eren “shows” sinó presentacions privades al consumidor o consumidora final. Va ser en el segle XX quan comença a obtenir més caràcter d’espectacle, com en el cas de Poiret, que va traslladar a Estats Units una pasarel.la presentat en Europa. Avui en dia les passarel.les són alguna cosa més que mostrar les col.leccions: són, o pretenen ser experiències en les quals el dissenyador transmeti el seu valor i la seva visió particular dels prototips d’homes i dones. Amb això entrem en el dubte de si el que s’ofereix al comerç és un disseny, una prenda o el cos pròpi de les models. Les passarel.les han canviat en vàries maneres des dels seus primers dies, en la dècada de 1890. Però el seu pròposit ha seguit sent el mateix: la necessitat de vendre prendes de vestir.

Altres icones de la moda: 1. BALENCIAGA Cristóbal Balenciaga Eizaguirre, més conegut com a Balenciaga va néixer el 21 de gener de 1895 a València, Espanya. Va ser un prestigiós dissenyador de moda español, considerat un dels creadors més importants de l’alta costura, contemporani de Coco Chanel i Christian Dior. És el modista d’alta costura espanyol més important de la història. Coco Chanel va arribar a afirmar: “És l’únic de nosaltres que és un verdader ‘couturier’ (costurer). 76


Es destaquen els vestits negres, els abrics quadrats sense coll ni botons i la màniga japonesa. Balenciaga era capaç de montar un vestit amb qualsevol tela, sense talls ni costures, en molt poc temps. La seva habilitat en crear volums i formes era espectacular; donava a les prendes un acabat perfecte. Feia dissenys exclusius per les seves millors clientes sense necessitat de prova; Marlene Dietrich va afirmar que Balenciaga es coneixia les seves mesures i que cap dels seus vestits necessitaven retocs. Balenciaga va definir la seva professió de modista com: “Un bon modiste ha de ser: arquitecte per als patrons, escultor per la forma, pintor pels dibuixos, músic per l’harmonia i filòsof per la mesura”. Després de la seva mort, la firma Balenciaga es va mantenir, principalment en la gama de perfumeria i accessoris. Avui en dia els bolsos Balenciaga són uns dels més desitjats per les “fashion victims”. Entre els seus col.laboradors, que després també tindrien firma pròpia, es troben: André Courrèges, Emanuel Ungaro, Hubert de Givenchy i Oscar de la Renta.

77


2. VALENTINO Valentino Clemente Ludovico Garavani, més conegut com a Valentino va néixer l’11 de maig de 1932 a Itàlia. La seva marca és una de les més prestigioses del món. També comercialitza perfums. Valentino insisteix en la feminitat de la dona, en resaltar la silueta i en posar colors vius i teixits luxosos.

78


4. JOHN GALLIANO Va néixer a Gibraltar el 28 de novembre de 1960. És un dissenyador de modes britànic. L’any 1984 es gradua de disseny amb una col.lecció inspirada en la Revolució Francesa. A partir d’aquí estableix la seva pròpia marca, amb el seu nom, iniciant una sòlida carrera com dissenyador de moda. Li va ser atorgat el premi Dissenyador Britànic els anys 1987, 1994 i 1995. L’any 1997 va compartir el seu premi amb Alexander McQueen, el successor en la firma Givenchy. Ha treballat també amb Christian Dior.

79


5. DOLCE & GABANNA És una de les principals firmes italianes i va ser fundada per Domenico Dolce i Stefano Gabbana als anys 80, i encara que els seus inicis van començar amb roba exclusivament, cada vegada tenen més repercussió els seus complements, perfums, etc… Algunes campanyes publicitaries han arribat a ser censurades. Dolce & Gabanna és molt popular pels seus dissenys entre els artistas de Hollywood. Han dissenyat roba per a Madonna, Gisele Bündchen, Lady Gaga, entre altres. La sede de la companyia està situada a Milà. La vida privada d’aquests dos dissenyadors, una parella homosexual declarada, va passar a ser pública a l’any 2005, quan van anunciar la seva ruptura sentimental.

80


6. GIORGIO ARMANI Giorgio Armani va néixer l’11 de juliol de 1934 a Itàlia. És un dissenyador de moda italià principalment conegut per la seva roba d’home. Va formar la seva pròpia empresa l’any 1974. La seva roba és còmode i les col.leccions de dona no resalten les formes ni busca els colors. Als anys 70 obra la seva tenda a Milà, després d’haver treballat per Hugo Boss.

81


7. CAROLINA HERRERA María Carolina Josefina Pacanins va néixer a Venesuela l’any 1939. És coneguda com a Carolina Herrera. L’any 1980 va treure la seva primera col.lecció de moda, i a finals de la dècada ja tenia els seus propis dissenys per a núvia, així com un perfum amb el seu propi nom. És una de les dissenyadores amb més èxit d’Estats Units i es caracteritza per la gran elegància i luxe en els seus

dissenys.

Es va intentar identificar amb el luxe entre els anys 1970, 1980 i 1990 fins avui, per convertir-se en una de les dones millors vestides del món,

així com una de les majors partidàries del ús de pells

d’animals.

82


8. JEAN PAUL GAULTIER Va néixer el 24 d’abril de 1952 a França. És un dissenyador de moda francès. La seva primera col.lecció individual va ser l’any 1976. Ha sigut conegut com a “l’enfant terrible” (noi revel) de la moda francesa. Moltes de les següents col.leccions de Gaultier van estar basades en roba de carrer, inspirant-se en la cultura popular. Gaultier va causar un gran impacte al posar models com per exemple homes vells i dones poc primes,

models tatuades i amb piercings.

Això va provocar grans crítiques però a l’hora una gran popularitat. Gaultier també és famós per la seva popular línia de fragàncies, comercialitzades per Puig.

83


9. DONATELLA VERSACE Va néixer el 2 de maig de 1955 a Itàlia. És una dissenyadora de moda italiana, germana de Gianni Versace. Abans de l’assassinat del seu germà, el juny de 1997, realitzaven treballs secundaris a la seva casa de moda. En canvi, després de la mort de Gianni, Donatella i Santo es van fer càrrec dels negocis del seu germà. Donatella Versace, es caracteritza per haver dissenyat vestits per a les dones més poderoses de la música, de l’espectacle i del món en general, com per exemple: Beyoncé, Christina Aguilera, Angelina Jolie, Lady Gaga, entre d’altres.

84


10. TOM FORD Va néixer el 17 d’agost de 1961 a Texas. És un dissenyador de moda i director de cinema nord-americà. És considerat un dels més famosos i influents dissenyadors de la història. Va mudar-se a París per estudiar el món de la pasarel.la i després a Milà, on va entrar a treballar a la firma Gucci. Se l’ha batejat com el salvador de Gucci, ja que va ser el responsable de treure a Gucci de la quiebra total en la que es trobava. Ford va arribar a Gucci com a dissenyador de roba de dona i va ser ascendit poc temps després a director de disseny de l’empresa. Gucci

va

tornar

definitivament

a

l’èxit

quan

Ford

crea

una

extraordinària colecció Tardor-Hivern acompanyada d’una campanya publicitaria molt moderna que va obtenir l’acceptació del públic a nivell mundial.

85


Ford l’any 2005 anuncia la creació de la marca TOM FORD. Ford va ser acompanyat per aquesta aventura pel president i director del Grup Gucci: Domenico de Sole.

11. OSCAR DE LA RENTA Va néixer el 22 de juliol de 1932 a Republica Dominicana. És un dissenyador de moda dominicà. Ha rebut importants premis, i amb el pas dels anys ha diversificat les seves creacions a moltes àrees del disseny. A Espanya descobreix el seu interès pel món de la moda. L’any 1961 Antonio Castillo el va contractar per treballar com assistent de costura a la casa Lanvin a París. Va deixar Espanya i va viure a París durant dos anys a París. Després va viatjar a Nova York per col.laborar amb Elizabeth Arden.

86


L’any 1965 crea amb Jane Derby la companyia Oscar de la Renta, el que serà el principi del seu imperi. Aquell mateix any publica la seva primera línia de roba pròpia. En

2001, Oscar de la Renta va debutar la seva pròpia col.lecció

d’accessoris, que inclou bolsos, cinturons i sabates. Entre altres productes de l’empresa, es troben cosmètics, ulleres, fragàncies, bufandes i roba per dormir. Va fer una línia de roba deportiva per homes i joves. Oscar de la Renta sabia com utilitzar el glamour de les seves creacions per fer-se un nombre internacional entre les grans marques de la moda de tot el món. Els seus models elegants resalten la bellesa femenina amb classe. Gràcies a això ha trionfat i ha aconseguit que les seves boutiques estiguin presents en molts països del món.

87


3.3 Entrevista a Coco Chanel 0:00 ¿Podría darnos una definición de elegancia? 0:04 ¿Cómo? 0:05 Una definición de elegancia. 0:07 Una definición de la elegancia. 0:11 No es fácil dar una definición. Es una pregunta difícil. 0:13 Una definición de la elegancia. Eso comprende muchas cosas. 0:18 Bien, responderé lo que siempre digo. 0:24 Lo que para mí es un hecho, pero que no todo el mundo comprende: 0:27 Creo que las mujeres siempre van demasiado vestidas, pero nunca están lo suficientemente elegantes. 0:33 Sus diseños del año pasado han sido imitados en gran parte del mundo. 0:38 En muchos países los confeccionadores han reproducido y confeccionado sus diseños 0:43 y ahora el estilo chanel se observa en las calles. 0:46 ¿Se siente satisfecha? 0:47 Estoy muy contenta. 0:49 Obviamente era lo que quería, ese era mi meta: crear un estilo. 0:53 No había un sentido del estilo en Francia. 0:56 Mi estilo está ligado a las emociones 0:58 Existe el estilo cuando la gente en la calle se viste como uno. 1:04 Y creo que lo he logrado. 1:06 Pero yo no creo en la copia, creo en la imitación. 88


1:10 Me parece bien ser imitado. 1:12 ¿Es más importante? 1:14 Para mí es más importante. La copia es algo muy difícil que ya no se hace. 1:18 El pagarle a las costureras para proteger algo que no existe. 1:25 Me parece estúpido que haya personas que defiendan una moda. 1:29 No se puede defender una moda. 1:31 ¿Por qué defenderla? No es una moda si nadie la ve. 1:34 ¿Entiende? Hay una diferencia. No tiene sentido defender una moda. 1:39 Hay mucho que decir al respecto, aunque no tengo mucha idea. 1:41 No me lo ha preguntado, pero creo que es un problema; 1:45 no para mí pero sí para los modistos de otra categoría: el temor insensato a la copia. 1:53 En cambio, para mí la copia significa el éxito. 1:55 No hay éxito sin copias y sin imitaciones. No existe.

Aquesta entrevista se li va fer a Coco Chanel amb l’objectiu de saber què era per ella l’elegància.

89


4. Conclusió Han estat diverses les conclusions a què he arribat després de finalitzar el meu Treball de Recerca, són diverses les definicions que s’ajusten al meu entendre a la vida personal i professional de Gabriellle Bonheur Chanel (Coco). -

Tenacitat

-

Treball

-

Entrega

-

Genialitat

-

Honestitat

-

Dedicació

Destacar en el terreny personal, que tot al principi de la seva vida ho tenia molt difícil, un origen i una infància molt humil, la mort de la mare, l’abandonament del pare, els seus principis com a corista, i després d’adulta els seus amants, la tràgica mort del seu únic amor, la Segona Guerra Mundial amb el seu acostament als nazis, que li va ocasionar moltes crítiques. Però tot això no va ser cap inconvenient per destacar en el que ella sabia i era un geni en la costura, que després es definiria com la “alta costura”. Va trencar motlles i esquemes en una societat dura i molt rígida amb el prototip que tenia assignat la dona, no solament es va atrevir amb la roba, sinó que va crear un altre manera de pentinar-se, d’expressar-se, de caminar, etc. Una mica del que som les dones avui en dia ha sigut per les idees d’ella.

90


En definitiva, ha estat per a mi molt gratificant el fet de poder estudiar en profunditat la fascinant vida d’aquesta gran dona, molt més enllà d’una bossa o d’un perfum que és el que estem acostumats a veure, i dono les gràcies perquè a través d’aquest treball he pogut conèixer una altra època que d’altra manera no hagués estat possible. Espero haver tingut l’habilitat d’expressar en aquest treball tot el que Coco Chanel va representar i representa mitjançant el seu legat, en el món de la moda.

91


5. Bibliografia http://www.culturatradicionalgc.org/VestimentaTradicional/ContextoHistorico/Moda-burguesa-de-los-siglos-XIX-y-XX.html http://entresedayalgodon.blogspot.com.es/2012/11/paul-poiret-y-elsueno-de-la-moda.html http://ladymarloleon.blogspot.com.es/2012/11/dinero-llama-dineropaul-poiret.html http://blog.missolivine.com/2013/01/paul-poiret-el-rey-de-la-moda/ http://www.listin.com.do/oh-magazine/2007/6/21/17589/El-rey-dela-moda-Paul-Poiret http://www.fashionradicals.com/2012/10/la-historia-de-chaneln%C2%B75/ http://revolucionarioschanel.wikispaces.com/2%C2%BA+PERFUMES+ M%C3%81S+RECONOCIDOS+DE+CHANEL http://inside.chanel.com/es/#!/timeline http://pinterest.com/emeigher/la-maison-chanel/ http://www.vogue.mx/videos/detras-de-la-creacion-de-las-gafaschanel/136 http://www.embelezzia.com/arte-y-diseno/los-cinco-retratos-decoco-chanel-realizados-por-marion-pike-expuestos-en-el-londoncollege-of-fashion

92


http://practicamentemoda.blogspot.com.es/2013/06/la-historia-decoco-chanel.html

http://www.embelezzia.com/moda/la-boutique-de-chanel-en-la-ruecambon-en-paris-se-agranda http://www.literato.es/frases_moda_coco_chanel/ http://peru.com/mujeres/belleza-y-moda/coco-chanel-frasescelebres-disenadora-fotos-noticia-114574-445160 http://www.ellitoral.com/index.php/diarios/2012/01/13/opinion/OPIN -05.html http://www.elfanzine.tv/2011/12/el-legado-de-coco-chanel/ http://blogs.glamour.mx/glamourholic/tag/desfiles/ http://www.ericoliveira.com/FS_ES_low%20res.pdf http://www.chanel.com/es_ES/moda/altacostura.html?WT.srch=1&WT.mc_t=paid&WT.mc_id=HC14K_es_ES http://leboutique-leboutique.blogspot.com.es/2007/11/historia-delos-desfiles-de-moda.html http://vos.lavoz.com.ar/moda/moda-llora-amy-winehouse-suprotagonismo http://estudioindesign.blogspot.com.es/2008/10/los-espectacularesescenarios-de-los.html http://www.vogue.mx/videos/chanel-haute-couture-ss-13/464 http://www.lemonde.fr/culture/article/2012/08/23/coco-chanelpossedee-par-sa-legende_1750784_3246.html 93


http://conelcuorealaire.blogspot.com.es/2012/02/primer-desfile-decoco-chanel.html

http://www.lemonde.fr/culture/article/2012/08/23/coco-chanelpossedee-par-sa-legende_1750784_3246.html http://conelcuorealaire.blogspot.com.es/2012/02/primer-desfile-decoco-chanel.html http://www.marie-claire.es/moda/disenadores/ficha/chanel http://inside.chanel.com/es/gabrielle-chanel http://www.francofolies.es/pages/LA_PAGE_COCO_CHANEL2347732.html http://www.vogue.mx/videos/coco-mademoiselle-de-chanel/65 http://www.trendipia.com/karl-lagerfeld-la-historia-del-kaiser-de-lamoda http://trabajo.excite.es/trabajar-en-chanel-G29842.html http://vidayestilo.terra.es/moda/carolina-de-monaco-fiel-a-karllagerfeld-fiel-achanel,ebfdc27cf9f51410VgnVCM5000009ccceb0aRCRD.html http://www.youtube.com/watch?v=ZtEoPmPOAIg http://www.chanel.com

94


Una Icona del segle XX: Coco Chanel i la revolució de la moda