Page 1

Ecoviles, un pas endavant en l’ecologia.

Maria Cayuela Irina Gil 2.5


“No s’ha d’ensenyar qui o que serem, sinó qui ja som i treure el millor de nosaltres.”

Agraïm a la Núria, la nostra tutora, a en Natxo i a totes aquelles persones que en algun punt del treball ens han ajudat.


Índex: 1. Introducció 2. Definició 3. Origen de les Ecoviles 3.1..Lakabe

4. GEN i RIE 4.1. Global Ecovillage Network (GEN) 4.2. Red Ibèrica d‟Ecoaldeas (RIE) 4.3.Objectiu fonamental de les ecoviles segons la GEN 4.4.Mapa Espanya i mapa del món

5. Objectius generals 4.1.Ecologics 4.2.Socioeconimics 4.3.Culturals

6. Estudi d’una ecovila 6.1.Introducció projecte 6.2.Objectius 6.3.Destinataris 6.4.Comissions 6.5.Construccions 6.6.Tallers i Cursos 6.7.Aprofitament d‟energia 6.8.Espais comunitaris 6.8.1. Espai Vida Crisàlide 6.9. Economia d‟Irehom

7. Conclusions Que seria més bo pel planeta, viure en ecoviles o com vivim actualment?

8. Annexos 9. Webgrafia


1) Introducció: En el moment d‟escollir el tema vam tenir moltes dificultats ja que vam intentar fer un treball sobre empreses massa grans. Amb el que ens vam topar va ser que les empreses no volien col·laborar amb nosaltres, o bé dient-nos que tota la informació que podríem demanar estava a la web o que sense contactes no arribaríem enlloc. Al trobar-nos amb tants obstacles vam anar al grup d‟ajuda que ens va proporcionar l‟institut però finalment no ens va servir de gaire ja que vam escollir un tema que no corresponia amb el seu àmbit. La nostra tutora al veure‟ns tant perdudes ens va proporcionar el tema en el que ens trobem ara. A partir d‟allà el primer que vam fer va ser buscar informació a internet i intentar fer un esquema del que seria el nostre treball. Al final vam decidir que el nostre treball envoltaria la historia de les ecoviles des del seu origen fins la hipòtesi que nosaltres ens vam plantejar; Que seria més bo pel planeta, viure en ecoviles o com vivim actualment?, per això ens vam recolzar en la idea que els promotors de les ecoviles es plantejaven: un pla de futur que consistia en convertir el món en agrupacions d‟ecoviles on es respectessin el medi ambient junt amb les persones. Aquesta idea ens va semblar interessant ja que les ecoviles són un concepte relativament modern. Fins ara la gent en general no es preocupava pel medi ambient però en aquests últims anys la presència ecològica és més important gràcies també als problemes que em tingut amb la crisi econòmica. Al tenir aquesta situació crítica les persones actuem fixant-nos en problemes que sempre han estat allà però que no ens hem adonat. Aquesta preocupació va contribuir a que entre els anys 70 i 80, la gent comences a crear petites comunitats que es preocupaven pel medi ambient després anomenades ecoviles. Després d‟haver estudiat el que serien les ecoviles em volgut portar-ho al tema de la nostre hipòtesi anteriorment mencionat. Ens hem guiat des d‟un article que parla sobre les diferencies entre hemisferi sud i nord com també del projecte Irehom. Al final vam voler plantejar; si poguéssim renunciar aquest estil de vida consumista i avariciós, podríem acabar fent un bé comú tant per nosaltres com pel nostre planeta? La nostra part pràctica del treball ha estat anar a veure una ecovila, saber que fan, com viuen, i com funciona tot. Al voler fer això ens em trobat amb més obstacles del que pensàvem. Primer de tot vam anar a Can Masdeu, una petita comunitat a la muntanya de Collserola. No vam poder parlar amb ningú, però vam veure una mica pel nostre compte i és tractava d‟una petita vila amb diverses parcel·les amb horts i dues cases on suposem on hi vivien tots. Durant l‟estiu vam voler anar a una ecovila que en principi hi havia a Girona però al trobar-nos apunt d‟anar vam veure que aquest projecte havia tancat l‟any passat a causa de la mort del creador. Per això vam decidir anar a Irehom, un projecte semblant a les ecoviles.


2) Què és una ecovila?: Robert Gilman, és un dels promotors i impulsors de les ecoviles a nivell internacional i les defineix com: “Una ecoaldea es un asentamiento humano concebido a escala humana que incluye todos los aspectos importantes para la vida integrándolos respetuosamente en el entorno natural, que apoya formas saludables de desarrollo y que pueda persistir indefinidamente.” Les ecoviles són comunitats que pretenen ser sostenible social, econòmica i ecològicament. Pretén conviure d‟una forma apartada de la societat en la que ens trobem sense acabar de aïllar-se, és a dir, poden seguir fent la seva vida quotidiana fora de l‟establiment sense cap problema. Una forma de vida apartada de la societat consumista i que intenta trobar un equilibri just entre la natura i els éssers humans. Es preocupen de trobar una manera de vida sostenible amb el medi ambient utilitzant energies renovables, aprofitant tot tipus d‟objectes, cultivant horts, etc. Algunes ecoviles construeixen la comunitat a partir de productes naturals, com per exemple la de “Valdepielagos” situada a prop de Madrid, i hi ha d‟altres que aprofiten espais abandonats per construir casa seva, com podria ser “Can Masdeu” a Barcelona. Pel que hem pogut observar per la gent que viu en elles es una forma de evadir-se de tot el barull de la ciutat, l‟ansietat, el sentiment de no tenir temps per a res, l‟estrès, etc. Viuen a la natura, un lloc tranquil on sembla que tinguis tot el temps del món i on les preocupacions s‟enlairen. Per molta gent la construcció d‟ecoviles no es rentable ja que a curt termini sembla un mala despesa de diners però els ecologistes mantenen el punt de vista a llarg termini, aquest consisteix en que aquest diners s‟amortitzen en el llarg del temps ja que mentrestant estàs cuidant el medi ambient. L‟aspecte emocional i social de les persones és una qualitat important a l‟hora de crear una ecovila, ja que ha d‟haver una comunicació adequada entre els participants del projecte. Aquesta comunicació farà sorgir un líder natural i d‟això se‟n diu sociocràcia que consisteix en què ningú mana sobre altres però sempre hi ha una persona que mantindrà l‟ordre seguint les opinions i desitjos de la comunitat. No segueixen el model del mercat al que nosaltres estem acostumats utilitzen la tècnica del bescanvi, és a dir, en comptes de comprar o vendre amb diners s‟intercanvien objectes o menjar, és a dir, no creuen en el seguiment ni del


sistema bancari ni el de la societat en sí, és una forma d‟anar independent de la societat que els envolta. Això ens fa pensar que encara que no visquin aïllats si que tenen una forma diferent de pensar i de viure. La gent de les ecoviles intenta treballar tant pel seu propi bé com pel de la comunitat ja que comparteixen els mateixos objectius, per tant a l‟enriquir-se ells mateixos contribueixen a millorar la seva comunitat. Amb això el que intenten també és trencar amb l‟individualisme que ara ens caracteritza, per tal d‟emfatitzar més entre nosaltres i amb el món. Aquestes ecoviles, per poder ser autònomes tenen horts, fan activitats i tallers per tal de fer conèixer les seves idees i per poder sustentar-se. Utilitzen el model de les cooperatives, ja que aquestes no busquen un major benefici pels integrants o socis, sinó l‟enriquiment de la comunitat. Per exemple, l‟ecovila “Valdepielagos” consisteix en un seguit de cases on cada una s‟encarrega de diferents activitats com pot ser fer sabons, donar classes de yoga, de les relacions amb l‟exterior, etc.

3) Origen de les Ecoviles: Durant el segle passat molta gent veia com el nostre món es col·lapsava, per això, van intentar trobar una nova perspectiva de veure les coses per així trobar una nova forma de viure que fos bona tant per la natura com per si mateixos. El primer assentament semblant a la idea d‟ecovila es va produir al 1931 a Suècia. Tots aquests primers assentaments tenien com a base principal l‟espiritualisme. Les Brahma Kumaris, un grup iniciat per dones a la India, van arribar a construir una ciutat sencera. Per tant l‟inici d‟aquesta idea ja va començar fa uns quants anys ja que com ara la gent pensava que la forma en la qual vivim no és la més adequada per continuar en un futur. En si, el moviment de les ecoviles comença a Dinamarca en els anys 70 buscant un moviment de convivència i cooperació. Entre els 70 i 80 es van fundar nombroses comunitats internacionals motivades per les preocupacions que comportaven el desgast del medi que els envoltava. Els pioners d‟aquest moviment basaven les seves comunitats en el pensament holístic que consisteix en la suma de diferents parts fent així un grup, és a dir, en el cas de les ecoviles seria ajuntar a un grup de persones amb el mateix pensament per tal de crear una comunitat homogènia i cooperativa. El primer cop que va sorgir la paraula ecovila per descriure aquest moviment o pensament va ser suggerida per Robert Gilman un treballador de Gaia Trust, una companyia internacional molt involucrada en aquests temes, a la primera trobada mundial de comunitats d‟aquest tipus al 1991 a Dinamarca que tenia com a objectiu desenvolupar estratègies i fomentar la cooperació. A partir d‟aquesta trobada es va fundar la que ara és la Red Mundial d‟Ecoviles, la GEN, al 1995.


Com a dada curiosa la majoria d‟aquests moviments comunitaris van ser promoguts per figures femenines, com n‟és el cas de les Brahma Kumaris com abans em esmentat. A Espanya les primeres ecoviles en arribar van ser a Navarra al 1980, anomenada Lakabe. Intentant seguir el moviment d‟ecoviles que havia començat a sorgir a Europa Occidental. Més tard, a Sevilla al 1984 on va aparèixer una altre, Los Portales, creada per uns belgues.

3.1. Lakabe: Lakabe és una petita ecovila situada a la merindad de Sangüesa, als Pirineus de Navarra. Va ser la primera ecovila a Espanya, creada el 21 de març de 1980. L‟economia, les decisions, la feina i l‟oci es fan de manera comunitària, on també hi fan cursos i camps de treball. El principal objectiu d‟aquest projecte quan es va iniciar era construir un poble alternatiu. Quan van començar, es trobaven en un poble en runes i van haver de reconstruir-lo junts, cosa que va fer que es coneixesin tots i s‟unissin com a comunitat. Tot i així el poble encara no esta acabat de reconstruir. Van escollir fer aquest projecte en un poble rural, perquè buscaven silenci, aire i llum. Un factor molt important per ells es la naturalesa, ja que gràcies a ella han après com aconseguir aliment i amés un molt bon lloc pels nens, perquè creixen lliures. La idea de fer un poble alternatiu era perquè buscaven un lloc diferent al que havien viscut fins aquell moment però tampoc estaven molt segur del que volien. El que si sabien es que buscaven alguna manera de viure bona per ells, però sobretot pel planeta. Lakabe té una estructura comunitària on tots els seus membres hi poden treballar sense haver d‟anar a les ciutats. És una ecovila totalment autosuficient econòmicament i a fet també que sigui una comunitat molt unida.

4) Global Ecovillage Network (GEN) i Red Ibèrica d’Ecoaldeas (RIE) Global Ecovillage Network (GEN) La GEN o Xarxa Global d‟Ecoviles, com indica el nom, és una xarxa de comunitats sostenibles, que va creixent poc a poc. Serveix com a organització que té a veure amb ecoviles o bé altres tipus d‟iniciatives ecològiques amb objectius i idees semblants.


Les persones d‟aquestes comunitats es reuneixen i comparteixen les seves idees, tecnologies i desenvolupament dels intercanvis culturals i educatius. Es dediquen a la restauració de la terra i en viure en un estil de vida cooperatiu i sostenible. La missió de la GEN és proporcionar informació, eines... A més representa la xarxa global d‟iniciatives ecològiques dedicades a desenvolupar i demostrar els principis de sostenibilitat, on es veuen els estils de vida i comunitats del món d‟aquest tipus.

Red Ibèrica de Ecoaldeas (RIE) La Xarxa Ibérica d‟Ecoviles (RIE) és la xarxa que relaciona, connecta i apropa les diferents ecoviles que funcionen a la península ibèrica, però també els projectes d‟ecoviles que s‟estan intentant crear. A més apart d‟ecoviles també hi tenen en compte associacions amb objectius semblants i per últim, les persones que hi tenen a veure, tota aquella gent que hi vol formar part i esta buscant una nova manera de respectar el planeta i a les persones L‟any 2001 van celebrar una Assemblea Fundacional on van determinar que els seus objectius principals serien l‟intercanvi d‟informació i de recursos entre els membres de la xarxa i altres persones, la difusió del concepte ecovila i l‟assentament sostenible i per últim, la facilitat de l‟apropament de les persones que des de pobles i ciutats, desitgen aquesta nova manera de viure

4.3.Objectiu fonamental de les ecoviles segons la GEN Mentre l‟hemisferi nord utilitza més dels recursos que necessita, el sud intenta viure més senzillament amb el propòsit de no maltractar el medi ambient, un factor molt important que està començant a sobresortir en aquest temps, ja que, la gent està començant a conscienciar-se del mal que li estem fent al nostre planeta. Els països subdesenvolupats no són coneguts per les comoditats a les que estem acostumats, gran part de la seva població viu des de sempre en poblats que segueixen la vida tradicional que se‟ls hi ha inculcat, encara viuen en pobles i viles on no es segueix cap tipus d‟ordre que nosaltres coneguem, simplement segueixen el model de vida dels nostres avantpassats que eren autosuficients, llavors ho podem relacionar amb les ecoviles ja que l‟estil de vida és molt similar. La GEN intenta que aquests poblats no siguin influïts per part dels països desenvolupats, consumistes i que només fan que endeutar-se i fer menys sostenible la seva economia perquè suporten un gran canvi tan tecnològic com econòmic i afecta negativament al poblat, regió o país. Aquesta cultura ens ensenya coses noves sobre la bioconstrucció i l‟autosuficiència. És important per a la GEN aprendre com


viuen sense l‟ambició de créixer econòmicament i ser de les primeres potencies mundials. Els països desenvolupats han intentat créixer econòmicament. Gràcies a aquesta ànsia de poder els països han anat canviant fins a un punt que ni la naturalesa ni la comunicació entre les persones és important. La idea de les ecoviles ha anat augmentant en aquests anys fins arribar a construir o crear ecoviles urbanes, on s‟intenta millorar la forma de vida en la que estem ja que molts factors que abans eren importants ja no es tenen en consideració. En el cas de que seguíssim de la mateixa forma en un temps indeterminat, necessitaríem els recursos de 8 terres per satisfer tots els nostres capricis que alguns els defineixen com a “necessitats”.

Mapa de les ecoviles registrades a Espanya


5) Objectius generals de les ecoviles Les ecoviles intenten complir diferents requisits en els camps ecològics, socioeconòmics i culturals. Si aquests objectius no es compleixen es pot dir que no és una ecovila ja que no segueix la mateixa línia de pensaments i accions. Aquests objectius estan dividits en tres apartats que defineixen totalment que és una ecovila, per exemple, si no tinguessin en compte els requisits ecològics ja no seria una ecovila sinó una comunitat que intenta viure amb els mínims costos. Els objectius que volen aconseguir es segueixen pels següents conceptes: 5.1. Ecològics: Els requisits ecològics són bàsicament, la producció d‟aliments propis i biodegradables i d‟aprofitament de l‟energia. La comunitat consta dels seus propis horts on produeixen el menjar que tota l‟ecovila menjarà i sinó és així intenten comprar productes propers a l‟ecovila. Tal i com em dit a la definició, les ecoviles si es construeixen han de ser de materials pròxims, naturals i que no siguin tòxics per a la naturalesa. Per mantenir-se econòmicament realitzen activitats i tallers que no han de tenir cap afecte negatiu sobre el seu entorn ni sobre la seva salut. Els objectes que es produeixin als tallers hauran de ser reciclables, reparables i de llarga duració. Tenen molt en compte l‟energia i aigua que consumeixen, l‟energia serà renovable i l‟aigua depurada i residual. Un altre punt en l‟àmbit ecològic és que s‟intentarà reduir el transport motoritzat, és a dir, cotxes, motos, etc, i per tal de no contaminar s‟acostumen ha anar en bicicleta. 5.2. Socioeconòmics: En aquest àmbit s‟intenta trobar un ambient cooperatiu i una igualtat de riquesa, o sigui, els ingressos que obtinguin dels tallers i activitats realitzats a la ecovila seran repartits entre totes les famílies per igual. Aquesta igualtat entre els participants serà la mateixa a l‟hora de prendre decisions, més ben dit, segueixen una jerarquia horitzontal on tothom té paraula. Com hem dit les ecoviles intenten fer una vida apartada una mica de la nostre societat, i per això intenten que tant com la salut com l‟educació siguin responsabilitat de la comunitat. 5.3. Culturals: Culturalment les ecoviles intenten millorar la relació dintre d‟aquestes com intentant fer conèixer la seva forma de vida i per tal de fer això, realitzen activitats per fomentar la creativitat i imaginació de tothom i també per mantenir la coacció del grup. Per mantenir aquesta coacció s‟ensenya a intentar no crear conflictes i a saber com resoldre‟ls. Tal i com hem explicat, la comunitat intenta exterioritzar el seu estil de vida per tal de fer-lo arribar a més gent tan dins com fora de l‟ecovila.


6) Estudi d’una ecovila: PROJECTE IREHOM; Institut de Recerca Holística de Montserrat

5

6.1.Introducció Irehom és un projecte que pretén ensenyar a la gent que vol tornar a viure al medi rural de la manera més adequada, és a dir, tornar a utilitzar les tècniques antigues pròpies del món rural com podria ser conrear els teus propis aliments però incorporant també tècniques modernes per millorar les antigues no obstant el viure allà no és el principal objectiu sinó el saber com establir un espai adient a les necessitats que es podrien tenir. 6.2. Objectiu L‟objectiu d‟aquest projecte són oferir en un sol espai on hi hagi la possibilitat de concentrar diferents aspectes de la vida, que són les comissions que després explicarem, per tal de trobar sinèrgies entre elles, així com entre la gent que participa al projecte. Un altre objectiu seria validar que aquest tipus de vida és possible i divulgar aquesta informació a tots els interessats en un entorn més rural. Seran objecte d‟estudi totes aquelles disciplines que ajudin a la creació d‟un nou equilibri en termes socials, econòmics, humans i culturals. La entitat neix sense ànim de lucre i vol ser un projecte de sostenibilitat en el màxim de camps possibles. 6.3. Destinataris Aquest projecte va destinat a aquelles persones interessades en l‟entorn rural. La comunitat aconsegueix aquest entorn rural gràcies al desenvolupament de les comissions que envolten a construcció, gestió d‟aigües, energia, reciclatge, agricultura i silvicultura, aplicant criteris d‟ecologia, comprensió del fenòmens associats a nivell holístic, mínim impacte i sostenibilitat de l‟home en el territori. A més, totes aquestes comissions també són aplicables a l‟àmbit urbà per tant l‟objectiu final és aconseguir un espai més sostenible. 6.4. Comissions

7


-

Comissió Ser i créixer: vetllar perquè la vida dels infants, adolescents i adults hi siguin presents l‟amor i el respecte. Busquen que la convivència entre tots ells sigui profitosa per com ser i créixer com a persones. Comissió Pahorc: consisteix en la incorporació del paisatge, hort i cultura del món rural. Treballen la gestió, protecció i restauració dels boscos al voltant de la masia. A més treballen amb els cultius, com podrien ser els dels arbres, plantes medicinals o també plantes comestibles. És a dir, tenen com a base el respecte de la natura. Comissió bioconstrucció: consisteix en la conscienciació de la utilització de materials naturals o de proximitat per la construcció sostenible, tenint cura del medi ambient. Durant aquests primers anys, la comissió s‟ha centrat en la rehabilitació i reconstrucció dels antics espais de la finca de Casassaies. Concretament en tres edificis: Les Tines, la Pallissa i la Casa de Palla. Aquestes dues ultimes han estat reconstruïdes. Comissió fusta: aquesta va molt lligada amb la construcció uja que utilitzen la fusta del pi blanc que ha crescut dràsticament aquests últims anys invaint els espais d‟altres arbres menys inflamables i col·laborant amb la neteja dels boscos deixant lloc per a que altres especies puguin créixer apart del pi blanc. (alzines, roures...) Aquesta comissió busca com tornar a aprofitar els nostres boscos autòctons donant solucions constructives i de reaprofitament més enllà de la llenya. Aquesta llenya s‟utilitza per fer estructures fortes especialment per a tanques i també per a portes, finestres, estris...) Comissió Eh?: es centra en l‟energia en sí. Tant l‟energia que consumim, com la vital. En quan l‟energia que consumim aquesta prové de fons renovables com les plaques solars i que té com ha objectiu ser autosostenible, autogestionable i eficaç. Comissió salut: es vols aprofundir en la manera que es veu una malaltia, no només per l‟aspecte físic sinó que també per l‟emocional i mental. És a dir, trobar una nova visió en que el símptoma físic signifiqui que darrera té un problema emocional. L‟objectiu final seria la divulgació d‟aquest coneixement a la societat a traves de conferències, cursos i tallers. Comissió Terra Viva: aquesta comissió treballa en la investigació de tot el que la Terra ens dóna. Terra viva plantes medicinals: Aquest apartat es crea per desenvolupar i expandir la conscienciació i en la nostra salut a través de les plantes medicinals. Terra Viva aliments: es treballa amb diversos tipus de productes, com l‟espelta o menjar cru per tal d‟aprofitar tots els nutrients que aquests aliments aporten. Comissió esdeveniments: aquesta s‟encarrega de gestionar esdeveniments tant dins com fora del projecte. Aquests esdeveniments abasten amplis sectors de la societat creant interaccions, que és la base holística d‟aquest projecte. Comissió imatge: és l‟encarregada de materialitzar part del coneixement per tal de poder exterioritzar el projecte a altres persones.


6.5. Construccions Com abans hem dit el projecte té el propòsit de reutilitzar les anteriors costums millorant-les amb noves tècniques. Els integrants del programa intenten aprofitar els recursos del seu voltant o explotar-los amb la finalitat de que totes aquelles activitats que els involucren siguin ecològiques i sostenibles. El primer pla del projecte va ser la reconstrucció de la inicial masia que contava de dos edificis de pedra. En la seva majoria els materials utilitzats en la construcció són del territori de la propietat, les pedres amb les que reconstrueixen són extretes de la muntanya i modelades per ells mateixos, utilitzant una massa i punxons donantli així la forma que ells volen. Aquest procés seria l‟utilitza‟t per els nostres avantpassats, el qual ells adopten per demostrar a la gent que amb paciència i traca és possible construir fins una casa sencera sense la pressa que acostuma a comporta el procés de construcció al que estem acostumats. L‟altre edifici, el més gran, encara està en procés de restauració però no es podrà iniciar fins que altres parts del projecte s‟acabin. A més l‟any passat també van començar un altre edifici per a una parella que vol anar a viure allà. Els materials utilitzats són els mateixos que a la cúpula, fusta i palla, però a més a més en comptes d‟utilitzar ciment van fer servir una barreja de fang, excrements i palla. Tots materials trobats al seu terreny. Al haver-la fet d‟aquesta manera fa que sigui una casa tèrmica, a l‟estiu dins estaran més frescos que fora i a l‟hivern si tenen la calefacció encesa durant una estona, aquell tipus de calefacció que em explica‟t abans, i l‟apaguen després d‟una estona per molt que obrin les finestres la calor trigarà molt a marxar. No només és una casa ecològica i tèrmica sinó a més a més també és molt econòmica. La porten molt avançada i el pressupost gastat només és d‟uns 3000 euros. 6.6. Tallers i cursos Durant l‟estiu aprofiten per iniciar tallers o cursos on gent que estigui interessada pot contactar amb ells i ajudar en el conreu de l‟hort o bé en la construcció d‟altres cases, etc. L‟estiu de fa cinc anys van aprofitar aquesta


oportunitat per alçar un nou edifici que posteriorment seria la casa de una de les persones que viuen allà. Tal com l‟anterior casa aquesta es construïda amb els materials que troben al seu entorn amb l‟objectiu de no estar forçats a comprar sinó saber com fer ús dels recursos més propers, amés està construïda en una posició en la qual pot utilitzar la calor del sol per tal d‟estar a gust durant l‟hivern i l‟estiu, ja que gràcies al porxo que construiran faran que la calor es quedi o se‟n vagi depenen de l‟època de l‟any. També, a part d‟aquestes tècniques modernes, utilitzen la calor que emet la xemeneia per escampar aquesta escalfor a altres parts de la casa que és una costum del països del nord per tal de mantenir la casa en un temperatura òptima. Només viuen a la masia aquells que vulguin viure en un medi rural com el que estan generant, i en aquest moment només i viuen dues persones, encara que una parella se‟ls hi afegirà aviat. Un dels que viuen a la masia és psicòleg a Manresa, per tant no fa falta que estiguis en tot moment ajudant en el projecte. A més dels tallers que he anomenat, un cap de setmana al mes es reuneixen un grup de persones que poden ajudar o fer tallers de diferents àmbits, activitats… És una forma d‟aprendre sobre diferents camps de la vida. Com abans hem vist una seria la construcció, però en fan d‟altres, com ara, la cuina, treball als horts i més. Aquests tenen l‟opció de quedar-se a dormir en unes caravanes que tenen en un espai de la propietat i que han sigut aprofitades, ja que anteriorment estaven abandonades. 6.7. Aprofitament d’energia A part de la reutilització dels materials també troben formes de cobrir les necessitats bàsiques. L‟aigua s‟obté del subsòl, una forma bastant econòmica, mentre l‟electricitat prové de l‟energia solar que unes plaques solars recapten, aquesta es converteix dins d‟un generador que posteriorment portarà aquesta energia ja convertida en unes bateries petites. Ells tenen la idea de no utilitzar energia durant la nit que es el que la majoria de la gent a la ciutat fem ja que durant el dia no tenim temps, així s‟asseguren que l‟energia de les bateries no s‟acabi en el període de temps que no hi ha sol.

6.8. Espai comunitari Al 2014 van començar a construir un edifici diferent. L‟han anomenat Dom Geodèssic, ja que està relacionat amb la geometria sagrada que ofereix un espai circular amb terra tou i


ventilació. És un edifici construït només amb fusta, palla i aguantat sobre el terra amb pneumàtics. Això és així perquè si volguessin treure l‟edifici quedaria el terra com si mai hi hagués estat res. Aquests edifici el van construir per tenir un espai on realitzar activitats vinculades a la relaxació, la connexió espiritual i l‟escolta del nostre interior. 6.8.1. Espai Vida Crisàlide Però entre setmana aquesta cúpula té una funció diferent. A Irehom a més a més de tot el que em esmentat, també tenen una escola, i és aquí on els nens fan ús d‟aquesta cúpula, com a gimnàs. L‟escola a la que van aquests nens en el projecte, no només els hi ensenyen les assignatures obligatòries que hi ha a tots els centres educatius sinó que volen ajudar als nens a que facin aflorar els seus dons i ensenyar-los no pas qui volen ser en un futur sinó el que ja són i que puguin complir els seus somnis. Una de les lliçons que els hi ensenyen és que han de treballar pel que volen, no pas ho han de demanar sinó que per aconseguir els seus propòsits han de fer alguna cosa al respecte. Tal és així que per comprar un matalàs per saltar que tant volien, van estar venen tot tipus de pastissos, galetes, magdalenes i altra rebosteria semblant durant tot un any per aconseguir els diners necessaris. Tot fruit dels seus esforços van aconseguir dur a terme el seu objectiu. 6.9. Economia d’Irehom L‟associació està finançada per parts iguals pels socis fundadors. Tots aquests tallers i cursos són els seus principals ingressos. Cadascú pot treballar fora del projecte i guanyar diners per ells mateixos però han d‟aportar una quota trimestral, també ho poden fer aquells que no estan dintre del projecte. Els habitants de la masia tenen tota la llibertat de fer vida fora, un d‟ells és psicòleg a Manresa el que demostra que encara que visquis en un entorn rural no fa falta renunciar a la vida a les ciutats sinó trobar un punt mig entre aquests dos mons.

7) Conclusió:

Un cop realitzat aquest treball podem dir que pel planeta seria més bo viure en ecoviles, tot i així, hi ha un clar problema, no tots podem renunciar a les comoditats que implica viure tal i com ho fem actualment. Com hem puntualitzat anteriorment, si els habitants de la Terra seguim intentant satisfer les nostres “necessitats” el món no acabaria suportant-ho ja que aquestes necessitats no s‟apropen ni el més mínim en les que haurien de ser en realitat. Per aquesta raó nosaltres utilitzem l‟exemple de comparar els


dos hemisferis, ja que, tots dos funcionen de formes totalment diferents, sinó és perquè estan influïts socialment entre ells. Per demostrar que un estil de vida ecològic és viable, també podem donar com a exemple altres comunitats alienes a les ecoviles, on seria un cas, els Amish, que porten des de finals del segle XVII vivint de forma pacífica i senzilla aïllantse de l‟exterior. Encara que no tinguin aquest factor típic de les ecoviles que seria l‟ecològic i potser no tingui els mateixos objectius, viuen en comunitat seguint els seus propis principis i sense dependre de la societat. Aquest és un bon exemple per demostrar que podem viure sense tants capricis. El viure en ecoviles comportaria un millor respecte al medi ambient ja que és un dels seus principal objectius, això es degut a que reutilitzen tot tipus d‟objectes, obtenen l‟energia de fonts renovables i més. A més el viure en aquestes comunitats com són petites és molt més fàcil l‟interecció amb altres persones, cosa que no es molt comuna en les ciutats on la majoria de nosaltres no coneixem ni als nostres veïns., gràcies a aquesta comunicació es coopera i col·labora molt més. Són autosuficients, és a dir, obtenen aigua i energia dels seus propis recursos com també el menjar ja que ells mateixos el conreen. El cost de viure en comunitat és molt menor al de viure en cases o apartaments en nuclis urbans. A més allà no es té horaris sinó que tot es pot prendre amb més tranquil·litat sense preocupació d‟arribar tard o dates límits. I en el cas de les ecoviles urbanes encara que s‟hagin “aïllat” de la societat encara poden utilitzar els recursos de la ciutat que tenen més a prop. Però com qualsevol cosa té dos cares, és a dir, una problemàtica. A les ciutats tot ho tenim més al abast. També, trobem centres sanitaris i educatius, és a dir, tenim més oportunitats d‟obtenir bons serveis públics. Tens més possibilitats de realitzar en activitats d‟oci. A les ciutats les xarxes de transport públic estan molt ben connectades. A més les ciutats s‟estan intentant involucrar més en quan el medi ambient, incorporant com per exemple transports públics elèctrics. Una milloria en aquestes seria la creació d‟una ecovila urbana que consciencies a la gent del seu voltant a ser més ecològics. Encara que esmentem els avantatges i desavantatges de viure en una ecovila sabem que aquesta seria molt millor pel nostre planeta, tot i així la gent que està acostumada a viure a les ciutats li seria molt difícil viure en ecoviles ja que no podrien tenir totes les coses que sempre han tingut, haurien de renunciar als capricis que en realitat no necessitem ja que al final tot es redueix a les nostres necessitats només que ho veus de diferents formes segons com has crescut i viscut. És a dir, viure en ecoviles no és el que elegiríem ja que al final tot es redueix als gustos. En conclusió, tenint en compte tot el que hem investigat i descobert hem arribat a la nostre resposta final, viure en ecoviles és la millor opció pel planeta.


8) Annexos: Hem trobat aquest formulari de la Gen per fer que una ecovila sigui mebre de la GEN-Europa: Formulario de Solicitud de miembro del Gen-Europa Nombre de la Ecoaldea: Nombre de la persona de contacto: Dirección completa: Teléfono: Fax: Correo electrónico: Página web: Queremos ser miembros de pleno derecho del GEN-Europa. Comprendemos y aceptamos la tarifa anual de 50 €uros (pagable con "ecotasas") como decidió la asamblea general. El dinero se enviará según las instrucciones dadas por la Secretaría. Declaramos que hemos leído y aceptamos completamente los siguientes documentos: - los Estatutos del Gen-Europa - La Lista de Criterios para ser miembro Adjuntamos también el Test de autoevaluación, rellenado según la situación actual de nuestra ecoaldea, con el acuerdo de que (elegir una de las dos opciones):  sea un documento confidencial que se guardará en la oficina y no se utilizará en público  se pueda utilizar publicamente si se estima oportuno y sin aviso previo Lugar y Fecha: Firma: Can Masdeu „La Vall de Can Masdeu‟, és moltes coses: un símbol de l‟ocupació, un acte de desobediència al món capitalista i urbà, una proposta de cooperació col·lectiva i convivència als peus de Collserola o una xarxa de projectes. Però és també una ecovila. La comunitat que hi viu des de 2001 hi practica l‟agricultura ecològica aprofitant els propis recursos (compost, adob, restes vegetals), celebra assemblees, practica el treball col·lectiu, i basa la seva activitat en l‟autogestió. Per això, als horts de la casa conreen bona part de les hortalisses i fruites que mengen durant tot l‟any. També produeixen ous, mel o cervesa, es fan el pa i intercanvien jornals a canvi de fruita i oli d‟oliva amb petites productores ubicades a les comarques veïnes. Canalitzen l‟aigua des de les deus de la vall i depuren les aigües. En definitiva, desenvolupen tot tipus d‟invents, sistemes organitzatius i mètodes de producció pensats per minimitzar el seu impacte social i ecològic. “Ecoviles, Vilaweb”


9) Webgrafia: http://www.selba.org/EspTaster/VisionMundo/VMHolistica/MovEcoaldeas.html http://www.elmundo.es/espana/2015/02/23/54e5da8aca47414d088b456e.html http://www.ecoaldeavaldepielagos.org/victor-torre-pionero/ http://www.ecohabitar.org/ecoaldeas-en-la-ciudad/ http://www.kanawen.org/beta/ -- https://kanawen.wordpress.com/ https://www.youtube.com/watch?v=ds7ASDZm_Sg http://www.selba.org/SelbaPublicaciones.htm http://www.selba.org/EcoaldeasDocusPQnoEcoaldeas.htm http://www.selba.org/EcoaldeasDocusCohousing.htm http://www.selba.org/EcoaldeasRecursos.htm https://cooperativa.ecoxarxes.cat/file/download/228423 http://web.archive.org/web/20021212070738/es.geocities.com/rie_ecoaldeas/P QEcoaldeas_documentos.htm http://www.bioecoactual.com/ca/bloc/3015-ecoviles-laboratoris-de-somnis-quefan-realitat-la-sostenibilitat-part-i-per-marta-gandarillas-periodista http://www.vilaweb.cat/noticia/4184269/20140410/ecoviles-nova-formaviure.html http://www.selba.org/EspTaster/VisionMundo/VMHolistica/MovEcoaldeas.html http://despiertadelsueno.over-blog.es/article-ecoaldeas-viviendas-del-futuro46923064.html http://www.gaiafoundation.org/about-us http://www.uoc.edu/portal/ca/campus_pau/entrevistes/entrevistes/may_east.htm l postgrau en construccio d‟ecoviles http://elblogdefarina.blogspot.com.es/2008/10/ecoaldeas-y-comunidadessostenibles.html Blog http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/telediario/td2-ecoaldeas050613/1857529/?media=tve numero d‟ecoviles (reportatge) http://www.micropobles.cat/images/pdf/Article-Revista-Valors.pdf http://blocs.mesvilaweb.cat/tmiserachs/?p=143680 http://www.absolum.org/eco_aldeas.htm http://www.irehom.org/ http://masqueunacasa.org/es/experiencias/comunidad-lakabe http://rie.ecovillage.org/ http://gen.ecovillage.org/es


Ecoviles, un pas endavant en l'ecologia  

Autores: Maria Cayuela, Irina Gil | Tutora: Núria Garcia | Tema: ecoviles, ecologia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you