Page 1

El funcionament de la memòria

Autora : Estrella Fernández Pinto Dirigit per : Núria Boix Sales Curs : 2º de Batxillerat Institut Montserrat 2013-1014

1


Nuestra memoria no es más que una imagen de la realidad, por lo que nuestra realidad es solo nuestra imaginación – Michael Ende

2


Índex : 0. Hipòtesi : Perdem memòria amb l’edat?....................................................................pàg. 6 1. Marc teòric............................................................................................................................pàg. 9 1.1.

Etimologia...............................................................................................................pàg. 9

1.2.

La memòria al llarg de la història..................................................................pàg. 9

1.3.

Concepte de memòria......................................................................................pàg. 11

1.4.

Procés de la memòria.......................................................................................pàg. 14

1.5.

Fases de la memòria..........................................................................................pàg. 23

1.5.1. Fase 1..............................................................................................................pàg. 24 1.5.2. Fase 2..............................................................................................................pàg. 25 1.5.3. Fase 3..............................................................................................................pàg. 25 1.6.

Tipus de processament de les dades que memoritzem........................pàg. 26

1.6.1. Processament automàtic..........................................................................pàg. 26 1.6.2. Processament intencionat.......................................................................pàg. 27 1.7.

Tipus de memòria..............................................................................................pàg. 27

1.7.1. Memòria sensorial.....................................................................................pàg. 28 1.7.2. Memòria a curt termini...........................................................................pàg. 31 1.7.3. Memòria a llarg termini..........................................................................pàg. 33 1.8.

Memòria col·lectiva..........................................................................................pàg. 37

3


1.9.

Records i falsos records...................................................................................pàg. 38

1.10. L’oblit.....................................................................................................................pàg. 41 1.10.1. Teoria de la interferència........................................................................pàg. 42 1.10.1.1. Interferència proactiva..............................................................pàg. 43 1.10.1.2. Interferència retroactiva...........................................................pàg. 43 1.10.2. Causes de l’oblit..........................................................................................pàg. 44 1.10.3. Factors emocionals en l’oblit..................................................................pàg. 45 1.11. Distorsions i alteracions de la memòria....................................................pàg. 47 1.11.1. Distorsions....................................................................................................pàg. 48 1.11.2. Alteracions....................................................................................................pàg. 50 1.11.2.1. Amnèsia...........................................................................................pàg. 50 1.11.2.2. Alzheimer.......................................................................................pàg. 55 1.11.2.3. Altres alteracions de la memòria...........................................pàg. 64 1.12. Memòries extraordinàries..............................................................................pàg. 66 1.12.1. Mnemonista..................................................................................................pàg. 66 1.12.2. Eidètica...........................................................................................................pàg. 67 1.12.3. Hipertimesia.................................................................................................pàg. 67 1.13. Mnemotècnia......................................................................................................pàg. 68 1.14. Com millorar la memòria?............................................................................pàg. 69 2. Marc pràctic......................................................................................................................pàg. 71 4


2.1.

Conferència : “Perdem la memòria amb la edat?”.................................pàg. 71

2.2.

Visita : Institució Maragall.............................................................................pàg. 75

2.3.

Visita : Institució Vitalia..................................................................................pàg. 81

3. Conclusió............................................................................................................................pàg. 83 4. Bibliografia.........................................................................................................................pàg. 87

5


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

0. Hipòtesi Quan vaig començar primer de batxillerat, vaig tenir la curiositat de preguntar a alumnes de segon , si fer el treball de recerca era molt complicat, al que vaig obtenir per resposta: “Sí, més aviat entretingut. El més complicat que et trobaràs és l’elecció de tema, ja ho veuràs.” I vaig poder comprovar que era cert. Tot i que en un principi la meva idea era fer un treball de continguts molt diferents (els trastorns alimentaris: anorèxia i bulímia), vaig adonar-me de que no era el que realment volia fer. Va ser llavors quan vaig decidir enfocar el treball de recerca cap a un camp totalment diferent, més complex, però als meus ulls més interessant: la memòria.

De vegades, quan ens oblidem d’una cosa, ens fem moltes preguntes del que ens ha passat, però no busquem cap resposta; per això, la idea principal d’aquest treball és donar a conèixer què és la memòria, poder donar una petita definició de què és i per què és tan important per nosaltres, encara que no se li pari massa atenció.

Vaig decantar-me per aquest tema perquè des del meu punt de vista és bastant interessant. A més crec que la gent hauria de preocupar-se més per si la seva memòria està en bones condicions o no, o per si els oblits que tenim de vegades són tan normals com creiem. Per exemple, deixar-se les claus, oblidar-se de fer uns deures, d’un examen, un aniversari, etc. A tots ens ha passat tenir un oblit amb conseqüències desagradables. 6


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Examen de Biologia, primer examen de l’any a segon de batxillerat, la professora amb fama de ser molt exigent. En el moment que em donen l’examen em quedo en blanc, no soc capaç ni de començar a llegir les preguntes, quan em passa l’estat de shock, soc capaç de llegir la primera, no la sé respondre i em quedo una estona pensant, però no serveix de res i passo a la següent que tampoc sé respondre. Llavors em començo a estressar, fins que arribo a una que començo a entendre, la responc i després torno a les anteriors preguntes amb la ment més relaxada i responc segons la informació que recupero del que sabia. Aquest incident em va fer adonar de la importància de la memòria.

Aquest treball es divideix en tres parts: La primera part consisteix en donar uns conceptes bàsics: primer amb una petita explicació de l’etimologia de la memòria i un breu resum de la memòria al llarg de la història, on parlem de Hermann Ebbinghaus, el precursor de l’estudi de la memòria humana i animal, i molts altres investigadors que han continuat els seus passos amb la finalitat d’intentar descobrir què és la memòria, quines són les regles i principis que la regeixen, quins models o teories són els que millor expliquen el seu funcionament, quins factors produeix el seu deteriorament i com es pot millorar.

La segona part és la més important i en la que està centrada el treball. Es tracta de donar més informació centrada en els trastorns i malalties de la memòria; a més, es

7


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

desenvoluparan les causes per les quals podem arribar a perdre la memòria total o parcialment. En l'ultima part es donarà una breu explicació de què és la mnemotècnia, que és una tècnica de memorització que es basa en associar el que volem aprendre amb una cosa que ja sabem, i finalment donar uns consell per millorar la memòria dia a dia , com per exemple, aliments que són saludables per al nostre cervell i que poden ajudar a activar la nostra memòria; exercicis per poder millorar el rendiment de la memòria.

8


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

1. Marc Teòric

1.1. Etimologia La paraula memòria prové del llatí memoria, formada a partir de l’adjectiu memor (el que recorda), i el sufix –ia utilitzat per crear substantius abstractes, i que també va donar al verb memorare (recordar, emmagatzemar a la ment).

1.2. La memòria al llarg de la història La memòria és una funció fascinant, ja que a partir d’ella el sistema nerviós codifica, organitza i recupera una gran varietat de tipus d’informació que poden arribar a ser de vital importància per l’individu en particular.

Les primeres aproximacions a l’estudi de la memòria estaven fetes per Aristòtil (Estagira, Grècia 384 aC.- Eubea, Grència 322 aC.) i es basaven en mètodes filosòfics que comprenen l’observació, la reflexió, la lògica,etc.

Al segle XIX van sorgir els primers estudis científics sobre la memòria. Hermann Ebbinghaus va ser el primer autor que va estudiar per primera vegada la memòria

9


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

humana i l’animal, el llibre del qual sobre la memòria(1855), diposita els primers estudis experimentals i una sèrie de mètodes de memorització i de reconeixement. Es podria dir que Ebbinghaus va ser el precursor de l’estudi experimental de la memòria, pel fet d’haver-se utilitzat a si mateix per estudiar fenòmens bàsics del funcionament de la memòria, com l’aprenentatge i l’oblit, i també, inventar paraules sense sentit amb el propòsit d’avaluar la capacitat de la memòria que tenim les persones.

Altres autors de diverses branques teòriques s’han ocupat d’aquest mateix camp d’estudi, entre els quals el més important és Frederic Bartlett, qui oposant-se a Ebbinghaus va estudiar la capacitat de retenir records utilitzant històries, i no síl·labes sense cap sentit, i també va introduir la teoria dels esquemes i la seva influència en els records. Els esquemes són coneixements emmagatzemats en la memòria com a conseqüència de les experiències passades. Aquests coneixements estan organitzats en forma de representacions mentals, i constitueixen el nostre coneixement sobre un objecte o un esdeveniment. Per tots aquests estudis és considerat com el precursor de la psicologia cognitiva en l’estudi de la memòria.

Més endavant va sorgir George Miller, que va demostrar que les persones poden retenir aproximadament de cinc a set elements alhora en la memòria a curt termini.

10


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Un altre punt de vista, és el de Freud que explica per mitjà de mecanismes de repressió, per què oblidem uns fets si i d’altres no, alhora que deixa clar que la informació no es perd sinó que passa a una altra zona de la ment amb un accés més complicat. La psicologia cognitiva és la ciència que estudia els processos mentals com a base del comportament. S’inspira en els estudis de Bartlett i considera que l’ésser humà interpreta la informació en funció dels seus coneixements previs que inclouen informació sobre el món, però també esperances, desitjos, valors molars, frustracions, etc, i d’aquesta manera crea els seus records.

Com hem pogut comprovar amb aquesta breu explicació històrica sobre la memòria, l’estudi d’aquesta capacitat humana es molt dificultós i existeixen diverses aproximacions que ens apropen a una comprensió de la complexitat que envolta l’estudi de la memòria.

1.3. Concepte de memòria La memòria és un procés psicològic que serveix per emmagatzemar informació codificada, és a dir, és una de les capacitats mentals més importants que posseeix l’ésser humà de retenir i recordar fets passats. Aquesta informació pot ser recuperada, algunes vegades de forma voluntària i conscient, i d’altres de manera involuntària.

11


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Possiblement, el més important per a qualsevol persona és la seva capacitat per emmagatzemar experiències i poder beneficiar-se d’elles. Perquè la memòria és primordial per a la vida quotidiana, i quan es produeixen alteracions greus perdem la identitat, el sentit de la nostra pròpia existència.

La funció de la memòria no és altra que codificar, registrar i recuperar grans quantitats d’informació que resulten fonamentals per a l’adaptació de l’individu al medi on es troba. Per això és un magatzem d’informacions codificades gràcies als processos d’assimilació perceptiva i conceptual.

La memòria s’ha anat desenvolupant al llarg de la història de la espècie per a respondre a les necessitats d’adaptació al medi i de la selecció natural. Es podria dir que la memòria és un indici de què hem retingut alguna cosa apresa, però no és del tot fiable, perquè els records tenen una destrucció i interpretació del que s’ha viscut, per això els fets que no són importants s’eliminen, mentre que els altres queden allà de manera inconscient.

Per a la millor explicació de la memòria, la teoria del processament de la informació agafa com a model, un ordinador, ja que es considera que ambdues absorbeixen informació, operen amb ella, la guarden i la recuperen.

12


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

També es podria definir com la funció cerebral resultat de connexions sinàptiques entre neurones mitjançant la qual l'ésser humà pot retenir experiències passades. Els records es creen quan les neurones integrades en un circuit reforcen la intensitat de les sinapsis.

La memòria humana, a diferència de la memòria dels animals que actua principalment degut a les necessitats presents, pot contemplar el passat i planejar el futur. Gairebé totes les decisions que s’adopten al llarg del dia es basen en algun tipus de memòria. Sense memòria seríem incapaços de percebre, aprendre o pensar. No podríem expressar les nostres idees; ni tan sols tindríem una identitat personal, perquè sense records se’ns faria impossible saber qui som, cóm vam ser algun cop i qui voldríem ser, i la nostra vida no tindria sentit i ens ocasionaria innumerables limitacions. Perquè la funció principal de la memòria és proporcionar a l’ésser humà una base de coneixement que ens permet assimilar les situacions que vivim. La memòria conserva i reelabora els records en funció del present i actualitza les nostres idees, plans i habilitats en un món canviant. Som la suma de tots els nostres records, que ens donen un sentit del jo. Per això, canviar de memòria seria com canviar d’identitat.

13


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Els mecanismes que guien el funcionament d’aquest procés psicològic funcionen amb una grau tan elevat de perfecció que la persona amb prou feines és conscient que totes les seves accions i comunicacions verbals depenen del correcte funcionament de la memòria. Però, quan la memòria falla, ja sigui de forma circumstancial i momentània, o ja sigui permanentment, l’individu s’adona de la seva importància.

En el funcionament de la memòria, a més de l’escorça cerebral estan implicades altres zones cerebrals com el sistema límbic. S’ha demostrat que l’hemisferi dret processa la informació visual i l’esquerre la verbal. I, també, que la capacitat per recordar imatges és molt més elevada que la de retenir paraules.

La memòria no apareix com una funció única, no hi ha un lloc determinat on s’emmagatzemen els records, ja que consta de processos complementaris ubicats a diferents àrees del cervell.

1.4. Procés de la memòria La major part de processos que tenen a veure amb la memòria se situen en el cervell, que controla i coordina les funcions mentals (emocions, memòria, aprenentatge, etc.). Per això, per entendre com funciona la memòria cal primer analitzar les parts del cervell i quina funció fa cadascuna.

14


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

El cervell humà d’un individu adult estàndard conté diversos bilions de cèl·lules, de les quals uns 100.000 milions de neurones, que poden formar més de 1000 bilions d’interconnexions que proporcionen la base física que permet el funcionament cerebral. Gràcies als circuits formats per les cèl·lules nervioses o neurones, és capaç de processar informació sensorial procedent del món exterior i del propi cos.

El cervell humà no és un xarxa de cables ja formada, sinó que les comunicacions i els nous circuits entre neurones es van creant a mesura que aprenem i recordem noves situacions vitals i dades concretes. Els records són registrats en el nostre cervell amb més detalls, diferents d’una imatge i del seu voltant, gràcies als nous circuits creats. Només veient una part, recordem tot el conjunt. No hi ha un circuit activat per a cada record, sinó un conjunt de circuits que, activats al mateix temps, proporcionen el record.

El procés pel qual la memòria humana és capaç d’emmagatzemar noves informacions és gràcies a la plasticitat d’aquesta sinapsis o contacte neuronal. El cervell té funcions sensorials, funcions motores i funcions d’integració o coordinació menys definides. Alguns processos que estan controlats pel cervell són la memòria, el llenguatge, l’escriptura i la resposta emocional.

15


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

El funcionament del cervell es basa en les neurones que són unitats atòmiques i funcionals independents, integrades per un cos cel·lular del qual surten nombroses ramificacions anomenades dendrites, capaços de rebre informació procedent d’altres cèl·lules nervioses, i d’una prolongació principal, l’axó, que condueix la informació cap a les altres neurones en forma de corrent elèctric. Però les neurones no es connecten entre si per una xarxa contínua formada per les seves prolongacions, sinó que ho fan a partir d’interconnexions, sinapsis. La transmissió dels senyals a través de la sinapsis es realitza mitjançant unes substàncies químiques conegudes com neurotransmissors

16


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Segons el lloc del sistema nerviós on estan situades, es poden distingir els següents tipus de neurones:  Neurones sensorials : formen els nervis sensorials que envien notícies de l’exterior.

 Neurones de coordinació : formen els centres nerviosos com són l’encèfal i la medul·la, que elaboren i ordenen respostes.

 Neurones motores : formen els nervis motors que transmeten respostes.

La memòria humana té una estructura molt complexa, és un procés que es produeix en diversos llocs del cervell, és a dir, del sistema nerviós central, ja que per memoritzar intervenen diverses funcions, com és el cas de la identificació visual, l’auditiva, la classificació d’allò que veiem, etc.  L’encèfal és el conjunt d’òrgans del sistema nerviós central. És l’encarregat de recollir la informació percebuda del medi o del mateix organisme, processar-la, i avaluar l’execució d’una resposta fisiològica o de conducta, ja sigui de forma conscient o inconscient.

 Telencèfal : és allò que anomenen cervell, i es divideix en dues parts anomenades hemisferis cerebrals separades per una ranura, que es troben, no

17


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

obstant, unides en el fons de la ranura per una massa de fibres blanques, entre les quals es troba el cos callós i el fòrnix. Concretament, es tracta del conjunt, constituït pels hemisferis cerebrals. Les superfícies dels hemisferis ofereix replecs irregulars anomenats circumval·lacions cerebrals. El cervell es compon d’una substància blanca, localitzada a l’interior de l’encèfal que serveix per unir els dos hemisferis, i d’una substància grisa que es troba en menor quantitat i és el que compon l’escorça cerebral, on resideixen els centres de la voluntat, intel·ligència, sensibilitat conscient, etc. Per això, és el centre del llenguatge, el pensament, la creativitat, l’aprenentatge i la memòria. És l’única estructura conscient de l’encèfal, o sigui és l’única part que controla funcions voluntàries.

Escorça cerebral o còrtex cerebral : és la superfície de mantell que cobreix els dos hemisferis cerebrals, i és on es troba la substància grisa. Exerceix un paper molt important en la memòria, l’atenció, la sensibilitat conscient, la voluntat, la intel·ligència o el pensament.

Hemisferis cerebrals : és cadascuna de les parts laterals del cervell. Cada hemisferi està especialitzat en una sèrie de funcions:

Esquerre : la seva funció és produir i comprendre els sons del llenguatge i el control dels moviments hàbils. 18


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Dret : està relacionat en la percepció dels sons no relacionats amb el llenguatge (música, plor, etc), en la percepció tàctil i en la localització espacial dels objectes.

Cada hemisferi es divideix en quatre lòbuls, separats l’un de l’altre per tres cissures:

Lòbul frontal : esta relacionat amb l’atenció, el llenguatge, la intel·ligència, la memòria a llarg termini, la capacitat de planificar i la personalitat. També és responsable del mecanisme que permet comparar fets o cossos i arribar a conclusions sobre semblances i diferències.

Lòbul occipital : s’encarrega de coordinar els estímuls visuals. 19


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Lòbul temporal : s’encarrega d’analitzar la informació que arriba per l’oïda i de la parlada. També és responsable de l’equilibri i de la memòria a curt termini.

Lòbul parietal : la seva funció principal és rebre i integrar els estímuls dels sentits, sobretot els del tacte i l’equilibri. També és responsable del coneixement numèric i la manipulació senzilla d’objectes

Amígdala : reconeix els estímuls o situacions rellevants i actua sobre l’hipotàlem i sobre altres estructures del cervell originant les respostes fisiològiques que caracteritzen la majoria d’emocions.

Hipocamp : és la part del cervell relacionada amb la memòria i l’aprenentatge, on queda emmagatzemada la informació un cop consolidada.

 Diencèfal : és la part central del cervell, envoltada pel telencèfal. La seva funció és regular la secreció hormonal del bulb raquidi.

Tàlem : les seves funcions són analitzar i sintetitzar els impulsos sensorials, ja que és el lloc per on passen totes les vies sensitives.

20


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Hipotàlem : té una important funció en el control endocrí, ja que regula el funcionament de la hipòfisi. Entre les funcions de l’hipotàlem s’inclouen la regulació de la funció renal, control de la temperatura, regulació de la ingesta d’aliments, així com el metabolisme en general. També controla les reaccions dels estats emocionals.

Hipòfisi o glàndula pituïtària : la funció que realitza és segregar i emmagatzemar hormones.

Fòrnix : és fonamental per el funcionament cognitiu normal, especialment per la seva importància en la formació de la memòria.

Cos callós : està situat entre els dos hemisferis.

 Tronc encefàlic : és la porció de l’encèfal que connecta el diencèfal i el cerebel, amb la medul·la espinal.

Mesencèfal : és la part superior del tronc de l’encèfal.

Protuberància : és la part central del tronc de l’encèfal.

Bulb raquidi : és una estructura situada per sobre de la medul·la espinal, i que es podria considerar la continuació d’aquesta. És la part més baixa dels

21


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

tres segments que forma el tronc encefàlic. És una estructura molt resistent que pot continuar activa per assegurar les funcions vitals per a la supervivència (batecs del cor i respiració), fins i tot, quan hi ha una aturada del cervell, com passa en un coma etílic. De vegades, en un coma etílic amb prou ingesta d’alcohol ni tan sols el bulb raquidi és capaç de mantenir la respiració, cosa que pot causar la mort. Les seves funcions són automàtiques, com la respiració, la digestió, la regulació cardiovascular, etc. El bulb rep informació dels sentits i permet que determinats estímuls activin l’atenció de l’escorça del cervell per a processar i emmagatzemar nova informació.

 Cerebel : és una de les parts de l’encèfal, juntament amb el cervell i el tronc encefàlic. Hi ha una gran quantitat de feixos nerviosos que connecten el cerebel amb altres estructures encefàliques i amb la medul·la espinal. Una de les seves funcions més representatives és que coordina els moviments voluntaris del cos humà, com són l’equilibri i les postures. El cerebel integra tota la informació rebuda per a controlar totes les ordres. És per això que les lesions a nivell del cerebel no acostumen a causar paràlisi, però sí trastorns relacionats amb la realització de moviments precisos, manteniment de l’equilibri i de la postura, i aprenentatge motor. Com per

22


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

exemple, descoordinació i debilitat muscular. Per aquest motiu, el cerebel és considerat l’òrgan encarregat del control de la motricitat. A més, té unes altres funcions cognitives, com l’atenció i el processament del llenguatge.

 Medul·la espinal : és un cordó nerviós blanc tancat dintre de la columna vertebral. La seva funció més important és conduir el corrent nerviós que condueix les sensacions fins al cervell i els impulsos que duu les respostes del cervell als músculs.

1.5. Fases de la memòria La memòria té tres fases diferents per les que passen els nous coneixements. En la primera el cervell registra les experiències sensorials, després el record passa al sistema d’emmagatzematge, on guarda aquesta informació de manera organitzada

23


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

perquè tingui un significat, i finalment, recupera aquesta informació quan necessita recordar alguna cosa, llevat que no hagi estat rebutjada per la seva falta d’importància. Un error en qualsevol d’aquestes tres fases pot interferir de manera directa en el bon funcionament de la memòria.

1.5.1. Fase1 : Codificació És l’etapa d’aprenentatge o adquisició inconscient dels estímuls en una representació mental en el cervell, és a dir, quan la informació es trasllada a l’interior i s’emmagatzema com una entitat amb significat, que provoca una activació neuronal, que pot designar un patró en el qual unes cèl·lules nervioses o neurones es comuniquen entre si. En aquesta fase l’atenció és primordial per la direcció i la intensitat en que es processa la informació. Per això el més important en aquesta fase és estar atent a la informació que ens arriba i que volem retenir. No hem d’intentar estar atents a diverses a coses alhora, ja que no es podrà recordar bé cap d’elles. Com per exemple, estudiar al mateix temps que mirem la televisió o estem parlant per alguna xarxa social. Aquest tipus de distracció impedeixen el correcte funcionament d’aquest procés i per tant la informació no estarà ben codificada i podrà desaparèixer de la memòria amb facilitat.

24


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

1.5.2. Fase 2 : Emmagatzematge La principal funció d’aquesta etapa consisteix en la retenció de la informació o dades de forma persistent en la memòria per la seva possible utilització posterior. La informació és emmagatzemada a les diferents parts de l’encèfal, per tal que no es perdi, per aquest motiu, abans ha de passar per la primera fase.

1.5.3. Fase 3 : Recuperació La recuperació és el procés oposat a la codificació. Consisteix en localitzar la informació emmagatzemada. És aquella on l’individu recorda la informació, i suposa un gran esforç, ja que és el procés de recerca activa, és a dir, la forma en que les persones accedeixen a la informació emmagatzemada en la seva memòria. Aquest reconeixement de la informació adquirida s’anomena record o aprenentatge i, a vegades, pot aparèixer de manera casual o voluntària, o bé, s’ha de cercar fins trobar-lo.

25


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

1.6. Tipus de processament de les dades que memoritzem

1.6.1. Processament automàtic Aquest processament ens permet realitzar gran quantitat de tasques sense la participació de l’atenció conscient. Per exemple, es possible processar automàticament sense esforç conscient informació sobre els següents aspectes: 

Espai : Mentre estudia, amb freqüència codifica el lloc que un determinat material ocupa dins d’una pàgina; al esforçar-se per recordar aquesta informació, es possible visualitzar el lloc on apareixia.

Temps : A l’hora de recordar els esdeveniments del dia, es possible notar la seva seqüència involuntàriament. Més tard, en adonar-se de que ha oblidat el seu abric en algun lloc, pot recrear la seqüència i “tornar sobre els seus passos”.

Freqüència : Sense esforç, es possible registrar la quantitat de vegades en que es produeix un esdeveniment, “el que ens permet saber quantes vegades en el dia ens hem trobat a la mateixa persona”.

Informació incorporada : Per exemple, en veure les paraules en el nostre idioma natiu, es inevitable registrar el seu significat.

26


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Desxifrar paraules no sempre ha sigut senzill. A l’hora d’aprendre a llegir, pronunciava cadascuna de les lletres individualment per tal de saber quines paraules formaven. Amb gran esforç, amb prou feines aconseguia desxifrar aproximadament unes 20 o 50 paraules en una pàgina. Llegir, al igual que altres formes de processament requereix atenció i esforç, però amb la experiència i la pràctica, es torna una acció automàtica.

1.6.2. Processament intencionat Codifiquem i retenim gran quantitat d’informació de forma automàtica, però per recordar altres tipus d’informació, com els conceptes explicats en aquest treball, requereix atenció. En aquest tipus de processament s’acostuma a generar records durables i accessibles. El filòsof alemany Herman Ebbinghaus va ser qui va demostrar que la quantitat d’informació recordada depèn del temps dedicat a la repetició i el repàs. Fins i tot, després de l’aprenentatge del material, el repàs addicional, augmenta la retenció.

1.7. Tipus de memòria La memòria és una funció del cervell, i alhora, un fenomen de la ment que ens permet retenir experiències passades, i segons l’abast temporal es poden classificar en tres tipus.

27


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

La informació s’adquireix en diferents fases. Primer es capta la informació perquè sigui recordada com una memòria sensorial veloç. A partir d’aquesta, es processa la informació en un dipòsit de memòria a curt termini, on es codifica mitjançant les repeticions. Finalment, la informació es instal·lada en la memòria a llarg termini, des de la qual pot ser recuperada.

1.7.1. Memòria sensorial (MS) La memòria sensorial és la capacitat de registrar les sensacions percebudes a partir dels sentits (imatges, sons, olors, sabors i el tacte de les coses), i per tant, representa l’entrada al sistema (input).

28


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

La informació rebuda a partir de l’estímul extern perdura un temps molt limitat, però el suficient per poder ser registrada a la MCT (memòria a curt termini). El magatzem sensorial de la informació és transitori, això vol dir que la informació d’aquest magatzem va disminuint al llarg del temps.

La retenció de la informació en els registres sensorials és, en general, de menys d’un segon, per això conté una enorme quantitat d’informació que es perd molt fàcilment. Es podria dir que és la memòria automàtica del cervell, on la informació reunida pels sentits s’atura per uns instant. Per aquest motiu, es tracta d’un tipus de memòria molt pròxima a la percepció. La funció de la memòria sensorial és emmagatzemar ràpidament tota la informació que sigui possible perquè estigui disponible en el seu posterior processament. Tot allò que no es manté en la memòria sensorial, es perd.

La capacitat de la memòria sensorial és il·limitada, però té una escassa persistència. Els tipus de registres més estudiats són el de la vista i oïda, encara que existeixen d’altres, i segons el sentit, la durada de la informació pot variar:

Icònica : és aquella que s’encarrega de rebre la percepció visual.

29


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

La informació emmagatzemada es manté en un interval de temps molt curt, al voltant de 250 milisegons, però té una elevada capacitat. Finalment, els elements que es transferiran a la memòria a curt termini seran aquells als que l’usuari presti atenció.

Ecoica : aquest tipus de magatzem manté els estímuls auditius fins que el receptor hagi rebut la suficient informació per poder processar-la definitivament en la memòria a curt termini. Acostuma a durar entre 3 i 4 segons.

Hàptic : aquest tipus de magatzem, el tacte, a diferència de la visual i l’auditiva, no constitueix una modalitat única. El tacte és un sistema perceptiu que reuneix i combina diversos tipus d’informació que provenen de diferents tipus de receptors cutanis, referit a la pell. Aquests moviments proporcionen al perceptor informació obtinguda a partir dels músculs, tendons i articulacions.

Altres : gustatiu (gust), olfactiu (olfacte).

El reconeixement tàctil és bastant limitat, encara que no passa el mateix amb objectes familiars i amb formes tridimensionals, que proporcionen més claus de referència útils per a la codificació espacial.

30


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

1.7.2. Memòria a curt termini (MCT) La memòria a curt termini és conseqüència de la simple excitació de la sinapsis per a reforçar-la o sensibilitzar-la transitòriament. La seva funció és codificar la informació, la majoria de vegades, de forma visual i acústica; extreta de la memòria sensorial. És aquella informació en la que estem pensant o de la qual som conscients en un moment, és a dir, és la informació temporal, la qual utilitzarem durant un període de temps amb diferents fins i posteriorment, serà oblidada. Encara que aquesta informació és més duradora que la emmagatzemada en les memòries sensorials, està limitada a un màxim de 20 segons si no es repassa. La memòria a curt termini està formada per diversos subsistemes, un supervisor i els altres dos d’emmagatzematge : 

L’Executiu Central : és el subsistema supervisor que coordina els recursos i els distribueix per diferents magatzems, segons la funció que es vulgui dur a terme.

Bucle Fonològic o Articulatori : s’encarrega d’emmagatzemar i mantenir la informació auditiva, i està relacionat amb el llenguatge oral. El primer procés fa que la informació es perdi en un breu període de temps, mentre que la segona repetició permet recuperar la informació temporal. A més, és responsable de la transformació automàtica del llenguatge presentat de forma visual. I està implicat de forma directa en l’aprenentatge de la lectura, 31


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

en aprendre a parlar i en la comprensió del llenguatge oral.

La Agenda Visoespacial : és el magatzem del sistema que treballa amb elements de caràcter visual o espacial. Igual que l’anterior, la seva tasca es basa en Retenir aquest tipus d’informació, a més del processament de les imatges mentals.

La funció que compleix aquest tipus de memòria és organitzar i analitzar la informació (reconèixer cares, recordar noms, respondre en un examen, etc).

És un tipus de memòria que també es pot denominar memòria de treball, ja que el record pot arribar a hores si es manté amb repeticions. En el cas que aquesta informació sigui interpretada i organitzada de manera lògica, pot ser recordada més temps. La memòria de treball només codifica aquella informació a la que se li hagi donat importància. Com que l’ésser humà és selectiu a l’hora d’estar atent, la memòria de treball només obtindrà allò que hagi seleccionat. Això vol dir, que molts dels elements als que està exposat mai entraran a la seva memòria de treball, i per tant, no estaran disponibles per a la seva posterior recuperació.

32


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Dintre d’aquest tipus de memòria, es pot trobar la memòria immediata, també denominada ecoica interior, ja que permet tornar a escoltar un so un o dos segons després d’haver-lo percebut. És molt important, perquè per als processos d’aprenentatge i record permet associar, agrupar i emmagatzemar la informació.

1.7.3. Memòria a llarg termini (MLT) La memòria a llarg termini és conseqüència d’un reforçament permanent de la sinapsis gracies a l’activació d’alguns gens i a la síntesi de les proteïnes corresponents. Realitza una funció de magatzem, i fa referència a quan parlem de memòria en general.

La informació que és emmagatzemada en la memòria sensorial, es transferida a la part de la memòria a curt termini abans d’arribar a la memòria a llarg termini. Llevat que la memòria activa codifiqui aquesta informació o la repassi, desapareix ràpidament de la memòria a curt termini i per tant no pot ser transferida a la de llarg termini, a on l’emmagatzematge és relativament permanent i il·limitat.

La forma de codificar la informació en la memòria a llarg termini és visual (records gràfics), quan es tracta de recordar esdeveniments viscuts de fets inesperats i

33


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

emocionalment importants. En aquests casos aquests moments es guarden a la memòria com si es tractés d’una fotografia mental. Una altra forma de codificar la informació en aquesta classe de memòria és la semàntica, que és quan parlem d’una informació verbal, rebuda a partir de les paraules. En casos com aquests, no retenim les paraules de manera textual, sinó el seu significat o idees que en transmeten.

Es podria dir que la memòria a llarg termini és l'estructura en la qual s'emmagatzemen records viscuts, coneixements sobre el món, imatges, conceptes i estratègies d'actuació.

Aquesta classe de memòria es basa en el significat dels elements, ja que codifica els elements d’acord amb el seu significat, tot i que siguin paraules aïllades, sense cap relació. Per això pot resultar més senzill quan es tracta de frases. Després d’uns minuts d’escoltar la frase, la majoria del que es pot recordar o reconèixer és el significat d’aquesta frase. La memòria que resulta, serà més duradora i més fàcil de recordar si la seva codificació es fa més profunda i elaborada.

La memòria a llarg termini disposa d’una capacitat desconeguda i conté informació de diferent naturalesa. Es considera com la base de dades en la que s’insereix la informació a través de la memòria a curt termini.

34


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Aquesta memòria es manté inactiva fins que no es presenta la demanda necessària per provocar la seva activació de recerca de la informació que es requereix. La majoria d’oblits que es produeixen sobre records que estan emmagatzemats a la memòria a llarg termini són a causa d’un mal funcionament del sistema de recuperació, i no de la seva pèrdua en si.

Dins de la memòria a llarg termini podem trobar els diferents tipus de memòria:  Memòria explícita (declarativa) : és intencional, per tant està formada per tots aquells aprenentatges sobre llocs, persones i esdeveniments que podem relatar verbalment, i suposen, un coneixement conscient e intencionat del resultat recuperat.

 Memòria episòdica : fa referència a la memòria autobiogràfica o personal, que permet recordar dates, fets que hem viscut en un temps i un lloc determinat, i reflecteixen detalls de la situació viscuda i no només del seu significat. En definitiva, emmagatzemen esdeveniments viscuts i les circumstàncies en les quals es va donar.

 Memòria semàntica : es refereix a la memòria que emmagatzema conceptes en la que es fonamenta el nostre coneixement general del món i del llenguatge, independentment de les circumstancies del seu aprenentatge. Es podria dir que és com un diccionari mental, ja que és la memòria de coneixements dels 35


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

significats de paraules i les relacions entre els significats. La memòria semàntica segueix una pauta conceptual, per tant les relacions entre els conceptes s’organitzen en funció del seu significat. Per això es poden recuperar sense fer referència al lloc o el temps en que es van adquirir els coneixements. I és gairebé impossible oblidar-se, perquè el llenguatge, les habilitats i altres coneixements són molt duradors. Gràcies a ella podem comprendre el món en el que vivim (fets, idees, conceptes i regles) i adaptarnos ell.

 Memòria implícita (no declarativa) : està formada per aquells aprenentatges que hem obtingut sense adonar-nos i sense fer gran esforç, i que influeixen en la conducta i en el pensament, i no són directament accessibles a la consciència. Serveix per emmagatzemar informació sobre procediments i estratègies que permeten interactuar amb el medi ambient, i que es realitzen automàticament. El grau d’adquisició d’aquest tipus de memòria depèn de la quantitat de temps emprat en practicar.

 Memòria procedimental : pot considerar-se com un sistema d’execució, implicat en l’aprenentatge de diferents tipus d’habilitats que no estan representades com informació explícita sobre el món. Per això es podria dir que és la memòria sobre les habilitats i emmagatzema el coneixement de “cóm fer les coses”. L’aprenentatge d’aquestes habilitats s’obté de manera gradual, principalment a través de l’execució de les accions, encara que també poden 36


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

influir les instruccions (sistema declaratiu), o bé, per imitació (mimetisme). Per tant, aquesta memòria s’adquireix amb coneixements o experiències repetides, i una vegada consolidades, es produeix de manera inconscient o automàtica. Com per exemple, la habilitat de saber anar en bici o conduir un cotxe.

 Memòria remota : es refereix als records que van passar fa molts anys. Pot referirse a esdeveniments sobre la nostra vida o fets concrets sobre algun esdeveniment que va ocorre o que hem après fa molts anys.

 Memòria prospectiva : fa referència al procés que ens permet recordar el que tenim que fer en un futur pròxim o llunyà.

 Memòria associativa : l’associació dels estímuls visuals o auditius ens ajuden a recuperar la informació d’una manera més ràpida i senzilla. Com per exemple, anar a un lloc on sempre havíem anat en la nostra infantesa, porta a la memòria els moments mes significatius que es van viure en aquell lloc.

1.8. Memòria col·lectiva La vida es la memoria del pueblo, la conciencia colectiva de la comunidad histórica, el modo de pensar y de vivir- Milan Kundera.

37


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

La memòria és un procés psicològic que pertany a l’individu, però també fa referència a un patrimoni del grup. La memòria forma part de la identitat comunitària, de la vida social i de la història dels grups.

És un terme difós per el filòsof i sociòleg Maurice Halbwachs que fa referència a tots aquells records i memòries que envolten i destaquen la societat en conjunt, que es transmeten de generació en generació. És una font d’ensenyament i origina canvis en la memòria individual. Gràcies a ella cada persona consolida els seus records col·lectius.

Es podria definir com la corrent de pensament natural, lligada a la vida d’un grup. La memòria col·lectiva és amplia i diversa, encara que també és fràgil i irregular, que està sostinguda sobre les tradicions. La memòria col·lectiva és compartida, transmesa i construïda per un grup o societat. I està representada en gran part, per els monuments que s’estableixen, i tot lo que un país escull per honrar la seva memòria.

1.9. Records Els records poden adoptar diferents formes, encara que totes són maneres de recuperar o localitzar la informació ja apresa anteriorment. Es podrien definir com imatges del 38


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

passat que es registren en la memòria, o bé, una reproducció d’alguna cosa anteriorment viscuda o apresa, per això estan vinculats per la experiència.

Els records no s’emmagatzemen com a copies exactes a informacions o experiències, i evidentment no són recordades d’aquesta manera, sinó que la memòria els reelabora en el moment de la recuperació, utilitzant tant la informació emmagatzemada com la nova. Es recorda millor la informació quan té un significat, és eficaç i està ben organitzada.

El psicòleg Endel Tulving, va ser l’investigador de la memòria que va posar de manifest la importància de la recuperació de la informació emmagatzemada. En la memòria està disponible una gran quantitat d’informació. El problema és que no podem accedir a ella per recuperar-la eficaçment. La idea de Tulving va ser que probablement la informació estigués disponible en la memòria però el problema és que, a vegades, no es troben les senyals adequades que condueixen a una bona recuperació. Com a conseqüència, quan les senyals que utilitzem resulten ineficaços, es produeix un error en la recuperació del material. Els estudis que va realitzar Tulving, el van portar a la conclusió de que es registra en la memòria molta més informació de la que es pot recuperar.

39


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

A vegades, quan no recordem alguna cosa, les persones tendim a omplir aquest buit amb una fals record que es produeix inconscientment. Els falsos records són records sobre esdeveniments que no van tenir lloc, o bé, una distorsió d’un esdeveniment que si que va passar.

Se sap que la memòria no és del tot fiable fins a cert punt, ja sigui per no recordar coses que se saben, o per recordar-les malament. Alguns estudis afirmen que les tècniques com la hipnosis, rebirthing i la teràpia de recuperació de la memòria poden estimular a la formació de falsos records. Aquestes tècniques poden portar a fer creure a algun individu que fantasies i fets que mai van succeir, siguin reals.

Les investigacions suggereixen que alguns dels records falsos es formen a través de les repeticions d’un esdeveniment, confirmat com a irreal. Després de pensar repetidament i visualitzar un esdeveniment, una persona pot començar a recordar aquest, com si l’hagués viscut. Per tant, el magatzem d’informació incorrecta dona lloc a la formació de memòria a llarg termini incorrecta. Per exemple, moltes persones han experimentat un fenomen d’aprenentatge que en realitat els hi ha passat a un amic o familiar seu.

40


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

1.10. L’oblit L’oblit és una experiència originada per la dificultat d’accedir a un determinat record en algun moment. Encara que també, es podria definir com l’acció involuntària que consisteix en deixar de recordar o de guardar en la memòria informació adquirida, és a dir, és la incapacitat de recordar dades, noms, dates o coneixements.

La impossibilitat d’accedir als continguts de la memòria que provoca la pèrdua o destrucció de la informació, a vegades pot semblar una simple ineficiència de la memòria. Per altra banda té una funció adaptativa, que és considerada com el responsable de l’acció de certs mecanismes o processos mentals que estan encarregats d’impedir que la nostra memòria es sobrecarregui d’informació irrellevant e inútil. Per això, des d’aquesta perspectiva pot arribar a adquirir un sentit la idea de que “tots necessitem oblidar”.

L’oblit ens permet una utilització més eficient dels records, i es pot presentar tant en la memòria a llarg termini com en la de curt termini. Amb la memòria a curt termini seria prou, deixant de repassar el material que s’haurà de memoritzar. En la memòria a llarg termini pot presentar-se a l’hora de la primera fase, que és la codificació, mentre s’emmagatzema. Durant l’emmagatzematge el temps i el desús dels records actuen de manera que poc a poc es pot manifestar l’oblit.

41


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Per alguns psicoanalistes l’oblit és el mecanisme psicològic de defensa. La ment es defensa de les experiències doloroses traient-les de la consciència. Oblida coses desagradables o històries emocionalment negatives.

1.10.1. Teoria de la interferència El primer en estudiar la pèrdua d’informació en la memòria va ser, Hermann Ebbinghaus, qui va intentar explicar perquè es produïa l’oblit en teories. Sovint, l’oblit pot estar produït per saturació d’informació, també anomenat, l’aprenentatge interferent, que és l’aprenentatge que substitueix a un record no consolidat en la memòria, i desapareix de la consciència, ja que recordem que hem oblidat alguna cosa, és a dir, que sabem que teníem un coneixement que ja no està allà, tenir consciència d’haver tingut allò. Per això, segons quins records oblidats no desapareixen, sinó que són ocults en l’inconscient. N’hi ha diferents teories que postulen diversos punts de vista sobre perquè es produeix l’oblit després de l’aprenentatge. A vegades, l’oblit és degut a una pèrdua d’interès sobre algun tema, és a dir, es produeix a causa d’una despreocupació total d’un tema determinat.

La teoria d’interferència considera que l’oblit és degut a la interferència de determinats records sobre d’altres. Existeixen dos tipus d’interferència :

42


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

1.10.1.1. Interferència proactiva Fa referència a que l’aprenentatge anterior interfereix amb el posterior. La informació apresa dificulta la retenció de la informació recent. Això podria explicar perquè les persones políglotes (es refereix a una persona versada en diversos idiomes) que estan aprenent una llengua nova tenen problemes a l’hora de retenir les noves paraules, ja que les apreses anteriorment els hi surten amb facilitat. Això no és més que un exemple quotidià que han sigut verificats per diversos estudis. Es va realitzar un estudi que afirmava aquesta teoria. Un grup experimental de participants s’aprèn una llista de paraules (material A), memoritzen després una segona llista (material B) i a continuació se’ls hi demana que recordin la segona llista. A un segon grup només se’ls hi demana que s’aprenguin i recordin les paraules de la llista B. Normalment, el segon grup recorda millor les paraules, el que demostra que en el cas del primer grup experimental, les paraules apreses en primer lloc interfereixen la capacitat de recordar les que es van presentat posteriorment.

1.10.1.2. Interferència retroactiva Aquest tipus d’interferència és quan la informació nova dificulta la retenció de la informació que es va aprendre amb anterioritat, és a dir, alguna cosa que s’interposa i no ens deixa recordar. El mètode utilitzat per el seu estudi consisteix bàsicament en aprendre una llista d’ítems, seguida d’una altre llista, i després, intentar recordar la primera llista. En l’estudi realitzat els participants aprenien en una llista de paraules i 43


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

després eren sotmesos a diferents tasques, i és va demostrar que la interferència retroactiva impedeix o dificulta recordar el material antic.

1.10.2. Causes de l’oblit Fora de l’oblit normal (per aprenentatge interferent), existeixen altres causes d’oblit :

Lesió o degeneració cerebral : aquest tipus d’oblit és a causa d’alguna lesió o degeneració cerebral provocat per un cop al cap, que poden generar amnèsies de diferents tipus. Per exemple, oblidar lo anterior al cop o la desaparició de records periòdicament. També pot estar provocat per una malaltia com l’Alzheimer o el Síndrome de Kosakoff (per alcoholisme).

Repressió : la persona oblida, perquè la informació és pertorbadora o angoixant. Sigmund Freud pensava que la repressió dels records desagradables i frustrants, és un mecanisme de defensa per tal d’oblidar aquelles situacions traumàtiques. Però a diferència de la supressió, que és un intent conscient de no pensar en alguna cosa, la repressió és inconscient.

Falta de processament : la informació es pot oblidar perquè es va aprendre superficial o momentàniament.

44


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Problemes d’accés : A vegades no podem accedir al contingut de la nostra memòria, sobretot si l’estrès ens fa produir hormones (glucocorticoides) que bloquegen la funció d’accés.

També existeix l’oblit causat per l’ús de psicotròpics (substàncies que alteren el funcionament normal del cervell), però aquest no és natural, ja que una persona amb els efectes de segons quins fàrmacs pot no ser capaç de recordar segons quins esdeveniments.

1.10.3. Factors emocionals en l’oblit Molts psicòlegs han considerat el tema de la memòria totalment aïllada de les emocions. Però, en segons quines ocasions es recorden o s’obliden certs materials degut al fet emocional que comporta. Per aquest motiu, es van dur a terme moltes investigacions sobre aquest tema, que van indicar que la emoció afecta a la memòria a llarg termini de diverses maneres, com per exemple la repetició, la interferència en la recuperació per ansietat i la repressió.  Repetició : En situacions que estan plenes de fets tant positius com negatius seran més recordats amb més detalls que els neutres, ja que tenen una influència emocional. En general, les persones repeteixen i organitzen més aquells records excitants que han viscut que no pas els simples. Ja que si es viu una experiència, aquest fet estarà 45


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

un temps en els pensaments de la persona i repetirà l’escena moltes vegades, pensarà en ella persistentment, repetint-la i organitzant-la. Com que la repetició i l’organització milloren la recuperació de la memòria, no és d’estranyar que aquesta funcioni millor per els records emocionals.

 Interferència en la recuperació degut a la ansietat : També es pot donar el cas de que les emocions negatives dificultin la recuperació. Com per exemple, a l’hora de fer un examen, si l’estudiant es troba nerviós i insegur, i no sap la primera pregunta, li poden aparèixer els primers signes de pànic. Encara que la segona pregunta no sigui molt difícil, l’ansietat generada per la primera pregunta s’estén també a aquesta. Quan miri la tercera, tindrà dificultats, encara que la pregunta sigui tan fàcil com el seu número de telèfon, ja que es troba en la fase de pànic. Tot això, ha estat provocat per l’ansietat. L’ansietat acostuma a anar acompanyada de pensaments negatius i pessimistes. Aquests pensaments ocupen tota la seva atenció i interfereixen en els intents de recuperar la informació necessària per a respondre correctament la pregunta. Des d’aquest punt de vista, l’ansietat no és la principal causa de la pèrdua de la informació, sinó que està originat pels pensaments negatius que ocasionen l’error de la memòria interferint en la seva recuperació.

 Repressió : Una altre punt de vista sobre la memòria i la emoció, és la teoria de l’inconscient formulada per Sigmund Freud. Freud va postular que algunes experiències emocionals viscudes en la infantesa són tant traumàtiques, que 46


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

accedir a la memòria diversos anys desprès pot provocar una gran ansietat en l’individu. Aquestes experiències traumàtiques estan reprimides o emmagatzemades en l’inconscient, i només es poden recuperar quan algun fet o sentiment associada a la emoció apareix. La repressió és un error de la recuperació on l’accés als records està bloquejat.

1.11. Distorsions i alteracions de la memòria La vida sense memòria i sense records no és vida, perquè les persones properes ens semblarien desconeguts, cada moment ens semblaria una nova experiència i els aprenentatges serien inútils. En general, es poden distingir entre distorsions i alteracions de la memòria. Qualsevol persona pot oblidar noms, dates i esdeveniments. Aquest és un tipus d’oblit normal i no hi ha cap motiu com per preocupar-se per una experiència com aquesta. L’oblit es considerat el millor aliat de la memòria, un dispositiu que permet al cervell mantenirse àgil i ocupat. Per altra banda, les alteracions de la memòria poden arribar a ser molt traumàtiques. Perdre la memòria és perdre la consciència de ser, perquè és la suma del que som, hem sigut i esperem ser. Viure el present, sense llaços amb el passat, és una forma molt complicada d’enfrontar-se al futur.

47


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

1.11.1. Distorsions Les distorsions són errors normals de la memòria. Totes las persones oblidem noms, dates i esdeveniments. Aquests errors no estan considerats deficiències biològiques de la memòria, sinó que és una forma de sobreviure. De fet, oblidar és tan important com recordar. Daniel Schacter ens proposa set errors que poden afectar a la nostra memòria, però que formen part dels trets adaptatius de la ment humana: 

Temps : la memòria es debilita amb el pas dels anys, perquè les noves experiències difuminen els nostres records.

Distracció : els errors de la memòria produïts a causa de la distracció es produeixen perquè estem preocupats per altres coses i no estem atents a allò que hem de recordar.

Bloqueig : és la recerca d’informació de manera frustrada quan necessitem recordar alguna cosa i som incapaços de portar-lo a la memòria.

Atribució errònia : consisteix en assignar un record a una font equivocada, com per exemple, confondre coses reals amb imaginaries o recordar coses que no han passat.

48


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Suggestibilitat : és la tendència d’un individu a incorporar informació errònia que procedeix de fonts externes, ja sigui d’altres persones, imatges o medis de comunicació, i incorporar-les als seus records personals. Es podria definir com memòria falsa.

Propensió : reflexa la influència dels nostres coneixements i creences actuals sobre la forma de recordar el passar. A vegades reelaborem els nostres records per tal de que encaixin amb les nostres vivències actuals.

Persistència : consisteix en recordar fets del passat que voldríem eliminar de la nostra ment, perquè estan lligats a la nostra vida emocional.

A més dels errors explicats, n’hi ha altres trastorn de la memòria: 

Prosopagnòsia : és la incapacitat de recordar rostres.

Déjà vu : sensació de que una vivència present ja s’hagi experimentat abans.

Jamais vu : impressió de que un fet que ja s’havia experimentat abans, és nou.

Amnèsies funcionals : l’estrès, l’ansietat, les emocions negatives tenen una influència en la memòria.

49


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

1.11.2. Alteracions

1.11.2.1. Amnèsia : Amnèsia és el terme general que s’utilitza per a designar una varietat d’alteracions de la memòria que tenen el seu origen en diferents causes i que afecten a la memòria de Diverses maneres. Certes alteracions neurològiques que perjudiquen el cervell produeixen dèficit d’un tipus o d’un altre. L’amnèsia, també coneguda com el síndrome amnèsic, és un trastorn del funcionament de la memòria, és una manca en la capacitat de poder aprendre una informació nova o recordar informació que ja estava emmagatzemada. El subjecte acostuma a ser conscient de que són records que ja van existir en algun període determinat de la vida. Aquest trastorn de la memòria pot estar provocat per cops o traumatismes en el cervell.

És comú que les amnèsies vinguin acompanyades de confabulacions, és a dir, completar els espais buits de memòria amb records ficticis o inexactes. També es poden presentar intrusions, que són falsos records dins d’altres verdaders. L’amnèsia en individus joves acostuma a estar causada per traumatismes del cervell, i en persones de major edat poden anar acompanyades del síndrome de demència, que la més comuna és la malaltia de l’Alzheimer o també es presenta en la malaltia de Huntington.

50


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

POSSIBLES CAUSES : Els factors desencadenants de l’amnèsia es poden dividir en funcionals i orgànics. 

Orgànics : inclouen danys al cervell per accidents, lesions o malalties.

Funcionals : refereixen als factors psicològics de l’individu i acostumen a actuar com un mecanisme de defensa davant d’esdeveniments que sobrepassen la capacitat d’una persona per afrontar-los. Es veuen afectades per l’estrès, ansietat i les emocions negatives.

L’amnèsia pot estar causada per determinats tipus de lesions o tumors localitzats en alguns dels lòbuls del cervell. També els traumatismes cranials, l’alcoholisme, la desnutrició, epilèpsia e ingestió de determinats psicofàrmacs poden donar a una amnèsia.

TIPUS D’AMNÈSIES :  Amnèsia anterògrada o de fixació : es refereix a l’afectació de la capacitat d’adquirir informació nova procedent de qualsevol modalitat sensorial, i de recordar els successos després d’una lesió cerebral. Pot recordar fets produïts durant la seva joventut o infància, tot allò abans de l’aparició de l’amnèsia.

51


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Una persona que pateix aquest tipus d’amnèsia oblida a on ha deixat les coses o amb qui acaba de parlar, és a dir, li falla la memòria episòdica. Aquest tipus d’amnèsia pot estar provocat per lesions en determinades parts del cervell dedicades a la memòria (com és e cas del hipocamp). Alguns medicaments com benzodiacepina i clonazepam, entre d’altres, poden provocar símptomes, temporals propis d’aquest tipus d’amnèsia. Una altre causa és la consumició de grans quantitats d’alcohol en un curt període.

 Amnèsia retrògrada o d’evocació : és la incapacitat de recordar el passat, aquells esdeveniments que han succeït abans de la lesió cerebral. Primer es perden els records més recents, és a dir, més inestables per menys vegades recordats i menys utilitzats en la reestructuració del món intern. L’última cosa en perdre són els hàbits de la rutina diària, fins que el pacient oblida tota la seva vida anterior, però igualment, pot aprendre noves habilitats. Les causes d’aquest tipus d’amnèsia són l’envelliment, lesió o trauma al cap, alcoholisme, depressió, etc.

 Amnèsia global : aquesta classe d’amnèsia es definiria com una alteració de la memòria amb dificultats per recordar tant fets anteriors com posteriors a la malaltia o traumatisme.

52


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

 Amnèsia psicògenes : és la incapacitat persistent per recordar fets o experiències que comporten sentiments desagradables. Les víctimes de violacions, tortures o abusos sexuals poden tenir molt de temps una amnèsia psicogènica segons la gravetat del trauma que suposi per a la persona, que això els incapacita recordar els fets previs i subsegüents a la experiència traumàtica, així com el mateix trauma, i sovint perden la seva identitat personal.

 Amnèsia localitzada : és el tipus més freqüent, l’individu no pot recordar tots els fets que s’han produït durant un període limitat, en general, per les primeres hores des d’un esdeveniment profundament traumàtic.

 Amnèsia selectiva : és quan es poden recordar alguns esdeveniments, però d’altres no, tot i que van succeir al mateix temps.

 Amnèsia generalitzada : és aquella en la que la impossibilitat de recordar inclou tota la vida de l’individu.

 Amnèsia continua : en la qual l’individu no pot recordar els esdeveniments que han tingut lloc des d’un moment específic fins l’actualitat.

 Amnèsia lacunar : és la pèrdua dels records d’un període precís i limitat en el temps, en el que es va patir un trastorn del nivell de consciència.

53


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

 Amnèsia de les fonts : atribuir un succés que es va experimentar, del que vam tenir noticia, sobre el que vam llegir o que vam imaginar, a una font equivocada. L’amnèsia de la font, juntament amb l’efecte de la informació errònia, és la base dels falsos records.

 Amnèsia motora :  Apràxia : és un trastorn neurològic caracteritzat per la pèrdua de la capacitat de dur a terme moviments de propòsit, apresos i familiars, tot i que es tingui la capacitat física i la voluntat de realitzar-los. És a dir, existeix una separació entre la idea (el pacient sap el que vol fer) i la execució motora (manca del control d’acció). Trastorn del qual pot provocar en els pacients una marcada dificultat per a realitzar un moviment quan se’ls hi demana fer-ho fora de context, però el poden realitzar amb facilitat de manera espontània en una situació natural.

 Agnòsia : és la interrupció en la capacitat per a reconèixer estímuls prèviament apresos o d’aprendre nous estímuls sense haver-hi deficiència en l’alteració de la percepció, llenguatge o intel·lecte.

 Afàsia : és una afectació en la capacitat de produir i/o comprendre el llenguatge, a causa d’una lesió cerebral. L’afàsia és un trastorn produït per danys en l’àrea del cervell que controla el llenguatge. Aquest trastorn deteriora la capacitat d’expressió i comprensió de la persona que el pateix, i també la 54


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

lectura i la escriptura; de manera que es veu impossibilitada per comunicar-se efectivament amb els altres. En la majoria de les persones, l’afàsia es presenta quan es produeix un lesió en el hemisferi esquerre del cervell. Per tant no és una malaltia, sinó una lesió.

1.11.2.2. Alzheimer : La demència més freqüent és la produïda per la malaltia d’Alzheimer, que suposa el 60% de les persones amb demència. Avui en dia entenem la malaltia de l’Alzheimer com una demència resultant de l’alteració de gens i de proteïnes anormals, encara poc conegudes. Es considera una malaltia neurodegenerativa que provoca un desgast cerebral greu, especialment de l’escorça. Es caracteritza per una pèrdua de capacitats mentals, a mesura que les cèl·lules nervioses (neurones) van morint i diferents zones del cervell es van atrofiant. Fa anys se sap que la lesió a l’hipocamp espatlla la capacitat d’entrada de l’experiència a la memòria : no es pot aprendre res i fins i tot es perd part de la memòria recent. En les demències, en especial en la malaltia de l’Alzheimer, es produeixen lesions en els hipocamps, i és així com la persona malalta perd la capacitat de memoritzar. La consolidació del record en les sinapsis depèn de la síntesi de les proteïnes o de les parts de la proteïna que formen neurotransmissors. Quan s’alteren els neurotransmissors queda alterada la fixació de la memòria, així com la seva evocació. En l’envelliment sense malaltia es conserven les connexions sinàptiques, malgrat la

55


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

pèrdua de neurones. En canvi, quan es tracta de la malaltia de l’Alzheimer, a més de la mort de neurones, que produeix el deteriorament cerebral, també es perd la capacitat plàstica de les sinapsis. Així es perden records.

FIGURA. A dalt, al sector a, es veuen sis neurones que entren en contacte amb les sis de sota. En l’envelliment sense malaltia (sector b), s’observa que, malgrat la pèrdua d’algunes neurones, es mantenen les connexions amb les neurones superiors, mitjançant un esforç de ramificacions de les neurones supervivents que compensa la falta de neurones. El sector c, representa l’envelliment amb Alzheimer; les neurones supervivents han perdut la capacitat plàstica per poder compensar les neurones mortes. En conseqüència, queden neurones soles sense possibilitat de contacte amb d’altres.

56


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

En aquesta malaltia s’observen dos tipus de lesions característiques: les plaques d’amiloide sobre les cèl·lules i els cabdells neurofibrilars dins de les cèl·lules. Aquestes lesions alteren el funcionament del cervell, a causa del dipòsit anormal de dues proteïnes : la beta-amiloide i la tau. En conseqüència d’aquest dipòsit de proteïnes, hi ha una pèrdua de neurones i sobretot de sinapsis, amb la disminució del neurotransmissor acetilcolina i probablement d’altres neurotransmissors. És una malaltia incurable, terminal i acostuma a aparèixer amb major freqüència en persones majors de 65 anys.

Al 1901, Alois Alzheimer va identificar el primer cas del que es coneix avui com a malaltia d’Alzheimer, en una dona de 50 anys, Auguste D. L’investigador va realitzar un seguiment de la seva pacient fins la seva mort al 1906. Un dels primers símptomes d'aquesta dona de 50 anys va ser un fort sentiment de gelosia cap al seu marit. Aviat va mostrar progressives fallades de memòria, no podia trobar el seu camí a casa, arrossegava objectes sense sentit, s'amagava o de vegades pensava que altres persones volien matar-la, de manera que començava a cridar. Durant la seva internalització els seus gestos mostraven una completa impotència. Estava desorientada en temps i espai. A més, deia que no entenia res, que se sentia confusa i totalment perduda. A vegades considerava l'arribada del metge com la visita d'un oficial i demanava perdó per no haver acabat la seva feina, mentre que altres

57


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

vegades començava a cridar per por que el metge volgués operar-la. En ocasions l’acomiadava completament indignada, cridant frases que indicaven la seva por que el metge voldria ferir el seu honor. De tant en tant estava completament delirant, arrossegant les mantes d'un costat a un altre, cridant al seu marit i a la seva filla, i amb aspecte de tenir al·lucinacions auditives. Amb freqüència cridava durant hores i amb una veu horrible. La regressió mental va avançar gradualment. Després de quatre anys i mig de malaltia, la pacient va morir. Al final estava completament apàtica, deixada, descuidada i aïllada al llit on adoptava una posició fetal.

CAUSA : La malaltia de l’Alzheimer es caracteritza per la pèrdua de neurones i sinapsis. Aquesta pèrdua és deguda a la acumulació de proteïnes Aβ, és a dir, proteïnes β-amiloide que es troben doblegades en el cervell i afecten a les neurones.

SÍMPTOMES : L’evolució de la malaltia d’Alzheimer en els vells pot ser lenta i molt llarga, fins a 10 anys o més; en canvi, en els joves l’evolució és més ràpida. També hi ha diferència per l’edat respecte als símptomes inicials : en els vells acostuma a iniciar-se amb dificultats de memòria i d’orientació, primer en el temps i més tard en l’espai, mentre que en els joves s’inicia amb dèficits en la concentració mental i en el llenguatge. A l’inici hi ha una pèrdua de la capacitat d’aprenentatge, de manera que els malalts no 58


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

poden incorporar noves informacions. Disminueix la fluïdesa verbal i es perd la capacitat de càlcul. La desorientació en el temps pot generar inquietud en el malalt, què contínuament pregunta que ha de fer. Aquests símptomes acostumen a anar acompanyats de la impossibilitat de trobar les paraules, de descriure coses, o amb una tendència d’oblidar coses bàsiques, com per exemple, apagar la llum o tancar la porta de casa. L’amnèsia acostuma a ser l’única senyal patològica que presenta el malalt fins que es produeix el deteriorament global inevitable del seu funcionament intel·lectual.

A mesura que aquesta malaltia va avançant apareix confusió mental, irritabilitat i agressió, canvis d’humor, trastorns del llenguatge o de cura de si mateix, pèrdua de la memòria de llarg termini, i una actitud d’aïllament a mesura que els sentits del pacient decreixen. Gradualment es perden les funcions biològiques que finalment porten a la mort. En definitiva, les deficiències cognitives que es produeixen en l’Alzheimer són la pèrdua de la capacitat d’aprendre coses noves, de la memòria recent, de la memòria antiga, de l’orientació en el temps i en l’espai, de la capacitat de reconèixer objectes i persones, de l’habilitat per als moviments, del llenguatge, de l’equilibri i de la coordinació motriu per caminar. També es produeix alteració del son, amb somnolència de dia i agitació per la nit.

59


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Els trastorns de l’estat d’ànim i de la conducta que els provoca aquesta malaltia són : apatia (manca d’interès), paranoies, depressió, ansietat, eufòria, irritabilitat, agitació, deliris i al·lucinacions.

DIAGNÒSTIC : Actualment, s’estan fent avenços en la cerca d’una prova biològica fiable per al diagnòstic d’Alzheimer. Es tracta d’aconseguir que amb un anàlisi del líquid cefaloraquidi o amb un anàlisi de sang es pugui identificar alguna de les anormalitats que produeix la malaltia. Però a dia d’avui no hi ha cap prova que permeti el diagnòstic d’Alzheimer amb certesa abans de la mort del malalt.

Els neuròlegs treballen en l’estudi del malalt a partir de conèixer la seva història personal i familiar i fer l’exploració de les seves capacitats, tant físiques com mentals. Aquesta exploració es fa a partir de tests que orienten sobre la pèrdua de capacitats mentals, el grau de les pèrdues, i la coexistència d’altres alteracions degudes a l’ansietat o a la depressió. També és convenient definir el grau d’autonomia, invalidació i dependència per a les activitats bàsiques de la vida diària. Les exploracions d’imatge ofereixen grans avantatges per al diagnòstic de demències. La ressonància magnètica (RM) cranial permet descartar altres malalties del cervell, com ara les hemorràgies i els grans infarts, o els tumors cerebrals i les encefalitis, que, 60


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

a vegades, poden donar un deteriorament cognitiu. La ressonància magnètica permet veure i valorar l’existència del deteriorament cerebral, sigui d’abundància a l’escorça com en la malaltia de l’Alzheimer o en tot el cervell, de forma global, com en altres patologies.

FIGURA. En aquesta figura es veu com la imatge de l’esquerra és d’una persona normal. En canvi, la de la dreta és d’un malalt d’Alzheimer. S’observa l’atròfia que provoca una disminució de la massa cerebral, especialment en els hipocamps (zona que senyala la fletxa).

A part de la RM, també tenim la tomografia d’emissió de fotó únic (SPECT) que està basada en la distribució d’un contrast radioactiu en el cervell. És una tècnica fiable que permet obtenir una imatge de l’activitat metabòlica del cervell, demostrant les eficiències pròpies de les demències en els lòbuls cerebrals. 61


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

FIGURA. En aquesta figura tenim representat un examen de SPECT. A dalt, a l’inici de la malaltia de l’Alzheimer, es pot observar que hi ha zones amb coloració vermella, que significa una bona qualitat energètica cerebral, malgrat que ja es nota l’extensió de les àrees verdes, que signifiquen una baixa activitat metabòlica. A baix, dos anys més tard, la coloració vermella encara és més pobra.

Finalment, quan el malalt mor, cal fer l’estudi patològic del cervell, única prova que ens donarà el diagnòstic segur. L’estudi post mortem, es l’únic mètode per garantir el diagnòstic d’Alzheimer en persones que han desenvolupat en vida una demència. Al cervell de les persones grans és freqüent trobar lesions, però en el cas de l’Alzheimer són molt més abundants. 62


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

TRACTAMENTS : Encara no hi ha cap fàrmac eficaç per curar o millorar les demències degeneratives., però des de fa pocs anys hi ha alguns fàrmacs que ofereixen moderats beneficis per el pacient, malgrat que no hi ha cap tractament que retardi o aturi el progrés de la malaltia. . Només hi ha quatre fàrmacs que s’utilitzen per al tractament de l’Alzheimer. Tres són inhibidors de la colinesterasa (ICE) i l’altre és un inhibidor del receptor N-metil-Daspartato. 

Donepezil

Galantamina

Rivastigmina

Memantina

63


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Actualment no hi ha tractament farmacològic específic per a la malaltia d’Alzheimer, però amb aquests fàrmacs s’han observat beneficis clars en els pacients. A més, la medicació s’utilitza especialment per controlar i millorar els trastorns de conducta i d’estat d’ànim. Es poden tractar amb cert èxit l’ansietat, l’insomni, la depressió, l’agitació, les conductes agressives, els deliris i les al·lucinacions. També hi ha medicació eficaç per a les crisis epilèptiques.

1.11.2.3. Altres alteracions de la memòria : 

Síndrome de Korsakoff : és una malaltia que provoca en el que la pateix una pèrdua greu de la memòria o de les experiències viscudes. Està causada per la falta de vitamines B1, i acostuma a ser conseqüència de l’alcoholisme crònic, o menys freqüent, per una mala nutrició. El síndrome de Korsakoff es presenta amb símptomes greus d’amnèsia retrògrada i anterògrada. Tenen un estat de consciència aparentment clar, fins que, moments més tard, s’altera i entra en una elevada situació de confusió. També provoca una gran varietat de problemes sensorials i motors, canvis de la personalitat i riscos de mort degut a problemes cardíacs, de fetge o gastrointestinals.

64


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Cossos de Lewy (DCL) : és una afecció relacionada amb la malaltia de Parkinson. Totes dues malalties presenten les mateixes lesions cerebrals, que estan formades per proteïnes alterades. Aquesta demència comença amb el deteriorament cognitiu, mentre que la de Parkinson el seu inici es troba amb el trastorn motriu.

Parkinson: Aquesta malaltia afecta tres circuits cerebrals diferents: el circuit motriu, emocional i cognitiu. L’alteració motriu es caracteritza per la disminució de la mobilitat espontània, rigidesa muscular, dificultats per mantenir la postura i tremolor no constant. L’afectació en el circuit emocional condiciona una caiguda en l’estat d’ànim, amb lentitud mental i dificultats per al control dels impulsos o dels desitjos. El tercer circuit produeix el deteriorament cognitiu, que apareix en fases avançades d’aquesta malaltia.

Huntington : és una malaltia neurodegenerativa que afecta al cervell. La malaltia produeix alteracions cognitives, psiquiàtriques i motrius, de progressió molt lenta. És una malaltia hereditària amb unes probabilitats d’un 50%. No hi ha una pèrdua momentània de capacitats, sinó que es van perdent progressivament. Els malalts de Huntington presenten moviments desiguals, incontrolables i ràpids. Aquests moviments anormals augmenten gradualment a mesura que progressa la malaltia.

65


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Demència vascular : és el deteriorament cognitiu que es produeix en persones que han patit bastants infarts cerebrals (ictus), encara que hagin estat petits i transitoris. La causa d’aquesta demència es per la manca d’oxigen cerebral o per les lesions hemorràgiques. El seu tractament evita la progressiu de la demència.

Traumatisme cranioencefàlic : representa la primera causa de mort i invalidesa. És produeixen en el mateix moment de l’impacte que el provoca. Encara que es pugui tractar, no es pot evitar la seva aparició. Les lesions que acostuma a provocar un traumatisme cranioencefàlic són els hematomes i hemorràgies.

Epilèpsia : és un síndrome cerebral crònic caracteritzada per crisis que provoquen impulsos nerviosos a causa de les neurones cerebrals associats, a vegades, als tremolors motors.

1.12. Memòries excepcionals

1.12.1. Mnemonista La paraula mnemonista fa referència a les persones amb una extraordinària capacitat per a recordar una gran quantitat de dades. Com per exemple, llistes de noms inusuals 66


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

de persones, guies telefòniques, passatges de llibres, etc. Encara que no se sap amb certesa si es tracta d’una habilitat innata o si són habilitats apreses. Alexander Aitken (1895-1967) va ser un matemàtic dotat d’una elevada capacitat per el càlcul i la memorització.

1.12.2. Eidètica La memòria eidètica es considerada com la memòria fotogràfica o memòria absoluta, es la capacitat de recordar coses escoltades o vistes amb un nivell de detall perfecte. Aquesta qualitat es pot perdre si no és diagnosticada, a causa de que el pacient ignora que la posseeix i no la utilitza ni la posa en pràctica, per tant l’habilitat es perd.

1.12.3. Hipertimesia La hipertimesia és un trastorn de la memòria que augmenta la funció de record. Les persones afectades posseeixen una memòria autobiogràfica superior. Els individus amb hipertimesia poden recordar els esdeveniments que han viscut personalment. Aquestes persones poden en recordar-se de les dates i els fets que van tenir lloc, fins i tot el clima i molts altres detalls.

67


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

1.13. Mnemotècnia La mnemotècnia és la tècnica o procediment d’associació mental d’idees, esquemes exercicis sistemàtics, repeticions, etc. per facilitar el record d’alguna cosa. La rima i la música, és un altre procediment molt eficaç quan es vol recordar en un ordre determinat paraules que no estan relacionades entre si. Per exemple, en la escola primària es continua utilitzant cançons a l’hora d’aprendre les taules de multiplicar. Aquestes tècniques de memorització són molt freqüents i estan basades en l’associació d’elements visuals o auditius.

Alguns dels sistemes més coneguts de les regles mnemotècniques : són l’associació, la repetició, el repàs, l’agrupació, els acrònims, el relat, les imatges viscudes o els números.

Com per exemple, “36552124313028”. Recordar aquesta xifra pot ser molt complicat, però si utilitzem el sistema d’associació i la descomponem en unitats amb significat, serà més senzill. N’hi ha 365 dies, 52 setmanes, 12 mesos, aproximadament 4 setmanes per mes, i un més pot durar 31, 30 o 28 dies. Com es pot observar en aquest exemple mnemotècnic, si posem un sentit a la xifra es recorda millor.

68


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

1.14. Com millorar la memòria? Hi ha moments dels quals ens sentim abatuts per la nostra mala memòria : per la dificultat que tenim en recordar el nom d’algú, per oblidar alguna cosa en un moment donat, per oblidar mencionar algun tema important, per trobar-nos en una habitació sense poder recordar què hi fem. Podem fer alguna cosa per minimitzar aquests defectes de la nostra memòria? Així com la biologia beneficia a la medicina i la botànica beneficia a l’agricultura, de la mateixa manera la psicologia beneficia a l’educació.

Diverses de les possibles estratègies per millorar la memòria són : 

Exercita la memòria en la vida quotidiana. Com per exemple, si has de trucar a algú, intenta memoritzar el seu número de telèfon, o si vas a fer la compra, procura recordar que has de comprar en comptes de mirar la llista de la compra.

Empra estratègies. Per exemple, si et presenten a algú, per no oblidar el seu nom, associa a aquella persona amb alguna altre que coneguis o es digui igual.

Lectura regular i prova de recordar el que s’ha llegit. Per exemple, si llegeixes un noticia, pots intentar recordar dades com on i quan va succeir.

69


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Teòric

Realitza jocs de lògica per entrenar les capacitats de raonament, percepció i decisió. Com per exemple, sudokus, jocs de cartes, escacs, etc.

Exercita les qualitats d’observació, anàlisi i comparació en l’entorn que t’envolta.

Estudia repetides vegades per dominar allò que es vol aprendre.

Dorm bé. Durant el son, el cervell organitza i consolida la informació per la memòria a llarg termini. La manca de son interromp aquest procés.

70


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

2. Marc Pràctic La part pràctica del meu treball consisteix en una conferència i dues visites a institucions centrades en malalts d’algun tipus de trastorn de la memòria.

2.1. Conferència : Perdem la memòria amb l’edat? Aquesta conferència la va donar Anna Espinosa, neuropsicòloga de la Fundació ACE a la Sala de Plens de les Corts.

La majoria de persones que van acudir a aquesta conferència eren familiars de malalts d’Alzheimer, encara que també es trobaven estudiants, possibles malalts d’alguna demència i gent interessada en el tema.

Perdem la memòria amb l’edat? era el tema central de la conferència, però per poder arribar a la resposta d’aquesta qüestió abans ens va fer una petita introducció de la memòria, els tipus que hi ha, i ja finalment, arribem al punt de l’envelliment i com estimular la memòria. Anna Espinosa va recalcar la importància que té la memòria en les nostres vides a causa de ser una de les funcions cognitives més importants en la valoració neuropsicològica, que és tot allò del cervell, llenguatge, memòria, orientació i atenció.

71


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

La memòria és el centre de les funcions cognitives i és aquella que s’acostuma a alterar en la malaltia de l’Alzheimer. Però aquesta malaltia no és l’única causa de pèrdues de memòria, ja que també trobem causes com accidents cardiovasculars, ansietat i depressió. Aquestes dues últimes és perquè l’estrès i l’ansietat mata neurones. Altres persones pateixen algunes pèrdues sense cap causa. Aquestes persones tindran més probabilitats de desenvolupar en el futur una malaltia com la de l’Alzheimer.

Aquests tipus de malalties provoquen en la vida diària a les persones que la pateixen una gran dependència, és a dir, necessiten l’ajuda de terceres persones per fer coses que fins ara havien pogut fer soles. Com per exemple, cuinar, fer la compra, planificar un viatge, etc. En el moment que requerim ajuda d’altres per realitzar aquestes tasques, perdem autonomia i és quan comencem a patir una demència. L’Alzheimer és la malaltia més comuna quan es parla d’una demència relacionada amb la memòria. La majoria de les persones que la pateixen és de forma esporàdica, que pot ser aproximadament un 30% herència i un 70% ambient. La demència hereditària és menys freqüent, però quan es dóna acostuma a ser en persones més joves.

Per poder detectar aquestes demències es realitzen proves de llistes de paraules. Consisteix en recitar al possible malalt un llistat d’unes 16 paraules aproximadament. Aleshores, aquesta persona ha de repetir aquelles paraules que recordi. Aquesta prova 72


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

la poden fer cinc vegades com a màxim, perquè el que volen és veure l’augment en l’aprenentatge d’aquestes paraules per tal de que aconsegueixin aprendre les 16 paraules. Segons la quantitat de paraules que recordi el pacient, es tractarà d’una patologia lleu o no. Però per estar segurs de si és o no una demència s’hauran de realitzar més proves : anar a un neuropsicòleg, neuròlegs, fer proves d’imatge, informació proporcionada de la família i veure si és compatible amb l’edat.

Tornant al tema de la memòria, quan aprenem alguna cosa el primer que es fa és codificar. La part del cervell més anterior, còrtex prefrontal, capta la informació que és l’encarregada en que es pugui anar processant el llistat de les 16 paraules per exemple. Aquesta informació la va processant el còrtex prefrontal. A mesura que es repeteix la informació, aquesta segueix un circuit en el cervell, per tant aniria cap al tàlem i s’aniria situant en el lòbul temporal, que és l’encarregat d’anar consolidant la informació.

En la malaltia de l’Alzheimer la zona més afectada és l’hipocamp, que és considerat com el nostre disc dur. És la part del cervell on queda emmagatzemada la informació un cop consolidada. Quan volem recuperar la informació emmagatzemada en aquesta part, hem de realitzar el mateix circuit però a la inversa. En aquest procés és molt important la zona de l’amígdala que s’encarrega de la motivació i l’emoció, és a dir, quan alguna cosa ens agrada o ens motiva és més senzill recordar-ho pel fet que estarem molt més atents. 73


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

En aquesta conferència ens varen fer un exercici que consistia en aprendre 4 paraules; Margarida, Elefant, Vermell i Armari. Ho vam repetir unes tres vegades en veu alta i la conferenciant va continuar amb la conferència. Aproximadament 10 minuts més tard ens va preguntar les paraules. En el cas que hi hagués algú que no pogués recordar-les no vol dir que tingui una demència. En canvi, si no es recordessin ni amb ajuda, això començaria a ser més greu.

La conferència va continuar amb una breu explicació a cada tipus de memòria. A continuació va mencionar que la causa de la malaltia de l’Alzheimer és la βamiloide, un pèptid d’aminoàcids que amb l’edat apareix al cervell i provoca la mort o deteriorament neuronal. A dia d’avui no hi ha cap medicació per tractar aquesta malaltia. Encara que no hi hagi cap cura, hi ha medicació que alenteix el procés de deteriorament. La demència de l’Alzheimer no sempre comença per l’afectació en la memòria, sinó que també pot provocar agnòsies, que és una afectació del reconeixement visual. Per exemple, poden confondre una ampolla amb un barret. O també pot començar per l’àrea del llenguatge, l’afàsia. Aquestes persones saben el que volen dir però no saben les paraules que han de fer servir. Finalment, l’Alzheimer acaba afectant a totes les àrees, ja que amb el temps tot es deteriora : l’orientació en la realitat (no saben l’any, el mes, dates de naixement, etc),

74


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

velocitat de processament cognitiu, atenció, memòria, llenguatge, agnòsies, apràxies, funcions executives, estat d’ànim, etc.

Per últim, ens va aconsellar que per tal de millorar la memòria s’han de fer exercicis com sudokus, sopes de lletres, lectures, i altres jocs on es tingui el cervell activat i en funcionament.

2.2. Visita : Institució Maragall La Institució Maragall és una residència situada a Sant Boi de Llobregat, la qual em va rebre una neuròloga, anomenada Maite Masvidal Giner.

La majoria de residents en aquesta institució pateixen Alzheimer, encara que també n’hi ha algunes demències vasculars. La residència està dividida en tres plantes, la primera és per a persones sense cap demència; la segona esta dividida en dues parts, una meitat per a persones que estan bé a nivell cognitiu però que tenen problemes de mobilitat i l’altre meitat és per persones amb alguna demència; i per últim, la tercera planta és per malalts d’Alzheimer greu.

75


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

La visita consta d’una entrevista amb una sèrie de preguntes : 1.- Cóm actua la memòria? Què s’activa quan has de memoritzar o recordar alguna cosa? En les neurones s’activen circuits neuronals, no només una sola neurona sinó moltes. Actualment hi ha estudis que diuen que quan tu veus una foto i se’t desperten records el que s’activa és un circuit de neurones que fan que puguis evocar records. Les neurones són específiques d’algunes àrees del cervell, però el cervell és molt plàstic, i també certes neurones que són molt específiques d’àrees concretes. Hi ha altres que encara que no siguin específiques poden aprendre, encara que no realitzaran la funció de la mateixa manera que les específiques. Per exemple, un noi que va tenir un accident de moto i es va destruir tota l’àrea del llenguatge, en l’hemisferi esquerre, aleshores el noi va deixar de parlar. Però amb el temps, les neurones de l’hemisferi dret van aprendre la funció de parlar, tot i que es va perdre flexibilitat en el llenguatge, es va poder recuperar part del que havia perdut.

2.- Quins factors són genètics i quins ambientals en una demència? En el factor genètic es diu que n’hi ha estudis sobre un genoma que és hereditari. En canvi, en els factors ambientals les causes poden ser la diabetis, colesterol, hipertensió. Tot això fa que a vegades la memòria s’alteri. Per això, es recomana una vida sana, estimulació cognitiva, evitar l’alcohol i el tabac, controlar els factors de risc i evitar les situacions d’estrés, perquè es diu que l’estrés i la depressió mata neurones. 76


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

3.- Hi ha alguna manera de prevenir-ho? Fer alguna cosa per tal de no patir alguna malaltia relacionada amb la memòria? No hi ha cap medicament que ajudi a prevenir una d’aquestes malalties per tal de no patir-la. Però estimulant el cervell, tenint una bona alimentació, no abusant de la sal que influeix molt en els factors de risc vascular, controlant el colesterol, la hipertensió i la diabetis, ajuda a que sigui menys probable un deteriorament cerebral. Encara que això no assegura amb certesa que no es pugui arribar a patir una demència.

4.- Quins són els símptomes que es produeixen en l’Alzheimer? Normalment els símptomes que es produeixen en l’Alzheimer acostumen a ser l’afàsia, que afecta al llenguatge; l’apràxia, problemes en la memòria procedimental; i l’agnòsia, que provoca problemes en el reconeixement de cares i objectes.

5.- Quin diagnòstic es realitza per saber que una persona pateix Alzheimer o alguna d’aquestes malalties? La primera presa de contacte és la família, que és la que primer se’n adona de que alguna cosa passa, i per tant se li hauran de realitzar tests per saber quin és el problema. Aleshores han d’anar al metge de capçalera i aquest els hi haurà de passar el test anomenat Pfeiffer.

77


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

Aquest test consisteix en unes 10 preguntes senzilles i bàsiques; en quin dia som?, en

quin carrer vius?, cóm es diu la teva mare?, cóm es diu el president del govern?, etc. En un principi si n’hi ha més de 7 errors es considera que el deteriorament cognitiu és molt greu. En casos com aquests, el neuròleg li haurà de fer un test de 300 preguntes, que són molt específiques per totes les àrees del cervell. Són preguntes d’atenció, de memòria, de llenguatge, de càlcul, etc. Amb aquest test es veurà quina és l’àrea del cervell que s’està començant a deteriorar, i si es tracta o no d’una demència. En un principi alguna d’aquestes malalties, concretament l’Alzheimer comença molt per la zona esquerra, però de vegades és bilateral, és a dir, afecta als dos hemisferis, per tant no es pot determinar amb exactitud quina part es deteriora primer ja que tot varia segons el pacient.

Finalment, un cop acabades les proves ja es pot saber amb una mica de certesa si es tracta d’una demència o no, encara que es podrien realitzar un tac i un escàner per concretar millor on es produeix el deteriorament.

6.- Quines són les zones del cervell que en un principi surten perjudicades en l’Alzheimer? Es podria considerar que el còrtex és la part que sempre es deteriorarà primer en l’Alzheimer. Com ja hem mencionat anteriorment, no tots els malalts d’Alzheimer són 78


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

iguals, ni pateixen els mateixos símptomes en un principi, però se sap que a mesura que la malaltia avança tots acaben perjudicats de les mateixes àrees del cervell.

7.- Quins són els tractaments que es realitzen per tal de tractar o enrederir alguna de les malalties relacionades amb la memòria? I concretament en l’Alzheimer? Els tractaments que es realitzen són l’estimulació cognitiva (càlcul, atenció, tema social, activitats de tot tipus) i la medicació. Es diu que hi ha una vitamina, concretament la vitamina e, que s’utilitza com a tractament en l’Alzheimer. A la Institució Maragall hi ha dues medicacions que són les que utilitzen: memantina i donepezil. Són uns inhibidors de la colinesterasa, però no a tothom li funciona. En aquest centre han tingut pacients, que el benefici que els hi aportava aquesta medicació era mínim, i per tant no valia la pena.

La funció principal d’aquests medicaments és frenar els símptomes. I juntament amb l’altre tractament que realitzen de la estimulació cognitiva, els hi proporciona una pèrdua molt més lenta de la qualitat de moviment, de llenguatge, memòria, etc. També els hi donen antidepressius perquè en segons quin moment els malalts se’n adonen que la memòria els hi falla i pateixen greus depressions. Com per exemple, no se’n recorden de noms d’objectes simples, com rellotge, una paraula senzilla, i se’n adonen que ho han oblidat ja que sí que saben dir què serveix per saber la hora encara que no sàpiguen dir la paraula correctament. 79


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

8.- Quin és el trastorn més comú que es tracta en la clínica? El trastorn més comú és el de conducta de l’Alzheimer. En general, en les residències la gent ingressa quan vol, però en el moment que més demanda d’ingressos tenen és quan hi ha l’inici del trastorn de conducta, que és aquesta inquietud psicomotora que fa que els pacients d’Alzheimer no puguin estar quiets, caminen per la casa amunt i avall , ho toquen tot, agafen les coses, les tornen a deixar, etc. Després d’aquesta fase, ja arriba una altra en la que queden molt més quiets, és a dir, ja no tenen aquesta inquietud psicomotora, de fet és a causa de que estan més deteriorats.

9.- Què es fa per tal de millorar la vida del malalt? Sobretot el que es fa és mirar objectius que puguin aconseguir. Amb els malalts d’Alzheimer gairebé mai aquest objectiu és que millorin, perquè és difícil, però sí que com a mínim no perdin el que tenen, que es mantinguin i que tinguin un qualitat de vida òptima.

10.- Quines perspectives hi ha en la malaltia de l’Alzheimer? N’hi ha moltes investigacions constantment, però tot són hipòtesis, no hi ha res segur. Encara que ja s’ha confirmat que hi ha un anticòs que ha actuat eficaçment contra l’Alzheimer en ratolins.

80


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

http://www.uab.es/servlet/Satellite/noticies/detall-d-una-noticia/un-fragment-d8217-anticos-dissenyat-a-la-uab-actua-eficacment-contra-l-8217-alzheimer-enratolins-1090226434100.html?noticiaid=1345662577400

Deixant de banda això, també n’hi ha altres estudis que consideren que l’any 2050, de16 milions de persones majors de 65 anys hi hauran un milió amb alguna demència, dels quals un 50% patirà Alzheimer.

2.3. Visita : Institució Vitalia Per últim, vaig realitzar una visita a la Institució Vitalia. Es tracta d’un centre de dia tant per persones amb alguna demència com per persones sense. Aquest centre està situat al C/ d’Osi nº 13-15.

El seu director, Paulino González Martínez va ser qui em va mostrar les instal·lacions del centre i qui em va donar una breu explicació de les activitats i l’objectiu del centre. Primer em va explicar que en aquest centre no es subministra cap tipus de medicació, sinó que s’hi aplica una teràpia no farmacològica. En aquest centre es troben persones amb Parkinson, Alzheimer, cossos de Lewy, ictus, i altres malalties característiques de la tercera edat. Per tant, aquest centre consta d’un metge, una infermera, dos fisioterapeutes, una psicòloga, un terapeuta vocacional i auxiliars. 81


Treball de Recerca: La Memòria

Marc Pràctic

Partint de la idea de que són persones amb alguna demència, tenen la realitat distorsionada. La majoria d’ells no són conscients del que els hi passa, i els pocs que se’n adonen que tenen algun problema, realment no arriben a ser conscient de cóm de greu arriba a ser el que pateixen. Estem davant d’unes demències que són incurables. Les persones que estan en aquest centre acabaran morint tard o d’hora, però sí que està demostrat que activant-los física i intel·lectualment, la malaltia avança una mica més lent, per això el que es vol en aquest centre és que millorin una mica, o encara que sigui, que es mantinguin, és a dir, que la malaltia no avanci de manera ràpida. Per aquesta raó, encara que la malaltia en si no millori, aquesta rutina diària d’haverse de llevar d’hora, d’arreglar-se, haver de participar en uns tallers, tot això fa que la persona estigui més contenta amb ella mateixa, a més de que esta entretinguda i les activitats es procura que siguin variades, perquè no es faci avorrit. Com per exemple, els hi fan tallers de cuina, tallers de lectura, gimnàstica, els hi posen PowerPoints, fitxes de càlcul, balls de saló, pel·lícules, etc.

82


Treball de Recerca: La Memòria

Conclusió

3. Conclusió Al llarg del treball, s’han anat desenvolupant i tractant els diferents aspectes que s’han considerat fonamentals per a la realització i estructuració del mateix. Finalment, s’ha decidit analitzar tota la informació obtinguda per a poder extreure’n conclusions, les quals serviran per a acabar donant una resposta a la hipòtesi plantejada a l’inici d’aquest treball de recerca.

Referits a la part teòrica, concretament el concepte de memòria, es descriu clarament en el treball com la capacitat o poder mental que permet retenir i recordar. Per això, considero que la memòria i l’aprenentatge estan molt relacionats entre si, ja que la memòria com a procés d’aprenentatge té un caràcter molt actiu que consisteix en recrear el significat propi de la persona. Més enfocant cap a les diverses fases i tipus de memòria, elements claus per dur a terme el procés de memorització, cal destacar que aquest procés cognitiu implica la codificació, la persistència de l’aprenentatge a través del temps mitjançant el emmagatzematge i la recuperació de la informació.

Com s’ha pogut observar en la part teòrica, el treball s’ha dividit en dues parts principals: una centrada en conceptes bàsics per entendre el funcionament de la memòria i una altra en les possibles demències. Però tant una com l’altra estan

83


Treball de Recerca: La Memòria

Conclusió

centrades sobretot en un mateix punt: la pèrdua de memòria amb el temps. Si analitzem detalladament, es pot observar que en la primera part se li dona gran importància als elements del cervell que intervenen en la memòria, com és el cas del hipocamp; mentre que a la segona part, es destaca més la malaltia de l’Alzheimer.

A partir dels 50 anys és freqüent que les persones es queixin de pèrdua o de manca de memòria. El més habitual és la dificultat per recordar els noms, tant de persones com de coses. Amb l’edat el cervell processa amb menor agilitat, més lentament, i els òrgans sensorials, com l’oïda i la vista, es deterioren. A diferència del que succeeix en la infància, en l’edat adulta disminueix la capacitat neuroplàstica del cervell, que és la facilitat amb que les neurones es connecten les unes amb les altres a partir dels estímuls sensorials. En les connexions, o sinapsis, es recull i es fixa el que aprenem. Són la base de la memòria. La capacitat d’aprenentatge també està influïda pel bon son. En la fase del son en què somiem, anomenada fase REM, el cervell fa la selecció del que cal guardar a la memòria, separant i emmagatzemant el que és important. Amb l’edat el son es torna trencadís, i disminueix la fase REM, cosa que contribueix a fer més difícil l’aprenentatge de coses noves. S’interpreta com a falla de memòria el que en realitat és una disminució en l’aprenentatge causada per l’edat, però també per un defecte d’atenció i concentració.

84


Treball de Recerca: La Memòria

Conclusió

Per això es recorda millor el que és més antic, ja que es va aprendre anys enrere, quan el cervell tenia una capacitat plàstica bona.

Pot ser que l’Alzheimer estigui ocupant el lloc que anteriorment havien ocupat el càncer o el sida per la seva capacitat destructiva, i perquè es tracta d’una malaltia incurable que a mesura que avança acaba afectant totes les àrees del cervell.

Per finalitzar la part teòrica, el meu treball explica unes tècniques per poder memoritzar més fàcilment dades, dates, conceptes, es tracta de la mnemotècnia que encara que no siguem conscients, les utilitzem contínuament. A més d’això, també es donen una sèrie de consells de quines tasques poden millorar la memòria i enrederir alguna demència, perquè les persones no naixem amb bona o mala memòria, sinó que en el transcurs de la vida s’aprèn com millorar-la utilitzant estratègies. Per altre banda, hem de ser conscients que quan estem estressats o preocupats per diversos problemes, la nostra memòria es pot veure molt afectada i tendim a recordar pitjor.

La última part del meu treball de recerca, la part pràctica, consta d’una sèrie de preguntes i informació que amplia la part teòrica i confirma la informació ja obtinguda.

85


Treball de Recerca: La Memòria

Conclusió

A més d’això hi ha un enllaç que ens parla de que han trobat una vacuna contra l’Alzheimer que ha tingut èxit en els ratolins. Es tracta d’un anticòs, “bapineuzumab” que provoca un millorament de la memòria i la capacitat d’aprenentatge com a conseqüència de l’eliminació de les proteïnes beta-amiloide, i per tant, l’augment del nombre neurones. Encara que al 2012 es va aturar perquè aquest anticòs provocava efectes adversos, a causa de la seva subministració d’anticossos complerts, en comptes de fragments d’anticossos, que seria una subministrament molt més segur. Aquesta vacuna només s’ha provat en ratolins, per tant, poden passar anys fins que es pugui trobar la cura per a les persones. Encara que aquest descobriment dóna una mica d’esperança per la definitiva cura de l’Alzheimer.

86


Treball de Recerca: La Memòria

Bibliografia

4. Bibliografia Llibres de text : 

Cómo desarrollar tu memoria- Ron Fry (ed. Everest SA)

Cuando el cerebro envejece- Whalley

Psicología- Diane E., Papalia y Sally Wendkos Olds (ed. McGraw-Hill)

Psicología- Myers (ed. Mèdica panamericana)

Ciencias naturales- V. Dualde y J. Lillo (editor: E. López Mezquida)

Alzheimer- Nolasc Acarín (ed. Columna)

En busca de la memoria. El cerebro, la mente y el pasado- Daniel L. Schacter (ed. Sinequanon)

Dr. Alzheimer, supongo- Douwe Draaisma (ed. Ariel)

Haz memoria. Técnicas y ejercicios para no olvidar nada (ed. Integral)

Pàgines Web : http://wikipedia.org http://es.slideshare.net/Polinssky/memoria-humana-power-point http://psi-clau.blogia.com/temas/tema-7-memoria.php http://www.unioviedo.es/psiquiatria/docencia/material/ENFERMERIA&SALUDMENTAL &PSICO/2012-13/8ENF-MEMORIA.pdf 87


Treball de Recerca: La Memòria

Bibliografia

http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/3834/30/TEMA%206_PROCESOS%20PSICOL %C3%93GICOS%20BASICOS.pdf http://www.psicothema.com/pdf/323.pdf http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/4298/4/TEMA%204.LA%20MEMORIA.pdf http://psicodm.com/temas/7-la-memoria/ http://www.monografias.com/trabajos61/memoria/memoria.shtml http://es.scribd.com/doc/43892762/Bases-neurobiologicas-de-la-memoria http://psicologiadelamemoria.blogspot.com.es/p/el-olvido.html http://www.monografias.com/trabajos13/memor/memor.shtml http://repositorio.ual.es/jspui/bitstream/10835/1074/1/Ramos_Rodriguez_Carmen.pd f http://carolinazori.files.wordpress.com/2013/08/la-memoria.pdf http://www.e-torredebabel.com/Psicologia/Vocabulario/Memoria-Tipos.htm http://www.psicoactiva.com/arti/articulo.asp?SiteIdNo=136 http://www.sinectica.iteso.mx/assets/files/articulos/04_la_memoria_y_su_relacion_c on_el_aprendizaje.pdf http://www.educa.madrid.org/web/ies.atenea.fuenlabrada/spanish/filosofia/memoria .pdf http://es.scribd.com/doc/26209612/La-memoria-humana http://www.molwick.com/es/memoria/133-memoria-corto-plazo.html http://www.psicologia-online.com/monografias/4/memoria_vejez.shtml http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003257.htm http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/088/html/sec_10. html http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=la%20memoria%20a%20lo%20largo%20de% 20la%20historia&source=web&cd=85&cad=rja&ved=0CEgQFjAEOFA&url=http%3A%2F %2Fwww.uclm.es%2Fprofesorado%2Fjtorre%2FDOCUMENTOS%2FPSAPLICA%2Fvarios %2Ftema6%2Fcomo%2520mejorar%2520la%2520memoria.doc&ei=5IYfUu2LDoWqhQ e63ICoBw&usg=AFQjCNFmxBPCDU9ptAtPtyEzrWJsj-wG3Q http://www.anunciata.org.es/orientacion/memoria.htm 88


Treball de Recerca: La Memòria

Bibliografia

http://osirismelisa60.blogspot.com.es/2011/05/enfermedades-de-la-memoria.html http://ocw.um.es/cc.-sociales/neuropsicologia/material-de-clase-1/tema-6.-memoriay-amnesias.pdf http://www.aulafacil.com/Tecestud/Lecciones/Lecc13.htm http://www.ceide-fsm.com/2013/01/la-memoria/ http://suite101.net/article/la-amnesia-o-trastornos-de-la-memoria-causas-yconsecuencias-a20868 http://www.esmas.com/salud/enfermedades/mentales/559690.html http://www.forumclinic.org/ca/trastorn-bipolar/not%C3%ADcies/el-sistemal%C3%ADmbic-estructura-principal-del-cervell-implicada-en-els http://www.ub.edu/medicina/program/2segon/sistemanervios.pdf http://www.xtec.cat/~aporta1/natura/natura5/sisnervios.pdf http://www.slideshare.net/mredon6/el-sistema-nervis http://es.brainexplorer.org/brain_atlas/Brainatlas_index.shtml http://menthumana.blogspot.com.es/2011/01/11-parts-i-funcions-de-lencefal.html http://sintesicaiagrup3.webnode.es/funciones/funcionament-del-cervell/ http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/ct_tractament_alzheimer_aatr m-09.pdf http://etimologias.dechile.net/?memoria http://equipo3psicologia3f.blogspot.es/1269620136/ http://www.down21.org/salud/neurobiologia/bases_aprend.htm http://www.elseminario.com.ar/biblioteca/Danziger_Memoria_Historia.pdf http://www.esacademic.com/dic.nsf/es_mediclopedia/1736/amnesia http://psicologiadelamemoria.blogspot.com.es/ http://es.scribd.com/doc/29454021/Aprendizaje-Asociativo http://www.muyinteresante.es/ciencia/especiales/la-ciencia-del-estudio-y-la-memoria www.xtec.cat/~aporta1/natura/nervios/sisnervios.doc http://phobos.xtec.cat/mmulet/gargola2/treballs/cervell.pdf 89


Treball de Recerca: La Memòria

Bibliografia

http://www.psicothema.com/pdf/323.pdf http://www.uclm.es/profesorado/jtorre/DOCUMENTOS/PSAPLICA/varios/tema6/MEM ORIA%20HUMANA.doc http://www.monografias.com/trabajos35/teorias-psicologicas/teoriaspsicologicas.shtml http://www.rebirthingbarcelona.es/QEelR.html http://www.inspiratuvida.com/rebirthing/ http://webs.ono.com/barzana/Psicologia/Sindrome-falso-recuerdo.html#Introduccion http://www.psicoactiva.com/tests/memor.htm http://www.radiolegsdecatalunya.cat/formacio/resums/2013/GB56BN06_R%20%202012-2013.pdf http://www.madridsalud.es/formacion/cursomemoria/imgpubli/combinado_Portada_ Cuad_EjerciciosN2.pdf http://www.madridsalud.es/formacion/cursomemoria/imgpubli/combinado_Portada_ Cuad_EjerciciosN1.pdf http://www.uab.es/servlet/Satellite/noticies/detall-d-una-noticia/un-fragment-d8217-anticos-dissenyat-a-la-uab-actua-eficacment-contra-l-8217-alzheimer-enratolins-1090226434100.html?noticiaid=1345662577400

90

Profile for Biblioteca Institut Montserrat

El Funcionament de la memòria  

Autora: Estrella Fernández Pinto | Tutora: Núria Boix Sales | Tema: Memòria

El Funcionament de la memòria  

Autora: Estrella Fernández Pinto | Tutora: Núria Boix Sales | Tema: Memòria

Advertisement