Issuu on Google+

LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

-Clàudia Serra -2.4 -6 de novembre de 2013


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

“Els homes s’equivoquen creient-se lliures, opinió que obeeix a l’únic fet que són conscients de les seves accions i ignorants de les causes que les determinen. I, per tant, la seva idea de “llibertat” es redueix al desconeixement de les causes de les seves accions.”

Baruch Spinoza

2


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

ÍNDEX

Introducció 1. La llibertat humana 1.1. Què és la llibertat? 1.1.1. La moral i l’ètica: responsabilitats de l’ésser lliure 1.2. Formes d’entendre la llibertat humana 1.2.1. Determinisme i lliure albir 1.2.2. Llibertat interna i externa 1.2.3. El concepte de llibertat durant la història 2. L'ésser humà 2.1. Parts fonamentals 2.1.1. El cos 2.1.1.1.

Genètica i caràcters innats

2.1.1.2.

Cervell i ment

2.1.2. Els instints 2.1.2.1.

Benestar i felicitat

2.1.3. La raó 2.1.3.1.

Epigenètica i caràcters adquirits

2.1.4. Els sentiments 2.2. Relacions entre parts fonamentals 3. La societat 3.1. Família 3.2. Educació 3.3. Cultura i religió 3.4. Situació política Conclusions Bibliografia Annexos

3


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

INTRODUCCIÓ

El concepte “llibertat” ha estat qüestionat des dels inicis de la filosofia. Què vol dir ser lliures? Ho podem ser de diferents maneres? Ho som? Si no ho som, com podem ser-ho? Preguntes sobre un concepte poc definit que sempre ha estat de gran importància per l’ésser humà. Durant la història de la humanitat s’han donat infinits casos en que es proclamaven guerres revolucionàries en nom de la llibertat, es creaven ideologies per trobar el camí d’aquesta, es manipulava a la població per fer que cada individu es cregués amo de si mateix, de la seva vida i amb el control de la situació. Però era real l’objectiu que es volia assolir, o que es feia creure que s’havia assolit? Aquí es on comença el treball de recerca. No crec que donada l’estructura biològica de l’ésser humà i combinant aquesta amb el model de societat actual en la qual vivim sigui possible ser éssers lliures en la seva totalitat. Naixem condicionats genèticament fins al punt en que ja està determinat si serem més bons recordant conceptes matemàtics o lingüístics, més creatius, més bons en els esports... estem condicionats de tal manera que la forma en com reaccionarem a les diferents situacions que ens trobarem durant la vida ja queda establerta en el codi genètic. I un cop hem nascut, amb tots aquets condicionaments, vivim i creixem en un entorn que ens guiarà pel camí que seguirem. Si ets noia, rosa; si ets noi, blau. Si ets noia, ets un bebè molt maco i de gran seràs molt guapa; si ets un noi, ets juganer i de gran seràs bon esportista. Si ets noia, et regalaran una “Barbie”; si ets noi, una pilota. Ja des de petits se’ns diu què hem de fer i què no hem de fer, com ens hem de comportar, com hem de pensar. I sabent que és així, on queda la nostra llibertat? Partint d’aquesta base, procuraré definir “què és” exactament aquesta llibertat tan esmentada, en què recau, i sobretot, la possibilitat d’aquesta.

4


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà Em basaré en informacions extretes de pàgines web, pel·lícules, llibres, enciclopèdies, llargues xerrades i sobretot, estones de reflexió. El resultat el trobareu a les pàgines següents organitzades en tres grans blocs: “La llibertat humana”, un estudi sobre aquesta i les diferents formes d’entendre-la; “L’ésser humà”, on determinarem com funciona la complexitat d’aquest; i “Societat”, un repàs de tots aquells factors del nostre entorn que ens determinen i/o condicionen inevitablement.

5


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

1. LA LLIBERTAT HUMANA

1.1. Què és la llibertat?

llibertat f 1 dr a Estat o condició del qui no és esclau. [...] c Manca de subjecció i subordinació. [...] l llibertat individual dr civ Estat dels ciutadans que són lliures en tot allò que la llei no prohibeix. [...] 2 filos a Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta una capacitat d’elecció entre diverses alternatives. [...] Diccionari de la llengua catalana

La llibertat és un concepte abstracte i irreal per l'ésser humà ja que donades les seves característiques no es pot concebre com a tal. Ser lliure implica tenir poder absolut per escollir en tots els àmbits de la nostra vida sense rebre influències de cap mena, ni exteriors ni interiors, ja que aquestes poden condicionar la nostra visió sobre qualsevol temàtica o els nostres actes i decisions envers la situació davant la qual ens trobem. Així doncs podríem dir que “ser éssers lliures” té un doble significat: -

Absència de coaccions externes que ens impedeixin realitzar una acció. En són exemples la pobresa, una malaltia, l’esclavitud, la situació política del lloc on residim, etc

-

Absència de coaccions internes que ens limitin a l’hora de realitzar una acció. En són exemples els sentiments, els instints, la cultura, la ignorància, la dependència, etc.

Com que aquesta indeterminació no és possible ja que és el que ens mou i ens fa ser humans, per assolir la llibertat hem d’aprendre a acceptar totes les limitacions que tenim i

6


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà a moure’ns i avançar amb elles com a part de la nostra vida. Hem de convertir les limitacions en condicionaments i aprendre a ser lliures. Augmentar el nostre coneixement i controlar les nostres passions, així com rebel·lar-nos contra tots aquells factors externs que ens controlin ens dotarà de més llibertat, ja que prendrem consciència de la nostra capacitat com a éssers, però quan ho fem haurem de ser plenament conscients de les conseqüències dels nostres actes ja que sinó ens podrem veure en situacions no desitjades i privatives de la nostra llibertat. Per tant, la llibertat és un dels factors principals en la nostra vida com a éssers morals, ja que ens fa tenir una sèrie de responsabilitats que no podem abolir. Resumint, la llibertat és la capacitat de decidir que té un ésser humà davant d’una situació un cop ha acceptat les seves limitacions i tot allò que el condiciona, i a través d’aquestes decisions, escollir el seu propi camí.

1.1.1. La moral i l’ètica: responsabilitats de l’ésser lliure

La llibertat, com hem dit, està limitada. Un dels primers límits que trobem són les altres persones, ja que la nostra llibertat acaba on comença la dels altres, és a dir, que no podem fer el que vulguem i perjudicar als nostres iguals. Per saber quins són els nostres límits d’actuació tenim una sèrie d’eines com són la “moral” i l’”ètica” que ens ajuden a saber com viure, quins són els nostres drets i les nostres responsabilitats, què està bé i què malament. Definim aquests conceptes ja que és important saber diferenciar-los: La moral és la dimensió de l’ésser humà referida a les impressions que aquest es fa del seu entorn, com el jutja i com s’hi relaciona. A més a més, consisteix en una sèrie de valors i normes, unes pautes morals, que ens autoimposem, sent la via que tenim a l’hora de relacionar-nos amb els altres, orientar la nostra vida i decidir davant de qualsevol situació que se’ns presenti. La dimensió moral de les persones no està subjecte a cap llei però hi pot tenir relació. Per exemple:

7


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà -

“mentir”: saps que és dolent perquè t’ho diu la teva moral però no hi ha cap llei que et prohibeixi fer-ho.

-

“robar”: saps que és dolent perquè t’ho diu la teva moral i alhora hi ha una llei que et prohibeix fer-ho.

Cal saber que la moral és diferent entre les diferents regions o comunitats del planeta, i té relació amb aspectes com la religió o la cultura que tenim. L’ètica és la branca de la filosofia que estudia la moral i en busca una de comuna per tots, per aquest motiu es fonamenta en el raonament i no en la creença. També tracta d’aclarir conceptes com “què és allò moral”, “com es fonamenta” i “com s’aplica”. D’aquesta manera han sorgit diferents teories ètiques al llarg de la història que responen a aquestes preguntes de diferent manera. Però, realment, són l’ètica i la moral una via per graduar la nostra responsabilitat o són factors determinants a l’hora de realitzar una acció ja que realment no som lliures, per tant, som responsables dels nostres actes?

1.2. Formes d’entendre la llibertat humana

Hi ha diferents maneres d’entendre i d’enfocar la llibertat humana. Tot i que teniu al punt 1.1 la meva explicació del concepte “llibertat” ara trobareu més informació sobre com s’ha intentat determinar aquest concepte i com s’ha viscut per la humanitat al llarg de la història de forma més pràctica i no tan teoritzada.

1.2.1. Determinisme i lliure albir

Sabent en què consisteix la llibertat, podem distingir dos clars punts de vista entorn a l’existència de la llibertat de l’home. Així doncs distingim entre deterministes, defensors de l’absència de llibertat, i els defensors del lliure albir, que creuen en l’existència d’aquesta.

8


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà Els deterministes sostenen la no llibertat humana argumentant que tot està determinat d’una manera o altra, i que per tant no podem prendre cap decisió per nosaltres mateixos ja que no ho fem lliurament sinó com a conseqüència directa de tota una sèrie de factors que ens afecten, ens condicionen i determinen. Per això diuen que no tenim llibertat de decisió, estem eternament “coaccionats”. Així doncs, distingim entre diferents tipus de determinismes o factors que ens condicionen a l’hora de prendre una decisió: -

Determinisme físic: afirma que el motor causal dels actes humans són les lleis de la naturalesa. Podríem pensar per tant, que qualsevol acte queda reduït a una conseqüència matemàtica, sigui el que sigui..

-

Determinisme genètic: el comportament d’un ésser està determinat pel seu codi genètic, tant la constitució física com el nostre caràcter o les nostres accions concretes.

-

Determinisme

ambiental

o

educacional:

segons

aquesta posició el que ens determina són els factors ambientals, com ara el nostre entorn social, situació econòmica, educació, etc. “Una persona no actua sobre el món, és el món que actua sobre ella” Skinner, B.F. -

Determinisme econòmic: en aquest cas, el sistema econòmic que regeix la nostra vida és el que determina les nostres decisions.

-

Determinisme teològic: defensa l’existència d’alguna cosa que està per sobre de l’ésser humà i que el determina en les accions que pren, l’existència d’un camí escrit el qual hem de seguir, d’un destí. La majoria de religions es basen en aquest principi determinista.

Totes aquestes creences deterministes es basen en el principi de casualitat, que afirma que tot esdeveniment, sigui del tipus que sigui, està causat per un altre. Per contra, els defensors del lliure albir defensen les seves idees basant-se en una confusió lingüística per part dels deterministes: els factors són condicionants però no determinants. D’aquesta manera fan la següent distinció: -

Factors determinants: són la causa directe d’una acció.

9


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà -

Factors condicionants: són motius per a provocar una acció però no són la seva causa directa ja que podrien provocar altres accions diferents. Per exemple, si estem en una situació de perill, podem sortir corrents com a conseqüència d’això, però també podem no fer-ho. Per tant, la “situació de perill” ens condiciona però no determina l’acció resultant. Per tant, defensen que l’ésser humà escull lliurement però amb unes bases argumentals i uns raonaments lògics, de manera que té uns condicionaments, però no té res que el determini completament. Segons ells, nosaltres som els que expandim les nostres idees al món i no el món que ens les inculca.

El determinisme ha estat molt combatut per diversos filòsofs: Kant l’acceptava en relació al món dels fenòmens però el rebutjava en l’àmbit de la llibertat humana. També Fichte reflexionà al respecte, afirmant que si es preferia la llibertat al determinisme, calia optar per l’idealisme i no pel materialisme. La major part dels pensadors existencialistes s’han oposat al determinisme, en considerar que, des d’un punt de vista ètic i antropològic, aquesta concepció s’oposava al lliure albir de l’home per a decidir; aquesta necessitat de poder escollir és necessària per als existencialistes, com a condició per a què existeixi l’home, pel que no li pot ser negada. La major part d’obres sobre filosofia de la ciència intenten discutir sobre les diferents formes de determinisme i les seves repercussions en la concepció de l’univers i de l’home.

10


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

(fotocòpia de l’annex)

11


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

1.2.2. Llibertat interna i externa

Podem fer una distinció entre dos tipus de llibertat: l’interna i l’externa. En la primera, es tracta de poder prendre decisions sense que cap factor ens determini i limiti, és a dir, gaudir del lliure albir. Un exemple de llibertat interna seria escollir què sentim o què pensem sense la influència del nostre propi bagatge cultural i la nostra moral. En la segona, es tracta de no tenir cap impediment extern a l’hora de portar a terme les decisions que hem pres. Aquests impediments solen ser de caire social, polític o econòmic. Un exemple de no llibertat externa seria quan hom es vol manifestar i les forces de seguretat li impedeixen fer-ho. Així doncs, la llibertat de l’ésser humà es basa en una combinació d’aquestes dues, ja que podem trobar-nos en situacions en que siguem lliures internament però no externament, en que siguem lliures externa i internament, entre infinites altres possibilitats.

1.2.3. El concepte de llibertat durant la història

Prehistòria En aquesta primera època el concepte “llibertat” no està ni tan sols definit. La civilització humana està naixent i el llenguatge està poc desenvolupat. Cap al final d’aquesta etapa es creen grans civilitzacions basades en el culte a diferents déus. Aquestes grans civilitzacions es movien per sistemes d’esclavatge i, per tant, no creien en la llibertat de l’home. La prehistòria finalitza amb l’aparició de l’escriptura, que dóna pas al desenvolupament.

12


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

Edat Antiga En aquesta època, en ple apogeu de la cultura grecollatina de l’Antiga Grècia, es comencen a desenvolupar les ideologies llibertàries. Es van fundar les primeres polis (ciutats) basades en una antiga religió politeista i la democràcia a través del debat

a

les

àgores

(places), que buscava la participació de tots els ciutadans de la polis en la vida política. Per contra, però, social i econòmicament

tenien

un sistema d’esclavatge que sotmetia a una part de la població i els privava de totes

les

llibertats humanes. (àgora d’Atenes)

A la vegada que això succeïa, l’Imperi Romà va anar guanyant terreny tant física com ideològicament per tot Europa. Aquest Imperi, fundat en la república, mantenia el sistema esclavista i consideraven la llibertat com un bé intercanviable: un esclau podia comprar la seva llibertat.

Aquest imperi va suposar un gran canvi que destaca per sobre dels altres: el pas de les creences politeistes a les religions místiques. Aquest procés va ser llarg i religions com el

13


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà cristianisme van ser perseguides. Finalment, després d’un llarg procés violent, l’Imperi Romà va adoptar-la com a religió oficial. Arran d’això, la religió politeista va ser relegada a un segon pla i totalment desprestigiada, i tot allò que s’havia aconseguit durant anys d’investigació en camps com la ciència o la filosofia es va perdre entre batalles a les polis que van desembocar en cremes de biblioteques, les grans seus del coneixement. El concepte “llibertat” va canviar totalment el seu significat durant aquesta transició: L’ésser humà ja no era el centre de tot i ja no importava si era o no lliure. Déu s’havia convertit en l’epicentre dels nuclis socials, el coneixement havia perdut vàlua a favor del misticisme i la base cultural del poble havia passat a ser la religió en comptes de la filosofia. La llibertat de pensament havia mort.

Edat Mitjana És l’anomenada “època fosca” ja que va ser un període de temps fortament marcat per la incultura i el poc amor pel raonament del poble en contra de la devoció cap a les creences místiques basades en la fe. Van predominar dues grans creences que es van veure contínuament enfrontades en les anomenades “Croades”: el Cristianisme (Déu) i l’Islam (Alà), totes dues monoteistes i basades en la devoció. Les societats van ser reestructurades entorn d’aquest model ideològic: es va establir una societat estamental (imatge) ordenada jeràrquicament, com l’Església, regida sota un sistema monàrquic i absolutista; el sistema econòmic es va fonamentar en el feudalisme i no en l’esclavatge movent la vida de les polis al camp; i allò que mantenia unides a les civilitzacions va començar a ser les creences i no el coneixement, ja que la filosofia i la cultura van ser vetades i controlades. Ja no es parlava de llibertat ja que ningú la reclamava: tothom volia pertànyer a Déu (o en la seva deferència a Alà).

14


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

(Crist crucificat (profeta cristià),Diego Velázquez)

(Mecca, ciutat santa islàmica)

Edat Moderna L’edat moderna s’inicia amb la caiguda de l’Antic Règim, els sistema feudalista de l’Edat Mitjana, i l’inici del Renaixement. El Renaixement buscava la recuperació dels ideals de l’antiga Grècia i gràcies a aquesta recerca es van recuperar molts documents que tractaven la cultura grecollatina. Arrel d’aquest moviment va sorgir l’Humanisme, un corrent ideològic que defensava la posició de l’home com a centre de tot (fins al moment el centre de tot era Déu). Aquest posicionament de l’home com a centre va despertar les inquietuds d’una part de la població, els burgesos, que eren un col·lectiu de no privilegiats que vivien de la vida a les ciutats i acumulaven molta riquesa, sovint més que els propis nobles. Aquests burgesos, persones culturitzades i amb amor per la raó, van ser els promotors del canvi i tots els seus ideals s’agrupen sota el nom de la Il·lustració. Lluitaven, precisament, per la seva llibertat individual com a éssers humans. Arrel d’això va sorgir un gran corrent ideològic anomenat liberalisme. La societat va ser reorganitzada en

15


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà classes en comptes d’estaments i es va implantar un nou model econòmic, el capitalisme, que defensava la busca del benefici propi com a motor de l’economia i el progrés. Tots aquests canvis, aquest nou sistema, van suposar un gran avanç en els camps de la ciència i la tecnologia i van acabar desembocant en l’anomenada Revolució Industrial, amb la qual l’agricultura va perdre protagonisme a favor de les fàbriques: la vida tornava del camp a les ciutats. Això va suposar que la gran majoria de la població, fins al moment pagesos, van passar a ser obrers. Aquests obrers (proletariat) també es van organitzar diferenciant-se dels burgesos però en aquest cas a través de la lluita sindicalista, mitjançant la qual defensaven els seus drets com a treballadors ja que les seves condicions, en un inici, eren precàries.

D’aquesta diferenciació van sorgir dos grans moviments contraris al capitalisme: el comunisme (sistema socioeconòmic) i l’anarquisme (sistema social). El comunisme o Marxisme, nascut del radicalisme polític i el socialisme utòpic, tenia com a objectiu abolir la propietat privada. Deien que era l’origen de tots els mals i que l’obrer es trobava davant del capitalista en la mateixa posició que l’esclau davant de l’amo. Volien assolir una societat en la qual no existissin les classes i tothom fos igual.

16


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà L’anarquisme, menys definit, defensava l’absència d’una autoritat. Creien en un món naturalista en el qual tots els homes fossin lliures i iguals. Com deia Bakunin, el seu màxim representant, “No em faig realment lliure més que per la llibertat dels altres”. El que més els diferenciava del comunisme es que eren totalment apolítics i no creien en els partits, només en la revolució. Així doncs podem dir que aquesta va ser una etapa en la qual van destacar tota una sèrie de corrents que, tot i ser molt diferents entre elles i algunes pràcticament oposades, tenien un mateix objectiu: la llibertat. Com s’ha pogut veure anys més tard, cap d’elles va assolir el seu veritable objectiu tot i haver fet grans progressos, i tots aquests moviments van desembocar, precisament, en grans èpoques d’opressió i prohibició.

Edat Contemporània En una primera etapa de l’edat contemporània es va produir tot un canvi social com a conseqüència directa del canvi econòmic que s’havia produït durant l’edat moderna. El sentiment llibertari es va fer molt present, provocant, en primer lloc, la Revolució Francesa, la qual tenia el conegut lema “Liberté, égalité, fraternité” (llibertat, igualtat, fraternitat) i que es va estendre per tot Europa derrocant els règims absolutistes del moment mitjançant revolucions del proletariat. En resposta es va iniciar la Restauració, que buscava tornar als orígens de l’Antic Règim, duta a terme pels nobles i les diferents dinasties monàrquiques. Aquesta Restauració però, va trobar dos grans problemes al seu pas: els liberalismes i nacionalismes nascuts durant les revolucions. És així que en aquesta època es van succeir les unificacions italiana i alemanya de caire nacionalista i econòmic, i que les van diferenciar de la resta d’estats europeus. Arrel d’aquests fets va sorgir una segona etapa en l’edat contemporània fortament marcada pels règims imperialistes que es van establir per tot Europa arrel de la segona revolució industrial: donats els nous mitjans de transports (més eficaços) es van establir polítiques colonialistes que van desembocar en grans imperis. Entre els diferents motius pels quals es van establir aquests sistemes colonialistes (motius econòmics, polítics, demogràfics...) ens interessa un en especial: l’ideològic. Des del punt de vista de les diferents nacions d’Europa, la superioritat que ells tenien sobre la

17


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà resta de pobles era infinita i la seva missió era culturitzar-los i educar-los, fer-los els seus iguals. Amb aquesta excusa van utilitzar l’esclavisme i l’explotació, mètodes directament privatius de la llibertat i que ataquen als drets fonamentals de l’home descaradament, provocant el naixement d’un nou sentiment entre la població europea: el racisme. Només alguns intel·lectuals, sindicalistes i líders polítics van defensar el dret dels pobles afectats a decidir sobre els seus destins, és a dir, a ser lliures com a nació. Ràpidament els principals països colonitzadors –França, Gran Bretanya, Xina, Rússia, Amèrica, Alemanya, Itàlia...- es van fer amb els diferents pobles i territoris del món, seguint polítiques expansionistes, provocant situacions com la Conferència de Berlín (dedicada al repartiment literal d’Àfrica) o les Guerres de l’opi (conflicte bèl·lic per aquest mercat financer). Així doncs, l’esperit de conquesta i supressió de la llibertat es respirava en l’ambient: les grans potències liberals s’havien convertit en les grans potències opressores.

(Situació del món post colonització)

Aquesta tensa situació de permanent disputa de repartiment del territori, la forta exaltació nacionalista que enfrontava als diferents estats i l’important conflicte dels Balcans van començar a crear un malestar general. Finalment, l’assassinat de l’hereu Austrohongarès a Sarajevo va provocar, com una espurna que encén la flama, l’inici de la Primera Guerra

18


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà Mundial (o Gran Guerra, coneguda així per ser la primera en implicar tants països i éssers humans en un mateix conflicte). La fi d’aquest conflicte, on el terme “llibertat” no hi té cabuda, arriba amb el Tractat de Versalles, el document resultant d’una conferència realitzada a París a la qual hi van assistir un total de 32 estats. Aquest tractat va establir la pau, si, però la guerra havia deixat a tothom afectat i es va iniciar un període que presentava un panorama de destrucció, misèria i poca esperança. Aquest serà anomenat com a “període d’entreguerres”, i el podrem descriure mitjançant els següent esquema:

Estarà marcat per un seguit de règims totalitaris (dictadures) que van sorgir com a resposta als moviments nacionalistes de caire liberal anteriors. Trobarem dos extrems molt oposats, però tots dos es basaran en la prohibició de certs drets fonamentals. D’aquesta manera, trobarem un primer grup de països afectats per l’extrema dreta:

A Alemanya s’hi instaura el conegut nazisme, fort corrent opressor de l’extrema dreta liderat per Adolf Hitler. Aquest es basava en la supremacia de la raça ària com a base de cohesió de l’estat, fet pel qual els jueus van ser fortament reprimits i exterminats amb l’excusa de mantenir la puresa de la societat alemanya (control de la població; l’expansionisme de l’estat, mitjançant projectes militars; i un fort dirigisme econòmic a través de l’autarquia econòmica de l’estat.

19


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

(desfilada en una concentració nazi a Nuremberg) (grup de jueus privats de la seva llibertat i maltractats en un camp de concentració nazi)

Mentrestant a Itàlia neix el feixisme de la mà de Benito Mussolini, que va instaurar el nou sistema basat en la restricció de les llibertats i la persecució dels seus adversaris. Controlava tots els aspectes de la vida social de la població, els mitjans de comunicació (premsa escrita, radio, cinema), l’economia del país, etc. A Espanya també es van establir polítiques feixistes (franquisme) però que van triomfar més tard, a partir del segon terç del segle XX. I en segon lloc, els estats afectats per l’extrema esquerra: Després de la revolució durant la postguerra de la Gran Guerra va esclatar una revolució a Rússia que va finalitzar amb l’ascens al poder dels bolxevics (grup obrer marxista) amb Lenin com a líder –després d’un seguit de disputes internes entre diferents fronts ideològics-. Finalment es va crear la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) que es regia sota un sistema totalitari justificat amb el principi de la dictadura del proletariat (propi de les teories d’implantació del comunisme de Marx). Amb la mort de Lenin va pujar Stalin al poder com a nou dirigent del regim. Aquest va imposar una economia i societat col·lectivitzades basat en la prohibició de la propietat privada (passant tot a mans de l’estat) i la centralització dels poders en el partit comunista i en la seva pròpia persona, essent ell el centre de la vida política i erigint-se com un autèntic dictador.

20


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

(mapa de l’ URSS l’any 1984)

Altres estats també es van veure sotmesos als règims comunistes com ara Japó o Cuba. Així doncs, tot i ser règims que tenien una base ideològica molt diferenciada van acabar tots amb resultats similars: repressió del poble, control de la vida social, proteccionisme econòmic, estandardització dels ideals, autoritarisme en els processos de govern... Podem afirmar en conclusió que es va abolir la llibertat com a resposta a la desestabilitat social, com a reflex a la por cap a la revolució d’alguns col·lectius i com a via de protecció del poder aconseguit. Mentre tot això succeïa a Europa i a Àsia, els Estats Units van viure un període d’entreguerres molt diferenciat, marcat per un fort creixement econòmic reflectit en els coneguts com a “feliços anys 20”, la seva consegüent crisi (crack del 29) i la posterior època de decadència i recessió econòmica, la Gran Depressió. El període d’entreguerres finalitza amb l’inici de la Segona Guerra Mundial desencadenada pel fort expansionisme nazi i la voluntat de frenar-lo dels altres estats del món. Cal tenir molt en compte que quan va finalitzar aquesta guerra va quedar un impacte moral molt profund en tota la població del món ja que s’havien donat a conèixer

21


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà els fets succeïts durant l’Holocaust –exterminació dels jueus- i totes les barbaritats del règim hitlerià. La gent estava commocionada i buscava humanitat, esperança. Arrel d’això es va fundar l’ ONU (Organització de les Nacions Unides) amb l’objectiu de preservar la pau i la seguretat internacional. També es van fundar simultàniament organitzacions com l’ FMI (Fons Monetari Internacional) que havia de preservar per l’economia mundial o l’ OMS (Organització Mundial de la Salut) que buscava la millora en el camp mèdic de tot el planeta establint un control mundial sobre tots els fàrmacs i vies d’investigació. Totes aquestes organitzacions, entre d’altres, estan actualment en funcionament i són bàsiques en el funcionament del món tal i com el coneixem actualment.

(logotip ONU)

(logotip FMI)

(logotip OMS)

En aquell moment però es va dividir el món en dos blocs completament antagònics: els socialistes, dirigits per la URSS, i els capitalistes, liderats pels Estats Units. Aquests dos es van enfrontar durant una llarga època en l’anomenada Guerra Freda, un conflicte que no va arribar a la confrontació bèl·lica però que es va basar en una cursa per a la superació en temes militars i el desprestigi del bloc contrari. Aquest conflicte va finalitzar, entre d’altres motius, gràcies a la caiguda del Mur de Berlin que va marcar un abans i un després en la història: es volia llibertat, per tots, sense distincions, i la gent va lluitar per aconseguir-ho. Després d’aquell moment es va desintegrar el bloc socialista i es va considerar finalitzada la guerra.

22


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

(imatges de la caiguda del mur de Berlin)

Per resumir i tenir clara tota aquesta època, podeu mirar la següent línia del temps de l’edat contemporània:

Podem concloure finalment que l’edat contemporània ha estat una època molt moguda, en al qual s’han succeït una sèrie de guerres molt importants per entendre la mentalitat dels diferents fronts ideològics actuals i que han marcat molt a la població. A més a més, ha donat lloc a grans etapes de règims totalitaris, però sembla que com hem anat veient fins ara, quan la balança es decanta molt cap a un costat, quan torna cap a l’altre, ho fa amb més força que mai, i ara estem vivint una possible època de progrés cap a la

23


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà democràcia real –tot i que falta molt, molt de camí-. Com més veu tinguis, com més poder de decisió, com més puguis expressar-te i donar la teva opinió, més lliure seràs.

Situació actual Tot i seguir en l’edat contemporània estem en un moment una mica diferenciat del que hem anat veient fins ara per això farem aquest breu apunt. Un dels factors que mou a l’ésser humà són els instints, i entre aquests es troba el de socialitzar-nos. Actualment les xarxes socials donen peu a una comunicació molt més fluida entre tots els éssers humans, independentment de la raça, el sexe, l’edat, la ideologia o la religió, tots tenim accés a la xarxa. D’aquesta manera s’assoleix un nivell de fluïdesa a l’hora de difondre les idees mai vist fins al moment. Aquesta nova eina comunicativa ens fa més lliures i més esclaus alhora. Més lliures perquè informació és poder, i més informació és més opcions a decidir a l’hora de prendre una decisió. Perquè podem expressar les nostres idees amb una llibertat desconeguda fins al moment. Més esclaus, però, perquè aquesta nova dimensió social ens obliga a ser dependents d’estris com els mòbils o els ordinadors, ja que si pretenem no fer-ne cas, desconnectem no només del món virtual sinó també del món real.

24


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

2. L'ÉSSER HUMÀ

2.1. Parts fonamentals

L’ésser humà està determinat alhora que format per quatre parts fonamentals: el cos, els instints, la raó i els sentiments. Un ésser humà ha de constar de totes quatre parts fonamentals per ser considerat humà i persona: són imprescindibles.

2.1.1. El cos

L'ésser humà té un “recipient” físic, el cos, que n'és bàsic i imprescindible. Sense cos no hi ha humà ni hi ha res, i d'aquest se n'origina la persona. A més a més, el cos és la nostra porta d'obertura al món, allò que més ens costa d'amagar i el nostre representant a l'hora de socialitzar-nos. El cos però, no és il·limitat. Estem condicionats per nosaltres mateixos, per allò que ens forma: els nostres gens dicten tant el nostre comportament com la nostra corporalitat. No pots decidir tenir tres cames en comptes de dues o que et creixin ales. Tampoc pots, per exemple, decidir les teves qualitats físiques o la teva capacitat lògica, tot i que puguis treballar-les. Així doncs, el cos de l'ésser humà ens determina i limita directament, ens dota d'unes capacitats, ens atorga la possibilitat de ser “persones”, i ens dóna, en primer lloc, la definició d'”éssers humans”: un humà no ho seria mai si tingués el cos d'un gos. 25


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà El cos ens dóna peu a ser el que som alhora que ens limita.

2.1.1.1.

Genètica i caràcters innats

L’ésser humà és un ésser viu classificat com a mamífer, per tant, és pluricel·lular i manté les funcions vitals de tots els éssers vius (nutrició, relació i reproducció). Com que es un ésser viu, està format per matèria viva, que al seu torn està formada per compostos químics (bioelements) organitzats en biomolècules. Aquestes es poden classificar de la següent forma:

El que ens interessa en aquest cas són els àcids nucleics, entre els quals es troba l’ADN, que determina el nostre codi genètic. El cos humà i el seu comportament, com el de tots els organismes, ve determinat pel seu codi genètic i la combinació d’aquest primer amb el seu entorn. De fet, el resultat final sempre és el producte de les experiències viscudes per l’ésser i el seu origen.

26


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà Per això l’ADN és tan important a l’hora de determinar el grau de llibertat de l’ésser humà. L’ADN s’estructura en cromosomes, que són els encarregats de transportar la informació del genotip. Són els “gens”. Aquests dirigeixen el funcionament de les cèl·lules de l’organisme, és dir, diuen com han d’actuar. Hi ha gens del nostre cos que només són condicionants i acaben determinant el resultat final de l’ésser depenent de l’entorn en que es trobi aquest organisme, els anomenats “caràcters complexos”. Un exemple en seria l’alçada, el color de pell, etc. El grau en que els gens influencien en el resultat final d’un caràcter complex s’anomena “heretabilitat”. Aquesta heretabilitat es defineix de la següent manera: fenotip = genotip + medi En que: -

Fenotip: Resultat de l’organisme d’un determinat genotip

-

Genotip: Codi genètic concret

-

Medi: entorn de l’organisme amb el qual es relaciona

Això implica que els éssers humans siguem éssers socials, i que necessitem de la influència dels altres per desenvolupar-nos. Sense la presència d’un entorn social en el qual formar-nos no seriem persones. → Hi ha casos documentats com el de Kamala i Amala, dues nenes salvatges que van ser criades en una manada de llops i no van desenvolupar caràcters propis dels éssers humans sinó d’aquells amb els quals s’havien criat. Hi ha altres caràcters proporcionats directament pels nostres gens, com són la tendència a la violència, la capacitat lògica, la por... Són els caràcters innats i s’expressen mitjançant els instints.

2.1.1.2.

Cervell i ment

Cal fer un petit apunt i destacar que el centre de control conscient i inconscient, racional i passional, és el cervell, el centre funcional del nostre sistema nerviós, i que tota la seva

27


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà activitat es redueix a la nostra “mentalitat”. D’aquesta hem desenvolupat tot allò que ens fa diferents dels animals, els pensaments superiors i l’autoconsciència. No podem analitzar als éssers humans sense tenir en compte que, allò bàsic i únic al seu cos, és el seu cervell, ja que és d’on se’n deriven les seves màximes diferències respecte a la resta d’animals. Al cervell és on es situen els altres tres pilars fonamentals: els instints, la raó i els sentiments, és a dir, tot allò abstracte. Si el cervell està genèticament condicionat, tot allò que produeixi també ho estarà.

2.1.2. Els instints

Els instints són l’expressió social d’allò que el nostre cos necessita. Són inconscients i no els podem controlar, d’aquesta manera ens resten llibertat com a éssers. Es determinen segons les següents característiques: -

Són innats, no necessiten d’un aprenentatge previ.

-

Són estereotipats, no varien en la seva execució.

-

Són comuns entre els membres d’una mateixa espècie.

-

Es desencadenen davant d’estimulacions concretes, siguin externes o internes.

-

Es mantenen fins que l’estimulació en concret finalitza.

-

Són més complexos que els reflexos (inclouen sensacions i no només actes)

-

El seu motiu de ser és la nostra pròpia supervivència tot i que no en siguem conscients.

Un exemple seria la por.

2.1.2.1.

Benestar i felicitat

Tots els nostres instints ens condueixen cap al nostre benestar i felicitat per les seves pròpies característiques. El seu objectiu és protegir-nos. Fins i tot quan tenim l’instint ens

28


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà condueix a protegir algú altre ho fa pel nostre benestar, potser no físic, però si sentimental.

Per una part podríem dir que ens resten llibertat ja que ens resten marge d’actuació conscient i ens doten d’una part irracional. Per l’altra, però, l’objectiu de tots els éssers de l’univers és assolir el seu màxim benestar, i els instints són la via natural dels éssers vius per fer-ho.

2.1.3. La raó

Com hem dit, l’ésser humà té un centre de control, el cervell, que el dota d’autoconsciència. Aquesta fa que no només tinguem instints com la resta d’animals (que són inconscients) sinó que desenvolupem tota una sèrie de pensaments respecte el nostre entorn i nosaltres mateixos. La raó són el conjunt de pensaments que es fonamenten en un procés lògic i prèviament estructurat. Aquests pensament són coneixement i es poden transmetre mitjançant el llenguatge. Tot aquell coneixement que tenim és el nostre bagatge cultural i ens serveix per relacionar-nos amb la resta d’éssers humans, desenvolupar-nos, i en definitiva, viure com a persones i éssers humans i no com animals.

2.1.3.1.

Epigenètica i caràcters adquirits

Mitjançant la transmissió de coneixement (adquirit amb la raó), adoptem nous caràcters que no són innats i que no desenvoluparíem sense la presència d’altres humans i d’una dimensió social. L’epigenètica és allò que ens permet aprendre: un procés purament biològic.

29


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà Per tant, fins i tot la raó, allò abstracte que no ens dóna sensació de control extern, està directament determinat pel nostre entorn. Som el resultat d’infinites peces adquirides del medi que ens envolta i reorganitzades per processos lògics que no controlem.

2.1.4. Els sentiments

Els sentiments són l’altra vessant dels nostre pensaments conscients, però en aquest cas no sabem discernir-ne l’origen i tenim més dificultats per interpretar-los. Són irracionals però conscients, una mena de combinació entre instints i raó. Exemple:

amor (sentiment)

=

desig sexual, de relació i sociabilitat + coneixement i records (instint)

(raó)

A l’hora de viure són un gran condicionant, ja que, com que no respecten una lògica que nosaltres puguem interpretar, ens poden portar a fer coses totalment irracionals trepitjant els nostres propis instints i la nostra pròpia raó.

2.2. Relacions entre parts fonamentals

Les que ja hem definit com a “part fonamentals” treballen independentment alhora que es relacionen contínuament entre elles. Aquesta relació afecta sempre a totes quatre parts, per molt que no en siguem conscients, a diferents nivells. Exemplifiquem-ho:

“L’ésser humà X està prenent el sol” → Genèticament sabem que prendre el sol ens activa una sèrie d’hormones que ens provoquen el benestar. La necessitat d’aquestes hormones es tradueix en el llenguatge dels instints, fet que ens “empeny” a prendre el sol sense saber ben be perquè ho fem.

30


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà → Si analitzem els motius que han portat a l’individu a realitzar l’acció veurem que ho fa per factors socials (està de moda estar bronzejat), per rèplica (ho ha vist fer a algú altre) i/o fins i tot per un motiu sentimental (vol “millorar” la seva aparença per agradar a algú”) entre d’altre motius.

“L’individu A vol fer un petó a l’individu B”

→ Genèticament hi ha necessitat de contacte i de reproducció, fet que es tradueix en un instint sexual. → Si l’individu A vol realitzar l’acció amb l’individu B i no el C és per una combinació de factors genètics (que influeixen a l’hora de, per exemple, escollir les nostres amistats o enamorar-nos), per motius socials (l’aparença de l’individu B és agradable i acceptada a la comunitat social afí a l’individu A) i/o per la influència sentimental, que és una derivació raonada dels nostres instints (no cal que els sentiments siguin amorosos, ni tan sols que vagin dirigits a l’individu B o a cap altre, poden ser propis de l’individu A)

L’anàlisi de totes aquestes situacions podria ser molt més extensa, però el que és important és que quedi aclarit el següent concepte: res del que fem és “perquè sí”, tot està condicionat o directament determinat. Així doncs, si en tots els processos mentals i físics que fem en el nostre dia a dia hi intervenen cos, instints, raó i sentiments, factors que estant directament condicionats per la seva pròpia naturalesa i/o pel medi amb el qual es relacionen, el nivell de determinació que té tot ésser humà és immens.

Quan “ens sentim” lliures, fins a quin punt “ho som” i fins a quin “ens ho sembla”?

31


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà 3. SOCIETAT

1.1. Família

Des de que naixem, la nostra família -pares o tutors legals, germans, avis i avies, tiets i tietes, entre d’altres- ens guien. Ens ensenyen unes pautes bàsiques, molt diferents segons la família, les quals hem de respectar i en un principi seguir. A més a més, ens transmeten una cultura, uns hàbits, unes lleis, uns valors, uns ideals. Aquests ens marquen, deixen una empremta pràcticament inesborrable i dictaminen en gran part la visió que tindrem del món exterior i com ens hi enfrontarem quan ens puguem valdre per nosaltres mateixos i fer ús de la raó. Famílies n’hi ha moltes i de molts tipus: de pares heterosexuals, homosexuals o monoparentals; que tenen un fill únic o fins a deu; que estan més o menys unides... I també de més conservadores o progressistes; religioses o laiques. Culturalment parlant, cada model familiar i cada patró de conducta que es desenvolupi en l’entorn de creixement d’una persona el portaran a ser d’una manera, sigui en un sentit o en un altre. En quan a genètica, la família serà la nostra principal determinació –no oblidar les modificacions genètiques que es practiquen en alguns fetus-, de manera que també heretarem d’ells l’aspecte, les capacitats mentals i físiques que tinguem o els nostres “desperfectes”. Així doncs, la família serà una gran influència tan a nivell físic com mental, i ens determinarà i condicionarà en una infinitat d’aspectes.

Exemple dels bessons: “Neixen dos bessons de la mateixa bossa. Els dos són pràcticament idèntics genèticament parlant però creixen separats: un a Barcelona i l’altre al Marroc.” Això implicarà que la influència cultural - religió, educació, model familiar, clima, alimentació, tradicions, etc- que rebran serà totalment diferent, i que un cop adults, seran persones completament diferents.

32


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà Fins a quin punt ens influencia el nostre entorn? Fins a quin punt ens influencia doncs, la família, aquells amb qui tenim més contacte sobretot els primers anys de vida?

→ Recomano la visualització de la pel·lícula esmentada a l’annex 2, “Into the wild”

Els nostres familiars, sobretot els pares, ens “resten” llibertat ja que funden les bases del nostre ésser, però alhora ens n’ “atorguen”, ja que amb aquestes bases assolirem la capacitat d’elecció.

33


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

1.2. Educació

Fora d’allò que aprenem a casa, l’aprenentatge acadèmic que rebem ens proporciona una sèrie d’eines per enfrontar-nos a la vida, fet que converteix l’educació en un factor el qual influeix molt directament en les persones. La manera com se’ns inculquin aquests coneixements pot variar donant uns o altres resultats, i per tant, influint-nos una vegada més. No es tracta tant de “què” aprenem sinó de “com” ho fem.

L’escola L’eina bàsica que hi ha actualment a tot el món per realitzar els estudis acadèmics és l’escola. Al món occidental s’hi poden distingir entre tres models d’escola les quals comentarem:

-

Escola lliure En aquest tipus d’escoles es pretén aconseguir els alumnes aprenguin a fer, a actuar, a pensar per ells mateixos. Se’ls cuida i acompanya en els processos de la vida però donant marge a l’error i l’experimentació. Per fer-ho s’utilitzen eines educatives que

sovint

s’obliden

a

l’escola

tradicional. Les aules són molt més dinàmiques, el ritme d’estudi s’adequa a la necessitat de cada alumne i que el mètode de valoració no es basa en “les notes” –números- sinó en una autovaloració d’allò aprés – raó-. Així doncs, són escoles de caire progressista i donades a prioritzar la llibertat de la persona, ja que el que busquen es que els nens aprenguin a viure de les seves decisions

34


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà sense influencies externes, amb suport moral, i que siguin ells qui poc a poc descobreixin les coses . -

Escola laica

Aquest tipus d’escoles procuren garantir una formació acadèmica completa i adient, però no

acostumen

a

incloure

programes

pedagògics més ellà d’aquells purament necessaris. Funcionen

d’una

forma

estructurada

i

pautada, que pràcticament no accepta alteracions. Les aules són estàtiques, els horaris estan preestablerts i allò que s’estudiarà és inalterable. A nivell moral però, donen peu a la llibertat de pensament de l’alumnat, acceptant tot tipus de cultures, races o religions. Dins de les escoles laiques s’hi engloben les “escoles verdes”, aquelles que, seguint el model d’ensenyament tradicional –amb algunes variacions de caire progressista pròpies de l’escola lliure-, adopten a una sèrie de valors morals –ecologisme, tolerància, companyonia, amistat, respecte, confiança, etc- que els permeten donar a l’alumne una educació més enllà de l’acadèmica tot formant-lo per la vida.

-

Escola religiosa

Aquest tipus ofereix pràcticament el mateix que les escoles laiques a nivell acadèmic i utilitza els mateixos mètodes (aules, horaris, etc). Se’n diferència ja que centralitza la vida moral del centre en la religió, adoptant unes bases i unes normes unificades per a tothom que es justifiquen en un déu. Per aquest motiu no deixen marge a la llibertat de cada individu.

35


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà → Als països asiàtics i africans els sistema educatiu és molt diferent, en el primer cas per la seva rigidesa i en el segon cas per la seva fluïdesa, mutabilitat i complexitat. Per motius de desconeixement i falta de temps per a una correcta investigació –i perquè no és imprescindible per al tema a tractar- no s’explicarà res sobre aquests models d’escola.

→ Recomano la visualització de la pel·lícula esmentada a l’annex 2, “Die Welle” L’educació ens condiciona en gran mesura i altera la nostra llibertat, igual que el nostre dia a dia, la nostra forma de vida.

1.3. Cultura i religió

Els éssers humans rebem unes influències culturals del nostre entorn des de ben petits. Segons aquestes tenim unes costums, unes maneres d’actuar, unes creences diferents les quals condicionen directament la nostra llibertat. El menjar, la llengua, la tecnologia del país, les polítiques que s’hi desenvolupen, etc, són factors culturals. Jo em centraré en analitzar un d’aquests: la religió. La religió és una dimensió moral de l’ésser humà que es fonamenta en la fe cap a alguna cosa irracional.

36


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà “Religió” és una paraula que engloba diferents creences, ja siguin cristianes, musulmanes, budistes o hindús, però que en definitiva representen el mateix: la devoció cap a un ésser superior invisible considerat sobrenatural, sagrat o diví el qual representa que té la veritat, i el seguiment d’una sèrie de lleis vitals que aquest ha dictaminat. Cada conjunt de creences diferents és una corrent religiosa. Aquesta també pot incloure tradicions culturals i/o ancestrals, escriptures antigues, creences provinents de l’antiga mitologia... Així com la fe personal i l’experiència mística de cada individu. Entorn de cada corrent religiosa s’hi formen comunitats de creients, de devots, que deleguen la preservació de la seva fe a institucions que procuren llocs de culte, com ara les esglésies o les mesquites. En aquestes s’hi solen practicar diferents actes amb la intenció d’acostar l’ànima del creient al seu déu. Aquestes institucions solen tergiversar les escriptures – documents on es recull i detalla tot allò referent a cada religióprovocant situacions injustificables. Exemples d’això serien, en el cas de la religió cristiana, el fet que es demani austeritat i el seu màxim representant , el Papa (imatge de l’esquerra de l’actual Papa de Roma, Benet XVI), visqui en la riquesa absoluta; o en el

cas de la religió musulmana, l’Islam, el fet que es practiqui la lapidació (imatge inferior) en nom d’Alà –el seu déu- quan les santes escriptures no mencionen res sobre la pràctica d’aquests actes.

(Procés de lapidació d’un home a Somàlia, país on es practica l’Islam)

37


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà Per anar bé, hauria de ser opcional seguir una corrent religiosa o no seguir-ne cap, però per desgràcia hi ha països on no és així i s’imposa la fe com a mode de vida, per exemple, als països àrabs, on la religió dictamina les lleis del país i és de culte obligat. De tota manera, tota manifestació religiosa, sigui opcional o no, priva de la llibertat a les persones ja que influeix directament en la seva forma d’actuar, els imposa uns drets i deures, i en definitiva, els guia per un camí concret ja preestablert. Això pot succeir a nivells diferents segons la mentalitat o la situació de cada persona: aquells que creuen en la seva religió i en són practicants, seguint les costums amb constància i complint las normes i els rituals, estaran altament privats de la seva llibertat ja que el condicionament religiós serà constant; aquells que creuen en la seva religió però no hi estan tan involucrats, no són practicants, seran privats de la seva llibertat per qüestions religioses només puntualment, quan les seves creences els provoquin una sèrie de sentiments contradictoris, els portin a fer una sèrie d’actes o els obliguin a complir uns deures morals –no sempre racionals-, per exemple.

Principals religions actualment Sabent que totes les religions ens priven de la nostra llibertat, analitzaré les principals religions que es practiquen per veure de quina manera ho fan:

-

Cristianisme És la religió més estesa arreu del món. És una religió monoteista, les persones segueixen a un sol déu. Aquesta religió diu que totes les persones haurien de seguir l’exemple i la vida de Jesús de Natzaret, el fill de Déu a la Terra o també anomenat Crist.

Les seves ensenyances sobre l’amor i la fraternitat haurien de ser la base de les relacions humanes, i són recollides principalment als evangelis. Entre els creients cristians podem distingir entre els ortodoxos i els catòlics, i entre aquests segons, entre els protestants i els romànics entre d’altres. Es diferencien entre si per la interpretació que fan de la Bíblia.

38


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà La bíblia és un llibre on es troben els testaments, les oracions i les escriptures antigues. Recull tota la informació sobre Déu, la creació de la Terra, la seva destrucció… Per fer-ho s’estructura de diferents maneres, ja que és un llibre també utilitzat per hebreus i jueus. En el cas de la Bíblia cristiana podem distingir entre Antic Testament i Nou Testament.

(Expansió del cristianisme –en general- per països i en percentatge)

-

Judaisme És la religió mes antiga entre las tres grans religions monoteistes -el cristianisme, el judaisme i el islam-, motiu pel qual les altres dues es fonamenten en aquesta, però és la mes petita en quant a nombre de membres creients.

També estan dividits, de manera que podem distingir entre ortodoxos, reformats o liberals, conservadors, reconstruccionistes o hassídics. Creu en un déu sense imatge, que és esperit. El seu representant històric però és Abraham, pare dels jueus en les sagrades escriptures, el “Tanaj” –Antic Testament dels Cristians-. El Tanaj es diferencia de la Bíblia cristiana per la seva estructura, ja que consta de 24 llibres subdividits en tres seccions: “Torà”, la Llei; “Nevi’im”, la vida dels profetes anteriors i posteriors; i “Ketuvim”, que inclou proverbis i el Llibre dels Salms entre d’altres.

39


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà -

Islam És la tercera gran religió monoteista. Té moltes pautes a seguir i determina directament la vida de tots els creients. Estan dividits en sunnites, xiïtes, kharigites i seguidors del sufisme.

En l’Islam religió i estat estan directament relacionats, de manera que com a adaptació de l’Alcorà a les lleis tenen la ‘’Saria’a’’, una constitució de l’Estat on es troben els drets, els deures de l’home, la ciutadania, els delictes, les penes etc. Per aquest motiu és una de les religions més privatives, ja que s’aplica per sempre per obligació.

(Expansió de l’Islam per països en percentatge. verd: sunnisme, vermell: xiïsme, blau: ibadisme)

-

Budisme És una religió totalment aliena a les tres anteriors. Es basa en la meditació i en una sèrie de dogmes i de normes, amb l’objectiu d’arribar a un estat pur de la consciència, de l’ànima. D’aquesta manera va en busca de la veritat interna, d’eliminar les barreres i actuar de bona manera entorn a tots els éssers (exemple: una de las bases del

budisme es el respecte cap a tots els éssers vius, ja que tots som iguals). Es podria dir que busca la llibertat espiritual de l’individu, però per arribar a aquesta segueix una sèrie d’ensenyances. Aquestes provenen de Buda (representat en la imatge superior), el fundador d’aquesta religió –no és un Déu-.

40


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà -

Hinduisme –en sànscrit “la llei eterna”-.

És una religió –la tercera més practicada mundialment- politeista practicada majoritàriament a l’Índia. Es basa en un gran i complex organisme social i religiós, el qual consisteix en nombroses sectes, cultes i sistemes filosòfics i inclou diversos rituals, cerimònies i disciplines espirituals. Això és degut al fet que prové de moltes i diverses religions, combinant doctrines budistes amb creences brahmàniques i dràvides, i així convertint-se en una gran religió sincrètica. Les seves escriptures són les Vedes, que inclouen una gran quantitat de textos antics. Aquestes es divideixen en el ”Sruti” –del sànscrit “escoltats”-, que han de ser seguits al peu de la lletra, mai interpretats; i el “Smirti” –del sànscrit “el recordat” o “la tradició”-.

Alguns dels seus símbols són l’esvàstica hindú (esquerra), el Sri Yantra (mig) o l’Om (dreta). Cada un té el seu significat.

1.4. Situació política

La política és un factor molt important en la societat el qual afecta de gran manera al país en molts aspectes, ja que depenent de com es dirigeixi l’estat, els seus ciutadans gaudiran d’unes llibertats o altres. És l’estat qui imposa les lleis que s’han de respectar. Tot aquell que les infringeixi és un delinqüent, tot aquell que vagi en contra del sistema queda marginat, tot aquell que no tingui el suficient poder adquisitiu per viure com s’ha dictaminat s’ha de resignar a la pobresa. D’aquesta manera, l’estat s’estructura en un model social el qual no respecta les

41


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà llibertats de tots els seus individus, atrapant a l’ésser humà en una superestructura ciutadana totalment artificial i totalitària. Per intentar evitar aquestes repressions es busca la via democràtica, aquella en que pots escollir com seràs governat, però que no contempla sistemes alternatius com ara l’anarquia –el no govern imposat-. Així doncs, en el món en el que vivim ens trobem sempre condicionats políticament. Vivim en una societat la qual ens marca unes ordres, unes lleis i uns camins generals pels quals tothom ha de caminar, camins que formem entre tots i que ens atrapen sense que ho puguem evitar: fins i tot els antisistema tenen un propi nucli social amb el seu conseqüent camí marcat.

Règims polítics Segons el règim polític al qual estem sotmesos gaudirem de més o menys llibertat. Primer de tot hem de diferenciar entre repúbliques i monarquies, democràcies o autocràcies, i a partir d’aquí, segons les polítiques que s’apliquen.

42


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà -

Monarquia o República

Per començar, hem d’estructurar la forma de govern segons si segueix un patró monàrquic o republicà. En el primer cas el poder pertany a una petita oligarquia de familiars que es traspassa el títol de governador de forma hereditària, en el segon, el poder pertany a un ciutadà o grup de ciutadans, hagin estat escollits per la via democràtica o no. També podem trobar casos en els quals la monarquia persisteixi però estigui sotmesa a un parlament ciutadà, el qual té el veritable poder de governar. Davant d’aquestes dues opcions es considera que la segona dona més marge a la llibertat de l’individu, ja que no parlem de “súbdits” que hagin d’obeir a un rei sinó de “ciutadans”, els quals tenen uns drets i deures i són iguals al seu representant.

-

Democràcia o Autocràcia

Podem distingir entre règims democràtics, en els quals els ciutadans escullen el seu governador, o règims autocràtics en els quals el governador s’imposa, com ara les dictadures o les ja esmentades monarquies absolutistes. Els primers donen més llibertat al ciutadà ja que li donen l’oportunitat d’escollir per qui serà governat (fet que no treu que segueixi sent governat, i per tant, no lliure políticament per complet). Hi ha diferents opcions polítiques, que defensen uns ideals o altres, i s’escull la que prefereix la majoria de la població determinant-ho per sufragi. Això significa que el ciutadà delega el seu poder de decisió en un poder polític, aquell que el representarà durant el règim. Per altra banda trobem les dictadures, formes de govern autocràtiques en les quals el poder recau en una sola persona –dictador- el qual és el líder de l’estat. Aquestes es fonamenten en la repressió del poble mitjançant la força militar per mantenir-se en peu, i s’acostumen a instaurar mitjançant un cop d’estat –procés pel qual hom s’autodenomina nou governador destituint a l’anterior-. Aquestes per la seva pròpia definició són règims que violen totalment la llibertat i els drets humans de les persones, sotmetent-les i bastant les seves polítiques ciutadanes en la prohibició.

43


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà -

Conservadors o Progressistes

Un cop tenim definit el model de govern s’estableixen una sèrie de polítiques. Aquestes poden ser de caire més conservador o més progressista. En el primer cas, com diu la paraula, s’intenten conservar les antigues tradicions i formes de país. D’aquesta manera són governs que aposten per les monarquies parlamentaries, la religiositat i la centralització de l’estat. Per aquests motius, donen poc marge a al canvi, reduint l’espai personal i creatiu de l’individu i per tant la seva llibertat. Econòmicament parlant, però, aposten per la liberalització i la no intervenció de l’estat. Aquells partits que defensen aquests tipus d’idees són els

denominats governs de

“dretes”. En els segon cas, com també s’autodenomina etimològicament, es busca el progrés i la liberalització de la moral personal de cada individu. En qüestions econòmiques per contra l’estat hi fa una intervenció directa desenvolupant diferents tipus de polítiques socials. Aquells partits que defensen aquests tipus d’idees són els

denominats governs

d’“esquerres”.

Políticament parlant també cal parlar de factors econòmics, però en aquest cas, tots dos models assolits són repressius amb l’individu: el comunisme i el capitalisme. En el primer cas s’iguala el poder adquisitiu de tots els ciutadans de manera que no se’n permet el seu desenvolupament individual, en el segon, l’economia s’embruta amb la corrupció i provoca series desigualtats socials que atempten altrament contra desenvolupament individual

de

les

classes

socials

més

empobrides.

44


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

CONCLUSIONS

Som lliures? Podem ser-ho? Fa uns mesos iniciava la recerca fent-me, entre d’altres, aquestes preguntes. Arribava a la resposta de que no, però no tenia en que basar ni argumentar els meus pensaments. Vaig iniciar un llarg camí de preguntes i respostes, a través de pel·lícules, llibres, enquestes, xerrades, argumentacions personals, imatges, excursions... Vaig fonamentar la meva tasca en el coneixement que tenia tan de l’ésser humà com de tot allò que m’envoltava, buscant el “què”, el “com” i el “per què”. Els resultats no van ser pas encoratjadors: Els factors que ens determinen son múltiples, variants i indefinits, de manera que estem permanentment condicionats i/o determinats tan per nosaltres mateixos com per tot allò que ens envolta, fins al punt en que creiem que les decisions que prenem dia a dia son nostres, ja que no sabem d’on provenen. Som una combinació de comportaments que s’entrellacen formant un nou ésser pensant. Establert això, em veia davant d’un gran mur que m’impedia veure més enllà, però a través d’una petita escletxa vaig poder entreveure el que és la gran gàbia que ens envolta. Això em suposava una nova dificultat: dubtes existencials sortien a la llum esporàdicament. Qui sóc? Què hi faig aquí? Puc escollir? És real tot el que m’envolta? Per quin motiu hem de viure els humans? Som realment tan diferents de la resta d’animals? La recerca es feia complicada, i va ser en aquell moment que vaig aturar-la. No tenia prou coneixement a l’abast, ni molt menys prou temps, per seguir investigant, de manera que vaig plasmar els resultats que havia obtingut fins al moment en aquest document i vaig obrir una nova etapa de reflexió. Si hi ha moments en que ens sentim lliures, com podem assolir aquesta sensació?

45


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà La resposta es trobava en la capacitat de raonament de l’ésser humà. Es trobava, en l’aprenentatge. Hem d’aprendre a ser lliures de la mateixa manera que aprenem a caminar, a parlar, a pensar. Només si acceptem tot allò que ens limita –cos, societat, natura, etc- podrem, dins d’aquest espai, ésser lliures. La llibertat humana doncs, recau en poder decidir dins de les nostres possibilitats. Vull fer un últim apunt remarcant que aquest treball està redactat des d’un punt de vista molt personal, motiu pel qual no es pot considerar totalment objectiu, però de tota manera:

“Hi ha tantes definicions de llibertat com éssers humans al món”

46


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

BIBLIOGRAFIA

-Diccionari de la llengua catalana – Enciclopèdia Catalana [ISBN 8485194454] -www.enciclopedia.cat -www.wikipedia.org -Ètica, B. Spinoza – Alianza Editorial [ISBN 8420602434] -www.educa2.madrid.org/web/educamadrid/principal/files/19bbca30-c7e7-4079-a251772b5b4e3e6a/Savater+Etica+para+Amador.pdf -Història – Edicions Vicens Vives (2008) -La enciclopedia del estudiante, tomo 07 “Historia universal” – Santillana -La enciclopedia del estudiante, tomo 09 “Ciencias de la Vida” – Santillana -http://www.filosofia.org/filomat/df467.htm

47


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

ANNEXOS

1. Enquesta online Format de l’enquesta: bàsica i simple, constituïda per 5 preguntes i realitzada a través de Google Docs. Característiques de l’enquesta: totalment anònima Temps de realització: Es va posar en funcionament el dia 20 de setembre de 2013 i va ser aturada el dia 3 de gener de 2013, un mes més tard. Difusió: via Facebook, Twitter i correu personal. Persones que van realitzar l’enquesta: 60 persones. Objectiu: Fer-me una idea de com l’ésser humà, basant-me en el meu entorn, percep el concepte de llibertat i s’hi relaciona.

A continuació trobareu uns gràfics resum de totes les respostes que ens permetran analitzar-les millor:

Quan esculls, ets realment lliure o estàs condicionat?

48


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

Creus que ets lliure?

Assolir la llibertat és important per tu?

La societat et modifica o tu modifiques la societat?

49


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

Ets feliç?

50


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

2. Pel·lícules i llibres de ficció

1984 (novel·la escrita per George Orwell) Winston Smith, treballador del Ministeri de la Veritat del govern dirigit per Ingsoc, el partit únic, comença a adonar-se de la gran farsa que és la societat que l’envolta. La feina que ha desenvolupat durant anys consisteix en la manipulació de la informació oficial, en convertir allò fals en un fet completament verídic, i veu com s’ha enganyat a ell mateix. Per descobrir la veritat absoluta intentarà escapar de la vigilància permanent del Gran Germà, màxim representant del partit. Així coneixerà a Julia, una rebel amb la qual emprendrà aquesta busca i hi mantindrà una relació amorosa, fet extremadament perillós. Brave New World (novel·la escrita per Aldous Huxley) En la societat del 2540 dC l’estat controla per complet la vida dels individus, els classifica i els determina directament des d’abans del seu naixement. Les principals ocupacions dels ciutadans són el consumisme i el sexe, l’amor i la família estan mal vistos, i per defugir els moments de debilitat i tristesa recorren al soma, una droga al·lucinògena que els proporciona el propi estat i que no té efectes secundaris. Bernard Marx, un ciutadà, intentarà defugir aquesta societat malalta i ser un home lliure. The island L’any 2019 Lincoln 6-Echo i Jordan 2-Delta viuen en un complex gegantí perfectament esterilitzat, regit per una estricta normativa privativa, anomenat Utopia. A ells i als seus companys se’ls ha explicat que, a causa de la contaminació que afecta la Terra, han de viure aïllats mentre s’intenten refer les condicions òptimes per a la vida al planeta en un lloc anomenat “illa”. Un dia però, Lincoln 6-Echo troba un insecte. Aquest fet tan simple el portarà a qüestionar la veracitat d’allò que se’ls ha explicat (ja que no entén com ha pogut sobreviure a la contaminació) i si són necessàries les restriccions a la seva llibertat, escapant finalment amb Jordan 2-Delta en busca de la veritat.

51


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

Into the wild (basada en fets reals) Christopher McCandless és un jove nord-americà que l’any 1990, un cop finalitza la carrera, escull allunyar-se de la societat amb la qual ha conviscut tota la seva vida per trobar el seu “veritable jo”. Pren aquesta decisió com a conseqüència dels problemes familiars que ha hagut d’enfrontar durant la seva vida, i converteix la seva falta de llaços afectius en una busca existencialista de l’ésser humà durant la qual es relacionarà amb altre gent i farà “créixer” la seva persona. Die Welle (basada en fets reals) El professor Rainer Wenger ha d’explicar, durant un projecte setmanal l’”autocràcia” com a sistema de govern. L’escepticisme dels alumnes davant la possibilitat de la restauració d’una dictadura a l’Alemanya actual portarà al professor a emprendre un experiment amb el qual demostrar la facilitat amb la qual es poden manipular les masses: la implantació d’un sistema autocràtic a les seves classes. L’experiment però, es descontrolarà completament. V for Vendetta En un futur, Anglaterra està sotmesa a un règim dictatorial ultraconservador i feixista. Davant d’aquesta situació, un home que es fa dir V anuncia la caiguda del Parlament anglès a un any vista, el 5 de novembre, i convida a tota la població a la rebel·lió. Durant la pel·lícula podrem veure la relació d’una ciutadana amb V, i com aquest donarà un gir transcendental a la seva vida mostrant-li “com viure sense por a res” amb uns mètodes poc ortodoxos.

52


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà Així coneixerem com ha arribat el país a aquesta situació límit, el veritable passat d’Anglaterra i V i, finalment, com un poble és capaç d’enderrocar el seu propi govern clamant

per

la

llibertat.

53


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

3. Reportatge fotogràfic

54


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

55


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

56


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

57


LA LLIBERTAT HUMANA Factors que condicionen l’ésser humà

58


La Llibertat humana: factors que condicionen l'ésser humà