Page 1

Treball de Recerca. Relació entre la personalitat i l’esport. Bet Genius, Pati Genius Tutora: MCarmen Díez Curs 2013 2n de batxillerat. Grup: 2.2 Institut Montserrat Barcelona 06/11/2013


Nota d’agraïments Al llarg de tot el treball de recerca hem estat comptant amb l’ajuda de diferents professionals i persones properes a nosaltres que ens han facilitat la nostra tasca i han col·laborat per a donar-nos un cop de mà, i és per això que voldríem donar-los les gràcies. Principalment, volem agrair la col·laboració a tots els esportistes que han dedicat part del seu temps a respondre el test. Sense les seves respostes, el treball no s’hagués pogut realitzar. Merci. Seguidament, agraïm la seva col·laboració a les psicòlogues Sandra Ros, per la seva ajuda en la cerca de tests de personalitat i a Meritxell Bellatriu, per accedir a respondre’ns una entrevista. També agraïm la col·laboració al doctor Gich, estadístic de l’Hospital de St.Pau, que ens ha ajudat a organitzar i interpretar els resultats expressats en les diferents taules estadístiques. Donem gràcies als nostres pares per al seu recolzament, la seva ajuda amb l’anglès, amb l’organització a casa... I finalment, volem agrair-li a la nostra tutora del treball, MCarmen Díez, el seu seguiment constant i diari amb nosaltres, la seva proximitat, la seva ajuda , els seus consells i totes les eines i recursos donats per a fer un bon treball.

Moltíssimes gràcies, Bet Genius i Pati Genius


Abstract Context: sport is widely referred for its benefits on the psychological and physical health. Adolescents are becoming increasingly involved in athletic pursuits. Participating in sports may have a significant impact on their psychological development. Objectives: the objective of this study is to find significant differences between the personality of adolescents who practice an individual sport and the others who practice a collective sport, basketball. Also we want to study these differences on the personality inside the collective sport depending on the formal rolls that each player has in his team. Material and method: some teenagers have answered 72 questions of a personality test, the test of Myers Briggs modified by us, to get the results we need for the study. 52 basketball players and 25 of an individual sport between 16 and 19 years old have been asked. Results: we haven’t seen any differences in the analyses areas. We have not found differences in the personality between the ones who practice collective sports and the ones who practice individual sports. For both the representative profile of personality are ENFJ and ESFJ. Neither differences have been found depending of the positions they play in the collective sports. Conclusion: in our study we have not obtain the results we wanted to get, maybe because of the kind of test we’ve used to analyze the personality, maybe for the chosen representative group of sport people. But for our own experience, we know that differences exist, and more studies will be needed to find more answers in that specific area.


ÍNDEX Introducció ............................................................................................. p.1-2 Objectius .............................................................................................. p.3 Material i metodologia .......................................................................... p.4-5 Resultats ................................................................................................. p.6-24 Resultats objectiu 1 .................................................................... p.6-13 Resultats objectiu 2 .................................................................... p.13-18 Resultats objectiu 3 .................................................................... p.18-24 Discussió ................................................................................................. p.25-28 Bibliografia i webgrafia .......................................................................... p.29-30 Annexes ................................................................................................. p.30-32


1.INTRODUCCIÓ Tant l’èxit com el fracàs d’un esportista procedeixen d’una combinació de capacitats físiques, tècniques, tàctiques i psicològiques1. Sempre s’ha donat importància a les capacitats físiques , tècniques i tàctiques , i molts pocs cops es té en compte que les capacitats psicològiques d’un esportista influeixen en el desenvolupament de la seva pràctica esportiva, i és per això que volem tractar la part de la psicologia i personalitat en els esportistes.

Imatge1.Imatge de la psicóloga María Luisa Ferrero durant el programa de “El estirón” d’Antena 3

A Antena 3 , al programa “El estirón “ part que dediquen a la salut dels nens, a la bona alimentació durant l’edat de creixement, etc.... va sortir el cas d’un pare que volia saber què era millor per al seu fill, un nen tímid que volia practicar esport, i no sabia si li convenia més practicar un tipus d’esport col·lectiu o individual. María Luisa Ferrero, una psicòloga de família és l’encarregada de respondre en el vídeo. Explica que practicar tots dos tipus d’esport porta les seves avantatges i inconvenients, i que cada un, a la seva manera, és beneficiós per al nen, ja que a l’edat de creixement és bo que els nens practiquin esport. Ella dóna com a solució, iniciar als nens tímids a fer esports individuals, on també estan rodejats d’altres companys, però l’activitat esportiva la duen a terme ells sols. Proposa que un cop s’iniciï al nen a fer esport, es faci un seguiment per veure si li agrada o no, i després poder combinar la pràctica esportiva individual amb la pràctica d’algun esport en equip, i veure si el nen s’adapta.

1

Frase amb la que s’inicia la part teòrica del treball del doctor Alejo García Naveira, Diferencias individuales en estilos de personalidad y rendimiento en deportistas

1


Així és que el que diu, en resum, és que si el nen és tímid, no el forci a practicar un esport en equip i l’iniciï a algun tipus d’esport individual. Però, perquè pel fet de ser tímid el nen, ha de començar a fer un tipus d’esport individual? Què vol dir amb això la psicòloga, que als nens tímids els convé més fer esports individuals? Per tant els esportistes d’esport individual són persones més tímides que els esportistes d’esport col·lectiu? No podria veure’s la situació a la inversa i pensar que els esportistes d’equip són els que són tímids i és per això que es refugien en esports col·lectius per estar amb més companys i passar desapercebuts i poder tenir un punt de recolzament? I al contrari, els esportistes d’esports individuals són persones que els agrada cridar l’atenció i per això necessiten fer un esport sols, per fer-se veure? Molts dubtes ens sorgeixen després de sentir la psicòloga parlar, perquè és cert que diu que cal combinar i adaptar a cada nen a un tipus d’esport d’acord a la seva personalitat, però com sabem quina personalitat tenen els esportistes de cada tipus d’esport?

2


2.OBJECTIUS Arran de l’ interès despertat pel que s’explica en la notícia, hem volgut cercar un test de personalitat que avaluï diferents àrees per estudiar el perfil psicològic dels esportistes. És per això que, en primer lloc, explicarem les diferents tipologies de perfils existents, d’acord amb les teories que regeixen el test utilitzat, les teories de Carl Gustav Jung. Tot seguit, ens proposem : a) esbrinar l’existència de diferències en la personalitat dels esportistes depenent de l’esport que practiquen, analitzant les diferències a partir de l’estudi del perfil psicològic dels esportistes d’un esport de tipus col·lectiu(el bàsquet) i un altre d’individual , que realitzarem analitzant les respostes que donin al qüestionari que els passarem, el test de Myers Briggs adaptat. b) realitzar un treball de camp a dins de l’esport col·lectiu, que és el bàsquet, estudiant els trets psicològics dels esportistes des del punt de vista individual, a partir dels resultats obtinguts en l’estudi del perfil psicològic en els esportistes d’un esport col·lectiu, i cercar si existeixen també diferències en la personalitat d’aquests depenent de la posició que ocupen en el camp de joc.

3


3.METODOLOGIA I MATERIAL La part pràctica del treball la duem a terme a partir d’un qüestionari que passem a una mostra determinada. El qüestionari utilitzat és el test de Myers Briggs(modificat per nosaltres en alguns aspectes que són necessaris afegir per a l’anàlisi dels resultats) que analitza les respostes a través de 72 preguntes de contestació si/no, seguint uns patrons per tal d’estudiar la personalitat de la persona a partir de les respostes obtingudes. Els criteris utilitzats en el test, responen a les teories que Carl Gustav Jung va proposar en el seu treball Tipos psicológicos. Es diferencia d’altres tests estandarditzats perquè no mesura una característica, sinó que classifica els tipus de preferències de les persones. Les preferències indiquen les diferències en les persones segons com enfoquen la seva atenció o obtenen la seva energia ( extravertits/introvertits), com perceben o prenen la informació ( sensorials/ intuïtius), com prefereixen prendre les decisions ( racionals/ emocionals) i com s’orienten cap al món exterior ( qualificadors/ perceptius). A l’indicar les seves preferències en cada una d’aquestes àrees, les persones poden desenvolupar diferents perfils psicològics, fins a 16 tipus de perfils, els quals resulten de la interacció de les quatre preferències en cada àrea. La mostra que utilitzem correspon al segment de la població que encapçala una part de l’adolescència, 77 esportistes de categoria júnior , 52 jugadors d’un esport col·lectiu, que és el bàsquet, i 25 d’un d’individual. Estudiem les respostes en funció de la modalitat esportiva, ja que el sexe i l’edat no són factors que considerem interessants per a la nostra recerca. La procedència dels esportistes tampoc és un factor que haguem tingut en compte, ja que, per una part, tots els enquestats que juguen a bàsquet, procedeixen d’equips federats i de clubs que estan en la màxima categoria júnior, a nivell preferent i per tant, tots ells pertanyen a la mateixa lliga. Per una altra part, els enquestats que practiquen un esport individual són procedents de diferents esports, no hem volgut contactar només amb esportistes d’un únic esport individual ja que volíem estudiar els resultats en un grup més heterogeni d’esportistes, per tal de poder valorar els resultats obtinguts de manera global pel que fa la branca d’esports individuals. La mostra que agafem per a l’esport col·lectiu, és de sexe femení ( les nostres companyes de bàsquet ). Les seves respostes ens serveixen per a l’estudi de la diferència de personalitat entre els membres d’un esport col·lectiu i un individual i alhora , per agrupar les respostes a partir de la posició que ocupa cada una d’elles en el camp i estudiar si existeix alguna relació que indiqui que les jugadores que ocupen una certa posició tenen trets característics entre elles i diferents a les altres que n’ocupen una altra. Aprofitant l’estudi de la personalitat des del punt de vista individual dins d’un esport col·lectiu, és a dir, segons el rol que té cada jugadora, hem volgut fer un estudi dels rols informals que prenen les jugadores de cada equip. 4


Els rols informals serveixen com a mecanismes bàsics entre les característiques individuals ( la personalitat) i l’efectivitat de l’equip. La naturalesa de la personalitat d’un individu hauria d’influir en els rols informals que aquest adopta. Després d’avaluar si en cada grup de jugadores de bàsquet ( bases, pívots, alers.....) predomina un tipus de perfil psicològic específic, avaluarem si un rol informal com pot ser el de líder, comediant ,mentor, etc...és més acord al grup de bases, alers, pívots .... D’aquesta manera també estarem relacionant el fet d’adoptar un rol informal amb el perfil psicològic que un posseeix. El test de Myers Briggs modificat que hem utilitzat com a instrument d’anàlisi, conté 3 preguntes dirigides als esportistes d’esport col·lectiu, elaborades amb la intenció de poder classificar, segons les respostes donades, a cada un dels enquestats dins d’un possible rol informal. De la taula 1 de l’article de Cassandra J.Cope et al (1) , podem extreure la definició dels diferents rols informals existents en esports d’equip (veure a annexes III). Pel que representa l’estudi estadístic del treball, hem tabulat els resultats obtinguts per tal de fer un correcte i detallat anàlisi de variables(veure a annexes II). Aprofitant la lectura de l’estadística de Miquel Villalobos (annexes III), hem volgut estudiar la relació entre les variables. Hem estudiat el que es diu la relació d’atracció o repulsió entre dues variables, que consisteix en, a partir d’un seguit d’operacions, poder esbrinar si dos atributs tenen tendència a presentar-se junts o presentar-se separats. El que hem fet ha estat localitzar en els esportistes d’esport col·lectiu i els esportistes d’esport individual quins han estat els perfils psicològics amb major freqüència, i per tant, els que representen en majoria a cada un dels dos grups. Sorprenentment, els dos perfils psicològics que defineixen en gran majoria als esportistes d’equip són també els més freqüents en els esportistes individuals. És per això que hem utilitzat aquest cas per estudiar i veure si la relació entre el fet de ser d’un esport d’equip o d’un esport individual i posseir un perfil psicològic és degut a una possible relació d’atracció ( les dues variables tendeixen a presentar-se juntes) o de repulsió( les dues variables tendeixen a presentar-se separades) . De la lectura de l’estadística de Miquel Villalobos , també hem extret el coneixement d’un paràmetre estadístic que permet estudiar l’existència d’una diferència significativa entre les freqüències observades i les esperades durant el recull d’una sèrie de dades, i la de poder justificar si una determinada aparició de dades és deguda a l’atzar o segueix una distribució determinada. Aquest estudi ens hagués anat bé per poder analitzar si el fet que dins d’un tipus d’esport, com pot ser el col·lectiu o individual, les freqüències en que apareixen cada un dels perfils psicològics són significatives, i per tant si existeix una explicació que digui que la repetició d’aquell perfil és significativa, o que simplement són valors que apareixen degut a l’atzar. Però per la complexitat de l’anàlisi i el procediment que cal dur a terme per comprovarho, no ens ha estat possible determinar-ho. Finalment, l’estudi estadístic del nostre treball queda compost per la tabulació dels resultats i l’estudi de la relació entre el fet de practicar un tipus d’esport i posseir un tipus de perfil psicològic, l’estudi de la relació entre dues variables. 5


4.RESULTATS 4.1 EXPLICACIÓ DELS DIFERENTS PERFILS PSICOLÒGICS EXISTENTS D’ACORD AMB LA TEORIA DE CARL GUSTAV JUNG Per entendre com és el perfil psicològic de cada grup, podem definir algunes de les característiques que posseeixen les persones que mostren preferència per a cada un dels següents grups que formen les diferents àrees d’anàlisi de la personalitat, i seguidament, podem mostrar la descripció completa corresponent a cada un dels 16 tipus de perfils psicològics que resulten de la combinació de les quatre preferències en cada àrea. Extravertits      

estan interessats amb el que succeeix al seu voltant són oberts i parladors els hi agrada l’acció i tenir la iniciativa fan nous amics i s’adapten en nou grups fàcilment diuen el que pensen estan interessats en conèixer gent nova

Introvertits       

estan interessats en els seus propis pensaments i sentiments tenen el seu propi territori normalment no tenen molts amics tenen dificultats per buscar nous contactes els hi agrada la concentració i el silenci no els hi agrada les visites inesperades treballen bé sols

Sensorials

Intuïtius

  

 

veuen i senten tot viuen en l’aquí i l’ara ràpidament s’adapten a qualsevol situació són pràctics i actius són realistes i segurs d’ells mateixos

    

Pensadors/raonadors     

estan interessats en els sistemes, estructures…. exposen tot sota un anàlisi lògic són relativament freds i poc emocionals avaluen les coses per d’intel·lecte i la raó tenen problemes a l’hora de parlar dels sentiments

viuen més en el passat o pensant en el futur es preocupen més en el futur que en el present estan interessats en totes les novetats no els hi agrada la rutina se senten més atrets per la teoria que per la pràctica sovint tenen molts dubtes

Sentimentals      

estan interessats per la gent i els seus sentiments sovint contagien el seu estat d’ànim als demés mostren gran atenció a l’amor i passió avaluen les coses per la ètica i segons el què és bo o no poden ser susceptibles o utilitzar la manipulació emocional sovint intenten complaure a la gent

6


Perceptius  

   

actuen impulsivament seguint la situació poden començar moltes coses a la vegada sense acabar-les de la manera adequada prefereixen tenir llibertat davant les obligacions són curiosos la productivitat del seu treball depèn del seu estat d’ànim sovint actuen sense cap preparació

Crítics    

no els agrada deixar preguntes sense respostes treballen dur i intenten acabar la feina a temps no els agrada canviar les seves decisions segueixen fàcilment les normes i són disciplinats

Basant-se en les teories de Carl Gustav Jung, s’han escrit diferents definicions per a cadascun dels 16 perfils diferents. Nosaltres mostrem les següents, extretes de la pàgina web http://www.socionics.com/main/types.htm , tot i que n’existeixen moltes altres, que venen a dir el mateix de cada perfil però de diferent manera.

INTP La seva virtut més forta és l’habilitat per preveure situacions futures. Poden predir com una situació particular esdevindrà amb el pas del temps i després donar alguns consells útils sobre com abordar problemes i dificultats. Tenen una gran capacitat d’imaginació. Són curiosos i poden fàcilment acumular gran quantitat d’informació sobre qualsevol tema interessant. Són prudents i sensats. Saben crear l’atmosfera correcte de treball. Saben com estimular als altres. Tenen gran facilitat per parlar, són bons comunicadors. Poden ser sovint extremadament pedants. A vegades donen massa atenció a certes tasques que comporten una gran pèrdua de temps i no aporten cap benefici. Són molt conservadors i constants en els seus hàbits. Sovint són molt escèptics de cara a nous projectes, quan aquests requereixen energia i entusiasme per a fer-los. Tendeixen a ser sovint pessimistes.

ISTP L’element més fort de la seva personalitat és la inesgotable curiositat que tenen cap als fenòmens del món que ens envolta. Estan molt interessats en l’aventura, el turisme, l’estudi de la naturalesa i l’arquitectura. La seva necessitat fonamental és la comoditat. Tenen un estil de vida harmoniós, pacífic i saludable. Tenen un gust estètic molt desenvolupat. Són bons per als negocis. En general, només es comprometen en projectes que consideren que seran beneficiosos per a ells en un sentit material .Treballen molt dur per aconseguir el seu objectiu. El seu mètode de treball és decidit, constant i atent als detalls . Planegen cada aspecte del seu treball per anticipat .

7


Tenen un alt grau d’escepticisme, que es deriva de les seves pròpies experiències. Això es manifesta en una visió pessimista cap al futur. Sovint causa la depressió i el desànim i condueix a l’apatia, tant en la vida personal com professional. La seva debilitat és la incapacitat que presenten per mostrar el seus veritables sentiments als altres i per això els altres poden pensar que són persones fredes i indiferents. Sempre tracten de fer front als seus problemes per si sols. Poden ser molt sensibles a la manca d’emocions positives, al comportament groller o a la falta de tacte.

INFP Són persones molt romàntiques i tenen una gran imaginació. Saben apreciar la bellesa en l’art i en la vida. La seva naturalesa creativa no suporta la vulgaritat. Saben aportar sempre detalls d’elegància i originalitat en qualsevol situació. Saben entendre els estats d’ànim dels demés i utilitzen sovint el seu sentit de l’humor per animar els amics i la família. Són molt dependents de les seves emocions a l’hora de prendre decisions. A qualsevol lloc on van, sovint creen un clima d’optimisme i alegria. Tenen tendència a buscar-se una vida fàcil. Sovint es queixen de la seva situació emocional i física. A vegades la gent es pot arribar a cansar d’ells i dubtar de la seva honestedat a l’hora d’expressar els seus sentiments i idees. Poden perdre massa temps somiant i parlant en comptes de fer activitats reals. No poden resistir comprar coses que els criden molt l’atenció al moment tot i que això provoca que gastin massa.

ISFP L'element més fort de la seva personalitat és la capacitat que tenen per trobar passatemps que omplen la seva vida d'alegria i felicitat. Són estrictes a l'hora d'organitzar el temps d'oci i entreteniment. Saben com gaudir de la vida. Prefereixen passar el seu temps lliure amb els amics, la família, a l’aire lliure, etc...Són persones pacífiques i diplomàtiques i saben bé com evitar enfrontaments i conflictes. Saben com fer feliços als altres. Sempre intenten fer front a qualsevol situació, convertint el negatiu en positiu. Són discrets i pacients. Un dels seus problemes és la manca de previsió .Quan un projecte està en marxa, tendeixen a confondre el que desitjarien que el projecte fos, el que els agradaria veure amb el que realment tenen a mà,per la qual cosa els altres poden pensar que no són persones serioses. El seu principal problema és la manca de motivació i la capacitat d'obligar-se a ells mateixos a l'hora de treballar les coses, sobretot quan estan poc interessats.. A vegades es fan promeses que no poden complir.

8


ISFJ La seva virtut més forta és la seva capacitat per avaluar èticament les accions d’altres persones. No toleren la injustícia i la maldat d'altres. Tenen un fort sentit del deure i l'ètica, i també aprecien aquestes qualitats en altres persones. Són molt treballadors i mantenen la seva llar i lloc de treball net i en ordre. Sempre tenen el repte d’assolir els seus objectius a través de la perseverança. Es mantenen forts, rectes i inflexibles en la defensa dels seus punts de vista. Són propensos a treure conclusions i prendre decisions precipitades. És molt important per a ells que els problemes es resolguin ràpidament amb èxit a mesura que sorgeixen. Normalment limiten el seu contacte per estar només amb les persones que creuen que valen la pena. Sovint s’esforcen per a que certes coses semblin lògiques i coherents. Són molt impacients.

ISTJ Són molt bons en l’estudi detallat, meticulós i acurat .Són persones disciplinades i responsables, i els no els agrada xerrar massa. Tenen tot ordenat i ben organitzat tant a casa com a la feina. Tenen un gran respecte per l’autoritat i se senten molt còmodes obeint les normes i regles establertes. Són persistents i perseverants quan treballen per aconseguir un objectiu. Són bons administradors. Imposen disciplina als altres, sobretot als que no compleixen les seves obligacions. Normalment tenen dificultats per mantenir relacions estables. Tenen canvis bruscos d’actitud, poden passar en un moment de ser amables i delicats, i de sobte, esdevenir indiscrets i agressius. De vegades són una mica pesats amb els seus problemes. Sovint no tenen confiança en algunes situacions per buscar un nou mètode. Poden arribar a estar confosos i desorientats. INTJ Tenen una forta capacitat analítica i una gran habilitat per entendre qualsevol patró. Són objectius i tenen un fort sentit de la justícia. Saben distingir el més important de lo secundari evitant detalls innecessaris. Són capaços de transmetre les seves idees als demés, d’una manera clara i concreta. Tenen una bona intuïció. Després d’analitzar una idea i analitzar la seva importància, la segueixen. Tenen l’habilitat de tractar la gent amb cura i ajudar-los a descobrir i desenvolupar el seu potencial i a creure-hi . Un dels seus problemes és que no sempre expressen els seus sentiments reals, i la seva expressió facial no sempre mostra el que senten. Això provoca que sovint els demés els vegin distants i freds. Tendeixen a perdre el contacte amb la gent amb la que han tingut una important relació. Un altre dels seus problemes és la seva dificultat de mostrar el seu talent i fer que els altres se n’assabentin. La seva falta de confiança en ells mateixos agreuja el problema. A vegades mostren falta de determinació i no s’adapten massa bé als ràpids canvis de la vida. Necessiten estimulació externa per començar nous projectes.

9


INFJ La seva major virtut és la comprensió dels sentiments dels demés. Aspiren a aconseguir càlides i amigables relacions amb els demés. No suporten la violència ni la grolleria. Són delicats, agradables i molt atents amb els altres. Intenten mostrar la seva ajuda i interès pels altres amb fets i paraules. La seva comprensió de la gent i les experiències que han tingut a la vida els ajuden a trobar el seu lloc en la societat. No dubten en invertir temps, energia i esforç per ajudar als demés amb les seves necessitats reals. El seu objectiu és crear un entorn harmoniós i sense conflictes, on els demés se senten còmodes i troben un espai confortable per expressar les seves idees. Són molt meticulosos en tot el que fa referència a ells i al seu entorn. El seu sentiment de compassió és més fort que el sentiment de justícia. Sovint no són resolutius, no tenen iniciativa ni l’habilitat de reafirmar les seves opinions. Sovint dubten en si reaccionar davant la provocació, i prefereixen guardar-se el que senten per ells mateixos. Són sovint massa delicats, llepafils, massa estrictes en detalls inútils.

ENTJ La seva virtut més important és la d’estar contínuament elaborant projectes empresarials, el món del treball. Tenen una ment molt empresarial i se saben adaptar a qualsevol idea o teoria per treballar en equip. No tenen temps per assumptes sense importància o que no siguin de motiu laboral. Són persones que no deixen que els seus projectes vagin lents, són molt espavilades i tenen els objectius clars. Són persones optimistes i creuen fidelment en l’èxit que pot arribar a assolir el seu projecte plantejat. És molt important per a ells mateixos que tinguin experiència en diferents activitats. Els elements de risc dintre d’aquests projectes no els desanimen fàcilment. Les persones amb aquesta personalitat acostumen a ser discretes a l’hora de parlar de temes íntims i poc sensibles quan es tracta dels sentiments d’altra gent. El seu humor sovint té un doble sentit. Quan estan en acció poden ser grollers i mostrar males maneres davant dels altres. Els agrada massa cridar l’atenció. L’organització dels seus assumptes diaris poden causar considerables dificultats. Sovint no tenen temps per descansar. Encara que normalment mantenen un estil de vida saludable, no tenen la mateixa cura amb elles mateixes ja que sovint no presenten prou atenció a la seva aparença i ignoren els consells sobre aquet tema.

ESTJ Són persones molt realistes. Jutgen amb exactitud l'eficàcia dels projectes. Estan sempre molt ben informats sobre el camp de la activitat que duen a terme. Saben com utilitzar els recursos financers de manera racional i econòmica. Tenen bona capacitat d'organització. Aprecien la qualitat en el treball ben fet i acabat i no els agrada la manca de disciplina o mandra per part dels altres. Saben com crear bones condicions de treball per a ells i els altres.

10


Sovint no són capaços de controlar les seves emocions en la seva totalitat. Poden perdre fàcilment la paciència amb els seus amics i familiars. Quan estan de mal humor poden ser molt directes. Sovint no son capaços de planificar les coses a llarg termini. Es troben aclaparats de treball que sembla sorgir del no-res, pel que sovint els cal treballar únicament els punts importants per tirar endavant. A vegades és difícil per a ells preveure un perill o desgràcia en els assumptes previstos.

ENFJ L’aspecte més fort de la seva personalitat és la seva habilitat d’experimentar forts sentiments i emocions. Posseeixen un món espiritual complicat, ple de contradiccions i contrastos. Són molt poètics i això els permet expressar les seves experiències d’una manera més profunda i extrema. Són grans oradors, bons comunicadors, capten l’atenció de gran nombre de gent. Són persones assenyades. Sovint adverteixen als altres de problemes imminents. El sentit de responsabilitat que tenen cap als altres és l’essència de la seva personalitat. Són persones de principis. Són un tant inflexibles a l’hora d’acceptar canvis i per tant troben difícil adaptar-se en noves societats. Mostren excessiva formalitat en les seves relacions. Són insegurs en quant a la seva estètica, sobretot quan es tracta de la seva aparença. Poden esdevenir tant immersos en el seu treball o interessos que poden arribar a descuidar seguir una rutina saludable.

ESFJ Tenen un fort sentit de justícia i saben bé com defensar els seus principis. En la vida quotidiana estan oberts a les persones, són amables, conversadors i els demés aprecien i respecten aquesta actitud Són respectuosos amb els problemes de la gent i molt bons per comprendre els sentiments de les persones. No deixen que els altres s’enfonsin i baixin el cap sinó que sempre estan disposats a ajudar als que els envolten. Saben tractar a la gent i entretenir als amics. Els encanta anar d’excursions. Passen el seu temps en companyia, fent gresca, són alegres. Els agrada fer feliços als altres. Gasten massa energia. Poden perdre el temps en assumptes que no garanteixin un rendiment fiable. Sovint queden atrapats en tasques domèstiques. Intenten mantenir tot en ordre, però de tant en tant deixen objectes acumulats i apilonats. Normalment sempre tenen compromisos i acostumen a arribar tard a les cites. Sovint volen fer masses coses, a vegades de no gaire importància i obliden fer les de major importància. Els hi es molt difícil predir les conseqüències de les seves accions. Per aquest motiu de vegades es troben en situacions inesperades.

11


ESTP Són persones voluntarioses i decidides. No els agrada perdre energia en assumptes sense importància ni en petits projectes. Són persones molt flexibles i poden adaptar-se fàcilment a les situacions sense perdre de vista l’objectiu principal. Estan disposades a assumir grans riscos, però mai sense una bona raó. Els agrada mostrar la seva valentia, intel·ligència, voluntat ... Tenen bones habilitats d’organització i coneixen bé com trobar les persones adequades per a dur a terme certes tasques segons les seves qualitats. Saben com utilitzar les habilitats i els propis talents per aconseguir un objectiu. Sovint es fixen massa en les incapacitats dels altres, això els comporta a jutjar les persones sense objectivitat. Tenen dificultats per veure el potencial de les persones. Quan escolten a les persones es concentren més en les seves pròpies preocupacions que en els problemes de la gent. Odien les responsabilitats per errors propis. Normalment acostumen a tenir tacte i diplomàcia en les relacions amb els altres. Es senten insegurs quan altres persones dubten i qüestionen el seu comportament.

ESFP El seu tipus de personalitat sovint posseeix una inclinació cap al lideratge. No tenen por de prendre el lideratge quan es tracta d’una tasca global. Mostren sempre confiança en si mateixos, fins i tot en les situacions més adverses. Saben molt bé com defensar-se i mantenir la seva reputació davant de les acusacions injustes. Prenen un interès actiu en el benestar de la seva família. La gent aprecia les seves excel·lents habilitats de gestió, especialment en el camp del negoci. Tenen molts amics que respecten i confien en ells. Reconeixen les qualitats empresarials de les altres persones i saben com tractar correctament amb la gent. Són bons negociadors. No accepten les critiques. A vegades són massa delicats i reaccionen negativament davant els comentaris inofensius del demés, de manera que les relacions amb els altres es fa difícil. Poden no valorar suficientment les contribucions i ajuda dels altres. Tracten d’arreglar immediatament tots els seus problemes. Sovint comencen nous projectes abans d’acabar els antics. Poden prendre decisions precipitades sense analitzar la situació en la seva totalitat abans d’actuar.

ENTP Són grans pensadors. Molt sovint es troben amb idees originals i radicals. Tenen la capacitat de preveure el desenvolupament de molts conceptes diferents. La seva intuïció ben 12


desenvolupada sovint els ajuda a prendre les decisions correctes. Són molt capaços de comprendre l'essència dels conceptes i fenòmens. Estan interessat en llegir molt sobre tot el que és nou i inusual. Aspiren a fonamentar les seves idees de manera lògica i així convèncer els altres del seu ús. És a causa d'aquesta capacitat de convèncer, que sovint acaben sent envoltats pels partidaris de les seves idees. Són un enemic de tot el que està passat de moda i per tant molt receptius a l'originalitat. Tenen dificultat per mantenir l’ordre i la disciplina. Això sovint condueix a la cancel·lació dels plans de negoci, interrupció de la seva rutina de treball, problemes amb la família....Tenen dificultat per comprendre els límits de les relacions entre les persones. Els hi resulta especialment difícil entendre la veritable disposició dels demés cap a ells. Això en ocasions comporta que les persones es vegin en contra d’ells. Tenen dificultat per identificar els seus enemics. També tenen dificultats per mantenir bones relacions estables amb les persones que el coneixen bé.

ENFP La seva virtut més destacada és la seva gran intuïció. Això els permet determinar les habilitats i talents ocults en els altres. També intenten ajudar a la gent a entendre els seus problemes personals, sovint intentant ajudar-los a sentir-se més optimistes i positius davant aquests. La seva primera impressió sobre la gent és normalment la correcte. Són capaços de mantenir bones relacions , on regne la confiança. Són diplomàtics. Intenten ajudar als altres utilitzant les seves habilitats diplomàtiques per trobar solucions davant les dificultats que se’ls presenten. Ajuden a les persones a evitar la humiliació i la presa de decisions precipitades que podrien lamentar més tard. La seva força ed voluntat no és tant forta com hauria de ser. Són incapaços de forçar-se ells mateixos per dur a terme repetitives i laborioses tasques, a l’igual que per mantenir el control d’ells mateixos en algunes circumstàncies. A vegades poden ser inesperadament agressius. Troben difícil parar atenció als detalls. No saben distingir lo principal de lo secundari. Els hi és difícil planejar les coses per tal d'assolir els objectius dins de períodes de temps assignats, el que els porta a una situació de fatiga física i psicològica i a no estar satisfets de la seva vida.

13


4.2 COMPARACIÓ DELS PERFILS PSICOLÒGICS ENTRE ELS ESPORTISTES D’UN ESPORT COL·LECTIU I ELS ESPORTISTES D’UN D’INDIVIDUAL

Practiques un esport….. El número d’ enquestats ha estat d’un total de 77 esportistes.

individual 32%

D’aquests, 52 practiquen bàsquet, un esport d’equip, i 25 són esportistes d’esport individual, sense definir.

col·lectiu 68%

Després d’analitzar les respostes d’opció si/no , donades a l’enquesta ( veure a annexes II ),els resultats obtinguts de la combinació de les quatre preferències en cada àrea, han estat els següents:

INTJ 6%

INFJ 2%

Col·lectiu

INTJ 4%

ESTJ 15%

ESTP 8%

ENFJ 29% ESFJ 21% ENTP 2% ENTJ ISFJ ISTJ 4% 6% 2%

ESFP 6%

INTP 4%

INFJ 4%

Individual

ENFP 4%

ESTJ 12% ESFJ 24%

ENFJ 20%

ISTJ 4%

ENTJ 16%

ISTP 4%

ISFJ 4%

Com hem dit anteriorment, aprofitant la lectura de fonaments d’estadística de Miquel Villalobos i el fet que en tots dos grups d’esportistes, individual i col·lectiu, els dos perfils que predominen són els mateixos ( ENFJ, ESFJ ) hem dut a terme l’estudi de la relació entre variables, amb l’objectiu de comprovar si la relació existent fa referència a una relació d’atracció entre totes dues variables ( tipus d’esport i tipus de perfil) o a una relació de

14


repulsió, o simplement són dues variables independents i els resultats són deguts a l’atzar de les respostes. Cal tenir en compte que Sempre que .. - Nxy˃nx*ny/N  la relació entre els dos atributs és d’atracció - Nxy = nx*ny/N  els dos atributs són independents entre ells -Nxy˂nx*ny/N  la relació entre els dos atributs és de repulsió

perfils ENFJ ESFJ ∑

esportistes col·lectiu

esportistes individual 15 11 26

∑ 5 6 11

20 17 37

Els resultats han estat els següents: 1r cas ENFJ amb col·lectiu Nxy nx ny N

Variables esportistes esport col·lectiu amb perfil ENFJ total d'esportistes amb perfil ENFJ total d'esportistes d'esport col·lectiu total d'esportistes enquestats

Freqüència 15 20 52 77

nx*ny/N 13,506 Nxy ˃ nx*ny /N 15 ˃ 13,506 relació d’ ATRACCIÓ

1r cas ENFJ amb individual Nxy nx ny N

Variables esportistes esport individual amb perfil ENFJ total d'esportistes amb perfil ENFJ total d'esportistes d'esport individual total d'esportistes enquestats

Freqüència 5 20 25 77

nx*ny/N 6,494 Nxy ˂ nx*ny/N ja que 5 ˂ 6,494 relació de REPULSIÓ 15


Taula de contingència Perfil * Esport Esport

Recompte

Total

Col·lectiu

Individual

15

5

20

28.8%

20.0%

26.0%

37

20

57

71.2%

80.0%

74.0%

52

25

77

100.0%

100.0%

100.0%

SI ENFj % dins d’ Esport Perfil Recompte NO ENFj % dins d’ Esport Recompte Total % dins d’ Esport

Explicació del significat d’aquesta darrera taula. Estudi de les variables tipus d’esport i perfil ENFJ Si no es té en compte el tipus d’esport que es practica, hi ha 20 casos amb resposta SI a tenir perfil ENFJ, la resta són NO. 20 casos representa un 26% del total. Si la característica estudiada (ser o no ENFj) no tingués res a veure amb el tipus d’esport, en cada un d’ells el percentatge de ser ENFJ seria de 26%, però si ho estudiem en relació amb el tipus d’esport, en el grup col·lectiu tenim casi un 29% i en el grup Individual un 20%. Fins aquí podem dir que hi ha una certa relació entre les dues variables (esport i Perfil) en el sentit de que el perfil ENFj es dona una mica més en els esportistes col·lectius. Això justifica els resultats obtinguts en les dues taules que estudien la relació d’atracció o repulsió. Recordem breument les característiques del perfil ENFj i per tant, les que caracteritzen en majoria als esportistes d’esport en equip. Els ENFJ són excel·lents líders de grup, tant de treball com de desenvolupament social o personal. Posseeixen l’atractiva característica de saber que les seves idees o suggerències seran fàcilment acceptades, sense dubtar ni un moment que la gent farà el que ells suggereixin. I, en general, així succeeix ja que aquest tipus demostra un extraordinari do de gents, són grans oradors i comunicadors. Els ENFJ donen gran valor a la cooperació dels altres alhora que ells també s’impliquen en cooperar. El sentit de responsabilitat que tenen cap als altres és l’essència de la seva personalitat.

16


2n cas ESFJ amb col·lectiu Nxy nx ny N

Variables esportistes esport col·lectiu amb perfil ESFJ total d'esportistes amb perfil ESFJ total d'esportistes d'esport col·lectiu total d'esportistes enquestats

Freqüència 11 17 52 77

nx*ny/N 11,481 Nxy ˂ nx*ny/N ja que 11 ˂ 11,481 relació de REPULSIÓ 2n cas ESFJ amb individual Variables esportistes esport individual amb perfil Nxy ESFJ nx total d'esportistes amb perfil ESFJ ny total d'esportistes d'esport individual N total d'esportistes enquestats

Freqüència 6 17 25 77

nx*ny/N 5,519 Nxy ˃ nx*ny /N ja que 6 ˃ 5,519 relació d' ATRACCIÓ

Taula de contingència Perfil * Esport Esport

Recompte

Total

Col·lectiu

Individual

11

6

17

21.15%

24.0%

22.08%

41

19

60

78.8%

76.0%

77.92%

52

25

77

100.0%

100.0%

100.0%

SI ESFj % dins d’ Esport Perfil Recompte NO ESFj % dins d’ Esport Recompte Total % dins d0 Esport

17


Explicació del significat d’aquesta darrera taula. Estudi de les variables tipus d’esport i perfil ESFJ A l’igual que en la taula anterior, si no es té en compte el tipus d’esport que es practica, hi ha 17 casos amb resposta SI a tenir perfil ESFJ, la resta són NO. 17 casos representen un 22% del total. Si per la característica estudiada (ser o no ESFj) no es tingués en compte el tipus d’esport que es practica, el percentatge de ser ESFJ seria de 22%, però si ho estudiem en relació amb el tipus d’esport, en el grup col·lectiu tenim un 21% i en el grup Individual un 24%, superior al 22% que obtindríem si no tinguéssim en compte el tipus d’esport. Per tant podem dir que hi ha una certa relació entre les dues variables en el sentit que el perfil ESFj es dona una mica més en els esportistes individuals. Això justifica els resultats obtinguts en les dues taules que estudien la relació d’atracció o repulsió. Recordem breument les característiques del perfil ESFj i per tant, les que caracteritzen en majoria als esportistes d’esports individuals. Els ESFj són persones obertes, amables, conversadores, ells aprecien aquesta actitud en els altres. Saben tractar a la gent i entretenir als amics. Es centren en el present i prenen decisions basant-se en l’experiència i els fets. Centren l’atenció en realitats immediates en comptes de centrar-la en possibilitats futures. Els hi és difícil de predir les conseqüències de les seves accions, per això de vegades es troben en situacions inesperades.

4.3 RESULTATS DE LES DIFERÈNCIES EN LA PERSONALITAT DELS ESPORTISTES D’ESPORT COL·LECTIU DEPENENT DE LA POSICIÓ EN EL CAMP DE JOC

Percentatge de les jugadores de bàsquet que hi ha en cada una de les posicions del camp de joc PÍVOTS 14% ALAPÍVOTS 17% ALERS 17%

BASES 35%

ESCOLTES 17%

18


Perfils psicològics predominants en cada grup de jugadores

Escoltes

Bases ESTP ISFJ 6% 5% ESFJ ISTJ INTJ 5% 6% 17% ESTJ 5%

ESTJ 22%

ESFJ 11%

ESTP 11% ISFJ 11%

ENFJ 34%

ENFJ 56%

Alers

Ala-pívots

ESTP ENTP 11% 11%

ESFJ 22%

ENFJ 11%

ESFJ 56%

ISFJ 11%

ENTJ 11%

ESFP 33%

ESTJ 34%

ESTP 11%

Pívots

INFJ 14% ENTJ 14% ENFJ 14%

ESTJ 29%

ESFJ 29%

19


4.3.1 RESULTATS DE L’ESTUDI DELS ROLS INFORMALS QUE CADA JUGADORA DE BÀSQUET POT ADOPTAR: PERSONALITAT ASSIGNADA A CADA SITUACIÓ A partir de les definicions donades en l’article anteriorment mencionat de Cassandra J.Cope et al(1), nosaltres hem descrit 3 possibles situacions que es poden donar en el bàsquet, i segons les possibles respostes que les jugadores poden donar a cada situació, hem assignat els diferents rols informals. Per a la pregunta número 1 “si en algun moment del partit, l’àrbitre et pita una antiesportiva i és injusta, indica com reaccionaries...” hem assignat a cada resposta els següents rols: a)riuria i deixaria anar comentaris inadequats cap a l’àrbitre : “COMEDIAN” b)colpejaria el primer objecte que trobés per treure la ràbia: “CANCER” c)em recolzaria en els meus companys perquè em calmessin: “INFORMAL LEADER N-V , SPARK PLUG O TEAM PLAYER” d) acceptaria l’antiesportiva pitada, sabent que sempre existeixen arbitratges injustos: “INFORMAL LEADER N-V , SPARK PLUG O TEAM PLAYER”

Per a la segona pregunta, “si et trobessis en la situació que has deixat de jugar minuts, indica quina seria la teva reacció....” els rols que hem assignat a cada resposta han estat els següents: a) parlaria amb l’entrenador per saber el motiu i intentaria entrenar més fort per millorar en aquest aspecte: “INFORMAL LEADER N-V” b)m’enfadaria per jugar menys que les meves companyes sense voler entendre el perquè: “DISTRACTER” c)no em preocuparia, esperaria als pròxims partits per jugar més: “COMEDIAN” d)entendria que no tota la temporada puc jugar els mateixos minuts:”MENTOR”

Els rols assignats a les respostes de la darrere pregunta “ si en el teu equip hi ha malestar entre dues o més companyes, quina és la teva actitud envers el problema?”, han estat els següents: a)evitaria el problema i que s’apanyin elles dues: “COMEDIAN” b)parlaria amb cada una i intentaria ajudar-les: “MENTOR” c)aniria a parlar amb l’entrenador per comentar-li la situació: “INFORMAL LEADER N-V o TEAM PLAYER” d)comentaria la situació amb la resta de companyes: “INFORMAL LEADER N-V o TEAM PLAYER” e)aniria a favor de la que millor em cau sense escoltar la versió de l’altra: “CANCER” 20


D’aquesta manera podem establir 4 grups de rols informals, dels quals les jugadores que hi pertanyen a cadascun d’ells, reaccionarien de la següent manera a cada una de les situacions anteriorment explicades: “COMEDIAN” 

En la primera situació, riurien i deixarien anar comentaris inadequats cap a l’àrbitre.

En la segona situació, no es preocuparien , esperarien als pròxim partits per jugar més.

En la darrera situació, evitarien el problema i que s’apanyessin elles dues.

“CANCER/DISTRACTER” 

En la primera situació , colpejarien el primer objecte que trobessin per treure la ràbia.

En la segona situació , s’enfadarien per jugar menys que les seves companyes sense voler entendre el perquè o bé deixarien de parlar-li a la companya que els hi tragués minuts a pista.

En la darrera situació , anirien a favor de la que millor els cau sense escoltar la versió de l’altra.

“MENTOR” 

En la segona situació , entendrien que no tota la temporada poden jugar els mateixos minuts.

En la darrera situació , parlarien amb cada una de les jugadores i intentarien ajudar-les.

“INFORMAL LEADER N-V/ TEAM PLAYER” 

En la primera situació , es recolzarien en les seves companyes perquè intentessin calmar-les o bé acceptarien l’antiesportiva pitada sabent que sempre existeixen arbitratges injustos.

En la segona situació , parlarien amb l’entrenador per saber el motiu pel qual han deixat de jugar minuts i intentarien entrenar més fort per a millorar en aquest aspecte.

En la darrera situació , anirien a parlar amb l’entrenador per comentar-li la situació de conflicte entre les dues companyes o bé comentarien la situació amb la resta.

21


a) A la pregunta “Si en algun moment del partit, l'àrbitre et pita una antiesportiva i és injusta, indica com reaccionaries”, els resultats han estat els següents... 20 18 16 14 12 10 8 6 4

2 0

BASES

ESCOLTES

ALERS

ALA-PÍVOTS

PÍVOTS

em riuria i deixaria anar comentaris inadequats cap a l'àrbitre

4

2

2

3

3

golpejaria el primer objecte que trobés per treure la ràbia

1

3

2

2

1

em recolzaria en els meus companys perquè em calmessin

2

1

1

1

acceptaria l'antiesportiva pitada, sabent que sempre existeixen arbitratges injustos

11

3

4

3

3

22


b) A la segona qüestió “Si et trobessis en la situació que has deixat de jugar minuts en l'equip, indica quina seria la teva reacció”, les respostes han estat.......

20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0

BASES

ESCOLTES

ALERS

ALA-PÍVOTS

PÍVOTS

deixaria de parlar-li a la companya que em treu els minuts a pista

0

0

0

0

0

entendria que no tota la temporada puc jugar els mateixos minuts

1

0

2

2

1

no em preocuparia, esperaria als pròxims partits per jugar més

3

1

1

0

0

m'enfadaria per jugar menys que les meves companyes sense voler entendre el perquè

0

0

0

1

0

parlaria amb l'entrenador per saber el motiu i intentaria entrenar més fort per millorar en aquest aspecte

14

8

6

6

6

23


c) Finalment, a la darrera pregunta “Si en el teu equip hi ha mal estar entre dues o més companyes quina és la teva actitud envers aquet problema”, les respostes han estat........

BASES

ESCOLTES

ALERS

ALA-PÍVOTS

PÍVOTS

aniria a favor de la que millor em cau sense escoltar la versió de l'altra

0

0

0

0

0

comentaria la situació amb la resta de companyes

4

6

2

5

4

aniria a parlar amb l'entrenador per comentar-li la situació

1

0

1

0

0

parlaria amb cada una i intentaria ajudar-les

13

3

5

2

2

evitaria el problema i que s'apanyin elles dues

0

0

1

2

1

24


5.DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS La relació entre l’esport i la personalitat és una de les àrees més explorades de la psicologia de l’esport. La pràctica suficientment prolongada d’un esport produeix uns efectes en la personalitat que romanen molt més enllà de l’abandonament de l’esport. Després de realitzar aquest treball de camp i analitzar les respostes obtingudes, seguim sense poder explicar amb certesa el perquè de l’existència o no de diferències en la personalitat dels esportistes. El nostre primer objectiu ha estat estudiar les diferents personalitats existents que poden adoptar les persones segons les seves preferències, explicar-les i després poder identificar als esportistes amb cada un d’aquests perfils. Això ens ha portat al segon objectiu, analitzar en un estudi de camp si existeixen diferències significatives entre el perfil psicològic dels esportistes d’esport col·lectiu i individual. Nosaltres esperàvem obtindre uns resultats prou sòlids com per poder afirmar l’existència d’aquestes diferències, però , per sorpresa nostra, tots dos perfils psicològics que han predominat en un grup d’esportistes també ho han fet en l’altre grup. Hi ha estudis que parlen de l’escassa diferència entre la personalitat dels esportistes de tots dos grups(col·lectiu i individual), com és el cas de l’estudi de Ruiz(2005) citat en l’article Personalidad de jóvenes jugadores de baloncesto, de Marín i cols(2) i els estudis dels autors Junge et al 2000, O’Connor 1996 i Samulski 2002, d’ entre altres, citats en l’article de Mauricio Gattás Bara Filho (3), que consideren que no hi ha evidències científiques d’un perfil de personalitat concreta entre grups d’esportistes de modalitats esportives específiques i diferents. D’ altres arriben a la conclusió que si hi ha diferències importants, com és el cas dels resultats obtinguts per Alejo García Naveira en el seu treball Diferencias individuales en estilos de personalidad y rendimiento en deportistas(4) i els obtinguts per Mauricio Gattás Bara Filho, Luiz Carlos Scipiaõ Ribeiro i Félix Guillen Garcia en el treball La personalidad de deportistas brasileños de alto nivel: comparación entre diferentes modalidades deportivas (3)on troben diferències significatives en 7 de les 12 variables entre els esportistes d’equip i els d’individual. Per tant, considerant aquestes contradiccions en estudis científics rigorosos, nosaltres no som capaces de poder dir que , a partir dels resultats obtinguts , ens decantem per una opció o per un altra, simplement podem explicar els nostres resultats i comparar-los amb els d’altres estudis però sense poder arribar a cap conclusió sòlida. Els resultats obtinguts en el nostre segon objectiu, ens mostren que entre els dos grups d’esportistes no existeixen diferències significatives, al contrari, tots dos perfils psicològics predominants en el grup d’esportistes d’esport en equip són els mateixos que predominen entre els esportistes individuals. Aquest cas ens condueix a fer un estudi estadístic per tal de veure la relació entre les dues variables(tipus d’esport i perfil). Després de dur a terme aquest estudi, comprovem que ,tot i tenir tots dos tipus d’ esportistes en comú els dos perfils psicològics predominants,existeixen diferències en quant a la relació de possessió d’aquests. 25


Els dos perfils predominants són el ENFJ i ESFJ. Però comprovem que els esportistes d’esport col·lectiu presenten afinitat pel perfil ENFJ, al contrari que els d’individual, que presenten una relació de repulsió amb aquest perfil. Per altra banda, els esportistes d’esport individual presenten afinitat pel perfil ESFJ, al contrari que els d’equip. D’aquesta manera veiem que, dins del que pot semblar la inexistència de diferències entre tots dos grups, existeix una mínima diferència en quant a la relació de possessió del determinat perfil. Per tant podem dir que la diferència obtinguda per nosaltres en quant al tipus de personalitat entre els esportistes d’esport col·lectiu i individual es basa en una mínima diferència en una de les quatre àrees de preferències, la de la intuïció sobre la sensació, en la que els esportistes d’equip mostren preferència per la intuïció mentre que els esportistes individuals mostren preferència per la sensació. En quant al tercer objectiu, no hem obtingut diferències en el perfil de les jugadores de bàsquet depenent de la posició que ocupen. Tot i tenir un nombre no despreciable de casos, al tenir tantes respostes de grup, fa que l’estudi perdi potència, és a dir, perdem la capacitat de detectar diferències quan hi són. Els perfils que han sortit en més freqüència entre les diferents jugadores han estat el ENFJ, ESFJ, ESTJ. En molts pocs casos ens han sortit jugadores amb preferència per l’ introversió davant l’extraversió. En el grup de les bases l’11% posseeixen els grups ISTJ i ISFP, mentre el grup predominant és el ENFJ en un 56%. El grup de les escoltes i les alers posseeixen cada un, un 11% el perfil ISFJ, mentre el predominant és el ENFJ en un 34% en les escoltes i el ESFJ en un 56% en les alers. En el grup d’ala-pívots és inexistent la preferència d’introversió. I en el grup de les pívots, el grup en el que els percentatges són més iguals, i per tant les diferències més baixes, apareix en un 14% el perfil INFJ, mentre que els predominants són els perfils ESTJ i ESFJ en un 29%. Per tant, a partir d’aquests resultats, podem dir que la mostra de jugadores de bàsquet que han realitzat el test, no posseeixen diferències individuals entre elles pel fet de jugar en una posició o una altra. Això, pot ser degut a que les diferències entre elles no són de personalitat, sinó d’actuació en el camp de joc davant diferents situacions que es poden donar en l’esport, i per tant, les diferències poden venir donades pels diferents rols informals que cada una agafa dins l’equip. És a dir, una pívot amb una base, poden compartir més semblances en la seva personalitat que dues pívots o dues bases entre elles, però en el camp de joc, pel rol informal que prenen, actuen de manera diferent, i per tant les diferències venen donades per aquest motiu. Deriva per tant d’aquesta idea, el nostre següent objectiu, el d’estudiar si d’acord a la posició que una jugadora ocupa en el camp de joc, adopta un determinat rol informal o no d’acord a aquest. Podem veure que en gran majoria, totes les jugadores responen de la mateixa manera davant les tres diferents situacions. Tot i així, el clar exemple de “informal leader non verbal”( líder que posseeix aquest rol pel seu treball, dedicació i exemple i no pas per ser el millor en l’esport o el més sociable) és la figura de la base. Totes les bases contesten a cada una de les tres situacions a la resposta que du assignada aquest rol de líder i el de “team player”( que ve a ser el mateix que líder) en gran majoria.

26


Després la resta de jugadores, també han respost quasi bé el mateix, l’únic que no amb la contundència que les bases, perquè hi ha hagut situacions en les que el número de pívots i escoltes que han indicat una opció, també han indicat una altra quasi bé per igual. Llavors veiem que per exemple, en la primera situació, les escoltes podrien arribar a prendre el rol de “cancer” en l’equip i les pívots de “comedian”. En la darrera situació, podem contemplar aquesta funció de “líder” dins l’equip de la base, perquè mentre la resta de jugadores , comentarien entre elles el fet que hi hagués un problema intern entre dues companyes, les bases en gran majoria, anirien a parlar amb cada una de les dues jugadores enfadades per tal d’ajudar-les. Tot i així no hem obtingut els resultats que volíem, ja que per pròpia experiència sabem que no tothom en un mateix equip adopta el mateix rol, i que per tant, existeixen diferències en quant al paper que cada una de les jugadores pren en l’equip. Els resultats no ens indiquen cap tipus de diferències, i això ens porta a reflexionar el perquè de l’ inexistència d’aquestes. Potser pel fet que per a fer aquest estudi hem hagut d’inventar nosaltres mateixes les tres situacions, i a partir de les definicions donades de cada un dels rols informals, adjuntar a les possibles reaccions de les jugadores alguns d’ aquests rols. Com a tal els resultats no poden considerar-se estrictament rigorosos, perquè les jugadores no han passat cap tipus de test que avaluï la cohesió en l’equip, simplement han respost a preguntes formulades per nosaltres (veure a annexes III un exemple de formulari de cohesió, taula 1 article Adaptación del cuestionario MSCI para la medida de la cohesión en futbolistas jóvenes españoles). Per altra banda, hi cap la possibilitat que les enquestades no hagin estat suficientment sinceres i hagin respost a l’actitud que consideren adequada davant la situació tot i no ser la que elles mateixes adoptarien realment. En quant als obstacles amb que hem anat topant al llarg de l’estudi, el major problema amb el que ens hem trobat des de l’inici del treball, i que ens ha portat molt temps de cerca, ha estat el de trobar un instrument per a dur a terme l’estudi. Hem hagut de llegir articles i mirar els tests de personalitat que han utilitzat per a dur a terme el seu treball. Després, buscar per Internet quins estaven disponibles, que fossin validats pel seu rigor, no gaire llargs per intentar que ens responguessin el màxim de persones el test i que poguéssim analitzar nosaltres mateixes els resultats obtinguts. Finalment, vam trobar el test de Myers Briggs que vam adaptar, i a partir de la lectura dels articles també vam poder trobar una justificació per poder explicar, en part, perquè en el nostre treball no hem obtingut diferències en quasi cap de les àrees d’anàlisi. Mauricio Gattás Bara Filho, Luiz Carlos Scipiaõ Ribeiro i Félix Guillen Garcia, en el seu treball La personalidad de deportistas brasileños de alto nivel: comparación entre diferentes modalidades deportivas(3)utilitzen l’inventari de personalitat de Freiburg, que conté 138 preguntes amb possibilitat de respostes entre el si i el no i conté 12 factors avaluables. Alejo García Naveira en el seu treball Diferencias individuales en estilos de personalidad y rendimiento en deportistas(4) utilitza el test MIPS, que consta de 184 ítems.

27


Després de veure que ells obtenen diferències en la personalitat entre els esportistes individuals i col·lectius i nosaltres no, podríem dir que , el tipus d’instrument utilitzat per a l’estudi pot influir a l’hora d’entendre els resultats. Els dos treballs anteriorment mencionats, utilitzen dos tipus de tests que avaluen diferents escales i factors, fins a 12 o més( agressivitat, irritabilitat, extraversió, vergonya, responsabilitat.....) i els resultats que obtenen són numèrics, i a partir de l’estudi estadístic d’aquests resultats ( mitja, desviació típica, etc...)comparen els números que obtenen per a cada factor en els esportistes d’equip i en els d’individual. D’aquesta manera veuen quins són els factors de la personalitat que obtenen els números més alts en cada tipus d’esportista i poden establir una descripció de cada un d’ells i per tant, comparar-los. En canvi, el test utilitzat per nosaltres, el test de Myers Briggs, només avalua les preferències dels enquestats en quatre àrees, i els resultats no s’expressen numèricament, sinó que cada una de les preferències que es tenen en cada àrea, s’agrupen i estableixen un tipus de perfil psicològic. Per tant, els nostres resultats han estat interpretats de manera que a cada esportista li ha estat establert un tipus de perfil, i no pas una llista de factors que formen la personalitat. Així és que els esportistes queden emmarcats en un perfil, i les possibles diferències existents en quant a l’aparició de determinats valors per a cada una de les preferències, queden suprimides, perquè guanya la més freqüent, i per tant és la que apareix en el perfil. Per tant, en aquest treball no hem trobat diferències en cap de les àrees que esperàvem trobar-les, ni entre esportistes d’esport d’equip i d’esport individual, ni entre les jugadores de bàsquet segons la posició que ocupen al camp, ni tampoc hem vist una relació entre el rol informal i el tipus de jugadora. Això ens porta a pensar que pot ser degut a l’atzar de la mostra que hem agafat, i que si ara tornéssim a passar el test a una altra mostra, les respostes serien diferents, o imaginar que si haguéssim utilitzat un altre instrument que avalués les respostes de forma diferent, pot ser haguéssim obtingut uns altres resultats. Tot i així, el que seguim pensant tot i els resultats obtinguts en el nostre treball, és que les diferències entre la personalitat dels esportistes d’equip i individuals existeixen, i que cal treballar molt en aquest camp, ja que hi ha molts estudis rigorosos que no acaben de confirmar o desmentir aquestes diferències. Cal esmentar que els estudis en aquest camp han estat i són un dels més tractats en l’àrea de la psicologia esportiva, i per tant, no podem acabar el treball sense fer una petita reflexió del que representa la psicologia esportiva i de la importància que té. La psicòloga esportiva Meritxell Bellatriu (veure entrevista a annexes IV) ens comenta que darrerament la psicologia esportiva està responent a una demanda creixent per a la importància de la preparació integral de l’esportista, entenent la part mental com una part important. Busca optimitzar el rendiment mitjançant l’entrenament d’habilitats psicològiques i el reforç de recursos personals per a fer front a les demandes i/o exigències esportives. Les conclusions extretes dels resultats obtinguts en el nostre treball ja les hem comentat anteriorment, però després d’haver parlat també amb la psicòloga i haver fet una petita reflexió del que és la psicologia esportiva, entenem que la relació entre la personalitat i

28


l’esport va estretament lligada, i que la tasca que fan els psicòlegs esportius fent el seguiment individual i personalment amb el esportistes és molt important. La psicologia i l’esport, la personalitat i l’esportista, totes dues relacions han de seguir sent investigades i no s’ha de deixar de treballar en elles.

29


6.BIBLIO I WEBGRAFIA 1.Cassandra J.Cope, M. A Informal roles on sport teams. International Journal of Sport and Exercise Psychology 2011; 9(1): 19-30 2. Marín A.A, Piñar I, Camacho P y cols. Características de la personalidad de jóvenes jugadores de baloncesto (15-under). Cuadernos de psicología del deporte 2012; 12(1): 135-138 3.Gattás M, Scipião LC, Guillen F. La personalidad de deportistas brasileños de alto nivel: comparación entre diferentes modalidades deportivas. Cuadernos de psiología del deporte 2004; 4(1,2): 117-127 4.García Naveira, A. Diferencias individuales en estilos de personalidad y rendimiento en deportistas. Tesis doctoral, Madrid 2010

Pàgines web consultades: http://typelogic.com 8/4/13 http://www.ecoingenieros.com.ar/otros/Test%20de%20Myers%20Briggs.htm 8/4/13 https://es.wikipedia.org/wiki/Carl_Gustav_Jung 2 26/4/13 http://www.myersbriggs.org/ 26/4/13 http://cafyd.com/libroJD.pdf

18/5/13

http://ca.wikipedia.org/wiki/Personalitat 15/6/13 http://ca.wikipedia.org/wiki/Psicologia_de_la_personalitat 15/6/13 http://yoaprendo.wordpress.com/2007/06/04/test-myers-briggs-jungconocete-a-ti-mismocon-4-preguntas/ 25/7/2103 http://www.socionics.com/main/types.htm 25/7/13 http://manzanamecanica.org/2008/02/tipo_de_personalidad_myersbriggs.html 25/7/13 http://www.csicsif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_13/MPAZ_SOTO_2.pdf 9/9/13 http://www.proyecto-salud.com.ar/shop/detallenot.asp?notid=9564 21/9/13 http://www.antena3.com/elestiron/programa/momentos/deportes-adaptados-cadapersonalidad_2013061600087.html 21/9/13 http://psicologiadeportivaa.blogspot.com.es/2012/01/la-personalidad-del-deportistaque.html 21/9/13 http://es.wikipedia.org/wiki/ENFJ 28/9/13 http://www.cop.es/uploads/pdf/16pf5.pdf 28/9/13 30


31


Índex Annexos

Annex I Publicació del formulari adaptat per nosaltres i mostra del formulari original on-line

Annex II Recull de les respostes donades per cada un dels esportistes enquestats i tabulació dels resultats obtinguts.

Annex III - Article La personalidad de desportistas brasileños de alto nivel: comparación entre diferentes modalidades deportivas - Article Adaptación del cuestionario MSCI para la medida de la cohesión en futbolistas jóvenes españoles - Article Informal roles on sport teams, on trobem la taula amb les definicions dels diferents rols ( p.24 ) - Estadística de Miquel Villalobos

Annex IV Entrevista a la psicòloga esportiva Meritxell Bellatriu

32

Relació entre la personalitat i l'esport  

Autores: Bet Genius i Pati Genius | Tutora: M. Carmen Díez | Tema: Esport, Psicologia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you