Page 1

101.576 hectàrees d’espais naturals protegits PROVÍNCIA DE BA RCELONA

Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guille­ries-Savassona, Parc Natu­ ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Coll­ serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.

Xarxa de Parcs Naturals Direcció de Comunicació. Foto portada: Iñaki Relanzón. DL:

Xarxa de Parcs Naturals PROVÍNCIA DE TARRAGONA

IMPULS

www.diba.cat/parcsn

L’objectiu principal de la gestió del parc és, mitjançant fórmu­ les participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint la preservació dels valors naturals i culturals, l’ús públic ordenat de la muntanya, les demandes cultu­ rals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socio­ econòmic. L’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barce­lona ges­ tiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. El Parc del Montnegre i el Corredor està emparat legalment per un pla especial de protecció del medi físic i del paisatge, aprovat el 20 de juliol de 1989. Els boscos mediterranis, sobre un relleu muntanyós i acciden­ tat, configuren el paisatge d’aquest parc que, a la Serralada de Marina, tanca, pel nord-est, l’anella verda de parcs naturals que encercla l’aglomeració urbana de Barcelona. La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinal­ ment i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment. Les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la par­tió en­ tre els massissos del Corredor i del Mont­ne­gre, que tenen els seus punts culminants al santuari del Corredor, a 657 metres d’altitud, i al turó Gros i al turó d’en Vives, a 766 metres. El Parc del Montnegre i el Corredor, si­tuat a la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, té una extensió aproximada de 15.000 hectàrees.

Parc del Montnegre i el Corredor

PROVÍNCIA DE LLEIDA PROVÍNCIA DE GIRONA

Fomenta l’ús públic del patrimoni natural. parcs i el desenvolupament econòmic de la població. Aposta per un equilibri entre la preservació dels cultu­­rals i paisatgístics de cada parc. Protegeix els valors naturals, agrícoles, forestals, ció de tots els agents implicats. çant els plans especials, elaborats amb la participa­ Planifica i gestiona els espais naturals i agraris mitjan­

Català

del territori on viu el 70% de la població de Catalunya. Abasta 101.576 hectàrees. Això representa el 22% Comte d’Urgell, 187 Edifici del Rellotge, 3a planta 08036 Barcelona Tel. 934 022 428 Fax 934 022 439 xarxaparcs@diba.cat www.diba.cat/parcsn

­nicipis del seu àmbit geogràfic. Garanteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu­ paisatgístic, ecològic i cultural. celona està formada per 12 espais naturals d’alt valor

Parc del Montnegre i el Corredor

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar­ Xarxa de Parcs Naturals

Xarxa de Parcs N aturals

Àrea d’Espais Naturals

La proximitat del mar, que pro­ porciona un cert grau suplemen­ tari d’humitat am­biental, especial­ ment a l’estiu, i el contrast tèrmic entre els vessants obacs i solells causen l’enriquiment de la flora amb espècies més pròpies dels climes atlàntics i continentals.

M. APARICIO

El medi físic El substrat geològic dels dos conjunts muntanyosos que com­ ponen el parc és bàsicament el mateix: sòcol granític travessat per roques filonianes i massa pissarrosa més resistent a l’erosió, que destaca a la part alta del Montnegre. El granit, per l’efecte de l’erosió, es disgrega i forma el típic sauló. En certs indrets, la meteorització dels plans de fractura d’aquesta roca dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic ano­ menat caos de boles. Després dels darrers moviments tectò­nics i dels processos erosius modeladors del paisatge, el relleu s’es­ tructurà en nombroses crestes i fons de vall, abruptes al Mont­ negre, suaus i arrodonides al Corredor.

E. RASCHE

de tota mena i pe­tits mamí­ fers hi viuen entre les bro­ lles. Aquestes àrees són im­ por­tants per als de­predadors com ara l’àliga marcenca, l’aligot, la guilla, la serp ver­da i el llangardaix perquè hi tro­ ben els elements bà­sics de la seva alimentació.

Les suredes, els alzinars i les pine­ des de pi pinyer, característics del clima mediterrani, són majoritaris.

També cal destacar que l’es­ pecial situació de les serres de marina, paral·le­les al mar i alineades amb les rutes mi­ gratòries de les aus, les fa molt interessants com a punt d’ob­ser­vació del canvi d’esta­ cions, com ara el pas a la pri­ mavera i a la tardor.

No hi falten, pe­rò, a causa de l’es­­ men­tat in­cre­ment d’humitat en al­ gunes zo­nes, rou­redes cas­­­ta­­­nyeredes, ver­nedes i, fins i tot, al­ guns faigs i be­dolls a les parts altes i obagues del parc. A les zones més bai­ xes de la serra s’obser­ ven garrigues, brolles i her­bassars, comunitats vegetals que de mica en mica van colonitzant antigues terres de con­ reu abandonades.

La fauna

El clima mediterrani d’aquestes contrades presenta variacions no­tables. Això depèn de si es tracta de les terres interiors, més fredes i humides, o dels vessants orientats cap a marina, amb temperatures més suaus i un règim torrencial de pluges i ruixats que sovint pro­voquen avingudes en les terres baixes del Maresme.

La varietat d’ambients de les ser­ralades del parc (boscos mediter­ranis i centreuropeus, de ribera, pinedes, zones ober­ tes i de conreu) propicia que el po­blament faunístic sigui divers i abundant. Hi ha espècies boscanes mediterrànies com la ge­ neta, la rata cellarda, l’esquirol, l’as­tor, el picot verd, el gaig o la serp blanca; i animals propis d’am­bients cen­ treeuropeus: el gorjablanc, el talpó roig, la becada i el tòtil.

La vegetació

La colonització agrícola posterior es re­ flecteix en els més de dos-cents masos que s’hi troben, d’entre els quals sobresur­ ten can Pradell de la Ser­ra, can Bosc i ca l’O­ller de Fuirosos, i també en un paisatge que és el resultat de l’al­ter­nança de boscos i de conreus i en el qual l’activitat de l’home al llarg de la història té, en conseqüència, una importància cabdal.

L’ocupació humana L’home s’ha establert des de molt antic en aquestes serres. L’ex­c ep­c ional situació geo­ gràfica i la riquesa dels recur­ sos naturals ja van ser apreciats a la dar­reria del neolític, com ho evidencien el dolmen de la Pedra Gentil, el de Ca l’Arenes i el de la Pedra Arca.

M. gonzález

A. BOMBÍ

Actualment el procés de reces­sió de l’activi­ tat agrària, iniciat a la fi dels anys cinquanta, ha fet des­­apa­rèixer pràcticament l’ús agrí­ cola de les masies, que a poc a poc es re­ converteixen i es destinen a altres activitats.

E. RASCHE

Els pobles ibers, sobretot els laietans, s’instal·laren, seguint els seus costums, a les zones d’al­çària mitjana, com el turó del Vent i el puig del Castell, en què s’observen les restes dels seus assentaments. L’ocu­pació romana els forçà a baixar a les planes on van aparèixer nombroses vil·les agrícoles. En els temps medievals la població s’agrupà en pe­tits nuclis, més abundants en les zo­nes baixes que en les altes. La im­por­ tància de la religió a l’èpo­ca es fa palesa en els nom­brosos edi­ ficis religiosos disseminats pel parc.

Les zones obertes són especialment riques en fauna. Milers d’in­s ectes i d’altres invertebrats, rèptils, ocells

La situació geogràfica condiciona el clima i la vegetació que cobreix aquestes serres.

E. RASCHE

IMPULS

Agnès Perelló


L’objectiu principal de la gestió del parc és, mitjançant fórmu­ les participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint la preservació dels valors naturals i culturals, l’ús públic ordenat de la muntanya, les demandes cultu­ rals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socio­ econòmic.

www.diba.cat/parcsn

L’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barce­lona ges­ tiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. El Parc del Montnegre i el Corredor està emparat legalment per un pla especial de protecció del medi físic i del paisatge, aprovat el 20 de juliol de 1989. Els boscos mediterranis, sobre un relleu muntanyós i acciden­ tat, configuren el paisatge d’aquest parc que, a la Serralada de Marina, tanca, pel nord-est, l’anella verda de parcs naturals que encercla l’aglomeració urbana de Barcelona. La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinal­ ment i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment. Les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la par­tió en­ tre els massissos del Corredor i del Mont­ne­gre, que tenen els seus punts culminants al santuari del Corredor, a 657 metres d’altitud, i al turó Gros i al turó d’en Vives, a 766 metres. El Parc del Montnegre i el Corredor, si­tuat a la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, té una extensió aproximada de 15.000 hectàrees. IMPULS

Parc del Montnegre i el Corredor

Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guille­ries-Savassona, Parc Natu­ ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Coll­ serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.

101.576 hectàrees d’espais naturals protegits

Xarxa de Parcs Naturals P RO V Í NCI A DE TA RRA G O NA

Xarxa de Parcs Naturals Direcció de Comunicació. Foto portada: Iñaki Relanzón. DL:

PROVÍNCIA DE BARCELONA PROVÍNCIA DE LLEIDA PROVÍNCIA DE GIRONA

Fomenta l’ús públic del patrimoni natural. parcs i el desenvolupament econòmic de la població. Aposta per un equilibri entre la preservació dels cultu­­rals i paisatgístics de cada parc. Protegeix els valors naturals, agrícoles, forestals, ció de tots els agents implicats. çant els plans especials, elaborats amb la participa­ Planifica i gestiona els espais naturals i agraris mitjan­

Català

del territori on viu el 70% de la població de Catalunya. Abasta 101.576 hectàrees. Això representa el 22% Comte d’Urgell, 187 Edifici del Rellotge, 3a planta 08036 Barcelona Tel. 934 022 428 Fax 934 022 439 xarxaparcs@diba.cat www.diba.cat/parcsn

­nicipis del seu àmbit geogràfic. Garanteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu­ paisatgístic, ecològic i cultural. celona està formada per 12 espais naturals d’alt valor

Parc del Montnegre i el Corredor

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar­ Xarxa de Parcs Naturals

Xarxa de Parcs Naturals

Àrea d’Espais Naturals

No hi falten, pe­rò, a causa de l’es­­ men­tat in­cre­ment d’humitat en al­ gunes zo­nes, rou­redes cas­­­ta­­­nyeredes, ver­nedes i, fins i tot, al­ guns faigs i be­dolls a les parts altes i obagues del parc. A les zones més bai­ xes de la serra s’obser­ ven garrigues, brolles i her­bassars, comunitats vegetals que de mica en mica van colonitzant antigues terres de con­ reu abandonades.

El clima mediterrani d’aquestes contrades presenta variacions no­tables. Això depèn de si es tracta de les terres interiors, més fredes i humides, o dels vessants orientats cap a marina, amb temperatures més suaus i un règim torrencial de pluges i ruixats que sovint pro­voquen avingudes en les terres baixes del Maresme.

La varietat d’ambients de les ser­ralades del parc (boscos mediter­ranis i centreuropeus, de ribera, pinedes, zones ober­ tes i de conreu) propicia que el po­blament faunístic sigui divers i abundant. Hi ha espècies boscanes mediterrànies com la ge­ neta, la rata cellarda, l’esquirol, l’as­tor, el picot verd, el gaig o la serp blanca; i animals propis d’am­bients cen­ treeuropeus: el gorjablanc, el talpó roig, la becada i el tòtil.

La fauna

Les zones obertes són especialment riques en fauna. Milers d’in­s ectes i d’altres invertebrats, rèptils, ocells

La situació geogràfica condiciona el clima i la vegetació que cobreix aquestes serres. Agnès Perelló

E. RASCHE

També cal destacar que l’es­ pecial situació de les serres de marina, paral·le­les al mar i alineades amb les rutes mi­ gratòries de les aus, les fa molt interessants com a punt d’ob­ser­vació del canvi d’esta­ cions, com ara el pas a la pri­ mavera i a la tardor.

IMPULS

Les suredes, els alzinars i les pine­ des de pi pinyer, característics del clima mediterrani, són majoritaris.

El substrat geològic dels dos conjunts muntanyosos que com­ ponen el parc és bàsicament el mateix: sòcol granític travessat per roques filonianes i massa pissarrosa més resistent a l’erosió, que destaca a la part alta del Montnegre. El granit, per l’efecte de l’erosió, es disgrega i forma el típic sauló. En certs indrets, la meteorització dels plans de fractura d’aquesta roca dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic ano­ menat caos de boles. Després dels darrers moviments tectò­nics i dels processos erosius modeladors del paisatge, el relleu s’es­ tructurà en nombroses crestes i fons de vall, abruptes al Mont­ negre, suaus i arrodonides al Corredor.

La vegetació

de tota mena i pe­tits mamí­ fers hi viuen entre les bro­ lles. Aquestes àrees són im­ por­tants per als de­predadors com ara l’àliga marcenca, l’aligot, la guilla, la serp ver­da i el llangardaix perquè hi tro­ ben els elements bà­sics de la seva alimentació.

La colonització agrícola posterior es re­ flecteix en els més de dos-cents masos que s’hi troben, d’entre els quals sobresur­ ten can Pradell de la Ser­ra, can Bosc i ca l’O­ller de Fuirosos, i també en un paisatge que és el resultat de l’al­ter­nança de boscos i de conreus i en el qual l’activitat de l’home al llarg de la història té, en conseqüència, una importància cabdal.

L’ocupació humana M. gonzález

El medi físic

E. RASCHE

M. APARICIO

La proximitat del mar, que pro­ porciona un cert grau suplemen­ tari d’humitat am­biental, especial­ ment a l’estiu, i el contrast tèrmic entre els vessants obacs i solells causen l’enriquiment de la flora amb espècies més pròpies dels climes atlàntics i continentals.

L’home s’ha establert des de molt antic en aquestes serres. L’ex­c ep­c ional situació geo­ gràfica i la riquesa dels recur­ sos naturals ja van ser apreciats a la dar­reria del neolític, com ho evidencien el dolmen de la Pedra Gentil, el de Ca l’Arenes i el de la Pedra Arca. Els pobles ibers, sobretot els laietans, s’instal·laren, seguint els seus costums, a les zones d’al­çària mitjana, com el turó del Vent i el puig del Castell, en què s’observen les restes dels seus assentaments. L’ocu­pació romana els forçà a baixar a les planes on van aparèixer nombroses vil·les agrícoles. En els temps medievals la població s’agrupà en pe­tits nuclis, més abundants en les zo­nes baixes que en les altes. La im­por­ tància de la religió a l’èpo­ca es fa palesa en els nom­brosos edi­ ficis religiosos disseminats pel parc.

A. BOMBÍ

E. RASCHE

Actualment el procés de reces­sió de l’activi­ tat agrària, iniciat a la fi dels anys cinquanta, ha fet des­­apa­rèixer pràcticament l’ús agrí­ cola de les masies, que a poc a poc es re­ converteixen i es destinen a altres activitats.


Recomanacions Respecteu les activitats agrícoles i ramaderes ja que són el mitjà de vida de molts habitants del parc. Utilitzeu la xarxa de pistes i camins se­­nya­litzats. Recordeu que la veloci­ tat màxima és de 30 km/h. No és per­ mesa la circulació de vehicles, bicicle­ tes i cavalls fora de les carreteres i les pistes d’ús públic. No aparqueu davant de les cadenes que tanquen l’accés als camins. Gaudiu del parc tot respectant la diver­ sitat del patrimoni natural i arquitectò­ nic.

AR

La presència i l’activitat hu­­mana al Montnegre i el Corre­dor han deixat tot un seguit de manifestacions arquitec­ tòniques i artístiques al llarg del temps: esglésies, castells, masies, camins, marges de conreus, etc. Tot això cons­ titueix un pa­­trimoni cultural d’una gran riquesa que hem de conservar.

AR

L’aprofitament racional del bosc és una de les activitats econòmiques més tra­ dicionals al massís. Les tales són regu­ lades per la Llei forestal de Catalunya i la normativa del parc. El Parc del Montnegre i el Corredor és un espai ideal per a la pràctica d’activi­ tats i esports a l’aire lliure. Per la vostra seguretat, preneu les precaucions adi­ ents a l’activitat que penseu realitzar.

AR

AR

Respecteu la natura i la tran­quil·litat de l’entorn, especialment als llocs de nidi­ ficació. Cal evitar sorolls innecessaris. El boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre escàs que proporciona refugi i aliment a moltes espècies d’animals. És protegit per la llei, i és penalitzat fer recol·lecció tant de l’arbre com de les seves parts. La caça al massís és regulada amb la finalitat que es mantingui la fauna característica de la zona. Símbols convencionals

PROVÍNCIA DE BARCELONA

PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR Barcelona

Autopista Carretera Pista principal GR (sender de gran recorregut) PR (sender de petit recorregut) SL (sender local) Altres itineraris Ferrocarril Nucli urbà Urbanització Límit del parc Espais del PEIN Cim Mas, edificació

Equipaments i serveis Oficina del parc

Font

Informació

Restaurant

Construcció d’interès

Càmping

Dolmen Museu, exposició permanent Audiovisual Centre de documentació Equipament pedagògic

Àrea d’esplai

Itinerari senyalitzat

Barbacoa Hotel, hostal AR

Allotjament rural Estació de ferrocarril Hospital Gasolinera

Excursions El relleu suau, la bonança climàtica i els grans contrastos paisatgístics d’a­questes terres resulten motius força atractius per practicar l’excur­ sionisme al parc. Per accedir-hi hi ha una xarxa de transports públics (ferrocarril i autobús) que facilita l’inici i el final d’un gran nombre d’ex­ cursions. Si es pretén realitzar recorreguts amb vehicle, les carreteres i les pistes principals que travessen ambdós massissos muntanyosos permeten circular per indrets prou interessants. D’entre els itineraris a peu destaquen els tres senders de gran recor­ regut, coneguts popularment per GR, que creuen el parc. En sentit transversal hi ha el GR 5, que va des de les obagues del Montnegre fins a la creu de Canet de Mar i passa per Sant Martí de Montnegre i Sant Iscle de Vallalta. Longitudinalment hi ha el GR 92, que s’enfila des de la població de Tordera fins a Sant Martí de Montnegre, bai­ xa cap a Vallgorguina i continua fins al santuari del Corre­dor i can Bordoi, i el GR 83, anomenat camí del Nord o del Canigó, que re­ corda la ruta de l’exili i travessa el parc de sud a nord, de Mataró a Breda. Els tres itineraris estan clarament se­nyalitzats mitjançant les marques blanques i vermelles característiques d’aquests senders. Els visitants que desitgin realitzar recorreguts més curts poden se­ guir les excur­sions senyalitzades que surten de nombrosos equipa­ ments del parc. Serveis per al lleure El parc ofereix una xarxa d’equipaments públics i privats per a les acti­ vitats de lleure. Els menjars i les trobades a l’aire lliure es poden fer en els espais habilitats per a aquesta finalitat, com l’àrea d’esplai del Corredor o l’àrea d’esplai d’Hortsavinyà. Els nombrosos restaurants dels pobles de la rodalia ofereixen un va­ riat repertori de cuina catalana, tant de carn com de peix. També hi ha establi­ments dins del parc en els quals, entre d’altres plats, es pot assaborir la típica carn a la brasa i diversos menjars casolans. Convé recordar que és estrictament prohibit de fer foc, ni tan sols amb barbacoes, en tot l’àmbit del parc, llevat dels equipaments on hi ha instal·lats fogons per coure el menjar. El personal de la guarderia del parc i dels centres d’informació del parc us orientarà sobre els llocs més adequats per practicar l’activitat que vulgueu fer.

Patrimoni arquitectònic A causa de la configuració del relleu, tant el Maresme com el Vallès Oriental han estat des de molt antic zones de pas. Això ha afavorit els intercanvis, que n’han consolidat el poblament i les activitats econò­ miques i n’han caracteritzat el desenvolupament. Amb tot i això, l’as­ sentament humà, si bé és molt antic en tot l’àmbit, s’ha fet de forma molt diferent a la plana litoral, a les serralades i a les valls interiors. Al principi, la població s’establí a les valls de la Serralada Litoral, on es troben les viles que foren ben sovint els nuclis originaris de les po­ blacions costaneres, primer barris mariners, que comencen a inde­ penditzar-se cap al segle xvi, però que, per l’amenaça de la pirateria, no es refermen fins al segle xviii. També és característic de la zona el poblament disseminat del massís, a causa de la relativa facilitat en el proveïment d’aigua. Testimoni de l’antiguitat d’aquest poblament són els dòlmens de la Pedra Gentil (prop de Vallgorguina), de Ca l’Arenes (Dosrius) i de Pedra Arca (entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra), i les restes d’assenta­ ments ibèrics als poblats del turó del Vent i del puig del Castell (entre can Bordoi i el Far). Al voltant del re­corregut per la pista principal que va de can Bordoi fins a prop de Vallgor­guina es poden trobar cons­ truccions arquitectònicament notables, com l’església de Sant Cris­ tòfol al costat de can Bordoi, docu­men­tada el 1025 i reconstruïda al principi del segle xx, i el mateix can Bordoi, docu­men­tat al segle xiii. Més enllà es troba l’església de Sant Andreu del Far, que va rebre el nom de Bonaconjunta l’any 1164. En el punt culminant d’a­quest sector hi ha el santuari del Corre­dor, anomenat ermita l’any 1544 i recons­truït posteriorment segons les directrius artístiques de l’estil gòtic tardà. Als vessants més propers al mar també es poden veure restes de l’arquitec­­tura religiosa, com l’ermita de Llorita (segle xvi) o l’església preromà­nica de Sant Martí de Mata, restaurada al segle xvi. Al sec­ tor del Montne­gre els assentaments humans són més freqüents a les parts baixes de la Serra­lada, ja que el relleu és bastant més accidentat que a la zona del Corredor. En general, trobem antigues parròquies aïllades per la manca de bo­nes vies de comunicació. Són particularment rellevants les de Fui­ rosos, Ramió, Vall­manya i Hortsavinyà. També es poden trobar ermi­ tes en indrets prou elevats, com Santa Maria, Sant Martí i l’Erola, i les runes de l’antic monestir de Roca-rossa. Més a prop del mar hi ha construccions notables com el castell de Montpalau, l’església de Sant Pere de Riu i l’aqüeducte romà que es troba al passeig d’Hortsa­ vinyà, a la vora de Pineda de Mar.

Equipaments Oficina del Parc del Montnegre i el Corredor Consultes tècniques. Horari: dies feiners de 9 a 13 h Església, 13, 2n. 08471 Vallgorguina Tel. 938 679 452. p.montnegre@diba.cat Centre d’Informació de Vallgorguina Informació del parc, itineraris senyalitzats i venda de publicacions. Visites concertades a l’exposició i al dolmen de Pedra Gentil. Horari: dissabtes i festius de 10 a 14 h Església, 13. 08471 Vallgorguina Tel. 938 679 332 Centre d’Informació del Santuari del Corredor Situat al recinte del santuari del Corredor, ofereix els serveis d’informació del parc, itineraris senyalitzats, venda de publicacions i exposició informativa. Tel. 937 434 367 Horari: dissabtes i festius d’11 a 15 h Centre d’Informació d’Arenys de Munt Informació del parc, itineraris, venda de publicacions, exposició permanent de fauna vertebrada «Col·lecció Jordi Puigduví» i activitats diverses. Horari: diumenges de 10 a 14 h Edifici de la Biblioteca. Rial Bellsolell, 5 08358 Arenys de Munt. Tel. i fax: 937 939 445 Centre d’Informació d’Hortsavinyà Audiovisual de gran format sobre el Montnegre, itineraris senyalitzats, venda de publicacions i productes artesans, activitats pedagògiques i servei d’informació. Fonts, bancs i taules a l’exterior per a pícnic fred. Horari: dissabtes i festius de 10 a 14 h Projeccions de l’audiovisual: 10.30, 11.30, 12.30 i 13.30 h. Tel. 937 443 327 Centre d’Informació de Tordera Informació del parc, itineraris senyalitzats, venda de publicacions i activitats diverses. Horari: feiners de 10 a 14 h Galeries de la plaça de la Concòrdia 08490 Tordera. Tel. 937 643 717

Recordeu que és ex­­pres­sament pro­ hibida la cre­ma de branques i altres materials, el llançament de focs d’arti­ fici, els focs a terra i les barbacoes als terrenys forestals i a la franja de 500 m que els envolta (excepte en el pe­ríode de l’any en què la llei ho permet i amb autorització prèvia de l’òrgan compe­ tent). No llenceu les deixalles a qualsevol lloc. Utilitzeu les papereres i els contenidors del parc o de les poblacions properes.

CARTOGRAFIA: XPN

Activitats

L’aban­d o­n ament d’animals de com­ panyia i d’espècies exòtiques és una crueltat i està tipificat per la llei com a infracció.

Àrea d’esplai del Corredor Oberta al públic tots els dissabtes i festius, excepte l’agost. Aparcaments, taules, sanitaris i servei de bar, excepte del 15 de juliol al 15 de setembre. S’hi organitzen itineraris guiats i altres activitats de coneixement de la natura, tel. 933 402 541. Disposa d’un espai amb els serveis necessaris per a l’acam­pada destinat a grups juvenils. Infor­ma­ció i reserves, tel. 938 412 917 Allotjament rural Can Pica Allotjament de turisme rural situat al veïnat d’Hortsavinyà, al bell mig del Montnegre. Menjars casolans. Informació i reserves al tel. 937 630 858 Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor. Sant Celoni Informació bibliogràfica i documental referent al parc. Servei per a investigadors, estudiants i persones interessades. Horari: feiners de 10 a 14 h. Consultes a hores concertades Parc de la Rectoria Vella, s/n. 08470 Sant Celoni Tel. 938 675 642 www.diba.cat/parcsn/centresdoc Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor. Mataró Horari: dijous de 17 a 19 h Madoz, 28-30 baixos Museu de Mataró. Carreró, 17-19 08302 Mataró. Tel. 937 410 484 www.diba.cat/parcsn/centresdoc Punt d’Informació de Sant Iscle de Vallalta Informació del parc, itineraris, venda de publicacions i activitats diverses. Horari: diumenges de 10 a 14 h Edifici de l’Ajuntament. Escoles, 2, baixos 08359 Sant Iscle de Vallalta. Tel. 937 946 005 Centre d’Informació de Sant Cebrià de Vallalta Punt Jove Informació del parc, itineraris senyalitzats, venda de publicacions i activitats diverses. Horari: de dimarts a dissabte de 17 a 20 h Miquel Martí i Pol, 2. 08396 Sant Cebrià de Vallalta Tel. 937 630 822

No és permesa l’acampada lliure en cap de les seves modalitats, incloses les autocaravanes. Si voleu acampar, us caldrà un permís; els ajuntaments us orientaran per obtenir-lo. Si colliu bolets o herbes remeieres, no malme­teu el bosc utilitzant eines o excavant la terra.

Accessos Autopistes i autovies AP-7 (Autopista del Mediterrani) Sortides 10 (connexió amb C-35 i BV-5122) 11 (connexió amb C-61, C-35 I BV-5112) C-32 (Autopista del Maresme) Sortides   99 (connexió amb C-60) 100 (connexió amb BV-5032) 111 (connexió amb C-60) 117 (connexió amb BV-5128) 122 (connexió amb N-II i BV-5126) 124 (connexió amb el passeig d’Hortsavinyà) C-60 (Autovia de Mataró a Granollers) Sortida 3 (connexió amb B-510)

Carreteres N-II (Carretera de Madrid a la Jonquera) C-35 (Carretera de Granollers a Hostalric) C-61 (Carretera d’Arenys de Mar a Sant Celoni)

Transpot públic Tren - Renfe (tel. 902 240 202. www.renfe.es) Línia C1 (Barcelona - Maçanet - Massanes per la costa). Parades a Mataró, Pineda de Mar i Tordera Línia C2 (Barcelona - Maçanet - Massanes per l’interior). Parades a Llinars del Vallès i Sant Celoni Autobusos (tel. 902 130 014) Línia Arenys de Mar - Sant Celoni. Parades a Arenys de Munt, Vallgorguina i Sant Celoni Línia Urbanització Can Massuet - el Far Llinars del Vallès. Parades a Llinars del Vallès i Can Massuet Més informació a: http://www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp http://www.gencat.cat/temes/cat/transports.htm

Parc del montnegre i el corredor  

Guia del Parc del Montnegre i el Corredor. Editada per la Diputació de Barcelona.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you