4RATLLES N. 70

Page 1

Necessitar el permís del marit per obrir un compte al banc o vendre el pis. Autorització familiar per emancipar-se en cas de ser menor de 21 anys, per no estar en situació il·legal. Fins al final del franquisme les dones no podien ser ni jutges ni fiscals, professions prohibides per a elles. Fins a l’any 75 el Codi civil espanyol els prohibia signar contractes. Una dona separada legalment podia ser perseguida per adulteri, enviada a presó i se li podia prendre la canalla. El marit podia matar a la dona i al seu amant si els enxampava en “flagrant adulteri”, rebent només una pena de 6 mesos de desterrament. Aquesta era la situació de les dones a Espanya durant el tardofranquisme. No només van sofrir la manca de llibertats polítiques sinó que, a més, varen patir la pèrdua dels drets adquirits durant la II República. Una veritable repressió de gènere. La transició que esdevingué després de la mort del dictador significà també l’eclosió del moviment feminista..

4RATLLES Maria-Mercè Marçal poeta, professora, narradora, editora, traductora, activista política, cultural i feminista.

Les dones a la transició. C/Baldiri Aleu 6-8 Telèfon: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58 b.st.boillo.jrb@diba.cat

www.santboi.cat/biblioteques

Moltes, però, foren les dones que van protagonitzar el moviment clandestí antifranquista i/o les reivindicacions veïnals. La capacitat de construir una identitat col·lectiva, reforçada per la seva conscienciació personal, van bastir el moviment social de caire feminista que emergí per donar cabuda a les reivindicacions de dret i d’igualtat. De les “rebel·lies individuals” com a conseqüència d’aquesta constatació, es va passar a la creació de “La nova identitat com a dona va ser petits grups d’autoconsciència on es definia l’opressió el resultat de la presa de conscièn- domèstica com el veritable eix de la seva subordinació. cia de pertànyer a un col·lectiu opri- I en culpabilitzaven no només el franquisme sinó mit” Foto: Arxiu Històric de CCOO també a l’entorn social en general, inclòs el de Catalunya. l’esquerra. Fou així com les qüestions individuals es convertiren en demandes polítiques que es van traslladar, el maig de 1976, a les

Jornades Catalanes de la Dona

Hivern: Dilluns, de 15 a 21 h De dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): De dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 15 h Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials Tancat diumenges i festius

Durant 4 dies 4.000 dones, i uns 100 homes sense veu ni vot, es van reunir com a resultat d’una gran iniciativa plural i unitària, tot i algunes discrepàncies ideològiques. Les ponències presentades van identificar els principals problemes que les afectaven i van aportar un memorial de greuges i una anàlisi teòrica, que van bastir l’actuació d’aquest nou moviment d’alliberament de les dones. El treball, la participació a la vida ciutadana i en els barris, la família, l’educació, la política, la legislació, el fet diferencial català, el món rural, la sexualitat, van ser els temes tractats. Les conclusions definiren el col·lectiu feminista com a moviment social, fet que fins i tot va sacsejar els partits polítics i els sindicats. El ressò de les jornades fou immediat. Entre el 1976 i el 1978 es van realitzar accions a favor de: els drets reproductius, la sexualitat femenina, l’accés als anticonceptius, la planificació familiar i l’avortament. Especial menció la de l’amnistia feminista que demanava l’abolició de la legislació discriminatòria en matèria d’adulteri, d’anticonceptius, d’avortament, de perillositat i rehabilitació social (penalitzava la prostitució i l’homosexualitat). Aquestes demandes van aconseguir situar-se dins l’escenari polític tot i que una proposta d’amnistia presentada per una diputada del PSUC al juliol de 1977 a les corts espanyoles no va reeixir. Finalment el 1978 es van derogar molts d’aquests delictes tot i que el de l’avortament no va ser-ho, parcialment, fins a la dècada dels 80.

Butlletí

Núm. 70 abril-juny 2018

Maria-Mercè Marçal és un nom clau en el desenvolupament de l’educació i la cultura catalana amb un vincle molt fort a la nostra ciutat, per això el Programa Municipal de Memòria Històrica li dedica aquest 2018.

Alguns fets vitals 1952 Neix a Barcelona. Fins als deu anys viu a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) Els 70, coneix joves poetes com: Miquel Desclot, Jaume Medina i Ramon Pinyol, amb qui es casaria el 1972. Participa amb ell i amb Xavier Bru de Sala i Gemma d’Armengol, en la creació de l’editorial dels Llibres del Mall. 1979 publica Bruixa de dol. És reconeguda per la seva poesia i per el seu compromís amb el feminisme. 1984, coneix Fina Birulés, la seva companya fins a la seva mort.

1969 Inicia la carrera de Filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1976 premi Carles Riba amb Cau de llunes. Els 80, neix la seva filla Heura, experiència que va elaborar poèticament a Sal oberta (1982).

1995 i 1996, anys de premis per la seva novel·la La passió segons Renée Vivien: Premi de la Crítica, Premi Crítica Serra d’Or, el Joan Crexells, el Prudenci Bertrana i el premi de la Institució de les Lletres Catalanes. 1998 mor a Barcelona el 5 de juliol, després d’uns quants anys de lluita contra el càncer, en què va escriure gran part del recull pòstum Raó del cos publicat l’any 2000.

Llibres que ens parlen d’ella i de la seva obra Julià, Lluïsa. Maria-Mercè Marçal: una vida (2017) Extensa i apassionant biografia que s’endinsa en la seva obra poètica. També recorda la seva faceta de traductora i la seva participació activa en la fundació de Llibres del Mall. Julià assegura que Marçal "va viure amb una gran intensitat, impregnada d'un alè d'utopia", i que va concebre l'escriptura "com a mirall i seducció".

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ERAMPRUNYÀ SERVEI LOCAL DE CATALÀ DE SANT BOI DE LLOBREGAT Plaça de Montserrat Roig, 1 – L’Olivera

Riba, Caterina. Maria-Mercè Marçal: l'escriptura permeable (2014)

Sant Boi recorda Maria-Mercè Marçal Maria-Mercè Marçal (1952–1998) va ser poeta, catedràtica d'institut de català, narradora, editora i traductora catalana. També va ser activista política, cultural i feminista. Va fer classes de llengua catalana a Sant Boi de Llobregat, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l'època.

Contingut:

L'any 1973 va ser cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet. Aquest any es commemoren els 20 anys de la seva mort i s’han preparat tot un seguit d’activitats a Sant Boi de Llobregat.

Dones i transició

Biobibliografia Context

Estudi sobre la seva obra, des de la intertextualitat i el procés obert de significació que permet la seva poesia. La primera part se centra en la reflexió de Marçal al voltant de la tradició literària i de la teoria feminista; la segona analitza la reformulació dels prototips femenins, des de les bruixes i altres figures de la tradició popular, fins al paper de la dona en la Bíblia, la figura del pare, i el diàleg de la poesia marçaliana amb l’obra de diversos escriptors i escriptores, com Dickinson, Perkins Gilman i Plath. El llibre es clou amb una bibliografia exhaustiva i actualitzada. Més continguts a: +4RATLLES


Pàgina 3

Pàgina 2 Llorca Antolín, Fina. En nom de la mare : Maria-Mercè Marçal reescriu la Passió. (2013)

Les mil cares del compromís: Maria-Mercè Marçal, poetessa, escriptora, editora, filòloga, professora, traductora, política, feminista, narradora ...

Anàlisi d’alguns poemes de Maria-Mercè Marçal que se situen en el marc de la Passió de Crist. Alguns van ser escrits quan estava malalta i publicats, de manera pòstuma, a Raó del cos; d’altres pertanyen a l’obra apareguda en vida. Relaciona Marçal amb altres figures del pensament feminista, com Simone Weil, María Zambrano o Isabel de Villena.

Marçal pertany a la generació més implicada amb la transició. Els 70 van ser, a més, anys de canvi a nivell polític, social i econòmic, de canvi de mentalitat. Va ser una dona de la seva època, entusiasta, inquieta, convençuda dels seus ideals, dialogant i compromesa. Representa la joventut en revolta de la Barcelona dels 70 i es definia com a filla de la generació dels germans petits del maig del 68 francès.

Climent, Laia. Maria-Mercè Marçal, cos i compromís. (2008) Reflexió sobre la força de la corporalitat en els versos de la poeta. Comença amb una reflexió teòrica sobre el concepte de cos i gènere per tal de facilitar l'anàlisi posterior dels poemes marçalians i extreure'n la particularitat lírica. Mostra com l'experimentació lírica es construeix sobre la base de l'experimentació corporal.

Amb la seva veu Llibres

 Llengua abolida : 1973-1988. (2017).

Recull de tota l’obra poètica de Maria-Mercè Marçal

 El senyal de la pèrdua : escrits inèdits dels últims anys. (2014).

Dietari del seu període de malaltia i recull de la seva correspondència amb Jean-Paul Goujon, biògraf de Renée Vivien, poetessa britànica que va escriure la seva obra en francès i en la qual va abocar molt bona part de les inquietuds que la definien com a persona i com a escriptora.

 Bruixa de dol ; Sal oberta. (2012).  Uf, quin dissabte, rateta Arbequina!. (2012). Un conte molt especial!

 La Màgia de les paraules. (2004). Poesia infantil

 Cançó de saltar a corda. (2004)

Audiollibres i poemes musicats

Maria-Mercè Marçal [enregistrament sonor] : catorze poemes,catorze cançons poemes cantats per Toti Soler ...[et al.] (2009). Lluna, sal, sang, exili i sextina inèdita [enregistrament sonor] : Núria Candela diu MariaMercè Marçal; música de Concepció Ramió (2008). Tres illes [enregistrament sonor] : J. Salvat Papasseit, M. Martí i Pol, M. Mercè Marçal; música i veu: Marta Poal. (2006). El Meu amor sense casa / Maria Mercè Marçal ; tria i veu de Cinta Massip ; música de Toti Soler. (2003). Maria Mercè Marçal [enregistrament sonor]. Barcelona : Zanfonia, cop. 2000.

Poesia infantil

 Sota el signe del drac : proses 1985-1997. (2004).

Articles de revista

 Contraban de llum : antologia poètica. (2001).  Raó del cos. (2000).  Desglaç : 1984-1988. (1998).  Cau de llunes. (1998).  La Passió segons Renée Vivien. (1995).

Ardid i Borràs, Rosa. Maria-Mercè Marçal : un clàssic, una clàssica? : rao(ns) de gènere. En: Serra d'or. Montserrat : Monestir de Montserrat, 1955-. 0037-2501. Núm. 496 (abr. 2001), p. 72-75 R 05 Ser.

Recull de proses, escrites entre 1985 i 1997, constitueixen una biografia intel·lectual i creativa de Maria-Mercè Marçal.

Novel·la

 Bruixa de dol. (1985).  Sal oberta. 1982.

Deu anys sense Maria-Mercè Marçal. En: Serra d'or. Montserrat : Monestir de Montserrat, 1955-. 00372501. Núm. 583/584 (jul./ag. 2008), p. 27-39 R 05 Ser.

Marçal inicia la seva politització a la universitat, però on desenvolupa l’acció política més constant és al Baix Llobregat i a Sant Boi. Abans d'acabar els estudis comença a impartir classes de català a l’ Institut Rubió i Ors, on va trobar el ressort per integrar-se a la població i participar en l’efervescència del final de la dictadura. L’any 1972 es SANT casa amb el company d'estudis i poeta Ramon Balasch, s’instal·len al carrer de la Victòria, en un pis de nova construcció, en un carrer que encara no estava asfaltat. Viu en una barriada de nous catalans a tocar del barri de la Ciutat Cooperativa, fins al 1980 quan torna a Barcelona, ja separada des de l’any 1976, i embarassada de la seva filla Heura. Al setembre del 1976 participa a la primera Diada a la plaça Catalunya de Sant Boi. L’Institut Rubió i Ors, anomenat la catedral del PSUC del Baix Llobregat, bullia en aquells anys. Molts alumnes eren del PCE, PCC o del PSAN. El professorat estava polaritzat, com la mateixa societat, s’hi feien assemblees i es convocaven vagues d’estudiants i participaven també a les assemblees d’obrers de les fàbriques locals com Can Dubler o les sedes. FEMINISTA

POLÍTICA Compromesa políticament,

des dels 24 anys. Fins a la creació del grup Nacionalistes d’Esquerra, milità al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Formà part del comitè executiu i va guiar la seva acció sempre des d’una perspectiva feminista. Lluità per la construcció dels Països Catalans des d’un moviment antiburgès popular i d’esquerres, que volia trencar amb inèrcies heretades i posar fi als privilegis dels homes dintre del partit (El 1978 el PSAN aprovà la creació d’un Front de Dones). El 1979 és cap de llista per BOI Lleida, a les eleccions al Congrés dels Diputats, però no va aconseguir cap escó. També es presentà, al lloc número sis, a la candidatura municipal del PSAN –LCR (Lliga Comunista Revolucionària) a l’Ajuntament de Sant Boi i més tard tancarà la llista del partit NE (Nacionalistes d’Esquerra) al Parlament de Catalunya. El naixement de la seva filla Heura (1980) fa que abandoni l’activitat política i es centra en l’activisme feminista i cultural. Abandona la militància, a partir del 1983, segons Tona Gusi, per la frustració dels pobres resultats en les eleccions i el desencís per la institucionalització del moviment.

Va ser una veu molt potent, EDITORA L’any 1973, amb Ramon Balasch, Gemma d’Armengol i Xavier Bru, reivindicant els drets femenins, en un moment funden Llibres del Mall, una col·lecció en què les dones no en tenien gaires de drets. poètica que va publicar obres d'autors Va dedicar la seva obra i la seva vida a la catalans com ara Miquel Martí i Pol i, en militància feminista, tant en el camp polític com especial, de nous joves autors. Dos anys cultural (creació al PEN Club Català del grup després del seu naixement va esdevenir una d’escriptores catalanes). Va donar veu a les editorial i passà a anomenar-se Edicions dones silenciades i construí una literatura feta per a dones. del Mall. Va publicar poesia i teatre fins al Era urgent restablir la història silenciada i revalorar l’obra de 1987. les dones: poetes, artistes, sobretot catalanes, així com canviar allò que és injust. Aprofundí el seu activisme a la Tradueix al català els seus Universitat Catalana d’Estiu de Prada on va organitzar una TRADUCTORA referents literaris femenins secció feminista (1979) que va coordinar fins a l’any 1985. La que són Anna Akhmàtova, Marina denúncia a l’opressió sexista va ser una constant a la seva Tsvetàieva, Renée Vivien, Marguerite vida, va fer bandera de la seva maternitat en solitari (Sal Yourcenar i Colette, entre d’altres. Oberta, 1982) i de la seva vida en parella amb Fina Tradueix per donar a conèixer i Birulés, trencant la idea patriarcal burgesa i visualitzant una divulgar autores que fins llavors alternativa als estereotips de la feminitat tradicional. eren pràcticament desconegudes. PROFESSORA

Abans d’acabar la carrera de filologia és contractada per fer classes de català a l’IES Rubió i Ors de Sant Boi de Llobregat (1972) i ja no va abandonar mai la docència. L’any 1980 marxa de Sant Boi i guanya l’oposició a ensenyament secundari de llengua i literatura catalana i fa classes a l’Institut Maragall de Barcelona fins a l’any 1981 quan es trasllada a l’Institut Joan Boscà. Va participar activament en la reivindicació per l’ensenyament de la llengua en diverses campanyes i va col·laborar en l’organització sectorial del professorat de Sant Boi, liderant la creació de l’Associació de Professors de Català el 1976, una plataforma que pretenia un ensenyament de la llengua alternatiu i innovador. Els alumnes la recorden combativa i entusiasta. La imatge de professora jove, apassionada i poc convencional, va seduir els estudiants de l’època.


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.