Issuu on Google+

4RATLLES

Activitats Bar Contes Diaris

N. 44

Butlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer

SALVADOR ESPRIU

Març - abril 201 3

Auca de Salvador Espriu (1913­1985). Poeta, prosista, crític i dramaturg quasi mític

1 . Obriu els ulls i llegiu l'auca de Salvador Espriu. 2. Va néixer a Santa Coloma de Exposicions Farners, molt lluny de Roma. 3. El seu pare era notari i ell un noi Fotografia gens ordinari, 4. que amb setze anys, en castellà, ja Guies «Israel» va publicar. 5. Viu a Arenys i a Barcelona i així va matant l'estona Jocs 6. Estudia història i dret i amb un grup fa un viatget Lectura 7. fins a Grècia, Palestina i Egipte. Com al·lucina! Música 8. L'antic món grec i jueu sempre més es farà seu. Novetats 9. Com fa seu en Rosselló, per amic i companyó. 1 0. «El doctor Rip» ens desvela que Ofimàtica sap fer bona novel·la. 11 . Amb «Laia», l'any trenta-dos, Préstec guanya molts admiradors. 1 2. I prossegueix l'odissea amb «Miratge a Citerea», Revistes 1 3. «Ariadna al laberint», «Letitzia», vés seguint... Suggeriments 1 4. Fins que amb la guerra com molts s'haurà d'empassar la pols. Tertúlies 1 5. Commogut pel que ara viu, va i «Antígona» ens escriu. Usuaris 1 6. Que té per tema la guerra que tot ho ensagna i esguerra. 1 7. Mes són anys de daltabaix i la Viatges guarda en un calaix. 1 8. Mil nou-cents quaranta-sis. Wi­fi Metafísic i precís, 1 9. en vers, treu de la pastera «Cementiri de Sinera». 20. on es revela poeta, digne d'una obra completa. 21 . I segueixen «Les cançons d' Ariadna» i altres mons. Contingut: 22. Com «Les hores», «Mrs. Death» i un autèntic do de pit, Auca de Salvador Espriu 23. que és «El caminant i el mur», un Antroponimia espriuana llibre ple de "glamour", 24. on trobem «Assaig de càntic en el temple». Que romàntic! Música i poeta 25. I les «Cançons de la roda»... que Pinzellades espriuanes Raimon posa de moda.

26. Poc després iran venint el «Final del laberint» 27. i aquell llibre, «Pell de brau», que el premi Nobel li escau, 28. pel que té de compromís amb la vida i el país. 29. Obsessionat per la Mort la seva obra arriba a port 30. amb el «Llibre de Sinera», on Arenys ja no és el que era. 31 . I encara «Setmana Santa», la Passió feta complanta. 32. No us estranyi si l'Espriu en les fotos mai no riu. 33. Mil nou-cents cinquanta-set; gent, traieu-vos el barret! 34. Perquè «La Primera història d'Esther» deixarà memòria. 35. És una faula punyent i un autèntic monument. 36. Per no dir una filigrana de la parla catalana. 37. «Ronda de mort a Sinera» és una obra de bandera, 38. un muntatge d'en Salvat, que amb l'Espriu han preparat 39. per fer conèixer el seu món; com també feia en Raimon. 40. Recordeu el genial relat d'"En Quim Federal"? 41 . I va escriure encara més: els «Aspectes» i demés. 42. «Les roques i el mar, el blau», «Una altra Fedra, si us plau»... 43. Com veieu, va ser l'Espriu un escriptor productiu. 44. Mil nou-cents setanta-dos rep un premi valuós. 45. I fins i tot a Tubinga admirats li diuen: "Vinga!" 46. El proposen pel Nobel però aviat ell se'n va al cel. 47. Va ser l'any vuitantacinc que la Mort li féu: "Ja et tinc!" 48. Resignat la va seguir, i aquí a l'auca posem fi. Joan Vilamala, 2004


Pàgina 2 ANTROPONIMIA ESPRIUANA. BREU APUNT Quan parlem d’antropònims* ens referim al nom propi d’una persona. Són antropònims els noms que designen pròpiament l'individu (prenoms ), els que n'indiquen la família (cognoms o llinatges ) i els que el designen per al·lusió a una circumstància extralegal (malnoms ). *enciclopèdia.cat A l’obra de Salvador Espriu - prosa, teatre i poesia - es constata una antroponímia tan diversa i a vegades curiosa, que és capaç de despertar l’interès de qualsevol lector mitjanament atent. Com explica Joan Cornudella Olivart “Salvador Espriu sempre reservà un interès particular als noms atorgant­ los un paper important, que anava més enllà de la senzilla designació”

Dins la seva creació literària podem trobar-nos amb la convivència de noms propis reals (Fèlix Parrissa, Nepomucè Garrigosa, ..), noms ficticis (Mossèn Silví Saperas, El Comte Trinitat Castellfollit, ..) noms reals usats a Arenys (com a norma general, però, tracta de no

fer coincidir els prenoms i cognoms reals dels personatges “sinerencs” amb el nom propi literari que els hi concedeix, Nani Valls, Senyora Martina, ..), noms etimològics hebreus –Bíblia -, (Tobies Comes, Sor Ephrem, ..)

Així mateix cal fer esment a la incorporació dels renoms populars a la literatura, emprant-los com a definidors de personatges (la Coixa Fita ­ impedida físicament­, en Quim Federal ­ federal de tota la vida ­ , L’Escombreta ­ dona petita i prima que es passava el dia escombrant ­, ..)

Un altre vessant és la reelaboració, i invenció, de noms o de llocs, utilitzant anagrames, pseudònims o transformacions (Sinera, Salom, Molas, Tianet, Tric­ Trac “Josep­Pepet que era Pòrtules “Nicolau Pòrtules”, ..)

un

pidolaire”,

Calau

És un lloc comú entre els investigadors que Tianet amaga la personalitat de nen malaltís saberut d’ Espriu quan era infant i adolescent; que Salom és el mateix autor de jove i home madur; El filòsof Molas també és possible que emmascari al mateix escriptor. Com diu Jaume Vidal Alcover “que és molt interessant

l’estudi de l’onomàstica en l’obra de S. Espriu, però això requereix paciència, estudi, ordre i concert. Perquè són tantes les incògnites que s’amaguen sota l’onomàstica espriuana, que per arribar­les a treure totes a la llum potser caldria arribar a saber tant com Salvador Espriu.”

Informació extreta de: Aspectes d’antroponímia a l’obra de Salvador Espriu. Maria-Pau CORNADÓ Noms propis en LL. Villalonga i S. Espriu: Puntualitzacions. Jaume VIDAL ALCOVER Intuïcions antroponímiques en l’obra teatral espriuana. Joan CORNUDELLA OLIVART Aproximació històrica al mite de Sinera. Agustí ESPRIU I MALAGELADA

POSANT MÚSICA AL POETA No es pot negar que la música ha fet arribar l’obra de Salvador Espriu al gran públic. La poesia d’ Espriu no hauria assolit la dimensió social que va obtenir a partir dels anys 60 sense les interpretacions de Raimon, Ovidi Montllor, Marina Rossell entre altres. La veu de Raimon va popularitzar molts del poemes d’Espriu (Cançons de la roda del temps, 1966), el mateix Espriu li va dedicar un dels seus textos més celebrats, Inici de càntic en el temple, amb l’encapçalament “Perquè Raimon el provi d’entonar” i sempre afirmava que Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai. POESIES DE SALVADOR ESPRIU MUSICADES Autor / Poemes musicats / Àlbum • Santi Arisa: La pell de brau III (Taverna de poetes –Columna Música, 1 997) • Jaume Arnella: Auca tràgica i mort del Plem (La raó al desig - Tram, 1 997) • Núria Batlle: Ramats d’estrelles, Les campanes (LP/ vinil . Ramats d’estrelles -Picap, 1 986) • Elies: Poema XLVI de La pell de brau (L’home, la rosa i el somni - BAT, 2002. Reeditat per PM Produccions, 2003) • Núria Feliu: Des del fons del mar, Nua sequedat de la terra, A la veu de la pluja,Vent de mar (EP/vinil Núria Feliu

canta Salvador Espriu -Hispavox, 1 968- i Els EP’s Originales de Núria Feliu – Hispavox, 1 996) • Celdoni Fonoll: *Els temes marcats com SG : disc petit de 2 o No convé que diguem el nom (LP/vinil He heretat l’esperança -Pu-put!, 1 978) cançons; EP : disc petit de 4 o, més rarament, oDiversos són els homes (LP/vinil Traginer de cançons -Belter, 1 982) 3 cançons; LP : disc de llarga durada només oVersos, enllà del camí (Doble LP/vinil Recital 1 000 -Promos, 1 984) troben, en principi en vinil. La resta de oPer a una suite algueresa, I i II (LP/vinil Nit de foc -Àudio-visuals de Sarrià, 1 985) es títols està disponible en CD, ja sigui perquè oHemeroskópeion (Enllà del temps -Àudio-visuals de Sarrià, 1 989) aquest sigui el seu format original, ja sigui oQuan et perdis (Per un petó -Discmedi, 1 998) perquè hagin estat objecte d'una reedició.


Pàgina 3 • La Fosca: Amb música ho escoltaries potser millor (Domini fosc - Swingmedia, 1 997) • Joan & José: El vent, La lluna –adaptacions força lliures de textos espriuans- (LP/ vinil Guanyarem) • Mikel Laboa: Assentiré de grat (1 4 –Elkar, 1 994) • Dolors Laffitte: Mediterrànies, Mar de Sinera, Homenatge a Pompeu Fabra (Estimats poetes. Cants de l’esperit -Picap, 1 995 • Maria Cinta: Ho voldria dir amb els meus llavis de vell (Diari transparent –Stress Music, 1 997) • Ovidi Montllor: o Assaig de càntic en el temple (A Alcoi –Edigsa, 1 974. Reedició en CD: PDI, i dins de l’Antologia de Dahiz, 2000) oFormes i Paraules, poemes de l’I al XL (Homenatge a Apel.les Fenosa, dins l’Antologia de Dahiz, 2000) • Guillermina Motta: Assaig de càntic en el temple (LP/vinil Guillermina show -Concèntric, 1 967- i Fent equilibris, vol. 1 CD -Columna Música, 2002) •Ramon Muntaner: Perquè un dia torni la cançó a Sinera (Cançó de carrer -Edigsa, 1 975. Reedició en CD: PDI); No convé que diguem el nom (SG/vinil -Edigsa, 1 974-; Cròniques – Movieplay, 1 977. Reedició en CD: Fonomusic) • Orquestra Plateria: Cançó de capvespre (Ballautors –PDI, 1 990) Nota: cantada amb la música de Raimon. • Raimon:

oCançó d’albada, Cançó de la mort a l’alba, Cançó de la plenitud del matí, Cançó del matí encalmat, Cançó de la mort resplendent, Cançó de la vinguda de la tarda, Cançó del pas de la tarda,“Cançó de capvespre, Cançó de la mort callada, Cançó del triomf de la nit, Per ser cantada en la meva nit, Just abans de laudes, Inici de càntic (LP/vinil Cançons de la roda del temps -Edigsa, 1 966-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000-, i Raimon-Espriu, poesía cantada –Picap, 2003) o Indesinenter (Per destruir aquell qui l’ha desert –Discophon, 1 970. Reedició en CD: Discmedi-, El recital de Madrid –Movieplay, 1 976. Reedició en CD: Fonomusic-, Recitals al Palau –Picap, 1 997-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000-, Raimon- Espriu, poesia cantada -Picap, 2003) oEl meu poble i jo (Campus de Bellaterra –Movieplay, 1 974. Reedició en CD: Fonomusic; Integral 2000, vol.6 –Picap, 2000, Raimon-Espriu, poesia cantada – Picap, 2003) oI beg your pardon (LP/vinil Quan l’aigua es queixa -RCA, 1 979-, Recitals al Palau –Picap, 1 997- Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000- i Raimon-Espriu, poesia cantada -Picap, 2003) oHe mirat aquesta terra (Recitals al Palau –Picap, 1 997-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000- i Raimon-Espriu, poesia cantada - Picap, 2003)ç oPotser arran de l’alba (LP/vinil Lliurament del cant -Movieplay, 1 977. Reedició en CD: Fonomusic-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000-, Raimon-Espriu, poesia cantada - Picap, 2003) oPetita cançó de la teva mort (EP/vinil -Edigsa, 1 967-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000- i Raimon-Espriu, poesia cantada -Picap, 2003) oNous cants de llibertat (LP/vinil Quan l’aigua es queixa -RCA, 1 979-, Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000- i Raimon-Espriu, poesia cantada - Picap, 2003) oPerò en la sequedat arrela el pi (Integral 2000, vol. 6 –Picap, 2000- i Raimon-Espriu, poesia cantada -Picap, 2003) oDiré del vell foc i de l’aigua (Raimon-Espriu, poesia cantada -Picap, 2003) • Xavier Ribalta:

o De vegades és necessari i forçós...(poema XLVI de La pell de brau) (LPs/vinil Onze cançons amb esperança -RCA, 1 974i A l’Olympia* -RCA, 1 975) oPerò tu te’n rius (poema XL de La pell de brau), Direm la veritat sense repòs (poema XL de La pell de brau) (LP/vinil Altes parets de somni-RCA,1 977- i Antologia de cants íntims – PDI, 1 998) • Marina Rossell:

o Si volíeu escoltar (LP/vinil Si volíeu escoltar -CBS, 1 977) o Un nou cant dels ocells (LP/vinil Cos meu, recorda -CBS, 1 982- i Gràcies -PDI, 1 994) o Barca del temps (LP/vinil Barca del temps - CBS, 1 985- i Gràcies -PDI, 1 994) • Lluís el Sifoner: La pell fa de tambor, 11 de setembre de 1 71 4 (LP/vinil Som -Valdisc) • Josep Tero: Poema XLVI de La pell de brau, dit com a introducció del tema Lavínia (LP/vinil Raval -Picap, 1 990) • Oriol Tramvia: oAriadna (Bèstia! –Edigsa, 1 976. Reedició en CD: PDI) Es tracta d’una versió força lliure de Fira, hores abans de Naxos. oMón espriu –adaptació lliure de I beg your pardon, barrejada amb versos d’altres poemes- (Quan tu no hi ets – Discmedi, 2004) • La Tresca i la Verdesca: Indesinenter (Fora son -Temps Record, 2004). Nota: cantada amb la música de Raimon. • Túrnez & Sesé: Llibre de Sinera XXXIII, La pell de brau XLIV, Final de laberint XVI, Final de laberint XXIX, Perquè un dia torni la cançó a Sinera, Cavatina, Potser cuinat amb un eco de Valle- Inclán (L’arbre de l’esperança -Picap, 2003) • Els Valldemossa: Petita cançó de la teva mort (LP/vinil Palma - Digitals, 1 990)

www.musicadepoetes.cat


PINZELLADES ESPRIUANES Poesia

La pell de brau Poema publicat el 1 960. Al·legoria crítica de l’Espanya de postguerra i la seva intransigència amb els diferents pobles de la península. Utilitza el mite de Sepharad (lloc d’origen dels sefardites) per referir-se a Espanya. Es tracta d’una de les obres més populars i citades de l’autor. El 201 2 fou utilitzat en un espot de l’Assemblea Nacional Catalana per C/Baldiri Aleu 6-8 promocionar la manifestació 08830 Sant Boi de Llobregat “Catalunya, nou estat d’Europa”. Telèfon 936 309 760 Cementiri de Sinera fonamental de la Fax 936 309 758 Obra poesia catalana del segle b.st.boillo.jrb@diba.cat XX. Escrit entre març de www.biblioteques-santboi.org 1 944 i maig de 1 945 i publicat per primer cop en edició clandestina per Joan Triadú el 1 946. Són 30 poemes curts amb reflexions sobre la mort, Déu, la solitud i el temps perdut enmig del seu naufragi personal i del país, produïts per la Guerra Civil.

Hivern:

Dilluns de 1 5:00 a 21 :00 h de dimarts a divendres de 9:00 a 21 :00 h Dissabtes 11 :00 a 1 9:00

Estiu (juliol i agost): dilluns a divendres de 1 4:00 a 21 :00 h Tancat: diumenges, festius, 24 i 31 de desembre

Novel·la

Laia Tercera novel·la escrita per l’autor, quan tenia 1 8 anys. El tret més important de la protagonista és el misteri, que plana al llarg de tota la història i que al final es converteix en desolació. Concisa, narrada en tercera persona, no sols explica la vida de la Laia, sinó que també presenta el mosaic de la vida en un poble mariner.

Narrativa breu

Aspectes Publicat l’any 1 934 per primera vegada, és potser el llibre menys conegut, malgrat el seu enorme interès. Obra clau en l’evolució de la seva narrativa, Són contes que, segons manifestava el mateix Espriu “constitueixen un pont entre Laia, la meva immediata obra anterior, i la vinent, Ariadna al laberint grotesc”.

Teatre

Primera història d’Esther Obra de teatre concebuda el 1 948. Representada en públic per primera vegada el 1 957, sota la direcció de Jordi Sarsanedas. Representa el testimoni d’una llengua viva i rica, va omplir el text de mots de diferents variants i nivells socials de la llengua catalana. Segons Arnau Pons, Espriu treu els titelles hebreus per tal de representar la greu situació a Catalunya després de 1 939 i la compara amb la del poble jueu després de ser deportat de l’esclavatge de Babilònia. Antígona Peça escrita el 1 939, poc després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, es va publicar el 1 955. És el mite clàssic que permet a Espriu dur a terme l’anàlisi de la lluita fratricida entre les dues Espanyes enfrontades per la Guerra Civil. L’obra es pot

interpretar des de diferents punts de vista, però l’autor intenta donar-nos les motivacions i les justificacions per les quals actua cada bàndol. I dins d’aquest context, una víctima innocent que només es regeix per l’amor: Antígona. Una altra Fedra, si us plau Darrera obra teatral escrita per l’autor, el 1 977. Es tracta d’una peça de circumstàncies i d’aquí que el títol sigui ja una queixa i una provocació: el cansament del tema ve reflectit per una altra, mentre que el si us plau evidencia que és una obra d’encàrrec i que es va insistir per tal que l’escrivís. Fou Núria Espert qui li demanà que li escrivís una obra per representar el personatge de Fedra. L’obra reprèn el mite clàssic de Fedra, que s’enamora del seu fillastre Hipòlit i aquest es nega a satisfer els seus desitjos. Fedra, molesta, el denuncia al seu marit i pare del noi que, ofuscat, el mata. Però després descobreix la realitat i se suïcida. Però Espriu refà el mite i es distancia del mite clàssic perquè en la seva versió no sabem el final ni d’ella ni d’Hipòlit. Per construir aquesta obra, va utilitzar la traducció al català d’una Fedra escrita per Llorenç Villalonga el 1 936, una obra de la joventut literària d’ambdós autors.

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat

Pl. Montserrat Roig, I (L'Olivera) Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 1 88 A/e: santboi@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya

Cursos de català per a persones adultes Si esteu interessats a fer un curs de català, podeu trucar del 2 al 5 d’abril, al telèfon 93 652 95 85. Us donarem dia i hora perquè vingueu a fer una prova de col•locació i us puguem recomanar el curs més adequat per a vosaltres. Els cursos comencen el 8 i el 9 d’abril. L’oferta de cursos de català és trimestral i les inscripcions són sempre al setembre, al desembre i al març/abril. Per a més informació: http://www.cpnl.cat/cursos-catala/


4RATLLES N. 44