Issuu on Google+

4RATLLES Núm. 51

maig­ juny 2014

Butlletí

TRICENTENARI (III). LA VIDA QÜOTIDIANA

La mort de Carles II l’any 1 700 provocà una guerra entre les dinasties dels Habsburg d’Àustria i els Borbons de França, que pugnaven pel domini d’Europa i del comerç internacional. Els catalans volien l’arxiduc Carles d’Àustria com a futur rei d’Espanya perquè garantia les lleis i institucions catalanes i defensaren aquesta decisió fins a les últimes conseqüències. La devastació de la guerra: crema de viles, setges, fam, mort i devastació i les carències de recursos humans i materials afectaren la societat civil. Apareixen les obligacions de participar a la milícia i de declarar els objectes de valor, es publiquen disposicions sobre distribució de queviures, i sobre la gestió de l’Hospital de la Santa Creu i apareixen © Guillem H. Pongiluppi fraus, com la circulació de moneda falsa. La vida no s’aturà ni al camp ni a les ciutats en causes judicials, ara són una mostra dels mentre durà el conflicte, llevat dels moments més valors socials i morals de l’època. La devoció religiosa estava molt arrelada difícils. El país, a les darreries del en la població, tanmateix no impedia la segle XVII, havia encetat una etapa circulació de comèdies satíriques, de prosperitat econòmica que es romanços o poesies eròtiques que percebia en el progrés agrícola i el posaven de manifest el vessant més frívol dinamisme comercial. L’establiment Font: Arxiu Aisa de la societat. de la cort de l’arxiduc Carles a Catalunya entre 1 705 i 1 71 3 esperonà, de forma notable, la producció i renovació artística, musical El català era la llengua més i literària de caràcter erudit. En l’àmbit popular utilitzada com constaten els proliferà l’aparició de villancets i cançons de caire documents de l’esfera privada o de la literatura popular; en canvi, la creació polític i propagandístic. La documentació notarial que es conserva mostra musical, literària o política més culta es feia en que l’activitat diària generava divergències entre castellà. El llatí s’emprava per a textos acadèmics, estaments, gremis o famílies que sovint derivaven eclesiàstics o jurídics.

ARRIBEN NOTICÍES...

L’inici de la guerra intensificà la producció de fulls periòdics de notícies. Aquests impresos eren principalment traduccions de gasetes estrangeres que arribaven d’arreu i donaven notícia de l’evolució del conflicte, informaven de la situació de les tropes, explicaven els setges i donaven instruccions als ciutadans. Contingut: Tenien poques pàgines, una tipografia menuda i Vida qüotidiana en general no contenien imatges. Un dels Sanitat i religió impressors més destacats d’aquest gènere a Barcelona fou Rafael Figueró, a qui l’arxiduc Lleis Carles atorgà el privilegi d’impressor reial l’any 1 706. Activitats de l'any Fonts: Biblioteca Nacional de Catalunya; Tricentenari BCN


Pàgina 2

LA B ARCELONA DEL 1 700. VIDA QÜOTIDIANA I OCI .

Barcelona, el 1 700, era una petita ciutat emmurallada de 38.000 habitants, i unes persones que només apareixen als inventaris d'objectes i escriptures de compravenda: els esclaus. La casa típica de Barcelona, entre mitgeres, amb pati al darrere, pou i secreta (la comuna), era estreta, tenia una planta baixa amb taller o comerç, cuina i menjador, i un o dos pisos comunicats per una escala de cargol, amb una galeria descoberta en el superior i balcons coberts per gelosies o tendals de franges blaves i blanques. Així eren prop del 85% de les vivendes de la ciutat.

A les adrogueries s’hi venien el menjar i també les drogues, és adir, productes de neteja, cola... I a més dues coses que estaven molt de moda al segle XVIII: tabac i petards. Molts aliments exòtics que ara només trobem en llocs especialitzats eren ben normals a la botiga del barri. A la ciutat arribaven productes de tot el món i el nivell de vida no va deixar de millorar al llarg del segle XVII: cada vegada més persones tenien accés a més béns. Una altra característica local era el gust per la roba de colors, que deixava enrere la moda del negre, el vestit a l'espanyola. Els homes estaven organitzats en gremis segons l’àmbit en que treballaven. Eren molt importants perquè regulaven les condicions de treball (decidien els preus, Hi havia una mica de tot: botigues, tallers, hostals, repartien la feina, n’asseguraven la qualitat..), ajudaven petites indústries i també camps cultivats. Els carrers els seus membres i tenien molt de pes a la ciutat. més importants estaven empedrats, però d’altres eren Aquests van ser claus en la defensa de Barcelona durant la Guerra de Successió. de terra. Les dones compartien la feina Com que estava ben amb el marit però si ell moria comunicada, ja era habitual podien passar gana perquè trobar-hi estrangers els quals, normalment no les reconeixien normalment, hi venien a fer com a professionals. negocis. La gran colònia La feina ocupava sis dies de la estrangera (gairebé el 20% setmana: des de les cinc del dels barcelonins eren d'origen matí fins a nou del vespre. Però no només hi havia francès: i si en algun moment hi va haver brots xenòfobs, un cop expulsats els jueus i els musulmans, espai per a l' OCI (la dansa, la música, jocs en espais va ser contra els gavatxos) s'integrava amb rapidesa i públics, el teatre o els jardins dits “de recreo”) en les festes de precepte. També hi havia àpats calents als catalanitzava els cognoms. hostals, vi i aiguardent a les tavernes i jocs (trucs, una No hi havia escoles públiques. Els rics estudiaven a mena de minigolf, pilota, amb raquetes i puntuació casa i els altres, no tots, a l’escola d’un mestre. Els similar a la del tennis, billar, daus i cartes) als triquets, objectius per als nens eren: llegir, escriure i comptar; per un espai entre el casino i el poliesportiu de barri. les nenes: llegir, escriure i cosir. Els notaris, prenien el pols a l'activitat diària de la ciutat A Barcelona hi havia professionals de tota mena: de sencera, amb la ploma i el tinter a punt per aixecar acta pagesos a pescadors, passant per especialistes com minuciosament de tot allò que els seus conciutadans barreters d’agulla, armers, passamaners, pentiners, estiguessin disposats a fer, entre el naixement i la mort. boters, candelers de sèu, flassaders, beiners, corders Des de donar fe d'un miracle fins a de viola... A la zona del Born s’hi practicaven 35 oficis inventariar les possessions d'un diferents. mort. Els barcelonins del 1 700 tenien una alimentació variada però austera, en què el rei de les proteïnes era el porc i la sopa de fideus el plat més comú. Grans llaminers, els dolços més comuns eren els melindros, torrons i neules, Fragment de la pintura anònima del Bornet, del principi de segle XVIII. L'obra pertanyent les aigües garrapinyades (granissats, amb gel del al Museu d'Història de Barcelona, reflecteix la Montseny) i la xocolata. Si alguna dependència tenien intensa activitat comercial i social d'aquesta àrea central de la Barcelona antiga, l'actual era pel vi i el sucre, sense comptar el «nou vici» de passeig del Born fumar.


LA VIDA DURANT EL SETGE

Pàgina 3

Durant el setge del 1 71 3-1 71 4, i sobretot en els últims mesos, la Barcelona festiva, musical i lúdica va esdevenir una ciutat durament castigada i, per força, atemorida, fet que hi va propiciar una religiositat extrema. S'hi van suprimir les festes, els jocs als triquets i el color en els vestits, mentre que, en un clima de por, les pregàries col•lectives van proliferar.

D'altra banda, des del 23 de maig del 1 71 4, data de l'inici del bombardeig des de Caputxins, l'atac a la ciutat va afectar de manera greu tots els habitants i totes les cases. De fet, era impossible que ni un sol edifici no quedés tocat i malmès, amb menor o major mesura, per les més de 30.000 bales i bombes que van massacrar Barcelona. A més, la defensa contra l'atac directe de l'enemic obligava a lluitar de nit, mentre que, tornada la llum del dia, dones, nens i clergues ajudaven a fortificar la gran "cortadura", o defensa feta darrere de la muralla de llevant. Havia desaparegut, doncs, una bona part de la vida quotidiana normal. Mentre, l'atac ferotge a la ciutat havia originat una altra vida quotidiana, del tot dramàtica. Una part de la quotidianitat prebèl•lica, però, maldava per mantenir-se com abans del setge. Encara que amb menor intensitat, durant el setge els notaris van continuar redactant capítols matrimonials, testaments, inventaris, fes de vida o actes de possessió. Moltes de les activitats socials, i els seus acompanyaments notarials, no es van interrompre ni tan sols durant el mes anterior a l'11 de setembre del 1 71 4, el més terrible. Uns quaranta notaris van redactar actes notarials de diversa mena en aquells dies espantosos, i hi van participar les persones implicades com a clients, els escrivents i els testimonis. El 4 de setembre del 1 71 4, sota un intens foc enemic, un notari barceloní, jugant-se la vida, va fer dues actes de possessió de cases: una al matí, a la riera d'en Prim, davant d'un baluard de la muralla del Raval; i l'altra a la tarda, a Montjuïc, a prop de l'ermita de Sant Bertran.

S ANITAT

Fonts : Albert Garcia Espuche, Sàpiens, El Periódico de Catalunya,

Durant el segle XVIII, la medicina va començar a ser considerada com una tècnica general de salut i no només com un art dedicat a la curació individual de les malalties. Això s’explica pel fet que el principal nucli d’interès dels metges va tendir a ser desplaçat des del cas clínic més o menys extraordinari al benestar del conjunt de la societat.

l’Hospital s’han convertit en la seu de Les principals causes de mort (a part de la Biblioteca de Catalunya. les guerres) foren les malalties, com la A la Nau de Tramuntana, hi havia pesta. Moltes d’aquestes malalties l’antiga infermeria que, durant el setge arribaven per mar, ja que els ports de Barcelona era permanentment (sobretot els de la Mediterrània oriental) plena. Un de cada quatre usuaris de eren grans focus d’infeccions. La l’Hospital durant aquells anys era mortalitat era molt elevada quan es militar. produïa una epidèmia i els governs de Imatge de l'any 1 91 9 L’exercici la medicina a la Catalunya l’època establien mesures contundents per prevenir- d’inicis del segle XVIII de era una activitat prestigiosa i ne la propagació. un bon negoci. Metges, cirurgians i apotecaris eren Els centres sanitaris d’assistència pública eren de titularitat municipal o eclesiàstica, va destacar uns professionals interessats pels debats científics l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els ferits més avançats i formaven part de l’oligarquia política durant el setge de Barcelona s’havien de guarir en de pobles i ciutats. Però l’estil innovador dels metges aquest centre, a l’actual barri del Raval. Aixecat a la barcelonins de l’època quedà estroncat per l’entrada primeria del segle XV, a l’època era el principal centre a la ciutat de les tropes de Felip V i la Guerra de sanitari de la ciutat. Actualment les dependències de Successió. SGLÉSIA I RELIGIÓ L’església proveïa de normes que abraçaven molts aspectes de la vida social i espiritual de la població i en vigilava l’aplicació. La divulgació d’idees o de textos contraris a la fe catòlica era rigorosament condemnada. Però la pràctica de la doctrina cristiana coexistia amb les creences populars, basades en el coneixement tradicional de la natura, els costums i l’astrologia. Un clar exemple en són els pronòstics, en els quals també traspuntava la guerra com a tema d’actualitat.

E


LLEIS

C/Baldiri Aleu, 6-8

08830 Sant Boi de Llobregat

Telèfon 936 309 760 Fax 936 309 758

b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org

Catalunya tenia un ordenament jurídic i constitucional propi basat en un corpus d’origen feudal, però modern i democràtic per al seu temps.

Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. Legislativament una “Constitució” es diferenciava d'un “Capítol de cort” i d'un “Acte de cort” pel fet d'aparèixer com a iniciativa del comte, però que no podia entrar en vigor legal sense l'aprovació de les Corts Generals del Principat de Catalunya, fet sense precedents a Europa. Com a dret paccionat, les constitucions eren les normes legislatives de major rang i només podien ser revocades per les mateixes Corts Generals del Principat de Catalunya; les constitucions podien modificar fins i tot Usatges de Barcelona i Privilegis encara que aquests darrers haguessin estat declarats irrevocables anteriorment; així mateix no podien ésser contradites per decrets o sentències reials, les quals eren legislativament de rang inferior a les Constitucions catalanes. Foren abolides per Felip V el 1 71 4 mitjançant els Decrets de Nova Planta i el sistema pactista desmantellat; a partir d'aleshores la legislació i el dret foren creats a través de Reials ordres i Reials decrets emanats de la voluntat del rei, pràctiques pròpies del cesarisme reial i de l'absolutisme polític borbònic, que fou vigent fins a l'establiment del regnat constitucional d'Isabel II (1 833). El Decret de Nova Planta conté reformes gairebé exclusivament del sistema judicial, deixant intacte el Dret Civil, de les Constitucions Catalanes

Hivern:

Dilluns, de 1 5 a 21 h De dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d'11 a 1 9 h

Estiu (juliol i agost):

De dilluns a dijous de 1 4 a 21 h , divendres de 9 a

1 6 h.

Setmana Santa i Nadal :

Consulteu a la biblioteca, web o xarxes socials.

Tancat: diumenges i festius.

El Tribunal de Contrafaccions, organisme de representació paritària del rei i els braços, era l'encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials. Es tractava d'una mena de Tribunal Constitucional que permetia preservar l'ordenament jurídic del territori amb la coparticipació de les institucions del Principat i els oficials reials.

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat

Pl. Montserrat Roig, I (L'Olivera) Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 1 88 A/e: santboi@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya Corrector gramatical de Softcatalà

Us volem presentar el corrector gramatical de Softcatalà, LanguageTool, que conté més de 1 .700 regles per detectar errors ortogràfics, gramaticals, tipogràfics, i fer recomanacions d'estil. Es pot utilitzar via web o integrant-lo amb eines com el navegador Firefox o el paquet ofimàtic LibreOffice. Tot i que és l'eina de revisió automàtica més completa que s'ha fet fins ara per a la nostra llengua, els resultats s'han d'entendre com a recomanacions i requereixen sempre una supervisió experta. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per accedir-hi: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Corrector_gramatical_en_catal%C3%A0_LanguageToo l

Diccionari de sinònims

Softcatalà també ha presentat el diccionari de sinònims lliure OpenThesaurus. Es tracta d'un diccionari de sinònims que es pot consultar via web o bé integrat dins del paquet ofimàtic lliure LibreOffice. Hi podeu accedir des de l’adreça: http://openthesaurus.softcatala.org/


4RATLLES N. 51