Page 1

4RATLLES Núm. 50

mar ­ abr 2014

Butlletí

TDones RICENTENARI (II). PERSONES I PERSONATGES del 1 71 4

Les dones han estat les grans absents del relat de la guerra encara que hi van tenir un paper molt actiu. Van participar guarint ferits, treballant als tallers i obradors dels homes absents, portant la terra, tenint cura de la família quan els béns eren escassos i mantenint l’economia productiva. Algunes també acompanyant les tropes, participant activament en la lluita armada o practicant l’espionatge i infiltrant-se en les files enemigues. En els successius setges que va patir Barcelona, les dones van protagonitzar més d’una revolta. La primera va ser el 1 4 d’octubre del 1 705, quan es va saber que el virrei Velasco volia executar presos austriacistes i emportar-se’n d’altres en la seva retirada de la ciutat. Les cròniques expliquen que l’avalot va ser promogut bàsicament per dones. Entre els presos, hi tenien fills, marits, germans i amics. Però l’episodi més significatiu va ser una vertadera revolta pensada i executada per les dones quan, sis mesos més tard, exèrcits borbònics i aliats van lliurar la batalla de Montjuïc. El 1 3 d’abril del 1 706 Felip V va atacar Montjuïc i hi va haver forts combats a Santa Madrona. Montjuïc es podia perdre, les dones es van mobilitzar. Amb pistoles i objectes de fusta i de metall, es van dirigir primer a la plaça de Sant Jaume a demanar que s’alcessin les banderes de Sant Jordi i Santa Eulàlia. Després, acompanyades per unitats de la Coronela, l’exèrcit popular de la ciutat, van anar a Montjuïc a ajudar l’Exèrcit aliat. Van sortir pel portal de Sant Antoni i van marxar contra els batallons francoespanyols que pujaven a la muntanya. A la batalla, van guarir ferits, van animar els soldats aliats, els van portar menjar i beure i van lluitar. D’una manera insòlita, les dones van frenar l’atac borbònic. A la Biblioteca de Catalunya es conserva un text anònim que narra el paper de les dones en la revolta de Montjuïc: Proesas que las barcelonesas donas han ostentat en este siti del any 1706. Ressalta la fortalesa de les barcelonines. El text explica que portaven draps i venes, i quan trobaven un ferit, el socorrien. L’autor anònim explica que escriu l’opuscle perquè la valentia d’aquestes dones no quedi en silenci: “Essent, com son memorables/ no es just quel Mon las ignoria”.

El complicat futur de les vídues

En la postguerra, les dones, van tornar a les seves feines de criades o majordomes, a fer de bugaderes, planxadores i cosidores. Algunes, l’endemà de la capitulació, van anar als tallers i comerços dels marits morts per reprendre l’activitat d’una ciutat vençuda. Vídues i fills obrien botigues i obradors. El seu futur era negre. El negoci podia anar bé però la situació legal no hi ajudava. Un cop mort el marit, en el cas que Contingut: s’hagués estipulat en el pacte de matrimoni o el difunt ho hagués deixat indicat, la Dones del 1 71 4 dona tenia dret al retorn del dot i l’escreix, o bé podia passar a ser tenutària. En aquest cas, tenia dret a l’usdefruit i l’administració dels béns fins que els fills fossin Personatges grans. Si la dona no era tenutària com era habitual, es convertia en criada del seu fill, l’hereu. En cas de portar el taller, s’havien d’enfrontar a una mentalitat contrària Josep Moragues a l’acceptació d’una dona com a mestressa. O es tornaven a casar (i llavors perdien el dret a l’usdefruit dels béns del primer marit) o havien de viure en la pobresa. Per Activitats de l'any tot plegat, la situació de viduïtat no durava gaire: es buscava un marit ràpidament.


Pàgina 2 L’emperadriu Elisabet

Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel casada amb l’arxiduc Carles a l’església de Santa Maria del Mar, va assumir el paper de lloctinent quan el marit va marxar cap a Viena. Quan va deixar la ciutat, el 1 9 de març del 1 71 3, en una evacuació acordada per les potències implicades en la guerra, es va dir que havia estat segrestada per assegurar l’ajuda de l’arxiduc, però això no ha estat mai provat. Abans de deixar el moll de Barcelona, l’emperadriu va assegurar que defensaria els drets dels catalans en escenaris internacionals.

Dones al combat

La confident de l’arxiduc

Maria Josepa Pignatelli i d’Aymerich, casada amb Miquel Joan de Liechenstein, comte d’Althann, es va exiliar a Viena, on es va convertir en una de les protegides de l’arxiduc Carles, nomenat emperador. El seu palau de La Favorita es va convertir en un dels cenacles de l’alta cultura a Viena. Ella era una de les poques persones que veia diàriament l’arxiduc, cosa que va generar tot tipus de rumors. Un poder que va utilitzar per ajudar un gran nombre d’exiliats catalans.

L’espia

Marianna de Copons, gran seductora i hàbil espia, va salvar més de tres-cents homes quan va filtrar informació sobre l’atac previst per les tropes filipistes per encerclar Mataró. Aristòcrata de Barcelona, durant el setge es va estar a Alella, va fer creure als cercles de poder de l’Exèrcit borbònic que estava de la seva part. Seduïa els oficials i passava la informació obtinguda als austriacistes. Entre les seves conquestes, hi hagué la del coronel Le Querchois, un important comandant de la Guàrdia Valona, una unitat d’elit de les tropes de Felip V. Va ser ell qui li va donar la informació sobre l’atac sorpresa a Mataró.

En una de les batalles fetes al voltant de la ciutat per socórrer els assetjats, el 1 2 d’octubre del 1 71 3, entre els morts es van trobar cinc dones. Anaven vestides d’home, amb les armes buides a les mans i una daga a la boca. En els darrers mesos del setge i ens els darrers dies, abans que l’11 de setembre caigués la ciutat, va lluitar tothom. No solament dones, també vells i nens, fent tasques auxiliars com carregar fusells o portant menjar als llocs més arriscats. Hi havia dones que, exposant-se al perill, resseguien diàriament la muralla revisant l’estat de les bretxes i avisant si veien alguna cosa estranya. Davant la seva fortalesa i la necessitat d’aquesta funció, el Govern va decidir que rebrien una paga. Moltes dones van aconseguir entrar i sortir de la ciutat per portar menjar i béns. No cal dir que, a les morts per bombes caigudes i per malalties derivades de la mala alimentació i d’unes condicions sanitàries inexistents, en el cas de les dones cal sumar-hi les infeccions durant el part i la criança.

Font del text: Sàpiens, núm. 1 38. Gener 201 4. Cristina Masanés (text), Eva Serra (assessorament) www.sapiens.cat/ca/notices/201 4/01 /dones-de-bandera-amb-nom-i-cognoms-401 8.php

Per saber-ne més: Gabancho, Patricia. Les dones del 1714

Altres personatges significatius...

Rafael Casanova, un heroi escapolit de la repressió borbònica

Rafael Casanova i Comes va néixer a Moià al 1 660, en una família de llinatge i bona posició econòmica gràcies a l’explotació agrícola i al comerç del gra i de la llana. Es va doctorar en dret i va exercir com a jurista abans d’exercir en càrrecs públics. Va ser el darrer conseller en cap del Consell de Cent de Barcelona. Com a primera autoritat de Barcelona, assumí el rol de coronel de la milícia ciutadana, la Coronela, organitzada en batallons a partir dels gremis d’oficis de la ciutat. Va ser ferit a l’atac final de les forces borbòniques de Felip V i va exercir fins a l’últim moment com a primera autoritat de Antoni de Villarroel, un empresonat Barcelona, al capdavant de la defensa i la Va néixer a Barcelona el 1 656. Fill d’un militar gallec resistència en l’episodi final del setge que va benestant, va seguir les passes del seu derivar en la pèrdua de les llibertats nacionals pare i va ingressar a l’exèrcit. Va viure els de Catalunya . dos conflictes bèl·lics que van assetjar Després de fer-se passar per mort per evitar Barcelona de manera consecutiva entre les represàlies dels vencedors de la guerra, finals del segle XVII i principis del XVIII: la va viure tres dècades més, exercint Guerra dels Nou Anys i la Guerra de d’advocat. Va morir el 1 743 a Sant Boi de Successió. Llobregat. Entre un setge i l’altre, el 1 709 Villarroel va estar implicat


Pàgina 3 en la conjura del duc d’Orleans contra Felip V, que va acabar amb el desterrament del primer. Sense que la història hagi aclarit del tot si va ser forçat o voluntari, es va exiliar a Galícia. Finalment, es va acabar posant al servei de les forces de Carles III, que el va nomenar tinent mariscal, l’equivalent del grau de tinent general borbònic a l’exèrcit austriacista. Així Villarroel inicià la trajectòria que el va dur fins el setge de l’11 de setembre del 1 71 4 com a comandant suprem de les forces catalanes, organitzant la defensa de Barcelona. Tot i haver dimitit dies abans per les discrepàncies amb Casanova i la resta de consellers de Barcelona, Villarroel va estar al peu del canó fins que Barcelona va caure. I fou ell qui ordenà la capitulació per aturar la sagnia de morts, la devastació i els saquejos que assotaven la ciutat. Malgrat que el bàndol borbònic s’havia compromès a no prendre represàlies contra els catalans, els vint-i-cinc caps militars de la defensa de Barcelona i Villarroel van ser empresonats. Després d’una breu estada al castell d’Alacant, el van tancar al de la Corunya, en una cel·la que les onades del mar inundaven, fet que va provocar que patís una paràlisi absoluta a les cames. Les seves condicions de vida van ser paupèrrimes fins a la seva mort el 1 726.

Francesc de Castellví, un cronista

Va néixer el 1 682 a Montblanc. De família de llinatge nobiliari, va heretar la Baronia de Rocafort de Queralt. Des de ben jove mostrà una vocació militar que el va dur a allistar-se a l’exèrcit. Durant el setge de 1 71 4 va comandar la 7a companyia del II batalló de la Coronela de Barcelona. Acabada la guerra fou sotmès a un règim de llibertat vigilada i li foren confiscades totes les rendes i els béns familiars. Detingut i empresonat pel seu suport als carrasclets, el 1 71 8 es va refugiar al monestir de Vallbona de les Monges on va començar una recapitulació d’informació sobre la guerra. Alliberat el 1 720 i totalment arruïnat, es va acollir a la protecció de l’emperador austríac. Va marxar a Viena el 1 726 i allà formà part activa del col·lectiu d’expatriats catalans; anys més tard va ser un dels membres fundadors de Nova Barcelona, l’assentament d’exiliats austriacistes que, entre 1 735 i 1 738, es va establir a la regió sèrbia de Voivodina.

Pere Joan Barceló (Carrasclet), resistent més enllà de 1 71 4

Capçanes (el Priorat) 1 682, d’orígens humils, va ser fuseller de muntanya i assolí el grau de capità. El malnom li prové del negoci familiar, d’elaboració de carbó d’alzina, o carrasca, motiu pel qual ben aviat fou conegut com a Carrasclet o Carrasquet. Amnistiat després de la caiguda de Barcelona, va ser detingut novament un mes més tard. Fugí de la presó i organitzà la guerrilla resistent al sud de Catalunya. És un dels personatges més importants del segle XVIII. Involucrat en les principals guerres que van assolar Europa durant la primera meitat de segle, esdevení un dels principals malsons dels borbons. A Capçanes hi ha el Monument al Carrasclet, de Francesc Carulla, on cada 11 de setembre el Priorat li ret homenatge. La Ruta del Carrasclet transcorre per camins de ferradura de la Serra de Llaberia, paisatge que Barceló coneixia com si fos el palmell de la seva mà.

Josep Moragues: símbol de resistència i dignitat.

Font del text:

tricentenari.bcn.cat/ca/apartat-historic/que-eraque/qui-es-qui

La figura del general Josep Moragues és recordada com un dels més importants defensors de la causa catalana a la Guerra de successió. Va néixer el 1 669 a Sant Hilari de Sacalm. Home d'acció, als 25 anys ja lluità contra la invasió borbònica de Catalunya durant la Guerra dels nou anys (1 688-1 697) enquadrat en una companyia de miquelets. L'any 1 705 ja comandava les tropes vigatanes que derrotaren els destacaments borbònics. El 1 707 fou ascendit a General fent-se càrrec de la defensa de la frontera nord de Catalunya, i coordinant la resistència contra les incursions franceses en territori català. Un cop el país fou ocupat després del tractat d'Utrech, es dedicà en cos i ànima a la guerra de guerrilles assaltant els combois que duien queviures a les tropes felipistes que assetjaven Barcelona. Per aquest motiu fou conegut com "El diable de les Guilleries" Després de la rendició heroica de Barcelona l'11 de setembre de 1 71 4, Moragues no es va sotmetre i continuà lluitant fins que finalment fou detingut el 22 de març de 1 71 5 torturat i condemnat a mort. Li van esquarterar el cos i el seu cap fou posat com a escarni, en una gàbia de ferro penjada al Portal de Mar. Malgrat les peticions de la seva vídua de retirar-lo, el cap hi restà "exposat" durant 1 2 anys.


Música i poesia

L'any 1 977 Ramon Muntaner publicà dins del seu disc Cròniques, la cançó Decapitació XII on adaptà uns versos de Pere Quart i d'Àngel Guimerà, explicat-ne la història..

C/Baldiri Aleu, 6-8

08830 Sant Boi de Llobregat

Telèfon 936 309 760 Fax 936 309 758

Josep Moragues i Mas, guerriller català, fill de la Garrotxa, lluità ardidament contra les tropes franco-espanyoles de Felip V que venien a arrabassar-nos les llibertats. Finalment, vençut el 1 71 3, després d'un intent de fugida cap a Mallorca amb altres companys, és pres i dut a judici. Josep Moragues és considerat culpable del delicte d'alta traició i, per tant, condemnat a mort. La decissió del tribunal és que mori a garrot. L'endemà de la sentència, junt amb dos companys més, és mort a garrot, descalç i amb camisa de penintent, refusant-li tot honor. Després de l'execució fou esquarterat i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro al davant de la Diputació del General de Barcelona, per a escarment de patriotes. Els precs de la seva muller, perquè la gàbia fos retirada i el crani restituit al seu cos, no foren atesos fins dotze anys després de l'execució. Dos-cents dinou anys després, molts catalans

celebraven ambs satisfacció la instauració de l'Estatut d'Autonomia de 1 932 que, com el cap d'En Moragues, havia estat mutilat també per les Corts de la Republica Espanyola. ...i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro per a escarment de patriotes... Viatger, vingas d'on vingas, si tens lo cor honrat, flecta els genolls i prega con fill davant lo cap del pros Joseph Moragues, lo nostre general. Mort esclava! Ocell engabiat en gàbia secular. Ocell nostrat. Orb, eixalat, vermell de sagn i de vergonya. No serem pas relapses! L'atàvic escarment Monument al General Moragues, Sant Hilari Sacalm ens ervarà tostemps. flickr.com/photos/angela_llop Ocell refet, canta, cínic, avui la llibertat decapitada.

b.st.boillo.jrb@diba.cat A finals de gener, prenent com a referència la seva figura, i dins de les celebracions www.biblioteques-santboi.org del Tricentenari de la caiguda de Barcelona, el Tradicionàrius, el BarnaSants,i l'Auditori van unir esforços per fer possible l'espectacle General Moragues: homenatge, un recital centrat en cançons de lluita i resistència dels últims 300 anys, en el que van prendre part diverses generacions de músics. Algunes de les cançons de l’espectacle les podeu trobar a la biblioteca.

Hivern:

Dilluns, de 1 5 a 21 h De dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d'11 a 1 9 h A la biblioteca trobareu també discos dels artistes que hi van participar al mateix, ara: Pau Alabajos, Miquel Gil, Feliu Ventura, Mesclat, Cesk Freixas, Maria del De dilluns a dijous de 1 4 a com Mar Bonet..)

Estiu (juliol i agost):

21 h , divendres de 9 a

1 6 h.

Setmana Santa i Nadal :

Enllaços d'interès:

Auca de Josep Moragues http://www.auques.cat/tot.php?auca=moragues El General Moragues, l'heroi oblidat. http://www.youtube.com/watch?v=EDZGsrgHNNQ Dossier del concert d'homenatge

Consulteu a la biblioteca, web o xarxes socials.

http://www.tradicionarius.cat/ca_ES/download/f8230386c670531 a9641 387224381 a85/Dossier_concert_General_Moragues.pdf Decapitació XII de Ramon Muntaner http://open.spotify.com/track/1 MCly911 EkXeaelJ8D7zgf

Tancat: diumenges i

Pl. Montserrat Roig, I (L'Olivera) Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 1 88 A/e: santboi@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya Gràcies a les plataformes Parla.cat (www.parla.cat) i Aula Mestra (s’hi pot accedir des del mateix portal del Parla.cat) podreu aprendre català pel vostre compte. Amb el Parla.cat podeu fer cursos per lliure, que són gratuïts, o bé cursos tutoritzats. En aquest cas, heu d’abonar l’import de la matrícula. Ara bé, si el que voleu és fer cursos presencials, poseu-vos en contacte amb el Servei Local de Català i us n’informarem. Tenim una oferta molt variada de cursos i de tallers complementaris (gramàtica, ortografia, conversa, redacció de textos, etc.).

festius.

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat


4RATLLES N.50  

Dedicat al Tricentenari (2a part). Persones i personatges

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you