Page 1

Entrevista de Joan Vergés Barris, en ocasió dels Jocs Florals: —Però llavors, senyor Maragall, quina poesia defensa? —La poesia pura, la poesia viva...

Exposició

— Què és la poesia viva? —És la materialització verbal d'efusions inefables, espontànies, directes, autèntiques. —Materialització verbal sense retòrica? Com és possible? —Materialització verbal amb la mínima quantitat de retòrica possible. La retòrica justa per a fer-se entendre, res més. Aquesta és la poesia viva. L'important és que el batec inefable que pretén suscitar el poeta, el trèmolo d'inefabilitat, no quedi ofegat per l'exercici verbal, fatalment preciosista, deliberat, glaçat... [...] —Potser la poesia és una fugida, una evasió de la pesada, horrible tensió de la vida... —Oh, no senyor! La vida és una cosa molt important i, en tot cas, absolutament plausible. Pensi! És l'única cosa que tenim, l'única cosa que hem tingut i que probablement tindrem. Adoptar davant la vida una posició intel—lectual de menyspreu o de negligència és un error espantós, una pura follia. —Tota la poesia que es fa avui és contra la vida... —No vol pas dir amb això que, el monopoli de la bona poesia, l'hagin tingut els suïcides hipotètics. Els errors d'apreciació sobre una cosa tan important com és la vida —l'única cosa, en definitiva, decisiva— no poden pas ésser pretextos de poesia. Però potser ens desviem...

El Poeta extasiat

HORARI Dilluns, dimecres i divendres de 15 a 21h. Dimarts i dijous de 9 a 15 h Dissabte de 9 a 14 h Tel. 973 360666 Propera E-mail biblioseu@aj-laseu.cat

Any Joan Maragall 2010-2011

sessió

Del 29 de setembre al 16 d’octubre de 2011


Biografia Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, és també autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D'esperit romàntic i partícep del moviment modernista, la seva teoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols té una

Joan Maragall a la: Biblioteca  Antologia poètica. 849 MARAGALL  El cel ben serè. PIR I P MAR

significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com

 Elogi de la paraula i altres assaigs. 849 N MAR

a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d'influir-

 Enllà. P MARAGALL

hi. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com

 Obra poètica. P MARAGALL

Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda

 Obres completes. 849 N MAR

a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de

 Poesia. 849 P MAR

Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la

 Poesies. I P MAR

Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel·lectuals,

 Visions i cants. P MARAGALL

reacciona amb els articles Ah, Barcelona..., La ciutat del perdó i

 MARAGALL, G. Joan Maragall: esbós biogràfic.

L'església cremada, insistint en la part de responsabilitat que pertoca a

B MARAGALL

la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Joan Maragall. CD 6 MARAGALL

Extret de: www.escriptors.cat

Xarxa •

ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall_i_Gorina

www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec...

Flor Natural als Jocs Florals de Badalona (1881):

www.joanmaragall.cat/

Dins la cambra •

www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?:

Englantina als Jocs Florals de Barcelona (1894): La sardana

lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall

Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona (1896):

Premis •

El mal caçador •

Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1904): Glosa

Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona (1910): Enllà

Guia lectura joan maragall 2011  
Guia lectura joan maragall 2011  
Advertisement