Page 1

Col·laboracions Literàries

ALBAIDA: DELS NOMS DELS CARRERS DES DE 1900 FINS A 1940 RAÚL VIDAL PORTA (Amb la col·laboració de Josep Moll Moll)

És normal, de vegades, preguntar-nos com i per què s’ha donat eixe nom concret a eixa plaça, a eixe carrer o a eixa partida del terme municipal i el per què de les modificacions. Del seu origen primitiu ningú sap, de ciència certa, com es va arribar a gestar el dit nom. El que si és cert és que en els noms populars està el substrat d’allò més antic, el que s’ha mantingut en el transcórrer dels anys.

Albaida, principi del segle XX (1912).

2

En el terme municipal, en la denominació de les seues partides de terreny s’han mantingut els noms que tal vegada siguen d’origen mossàrab o morisc. Així tenim, les partides d’origen àrab: Beniati, Betilla, Fanecades, la Sitja, Almasseretes, barranc d’Almenar, barranc del Régit, partida de l’Asseit… I denominacions donades durant la repoblació que va tindre lloc després de l’expulsió dels moriscos (1609) totes en valencià: Cincles del Mig, barranc Pregó, les Tosquetes, barranc dels Teixidors, barranc de l’Infern, séquia Mare. Partides: el Jubileu, del Catalí, el Reg Nou, la Vega, la Sénia, les Clotes, el Catalí, el Romeral, la Matona, els Tires Llarges…També en la denominació de les masies: casa Sou, casa Barranc, casa Xorro, casa Tanta, caseta de la Polla (de l’Aljorf, hui desapareguda).... I altres noms clarament més recents en què han deixat la seua empremta els amos de les masies o terrenys com: lloma dels Frares, casa de Vidal, casa de Periquet, Petre, el tossal de Pifarré…Tan sols les masies han patit alguna modificació en funció d’algun element que els cap com és el cas de: la Palmera, el Cipreret, casa Xopa... o en altres casos per la forta personalitat dels últims amos com és el cas de: casa Vidal, casa Periquet o casa Petre… Tots els noms (topònims) s’han mantingut en l’argot popular de forma inalterable a pesar que en alguns casos els amos han intentat donar-los un altre nom com és el cas de la coneguda popularment com la casa Petre i que el seu nom actual és San Elías. Allò que


Festes Patronals i de Moros i Cristians · ALBAIDA 2011

és sorprenent és que el nom de totes les partides del terme municipal s’han mantingut en valencià i d’esta manera consten en tots els documents oficials que es realitzen sovint referents a terrenys i cases del terme municipal, tant en els documents de contribució com en els de compravenda (registre, notari) i impostos. Per què no s’ha mantingut de la mateixa manera en el nucli urbà d’Albaida? La ciutat és el centre de poder i en este cas han prevalgut un altre tipus d’interessos, fonamentalment politicoreligiosos. A principis del segle XX, per motius polítics i agraïments honorífics comencen a proliferar els canvis en els noms dels carrers i places de les poblacions, i a pesar dels polítics el nom popular és d’ús comú i quotidià per a tota la gent. A Albaida tenim dos exemples molt palpables. El popular carrer Nou en l’actualitat s’anomena oficialment Elias Tormo i Sant Joan, i durant la República i Guerra Civil es va subdividir en Elias Tormo, Largo Caballero i Julio Just. Per tant Albaida no escapa d’esta moda i este canvi es produeix durant tot el segle passat. Junt a canvis de denominacions que pareixen correctes, per exemple el canvi de Plaza del Caudillo pel seu antic nom de “plaça Major”, apareixen altres canvis que pareixen no tindre sentit (perdre el tradicional “carrer Poma” a favor del nou “carrer Beniatjar”, o el nom d’Otos per l’antic Lacorellat). En fi, de tota esta evolució de la toponímia urbana d’Albaida durant el segle XX ens ocuparem en este article i comprendrem que els canvis han depés de la tendència de l’esdevindre polític de cada moment del segle XX en què hem tingut i patit períodes polítics de tots els signes com: la monarquia absolutista de principi de segle, la dictadura de Primo de Rivera, la República, la Guerra Civil, la dictadura de Francisco Franco i la monarquia parlamentària, que tenim actualment. Per a l’estudi d’esta evolució toponímica dels nom dels nostres carrers hem utilitzat els fons de l’arxiu municipal d’Albaida (1)

ELS ANTECEDENTS Els historiadors albaidins Vicent Terol i Reig i Abel Soler Molina van publicar, el 1997 un article titulat “Noms de carrer i evolució urbana d’Albaida: segles XIII-XIX” (2) i el seu estudi s’acaba el 1900, no comprén el segle XX “La raó d’haver procedit així rau en els nombroses implicacions que suposa l’anàlisi d’esta temàtica en el nostre segle, fonamentalment una autentica voràgine en els canvis de denominació dels espais urbans explicada per la successió d’esdeveniments polítics i socioeconòmics”. O siga, reprenem l’estudi on ells el van deixar el 1900, al principi del segle XX i l’adveniment dels grans canvis que en succeirien. És molt important tindre en compte l’antiguitat de la nominació de determinats carrers, per la qual cosa triarem dades de l’estudi abans ressenyat dels Srs. V.Terol i A. Soler. El recinte de la Vila s’acaba de murallar el 1248 i poc després apareix un “raval” (barri) al peu de les muralles. Serà el “raval de Baix (Jussà)”. La població creix i l’àrea urbana necessita expandir-se i en el s. XIV comença a construir-se el raval Subirà (la Font de la Vila). En el s. XV comença a edificar-se el que seria poc després la “plaça Major” i es construirà al llarg del camí de Concentaina. Així apareixerà “el carrer Major”. En el s. XVI ,i partint també de la plaça Major, comença a construir-se el “carrer Nou” i el “Real” (final del s. XVII - principi del s. XVIII). En la segona meitat del s. XVIII es planifica i comença a construir-se el “barri de San Antonio”. Al mateix temps es derrueixen les muralles de ponent i mirant al bouet (hui avinguda de la fira) s’edifiquen cases aferrades al mur de la vila, deixant-se un camí. Hui carrer de “Fora-Fora”.

3


Col·laboracions Literàries

ALBAIDA: DELS NOMS DELS CARRERS DES DE 1900 FINS A 1940 En el s. XVIII i XIX comença a castellanitzar-se, com a conseqüència del decret de “Nova Planta”(29 de juny de 1707) els noms dels carrers. Per exemple: Sant Lluch, St. Miquel, la Vila, la Font de la Vila, carrer Mossen Joan…passen a denominar-se: San Lucas, San Miguel, la Villa, la Fuente de la Vila, San Juan… encara que popularment perduren els noms en valencià. Així i tot també es mantenen noms antics i en la nostra llengua com: Poma, Graner, Lacorellat. Estos són vestigis de denominacions anteriors al 1900: carrer Nou, Real, Fora-Fora, Sant Lluch, Sant Joan, plaça Major, carrer Major (2). COMENÇA EL SEGLE XX L’administració pública i sobretot la municipal patia de mitjans adequats de gestió, feien falta censos i estadístiques fiables. D’ahí que es promulge la llei núm. 3-1900, en la qual es donaven instruccions per a l’adequada formació de la juntes municipals del cens de població, de manera que es confecciona el Censo General de la población de Albaida de 1900 (3). Era alcalde José Tormo Giménez, i el treball de tres mesos que va durar la seua redacció va tindre un cost de 40 pessetes. Va tindre una rectificació important perquè en un principi eixien menys habitants que en el 1897 i el cens va ser tornat. Per això, el ple de l’Ajuntament va acordar “de hacer horas extraordinarias y certificar una por una todas las cédulas” i el cens definitiu va donar a conéixer que a Albaida hi havia 950 cases (i cinc col· lectivitats) i 4.044 habitants. (en l’altre càlcul, que sembla mes correcte, hi havia 955 cases i 3987 habitants, segons l’Institut Nacional d’Estadística). Este cens serà el nostre punt de partida per a l’estudi de la progressiva modificació de l’onomàstica urbana d’Albaida. Cal tindre en compte que el número de carrers tan sols era 37 i constituïen el pur nucli

4

antic actual, compost llavors per les quatre seccions electorals de baix a dalt de la població: Aljorf, Davall (Baix plaça), Centre i Barri. La resta del poble que hui coneixem no existia. El poble limitava: per l’est amb el riu Albaida i per l’oest amb el Barranc del “Bouet”; el seu extrem sud era “la Punta del Barri” i el seu extrem Nord “la Font-Llavador de l’Aljorf”. La resta de cases disseminades fora dels límits del nucli urbà es deia que estaven “situadas Extramuros”, denominació anacrònica i arcaica ja que les muralles feien més d’un segle que no existien. La denominació dels 37 carrers existents el 1900 era la següent (en negreta els noms que es mantenen, sense tindre en compte el seu apel·latiu actual en valencià, i en cursiva el nom actual):

Carrer de l’Esglèsia, Aljorf (2011).


Festes Patronals i de Moros i Cristians · ALBAIDA 2011

Aljorf (7 carrers): Iglesia, Nueva (del Roser), Trinquete (Reverendo V. Segrelles), Horno (de l’Església), Fuente (de la Verge del Roser), Plaza (Santo Domingo), Camino de Ayelo (de Verge del Rosari). Barrio de Abajo (11 carrers): Trinidad, San Lucas, San Miguel, Fora-Fora, Fraga, Fuente, Gracia (Verge de Gracia), Poma (Beniatjar), Abajo (Beato Nicolás Factor), Llacorellat (Otos), Plazuela de la Vila (plaça el Pintor Segrelles). Centro (12 carrers): Plaza Mayor, carrer Major, San Vicente, Barrera (Eduardo Torres), San Juan, Ereta, Nueva (Elias Tormo), Tinte (Maestro Fornás), San José, Real, Graner (Sant Lluís Beltrán), San Francisco. Dalt (Barrio de S. Antonio) - (7 carrers): Remedio (Verge del Remei), San Carlos, San Felipe Neri, Verónica, Alicante (Arqueólogo Ballester), Trencada (Cristo de la Fe), Costa (Santa Anna/Calvari). O sia, vint carrers continuen amb el mateixos noms que fa 110 anys. Des del 1900 al 1940 es manté estable el perímetre urbà, es construeixen moltes poques cases noves. Tan sols apareixen algunes cases a la carretera d’Ontinyent (anys 30). L’estancament econòmic i demogràfic és clar. Tan sols hi ha una lleugera reactivació econòmica en el període coincident amb la Primera Guerra Mundial. De manera que el 1900 havien 955 cases i 3987 habitants, i el 1930 havien 969 cases i 3960 habitants (5). El 1935 havia només 4,010 habitants (6). L’augment de població en trenta-cinc anys no arriba a ser de l’1%. El primer canvi de nom d’una via de la població va tindre lloc el 1928, l’antiga plaça de la Vila passa a denominar-se plaça del Pintor Segrelles, en honor del nostre insigne pintor. El 14 d’abril de 1931 es proclama la República sent alcalde Bautista Roses Pastor i el 28 d’abril en

sessió del ple de la Nova Comissió Gestora és nomenat alcalde-president a Casto Reig Belda. En eixa sessió s’acorden els canvis següents: la plaça Major passa a denominar-se plaça de la República i el carrer Real passa a ser carrer de la Libertad. A més “…se adquieren dos placas rotuladoras…y también se colocan dos placas conmemorativas en las casas donde nacieron Elías Tormo y Eduardo Torres…” (7). En estos noms està prou manifesta la connotació de llibertat esperada que suposaria la nova vida política del país. El 1932 es produeixen els canvis del nomenclàtor dels carrers a l’Aljorf. Sent alcalde Manuel Silvestre Ferri (1931-1933) al carrer actual de Sta. Ana se li va donar el nom de Fernando Soler, i tal com exalta l’alcalde “…Fernando Soler, concejal de este Ayuntamiento és la persona que más ha hecho por este pueblo, por eso se merece que una calle lleve su nombre...”. EL NOM DELS CARRERS DURANT LA GUERRA CIVIL La major part de l’arxiu històric i administratiu de l’Ajuntament va ser cremat el 16 d’agost de 1936 per la qual cosa l’alcalde, José Pla Tormo, mana que s’aconseguisca una còpia de València, la qual, una vegada revisada, s’aprova en el Ple de l’Ajuntament del 25 de març de 1937 sent alcalde Rafael Santamaría Vidal. Este padró d’habitants del 1935 ja reflecteix tots els canvis haguts des de 1900. Ens diu que hi ha 978 caps de família i 4010 habitants i que a Albaida hi ha un total de 37 carrers. Esta és la seua relació per sectors amb els noms actuals del nucli antic de la població. En negreta els que conserven la mateixa denominació. Són un total de 13 carrers en el quals els seus noms perduren ja més de cent anys.

5


Col·laboracions Literàries

ALBAIDA: DELS NOMS DELS CARRERS DES DE 1900 FINS A 1940 CARRERS EN LA REPUBLICA I GUERRA 1936 2010 GUERRA CIVIL

1936 2010 GUERRA CIVIL

Aljorf - (7) Trinquete Rvdo. Vte. Segrelles Fuente Verge del Roser Nueva El Roser Pablo Iglesias Del Roser Horno Iglesia Iglesia Iglesia Plaza Plaza de Sto. Domingo

Barri de San Antoni - (7) Alicante Arqueólogo Ballester Baja San Carlos San Felipe Neri San Felipe Neri Trencada Cristo de la Fe Verónica Verónica Fernando Soler Sta. Ana (part de baix) Cuesta Sta. Ana

La Vila (Part baix de la Plaça) - (10) Trinidad Trinidad Abajo Nicolás Factor La Fuente De la Font de la Vila Avda. 14 de Abril Avda. Forafora Lacorellat Otos Gracia Virgen de Gracia San Miguel San Miguel Fraga Fraga Poma Beniatjar José Espejo Sant Lluch

Centro - (13) Costereta (San Jose) San José General Riquelme (Graner) Sant Luís Beltrán Ereta Ereta Largo Caballero San Juan (1ª illa de cases) Julio Just San Juan (des del carrer San Luís al final) Elías Tormo Elías Tormo Plaza y calle San Francisco Plaça del Convent Libertad Real Eduardo Torres Eduardo Torres Plaza de la República Plaça Major Remedio Remedio Tinte Maestro Fornas San Vicente San Vicente Avda. de la República Avda. Fora-fora

En el Ple Municipal del 15 d’agost l’alcalde Rafael Santamaría Vidal proposa uns canvis de nom que afecten només carrers que portaven noms de Sants. La dita modificació es fonamenta: “…por la Presidencia se expone que con motivo de la lucha que se está sosteniendo por la sublevación facciosa de unos Generales traidores a la Patria estima es momento apropiado para que los pueblos glorifiquen el nombre de cierta personalida-

6

des y fechas memorables, y en consecuencia propone al Consejo Municipal los siguientes: San Felipe Neri pase a denominarse José Díaz; San Carlos, Francisco Ascaso; C/ y Plaza San Francisco, Plaza Roja; Remedio, Avda. de Rusia; San José, General Miaja; San Vicente, Fermín Galán; Trinidad, Indalecio Prieto”. De moment no s’ha pogut constatar en cap document o acta, que s’aplicara este canvi, possiblement mai van arribar a usar-se.


Festes Patronals i de Moros i Cristians · ALBAIDA 2011

Albaida, des de camí de les fanecades (1900).

POSTGUERRA CIVIL Acabada la Guerra en l’abril del 39, els nous governs municipals també modifiquen alguns noms assignant-los altres més coincidents amb la nova situació política franquista. S’anul·la tota referència a la República i als seus polítics protagonistes. D’esta manera el 1940 es reanomenen carrers amb apel·latius de persones representatives de la nova situació: Adolfo Pastor, Fora-Fora, plaça del Caudillo, José Antonio, San Juan, José Bono. I entre 1955-1960 es canvien altres amb els noms de: • al barri de l’Aljorf: Reverendo Segrelles, Iglesia, Virgen del Rosario, Santo Domingo. • al centre: Maestro Fornás, Avenida Mártires, • al barri de Sant Antoni: Arqueólogo Ballester. En els anys quaranta, Albaida comença a prendre una forta activitat industrial impulsada per l’augment de la demanda de ciris litúrgics pel naixement d’un intens fervor religiós i una forta demanda de bugies per a l’enllumenat ja que eren constants els talls d’energia elèctrica per les restriccions de la postguerra.

D’altra banda, es produeix un considerable increment de l’activitat tèxtil centrada en els articles de cotó (lones i cintes) i el desgavell en la demanda d’articles de fabricants amb regenerat de cotó (mantes, baietes, moletons, sidos, entreteles i mantes d’acrílicllana). Esta activitat fa que es palpe, al principi dels anys cinquanta, una millora en les condicions de vida de tota la població. Es necessiten més vivendes tant per a famílies d’obrers que vivien encara a casa dels seus pares, com per a forans que volien instal·lar-se on treballaven; o sia a Albaida, d’ahí l’aparició dels nous barris. El primer va ser el barri de “els Vitxitos” (1956) que suposa la primera ampliació del nucli urbà en més d’un segle.

Albaida, 1 de Juny de 2011 Raúl Vidal Porta

Nota: este y otros artículos sobre la historia de Albaida los puede encontrar en www.historiadealbaida.com.

7

Albaida : dels noms dels carrers : segle XX.Part 1era.  

toponímia urbana a la ciutat d'Albaida