Page 1

PRIMER CO GRÉS ACIO AL “EL PAISATGE DELS RIURAUS: ARQUITECTURA, HERÈ CIA I REPTES” Benissa, octubre 2012

COMUNICACIÓ D’ÀMBIT EDUCATIU

“LA IMPORTÀ CIA DEL CO REU DE LA PA SA A LA MARI A ALTA” Ceip “Port de Xàbia” 3r Cicle de Primària

Leopold Cervera CEIP “ PORT DE XÀBIA” C. Joan Fuster, 1 . 03730-Xàbia Tf: 965791268, FAX. 965796043, 03009853@edu.gva.es http://ceipportxabia.edu.gva.es/


PRIMER CO GRÉS ACIO AL “EL PAISATGE DELS RIURAUS: ARQUITECTURA, HERÈ CIA I REPTES” Benissa, 26-27 d’octubre 2012

PROJECTE DE TREBALL:“LA IMPORTA CIA DEL CO REU DE LA PA SA A LA MARI A ALTA” Leopold Cervera, mestre de Primària, especialista en Ciències Socials i Valencià. CEIP “Port de Xàbia”.

Í!DEX 1.I TRODUCCIÓ 2.PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE: “LA PA SA A LA MARI A ALTA” 3. MEMÒRIA DEL PROJECTE DE TREBALL. 4.- MATERIAL GRÀFIC 5.-BIBLIOGRAFIA

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

1


1.I TRODUCCIÓ Aquest projecte de treball és fruit d’una experiència realitzada amb alumnes de 6è de primària del Ceip “Port de Xàbia” durant el primer trimestre del curs escolar 2010-2011, l’objectiu fonamental era el de donar a conèixer la importància del que va suposar en el segle XIX el conreu de la pansa a Xàbia i a la Marina Alta, les transformacions del paisatge i la proliferació dels riuraus. Motivació: Tot va començar quan arribà a les meues mans l’activitat d’una exposició que va realitzar la Fundació “Cirne” a Xàbia . A partir d’aquest moment vaig veure la possibilitat de donar a conèixer el que va significar el conreu de la pansa a la Marina Alta, a més a més jo em sent un antic “pansero” ja que sóc d’Alcanali, els meus Pares tenien un riurau, he escaldat de jove i en el sequer del nostre riurau a vegades hi hagut més de cent canyissos. També vaig comptar amb el testimoni de Pepe Pons i Juan Mateo Chesa veïns d’Alcanalí, del treball de “La pansa” realitzat per Mª del Mar Cervera Alcaraz i altra documentació variada que va anar enriquint el treball i que va configurar el producte final elaborat pels alumnes.

Per encetar el tema, vaig demanar als alumnes una pluja d’idees per tal de conèixer què sabien i què els agradaria conèixer. Després de revisar les qüestions que plantejaren, els vaig proposar diferents possibilitats de treball i tota una bateria de continguts als que accedir, finalment, entre tots vam marcar un pla de treball, que implicava la realització d’activitats en la majoria d’àrees del currículum i la participació de tot el professorat de 6e.

La primera activitat va ser una visita a l’exposició de la fundació Cirne sobre la pansa, i amb l’interés que els va despertar l’exposició i els coneixements bàsics que els va aportar, vam començar a investigar, aprofundir en el tema, ampliar les propostes de treball, tant de caràcter individual com per equips, per tal de valorar i descobrir què va significar el conreu de la pansa a “La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

2


Xàbia i a la Marina Alta, la transfiguració ambiental que va suposar aquest conreu, i els canvis de costums, arquitectura, economia; en definitiva la repercussió social, econòmica i cultural en la comarca. En

tot

moment

vaig

oferir

la

possibilitat

d’aportacions que podien arribar des de les famílies, per tal que contribuïren amb qualsevol estri, documentació gràfica o experiències personals.

2.PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE: “LA PA SA A LA MARI A ALTA”

ALUM AT IMPLICAT Alumnes de 6é de Primària. TEMPORALITZACIÓ Segona i tercera quinzena del primer trimestre del curs escolar 2010-2011 METODOLOGIA. La pròpia dels Projectes de Treball. Motivació de l’alumnat pel tema. Exploració de les idees prèvies. Presentació i elaboració conjunta de continguts, objectius d’aprenentatge i activitats. Distribució i temporalització del treball: per equips i individual. Posada en comú i presentació dels treballs elaborats. Valoració, avaluació i propostes.

OBJECTIUS Generals •

Utilitzar correctament i de forma oral i escrita el vocabulari bàsic.

Desenvolupar habilitats de respecte i treball cooperatiu i democràtic a nivell individual i d’equip.

Conèixer i analitzar algunes modificacions de la intervenció humana en el medi.

Conèixer i valorar el nostre patrimoni natural històric i cultural

Identificar i posar exemples del nostre patrimoni històric i cultural a partir del cultiu de la pansa.

Interpretar , expressar fets i conceptes de la implicació de Xàbia i la Marina Alta en el conreu de la pansa.

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

3


Planificar i presentar projectes senzills, construccions senzilles emprant diferents materials, que facen referència al cultiu i exportació de la pansa.

Utilitzar les TIC per a obtindre informació i com a instrument per aprendre i compartir coneixements.

Elaboració de les “coques amb pansa”.

Desenvolupar tècniques de treball: resums, enquestes, jocs de relaciona, sopa de lletres referents al conreu de la pansa.

Específics 1) Conèixer el conreu de la pansa a partir d’una exposició. 2) Conèixer en profunditat la importància d’aquest conreu a la nostra Comarca 3) Identificar el riurau com element arquitectònic lligat al conreu de la pansa així com varietat i configuració d’aquestos elements arquitectònics. 4) Conèixer les funcions dels riuraus i dels magatzems dedicats a la preparació i exportació de la pansa i la seua funcionalitat en el segle XIX i al segle XXI. 5) Identificar i conèixer els usos dels diferent estris utilitzats per al conreu de la pansa. 6) Conèixer quin ús i funcions tenien els riuraus i valorar la seua importància respecte al conreu de la pansa. 7) Conèixer i valorar la importància de la pansa al llarg del segle XIX a Xàbia i a la Marina Alta 8) Conèixer vocabulari específic relacionat amb el conreu de la pansa . 9) Aprendre cançons del conreu de la pansa típiques a la nostra comarca. 10) Esbrinar històries i contes relacionats amb el conreu de la pansa i que anaven lligades al riurau com a zona de treball i de descans després d’una escaldà. 11) Implicació de les famílies (pares, mares, iaios per tal que aportaren les seues experiències personals respecte al conreu de la pansa). 12) Treballar i utilitzar textos de Pepa Guardiola (mestra i escriptora) .

CO TI GUTS •

La pansa com activitat i motor econòmic a Xàbia i a la Marina Alta.

La influència del conreu de la pansa en el canvi del paisatge a la Marina Alta.

La pansa com a mitjà d’intercanvi en les relacions amb altres països.

La repercussió del conreu de la pansa en la vida social de la Marina Alta al llarg dels segles XVIII i XIX.

El riurau com a element arquitectònic a la Marina Alta.

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

4


La pansa com a via de comunicació i implicació en les Exposicions Universals.

L’escaldà: el raïm, els elements, les accions, el producte.

Vocabulari bàsic dels riuraus, i de l’escaldà.

Utilització de textos d’informació amb les noves tecnologies.

COMPETÈ CIES BÀSIQUES A DESE VOLUPAR. Comunicació lingüística - Augmentar la riquesa en el vocabulari específic arrelat al conreu de la pansa. - Saber construir una exposició oral: Cuidant la precisió de termes adequats, l’encadenament d'idees i l’expressió verbal, en la exposició dels treballs d’equip i individuals - Comprendre textos informatius, explicatius i augmentatius. - Transmetre idees en informacions sobre tema en qüestió Matemàtica - Utilitzar ferramentes matemàtiques com ara mides, escales, taules o representacions gràfiques Coneixement i interacció amb el món físic - Interpretar el món físic i les modificacions d’aquest que comporta el conreu de la pansa. - Dissenyar xicotetes investigacions. - Analitzar resultats i comunicar-los. Competència social i Ciutadana -La influència del conreu de la pansa en el canvi del paisatge a la Marina Alta - La influència del conreu de la pansa en el canvi social -La pansa com a mitjà d’intercanvi en les relacions amb altres països - Desenvolupar actituds de diàleg i de resolució de conflictes (treball d’equip). - Acceptar i elaborar normes de convivència (treball d’equip). - Ser conscients del paper de la societat en l'avanç de la ciència. - Conéixer com s'han produït l'avanç de la ciència i la importància de la pansa a traves de les Competència : Tractament de la informació i competència digital - Utilitzar diferents procediments de recerca, selecció i organització i aplicar-los al tema tractat. - Saber buscar en Internet de forma guiada i autònomament. - Millorar en les destreses associades a la utilització d'esquemes i mapes conceptuals. - Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació per a tindre una visió actualitzada de l'activitat científica. -Saber utilitzar el programa Power Point “La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

5


ACTIVITATS: 1.

Pluja d’idees , què sabem de la pansa, què és? Per a què servia? Va ser o no important aquest conreu a la nostra Comarca? Quins canvis socials, econòmics, comercials i arquitectònic va comportar?

2. Proposta de treball: •

Què els agradaria saber?

Com anem a organitzar el treball?

A.-Punt de partida: exposició del conreu de la pansa a Xàbia i a la Marina Alta “Fundació Cirne” B.- Fonts històriques, documents , textos, experiències de les famílies i aportació documental. 3. Treball per equips: recopilació de la documentació gràfica i de textos. Treball individual : •

Lectura de textos relacionats amb el conreu de la pansa (annex-I).

Vocabulari específic.

Treball individual sobre el textos.

Elaborar un auca sobre el conreu de la pansa.

Construir un riurau a partir dels plegables del “Persa”.

Treball d’equip : •

Elaborar un treball d’equip i fer una exposició d’aquest treball.

Amb l’ajut del mestre realitzar un Power point de la visita a l’exposició.

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. • Presentacions en Power point. • Vídeo sobre l’escaldà. • Ús de la PDI i realització d’activitats interactives relacionades amb el tema. • Contes i textos ( veure bibliografia). • Textos de Pepa Guardiola. • Treball de Mª del Mar Cervera Alcaraz AVALUACIÓ I VALORACIÓ I DIVIDUALITZADA I PER EQUIPS. •

Treballs realitzats per l’alumne.

Enquesta sobre què han aprés.

Exposició sobre el treball d’Equip.

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

6


Fitxa Programació de l’Unitat Didàctica ivell 6e DURADA 1ER TRIMESTRE

CURS 2010-2011

ÀREA

TITÒL

Coneixement del medi

OBJECTIUS D’APRE E TATGE

PROFESSOR/A LEOPOLD CERVERA CHESA

LA PA SA A LA MARI A ALTA

COMPET. BÀSIQUES

CRITÈRIS D’AVALUACIÓ

A Conèixer i analitzar el conreu de la pansa a Xàbia i a

1

la marina Alta

Sap què és el conreu de la pansa i els alenaments necessaris per a la seu producció.

B Conèixer i analitzar algunes modificacions de la intervenció humana en el medi. Arrel del conreu de la

Competència

pansa.

artística.

cultural

C Conèixer i valorar el nostre patrimoni natural històric i

i

2

Coneix i compren el valor patrimonial i cultural que

cultural

Competència lingüística.

va comportar el conreu de la pansa a Xàbia i ala

D Identificar i posar exemples del nostre patrimoni

Aprendre a aprendre.

Marina Alta.

històric i cultural arrel del cultiu de la pansa.

Competència matemàtica.

E Interpretar , expressar fets i conceptes de la implicació de Xàbia i la Marina Alta en el conreu de la pansa.

Competència social i

F Planificar i presentar projectes senzills, construccions

ciutadana.

3

. Compren la importància d’aquest conreu al segle

senzilles emprant diferents materials, que facen referència

XIX a la Marina Alta.

al cultiu i exportació de la pansa.

Coneix

G Desenvolupar tècniques de treball: resums, enquestes,

treball:resums,enquestes,jocs de relaciona,sopa de

jocs de relaciona, sopa de lletres relacionats amb el

lletres arrelats al conreu de la pansa.

i

sap

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

emprar

tècniques

de

7


conreu de la pansa. H Elaboració de les “coques amb pansa”.

4

Coneix i sap el procés d’ elaborar coques amb pansa Sap extraure informació de textos i mapes.

I Extraure informació de textos i mapes. Saber desenvolupar tècniques de treball:resums,enquestes,jocs de relaciona,sopa de lletres arrelats al conreu de la pansa CO TI GUTS •

La pansa com activitat i motor econòmic a Xàbia i a la Marina Alta.

La influència del conreu de la pansa en el canvi del paisatge a la Marina Alta.

La pansa com a mitjà d’intercanvi en les relacions amb altres països.

La repercussió del conreu de la pansa en la vida social de la Marina Alta al llarg

El Riurau com a element arquitectònic a la Marina Alta.

La pansa com a via de comunicació i implicació en les Exposicions Universals.

dels segles XVIII i XIX. PROCEDIME TS I I STRUME TS • Fotos de riuraus.

D’AVALUACIÓ

• Presentacions en Power Point MATERIALS

• Vídeo sobre l’escaldà.

CURRICULARS

• Ús de la PDI i realització d’activitats interactives Autoavaluació fitxes tipus test .

I RECURSOS

relacionades amb el tema.

Comentaris de textos.

Treball individual.

• Contes i textos ( veure bibliografia).

Treball d’equip.

• Fitxes preparades

El que he aprés......

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

8


3. MEMÒRIA DEL PROJECTE DE TREBALL. RESUM DE LES D’ACTIVITATS I TREBALLS REALITZATS PER SESSIO S SESSIÓ 1

SESSIÓ 2

SESSIÓ 3

Visita Exposició a la

Treball per equips:

Treball per equips: Realitzar

Fundació Cirne.

Arreplegar la documentació i

diferents activitats

fotografies per muntar el

(retallables,exercicis de relaciona,

Tema: Del raïm a la

Power Point.

sopa de lletres, jocs).

pansa en la Marina Alta.

Treball individual: Realitzar

Treball individual: Buscar

comentaris de text com a

informació, d’articles i llibres que

tema central “l’escaldà”.

facen referència a l’escaldà.

SESSIÓ 4

SESSIÓ 5

SESSIÓ 6

Visita Museu de Xàbia:

Treball individual: realitzar

Treball d’equip: buscar

L’elaboració de la pansa, un comentari de text i

informació en Internet i preparar

eines, elements de la

confeccionar un vocabulari

una entrevista.

casa rural (riurau) i

del text analitzat.

Treball Individual: Analitzar

vestits dels camperols.

Treball d’equip: confeccionar

quines modificacions es van

còmics que representen el

donar en el paisatge a la Marina

procés de l’escaldà.

Alta, tan arquitectòniques com ambientals degut a la pansa

SESSIÓ 7

SESSIÓ 8

SESSIÓ 9

Treball d’equip:

Treball d’ equip: arreplegar la

Treball d’ equip:

Tema: Del raïm a la pansa , la

documentació i fotocòpies per

confecció d’un mural amb

Marina Alta.

muntar un mural sobre les

un retallable del Riurau.

Coordinar la documentació i

Exposicions Universals i el

Treball individual: fer un

fotografies per tal de

paper de la pansa en aquestes.

mural amb els textos

confeccionar un Power Point.

Treball individual: realitzar

treballats.

exercicis de relaciona utilitzant les paraules del vocabulari. SESSIÓ 10

SESSIÓ 11

SESSIÓ 12

Presentació dels treballs i

Realitzar una coca amb

Treballar a la classe de

producte Final.

panses.

música cançons arrelades

Gravació en vídeo dels treballs.

a l’escaldà de la pansa.

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

9


VALORACIÓ DEL PROJECTE DE TREBALL / OBJECTIUS COMPLITS I SE SE COMPLIR La valoració ha estat positiva encara que per mancança del temps o bé per l’extensió del tema he considerat tractar amb major profunditat alguns aspectes mentre que altres com els relacionats amb la Història s’han tractat menys. Com sempre solc fer, hem treballat

aspectes

relacionats amb les tècniques d’estudi: subratllat, comprensió de textos , realització d’esquemes i exposició oral tan individualment com en equip. En quant a resultats, han estat molt positius en general. S'ha constatat una gran motivació pel treball realitzat i una actitud més positiva dels alumnes amb necessitats concretes i puntuals. És interessant la relació que fan els alumnes sobre el que han aprés durant el projecte : Què sé sobre la pansa? •

Que va ser un producte molt important a la Marina Alta al segle XIX.

Moltes de les ferramentes que s’utilitzaven per la seua elaboració.

El procés de la seua elaboració (del raïm de moscatell a la pansa).

Com el raïm es converteix en pansa, la seua preparació i la seua comercialització.

Les seues qualitats energètiques i que fa molts anys fou el motor de l’economia a la Marina Alta.

Que costa molt de fer, els materials i ferramentes que s’utilitzen per la seua confecció i que a hores d’ara ja no es fa pansa com abans.

Més o menys com es feia l’escaldà del raïm.

D’on prové la pansa, la seua utilitat i la seua comercialització.

Com es feia la pansa.

Que la pansa és un fruit escaldat i secat al sol i que prové del raïm de moscatell.

Que si et menges tres panses al dia pots passar sense res més pel seu valor energètic.

Que resultava d’escaldar el raïm.

Que és un fruit que es produïa a la Marina Alta al voltant del segle XIX i que el seu procés d’elaboració era molt costós, es feia molt de treball.

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

10


Que gràcies a la pansa la nostra comarca es va donar a conèixer per tot el món en les Exposicions Universals com la de Barcelona i Sevilla.

ADEQUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ALS ALUM ES E L’AULA He tractat d’adequar la programació plantejada en un principi a les necessitats i particularitats de cada alumne, tenint en compte les seues diferències i característiques (alumnes de reforç, de PT , amb problemes familiars, amb disfonies, un repetidor , un alumne molt inquiet i prou infantil, un altre alumne amb dislèxia, amb problemes greus de la vista, una alumna de nova matricula d’Equador amb desconeixement del València, però que s’ha integrat amb normalitat... Un 98% de l’alumnat ha mostrat un alt grau de satisfacció amb el projecte.

En l’exposició que fan els alumnes sobre el que menys i el que més els va agradar figuren les següents observacions : Què és el que menys m’ha agradat del projecte? •

Quan no vaig poder menjar coques amb pansa, per estar malat.

Pense que hem tardat massa en fer el projecte.

Veure el vídeo moltes vegades.

Que hem tingut que treballar molt

Fer les activitats dels textos, encara que he tret molta informació d’aquestos.

Tindre que llegir molts textos i contestar a moltes preguntes.

M’ha agradat tot puix no sabia res sobre la pansa .

Què és el que més m’ha agradat del projecte? •

Quan vaig anar a buscar informació a la biblioteca.

Saber el que la gent feia abans i veure lo important que va ser la producció de la pansa a Xàbia.

Anar al Museu de Xàbia i a l’exposició sobre la pansa en la Fundació CIRNE.

Fer coques amb pansa.

Fer còmics basats en textos sobre la pansa.

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

11


Fer i muntar el retallable del riurau.

Veure i conèixer alguns aspectes dels meus companys que no coneixia.

M’han agradat sobretot els jocs, tant el poder realitzar-los com aquells que hem jugat en la pissarra digital.

El vídeos que van passar sobre la pansa i els que van muntar amb el professor de les fotografies de l’exposició i del museu.

El treballar en equip i poder distribuir-nos el treball.

PROPOSTES DE MILLORA Seguir en la mateixa línea, intentant en el primer curs del Cicle reforçar les tècniques d’estudi i portar endavant projectes on l’alumne puga desenvolupar totes les seues capacitats. En el cas que un projecte es comence en 5è de primaria, puga tindre una continuïtat en 6è per tal d’aprofundir en altres aspectes % de continguts assolits En 6éA un 78’57% han assolit els continguts donats i en 6éB un 92’85% els han assolit .

METODOLOGIA EMPRADA Com mostra el propi títol de la comunicació he seguit la metodologia dels Projectes de Treball, mitjançant la qual l’alumne és autènctic protagonista del procés d’aprenentatge ja que participa des d’un principi en l’elaboració del programa ha desenrotllar. Així he partit de les necessitats i característiques dels alumnes per assegurar la motivació i implicació. Considere de vital importància interrelacionar amb els alumnes atenent a la seva individualitat, enfocant la meua tasca docent a donar possibilitats, tenint en compte les seues característiques personals. Amb metodologia activa , participativa i globalitzada. Normalment els alumnes abans de donar un “La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

12


tema fan una pluja d’idees d’allò que volen saber del tema a tractar. He donat l’opció a una autoavaluació, de manera que foren conscients del que sabien i del que havien aprés.

I STRUME TS D’AVALUACIÓ Comentaris de text. Treballs individuals. Treballs en equip. Creació d’un “Power Point “sobre un tema treballat. Exposicions orals. Fitxes. Examen d’avaluació. Autoavaluació i Autocorrecció.

ACTIVITATS RELACIO ADES AMB EL FOME T LECTOR Comentaris de text. Exposicions orals: Individuals i per equip.

ÚS DE LES TIC A L’AULA. He fomentat l'aprenentatge actiu i el més autònom possible per part de l'alumnat, dirigintlos a prendre decisions sobre com procedir en l'aprenentatge, quins recursos utilitzar, com seleccionar i elaborar la informació trobada, com organitzar i repartir el treball entre els membres del grup, com presentar el producte resultant, etc. El treball en grup suposa un model educatiu valuós per ell mateix, que s’enriqueix encara més amb la incorporació de les TIC. Sempre que ho cregut convenient he reforçat el tema , amb pàgines web ,vídeos, projeccions o bé creades amb el programa de la” Smart Board”

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

13


MATERIALS ELABORATS Llibre gegant dels treballs elaborats pels equips d’ alumnes. Fitxes diverses. Power de la visita a l’exposició de la “Pansa” de la Fundació Cirne, dels riuraus i dels materials de l’escaldà. Vídeo resum de la presentació i posada en comú del treball per équips. Vídeo resum de les classes impartides pel professor de música per a aprendre la cançó “ Mare , mare, mare que el riurau es crema”. Vídeo

Resum

de

la

sessió

de

elaboració de les coques amb panses.

CO CLUSIÓ L’experiència ha resultat molt valuosa. Perfectament integrada en el currículum, ha servit per a presentar i reforçar continguts curriculars de diferents àrees de manera motivadora i innovadora. Els alumnes han evidenciat la importància de la pansa en la comarca, la seua influència en el canvi de paisatge tant en aparéixer el cpnreu com en minvar. Coneixen el riurau, saben què és i el valoren com a un element antic que tenir molt a vore en el progrés de la comarca.

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

14


4.- MATERIAL GRÀFIC

Visita a l’exposició Cirne

Cantant Mare, mare que el riurau es crema

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

15


“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

16


JOCS PER A LA PISSARRA DIGITAL

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

17


5.-BIBLIOGRAFIA •

Arquitectura tradicional de Benitatxell.-ED. Bullent Autors: Josep Buïgues Colomer , Jaume Soler Buïgues

Dies d’Escaldà.-Penya l’escaldà Autora: Pepa Guardiola Chorro

Treball “La pansa” de Mª del Mar Cervera Alcaraz

De la Terra i la Gent del País Teu Fundació Birlanga –Fuster 1985 Autor: Manuel Sanchis Guarner

Retallables la Marina-1.Autor Pepe Cardona “El Persa” Xàbia

Xàbia a les Exposicions Universals del segle XIX , Pansa,figues seques i riuraus. Autors: Josep Ivars Pérez i Antoni Espinós Quero

La Plana “terra de llebeig” Autor: Ferran Zurriaga i Agustí

Vídeo la pansa. Fundació Cirne –Xàbia

“La importància del conreu de la pansa a la Marina Alta”. Leopold Cervera. CEIP “Port de Xàbia”

18

Congrés Nacional riuraus "La importancia de la Pansa", Leopold Cervera  

Comunicació de Leopold Cervera " La Importància de la pansa a la Marina Alta". I Congrés Nacional el paisatge dels riuraus . Seu Università...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you