Page 1

ESCENARIS DE FUTUR

POL GUARNÉ 2032. Tinc 34 anys, visc a Airland, tot ha canviat. Han construït una ciutat tancada per totes les persones que queden. Ja no hi ha arbres. La única empresa on hi treballa tothom és per produir aire pur. Tot funciona amb electricitat. Amb prou feines tenim salari i els nens han de treballar als 12 anys. Els més privilegiats als 16. Tothom sembla ser feliç, però la situació no és bona, gens ni mica. La gent no es pot permetre jubilar-se, així que la majoria mor del propi esgotament.

CARLOS GARCIA Any 2030 tinc 34 anys Sóc periodista i visc a Anglaterra amb la meva dona i el meu fill treballo en un diari petit de Cambridge. Treure'm la carrera m'ha sigut dificultós ja que vaig haver de repetir 2n de batxillerat i vaig haver de deixar la carrera a mitges perquè no me la podia pagar. He pensat a tornar a Catalunya però no puc perquè es troba en una situació económica desastrosa com Espanya. Quasi tota Europa està decaient, les borses s'estan disparant i trobar treball s'està posant impossible.


JÚLIA GARCIA Any 2032 tinc 35 anys, visc a Barcelona, i des del 2014 tot és diferent, som independents. Ara ja no hi ha crisi, i trobar feina no és cap problema. Però la gent no se n’adona que gasta molt, igual que el govern, i això farà que tornem a tenir una altre crisi. Que amb una no en van tenir prou? Treballo en una empresa fent el que volia, tinc un contracte fixe i un bon sou. Vaig estudiar el que volia, un grau d’art i disseny, allà vaig conèixer algú molt important per la meva vida. Guerres, com sempre n’hi ha en els països del tercer món. Els amos del mon guanyen diners per assassinats. Hi ha coses que no canvien. A part de les guerres, la resta és perfecte, ÉS LA VIDA QUE VOLIA TENIR!!!

MIREIA PALÀ Tinc 38 anys, visc a Sant Andreu. Quan vaig acabar l’ESO no sabia que estudiar. Vaig acabar estudiant infermeria. Ara treballo a Can Ruti d’auxiliar de laboratori 9h al dia. Han sorgit moltes malalties per la contaminació. La gent surt amb màscares al carrer. Estem abusant dels recursos del planeta. Ara és difícil que una persona arribi als 56 anys. el meu marit va morir per un virus que li va desintegrar les vies respiratòries. Ara he de mantenir jo sola una nena de 4 anys. la ciència i la tecnologia han avançat molt però han pogut parar la contaminació. Hi ha guerres per obtenir les matèries primeres. Ens estem autodestruint i estem destruint el planeta. El món ha canviat molt, i molt ràpid.


MARIA VILLARES -Any 2030. Tinc 33 anys. -Ja fa 16 anys que som independents, i és el millor que podríem haver fet. -Des del 2014 que no hi ha crisis i a la gent no li és difícil trobar feina. -Tot ha millorat, i jo em considero afortunada. -Vaig estudiar magisteri i em vaig especialitzar en educació infantil. -Amb aquest, ja fa set anys que treballo a la mateixa escola, on hi tinc bons companys i un bon horari. -Visc en una casa gran. -Però el més important és la meva família. -Estimo el meu marit. -Els meus fills també. -Els meus amics també. -Sóc

DANIELA PÉREZ - 2035. Tinc 36 anys. Estic feliçment casada. - Tinc dos fills una nena i un nen i vivim a Argentina. - Gràcies a Déu treballem tots dos. - La vida ja no és la mateixa d’abans, ara ja no pots sortir al carrer; és molt perillós. Hi ha molta delinqüència. La gent depèn molt de la tecnologia. Ara ja no podem gaudir del camps ni de l’aire lliure.

JÚLIA DIUMENJÓ Tinc 36 anys. He estat viatjant pel món durant 3 anys. El meu còmic ha triomfat mundialment i ha sigut best-seller. La gent arriba a pagar molts diners perquè la tatuï jo. Ara torno a Horta, el meu barri de sempre, per tirar endavant el meu projecte i la meva il·lusió: muntar la meva pròpia tenda de música, on també m’estic plantejant muntar el meu estudi de tatuatges. Estic abocant totes les meves il·lusions en aquesta tenda, i encara que l’horari laboral sigui una mica dur, estic encantada; he pogut dedicar-me a les meves dues passions laboralment, i sóc molt afortunada podent dir això. Treballo


tota la setmana, 12 hores diàries, parant una estona per dinar, però estic encantada, sempre he somiat amb això. Lliuro diumenge, i amb això tinc més que suficient. No em puc queixar amb la meva vida, tot m’ha anat tal com volia, sóc molt afortunada. (Futur tràgic) Tinc 36 anys, però em sento com si en tingués 100. Van prohibir estudiar belles arts i música, i amb això es van carregar els meus somnis. Vaig estar un any sense estudiar, demanant pels carrers, fins i tot vaig haver de vendre els meus cabells, fins que vaig trobar una feina que em va servir per mantenir-me dia a dia. La feina era molt dura, treballava pràcticament tot el dia els set dies de la setmana. Quan vaig tenir prou diners per deixar la feina ja havien passat 5 anys, i vaig poder estudiar dret. Ara només es pot estudiar dret, empresarials o economia. Vaig estudiar dret amb l’esperança de poder canviar el país, sotmès a una dictadura. Des del 2012 hem presenciat aixecaments i revoltes; tots els que hi han participat han estat condemnats a la mort. Ara em dedico a defensar gent que menteix davant de gent que menteix el doble. No em sento feliç, treballo en contra dels meus ideals i he perdut tota esperança en el món. Es van prohibir totes les activitats d’oci, els únics espectacles que podem veure són d’història i d’amenaces contra aquells que volen canviar. Estem sotmesos a la ignorància. Estem condemnats al fracàs.

ESTELA FRANQUESA Any 2029, tinc 32 anys. Em situo al mateix lloc on vaig néixer, Catalunya. Som independents, però no de la mateixa manera que havíem imaginat. Ara sé ben bé, comprenc amb perfecció les maneres de viure dels meus avis. Hem tornat als camps, la tecnologia segueix avançant i tots aquells que s’ho poden permetre en poden fer ús. Però em sembla que no són tan feliços com nosaltres. Ells només manipulen diners, i les persones que tenen al voltant. En canvi nosaltres tractem amb la natura, amb la família i amb l’honestedat, nosaltres som lliures, ells no, ells estan lligats a l’engany i a la hipocresia. Els estudis han canviat, els nens van a l’escola i els ensenyen valors humans. Aquells que volen estudiar carreres ho poden fer, gràcies als fàcils accessos del nostre país. Però sempre ens repetim una cosa: si no fas el que vols fer i no ho fas de tot cor, mai estaràs tranquil amb el teu món interior i mai seràs feliç del tot.


KATHERINE DÍAZ Año 2037. Tengo 37 años, y el mundo a cambiado drásticamente. Está derrotado. Tengo poca esperanza. Dicen que mundo tiene su fecha de espiración. Ya no nacen más niños ¿Sera este el fin del mundo?. Año 2037. Tengo 37 años y soy reportera. La vida ha cambiado en un abrir y cerrar de ojos. El mundo ya no está amenazado. Ya no hay enfermedades ni muerte. Ya no hay pobreza ni hambre en el mundo. Todo está repartido justamente. Los niños tienen una educación más avanzada. Son la luz que nos lleva a vivir en esta tierra por eternidad Ellos son la esperanza.

JOSÉ ITURRALDE Año 2034. Las cosas en todo el planeta han cambiado. Hasta yo he cambiado. Ya tengo 38 años, tengo tres hijos y una mujer maravillosa. Vivo en Francia con mi mujer y mis niños. Estudié economía empresarial. Trabajo siendo el jefe de 10 hoteles. Me siento orgulloso por haber llegado hasta aquí. Haber estudiado esta carrera me ha sido difícil porque llegué a Cataluña con 15 años y me costaba mucho el catalán, pero con mi esfuerzo logré aprenderlo Hoy en día mis padres se sienten muy orgullosos de mi por ser una buena persona y un hombre trabajador.

ADRIANA DÍAZ Año 35. Tengo 40 años. El mundo y yo hemos cambiado demasiado. Ya no es un lugar luminoso con oportunidades de trabajo, si no que es un lugar oscuro y muerto sin ninguna señal de vida. Hemos tratado a nuestro mundo injustamente por haber sido la causa de la polución y el mal trato con los árboles. El sol ya no brilla intensamente si no que se esconde en un halo negro. Yo, al igual que otras personas, luchamos para poder conseguir un trabajo que nos ayude a salir adelante, pero como hay mucha gente necesitada de trabajo, luchamos entre nosotros para conseguir algo. Hay mucha violencia y asesinatos. Da hasta terror salir a la calle. Todos nos escondemos. Todos sabemos que somos culpables del fracaso de vida que ahora llevamos. Seguir viviendo con el mismo sentimiento por muchos años más me sentir melancolía.


ISSAM DRARY Any 2012. És avui. Tinc 15 anys, empatia i ego. No presumeixo, però tampoc ho nego. Porto temps plantejant-me el futur. Molts amics m’han dit que no em preocupi: “ho has de deixar per l’Issam del futur”. No veig un futur clar. No tinc clar què és el que em motivarà. De vegades penso que si em passa això és perquè moriré. Però l’Issam de dintre diu que no, que tot sortirà bé. Ara faré un parell d’intents. Any 2030. Tinc 33 anys. El meu ego ha despertat. Visc a molts llocs. El món ha empitjorat una mica des del 2012. No tinc un treball exacte. Només sé que es complirà alló: “No estic en aquest món per no aportar res. Puc arribar a marcar un canvi”. Encara que l’élit és més forta i ho manipula tot. Es segueixen mantenint ocults. Però aquest cop hi ha més gent “desperta”. Podem canviar el món. No tinc un treball exacte, sóc com un RRPP, però estic relacionat amb el cine, el teatre, la música i els llibres. Poc a poc tinc esperances que podem derrocar el sistema capitalista que s’ha mantingut. Queda molt futur per davant. Promet. La gent serà feliç, i encara que les noves tecnologies són el que manen, la gent valora més les poques coses que queden naturals. Any 2030. Tinc 33 anys. El meu ego mai va arribar a néixer. Estic perdut. Visc a Barcelona i he viatjat molt poc. L’elit ens manipula i han complert el nou ordre mundial. Una sola moneda, una sola religió, una sola llengua. Res em motiva. La III Guerra Mundial no va arribar mai, però sí que va existir, encara que no l’hem viscut. Els microxips els té tothom. Ells ens controlen. La població s’ha reduït. L’orient pobre ja no existeix. Som esclaus. No és capitalisme ni dictadura. És quelcom nou. Tots tenim por. La nostra vida no té sentit, ni sabem per què ens despertem. Però no ens deixen morir. Tampoc ho desitjo. M’aniré a l’orient , a l’Himàlaia o pels voltants i allà seré un altre.

Escenaris de futur  

text creatiu sobre la vida i el treball cap el 2035

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you