Issuu on Google+

La dona als contes clàssics Vet aquí una vegada... Així comencen la majoria de contes que tots hem llegit o ens han explicat des de que érem ben petits i petites. Mitjançant aquestes històries, sobretot les nenes, reben un munt de missatges sobre la seva condició de dona i sobre què s’espera d’ella. Tot això envoltat d’un clima de privació d’amor, afecte i autoestima com passa amb la Blancaneus o La Ventafocs; però ple de codis sobre com han de comportar-se les bones nenes (Caputxeta Vermella ), o com han de ser per aconseguir els millors pretendents. Sense oblidar, les relacions horroroses amb madrastres, germanastres i altres dones horroroses i malvades, que no és més que una crítica de les famílies fora de la convenció tradicional (pare, mare i fills) .

La visió distorsionada de la dona com a mer objecte de desig, mare resignada o, fins i tot, minyona de set nans que l’únic que fa és treballar fora de casa, és motiu en gairebé tots els contes clàssics: dones que només somien amb prínceps que les tractin com princeses. I ja està, no treballen, no estudien, no prenen part d’una societat activa ni es plantegen el dia a dia lluny del seus estimats. Els homes, en canvi, són valents i vigorosos. Porten les regnes de la seva pròpia vida, prenen les decisions per ells i les dones que tenen al voltant. Tots respecten al rei i al cavaller pel seu valor, rectitud, honestedat i coratge però, envegen la bellesa de la reina i el seu saber estar. I prou. No per això, hem d’estigmatitzar els contes clàssics, sinó llegir-los i explicar-los des de la màgia i la imaginació i no perdre l’ocasió d’anar més enllà i parlar amb els més petits sobre valors com la igualtat i el respecte.

 

CASHDAN, Sheldon. La Bruja debe morir. De qué modo influyen los cuentos de hadas en los niños. SERVÉN, Carmen. La Mujer en los textos literarios.

El rol femení a la literatura actual Ara, el cinema i la literatura s’omplen de noies i dones que participen d’una vida social activa. Heroïnes amb un forma física excel·lent, intel·ligència i empatia, dones que prenen les seves pròpies decisions, que han de superar un munt d’aventures, proves i perills. Les protagonistes femenines ja no són només personatges secundaris com la Princesa Leia de la nissaga de la Guerra de les Galàxies o Hermione Granger, companya de classe de l’arxiconegut mag Harry Potter, dones fortes i intel·ligents però sempre a l’ombra dels protagonistes masculins. Una nova tongada de noies valentes i decidides omplen els fulls dels llibres i les pantalles: Lara Croft (l’equivalent femení de personatges com Indiana Jones), la tinent Ellen Ripley de la nissaga cinematogràfica Alien o la Tina Superbruixa pels nens i les nenes a partir dels 7 anys.


Recursos web http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/recursos.htm .cat/innovacio/coeducacio/recursos.htm Web amb diferents recursos de coeducació relacionats amb l’educació en la igualtat.

Contes per la igualtat

       

BIBLIOTECA CAN MULÀ C/Alsina, 1 (Parc de Can Mulà) 08100 Mollet del Vallès Telf: 93/570-16-17 e-mail: b.mollet.cm@diba.cat http://www.molletvalles.cat/biblioteca http://bibliotecamollet.blogspot.com Horari

CALÍ, David. Un papà a mida COLE, Babette. El Príncep Ventafocs GUETTIER, Bénédicte. El Papá que tenia 10 hijos JUANOLO. Ens agradem! NEWMAN, L. Paula té dues mamàs OLTEN, Manuela. Tots uns homes PAOLA, Tomie de. .Oliver Button és una nena TURÍN, Adela. Rosa Caramelo

Matins: de dimarts a dissabte de 10 a 14 h. Tardes: de dilluns a divendres de 16 a 20.30 h.

El rol femení a la literatura infantil i juvenil Biblioteca Can Mulà 8 de març Dia Mundial de la Dona


El rol femení a la literatura infantil i juvenil