Issuu on Google+

Ajuntament de Cabrera de Mar

CABRERA DE MAR DOSSIER DE PREMSA 2009

BIBLIOTECA ILTURO


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

DATA

TÍTOL DE L'ARTICLE

04/01/2009 Aplicació de l'IPC

AUTOR

DIARI

Pag.

08/01/2009 Els Reis Mags d’Orient i la neu obren les portes del 2009

Joan La Vanguardia Rodón i Carbonell Albert Calls Tribuna Maresme Albert Calls Tribuna Maresme

19/01/2009 Més sorra i menys platges

Albert Calls Avui

13-14

19/01/2009 Cabrera alerta dels danys causats per el temporal 22/01/2009 Cabrera de Mar avisa dels danys a la platja

Albert Calls Avui

15

Albert Calls Tribuna Maresme EFE Ciudadano

16

08/01/2009 125 milions per a les estacions del Maresme

22/01/2009 La línea C-2 sufrirá cambios de recorrido y de tiempo de viaje durante 2 años 23/01/2009 Reajuste en cercanías. 26/01/2009 La platja de Cabrera es va quedar sense força serveis

9

10 11-12

17-18

Francesc La Vanguardia Peirón Albert Calls Avui

19-20 21

29/01/2009 Compromís de l’Estat per arreglar les platges del Albert Calls Tribuna Baix Maresme Maresme

22

29/01/2009 Les fortes ventades malmeten la comarca

23

31/01/2009 Comienzan los cambios en la red de Cercanías debido a las obras del AVE en Sant Andreu 11/02/2009 Pedro y el lobo. 12/02/2009 Falta de costumbre 13/02/2009 Inversió per restaurar torrents, rieres i boscos del Maresme 13/02/2009 Uns veïns de Cabrera aturen Can Carles

Albert Calls Tribuna Maresme EFE La Vanguardia

24-25

Enric Vidal La Vanguardia Alsina Enric Vidal La Vanguardia Alsina Albert Calls Tribuna Maresme

26 27 28

Albert Calls Tribuna Maresme E. Ferran El Punt Maresme

29

19/02/2009 El baix poble de Sant Vicenç se sent discriminat pel govern local

Albert canudas

Tribuna Maresme

31

20/02/2009 Set municipis maresmencs es comprometen a lluitar contra l'escalfament global

Ll. M

El Punt Maresme

32

18/02/2009 El jutge obliga a desnonar Estampados Continentales de Cabrera de Mar enmig del conflicte laboral

30

1


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

DATA

TÍTOL DE L'ARTICLE

22/02/2009 Superando obstáculos

AUTOR Pere Mora

DIARI

Pag.

La Vanguardia

33

26/02/2009 Més de 7 MEUR del PUOSC per al Maresme

Albert Calls Tribuna Maresme 01/03/2009 Tres persones moren en tres accidents de trànsit A.C.N. Avui a les carreteres aquest cap de setmana

34

02/03/2009 Detenido un conductor ebrio, drogado y con el EFE carné retirado tras un choque en Cabrera de Mar

La Vanguardia

36

03/03/2009 Se salta un control a la C-32 i l'aturen a Cabrera de Mar

G.Ariñó

El Punt Maresme

37

05/03/2009 Nova edició del concurs de fotografia del Baix Maresme

Albert canudas

Tribuna Maresme

38

11/03/2009 Un veí de Santa Susanna paga deu cops més enllumenat públic que un de Premià de Mar

G.Ariñó i El Punt Maresme T. Marquez

12/03/2009 Els ajuntaments del Maresme signen l'acord pel desenvolupament

Albert Calls Tribuna Maresme

15/03/2009 El viaje de Cecilia

Francesc Peirón A.C.N.

La Vanguardia Avui

44

E. Ferran

El Punt Maresme

45

19/03/2009 Cabrera de Mar fa un any que espera estrenar la E. Ferran biblioteca que ja té acabada

El Punt Maresme

46

21/03/2009 Cabrera aprova un nou conveni de Cal Conde

E. Ferran

El Punt Maresme

47

21/03/2009 El Parc de la Serralada Litoral vol protegir 2.000 hectàrees més de sòl

Gerard Ariñó

El Punt Maresme

48-49

25/03/2009 Neguit entre els alcaldes perquè no hi ha data per regenerar les platges

E. Feran i G. Ariñó

El Punt Maresme

50-51

28/03/2009 Ilturo amb 3D

Elena Ferran G. Ariñó

El Punt Maresme

52-53

El Punt Maresme

54

16/03/2009 Més de 40 escoles de les comarques de Lleida participen en un programa que fomenta la sostenibilitat als centres 17/03/2009 Cabrera urbanitza els carrers més malmesos del Pla de l'Avellà

31/03/2009 Els veïns de Vilassar de Mar podran tenir ADSL d'1 Mb per 15 euros al mes 02/04/2009 Entitat per defensar la franja costanera 02/04/2009 Més protecció per al Parc Serralada Litoral

35

39-40 41 42-43

Albert Calls Tribuna Maresme ACN Tribuna Maresme

55 56

2


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

DATA

TÍTOL DE L'ARTICLE

02/04/2009 Web didàctica sobre arqueología i patrimoni 08/04/2009 Camins escolars 11/04/2009 Pineda es resigna a perdre la majoria del centenar de palmeres del passeig per culpa del morrut 15/04/2009 Denuncien que la brutícia s'acumula a l'entorn del castell de Burriac 16/04/2009 La regeneració de la platja, pendent 16/04/2009 Netegen la brossa de l'entorn del castell de Burriac 22/04/2009 El Maresme recibirá 9 millones para sus playas 22/04/2009 Un total de 500.000 m3 de sorra pe refer les platges de mig Maresme 22/04/2009 L'Estat diu que la solució per a les platges del Maresme és abocar-hi sorra cada any

AUTOR

DIARI

Pag.

Albert Calls Tribuna Maresme Jordi Mir i La Vanguardia Boix Teresa El Punt Maresme Marquez E. Ferran

57 58 59-60

El Punt Maresme

61

Albert Calls Tribuna Maresme T. M. El Punt Maresme

62

Alba La Vanguardia Marchador Albert Calls Avui

64

Ll. Martinez

63

65

El punt

66-67

23/04/2009 Més de 9 MEUR per regenerar les platges

Albert Calls Tribuna Maresme 29/04/2009 L'Estat obre la porta a la regeneració de la platja G.Ariñó i El Punt Maresme de Premià per aquest estiu T. Marquez 30/04/2009 Modolell edita un nou estudi arqueològic 03/05/2009 La platja agafa el relleu de les pistes d'esquí 05/05/2009 El Consell Comarcal obre una oficina d'habitatge a Vilassar de Mar 08/05/2009 Homenatge al poeta local Josep Punsola

17/05/2009 Superación 23/05/2009 La nova biblioteca s'inaugurarà finalment el 13 de juny 27/05/2009 Cabrera vol aturar les obres a la platja perquè faran perdre encara més sorra

69-70

Albert Calls Tribuna 71 Maresme Emili El Punt Maresme 72 . 73 Agulló G. A. El Punt Maresme 74 Betty Doñate

12/05/2009 VIII Concurso de E-poemas de la Vanguardia 14/05/2009 L’Estat compensarà Mataró per l’IBI

68

Betty Doñate / ACN Veronica Ferrer E. F. E. F.

Tribuna Maresme La Vanguardia

75 76-77

Tribuna Maresme

78

Vanguardia

79

El Punt Maresme

80

El Punt Maresme

81-82

3


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

DATA

TÍTOL DE L'ARTICLE

28/05/2009 "Vino, pan i carquinyolis"

AUTOR

Pag.

La Vanguardia

83

El Punt Maresme

84

85

29/05/2009 XIV Fira iberoromana

Betty Tribuna Doñate / Maresme ACN Jordi Nadal El Punt Maresme

04/06/2009 La regeneració de les platges del Baix Maresme, a punt

Albert Calls Tribuna Maresme

87

06/06/2009 Cabrera tindrà sorra abans que ningú i vol que sigui per Sant Joan

Elena Ferran

El Punt Maresme

88

07/06/2009 Maria Badia alerta que si la participació baixa "voldrà dir que haurem de fer quelcom"

Europa Press

Avui

89

08/06/2009 El Peccat, a Cabrera de Mar

J.B.

El Punt Maresme

90

El Punt Maresme

91-92

El Punt Maresme

93-94

28/05/2009 El Carrefour de Cabrera amplia la zona del pàrquing

28/05/2009 L’inici de la millora de la platja de Cabrera, polèmic

Josep Mª Serra E. F.

DIARI

08/06/2009 Els resultats de les eleccions europees a Cabrera El Punt de Mar 10/06/2009 A Mayor Oreja no l'estimen Sergi Picazo 13/06/2009 Inauguració Biblioteca Municipal de Cabrera de A.C.N. Mar 13/06/2009 El agua de las playas catalanas presenta mejor estado que la arena

Redacción

15/06/2009 Demanen un any i mig de presó per a l'exalcalde A.C.N. de Vilanova del Vallès per exigir 25 milions de pessetes a un empresari Elena 16/06/2009 Els amics del castell Ferran 19/06/2009 El jurat declara innocent de suborn l'exalcalde de Europa Vilanova del Vallès. Press

86

Avui

95

La Vanguardia

96

Avui

97

El Punt Maresme

98-99

Avui

100

19/06/2009 Revolta de pescadors contra la regeneració de les platges

Albert Calls Avui

101

19/06/2009 Els xinesos asseguren que no eren esclaus i que treballaven perquè volien en tallers legals.

Lluís Martínez

102103

20/06/2009 De la esclavitud al desamparo

Alba La Vanguardia Marchador

El Punt Maresme

104

4


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

DATA

TÍTOL DE L'ARTICLE

AUTOR

DIARI

Pag.

20/06/2009 Un terç dels tallers xinesos clausurats a Mataró tenien els permisos municipals

Lluís Martínez

El Punt Maresme

105106

23/06/2009 Cabrera de Mar no tindrà sorra a la platja fins a finals de juliol i l'alcalde diu que se sent enganyat 25/06/2009 Els amics de Burriac celebren la 10a. Trobada

Elena Ferran

El Punt Maresme

107108

David Farell

Tribuna Maresme Tribuna Maresme El Punt Maresme

109110 111

25/06/2009 Dos anys a l'alcaldia de Cabrera de Mar 25/06/2009 CiU deixa l'alcaldia a meitat de mandat a les mans dels independents de Gent per Cabrera

Elena Ferran

25/06/2009 Els pescadors planten cara a la ‘regeneració’

Albert Calls Tribuna Maresme Albert Calls Avui

114

Elena Ferran Elena Ferran

El Punt Maresme

116

El Punt Maresme

117118

01/07/2009 Los pescadores se movilizan contra la regeneración de las playas

Redacción

La Vanguardia

119

02/07/2009 Doble tall de l’N-II, per la platja i la gratuïtat

Albert Calls Tribuna Maresme Albert Calls Tribuna Maresme Luís La Vanguardia Benvenuty

120

26/06/2009 Indignació a Cabrera pel retard a refer la platja 27/06/2009 Joan Vilà és escollit nou alcalde 01/07/2009 Els pescadors es queixen que els vaixells que regeneren les platges no els deixen treballar

02/07/2009 Joan Vilà, nou alcalde de Cabrera de Mar 02/07/2009 La autopista del Maresme fue construida con técnicas desconocidas en España 03/07/2009 El serial que substituirà «El cor de la ciutat», de TV3, transcorrerà a Mataró. 05/07/2009 Tallen la N-II per denunciar que Mataró i l'Estat no arreglen la platja de Cabrera de Mar 05/07/2009 Pulso ciudadano

112113

115

121 122123

T. Márquez El Punt Maresme i Lluís Martínez A.C.N. Avui

124125 126

La Vanguardia

127

08/07/2009 Detenen els 31 autors de 107 robatoris fets a l'àrea de Barcelona

S. M.

El Punt Maresme

128

08/07/2009 Greenpeace denuncia que una excesiva pressió urbanística està destruint la costa catalana

Elena Ferran / Pedro Armestre

El Punt Maresme

129

5


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

DATA

TÍTOL DE L'ARTICLE

09/07/2009 El cabrerenc Xavier Sala i Martín parlarà d’Umbele 09/07/2009 El Maresme viu una jornada reivindicativa 09/07/2009 Èxit de convocatòria del Campus de futbol de Cabrera de Mar

AUTOR

DIARI

Pag.

Albert Calls Tribuna Maresme Albert Calls Tribuna Maresme Albert Calls Tribuna Maresme

130 131132 133

11/07/2009 Els pisos nous de Barcelona s'abareteixen un 5% EFE de mitjana el 2008

Avui

134

18/07/2009 Exhibició de ball a la Festa d'Estiu del Pla de L’Avellà 2009

Tribuna Maresme

135

Manuel Cuyás Elena Ferran

El Punt Barcelona El Punt Maresme

136137 138

Pilar Ventura i Py Albert Massó El Punt

Tribuna Maresme

139

El Punt Barcelona El Punt Maresme

140 141

31/07/2009 Festa Major - La festa s'escampa

M. A. M.

El Punt Maresme

142

08/08/2009 L'Estat ja ha reposat la sorra al Maresme però les obres continuen compartint espai amb els banyistes 16/08/2009 La fi de les palmeres.

T. Márquez El Punt Maresme

143

Teresa Marquez Albert Masso J.Maria Ventura Cot Jordi Palarea

El Punt Barcelona El punt

144145 145

La Vanguardia

147

La Vanguardia

148

La Vanguardia

150

La Vanguardia

151

Tribuna Maresme

152

19/07/2009 Finançament a l'Ateneu 21/07/2009 Arenys de Mar ampliarà també la platja de la Picòrdia amb sorra del fons marí 23/07/2009 Opinió: Una visió jove del pla urbanístic a Cabrera de Mar 27/07/2009 El PNB i l'avortament 29/07/2009 Ecologistes en Acció assenyalen nou punts negres al litoral metropolità

23/08/2009 El papa i la crisi 29/08/2009 Temps de la justícia

30/08/2009 La obra única de Agustí Molina. 31/08/2009 XI Curs d´Orgue del Maresme 08/09/2009 El deseo de los ciudadanos

09/09/2009 La nova biblioteca Ilturo triplica usuaris

Ramón Vinyes i Vilà

6


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

DATA

TÍTOL DE L'ARTICLE

AUTOR

DIARI

Pag.

09/09/2009 Presó per a un exmilitar que va robar a mà armada dues benzineres al Baix Camp

A.P.

El Punt Maresme

153

19/09/2009 Cabrera projecta fer una sala d'exposicions i un hotel d'entitats a la masia de Cal Conde, que ja és municipal 23/09/2009 El PSC de Cabrera presenta un recurs pel pla urbanistic de Cal Conde

Elena Ferran

El Punt Maresme

154

Elena Ferran

El Punt Maresme

155

24/09/2009 Mataró redueix un 9% les emissions de CO2 però vol arribar al 20% en deu anys

Lluís Martínez

El Punt Maresme

156157

04/10/2009 Prop de 70 municipis del país ja han votat la moció de suport a la independència

El Punt

El Punt

158

12/10/2009 El Maresme rendibilitza «l'efecte Arenys de Munt» i suma més consultes populars

Teresa Marquez

El Punt Barcelona

159160

16/10/2009 La Generalitat traslladarà la sorra del port de Mataró a la platja de Cabrera

Elena Ferran

El Punt maresme

161162

17/10/2009 Jaume Borràs L'ex-alcalde de Cabrera acaba de publicar una novel.la ambientada en el poblat ibèric. 25/10/2009 L'Estat també ha de pagar l'IBI endarrerit de les autopistes prèvies a l'impost

Elena Ferran

El Punt maresme

163164

T. Márquez El Punt maresme

165166

27/10/2009 Carril bici a la puerta de un colegio

La Vanguardia

167

27/10/2009 Quatre municipis més s'afegeixen al registre de sol—licitants d'habitatge protegit

El Punt

El Punt maresme

168

28/10/2009 Carril bici polèmic

Elena Ferran El Punt

El Punt maresme

169170 171

Albert Massó Elena Ferran T. Márquez

El Punt Barcelona El Punt maresme

173

El Punt maresme

174

Teresa Marquez

El Punt maresme

175176

Elena Ferran

El Punt maresme

177

28/10/2009 El Baix Maresme crea una comissió educativa per optimitzar els recursos i revisar la matriculació 02/11/2009 Polítics sense principis 06/11/2009 Premià de Dalt farà la consulta el 13 de desembre 07/11/2009 CiU aconsegueix que s'afegeixin 3 milions per al Maresme en el pressupost de l'Estat 10/11/2009 Pineda se situa al capdavant dels municipis del Maresme en nombre de desocupats, amb prop del 19,5% 11/11/2009 El consistori diu que el Pla de l'Avellà rep el mateix tracte

El Punt maresme

172

7


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

DATA

TÍTOL DE L'ARTICLE

AUTOR

DIARI

Pag.

12/11/2009 Veïns de Mataró es queixen que ara hi ha més prostitutes que mai a l'N-II

Lluís Martínez

El Punt maresme

178179

19/11/2009 Cabrera portarà als jutjats el port de Mataró perquè no li regenera la platja

Elena Ferran

El Punt maresme

180

19/11/2009 CiU obté 500.000 euros de l'Estat per fer un espigó 19/11/2009 El Masnou s'ofereix a fer un estudi

Elena Ferran Elena Ferran Elena Ferran

El Punt maresme

181

El Punt maresme

182

El Punt maresme

183

Juan Luís Abril Imma Bosch Agencies

La Vanguardia

184

El Punt maresme

185186

La Vanguardia

187

La Vanguardia

188

21/11/2009 CiU s'ofereix a reclamar més diners per estabilitzar la platja de Cabrera de Mar 26/11/2009 La política de Laporta 27/11/2009 Catalunya té 14.000 habitatges sense vendre destinats a segona residència 29/11/2009 XIX Cicle de Concerts d´Orgue 30/11/2009 ´Més que un club´

Juan Luís Abril

03/12/2009 La casa que abraza el mar

La Vanguardia Llàtzermoix Gerard El Punt maresme Ariñó Albert Calls Tribuna Maresme Tribuna Maresme T. Márquez El Punt maresme

191193 194197 198

16/12/2009 La sorra que van portar a la platja de Cabrera després de l'estiu ha desaparegut amb els temporals

Elena Ferran

El Punt maresme

199200

25/12/2009 Platges sense sorra

201

31/12/2009 Premià de Mar és l'únic municipi del Maresme que perd població

T. Márquez El Punt Barcelona Lluís El Punt maresme Martínez

31/12/2009 Un héroe cotidiano confundido con un ladrón de bancos

Raquel Quelart

04/12/2009 Presenten a Teià la segona edició d'El Parc a Taula 09/12/2009 Entrevista a Xavier Sala i Martín, economista 09/12/2009 Quan el comerç local planta cara. 11/12/2009 Cabrera debat com s'ha d'afrontar la plaga del morrut que devasta el Maresme

189 190

202203

La Vanguardia

204

8


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

CARTAS DE LOS LECTORES

Aplicació de l´IPC JOAN RODÓN I CARBONELL - Subscriptor Cabrera de Mar

Com pot ser que en la majoria dels serveis i els subministraments, els preus dels quals són autoritzats o tutelats per les administracions públiques, se´ls permet que l´augment sigui quasi sempre superior a l´IPC i en canvi quan hi ha la revisió dels sous, pensions, subvencions, etcètera, en la majoria dels casos s´agafa com a base l´IPC? Algú pot explicar-ho? O és que potser no és notori que per fer front als augments d´aquests serveis i subministraments amb un augment d´ingressos inferior, per la diferència negativa en l´aplicació de l´IPC, al final de l´any sempre hi haurà una disminució del poder adquisitiu de les famílies? Seria interessant que s´expliqués aquest fet, pel bé de tots els administrats. La Vanguardia, 8 de Gener 2009. Pàg. 24

9


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

125 milions per a les estacions del Maresme ALBERT CALLS El Ministeri de Foment invertirà 125 milions d’euros per millorar una cinquantena d’estacions catalanes entre les quals hi ha les del Maresme. El pla inclou projectes de reforma integral i l’adequació d’andanes i accessos. El delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, va assegurar durant la presentació del pla de millora de les estacions de Rodalies i Mitja Distància que “és una aposta clara i decidida del govern d’Espanya pel transport públic i pel ferrocarril”. La inversió de l’Estat a la xarxa de Rodalies i la seva àrea d’influència per modernitzar i fer accessibles una cinquantena d’estacions es farà fins l’any 2012. Entre altres actuacions, s’augmentarà l’alçada de les andanes o s’instal—laran ascensors i rampes. Les estacions de la línia 1 en les quals s’actuarà són Montgat, Montgat Nord, el Masnou, Ocata, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar-Vilassar, Mataró, Llavaneres, Caldes, Arenys de Mar, Canet, Sant Pol, Calella, Pineda, Santa Susanna, Malgrat i Tordera. D’altra banda, l’estació de Mataró, amb els ascensors adaptats, va ser l’escenari escollit per presentar el pla. A més de Rangel, entre altres personalitats, van assistir-hi el secretari per la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal; l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, o el director de Rodalies RENFE, Miguel Ángel Remacha, que va dir que es continuarà millorant la flota de trens amb nous Civia.

Tribuna Maresme. 8 de Gener 2009.

10


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els Reis Mags d’Orient i la neu obren les portes del 2009 ALBERT CALLS Amb l’inici de l’any nou, el passat 5 de gener van arribar els Reis Mags d’Orient a les localitats de la comarca carregats de regals i bones intencios contra l’actual crisi, però també acompanyats pel fred i la neu. Els colors lluïts de les cavalcades i el blanc de la neu han alternat aquests dies les seves tonalitats. Així, el passat dimecres 7 de gener, el color verd de la serralada litoral va quedar tenyit amb el blanc de la neu i va convertir en postals el nostre paisatge més proper. Els Reis, un clàssic que no va fallar. Els tres Reis Mags d’Orient van tornar a la seva cita màgica anual amb grans i petits d’arreu, però especialment a la nostra comarca les cavalcades van tornar a ser, una vegada més, lluïdes i multitudinàries. La presència prèvia dels cartells reials ja va servir per preparar la rebuda de Ses Majestats, que van comptar amb cavalcades a gairebé tot arreu per generar la il—lusió dels més petits i que aquests surtin al carrer, acompanyats dels adults, amb la gran convocatòria que caracteritza aquesta jornada. Alella, Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Malgrat de Mar o Mataró són alguns dels municipis en els quals els Reis d’Orient van desfilar un any més amb llums, colors i regals. En el cas de Mataró, una de les cavalcades més lluïdes de la comarca, es va comptar amb l’arribada dels Missatgers Reials, amb helicòpters des de terres llunyanes, el passat 2 de gener al Parc Central, on nens i nenes els van poder esperar amb la música de l’Agrupació Musical del Maresme, que va amenitzar l’acte. La principal novetat d’enguany, però, ha estat el conte Ja vénen, ja vénen!, editat per l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), que s’ha difós a la ciutat. És obra dels escriptors Lola Casas i Francesc Chiva, i amb il—lustracions de Carme Queralt. Es tracta d’una història sobre una nena que somia amb tots els elements de la cavalcada mataronina. D’altra banda, la cavalcada de Mataró va comptar amb comparses i carrosses d’un primer sector integrat per set entitats i un sector oficial amb 13 carrosses i comparses més que mostraven una àmplia diversitat temàtica. Amb la participació d’unes 70.000 persones, la cavalcada compta, per a la seva realització, amb la col—laboració d’un gran nombre de persones i entitats de la localitat. En total, unes 600 persones s’hi impliquen en un moment o altre. Una altra de les grans ciutats de la comarca, Premià de Mar, també convoca milers de ciutadans amb les cavalcades que circulen principalment pel centre del municipi i en un itinerari que conclou amb la representació d’un pessebre vivent.

11


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Segons explica la regidora de Festes, Mercè Gisbert (ERC), “de cara a l’any que ve, tot i que la cavalcada passarà per la Gran Via, es volen engrescar altres zones de la ciutat perquè el recorregut sigui més diversificat”. Gisbert també destaca que la cavalcada premianenca “té molt de seguiment i molta concentració de gent i es compta amb voluntaris i el suport de les entitats”. Inici de l’any amb fred i neu. Les baixes temperatures registrades aquests darrers dies han fet que des dels ajuntaments s’activessin actuacions de seguretat. És el cas de Mataró, on el consistori va engegar un seguit de mesures de protecció davant la possibilitat de nevades i glaçades. Així, a la capital del Maresme, el Pla d’actuació municipal per nevades es va activar el passat 6 de gener a les 22.50 hores en fase d’alerta, en espera de desactivar-lo segons les previsions meteorològiques. També, durant aquests dies, el Servei de Manteniment de l’Ajuntament va llençar sal a la part alta de les urbanitzacions La Cornisa i Can Vilardell i es va assegurar el tancament dels regs automàtics per evitar la formació de gel. D’altra banda, l’alberg municipal per a persones sense sostre, ubicat a les dependències de la Creu Roja, es va obrir la nit del 6 de gener en previsió que funcionés fins al 9 de febrer. Aquest equipament es va posar en funcionament quan les previsions indicaven que les temperatures baixarien de 0 graus. Abans de Nadal, el Servei de Protecció Civil va distribuir porta per porta a les urbanitzacions del municpi el tríptic editat per la Generalitat de Catalunya amb consells davant les nevades. També, l’Ajuntament de Mataró va fer públiques un seguit de mesures d’autoprotecció davant les onades de fred, en què es contemplen un seguit de mesures per evitar riscos i accidents. Entre altres aspectes, se suggereix evitar agafar el cotxe o, si es fa, equipant-lo degudament i procurar no viatjar sol. A més, es recomana fer un ús correcte de la calefacció i vigilar les canonades, entre altres consells. Davant la situació provocada pel fred i la neu aquests darrers dies, els bombers de la Generalitat van haver de fer diverses actuacions a la comarca, però sense incidències greus. Segons informen, entre altres actuacions, els bombers van intervenir perquè un cotxe va xocar contra el pati d’una casa a Alella Park; a Arenys de Munt es van haver de retirar vehicles de la C-60 i es van fer intervencions davant les situacions provocades per branques caigudes, i a Pineda de Mar també es va haver d’actuar per treure un vehicle embarrancat i pels problemes provocats per un arbre tallat, entre altres incidències.

Tribuna Maresme, 8 de Gener 2009

12


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Més sorra i menys peatges | Matí de protestes al Baix Maresme | La coordinadora No N-II endurirà les mobilitzacions | Queixes a la platja a Cabrera pel retard en les aportacions de sorra.

Albert Calls Veïns i ajuntaments del Baix Maresme van realitzar ahir al matí diverses protestes que van tenir com a escenari la carretera N-II i l'autopista C-32. La plataforma No N-II va convocar mobilitzacions a Premià de Mar i a Vilassar de Mar, amb el suport dels consistoris i l'Ajuntament d'Alella va fer un acte d'aixecada de barreres al peatge del seu municipi. També, a Cabrera de Mar, es va ocupar el tram de la N-II d'aquesta localitat per queixar-se del nou retard de la sorra per regenerar la platja, molt malmesa per les llevantades de finals de l'any passat. La coordinadora de plataformes No N-II va tallar la carretera a Premià de Mar i a Vilassar de Mar reclamant, una vegada més, el trasllat d'aquesta via i la gratuïtat del peatge de l'autopista. L'acte -reivindicatiu i amb propostes lúdiques- va aconseguir concentrar més gent entre les onze i les dues del migdia, però la primera actuació, que era una marxa a peu a través de la N-II entre Vilassar de Mar i Premià, es va suspendre per falta d'assistents. De protesta n'hi va haver: va ser tallant la carretera uns minuts. El portaveu dels No N-II, Rafael Anguera, va anunciar que s'ha esgotat la via de diàleg amb l'administració i que ara es faran "accions més contundents i més periòdiques". Així, cap a la tardor es plantegen augmentar les mobilitzacions i fer talls de la N-II, aixecades de barreres de l'autopista o, fins i tot, tallar la via del tren. No tot es va concentrar ahir. Ja dijous passat, coincidint amb els 40 anys d'autopista al Maresme, la coordinadora No N-II va fer un acte reivindicatiu al peatge de Vilassar de Dalt.

13


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 En el cas l'Alella, la protesta va ser per exigir la gratuïtat de la C-32. Organitzada per l'Ajuntament, a les 12 del migdia es va fer una aixecada de barreres al peatge del municipi que es va allargar mitja hora. No per cap carretera, sinó per la platja es van mobilitzar els veïns i l'Ajuntament de Cabrera: a les 10 del matí van tallar mitja hora un tram de la N-II al seu pas pel municipi. El president de la Plataforma per a la Recuperació i Defensa de les Platges de Cabrera i Vilassar de Mar, Ricard Domènec, va explicar que es manifestaven contra Costes, que pertany al ministeri de Medi Ambient, pel nou retard en l'arribada de la sorra que ha de regenerar la platja. També, va carregar contra el Port de Mataró per "l'incompliment sistemàtic" de fer anualment el transvasament de sorra.

Avui, 19 de Gener 2009. Pàg. 25

14


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera alerta dels danys causats pel temporal Albert Calls L'Ajuntament de Cabrera de Mar ha enviat un informe al departament de Medi Ambient, al Consell Comarcal del Maresme i a RENFE on descriu els danys causats a la platja d'aquest municipi pels darrers temporals i també alerta dels perills que suposen els danys causats en les seves infraestructures. Segons el regidor de Medi Ambient de Cabrera de Mar, Jordi Mir, la llevantada ha deixat "en seriós perill" una sèrie d'infraestructures, com "l'estació de bombeig o la via del tren". També han resultat danyats el passeig marítim i el mobiliari de la platja. Els tècnics de l'Ajuntament van redactar l'informe després que la Generalitat els demanés la valoració dels danys. "És urgent que s'arreglin aquests desperfectes", va indicar Mir, que va afegir que Cabrera és "probablement, el municipi més afectat de la zona".

Avui, 19 de gener 2009. Pàg. 25

15


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera de Mar avisa dels danys a la platja ALBERT CALLS L’Ajuntament de Cabrera de Mar ha enviat un informe al Departament de Medi Ambient, al Consell Comarcal del Maresme i a la RENFE, on descriu els danys causats a la platja d’aquest municipi pels darrers temporals i també alerta dels danys causats en les seves infraestructures i els perills que comporten. Segons el regidor de Medi Ambient de Cabrera de Mar, Jordi Mir, a causa dels darrers temporals “estan en seriós perill una sèrie d’infraestructures, com l’estació de bombeig, que té desperfectes, i la via del tren està greument afectada”. Els tècnics de l’Ajuntament cabrerenc van redactar un informe després que la Generalitat els demanés la valoració dels danys. “És urgent que s’arreglin aquests desperfectes i també han resultat danyats el passeig marítim i el mobiliari de la platja. Som probablement el municipi més afectat de la zona”, també assegura Mir. L’informe enviat pel consistori cabrerenc especifica la modificació substancial del perfil, la desaparició dels talussos previs a l’arena de la platja, la desaparició o soterrament dels baixadors a l’arena de la platja, el despreniment de paviments i zones d’escullera i la desaparició de bona part d’àmbit de platja ja que aproximadament el 50% de la zona d’arena ha desaparegut amb la llevantada i la modificació de la zona de platja ha estat extrema. Es dóna el cas que les platges del Baix Maresme tenen des de fa anys problemes amb la pèrdua de la sorra, malgrat s’hagin fet regeneracions. L’eterna preocupació dels alcaldes. La conservació de les platges del Baix Maresme preocupa els alcaldes fins al punt que el novembre de l’any passat van anunciar que constituirien una comissió per treballar conjuntament i demanar a les administracions superiors que es garantís el bon estat del litoral. Aleshores, l’alcalde de Cabrera de Mar, Jaume Borràs, ja va plantejar en un consell d’alcaldes de la comarca la necessitat de reclamar junts millores per al litoral a la Generalitat i al Ministeri de Foment. Finalment va acordar-se crear una comissió. Altres alcaldes van mostrar interès per afegir-s’hi, com és el cas del de Mataró, Joan Antoni Baron. Mobilitzacions ciutadanes, reclamacions institucionals, regeneració i transvasament, han estat una constant. No cal anar gaire lluny en el temps per recordar les mobilitzacions veïnals i les demandes dels alcaldes reclamant solucions per al litoral maresmenc, amb especial afectació a Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou. Tribuna Maresme, 22 de Gener 2009

16


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La línea C-2 sufrirá cambios de recorrido y de tiempo de viaje durante 2 años Las modificaciones son consecuencia de las obras del AVE en el entorno de la estación de Sant Andreu Comtal Barcelona. (EFE) Las obras del AVE en el entorno de la estación de Sant Andreu Costal, en Barcelona, obligarán a modificar, a partir del próximo 31 de enero y durante un período aproximado de dos años, el recorrido y el tiempo de viaje de la línea de Cercanías C-2, que utilizan a diario unas 130.000 personas. Esta línea, que enlaza Maçanet-Massanes (Girona) con Sant Vicenç de Calders (Tarragona), será la más perjudicada por estas actuaciones, que también afectarán, aunque en menor grado, a la línea C-1, que une Maçanet-Massanes y L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), y a los trenes de media distancia del corredor Barcelona-Girona-Portbou. Los responsables de Renfe y Adif han explicado hoy en rueda de prensa que las afectaciones que sufrirán las diferentes líneas son inevitables por las obras, ya que éstas limitarán la capacidad operativa en el tramo comprendido entre La Sagrera y Sant Andreu Comtal, que se convertirá una estación "de paso". A partir de febrero, pues, la línea C-2 dejará de cubrir el actual recorrido y se subdividirá en tres relaciones: la norte, que realizará el trayecto Sant Celoni/Granollers-Aeropuerto; la sur, que irá de Sant Vicenç de Calders/Vilanova a la Estación de Francia, y la denominada "pasante", que conectará Castelldefels con Granollers. Este nuevo esquema comportará la desaparición de la actual línea C-10, que enlaza la Estación de Francia con el aeropuerto, ya que este recorrido lo realizará la línea C-2 norte, con dos trenes por hora y sentido, como ahora. La división de la C-2 provocará además que cerca de un 2,5 por ciento de sus usuarios, lo que equivale a unos 3.400 viajeros diarios, pierdan la conexión directa y tengan que realizar algún tipo de transbordo para llegar a su destino. Unos 2.000 pasajeros (un 1,5 por ciento), en cambio, saldrán ganando y evitarán tener que cambiar de tren para cubrir su trayecto.

El director de Cercanías en Barcelona, Miguel Ángel Remacha, ya ha advertido de que la afectación de la línea C-2 comportará molestias a los viajeros, en algunos casos, y ventajas, en otros. Así, el conjunto de trenes de la línea C-2 sur reducirán el tiempo de viaje en una media de tres minutos, aunque perderán la conexión directa con el trazado norte. A partir de las nueve de la mañana, además, pasará regularmente un tren cada quince minutos, cuando ahora circulaban con una frecuencia de entre siete y veintitrés minutos. En la C-2 norte, en cambio, las obras del AVE acarrearán un incremento del tiempo medio del viaje de cinco o seis minutos, con un máximo de trece minutos en dos trenes, a la vez que se reducirá de seis a cinco el número de trenes por hora que circulen entre Granollers y Barcelona en hora punta. Actualmente, según Renfe, la ocupación media de los trenes en hora punta en este trayecto es de 410 viajeros por tren, cuando con la nueva oferta será de 492 usuarios.

17


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 La línea que unirá directamente Castelldefels con Granollers, por su parte, apenas sufrirá cambios. En cuanto a la C-1, la principal afectación será el aumento del tiempo de viaje, que será de entre dos y doce minutos, dependiendo del trayecto y de la hora en que se coja el tren. La mayoría de trenes de la C-1, además, pararán en las estaciones de Montgat, Montgat-norte y Cabrera de Mar/Vilassar. Por último, los trenes de media distancia que cubren el trayecto Barcelona-Portbou verán aumentado su tiempo de recorrido entre seis y once minutos. También se incrementará la oferta a Llançà y Portbou y de Barcelona a Figueres, aunque se reducirá un servicio de Girona a Figueres de lunes a viernes.

La Vanguardia, 22 de Gener 2009.

18


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Reajuste en cercanías La obra del AVE en Sant Andreu modifica la red a partir del próximo día 31 La C2 pierde trenes en el norte pero los gana en el sur, con uno cada 15 minutos La línea del aeropuerto se asimila en la C2 y la del Maresme irá más lenta FRANCESC PEIRÓN

Dicen los responsables de Renfe que han estudiado hasta el número de viajeros que va en cada tren de cercanías. Quieren evitar que los pille el toro a partir del 31 de enero. Esa jornada se modificarán las cercanías por el impacto de la expansión de la alta velocidad hacia Francia. Estos cambios, que se prolongarán al menos dos años, afectan, sobre todo, a la línea C2 (Sant Vicenç de Calders/ Vilanova/ Barcelona/ Granollers/ Maçanet), que cuenta con 130.000 viajeros diarios: la C10 (aeropuerto); y, en menor medida, la C1, la del Maresme. También cambia la circulación de los convoyes de media distancia en su conexión entre la capital catalana y Girona-Portbou. El empeño de las empresas del Ministerio de Fomento - Adif en la infraestructura y Renfe en la explotación-busca desmentir aquello de que segundas partes nunca fueron buenas. En este caso, si las obras del AVE en el norte de Barcelona fueran peor que las del sur, el desastre sería absoluto. La imagen de improvisación que se dio en el último trecho hasta Sants, culminada con la crisis de los socavones de Bellvitge, se ha transformado en una tarea de prevención extrema de cara a su continuación en los 4,2 kilómetros del tramo Sagrera-nudo de la Trinitat. Todo esto se traduce en un intento de máxima transparencia informativa. Ayer, tras su comparecencia en los días previos a Navidad para explicar el corte del túnel de paseo de Gràcia a fin de instalar la catenaria rígida, los altos mandos de cercanías - Javier Pérez Sanz, llegado desde Madrid; y Miguel Ángel Remacha, director en Barcelona-comparecieron de nuevo. Lo hicieron para anunciar que vienen tiempos difíciles, pero no imposibles. Tanta es la precaución que ya han previsto un plan de contingencia para dar una respuesta lo más rápida posible en caso de incidencias. Así, ya se han preparado las alternativas con otros medios de transporte público o con una flota de autobuses si se bloquean las vías. Y se incrementará el dispositivo de información y las brigadas técnicas que vigilarán las obras. Por si acaso, hay que cargar las baterías de la paciencia. La llamada segunda fase de los trabajos de la línea de alta velocidad supone el soterramiento de la infraestructura ferroviaria y la construcción de la nueva estación de Sant Andreu Comtal, que se convierte en pasante y, por tanto, deja de ser cabecera. El conjunto de esta intervención reduce la capacidad operativa, al contar con sólo dos vías, de manera que se incrementa el tiempo de viaje de las relaciones que circulan por esta zona. Esta es la razón por la que, además de reprogramarse los horarios (véase la web www. renfe. com) se ha modificado el recorrido de la C2, que en la práctica se ha dividido en tres subtramos. El más perjudicado es el trayecto de la zona norte, que es la que transporta unos 46.150 viajeros al día - el 35,3% de los 130.000 del total-,que situará su principio y fin en el aeropuerto de Barcelona y en Sant Celoni o Maçanet. El tiempo de viaje tendrá un incremento de 5/ 6 minutos de media, aunque en algunas situaciones se alcanzará el máximo de 12/ 13 minutos. Además, la hora punta entre Granollers y Barcelona pasa de seis a cinco trenes por hora. Por contra, este diseño permite que, con los dos convoyes a la hora actuales, un mayor número de estaciones dispondrá de conexión con el aeropuerto.

19


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 La otra cara de este despliegue aporta un elemento positivo. La C2 sur, que conectará St. Vicenç de Calders y la estación de França, hará realidad una petición muy reivindicada, que el servicio se orden por frecuencias. Habrá un servicio cada 15 minutos a partir de las nueve de la mañana desde Vilanova. Incluso se ganará tres minutos por viaje, tiempo que compensará el acumulado desde la puesta en servicio de la alta velocidad. Este recorrido mueve el 57,2%, 74.360 usuarios. El gran inconveniente se plantea para los que se desplazan de la zona sur a la norte, o viceversa, sin parar en Barcelona. Son unas 5.070 personas. De estas, más de 3.000 deberán hacer transbordo en la capital (2,6%), mientras que 1.700 (1,3%) mantendrán sus hábitos por cuanto se deja la conexión CastelldefelsGranollers. En la línea del Maresme (C1, Molins/ Mataró/ Maçanet) se registrará un aumento del tiempo de viaje que, oficialmente, se sitúa en tres minutos. Pero este incremento podría ir de los 2 a los 12 minutos (BlanesBarcelona). La reestructuración facilitará que aumente la oferta en las estaciones de Montgat, MontgatNord y Cabrera de Mar/ Vilassar. En las líneas 3 (l´Hospitalet/ Vic-Puigcerdà) y en la 4 (St. Vicenç/ Vilafranca/ Terrassa/ Manresa) también habrá más oferta en diversas estaciones. Esto se dará, además, en medias distancias a Portbou, pese a que se sumarán más minutos al viaje, de 6 a 11. Estas son, a grandes trazos, las modificaciones de un servicio que no se normalizará hasta al menos dentro de un par de años, cuando se haya concluido el traslado de las vías a la zona norte - hay que dejar el espacio para la gran estación intermodal del AVE, todavía sin proyecto-y esté a punto la hermana pequeña. La nueva estación de cercanías de Sant Andreu Comtal pasa por ser una de las actuaciones más relevantes. Será - como explicó Antonio Fernández Gil, director de la línea de alta velocidad-la primera de estas infraestructuras que tendrá dos vestíbulos independientes, uno a cada extremo de los andenes. Este diseño corresponde al concepto de que cercanías se entiende como un sistema de transporte rápido - un metro regional-,en el que el tiempo es elemento fundamental para los viajeros, de ahí que se facilite ese doble acceso, con la idea de acortar los paseos. Los edificios de cada lado se situarán al nivel de la losa de cobertura del corredor ferroviario, desde los que se accederá a los dos andenes - 240 metros de longitud y una anchura de 7 a 10-y las cuatro vías. Los vestíbulos - contarán con ascensores, escaleras mecánicas y fijas-están diseñados con amplias zonas en la que los usuarios dispondrán de una visión directa del tren, con lo que se facilita una mejor orientación y agiliza los movimientos. Esta gran reforma culminará con la creación de un parque de 2,5 kilómetros resultado de la cobertura ferroviaria-que enlazará estas actuaciones con la Sagrera. El examen, a partir del día 31. Javier Pérez Sanz remarcó el esfuerzo de programación. Otra cosa son los imprevistos.

La Vanguardia, 23 de Gener 2009

20


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

LA PLATJA DE CABRERA ES VA QUEDAR SENSA FORÇA SERVEIS Albert Calls La platja de Cabrera de Mar, és la més efectada del Maresme, segons el president del Consell Comarcal del Maresme (CCM), Joseph Jo. L’Ajuntament d’aquesta localitat ha alertat dels Graus danys causats per la llevantada d’ara fa un mes al seu tram de platja. En un informe municipal s’especifica la desaparició dels talussos i els soterraments del baixadors a l’arena i del 50% de la sorra de la platja, Aixa com del despendiment del paviment i zones d’escullera. La modificació del litoral ha estat extrema, conclou el document. Altres danys són a l’estació de bombeig, la canonada de l’emissari i la via del tren. “A Cabrera de Mar el problema és greu, hi tenen una situació complicada i s’hi ha de fer una actuació important”. Asegura Jo, que també destaca els efectes del temporal en algunes platges d’Arenys de Mar i en alguns camping situats a la desembocadura de la Tordera. Pel que fa a Mataró, l’Ajuntament ha valorat els danys en 15.799,6 eurps. La major part corresponen a mobiliari i instal.lacions de la platja.

Avui, 26 de Gener 2009. Pàg. 25

21


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Compromís de l’Estat per arreglar les platges del Baix Maresme ALBERT CALLS El passat 28 de gener, el secretari general del Mar del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar, Juan Carlos Martín Fragueiro, va anunciar que en un termini de dos mesos l’Estat arreglarà els danys causats a les platges del Baix Maresme pel darrer temporal i en concret a Cabrera de Mar, on els desperfectes són molt greus. Segons també va dir el representant de l’Estat, aquestes reparacions a la platja, que no van concretar-se, anirien seguides d’una solució definitiva per a la zona en la qual es donarà el mateix tractament a tots els municipis afectats. Els alcaldes del Baix Maresme van reunir-se a l’Ajuntament de Mataró amb Martín Fragueiro; la directora general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, Alícia Paz Antolín, i el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel. Per a l’alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, “la reunió ha estat seriosa i operativa, amb perspectives de futur”. Per la seva banda, l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, va explicar que en la reunió també s’havia transmès “que els ciutadans del Baix Maresme estan aïllats del mar per la via i l’N-II”. Tribuna Maresme, 29 de Gener 2009.

22


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Les fortes ventades malmeten la comarca ALBERT CALLS Arbres caiguts, hivernacles destruïts i trencaments de tot tipus al mobiliari urbà, són algunes de les destrosses que ha deixat al Maresme el fort temporal de vent del passat cap de setmana del 24 i 25 de gener. D’altra banda, al conjunt de l’Estat, la tempesta va saldar-se amb 12 persones mortes, 7 a Catalunya. Després de les fortes pluges i la neu, el temporal de vent, una altra inclemència meteorològica del canvi climàtic a la qual no estem acostumats. Les previsions, aquesta vegada, van quedar curtes, com va admetre el govern de la Generalitat després que les fortes ventades hagin passat per Catalunya i hagin provocat tota mena d’incidents. Al Maresme, els Bombers van fer més de 200 sortides, del total de més de 6.000 a Catalunya. Els municipis amb més actuacions van ser Mataró, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Malgrat, Pineda, Premià de Mar i Tordera. La situació d’alerta meteorològica a la comarca també va mantenir en guàrdia les forces de protecció civil. Així, entre els col—lectius que van treballar per evitar danys a la població, les agrupacions de defensa forestal (ADF) van mobilitzar 54 voluntaris per realitzar tasques de prevenció i de suport. En concret, les sis ADF coordinades pel Consell Comarcal, i en estreta col—laboració amb els bombers, van tallar i retirar arbres caiguts a Pineda de Mar, Palafolls, Calella i la urbanització Castellar d’Índies; van retirar arbres a Dosrius, Mataró, Argentona, Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar; van col—laborar en l’extinció d’un incendi de matolls a Argentona, i van donar suport a la brigada municipal en l’extinció d’un altre incendi de matolls que es va declarar a la zona de la deixalleria de Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera de Mar. A Mataró, la capital de la comarca, la relació dels danys causats per les fortes ràfegues inclou 67 arbres malmesos de diferents espècies, set despreniments de façana, afectacions a murs, marquesines, fanals, senyals de trànsit, semàfors, cables i contenidors. Quant a equipaments esportius municipals, van rebre danys puntuals el d’hoquei, la piscina, el poliesportiu Euseubi Millán i el de Cirera. D’altra banda, en el centre escolar CEIP Tomàs Viñas, el vent va trencar un plafó de metacrilat i a diferents centres van caure branques d’arbres. També, entre altres incidències, el Parc Central es va haver de tancar el cap de setmana per netejar restes d’arbres que havien caigut i, pel que fa al transport públic, les línies de la ronda de la Cerdanya i la carretera de Galícia van desviar el seu trajecte una hora perquè el vial estava tallat. Tribuna Maresme, 29 de Gener 2009

23


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Comienzan los cambios en la red de Cercanías debido a las AVE en Sant Andreu Las obras obligan a modificar, durante 2 años, el 2 que utlizan 130.000 personas al día

obras del

recorrido y el tiempo de viaje de la C-

Barcelona. (EFE).- Las obras del AVE en el entorno de la estación de Sant Andreu Comtal, de Barcelona, han obligado desde hoy a modificar, y durante un período previsto de dos años, el recorrido y el tiempo de viaje de la línea de Cercanías C-2, que utilizan a diario unas 130.000 personas. Esta línea, que enlaza Maçanet-Massanes (Girona) con Sant Vicenç de Calders (Tarragona), es la más afectada por estas actuaciones, que también implica, aunque en menor grado, a la línea C-1, que une Maçanet-Massanes y L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), y a los trenes de media distancia del corredor Barcelona-Girona-Portbou. La línea C-2 ha dejado de cubrir el actual recorrido y se subdividirá en tres relaciones: la norte, que realizará el trayecto Sant Celoni/Granollers-Aeropuerto; la sur, que irá de Sant Vicenç de Calders/Vilanova a la Estación de Francia, y la denominada "pasante", que conectará Castelldefels con Granollers. Este nuevo esquema comportará la desaparición de la actual línea C-10, que enlaza la Estación de Francia con el aeropuerto, ya que este recorrido lo realizará la línea C-2 norte, con dos trenes por hora y sentido, como ahora. La división de la C-2 provocará además que cerca de un 2,5% de sus usuarios, lo que equivale a unos 3.400 viajeros diarios, pierdan la conexión directa y tengan que realizar algún tipo de transbordo para llegar a su destino. Unos 2.000 pasajeros (un 1,5%), en cambio, saldrán ganando y evitarán tener que cambiar de tren para cubrir su trayecto. La dirección de Cercanías ha reconocido que la afectación de la línea C-2 generará molestias a algunos viajeros y ventajas a otros. Así, el conjunto de trenes de la línea C-2 sur reducirán el tiempo de viaje en una media de tres minutos, aunque perderán la conexión directa con el trazado norte. A partir de las nueve de la mañana, además, pasará regularmente un tren cada quince minutos, cuando ahora circulaban con una frecuencia de entre siete y veintitrés minutos. En la C-2 norte, en cambio, las obras del AVE acarrearán un incremento del tiempo medio del viaje de cinco o seis minutos, con un máximo de trece minutos en dos trenes, a la vez que se reducirá de seis a cinco el número de trenes por hora que circulen entre Granollers y Barcelona en hora punta. Según Renfe, la ocupación media de los trenes en hora punta en este trayecto es de 410 viajeros por tren, cuando con la nueva oferta será de 492 usuarios. La línea que unirá directamente Castelldefels con Granollers, por su parte, apenas sufrirá cambios. En cuanto a la C-1, la principal afectación será el aumento del tiempo de viaje, que será de entre dos y doce minutos, dependiendo del trayecto y de la hora en que se coja el tren. La mayoría de trenes de la C-1, además, pararán en las estaciones de Montgat, Montgat-norte y Cabrera de Mar/Vilassar. Por último, los trenes de media distancia que cubren el trayecto Barcelona-Portbou verán aumentado su tiempo de recorrido entre seis y once minutos.

24


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

También se incrementará la oferta a Llançà y Portbou y de Barcelona a Figueres, aunque se reducirá un servicio de Girona a Figueres de lunes a viernes. Renfe y Adif han puesto en marcha un "plan de contingencias" para poder dar una respuesta rápida a las posibles incidencias que las obras del AVE en el tramo La Sagrera-Sant Andreu Comtal causen en la circulación de trenes. Ambas empresas han decidido intensificar las medidas y recursos disponibles con el objetivo de afrontar con rapidez los problemas que puedan surgir en la construcción de la alta velocidad en la capital catalana, tal y como sucedió en 2007, cuando la aparición de socavones entre Bellvitge y Sants provocó la interrupción de las líneas C-2, C-10 y C-7 de Cercanías.

La Vanguardia, 31 de Gener 2009

25


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Pedro y el Lobo ENRIC VIDAL ALSINA - Cabrera de Mar - 11/02/2009 CARTAS DE LOS LECTORES El pasado sábado asistimos a una función de este concierto especialmente pensado por Prokofiev para iniciar a los más pequeños en el mundo de la música clásica. Desde aquí querría felicitar a todo el equipo responsable de la función, por su calidad, exquisitez, amenidad y diversión. Especialmente al encargado de escenario/ director/ narrador, por su catalán, por su simpatía y por su capacidad para conectar con los niños. Por último, felicidades al Liceu por estas iniciativas del Petit Liceu que ayudan a que los más pequeños conozcan uno de los teatros más emblemáticos de la ciudad, a la vez que empiezan a escuchar música clásica. La Vanguardia, 11 de Febrer 2009

26


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Falta de costumbre... ENRIC VIDAL ALSINA - Cabrera de Mar - 12/02/2009 CARTAS DE LOS LECTORES Hoy he tenido que anular la suscripción a Canal+. Sólo de pensarlo ya me daba pereza. Pensaba que me dirían "llame usted a este número", "envíenos un fax con copia del último recibo", "pase por nuestras oficinas..." Pues no. Me han atendido rápidamente, lo he tramitado todo por teléfono, me han ofrecido la posibilidad de que un familiar o amigo aprovechase mi antigüedad, y encima me han dado las gracias por los diez años de fidelidad. ¡Gracias, gracias, gracias! Habéis fidelizado a este ex cliente. En cuanto sea posible volveré a recuperar mi suscripción. La Vanguardia, 12 de Febrer 2009

27


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Inversió per restaurar torrents, rieres i boscos del Maresme ALBERT CALLS / ACN L’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Barcelona donen suport conjuntament a un projecte per restaurar torrents, rieres i boscos de ribera dels parcs de la Serralada de Marina, Serralada Litoral i el Montnegre i el Corredor. S’han fet primeres actuacions a diverses localitats del Maresme i el Barcelonès. En total s’invertiran uns 160.000 euros en aquests treballs per millorar espais fluvials que són sensibles als impactes ambientals. En aquest sentit pateixen abocaments, deixalles o l’expansió d’espècies exòtiques, com la canya, l’ailant i l’acàcia. Aquests impactes afecten la conservació de rieres i torrents perquè disminueixen la qualitat de l’aigua, la flora i la fauna. Actualment s’han iniciat els treballs de restauració a la riera de Cabrera de Mar (Parc de la Serralada Litoral) i a la riera de la font de l’Alba (municipi de Tiana, Parc de la Serralada de Marina), i estan pendents d’ampliar-se a la riera de Sant Jeroni (Badalona) i al torrent de Coma d’Oms (Badalona), totes dues zones dins el Parc de la Serralada de Marina. En total s’actuarà en 4.400 metres de trams de riera. Així mateix, durant aquest any 2009 s’iniciaran diversos projectes de restauració i millora d’espais fluvials al Parc del Montnegre i el Corredor, en concret a les valls de Ramió, Olzinelles, Fuirosos i Pineda. Les tasques que es fan consisteixen en la retirada de les deixalles i restes de runa, l’eliminació manual i mecànica de la vegetació al—lòctona (canya, ailant i acàcia), treballs forestals de millora en boscos de ribera ben conservats, i plantació d’espècies de ribera a les zones treballades. INTEGRACIÓ LABORAL Les feines les fan 8 persones del Centre Especial de Treball Viver de Bell-lloc - Associació per a la Integració Social del Deficient, que treballa amb persones amb discapacitat i especials dificultats d’integració. D’altra banda, la inversió que han fet l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Barcelona permetrà, una vegada estigui conclosa, que es restaurin torrents, rieres i boscos de ribera dels parcs de la Serralada de Marina, Serralada Litoral i el Montnegre. Aquesta és una actuació més que tindria com a objectiu la millora i preservació del patrimoni natural de la comarca del Maresme. Un patrimoni que, d’altra banda, el passat cap de setmana del 24 i 25 de gener va patir, com la resta de l’Estat, una forta ventada que va saldar-se amb nombrosos arbres caiguts, hivernacles destruïts, etc., i que va motivar, al conjunt del Maresme, que els Bombers fessin més de 200 sortides del total de més de 6.000 a Catalunya. Tribuna Maresme, 13 de Febrer 2009

28


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Uns veïns de Cabrera aturen Can Carles ALBERT CALLS Dos veïns del municipi van presentar un contenciós contra l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona per la modificació puntual de l’horta de Can Carles, on hi havien d’anar habitatges i el futur institut del poble. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat en part el recurs. Aquesta modificació puntual (iniciada en el mandat anterior d’ERC, primer governant amb PSC i després sols) justificava que l’horta, de sòl agrícola, passés a sòl urbà i s’hi poguessin construir 267 habitatges (70 dels quals de protecció oficial) i el futur institut de secundària de la població. La sentència del TSJC recull que no es poden tractar de la mateixa manera sòls que no tenen la mateixa qualificació, que Can Carles no és urbà i que ni amb el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) ni amb cap altra figura urbanística es pot enganxar la zona urbana amb la de Can Carles. Aquest nou escenari, però, segons explica l’alcalde de Cabrera, Jaume Borràs (CiU), que governa amb Gent per Cabrera, té una forta afectació. “Una de les conseqüències és que si no es desenvolupa aquest pla urbanístic no es poden compensar els propietaris de Ca l’Arnau i Can Rodon, on hi ha importants jaciments arqueològics”, comenta Borràs, que també explica que “l’Ajuntament, a través del govern anterior, no va personar-se en el procediment i per això ara estem al marge del mateix”. Ara, per això, la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat “podria fer un recurs de cassació, però tardaria uns tres anys en resoldre’s”, explica l’alcalde. També afegeix que “en cas contrari, la modificació puntual queda anul—lada i el conveni s’obriria a una situació de conflictes jurídics entre propietaris i promotors”. Però Borràs planteja una possible sortida: “Es podrien evitar maldecaps i no haver d’expropiar els jaciments arqueològics creant millors maneres d’habitabilitat i compensant per la via del nou POUM, perquè els propietaris perdin el mínim possible i intentant acontentar a tothom”. Segons l’alcalde, “s’ha intentat negociar amb els promotors i propietaris per baixar el sostre i pactar amb els veïns que van posar el contenciós, però s’ha tingut una oposició total dels propietaris i promotors i fins i tot es va retirar a l’Ajuntament l’aparcament públic del costat del jaciment de Ca l’Arnau i es volien emprendre accions administratives”. Per la seva banda, Carles Rocabert, portaveu d’ERC, actualment a l’oposició i anterior alcalde, explica que la sentència “ens ha sorprès moltíssim” i que encara estan valorant la situació. Tribuna Maresme, 13 de Febrer 2009

29


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El jutge obliga a desnonar Estampados Continentales de Cabrera de Mar enmig del conflicte laboral E. FERRAN Els treballadors i els responsables de l’empresa Estampados Contientales van ser desnonats dilluns de les naus del polígon del Camí del Mig de Cabrera de Mar. Així ho va ordenar el jutge arran de la demanda que havia fet la propietat que no cobrava els lloguers. Els treballadors es van oposar pacíficament a deixar els seus llocs de treball, fins que els Mossos els van acompanyar a fora. També els responsables de l’empresa havien de marxar, tot i que segons va explicar el seu representatn legal, Ricardo Peix, es va arribar a un acord amb la propietat per deixar la maquinària a dins, en dipòsit i durant un mes i mig, per poder realitzar la liquidació del béns. Empresa i treballadors mantenen el conflicte laboral des que a principis d’any l’empresa va anunciar el tancament i l’acomiadament dels 43 treballadors. Des de llavors, els treballadors reclament els endarreriments del mes de novembre, tres setmanes de sou de setembre, la paga extra de Nadal i els dies treballats al febrer. Segons va explicar l’advocada del grup més nombrós, Sandra Zahonero, ara per ara les negociacions es troben en un punt mort. El fet que bona part de la plantilla tingui molts anys d’antiguitat és un dels motius que dificulten arribar a un acord amb l’empresa. Ahir va tenir lloc una trobada entre les dues parts per a una possible conciliació laboral. “Ara seria un bon moment per rependre les negociacions, un cop superat l’estat de xoc que ha representat el desnonament”, afegia Zahonero, segons la qual els ànims des treballadors “estan sota mínims”, ja que fa uns mesos que no cobren i tampoc poden tramitar l’atur, perquè no han estat acomiadats formalment. Els treballadors no han acceptat les cartes de permís que els ha ofert l’empresa, i segons Zahonero tenen previst presentar, el proper dilluns, una altre demanda per acomiadament tàcit. El Punt, 18 de Febrer 2009. Pàg. 3

30


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El Baix Poble de Sant Vicenç se sent discriminat pel govern local 19/02/2009 ALBERT CANUDAS

La urbanització parcial del carrer Pica d’Estats encén els ànims dels veïns de Can Boada i Can Ripoll, que acusen el govern de discriminar el Baix Poble. L’Associació de Veïns Can Boada i Can Ripoll s’ha plantat contra el que consideren una “marginació sistemàtica” del Baix Poble per part del govern local. El projecte d’urbanització del carrer Pica d’Estats, llargament reivindicat en ser el seu únic punt d’accés al barri de Montaltpark i fins fa poc també a l’N-II, n’ha estat el detonant. La manca de recursos ha obligat el consistori a executar l’obra parcialment, deixant un 40% del vial pendent d’execució fins que s’obtingui finançament. La decisió ha provocat el descontentament dels veïns, que ja van denunciar “gravíssims defectes” en el projecte i havien sol—licitat posposar-ne l’execució fins que es pogués enllestir completament. La negativa de l’Ajuntament a fer ús de la dotació del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) per urbanitzar el tram que no es podia executar ha acabat d’encendre els ànims. “Aquesta és la gota que fa vessar el got”, afirma el president de l’AV de Can Boada i Can Ripoll, Pere Vallejo, que posa com a exemple el desenvolupament del Pla de l’Avellà de Cabrera de Mar, un sector, com el Baix Poble, allunyat del casc antic del municipi, per assegurar que a Sant Vicenç “el govern local sempre ha marginat la zona del cantó de mar”, una acusació que també estén a l’oposició. “El pas a la platja està a mig fer, no disposem de farmàcia, ni de caixer ni d’un sol policia de barri dels 17 que hi ha en plantilla tot i ser la zona del poble on hi ha més robatoris”, denuncia Vallejo en aquest sentit. Amb tot, el president de l’entitat veïnal anuncia que, en cas que l’Ajuntament no reconsideri de forma imminent la seva postura pel que fa a la urbanització del carrer Pica d’Estats, elevaran el to de les protestes. “Tallarem l’N-II i plantejarem un procés per organitzar-nos en una pedania i gestionar els nostres impostos”, assegura. Des del consistori es vol evitar la polèmica. Fonts de l’Ajuntament asseguren que el projecte del carrer Pica d’Estats preveia dues fases d’execució i que la que ha quedat pendent no s’ha pogut finançar amb el FEIL perquè no compleix els requisits per obtenir les ajudes. Per això, diuen, es va optar per prioritzar actuacions per al conjunt de la població. Amb tot, l’Ajuntament admet cert desequilibri històric entre barris però assegura que es començarà a pal—liar durant aquest mandat amb una significativa inversió a la zona.

Tribuna Maresme, 19 de Febrer 2009

31


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Set municipis maresmencs es comprometen a lluitar contra l'escalfament global LL. M. Un moment de la signatura ahir al Consell Comarcal./ Foto: LL.M.. Des dels ajuntaments també es pot contribuir a

la

lluita

contra

el

canvi

climàtic

i

l'escalfament del planeta. Així ho creuen els set

ajuntaments del Maresme –Mataró,

Pineda de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Tiana, Cabrils i Cabrera de Mar– que s'han adherit al pacte d'alcaldes per l'energia, un projecte que impulsa la Comissió Europea en matèria d'estalvi energètic i foment de les energies renovables. El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va presidir ahir la signatura dels convenis amb els set ajuntaments maresmencs perquè sigui la Diputació la que s'encarregui de redactar els plans d'acció d'energia renovables. «Un treball que ha de determinar el nivell d'emissions dels municipis i quines actuacions s'han de portar a terme per assolir els objectius», va afegir-hi. Aquestes fites es coneixen amb el nom de «triple 20», perquè els municipis que prenen aquest compromís han d'aconseguir, abans del 2020, reduir un 20% les emissions de gasos d'efecte hivernacle, com a resultat d'augmentar un altre 20% l'eficiència energètica i una quota del 20% més de fonts d'energia renovables. Tot i que només en són set els ajuntaments de la comarca adherits, Baron confia que aviat se n'hi incorporin de nous. El diputat considera que un dels motius perquè no s'hagin afegit més poblacions és la «incertesa pel que fa a les inversions i com es financen des dels ajuntaments». En aquest sentit, pensa que l'acord que s'està ultimant amb el Banc Europeu d'Inversions serà fonamental, ho farà més fàcil. Joan Antoni Baron també va destacar que aquest pacte és una «bona oportunitat mediambiental, però també econòmica», ja que en l'actual conjuntura de crisi les actuacions s'entreveuen com un important motor econòmic i de creació d'ocupació. El Punt, 20 de Febrer 2009

32


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

SUPERANDO OBSTÁCULOS PERE MORA Pere Mora (Barcelona, 1954) se graduó en 1981 en la ETSAB, aunque acabó “los estudios años antes”. Ya habia colaborado con Oriol Baohigas cuando le encargaron convertir unas navex industriales en la sala de esectáculos Zeleste, proyecto que quedó “inacabado por falta de financiación”. Tras la ilusión de los Juegos Olímpicos, hubo dificultades. Era el momento de cambiar: el despacho pasó de estar en Poblenou a la calle Llibreteria. Ha ganado un premio FAD y algunos concursos públicos; participó en el proyecto de la Vila Olímpica, ha realizado viviendas, locales y un tanatorio. Ahora acaba de terminar 58 pisos de promoción pública para alquiler y una biblioteca en Cabrera de Mar. La Vanguardia, 22 de Febrer 2009. Pàg. 31

33


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Més de 7 MEUR del PUOSC per al Maresme ALBERT CALLS La comarca, a través dels seus Ajuntaments, rebrà 7.356.795 euros l’any 2009 del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Per tipologia d’obres, entre els projectes subvencionats destaca la pavimentació i urbanització de les vies públiques, amb catorze actuacions, i els serveis socials, amb sis. Els més de 7 milions d’euros que rebran els ens locals del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat a través del PUOSC, suposen un increment respecte la dotació econòmica que va fer-se el 2008, que va ser de 4.083.751,2 euros. D’altra banda, les assignacions definitives van ser aprovades pel Govern de la Generalitat el passat 17 de febrer. A més de l’àmbit destinat a la pavimentació i urbanització de les vies públiques, amb catorze actuacions i les sis relatives a serveis socials, el PUOSC al Maresme preveu obres d’abastament d’aigua, cases consistorials, clavegueram, cementiris, canalització, instal—lacions culturals i esportives, i biblioteques, aquestes a través d’un pla específic del Departament de Cultura. Algunes de les obres significatives del PUOSC del 2009 són l’escola bressol d’Arenys de Mar, amb una subvenció de 349.936 euros, i la urbanització de la riera de Gavarra, de Canet de Mar, amb una dotació de 850.000 euros. El secretari general de Governació i Administracions Públiques, Jaume Oliveras, explica que es vol “seguir impulsant les inversions en l’àmbit local per millorar la qualitat de vida dels ciutadans”. Per a Oliveras, amb aquestes subvencions “s’aconsegueix un pla d’obres que equilibra i evita la dispersió del territori i permet donar suport al món local, especialment als municipis petits i mitjans“. El PUOSC aprovat forma part d’un pla entre 2008 i 2012 amb el qual es preveu atorgar 735 MEUR als municipis catalans, una inversió que finançarà al voltant de cinc mil actuacions municipals a tot Catalunya, una mitjana de cinc per localitat, segons la Generalitat. Oliveras també destaca que aquest PUOSC “supera el de la passada legislatura, és força ambiciós i va ser aprovat pel govern abans de la crisi, però s’han mantingut les previsions i el compromís“. Entre d’altres obres previstes hi ha l’asfaltat de carrers a Can Massuet, de Dosrius; l’adequació de l’entorn i construcció d’una escola bressol, al Masnou; l’adquisició d’un envelat o la construcció d’un carril bici al Pla de l’Avellà, a Cabrera; la rehabilitació de la masia de Can Rivière per a casal de joventut, a Llavaneres o l’endegament de la riera, a Sant Pol. Els projectes del PUOSC estan oberts a al—legacions i retocs. Tribuna Maresme, 26 de Febrer 2009

34


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Tres persones moren en tres accidents de trànsit a les carreteres aquest cap de setmana COMARQUES GIRONINES

ACN Tres persones han mort aquest cap de setmana en tres accidents de trànsit a Subirats (Alt Penedès), a Castellbell i el Vilar (Bages) i a Terrassa, segons el balanç fet pel Servei Català de Trànsit (SCT) fins a les vuit del vespre d'aquest diumenge. El primer dels accidents es va produir divendres a Subirats, on va tenir lloc un encalç entre dos vehicles i una de les ocupants va perdre la vida. El segon sinistre, a la C-16 a Castellbell i el Vilar, ha costat la vida a un jove de 18 anys de nacionalitat búlgara després d'una sortida de via aquest diumenge a la matinada. Hores més tard, es registrava una tercera víctima mortal en un altre accident

per

encalç,

a

la

C-58,

a

Terrassa.

Quant a problemes de mobilitat del cap de setmana, divendres a la tarda es van produir algunes incidències que van complicar la circulació. Un accident a la N-II a Cabrera de Mar (Maresme) va obligar a tallar la via en sentit Mataró; la retirada d'un vehicle a la GI-524 a Mieres (Garrotxa) va causar el tall de la carretera durant uns 20 minuts en ambdós sentits de la marxa i un altre accident a la N-260 a Ribes de Freser (Ripollès) va provocar que es donés pas alternatiu durant prop d'una hora.El dissabte 28 de febrer va transcórrer sense massa incidències. Les més destacables van ser un accident a la C-32 a Argentona (Maresme) va causar el tall d'un carril en sentit Barcelona i la celebració d'una festivitat local a Valls (Alt Camp) va obligar a tallar la TV-3421 al seu pas pel municipi en els dos sentits de la marxa. Pel que fa aquest diumenge 1 de març, s'han produït al matí i que han afectat la circulació. Entre ells destaquem el que s'ha localitzat a la A-2 a Castellolí (Anoia), en el qual s'han vist implicats sis vehicles i que ha obligat a tallar la via en sentit Barcelona; el que ha tingut lloc a la C-31 a Sitges (Garraf), que ha causat el tall d'un carril en direcció la capital catalana; i el que s'ha produït a la C-16 a Bagà (Berguedà) i que ha provocat 3 quilòmetres de retencions en sentit nord. Retencions de tornada a Barcelona Respecte a les retencions més importants de la tarda d'aquest diumenge diumenge han destacat els 16 quilòmetres de l'A-2, entre Castellolí i Jorba en sentit Barcelona (hi ha hagut un carril tallat fins les 18.55 hores); a la C-16 a Cercs, nou quilòmetres i a Guardiola de Berguedà (Berguedà), sis quilòmetres en sentit sud; a la C-14 a Organyà (Alt Urgell), sis quilòmetres en sentit sud; a la C-17 a Orís (Osona), quatre quilòmetres en direcció Vic i a l'AP-7 a la Roca del Vallès (Vallès Oriental) i a Sant Sadurní d'Anoia (Anoia), tres quilòmetres, en direcció Barcelona. A més, a la N-230 a Alfarràs (Segrià), s'han fet talls intermitents a la via a causa d'una manifestació i un accident a la C-17 a Aiguafreda (Vallès Oriental) ha originat tres quilòmetres d'aturades en direcció Barcelona. Dos accidents més han complicat la circulació; un a la C-58 a Vacarisses (Vallès Occidental) i un altre a l'AP-7 a Maçanet de la Selva (Selva) han provocat el tall d'un carril en sentit la ciutat comtal. Avui, 1 de Març 2009

35


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Detenido un conductor ebrio, drogado y con el carné retirado tras un choque en Cabrera de Mar Vilassar de Dalt. (Barcelona). (EFE).- Los Mossos d’Esquadra han detenido al conductor de un turismo que circulaba ebrio y drogado, con todos los puntos del carne retirado y que chocó contra el coche patrulla que lo perseguía a la altura de Cabrera de Mar (Barcelona). La policía autonómica ha informado de que la detención de Daniel V.M., de 27 años y vecino de Badalona (Barcelona), se produjo el pasado sábado, 28 de febrero, como presunto autor de los delitos de conducción bajo los efectos de bebidas alcohólicas, de sustancias estupefacientes, resistencia y desobediencia a los agentes de la autoridad, daños y conducción sin permiso por la pérdida de los puntos. Los hechos ocurrieron sobre las 07.00 horas del pasado sábado cuando los agentes de un control situado en la autopista C-32, a la altura del peaje de Vilassar de Dalt, detectaron un coche que circulaba por encima del límite permitido. Al darle el alto, el vehículo aceleró y se saltó el control y huyó a gran velocidad en dirección a Mataró, haciendo caso omiso de las indicaciones de los agentes que iniciaron la persecución del turismo. El vehículo abandonó la autopista por la salida de Cabrera de Mar a gran velocidad hasta que dio un giro de volante y chocó contra el coche policial. En la prueba de alcoholemia, el detenido dio una tasa de 0,77 miligramos por litro de aire espirado, mientras que en la prueba de detección de drogas y de sustancias estupefacientes dio positivo en cocaína. El conductor tampoco disponía del carné de conducir puesto que había perdido la totalidad de los puntos en julio de 2008, por lo que fue detenido y posteriormente pasó a disposición judicial. La Vanguardia, 2 de Març 2009

36


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Se salta un control a la C-32 i l'aturen a Cabrera de Mar G.A Els Mossos d'Esquadra van detenir dissabte un jove de 27 anys veí de Badalona després que es va saltar un control d'alcoholèmia a la C-32, al terme de Vilassar de Dalt. Una patrulla el va perseguir i, quan el va aturar, el jove va donar positiu d'alcohol i drogues i no tenia carnet. El Punt Maresme, 03 de Març 2009 Pàg. 2

37


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Nova edició del Concurs de Fotografia del Baix Maresme ALBERT CANUDAS Les regidories de Joventut de sis pobles del Maresme (Argentona, Cabrera, Cabrils, Òrrius i els dos Vilassars) organitzen conjuntament el XIV Concurs de Fotografia. El certamen fotogràfic s’adreça a maresmencs d’entre 12 i 30 anys i la seva temàtica és lliure. Els participants tenen fins al 16 d’abril per lliurar un màxim de dues imatges en un dels punts establerts per l’organització per optar als premis en metàl—lic establerts per a cada categoria (12 a 17 i 18 a 30 anys), que van dels 75 als 300 euros. El veredicte es donarà a conèixer a Cabrera el 24 d’abril i amb les obres lliurades es farà una exposició itinerant que visitarà els sis municipis. Tribuna Maresme, 5 de Març 2009

38


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Un veí de Santa Susanna paga deu cops més enllumenat públic que un de Premià de Mar Un estudi xifra en 25,46 euros la despesa anual per maresmenc en llum de fanals, semàfors i equipaments municipals GERARD ARIÑO / TERESA MÀRQUEZ Municipis excessivament il—luminats o que no apliquen prou polítiques d'estalvi energètic. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l'estudi encarregat pel Consell Comarcal del Maresme, que recull la despesa en enllumenat públic de tots els municipis de la comarca. Les dades mostren una gran desigualtat entre algunes localitats com Santa Susanna, Òrrius i Cabrera de Mar, on el consum per habitant és molt més elevat que no pas en altres com Premià de Mar, Mataró i Malgrat on les polítiques d'eficiència energètica es fan notar. En el conjunt de la comarca, a cada habitant li toca pagar de mitjana 25,46 euros l'any de llum pública. L'estudi atén a la voluntat dels municipis de la comarca de comprar l'energia elèctrica de manera agregada. L'estudi indica quants diners es va gastar cada ajuntament per pagar el rebut de la llum de les dependències municipals, els semàfors i l'enllumenat del carrer durant el 2008. I els resultats demostren realitats molt diverses. Tan diverses fins al punt que un ciutadà de Santa Susanna paga deu vegades més (133,03 euros l'any) que un de Premià de Mar (13,87) en concepte d'enllumenat públic. L'alcalde del municipi, Josep Monreal (CiU), va admetre que la inversió pública en energia elèctrica «és excessiva». Monreal va vincular la major part de la despesa a la zona hotelera, però va recordar que Santa Susanna a l'estiu «té una població flotant de 10.000 persones». L'alcalde assegura que des del consistori s'està treballant per reduir de manera dràstica la inversió amb un seguit de millores a la xarxa. Morfologia específica Altres municipis amb una despesa molt elevada per habitant són Òrrius (89,49), Cabrera de Mar (48,96), Dosrius (48,85), Sant Andreu de Llavaneres (45,49) i Sant Vicenç de Montalt (43,66). Tots ells tenen una morfologia específica, amb la població molt dispersa en el territori, però tot i això superen amb escreix la mitjana comarcal, que està fixada en 25,46 euros. A l'altre extrem, es troba Premià de Mar que tot i ser la segona localitat amb més població, quasi 28.000 habitants, va gastar l'any passat 386.378 euros en enllumenat, una mitjana de 13,87 euros, la més baixa de la comarca. El seu alcalde, Miquel Buch (CiU), explica que la ciutat està ben il—luminada, però que s'han dut a terme diverses actuacions per reduir la despesa com ara la compra de material de baix consum o sistemes per ajustar l'encesa i apagada de la llum del carrer amb l'horari de la llum solar. «Fa temps que hem adquirit un compromís en aquest sentit i els diners que estalviem els invertim novament en mesures per reduir el consum», afirma. Localitats com Mataró (17,14), Malgrat (19,76), Vilassar de Mar (22,29) i Canet de Mar (23,29 també van fer l'any passat una despesa prou ajustada.

39


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

L'estudi, que ha estat realitzat pel Consell Comarcal del Maresme, respon a la voluntat dels municipis de la comarca de fer una compra agregada de la llum, tal com ja passa amb els serveis de telefonia i amb el paper. Ara el Consell negocia amb diferents empreses comercialitzadores el contracte més beneficiós per a la comarca.

Regular la intensitat de cada fanal La tecnologia avança i cada dia surten nous mecanismes que permeten estalviar energia. Una mostra la van presentar dilluns a Premià de Mar, on des de la tardor, s'està duent a terme una prova pilot amb uns dispositius que fan possible activar i desactivar els fanals de manera individualitzada i a distància, segons els interessos del municipi. Aquest mecanisme aplicat a un fanal amb tecnologia LED permet al mateix temps regular la intensitat de la llum de manera que el mateix fanal pot donar més llum quan hi ha més gent al carrer i abaixar-la quan tothom dorm. De moment, s'ha aplicat a una vuitantena de fanals, situats a la Riera, però es preveu ampliar aquest sistema a la resta de punts de llum. El Punt Maresme, 11 de Març 2009, Pàg. 2

40


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els ajuntaments del Maresme signen l'acord pel desenvolupament ALBERT CALLS Els 30 ajuntaments del Maresme, el Consell Comarcal, els sindicats CCOO i UGT, i les patronals FAGEM i PIMEC, van signar l’Acord pel Desenvolupament Econòmic i l’Ocupació del Maresme, el passat dimarts 10 de març. Per mitjà d’aquest acord s’han fusionat els dos pactes locals per l’ocupació que fins al moment existien a la comarca, ja que n’hi havia un per a Mataró i un altre per a la resta de municipis. D’altra banda, aquest nou marc permetrà que es treballi amb objectius conjunts i consensuats en polítiques de desenvolupament econòmic per aconseguir resultats coherents amb la nova realitat del territori i en uns moments que són delicats. L’acte oficial de signatura va fer-se a Calella. Tribuna Maresme, 12 de Març 2009

41


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El viaje de Cecilia Los empleados del servicio doméstico confirman el descenso de viajeros en la línea del Maresme. Francesc Peirón Barcelona Cecilia tiene un problema. En su cara ya se adivina. A su mirada le falta intensidad. No hay brillo en su expresión. "Me han despedido", comenta tras bajar del tren en la estación de Vilassar y encaminarse a la parada del autobús que la conducirá hasta su destino, un domicilio particular donde desarrolla tareas domésticas. Son las historias del tren. Pocas veces una realidad ferroviaria da pie a tomar la temperatura social. Se llaman Dilendi, Blanca, Mari o Boris. Como Cecilia, todos tomaron en su día la decisión de dejar su país y venir a buscar el futuro en Barcelona, desde donde han ido distribuyéndose por diferentes ciudades. La ecuatoriana Cecilia, por ejemplo, hace nueve años que emprendió su aventura. Siempre se ha ganado la vida limpiando casas. "Me decidí a venir - explica con una cadencia pausada en su hablar-porque allá no podíamos sobrevivir, no tenía ni para la manutención de mi hijo. La elección fue fácil, mi hermano ya estaba aquí, se había casado". -

¿Y

le

han

despedido?

- Me queda este mes. Y luego, ya veremos. La jefa me ha dicho que han bajado sus ingresos y que no tiene para pagar. Lo dice como si delante tuviese una pantalla, pero no de esas de fondo blanco, sino negra. En sus planes, sin embargo, no entra el regreso a Ecuador. Sabe que ahora tendrá que volver a empezar - "es un mal momento", dice entre suspiros-,pero el asunto no da para más. "Allá - insiste-las cosas aún están peor y, además, tengo una hipoteca y, hoy por hoy, vender el piso resulta imposible". Tiene muy claro que lo que le pasa a ella le ha pasado antes a otras muchas. "Se nota en el tren - sostiene,donde cada día hay más asientos libres". En el mismo convoy que Cecilia ha llegado Dilendi, brasileña y también empleada de hogar. Su caso es diferente, aunque su preocupación es comparable. Esta mujer, que lleva dos años en Catalunya, da la sensación que afronta la pendiente del vacío con más optimismo. Ciertamente, ella todavía conserva el trabajo. Menos sí, pero trabajo. "De seis casas que hacía me he quedado con cuatro", comenta, un tanto desconfiada, como las otras, a dejarse fotografiar. Al fin accede, mientras guarda cola para subir al autobús que la llevará a Cabrils. Ha apreciado que en los vagones "faltan personas" a las que había conocido en estos viajes laborales, o a las que veía de forma habitual. Dilendi está dispuesta a resistir - "mi hija estudia aquí"-,aunque sabe que la situación todavía puede ir a peor. "Esto ha caído mucho en los últimos meses. Una familia me comunicó que no fuera porque habían perdido el trabajo".

42


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Al poco de que Cecilia y Dilendi continúen su camino, en la cola del autobús se instala Mari - hace de su oposición a la fotografía una cuestión innegociable: "¡Si me ve la señora!", exclama-, donde se saluda con otras mujeres que van a seguir su ruta. Es colombiana. Ha constatado que en el tren van más anchos y lo vincula directamente a la caída laboral. Ofrece otro perfil. Ni la han despedido ni ha perdido domicilios en los que limpiar. Mari continúa en la misma casa, aunque la jornada completa se ha quedado a la mitad. "Por el mismo trabajo me pagan menos". Blanca, boliviana, sigue camino a Cabrera de Mar, donde va a limpiar - "falta mucha gente"-, pero Boris, del mismo país, baja en Vilassar. Va a hacer mantenimiento. A él la vida no le ha cambiado. Ve que hay menos viajeros en el tren, pero la crisis no le toca. La Vanguardia, 15 de Març 2009. Pàg. 3

43


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Més de 40 escoles de les comarques de Lleida participen en un programa que fomenta la sostenibilitat als centres PONENT ACN / SALVADOR MIRET

Un total de 44 centres educatius de les comarques de Lleida participen en el programa Escoles Verdes, una iniciativa conjunta dels departaments de Medi Ambient i Habitatge i Educació, que pretén incorporar els valors de l'educació per la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida dels centres promovent la participació de tota la comunitat educativa en la millora de l'entorn a més de crear xarxa entre els centres participants. Trenta dels centres que prenen part en el programa s'han trobat aquest dilluns a Juneda on han exposat els seus projectes i intercanviat experiències. El programa Escoles Verdes, que aquest curs arriba a la desena edició,

compta

amb

461

centres

inscrits

de

tot

Catalunya.

El camp d'aprenentatge Les Obagues de Juneda (Garrigues) ha acollit aquest dilluns el cinquè Fòrum Escoles Verdes de les comarques de Lleida en què hi han participat més d'un centenar d'alumnes acompanyats per professors procedents de 30 centres educatius de la demarcació que participen en el programa. El fòrum s'organitza cada dos anys per promoure la participació activa i l'intercanvi d'experiències entre les 'escoles verdes'. Les trobades tenen com a objectiu ajudar els centres a ambientalitzar-se, promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn i afavorir l'intercanvi d'experiències entre els centres participants. En la jornada, alumnes i professors han exposat algunes de les iniciatives que han posat en marxa o que estan duent a terme als respectius centres educatius. Entre molts d'altres, el CEIP Salvador Espriu de Vallfogona de Balaguer (Noguera) ha exposat el projecte sobre l'energia que han desenvolupat o l'IES Manuel de Pedrolo de Tàrrega que ha exposat les 'activitats verdes' que han dut a terme els alumnes del centre aquest curs. La majoria dels projectes que han aplicat els centres s'han centrat en el reciclatge i la recollida selectiva de residus, a conèixer la flora i la fauna de la zona o al voltant de l'alimentació saludable.El director dels serveis territorials d'Educació a Lleida, Antonio López, ha explicat que aquest curs a les comarques de Lleida són 44 els centres que en formen part el que suposa, que al voltant d'un 25% de tots alumnes de primària i secundària de la demarcació, directa o indirectament prenen part del programa. Per la seva part, el director dels serveis territorials de Medi Ambient a Lleida, Joan Farré, ha destacat que els nens són els impulsors de projectes sostenibles en l'àmbit familiar, ja que en molts casos, són els mateixos alumnes qui apliquen els coneixements sostenibles adquirits a les escoles a les seves pròpies cases. A més, les accions dels alumnes s'estenen a la resta de l'escola, ha dit Farré.Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat Joan Farré ha explicat que aquest curs el programa Escoles Verdes compleix 10 anys. Per aquest motiu, els impulsors del programa ha decidit anar més enllà i s'ha marcat com a objectiu, d'aquí al 2018, crear la Xarxa Catalana d'Escoles per a la Sostenibilitat, on s'integrarien el 40% de les escoles de Catalunya -uns 1.800 centres educatius-. Actualment, formen part del programa 461 centres de tot Catalunya, al voltant d'un 10% del total. Amb la xarxa, els projectes estaran més lligats amb el territori per afavorir el treball conjunt de diverses escoles al voltant d'un projecte determinat.Durant el mes de març se celebraran set fòrums territorials on hi participaran un total de 316 centres educatius de tot Catalunya. A banda del de les comarques de Lleida celebrat aquest dilluns, també n'han acollit Sabadell i Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Els pròxims fòrums d'Escoles Verdes tindran lloc aquest mes a Cabrera de Mar (Maresme), Ripoll, Vic i Sant Feliu de Llobregat. Avui, 16 de Març 2009

44


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera urbanitza els carrers més malmesos del Pla de l'Avellà E.F Entre els set projectes que es van incloure dins els fons d'inversió estatal ja s'han portat a terme les obres de millora dels carrers més malmesos del veïnat del Pla de l'Avellà de Cabrera de Mar. Segons va explicar l'alcalde, Jaume Borràs (CiU), els treballs s'han fet als carrers més antics i també al pas de sota de l'autopista que porta al centre comercial del Carrefour. Les obres que ara es faran són les millores al pavelló per canviar el paviment del camp de bàsquet i enjardinar l'entorn de la biblioteca. De tots els projectes presentats, però, el que representa un cost més elevat i que s'endú bona part de l'ajut estatal de 755.000 euros serà la canalització i la substitució del clavegueram en el tram superior de la riera. Amb aquesta actuació es vol evitar que els vianants es mullin per creuar quan plou. Altres projectes que s'han inclòs en els ajuts de l'Estat són arranjar el paviment del carrer Riera d'Argentona i el passeig Vinyals.

El Punt Maresme 17 de Març 2009. Pàg. 2

45


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera de Mar fa un any que espera estrenar la biblioteca que ja té acabada E. FERRAN La biblioteca d'obra vista està al centre del poble. Foto: E.F. Els veïns de Cabrera s'han hagut de prendre amb calma la posada en funcionament de la biblioteca. Des de fa un any que l'obra està acabada, però l'Ajuntament no tenia els recursos per equipar l'edifici tant pel que fa al mobiliari com al personal per posar el servei en funcionament. L'alcalde del municipi, Jaume Borràs, (CiU) reconeix que s'ha trigat més del compte a fer-ho perquè no hi havia els diners previstos. «L'obra es va començar quan faltaven pocs mesos per a les eleccions i el pressupost i la subvenció de la Diputació només era per fer l'edifici», explica Borràs. La regidora de Cultura, Elisabet Cusí, diu que en tot aquest temps no s'ha deixat de treballar per negociar amb la Diputació i poder posar en funcionament el servei. «S'han mirat de distribuir millor els espais de les tres plantes i no haver de tenir tres persones i buscar els diners per al mobiliari que no teníem», explica. La intenció del govern municipal era inaugurar la biblioteca per Sant Jordi, però al final no serà fins a principi de maig quan es preveu obrir al públic l'edifici que encara s'ha d'acabar d'equipar. El ple d'aquest vespre ha d'aprovar finalment el conveni amb la Diputació abans no entri en funcionament. El cap de l'oposició, Carles Rocabert (ERC), lamenta que per a CiU i per a Gent x Cabrera la biblioteca no hagi estat una prioritat i que aquest hagi estat l'únic motiu que justifica el retard acumulat.

El Punt Maresme, 19 de Març 2009

46


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera aprova un nou conveni de Cal Conde E.F El nou conveni acordat entre l'Ajuntament i els propietaris de Cal Conde permetrà finalment fer 92 habitatges, 54 dels quals seran privats i 36, de promoció pública. Aquest és el sostre que exigia Urbanisme per donar el vistiplau al projecte, que comportarà la cessió de la masia i dels terrenys de prop de 7.000 m² a les mans del municipi. Inicialment s'havien projectat al sector fins a 120 habitatges. El Punt Maresme, 21 de Març 2009.Pàg. 2

47


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El Parc de la Serralada Litoral vol protegir 2.000 hectàrees més de sòl Envia una proposta a la Generalitat amb l'ampliació dels límits en set municipis i la inclusió de tres més GERARD ARIÑO

Els municipis que conformen el Parc de la Serralada Litoral estan decidits a augmentar la superfície natural protegida. Per això, el consorci del parc ha enviat al Departament de Medi Ambient de la Generalitat una proposta que rebaixa fins als 200 metres l'Espai d'Interès Natural (EIN) i, conseqüentment, amplia fins a 2.000 hectàrees l'actual superfície del parc, que ara és de prop de 4.700. L'ampliació proposa la preservació de zones tan singulars com la vall de Rials, llargament reivindicada pel municipi d'Alella. En cas que es confirmi, es tractarà de la primera ampliació del parc des de l'aprovació del pla especial, el 2004. El parc es desplega en les cotes més altes de 14 termes municipals del Baix Maresme i el Vallès Oriental. Ara, aquesta xifra podria augmentar en tres localitats més si la Generalitat accepta la proposta d'incloure terrenys dels municipis de Martorelles, Montornès del Vallès i Montmeló, que avui no formen part del consorci. A més, uns altres set municipis (Argentona, Alella, Cabrera, Cabrils, la Roca del Vallès, Teià i Vilassar de Dalt) aspiren a augmentar la zona natural preservada. A grans trets, el document que el consorci ha enviat a la direcció general de Medi Natural planteja l'eixamplament de la zona protegida en aquelles parts encara no urbanitzades que estan per sobre dels 200 metres d'altura. En la majoria de municipis interiors del Baix Maresme, aquests terrenys són els que hi ha entre la zona compresa en el pla especial d'espai d'interès natural de la Conreria-Sant Mateu-Cèllecs (PEIN), tots per sobre dels 300 metres de cota, i el nucli urbanitzat. La proposta permetria ampliar en prop de 2.000 hectàrees un parc que en aquests moments té una superfície de 4.700 ha. Ara, però, cal esperar la resposta del govern de la Generalitat, que es podria demorar uns quants mesos. «És important des del punt de vista que els municipis acorden protegir el territori», diu la gerent del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, Montserrat Grau, que recorda que ara és la Generalitat la que ha de validar la nova proposta de límits del parc.

48


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

En els últims mesos, els diferents plens municipals ja havien aprovat cada una de les propostes sorgides dels governs municipals. Entre aquestes propostes n'hi ha de molt significatives com la del municipi d'Alella, on es demana que el parc s'estengui per tota la vall de Rials, una zona antigament amenaçada per la construcció d'habitatges i que finalment serà preservada. La protecció d'aquesta vall s'estén fins al terme municipal de Teià, on hi ha les parcel—les més elevades. En el municipi que governa el republicà Andreu Bosch, que també és el president del consorci del parc, es preveu igualment ampliar la protecció als entorns del cementiri. Per la seva banda, Vilassar de Dalt ampliaria els límits del parc en la zona afectada pel pla especial dels Costers, a la part alta del municipi. Igualment passa al terme municipal de Cabrils, que protegiria algunes hectàrees més de zona forestal. Al municipi d'Argentona es proposa augmentar la zona protegida en prop de 310 hectàrees, distribuïdes en quatre polígons. L'actuació més destacable en aquest municipi seria l'ampliació pel centre del terme, amb la protecció del contrafort de la serralada conegut com el Rocar, que separa el nucli urbà de les urbanitzacions de la riera de Clarà. També es preservaria l'àmbit de la Font Picant i el bosquet de Can Riera. El Punt Maresme, 21 de Març 2009. Pàg. 2

49


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Neguit entre els alcaldes perquè no hi ha data per regenerar les platges Els Ajuntaments del Baix Maresme temen que la reposició de sorra coincideixi de ple amb l'estiu E. FERRAN / G.ARIÑO

Els alcaldes del Baix Maresme estan neguitosos perquè a hores d'ara encara no s'han licitat les obres d'urgència per reparar els passejos i regenerar les platges malmeses pel temporal, tal com va prometre l'Estat espanyol. Segons la demarcació de Costes, encara no hi ha data per saber quan tindrà lloc aquesta actuació i s'està treballant encara en els estudis sobre la dinàmica del litoral que ha de donar solucions més definitives per mantenir estables les platges. Amb tot, els alcaldes temen que la regeneració i els treballs de millora que s'han de fer als passejos s'endarrereixin i coincideixin de ple amb la temporada d'estiu. L'alcalde de Cabrera de Mar, Jaume Borràs (CiU), no vol ser pessimista però tem el pitjor. «L'obra ens van dir que el maig estaria feta i encara no saben quan pot començar. Si no s'adjudica ara no hi ha temps material i arribarà l'estiu», es lamentava. Les obres que l'Estat havia d'adjudicar per arreglar els passejos i regenerar les platges malmeses pel temporal de finals de gener encara no tenen data. La demarcació de Costes va assegurar que estan pendents d'aquesta licitació per poder començar els treballs al litoral i que al Maresme afecta els municipis de Masnou, Vilassar de Mar, Premià de Mar i Cabrera. De fet, va ser el mateix secretari del Mar del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Juan Carlos Martín Fragueiro, qui es va comprometre davant dels quatre alcaldes, en una reunió a Mataró, a executar les obres d'urgència abans de l'estiu per poder tornar a disposar de platges i passejos. Al Masnou, on la situació no és ni de bon tros tan crítica com a Cabrera, preocupa el fet que encara no hi hagi cap resposta per part del ministeri. «Si la situació no canvia hauríem de pensar en un actuació coordinada dels municipis afectats», comenta l'alcalde del municipi, Eduard Gisbert (PSC). A Premià, el batlle, Miquel Buch (CiU), va demanar una solució definitiva «que no doni la sensació que estem tirant els diners de la gent» i que vagi més enllà de transvasar sorra amb un vaixell cada any després de cada llevantada. Buch també va afirmar sentir-se desatès per part del ministeri espanyol.

50


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

L'estudi del litoral La demarcació de Costes manté que està treballant en l'estudi sobre la dinàmica del litoral que ha de permetre portar a terme mesures que facin més estables les platges. Fonts de la Delegació del Govern sostenen que s'està treballant en aquest estudi, que es farà públic quan estigui enllestit. Les platges de Cabrera, juntament amb les de Premià de Mar, són de les últimes que es van regenerar al Baix Maresme, fa només dos anys. Els pescadors, a l'expectativa de la regeneració Les confraries de pescadors d'arts menors del litoral maresmenc i també la de Blanes es van unir en una plataforma un cop coneguda la intenció de l'Estat de voler regenerar les platges. No volien sentir a parlar més de treure sorra del fons marí i dur-la a les platges. De fet, el mateix cap de la demarcació de Costes, Manuel Novoa, va deixar clar al cap de poc que no es trauria la sorra del fons, sinó que es faria anar d'un costat a l'altre dels ports, tal i com estableix la llei. La plataforma que es va constituir en contra de la regeneració de les platges espera veure la manera com es realitzen els treballs. Només a Blanes s'ha plantejat la possibilitat d'extreure sorra del delta de la Tordera per poder regenerar la platja del municipi, una possibilitat que han de valorar.

El Punt Maresme, 25 de Març 2009. Pàg. 2

51


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Ilturo amb 3D Una web didàctica i amb reconstruccions virtuals recull la història i l'arqueologia de Cabrera de Mar ELENA FERRAN «Cabrera

de

Mar:

arqueologia

i

patrimoni». El projecte educatiu de la web el va presentar ahir al vespre a Mataró el professor Joan Santacana, del departament de didàctica de les ciències socials de la Universitat de Barcelona, que també ha donat suport a la iniciativa.

Ilturo és el nom que tenia el poblat ibèric de la muntanya de Burriac i que va ser capital de Laietània. De fet, els arqueòlegs coincideixen a dir que és un dels tres poblats més importants que hi ha a la península. El mateix nom d'Ilturo tenia la ciutat romana que hi havia instal—lada al peu de la muntanya, on avui hi ha el poble de Cabrera. Així ho confirmen els jaciments arqueològics de Ca l'Arnau. Aquest patrimoni històric i arqueològic és el que es recull d'una manera didàctica i educativa en la web que han creat l'historiador Josep Maria Rovira i l'enginyer tècnic Ferran Bayés. «A Cabrera tenim un patrimoni molt important de molta quantitat i qualitat. En canvi tenim pocs recursos per fer-ho visitable, i aquesta projecció virtual pot ser una bona manera de fer-ho arribar al públic», explica Rovira. El treball ha suposat dos anys de feina per documentar i projectar com eren antigament aquestes runes. El material, adreçat a escolars de primària i secundària, s'acompanya de dossiers de treball perquè alumnes i professors treballin conjuntament. Així es reconstruirà el passat del poblat ibèric, la ciutat romana, l'època medieval que es va viure des del castell de Burriac i, finalment, la història més recent d'una masia del poble, entrant virtualment dintre Can Bartomeu. «Mirem de fer visitables aquests jaciments i anar més enllà per reconstruir les runes tal i com havien de ser. A més, per fer-ho didàctic hi col—loquem la figura humana amb situació real i fent ús de les situacions i l'entorn en què es troba», explica l'historiador. Així, en les construccions dels banys públics romans s'hi poden veure amb detall les instal—lacions d'aigua freda i més calenta, on es reunien els habitants d'Ilturo. També a la masia de Can Bartomeu, que avui s'ha convertit en un equipament per a les entitats del poble, s'explica com eren totes les estances de la casa i com hi vivien els pagesos. L'entorn s'aprofita per mostrar els processos d'elaboració del vi, del pa i de l'oli. A la masia s'hi ha conservat el celler, amb les premses que daten del 1814 i el 1836, i les imatges de les botes

de

vi.

La

documentació

històrica

de

Cabrera

es

pot

trobar

a

l'adreça

www.xtec.cat/~jrovir10/index.html.

52


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La iniciativa de tirar endavant aquest projecte va sorgir fa un parell d'anys, acollint-se a una llicència d'estudis retribuïts que atorga el Departament d'Educació. Els autors del treball, que ha estat finançat per la Generalitat, l'Ajuntament de Cabrera de Mar i la Fundació Caixa Catalunya, ha tingut el suport científic i tècnic de la Universitat de Barcelona, així com del Grup d'Història del Casal de Mataró. Tant Rovira com Bayés han treballat de valent durant aquest any sabàtic, que no han fet classes, per enllestir aquesta web, que farà possible que els alumnes puguin veure i imaginar com era el passat del seu poble. Mentre no es pugui visitar i destapar alguns dels jaciments amagats a Cabrera, sempre quedarà la possibilitat de redescobrir-ho a través de les imatges virtuals. El Punt Maresme, 28 de Març 2009. Pàg. 40

53


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els veïns de Vilassar de Mar podran tenir ADSL d'1 Mb per 15 euros al mes G.ARIÑO

Els veïns de Vilassar de Mar que ho vulguin podran tenir ADSL d'1 megabyte per només 15 euros al mes. L'Ajuntament ha concedit a l'empresa Netcorman l'explotació de la banda ampla municipal que oferirà, amb tecnologia Wimax, el servei als veïns del municipi a preus molt assequibles. La quota mensual costarà 15 euros (IVA inclòs) mentre els preus de les principals operadores de telefonia acostumen a ascendir fins a uns 30 o 40. Tot i això, els que optin pel servei Wimax hauran de pagar el preu de la instal—lació, que s'eleva fins als 250 euros, en un únic pagament. A banda, el servei garanteix fins a una velocitat de només 1 Mb. «Volem intentar apropar les noves tecnologies a tothom i ajudar així a minimitzar la fractura digital», explica el regidor de Noves Tecnologies, Laureà Folch (CiU). Els interessats s'hauran d'adreçar a partir de mitjan abril a l'Ajuntament, que coordinarà les peticions amb l'empresa adjudicatària, que dóna el mateix servei a veïns de Cabrera de Mar. El consistori vilassarenc fa ja mesos que té contractat el servei d'ADSL per mitjà d'ones de ràdio (Wimax), i ara amplia aquesta possibilitat a tots els habitatges.

El Punt Maresme, 31 de Març 2009. Pàg. 2

54


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Entitat per defensar la franja costanera ALBERT CALLS L’Associació del Veïnat de la Franja Costanera de Cabrera va néixer oficialment el passat 14 de març. L’entitat vol defensar els interessos dels ciutadans d’aquesta zona davant un nou POUM en el qual no se senten representats. La nova associació vol fer el seguiment del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) i promoure interessos comuns dels veïns per “no haver d’abandonar els habitatges ni plegar d’activitats econòmiques segons les imposicions d’un POUM en l’elaboració del qual no hem pogut intervenir”, afirma. L’ordenació del sector costaner preocupa els veïns perquè s’hi recullen actuacions descrites en el pla amb “l’objectiu d’alliberar d’edificacions i activitats un important tram de la franja costanera”. L’entitat, que de moment compta amb 58 membres, ja ha tingut converses amb l’Ajuntament de Cabrera “i ens han dit que ens escoltarien”, asseguren. Per la seva banda, l’alcalde de Cabrera, Jaume Borràs, explica que “ara són ells els que ens han de fer la proposta”. Per Borràs, en aquesta zona hi ha diferents nuclis de veïns i sectors que caldria ordenar. També, gran part d’aquest espai està afectat per la línia de costes, és d’àmbit supramunicipal i contempla només zones verdes i aparcaments. Segons l’alcalde, amb el POUM es planteja la possibilitat de compensar-ho i transferir els drets edificatoris al Pla de l’Avellà. “És possible que acabi en sectors diferents”, conclou Borràs. Tribuna Maresme, 2 d’Abril 2009.

55


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Més protecció per al Parc Serralada Litoral ACN El Consorci del Parc Serralada Litoral ha demanat a la Generalitat de Catalunya l’ampliació de 2.000 hectàrees de l’Espai d’Interès Natural (EIN) de La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, que comprèn diverses localitats que pertanyen a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. Així, la proposta preveu que es passi l’àrea de protecció de les 47.000 hectàrees actuals a 49.000. També, Martorelles, Montornès del Vallès i Montmeló demanen la seva inclusió a l’EIN, mentre que Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Teià,Vilassar de Dalt i La Roca del Vallès volen ampliar el territori protegit del seu terme. Tribuna Maresme, 2 d’Abril 2009

56


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Web didàctica sobre arqueologia i patrimoni A.C.X. L’historiador Josep Maria Rovira i l’enginyer tècnic Ferran Bayés van presentar el 27 de març a Can Palauet, a Mataró, una web didàctica que amb el nom ‘Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni’ recrea el passat arqueològic de Cabrera de Mar i la comarca. La web forma part d’un projecte educatiu que té com a objectiu apropar el patrimoni a través de la imatge i les noves tecnologies. La web, que juga amb la recreció virtual en 3D, s’adreça a tothom, però sobretot als joves.

Tribuna Maresme,2 d’Abril 2009

57


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Camins escolars JORDI MIR I BOIX Regidor d'Obres, Serveis Públics i Medi Ambient de Cabrera de Mar

En referència a la carta de Jordi Mateu (3/ IV/ 2009) que parlava de ciutats del món on es fomenta que els nens vagin a peu a l´escola i es preguntava si no es podria fer el mateix a ciutats com Barcelona, voldria contestar la seva pregunta, atès que en la resposta de Francesc Torralba no queda reflectit aquest punt. A Catalunya hi ha diverses ciutats i pobles que disposen de camins escolars, entre elles Barcelona, Granollers o Cabrera de Mar. En tots els casos és imprescindible la implicació dels ajuntaments, de l´escola i de l´AMPA, així com d´un equip de voluntaris que o bé condueixen els nens o bé simplement vetllen per la seva seguretat en punts clau del camí escolar. Els camins escolars suposen una interessant iniciativa educativa i de mobilitat sostenible que compta amb el suport logístic i econòmic de les administracions supramunicipals i locals. És un recurs senzill, de baix cost econòmic, que fa possible que les futures generacions adquireixin nous valors més saludables, aprenent que es pot anar a peu a molts llocs, fomentant el coneixement dels carrers, pobles i barris. A més d´ajudar a la millora de la sostenibilitat ambiental i a la autonomia dels escolars, es fomenta el intercanvi de salutacions i somriures amb els veïnsi, sobretot, fa que els escolars arribin més desperts a classe. Tot són avantatges pel present dels escolars i pel futur col — lectiu. La Vanguardia, 8 d’Abril 2009. Pàg. 18

58


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Pineda es resigna a perdre la majoria del centenar de palmeres del passeig per culpa del morrut Els tractaments preventius no funcionen i la plaga ha matat ja 391 exemplars TERESA MÁRQUEZ Pineda de Mar, el municipi més afectat per la plaga de l'escarabat morrut, que es menja les palmeres, està a punt de llançar la tovallola. L'insecte ha començat a estendre's per la zona del passeig Marítim, on s'acumulen un centenar de palmeres, i els estralls són prou evidents, amb un constant degoteig d'exemplars tallats. La regidoria de Medi Ambient començarà a substituir els arbres afectats per una altra espècie autòctona i prou resistent a la zona dels hotels. L'últim recompte que ha fet públic el servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat –amb data de 31 de març– comptabilitza en 391 el nombre de palmeres afectades per l'escarabat morrut a Pineda de Mar. És el municipi de tot Catalunya on la plaga d'aquest insecte ha fet més mal i tot fa pensar que el continuarà afectant. L'última zona on els estralls de la plaga són més evidents és el passeig Marítim, que uneix el barri del Poblenou amb el centre de Pineda. Allà s'hi acumulen un centenar de palmeres a banda i banda del carrer que en els últims mesos han començat a morir infectades per l'insecte. La regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín (ERC), assegura que els mitjans actuals per lluitar contra la plaga no funcionen. «Les mesures preventives que apliquem, basades en productes fitosanitaris preventius, no donen els resultats esperats i els arbres van caient amb un degoteig constant», assenyala la regidora. Exemplars condemnats Cada arbre nou en què es detecta la presència de l'insecte és sotmès a una revisió per conèixer l'abast de la infecció. La majoria de vegades l'exemplar està condemnat i s'ha de sacrificar. «La Generalitat continua fent-se càrrec de tallar i cremar la palmera malalta, perquè el cost que això representa seria pràcticament impossible d'assumir per a un ajuntament com el nostre, tan afectat», reflexiona Mònica Palacín. La plaga, que al Maresme ja s'ha estès a 28 dels 30 municipis, ha matat fins ara 2.110 palmeres canàries i datileres, i els principals focus on es manté l'insecte, a banda de Pineda, són Santa Susanna, amb 273; Vilassar de Mar, amb 238, i Cabrera de Mar, amb 182.

59


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Espècies autòctones La regidora de Medi Ambient va avançar que després de Setmana Santa es començaran a substituir les palmeres tallades a la zona dels hotels per una altra espècie d'arbre autòcton resistent a la salinitat d'una zona tan propera al mar. «Hem parlat amb els propietaris dels establiments que ens demanaven millorar l'estètica d'uns panots on ara només queda un tros de tronc de la palmera, i hem decidit començar a actuar en aquella zona», apunta Mònica Palacín amb referència a les setze palmeres que s'han hagut d'arrencar a prop dels hotels Sorrabona i Top Pineda Palace. L'objectiu a mitjà termini és substituir totes les palmeres mortes per altres espècies diferents «i evitar així que una altra plaga ens deixi zones del municipi pelades d'un únic tipus d'arbre». El Punt del Maresme, 11 d’Abril 2009. Pàg. 3

60


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Denuncien que la brutícia s'acumula a l'entorn del castell de Burriac E. FERRAN Els qui les últimes setmanes han pujat fins al castell de Burriac han pogut comprovar com les poques papereres que hi ha al peu del castell estan plenes de brossa que s'amuntega. Aquest fet ha originat les queixes d'alguns veïns, que s'han adreçat a l'Ajuntament per reclamar que intensifiqui la neteja en aquest entorn en vista de l'incivisme d'alguns dels qui pugen fins a dalt de Burriac, que no s'emporten les deixalles i prefereixen acumular-les en aquests contenidors improvisats. El regidor de Medi Ambient, Jordi Mir, va explicar ahir que des de fa unes setmanes l'Ajuntament ha traspassat el servei de neteja al parc Serralada Litoral perquè se'n faci càrrec. «S'ha d'apel—lar al sentit comú de la gent, però donades les circumstàncies avisarem perquè es faci net», afegia. L'afluència de visitants coincidint amb les vacances de Setmana Santa i el fet que des de fa uns mesos el vigilant del castell que també es preocupa pel manteniment de la zona estigui de baixa ha empitjorat la situació de brutícia que s'acumula en alguns punts. Així, les entitats que organitzen la cursa de Burriac, el Burriac Atac! o la trobada d'amics al castell de Burriac, que tindrà lloc el pròxim 14 de juny, lamenten la mala imatge que es dóna del municipi quan es parla de potenciar aquest indret de la comarca com a punt d'interès turístic. Així, reclamen que es faci una actuació de neteja immediata. El Punt Maresme, 15 d’Abril 2009. Pàg. 2

61


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La regeneració de la platja, pendent ALBERT CALLS Tot i el compromís de l’Estat, el litoral del Baix Maresme i en concret, la platja de Cabrera, continua pendent de la regeneració amb la temporada de platja a tocar. El 21 d’abril hi haurà un acte per explicar com es resol el problema. Les llevantades de finals d’any van acabar de malmetre el litoral del Baix Maresme, en especial Cabrera de Mar, que va quedar-se pràcticament sense platja. El passat 28 de gener, el secretari general del Mar del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar, Juan Carlos Martín Fragueiro, va anunciar a Mataró que en un termini de dos mesos l’Estat arreglaria els danys causats i tindria una solució definitiva per a la zona. A hores d’ara, però, Cabrera i el Baix Maresme continuen pendents d’arranjament. “Ens han dit que el transvasament va endavant i que falta assignar les obres a una empresa, però estem preocupats per si no actuen abans de l’estiu “, assegura l’alcalde de Cabrera de Mar, Jaume Borràs, ja que ”això afectaria aspectes importants com les guinguetes o la possibilitat del bany”. Segons Borràs, però, hi ha prevista una reunió tècnica a Mataró, el proper dia 21 d’abril, on “s’ha d’explicar el diagnòstic i donar les solucions al problema”. D’altra banda, per l’alcalde cabrerenc, “estem a l’espectativa i estudiem emprendre accions jurídiques contra el Consorci del Port de Mataró per no haver fet el transvasament quan tocava”. Tribuna, 16 d’Abril 2009

62


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Netegen la brossa de l'entorn del castell de Burriac T.M Tècnics del Consorci del Parc de la Serralada Litoral van procedir ahir a la retirada de la brossa acumulada i a la neteja dels entorns del castell de Burriac. Segons va informar la gerent del consorci, Montserrat Grau, l'actuació ja estava prevista abans no es denunciés l'estat de deixadesa que afectava la zona. «El 25 de març es va fer una primera neteja i es van programar neteges quinzenals regulars, com a altres punts del parc», comenta, i afegeix: «La significativa afluència de visitants aquests darrers dies festius ha provocat una important acumulació de deixalles.» L'Ajuntament de Cabrera de Mar va demanar fa unes setmanes al consorci que assumís la neteja dels entorns del castell de Burriac, un espai força visitat. El Punt Maresme, 16 d’Abril 2009. Pàg. 2

63


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

EL MARESME RECIBIRÁ 9 MILLONES PARA SUS PLAYAS Las obras repararán los destrozos de temporal de diciembre, se iniciarán antes de que acabe abril y se procurará que no afecten a los bañistas. ALBA NARCHADOR Las playas de Maresme recibirán una inyección de más de 9 millones de euros para la regeneración de la costa, muy castigada por el pasado temporal del mes de diciembre. Así lo anunció ayer el subdirector general para la Sostenibilidad de las Costas del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM), Miguel Vellasco, quien también explicó que las aportaciones de arena necesarias en las playas de Cabrera de Mar, Montgat y Vilassar de Mar, se van a efectuar mediante barcos draga, lo que evitará problemas de seguridad, de acceso a las playas y déficits en la calidad de la arena que acarrearía el uso de camiones. Las condiciones con Ports de la Generalitat para el trasvase periódico de arena todavía se tienen que negociar, aunque Velasco señaló la necesidad de mantener la alimentación artificial periódica de las playas y realizar los trasvases periódicos de los puertos, que prácticamente nunca se habían llevado a cabo. El problema con la playas del Maresme, señaló Velasco, —es que no se conservan de forma adecuada, se abandonan hasta que la arena parece haber desaparecido”. Con la estabilización de las playas se pretende trasvasar miles de metros cúbicos de arena desde los puertos, donde se acumula la arena. Con esta ayuda se pretenden reconstruir los devastadores efectos que el temporal dejó, por ejemplo, en Masnou i Montgat. El MARM ha considerado que esta zona del litoral necesitará casi cuatro millones de euros para la reconstrucción de 998 metros de paseo con rompeolas y una aportación de un total de 200.000 metros cúbicos de arena para la playa de Montgat. Cabrera de Mar, con una de las playas más castigadas, recibirá cerca de tres millones de euros para la reconstrucción del paseo con reompeolas y una ampliación de este, de 130 metros. La de Cabrera recibirá también 200.000 metros cúbicos de arena. Vilassar de Mar reconstruirá 577 metros de paseo y recibirá 100.000 metros cúbicos de arena con los más de dos millones de euros que recibirá del ministerio. Caldes d’Estrac, que recibirá una ayuda de 314.870 euros, podrá reparar la caseta y las instalaciones de la Cruz Roja de la playa que el temporal del pasado año derribó. Se calcula que las obras podrían empezar antes de que finalice el mes de abril, y ya se han escogido a las empresas que reconstruirán la costa del Mareme. La finalización de estas conincidirá con la época de inicio de la temporada estival, pero “el uso de dragas y no de camiones hará que no se interfiera mucho en el uso habitual de la playa, ya que en el sitio donde actúan se puede parcelar y no tiene porque molestar a los bañistas”, señaló Velasco. La costa del Maresme es muy diferente de la barcelonesa. La orientación en arco de norte a sur hace que no necesite el uso de espigones, porque se orienta mucho mejor a los oleajes que la barcelonesa, que requiere el uso de estos. Los alcaldes de Mataró, Vilassar de Mar, El Masnou y Cabrera de Mar señalarón la importamcia de encontrar una solución definitiva para la estabilización de las playas.

La Vanguardia, 22 d’Abril 2009.

64


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Un total de 500.000 m³ de sorra per refer les platges de mig Maresme ALBERT CALLS L’Estat invertirà més de nou milions d’euros en la regeneració de la costa del Maresme. Les llevantades de Sant Esteve i l’endemà van causar importants destrosses al litoral, especialment al sud de la comarca. Tot i que l’Estat va comprometre’s a arreglar els danys en dos mesos, fins ahir, quatre mesos més tard, no els va concretar. Amb la temporada de bany ja molt a prop, el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Miguel Velasco, va anunciar la inversió de més de nou milions d’euros. Segons va dir Velasco, les obres del transvasament de sorra ja estan adjudicades i es preveu que comencin abans d’acabar aquest mes d’abril. L’Estat aposta així per la solució de continuar reposant sorra des del mar i negociar amb més calma amb els ports la recerca d’una solució millor que eviti la desaparició de les platges quan hi ha temporals. “Hi ha gent que diu que tirar terra al mar és llençar diners, però no és veritat perquè la sorra va cap a d’altres zones, no desapareix. El que cal és que es compleixin els terminis i obligacions de cadascú. No exigirem tots els transvasaments de sorra que no s’han fet, però negociarem amb tots els ports per trobar una solució”, va assegurar Velasco. La regeneració de les platges del sud del Maresme es farà amb vaixells draga, per trams i amb la intenció de no afectar el bany, ja que es poden alternar les actuacions per poblacions. Pel que fa a solucions definitives, “s’han desestimat els espigons perquè és molt complicat i tenen unes despeses elevadíssimes”, avança Velasco. Els alcaldes del Baix Maresme van valorar positivament l’actuació de l’Estat, però continuen a l’expectativa de trobar una solució definitiva al problema, i reclamen que es faci complir als concessionaris dels ports la regeneració de les platges. Satisfacció d’una banda, però també escepticisme. L’alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC), ha demanat una nova reunió a Madrid “per parlar de com s’evita la pèrdua de sorra”. L’alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU), en fa una “valoració positiva, però com sempre depenem de la bona voluntat del ministeri. I fa la impressió que si no fos per l’afectació a la via del tren, l’ajut hauria trigat més”. La majoria de les obres seran per refer els respectius passejos marítims. També s’hi faran reparacions d’instal—lacions dels serveis de les platges, que van quedar malmesos o el mar se’ls va endur.

Avui, 22 d’Abril 2009. Pàg. 36

65


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

L'Estat diu que la solució per a les platges del Maresme és abocar-hi sorra cada any Invertirà 9 milions d'euros per fer-hi una nova aportació i fer reparacions als passejos marítims LLUÍS MARTÍNEZ El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha decidit que l'única solució per estabilitzar les platges del Maresme és abocarhi cada any més sorra. El subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes, Miguel Velasco, que ahir es va reunir amb els alcaldes del Baix Maresme, va tallar d'arrel qualsevol altra

alternativa, com ara

la

construcció

d'espigons que ajudin a estabilitzar el litoral, ja que és massa cara i no és adequada per les característiques de la costa maresmenca. Com a mesura d'urgència, l'Estat farà, les pròximes setmanes, una aportació de 500.000 m³ de sorra a Cabrera, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat. L'anunci del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí d'invertir 9 milions d'euros per reparar els desperfectes als passejos marítims pels temporals del desembre passat i d'una aportació extraordinària de 500.000 m³ de sorra al litoral del Baix Maresme, ha anat acompanyat també de la «solució definitiva» que dóna l'Estat perquè les platges no es quedin sense sorra cada cop que hi ha una llevantada. Segons el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del ministeri, Miguel Velasco, si es fa una aportació contínua de sorra a la costa els problemes es resoldran. «Sempre es diu que amb aquest sistema es llencen els diners al mar, però no és cert, perquè la sorra no desapareix, sinó que va a altres zones o s'acumula als ports», hi va afegir. La fórmula que dóna per vàlida el ministeri implica exigir als ports que compleixin les seves obligacions i que, de manera periòdica, facin els transvasaments que per llei els toquen. Així doncs, es tractaria de portar la sorra des de la part de llevant fins a les platges de ponent, les quals queden gairebé desertes pels temporals. Velasco va reconèixer que aquests moviments s'han portat a terme en comptades ocasions, però va assegurar que ara s'intentarà pressionar perquè es facin. De moment, i com a mesura d'urgència, l'Estat començarà, aquest abril, una aportació d'urgència als municipis de Cabrera de Mar, el Masnou, Montgat i Vilassar de Mar per solucionar temporalment la falta de platja. La regeneració es farà a través de dragues. Malgrat les crítiques dels pescadors, el subsecretari defensa que el sistema només es farà en llocs on hi ha acumulació de sorra i diu que, per tant, no afectarà l'ecosistema marí.

66


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El ministeri oblida Premià de Mar A banda de les aportacions de sorra, el Ministeri de Medi Ambient també repararà algunes de les destrosses que van deixar els temporals del desembre passat al litoral maresmenc. Els treballs consistiran sobretot a construir noves esculleres i a adequar alguns trams de passeig marítim malmesos. Malgrat la satisfacció continguda d'alguns alcaldes com ara el de Cabrera de Mar, Jaume Borràs, i el del Masnou, Eduard Gisbert, qui més descontent va sortir de la reunió va ser l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, que ha vist com el seu municipi, tot i patir com cap altre els efectes de la llevantada de Sant Esteve, ha estat absolutament oblidat per l'Estat. A banda de no preveure la regeneració de sorra a la seva platja, tampoc es beneficiarà de cap de les obres d'urgència. Buch va dir que «l'error» del ministeri d'obviar Premià de Mar és «incomprensible» i va assegurar que estava molt «decebut i desil—lusionat» amb el govern espanyol. Tot i mantenir que farà una «defensa aferrissada» dels interessos del municipi allà on calgui, critica com «algú amb dos dits de front no entengui que el mateix mal que va fer el temporal als pobles veïns, el va fer també a Premià de Mar».

El Punt Maresme, 23 d’Abril 2009. Pàg. 6

67


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Més de 9 MEUR per regenerar les platges ALBERT CALLS Amb la temporada de bany a punt, el passat dimarts 21 d’abril, el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Miguel Velasco, va anunciar a Mataró les actuacions per regenerar les platges de la comarca. Premià de Mar, però, s’ha quedat fora. Velasco va explicar que les obres del transvasament de sorra ja estan adjudicades i que es preveu que comencin abans d’acabar aquest mes d’abril. L’Estat aposta així per la solució de fer transvasaments continuats i per negociar amb els ports i trobar una solució que eviti la problemàtica quan hi ha temporals. “Hi ha gent que diu que llançar terra al mar és tirar diners, però no és veritat perquè la sorra va cap a d’altres zones, no desapareix. El que cal és que es compleixin els terminis i obligacions de cadascú”, va assegurar Velasco. La regeneració de les platges es farà amb vaixells draga, per trams i amb la intenció de no afectar la temporada de bany. Pel que fa a solucions definitives, “s’han desestimat els espigons perquè és molt complicat i tenen unes despeses elevadíssimes”, va afegir. Els alcaldes del Baix Maresme van valorar positivament l’actuació de l’Estat però a l’espectativa de trobar una solució definitiva al problema i que es faci complir als ports la regeneració de les platges. Satisfacció d’una banda, per tant, però també escepticisme davant el que és una situació que es repeteix massa sovint. En relació a les obres previstes, a més de reparacions d’instal—lació de serveis, a Cabrera es construiran 130 metres de passeig, se’n reconstruiran 275 més i s’aportaran 200.000 m3 de sorra. Entre els municipis del Masnou i Montgat es reconstruiran 998 metres de passeig i s’aportaran 200.000 m3 de sorra a la platja de Montgat. A Vilassar de Mar es reconstruiran 557 metres de passeig i s’aportaran 100.000 m3 de sorra. D’altra banda, a Caldes d’Estrac es repararà la caseta i les instal—lacions de la Creu Roja a la platja. PREMIÀ, SENSE AJUT “No pot ser que el temporal afecti els pobles de la costa i no es doni ajut a un dels municipis del mig”. Amb aquestes paraules, l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, mostrava el seu malestar davant la notícia que la platja de la seva localitat no rebria aportació econòmica. El subdirector General per a la Sostenibilitat de les Costes va justificar aquest fet tot dient que “és difícil donar satisfacció a tothom i si hi ha algun error el podem compensar”. L’alcalde premianenc, però, va assegurar que no es donava per vençut i que continuarà reclamant la millora al litoral. Tribuna Maresme, 23 d’Abril 2009

68


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

L'Estat obre la porta a la regeneració de la platja de Premià per aquest estiu CiU arrenca el compromís de Medi Ambient, que classifica l'actuació com a «obra no urgent» G. ARIÑO / T. MÁRQUEZ La platja de Premià de Mar, marginada inicialment pel pla de regeneració del Ministeri de Medi Ambient, podria ser reomplerta de sorra abans de l'estiu. Així es desprèn del debat generat ahir al Senat, on la ministra Elena Espinosa es va comprometre a incloure aquest tram del litoral maresmenc en l'apartat d'actuacions «no urgents». A una pregunta de la senadora maresmenca, Montserrat Candini (CiU), la ministra va declarar que «no es marginarà cap municipi» en la millora del litoral afectat. D'altra banda, l'alcalde de Premià de Mar, es va reunir ahir amb tècnics del ministeri, a Madrid, per concretar els detalls de l'actuació. Ofensiva negociadora a Madrid per incloure la platja de Premià de Mar en el pla de regeneració de platges. La ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, va comprometre's ahir als passadissos del Senat a executar el tram de Premià de Mar, tot i que va afirmar que entrarà entre els projectes considerats «menors o no urgents». Paradoxalment, però, fonts ministerials van afirmar que la regeneració de la platja de Premià també estarà llesta aquest proper estiu, igual que les actuacions considerades prioritàries. Espinosa va fer aquestes declaracions després de la pregunta de la senadora de CiU, Montserrat Candini, que va demanar quins eren els criteris per no haver inclòs el tram de Premià en el pla destinat a pal—liar els estralls del temporal del 26 de desembre i en el qual sí que es van incloure altres municipis maresmencs com el Masnou, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar o Caldes d'Estrac. De fet, les actuacions que s'han de dur a terme en aquests municipis, que sí s'han considerat urgents i que es van anunciar fa uns quinze dies, ja han estat adjudicades, totes a empreses diferents, i les màquines començaran a treballar d'aquí a pocs dies, segons va afirmar ahir la ministra. D'altra banda, fonts ministerials van confirmar ahir que l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), s'havia reunit amb la directora general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, Alicia Paz, per precisar els danys causats pel temporal a la platja del municipi. En aquest sentit, es va assegurar que els desperfectes serien assumits pel ministeri «encara que no tinguin la consideració d'obres d'emergència».

69


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Vilassar de Mar no resol el tram del litoral més malmès Vilassar de Mar és un dels municipis que ha entrat en el pla d'urgència. El seu alcalde, Joaquim Ferrer (CiU), es lamentava ahir, però, perquè l'actuació de l'Estat es farà en el tram comprès entre l'estació de Renfe i el terme municipal de Premià de Mar, però la part més malmesa pel temporal és precisament l'altra, la situada entre l'estació i Cabrera, que és competència de la Generalitat. «Hem demanat hora amb el director general de Ports, Oriol Balaguer, per poder arreglar aquesta part de la nostra platja», va explicar ahir l'alcalde vilassarenc, que no es va veure amb cor de predir si s'arribarà a regenerar abans d'aquest estiu. Pel que fa a l'altre tram, el que executarà el Ministeri de Medi Ambient, Ferrer, que ahir era a Madrid, confiava que, si les obres començaven en breu, sí que podran estar llestes perquè no generin molèsties als primers banyistes de la temporada. Una inversió de 12 milions La recuperació del litoral del Baix Maresme i de les platges olímpiques de Barcelona costarà 12 milions d'euros, segons les estimacions fetes ahir per la ministra de Medi Ambient. D'aquesta quantitat, les obres d'emergència previstes als municipis de Cabrera de Mar, el Masnou, Montgat i Vilassar de Mar pugen a 8,7 milions. «Queda pendent una actuació per reparar diferents instal—lacions a la platja de Caldes d'Estrac per un import de 315.000 euros», recull el comunicat. A grans trets, les obres a resoldre són les d'arranjament dels passejos que van quedar malmesos pels temporals dels últims dies de desembre de l'any passat i l'aportació de sorra per a les platges –en alguns trams inexistents–. El pressupost més gran previst és el que correspon al tram entre el Masnou i Montgat, que puja a prop de 4 milions d'euros i, el menor, el de la reparació de les instal—lacions de la Creu Roja a Caldes.

El Punt Maresme, 29 d’Abril 2009. Pàg. 2

70


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Modolell edita un nou estudi arqueològic A.C.X. D’Iluro a Iluro (de Cabrera de Mar a Mataró). Dades sobre el naixement i desplaçament d’una ciutat romana, és el títol del nou llibre que ha publicat l’escriptor i estudiós de la història local Josep M. Modolell. D’Iluro a Iluro (de Cabrera de Mar a Mataró). Dades sobre el naixement i desplaçament d’una ciutat romana, és el títol del nou llibre que ha publicat l’escriptor i estudiós de la història local Josep M. Modolell. L’obra inclou articles d’especialistes en el patrimoni arqueològic maresmenc com Joan Francesc Clariana, Joan Bonamusa, Rosa-Isabel Garí o Albert Martín. Tribuna, 30 d’Abril 2009

71


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La platja agafa el relleu de les pistes d'esquí L'arribada del bon temps omple el litoral barceloní i les estacions del Pirineu es preparen per tancar una temporada històrica EMILI AGULLÓ La influència d'un potent anticicló va esvair ahir la probabilitat de més xàfecs i va animar molts barcelonins a ocupar les platges de la ciutat, especialment a la Barceloneta i la Nova Icària. La situació es va repetir als municipis del Garraf, el Baix Llobregat i el Maresme, tot i que en algunes platges d'aquesta darrera comarca, entre Mataró i Montgat, encara s'hi han de fer els treballs per reposar la sorra arrossegada pels successius temporals de vent i pluja. La millora del temps al litoral no va impedir que també hi hagués milers d'esquiadors en estacions com ara Boí-Taüll, la Masella i Vallter 2000, on divendres encara va caure neu nova. La temporada oficial d'esquí, que ha durat fins a sis mesos en algunes estacions, es tancarà el cap de setmana que ve. Després d'un abril plujós en què els xàfecs havien aigualit persistentment els caps de setmana, milers de barcelonins es van llançar ahir al matí a la conquesta del litoral. El sol, una temperatura que va superar els 23 graus i la bandera verda a l'aigua convidaven a estirar-se a la sorra, tot i que eren molt pocs els que s'aventuraven a ficar els peus a l'aigua. La brisa i la temperatura del mar (15ºC) van decantar moltes persones cap al partidet de volei i activitats com ara el vol d'estels i el llançament del plat volador. Un dels treballadors del punt d'informació situat entre les platges del Bogatell i la Nova Icària, Ricardo, repartia cendrers entre les persones que s'hi adreçaven i explicava que no s'hi veia tanta gent des del diumenge de Rams. A les diferents guinguetes que hi ha a tocar del passeig marítim confirmaven la dada. Després d'un abril fluix, ahir hi havia poques taules buides. A la sorra hi predominava la gent jove i uns quants turistes, com ara l'Angelo i la Roberta, dos italians que van aprofitar el matí per prendre el sol abans de dedicar la tarda a fer turisme. A la Barceloneta, una parella de la ciutat, el Jose i la Cristina, disfrutaven del segon dia de platja de l'any: «Vam venir una estona dilluns, però l'aigua encara no l'hem tocat», bromejaven. La gent gran i aquells que havien deixat el vestit de bany a l'armari optaven per estirar-se a prendre el sol als bancs i al llarg del mur que separa les platges del passeig. Tampoc no hi faltaven patinadors i esquadrons de turistes en bicicleta que avançaven amb dificultats entre la gentada. Tot i les aglomeracions, un agent de la Guàrdia Urbana destacava que no havien rebut cap denúncia de furts, i només havien d'ajudar uns quants turistes desorientats a trobar els seus cotxes.

72


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

També fora de Barcelona Més enllà del cap i casal, les platges dels municipis del Garraf i el Baix Llobregat també van notar ahir un increment de visitants. A Castelldefels, per exemple, la majoria de les guinguetes i gelateries han obert en els últims dies, i ahir van ser molts els que van rescatar el para-sol i les cadires de càmping per passar el dia a la platja. A l'aigua, però, hi havia més gent practicant l'esquí nàutic o navegant en patins de lloguer que no pas banyistes. La situació era semblant en altres poblacions com ara Badalona, Mataró, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar. L'esquí encara dura La jornada preestival a les platges contrastava amb l'activitat de diverses estacions d'esquí del Pirineu. A la Masella (Cerdanya), ahir van rebre 2.300 esquiadors, aproximadament la meitat dels que rebrien en un dia fort d'hivern. I a Boí-Taüll (Alta Ribagorça), on encara hi ha gruixos d'un metre a la cota 1.000 i fins a dos metres en els punts més elevats, unes 700 persones van baixar per la meitat de les pistes que encara hi ha en servei. Forfets més barats Les estacions pirenaiques han viscut la millor temporada dels últims anys. Divendres, per exemple, Vallter 2000 (Ripollès) va haver de tancar abans d'hora per una forta nevada i a la Masella van veure com s'acumulaven 12 centímetres de neu nova per sobre dels 1.800 metres. Els portaveus d'aquestes tres estacions destaquen que la neu és de bona qualitat al llarg del matí, i per això han avançat l'horari d'obertura de les pistes a les 8 del matí. A Vallter, a més, han rebaixat el preu del forfet i hi inclouen l'esmorzar de franc, i a Masella divendres celebraran els sis mesos ininterromputs de temporada amb una jornada de portes obertes i forfets gratuïts. Passat el cap de setmana llarg, les estacions d'esquí catalanes es preparen per posar el punt final a la temporada el cap de setmana vinent. A Vallnord treuen la neu per fer-hi proves de BTT EL PUNT. El personal de l'estació andorrana de Vallnord ha hagut de començar a retirar una part de la gran quantitat de neu que s'amuntega a les pistes per condicionar els dos quilòmetres dels circuits de descens i cros de la copa del món de bicicleta tot terreny (BTT), els dies 16 i 17 de maig. L'empresa organitzadora ha contractat dues màquines llevaneus, però l'esforç més important s'està fent a les zones on la retirada es fa manualment, amb pales. La neu s'apila als laterals del circuit, en els punts on el desglaç no afecti negativament el traçat. Diverses platges del Baix Maresme encara no tenen prou sorra EL PUNT. El Ministeri de Medi Ambient ha començat les obres d'emergència per reposar la sorra de diverses platges maresmenques, que estaran enllestides quan s'iniciï la temporada d'estiu. Mentrestant, però, la platja continua mig desapareguda en poblacions com ara Cabrera, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat, que van ser les més afectades pels forts temporals de vent i pluja del desembre passat. En el mateix paquet d'actuacions sobre el litoral, el ministeri ha adjudicat aquesta setmana les obres de restauració de les platges olímpiques de Barcelona, que afectaran sobretot les de la Mar Bella, el Bogatell i trams de la Barceloneta, per un import d'uns 3 milions d'euros. Pel que fa als treballs de reparació de diferents instal—lacions de la platja de Caldes d'Estrac, amb un pressupost de 315.000 euros, encara estan pendents d'adjudicar. El Punt Maresme, 03 de Maig 2009. Pàg. 2

73


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El Consell Comarcal obre una oficina d'habitatge a Vilassar de Mar G.A Vilassar de Mar té des d'ahir una oficina d'habitatge fruit d'un conveni amb el Consell Comarcal del Maresme. El servei està situat a les dependències municipals de Joventut, al carrer Sant Jaume, i està obert de dilluns a divendres, de 9.30 h a 13.00 h. En aquest nou espai es podran r sol—licitar els ajuts al lloguer de la Generalitat o la renda bàsica d'emancipació que dóna l'Estat i rebre informació de la borsa de lloguer local i inscriure-s'hi. Aquesta és la segona oficina d'aquestes característiques que s'obre al Baix Maresme. La primera es va instal—lar a Alella i en els pròxims dies se n'obrirà una altra a Cabrera de Mar.

El Punt Maresme, 05 de Maig 2009. Pàg. 3

74


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Homenatge al poeta local Josep Punsola B.D. Mataró celebrarà fins al novembre diversos actes culturals per recordar el poeta mataroní Josep Punsola 60 anys després de la seva mort. Vuit entitats locals, Caixa Laietana i l’Ajuntament han format una comissió per dirigir els actes. El 10 de maig a les 10.30 hores hi ha prevista una ruta poètica a la Roca de Punsola, a Cabrera.

Tribuna Mareme, 8 de Maig 2009

75


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

VIII CONCURSO DE E-POEMAS DE LA VANGUARDIA Primer premio Àngel Fabregat i Morena, 43 años, Belianes (Lleida) Els Vençuts Segundo premio Luis Miguel Andrés Ruiz, 44 años, Sabadell Añorar el verano Tercer premio Anna García Garay, 36 años, Sant Lloreç Savall Beatus Ille Mejor videopoema Angélica Murillo, 33 años,Poás de Alajuela, Costa Ricaç Obituario Finalistas Laura Solay, 14 años, Barcelona Afines recuerdos (videopoema) Jordi Fortuny Villar, 28 años, Sant Feliu de Guixxols Amarillo Maria A. Puig Pons, 55 años, Barcelona Aspre Albert García Catalan, 29 años. Barcelona Cotxe accidentat Ana Ballesteros Fernández, 22 años, Badalona Diecinueve Marc Puigmartí Borrell, 25 años, Cabrera de Mar Dolça fruïcció Antoni Parera Martínez, 46 años, Barcelona Enllà d’enlloc Gemina Power (G.M.M.) 44 años, Madrid Huele a nuevo Mª del Mar Pavón Córdoba, 40 años, Sant Joan de Vilatorrada Ilusionosis Joan Constans i Aubert, 69 años, Barcelona La puput Gabriela Gacitú Muñoz, 38 años, L’Aldosa, Andorra La tilde Claudia Brancati, 42 años. El Masnou La Ventana

76


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Marta Valdés Enríquez, 27 años,Terrassa Mecs Rosa M. Montañá Gratacós, 67 años, Sant Feliu de Pallerols (Girona) Ofrena Mario Rubén Álvarez, 54 años, Asunción (Paraguay) Paradoja Javier Sánchez Garcia, 32 años, Barcelona Porque cruzaste el mar (videopoema) Lo Mireio (C.T.C.). 62 años, Barcelona Prima-vera Reclam 08 (M.C.V.), 64 años, Sabadell Priorat Natàlia Colet Cremades, 59 años, Subirats (Barcelona) Rierol Kina de la Paz Santafosta, 31 años, Badalona Te quiero cruda Carles Pàmies Sauret, 45 años, Barcelona Tio vivo (videopoema) *Los premios se enviarán por correo postal

La Vanguardia, 12 de Maig 2009

77


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

L’Estat compensarà Mataró per l’IBI BETTY DOÑATE / ACN L’Estat haurà de compensar l’Ajuntament de Mataró amb 1,4 milions d’euros per set anys que la concessionària de l’autopista C-32, Acesa, no li va pagar tot l’IBI. L’empresa disposa des del 1996 d’una bonificació fiscal del 95%. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha obligat el Ministeri d’Economia i Hisenda a pagar 1,4 milions d’euros a Mataró pel període 1996-2003 que Acesa no va pagar la totalitat de l’Impost de Béns Immobles (IBI) al consistori. La sanció recau sobre l’Estat perquè el 1996 va beneficiar la concessionària de la C-32 amb una bonificació fiscal del 95%. I, segons el TSJM, l’Estat no pot utilitzar un tribut local per bonificar cap companyia. “Ara s’ha fet justícia”, assegura el tercer tinent d’alcalde, el republicà Francesc Teixidó. Mataró també està pendent de cobrar més d’un milió d’euros relatiu al període 2004-2007. Al Maresme, hi ha altres municipis que han cobrat aquest deute amb ajuda de la Diputació de Barcelona. El 2008, Calella, Palafolls, Sant Pol, Arenys de Munt, Argentona, Canet, Pineda, Premià de Dalt, Llavaneres, Sant Cebrià i Tordera van cobrar 6,7 milions de l’Estat pel període 1996-2002. Ara falta saber la decisió del TSJM quant a Arenys de Mar, ja que l’Estat ha recorregut una sentència favorable al consistori, que reclama dos milions d’euros. Altres pobles, com Cabrera, Sant Vicenç, Tiana, Alella, Cabrils, Montgat i Vilassar de Mar, volen un milió d’euros pel període 2003-2006.

Tribuna Maresme, 14 de Maig 2009

78


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Superación VERÓNICA FERRER - Cabrera de Mar

El windsurf es mi pasión y eso que casi acaba con mi vida. Un frío día de tramontana decidí meterme en un mar embravecido, en unas condiciones extremas. Navegaba sin control cuando un auténtico muro de agua me impulsó a varios metros de altura. Presa del pánico, en el aire, solté la vela y la tabla. Estas cayeron al agua, con tan mala suerte que yo seguí su mismo recorrido y caí encima. Me golpeé duramente en la cabeza. De repente me encontré sola y sin fuerzas, a muchos metros de la playa. No podía volver nadando. Mi única alternativa era navegar. Después de mucho esfuerzo llegué a la orilla. El miedo me invadía, pero me di cuenta de que debía superarlo. Y volví a meterme. Salí airosa de la situación. Superé mis limitaciones. Así es como podemos superar la crisis que todos sufrimos. Con un estado de la nación crítico resulta más necesario que nunca el espíritu de superación. Por encima de todo, el personal. No olvidemos que cuando uno se decide a andar, aparece la zapatilla. La Vanguardia, 17 de Maig 2009. Pàg. 28

79


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La nova biblioteca s'inaugurarà finalment el 13 de juny E.F La inauguració de la biblioteca de Cabrera serà finalment el 13 de juny, segons va anunciar l'alcalde, Jaume Borràs (CiU). El retard en l'obertura ha estat a conseqüència del conveni que s'havia de tancar amb la Diputació per acordar aspectes de funcionament, com ara el personal i la dotació del mobiliari. La nova biblioteca que s'ha construït a la plaça de Can Pau Ferrer feia prop d'un any que estava acabada però faltava equipar-la. La instal—lació està dividida en tres plantes. El Punt Maresme, 23 de Maig 2009. Pàg. 2

80


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera vol aturar les obres a la platja perquè faran perdre encara més sorra L'objectiu dels treballs, que van començar ahir, és allargar l'escullera per protegir la via del tren ELENA FERRAN Les obres per millorar la façana i regenerar la sorra de la platja de Cabrera de Mar que es van endur els temporals han començat amb mal peu. L'Ajuntament demana que s'aturin els treballs, que ahir van començar sense previ avís als tècnics municipals, perquè en comptes de regenerar de sorra la platja es fa una escullera per protegir millor la via del tren. «Això no té res a veure amb la regeneració de la platja i ens deixa amb menys sorra.» L'Ajuntament va lamentar la falta de coordinació, ja que l'espigó de protecció afectaria una de les guinguetes que tot just s'està instal—lant i que disposa del permís de la Generalitat. Els responsables municipals van reclamar ahir una reunió urgent amb el cap de la Demarcació de Costes, Manuel Novoa. El mateix regidor de Medi Ambient, Jordi Mir, i els tècnics municipals es van desplaçar ahir al matí a la platja en saber que hi descarregaven material sense que ningú els n'hagués informat prèviament. «No només ningú ens informa de l'inici dels treballs, sinó que ens trobem que l'obra no té res a veure amb la regeneració de sorra», es va exclamar Mir. Els operaris van començar a moure ahir les tanques que separen la platja de la via del tren. La intenció, segons van comunicar al regidor, és traslladar-les a prop de la via i tenir més espai per fer l'escullera, que s'ha d'allargar i que ha de servir per protegir millor la via del tren de l'impacte de les onades. «Fent això sense posar sorra, ens deixen sense platja a curt termini. Si han de reforçar l'escullera, que ho facin passat l'estiu», hi va afegir. L'actuació, inclosa en els treballs d'emergència que l'Estat es va comprometre a fer a les platges del Baix Maresme abans de l'estiu, afecta el tram més malmès, des dels apartaments del Bonamar fins al Club Nàutic. «És una incongruència, perquè es volen posar roques on ara s'aparca i, fins i tot, on s'està muntant una guingueta», diu el regidor. Ahir els operaris treballaven a un costat de la via amb l'excavadora aparcada, a punt per quan toqui col—locar les pedres. A pocs metres, també s'afanyaven a muntar la guingueta, que, amb el permís de la Generalitat, obre més tard del previst i que, segons el projecte de millora, estaria situada al mig de l'escullera que s'ha de fer.

81


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

EL CONTRAPUNT

De pressa i malament ELENA FERRAN La regeneració de les platges arriba abans de l'estiu, tal com es va prometre, però amb sorpreses. Ahir, a Cabrera, no s'acabaven de creure que, en comptes d'anar per feina i abocar els metres cúbics de sorra que tanta falta fan, es corri a fer una escullera per protegir la via del tren. La sensació és que els treballs que l'Estat va anunciar d'urgència arriben tard i malament. Amb la temporada de bany en marxa, la prioritat, si més no per als ajuntaments, és oferir els serveis. Tampoc té sentit que una actuació d'aquesta magnitud per protegir millor la via es faci quan la platja està ja plena de banyistes. Posar sorra amb el vaixell també serà un impacte, però si més no l'endemà els usuaris ja podran tornar a estendre la tovallola amb uns quants metres més de platja. Mentre duri, és clar. El Punt Maresme, 27 de Maig 2009. Pàg. 2

82


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

VINO, PAN Y “CARQUINYOLS” JOSEP MARIA SERRA Este fin de semana los aficionados al mundo del vino tienen una cita con los vinos de la DO Empordà en Sant Martí d’Empúries, donde se celebra la feria Arrels del Vi. Esta es una de las propuestas con las que se puede disfrutar y que incluyen ferias dedicadas a los carquinyoles, a la harina y el pan o a los remedios caseros. En Sant Martí d’Empuries se celebra durante todo el fin de semana la feria de vinos de la DO Empordà, Arrels del Vi. Esta feria, que esta abierta a todo el mundo, es una buena oportunidad para acercarse a degustar o comprar los mejores vinos del Empordà (de 12.00 a 15.00 y de 17.00 a 21.00h. www.lescalaempuries.com). La gastronomía también protagoniza muchas otras citas. En Juneda (Garrigues) organizan un concurso de Cassoles de tros (domingo, wwwjuneda.cat). En l’Espluga de Francolí Conca de Barberà) habrà un nueva edición de la Fira de Carquinyoli (sábado y domingo, www.espluguesdefrancoli.cat), y en Castelló d’Empúries (Alt Empordà) preparan una nueva edición de la Fira del Pa, la Farina i el Blat (domingo, www.castellodempuries.org). En Valls (Alt Camp), la cita es con el Mercat del Tracte d’Equins, en el que hay exposición y compraventa de animales equinos (sábado, www.valls.cat). De otra índole es la Festa de les Trementinaires de la Vall de la Vansa i Tuixén, que tendrá lugar el sábado y domingo en Jose y Tuixén (Alt Urgell). Esta fiesta es un homenaje a las mujeres que, hasta hace pocas décadas, se dedicaban a extraer la trementina de los pinos y a recolectar hierbas y a elaborar remedios caseros para todo tipo de males (sábado y domingo, www.trementinaires.org). En Vilanova i la Geltrú, (Garraf) se pone en marcha mañana el Festival Internacional de Circ i Firaires Trapezi, que hasta el domingo convertirá esta población en la capital del circo (www.vilanova.cat/trapezi). En Cabrera de Mar (Maresme) organizan un regreso al pasado lejano con la Fira Iberoromana (domingo, www.cabrerademar.cat) y en Palau-Soplità i Plegamans con el Mercat Medieval i Artesanal (sábado y domingo, wwwpalauplegamans.net).

La Vanguardia, 28 de Maig 2009

83


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El Carrefour de Cabrera amplia la zona del pàrquing E.F Als terrenys que hi ha just al costat del centre comercial Carrefour de Cabrera de Mar s'hi està fent un nou aparcament. La superfície que s'està urbanitzant donarà cabuda a 750 places que permetran duplicar la capacitat actual que té la gran superfície comercial. Aquest solar, que fins ara era un descampat, ja s'obria excepcionalment en dies de gran afluència de públic en què la zona d'aparcament resultava insuficient. Ara, però, s'ha pavimentat i es faran nous accessos amb una rotonda d'entrada per ordenar la circulació de la zona, i s'obrirà un vial que anirà per darrere els concessionaris de cotxes fins a arribar a l'hipermercat. Així es vol donar un millor accés als clients que provenen del Baix Maresme. El Punt del Maresme, 28 de Maig 2009. Pàg. 2

84


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

L’inici de la millora de la platja de Cabrera, polèmic BETTY DOÑATE/ALBERT CALLS

El Ministeri de Medi Ambient ha iniciat aquesta setmana les obres de regeneració de la platja de Cabrera de Mar. El consistori, però, es planteja aturar els treballs, perquè van començar sense avís previ i perquè no saben si hi duran la sorra. Les obres van començar el 26 de maig, cinc setmanes després que el Ministeri de Medi Ambient anunciés que destinaria nou milions d’euros a regenerar les platges del Maresme afectades per les ventades de Sant Esteve. En el cas de Cabrera de Mar, els treballs consistiran a estendre l’escullera fins al Club Nàutic, per protegir la via del tren de les onades, i a eliminar els talussos formats a la costa. La millora podria reduir un 15% el nombre de places d’aparcament a la platja. Però això és el que menys preocupa l’alcalde, Jaume Borràs, ja que les obres han començat amb retard, sense avís previ -ho va saber per TRIBUNA Maresme- i amb dues incògnites: si portaran la sorra del fons marí a la platja i si duraran tot l’estiu. El cap de la Demarcació de Costes, Manuel Novoa, va trucar a l’alcalde el mateix dia que van començar les obres per disculpar-se per no haver-lo avisat abans i per comunicar-li que el dimarts 2 de juny podrien reunir-se Cabrera de Mar. No obstant això, l’alcalde assegura que “si abans del dimarts ningú no ens explica els detalls de les obres, ens veurem obligats a aturar-les”. I és que, segons Borràs, “caldrà veure si els treballs que volen fer és el que necessita Cabrera”.

Tribuna Maresme, 28 de Maig 2009

85


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

XIV FIRA IBEROROMANA Agermanament iberoromà JORDI NADAL Tal com han fet anualment des de fa catorze anys, els ibers i els romans tornen aquest cap de

setmana

a

Cabrera

de

Mar per

rememorar el passat de la població, on hi ha jaciments arqueològics de l'època. En aquesta ocasió hi ha prevista l'assistència d'una setantena

d'expositors,

entre

parades

comercials i entitats de la població. La intenció dels organitzadors és que la majoria d'aquests

estands

tinguin

productes

relacionats o inspirats en l'època iberoromana, des de peces d'artesania fins a productes gastronòmics, passant per productes d'herboristeria, medicinal o culinària. Alguns restaurants de la població participaran també a la fira preparant tastos i menús de cuina iberoromana. La moneda oficial per poder fer els tastos és l'as, que té un valor de 3 euros i que es podrà adquirir el mateix dia de la fira a l'estand d'informació de l'Ajuntament. A partir del migdia, després de la inauguració, que serà a càrrec de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, els armats de Mataró sol—licitaran permís per accedir a la fira i posteriorment faran una desfilada pel centre del poble. Visites guiades pel jaciment romà de Can Modolell, recreació del passat ibèric i romà – que els organitzadors destaquen com a recomanable per a tota la família–, tallers ibers i romans d'escriptura i encuny de monedes, presentació de la web didàctica www.cabrerademarpatrimoni. cat, una conferència a la Sala Nova titulada Com parlaven i escrivien els ibers, sortejos, exposicions i altres actes completaran la programació d'aquest any. La fira es clourà amb un sopar popular, el cost del qual s'abonarà posteriorment a les persones que hi acudeixin disfressades de romans o ibers. JORDI NADAL El Punt Maresme, 29 de Maig 2009. Pàg. 18

86


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La regeneració de les platges del Baix Maresme, a punt ALBERT CALLS L’Estat desencalla la regeneració de les platges del Baix Maresme després que comencessin les obres el passat 26 de maig al litoral de Cabrera de Mar i sense avís previ, provocant malestar en els consistoris davant la manca d’informació. La sorra per a la regeneració arribarà a partir del proper 15 de juny, després que els alcaldes de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou es trobessin el passat 2 de juny a Barcelona amb la directora general de Costas, Alicia Paz, en una reunió convocada pel delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel. Medi Ambient va reconèixer descoordinació, motivada per accelerar les obres amb la temporada d’estiu al damunt i va desencallar la situació. Així, divendres 5 de juny, hi haurà una reunió in situ a les zones afectades dels municipis. Posteriorment, dilluns 8 de juny, es preveu que es reemprendran les obres terrestres a la platja de Cabrera, aturades a l’espera de la reunió i que consisteixen a estendre l’escullera fins al Club Nàutic, per protegir la via del tren i eliminar els talussos formats a la costa i que duraran uns dos mesos. A partir del dia 15 de juny, però, començarà la regeneració de sorra a Cabrera, el municipi més afectat, amb una durada de deu dies. L’alcalde de Cabrera, Jaume Borràs (CiU), explica que “tot depèn que es compleixi el calendari”. Per al del Masnou, Eduard Gisbert (PSC), “l’important és que es treballa en una solució definitiva”.

Tribuna Maresme, 4 de Juny 2009

87


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera tindrà sorra abans que ningú i vol que sigui per Sant Joan Costes diu que té el vaixell per fer la regeneració el 15 de juny però li falten permisos ELENA FERRAN El cap de la demarcació de Costes, Manuel Novoa, va ser ahir a la platja de Cabrera per comprovar sobre el terreny els treballs que s'han començat a fer per reconstruir el passeig i la poca platja que queda. Costes va confirmar als polítics municipals que disposa del vaixell draga per fer la regeneració a les platges del Baix Maresme a partir del 15 de juny però que li falten permisos mediambientals per iniciar-la. Tot i això, el consistori confia que comencin abans de Sant Joan. L'anunci fet per Costes només fa uns dies donava data d'inici i terminis per fer la regeneració de la platja de Cabrera. A partir del 15 de juny es començava a posar sorra amb el vaixell draga i els treballs acabaven el 25 de juny. Les bones notícies de l'inici dels treballs van quedar ahir en suspens durant la visita que va fer el cap de la demarcació de Costes, Manuel Novoa, al municipi. Des de l'administració responsable de fer la regeneració es va comunicar que encara falten permisos mediambientals perquè el vaixell draga que tenien disponible a partir del 15 de juny pugui actuar. El que sí que va quedar clar i es va confirmar és que la platja de Cabrera serà la primera a reposar sorra. Segons va explicar ahir el regidor de Medi Ambient, Jordi Mir, confien que, tot i els retards burocràtics i la incertesa per l'inici dels treballs, aquests puguin començar pels volts de Sant Joan i que no es repeteixi l'episodi del 2005 quan la sorra va arribar un cop passat l'estiu. La sorra es posarà a la part on hi ha més amplada i s'anirà tirant en direcció a Mataró, on només hi ha roques. La reunió tècnica d'ahir també va servir per aclarir l'afectació dels treballs que ja s'han començat per arreglar els desperfectes del passeig que hi ha davant dels apartaments de Costamar i Bonamar. Mir va explicar que les obres només afectaran aquest tram i que es deixarà per després de l'estiu l'actuació anunciada d'allargar l'escullera de roques de protecció de la via del tren. El Punt del Maresme, 6 de Juny 2009

88


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Maria Badia alerta que si la participació baixa "voldrà dir que haurem de fer quelcom" La candidat del PSC a les eleccions europees ha assegurat que una bona dada seria superar la participació dels últims comicis europeus del 2004, que a Catalunya no va arribar al 40% EUROPA PRESS La candidata del PSC a les eleccions europees, Maria Badia, ha instat avui els electors a acudir a les urnes ja que està en joc com serà Europa "a partir de demà passat", i ha assegurat que una bona dada seria superar la participació dels últims comicis europeus del 2004, que a Catalunya no va arribar al 40%. En canvi, si la participació baixa, ha advertit: "ens haurà de preocupar als polítics, voldrà dir que haurem de

fer

quelcom".

Després de votar a l'escola pública Pla de l'Avellà de Cabrera de Mar, ha destacat alguns elements que han dificultat aquesta campanya, com la "llunyania" de les institucions europees i la dificultat dels partits d'explicar

els

seus

programes

perquè

"aquestes

campanyes

són

molt

en

clau

nacional".

Malgrat això, ha instat els electors a votar, ja que la seva vida "vagi millor o pitjor dependrà" del color polític de l'eurocambra.

Avui, 7 de Juny 2009

89


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El Peccat, a Cabrera de Mar El Departament de Cultura ha redactat el Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya (Peccat 2009-2019) amb el qual pretén garantir l'accés a la cultura arreu del territori. L'informe és a exposició pública. El quadre final valora que hi ha 295 dèficits. CENTRE CULTURAL El Peccat garanteix per primer cop una xarxa d'aquests equipaments per facilitar l'accés a la cultura als punts més allunyats de les capitals culturals. El programa d'aquests equipaments s'ha definit tenint en compte el quadre d'activitats més habituals que s'ha de desenvolupar en aquest tipus d'espais, prenent com a referència les propostes de la taula de treball. En aquest cas, el programa diferencia les activitats següents: –Dinamització cultural –Formació artística i d'àmbit relacional –Foment de la creació i difusió –Divulgació –Cessió d'espais –Coordinació Actualment n'hi ha 41 d'adequats distribuïts pel territori. A 29 municipis s'han detectat dèficits. No es preveu crear un esquema d'equipaments jeràrquic i territorial. En aquesta hipòtesi, però, el Centre Cultural de Girona seria un equipament intermedi i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el d'àmbit nacional. ES PREVEU: CAP cultural o equipament elemental: 650 metres quadrats en què hi ha un espai d'exposició (40m), magatzems, una sala polivalent amb escenari integrat (175m), camerinos, un despatx de coordinació, tallers i sales de reunions per a entitats.

El Punt del Maresme, 8 de Juny 2009. Pàg, 37

90


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els resultats de les eleccions europees a Cabrera de Mar 08/06/09 04:35 - CABRERA DE MAR – EL PUNT CiU 560 (40,70%)

PP 252 (18,31%)

PSC (PSC-PSOE) ERC 218 172 (15,84%) (12,50%) ICV-EUìA 44 (3,20%)

Altres 83 (6,03%)

Resultats escrutats a les eleccions al Parlament Europeu celebrades a Cabrera de Mar el 7 juny del 2009: Cens Vots Abstenció Nuls Blancs

3.308 1.382 (41,78%) 1.926 (58,22%) 6 47

CiU

2009 2004 Vots % Vots % 560 40,70 402 33,53

PP

252 18,31 243 20,27

Partit

PSC (PSC-PSOE) 218

15,84 276

23,02

ERC

172

12,50 187

15,60

ICV-EUìA

44

3,20 65

5,42

II

17

1,24

-

-

LV-GVE

17

1,24

-

-

PACMA

14

1,02

-

-

UPyD

13

0,94 -

-

UV

6

0,44 -

-

SAIn

4

0,29 -

-

LIBERTAS

3

0,22 -

-

IZAN-RG

2

0,15

-

-

91


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 FA

1

0,07 -

-

PCPE

1

0,07 -

-

PFyV

1

0,07 1

0,08

POSI

1

0,07 1

0,08

PSA

1

0,07 -

-

PUM+J

1

0,07 -

-

RC

1

0,07 -

-

AA

0

0,00 -

-

AES

0

0,00 -

-

CDL

0

0,00 -

-

CDS

0

0,00 -

-

DN

0

0,00 -

-

EU

0

0,00 -

-

FE de las JONS

0

0,00 -

-

FN

0

0,00 -

-

iF

0

0,00 -

-

MSR

0

0,00 -

-

PH

0

0,00 -

-

PREPAL

0

0,00 -

-

UCE

0

0,00 -

-

UCL

0

0,00 -

-

UNA

0

0,00 -

-

Escrutat: 100.00%

El Punt Maresme, 08 de Juny 2009. Pàg. 21

92


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

A Mayor Oreja no l'estimen Tots els eurodiputats catalans van triomfar a les localitats on viuen o on van néixer. Tremosa i Badia van ser-hi majoritaris El govern sosté que el finançament va influir en l'alta abstenció de les europees Els avantpassats de Jaime Mayor Oreja, aquells que van prohibir parlar basc als seus fills, vivien en un poblet de Guipúscoa que es diu Orexa. Del poble, el cap de cartell del PP a les europees va heretar-ne el nom espanyolitzat, però res més. A les eleccions europees, Mayor Oreja, nascut a Sant Sebastià, no va obtenir ni un sol vot al poble dels seus avis. La majoria, el 88%, van ser per als independentistes d'Iniciativa Internacionalista. Els candidats catalans van ser, al contrari que Mayor Oreja, més profetes a casa seva. La socialista Maria Badia i el convergent Ramon Tremosa van superar amb bon resultat el primer examen electoral com a caps de llista a la localitat de naixement. Badia va mantenir el lideratge del PSC a Sant Quirze del Vallès –on va néixer–, tot i perdre-hi deu punts percentuals. Badia viu a Cabrera de Mar, i allà també va perdre vots i la seva formació va ser tercera rere CiU i el PP. Al candidat convergent li va anar millor. Nascut a Barcelona, Tremosa va mantenir el mateix percentatge de vots de CiU –un 21%– a la capital, i al districte de Gràcia, on viu, va retenir el lideratge dels nacionalista per sobre del PSC. L'èxit més gran el va obtenir al poble del seu pare i on estiueja, Areny de Noguera, a la Ribagorça, on el candidat de CiU va aconseguir 39 vots, quan el 2004 Galeusca només hi va obtenir un vot. L'èxit de Junqueras El que va ser més clau per al seu partit al lloc d'origen va ser el candidat d'ERC Oriol Junqueras. Tot i haver nascut a Barcelona, el mediàtic historiador i futur eurodiputat va créixer, viu i és regidor a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). El govern municipal és a les mans del PSC amb el suport del PP, però la presència de Junqueras a les llistes d'Esquerra va duplicar els vots. L'any 2004, ERC va obtenir-hi 574 vots i un 8,2%, i diumenge passat va aconseguir-hi un 15,9% i 1.157 vots. L'ecosocialista Raül Romeva va iniciar la seva carrera política a l'agrupació d'ICV a Caldes de Montbui (Vallès Oriental), però potser els seus antics veïns ja no se'n recorden, perquè va baixar-hi dos punts i va perdre un centenar de vots. Ara viu a Sant Cugat del Vallès, però aquí tampoc no ha aconseguit millorar el suport ecosocialista. Un cas particular és el d'Alejo Vidal-Quadras: nascut a Barcelona, amb domicili a Madrid, la família a Sitges i el seu antic pis a Sant Andreu de Llavaneres. De tota manera, no va millorar resultats en cap d'aquests municipis.

93


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

EL PERSONATGE MARIA BADIA (PSC) Sant Quirze del Vallès. Va rebre-hi 1.572 vots, el 29%, i el PSC hi té majoria. RAMON TREMOSA (CiU) Barcelona. CiU va rebre-hi 101.290 vots, el 21%, i és segona força. A Gràcia, el seu barri, CiU és líder. ORIOL JUNQUERAS (ERC) Sant Vicenç dels Horts. ERC va rebre- hi 1.157 vots, 15,9%, el doble que el 2004. RAÜL ROMEVA (ICV-EUiA) Caldes de Montbui, on va créixer, el 8,9%, i Sant Cugat, on viu, un 8,6%. JAIME MAYOR OREJA EURODIPUTAT DEL PP Tot i que el seu avi era d'Orexa (Guipúscoa), els habitants del poble van votar per majoria absoluta II-SP (amb el 88%).

El Punt Maresme, 10 de Juny 2009. Pàg. 12

94


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Carod-Rovira lamenta que "hi hagi més recursos per reactivar bancs i caixes que per fer possible el finançament" ACN

El republicà ha dit que li sembla "bastant incomprensible que per part del govern central hi hagi recursos per tot" Carod-Rovira durant la inauguració de l'escola a Cabrera de Mar, el matí d'aquest dissabte. Foto: Eva Guillamet / Departament de Vicepresidència. .

El vicepresident del govern, Josep-Lluís CarodRovira, ha lamentat aquest dissabte que "hi hagi més recursos per reactivar bancs i caixes que per fer possible el finançament" dels diversos necessitats

que

Catalunya

territoris

"autònoms

com

a

començant

comunitat

per

les

política".

El republicà ha dit que li sembla "bastant incomprensible que per part del govern central hi hagi recursos per

tot".

Carod ha reiterat que estan pendents d'una nova proposta per part del govern perquè la que hi ha ara no l'accepten "perquè no reuneix el bàsic que contempla l'Estatut i que la societat catalana requereix". El vicepresident ha fet aquestes declaracions durant la inauguració de la biblioteca municipal 'Ilturo' de Cabrera de Mar (Maresme), després ha participat en la jornada de les seleccions catalanes a Mataró.

Avui, 13 de Juny 2009.

95


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

EL AGUA DE LAS PLAYAS CATALANAS PRESENTAN MEJOR ESTADO QUE LA ARENA El 99,5% del agua de las playas catalanas presentan una calidad sanitaria excelente, según los resultados de la primera campaña de control efectuada entre el 27 de mayo y el 2 de junio, y que fueron presentados ayer por el conseller de Medi Ambient y Vivienda, Francesc Baltasar. Según los resultados de lo análisis que desarrolla semanalmente la Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el 99,6% de las playas (244 puntos de control) presentan una calidad excelente y sólo un punto de control, en Calella (Barcelona), presentó una calidad buena. Por lo que se refiere a la presencia de residuos en el agua, la mitad de las playas catalanas (123) se calificarón de muy buenas y el 45% (112 playas) de buenas, ya que presentaban aguas transparentes y limpias. Sobre el aspecto de la arena, las calificacionesfuerón más variadas, con un 5% (12 playas) calificadas de muy buenas; el 67% (164 playas) de buenas; un 25% (62 playas) de moderadas y un 3% (7 playas), de deficientes. A pesar de que la mayoría de las playas presentan un buen aspecto, todavía hay algunos municipios que no han comenzado los trabajos de limpieza y en estas zonas se observan numerosos residuos aportados por los temporales de invierno, que se han juntado con los primeros bañistas. En este sentido, el Consejo de Ministros, autorizó ayer las obras de emergencia que el Ministerio de Medio Ambiente lleva a cabo en Cabrera de Mar y Vilassar de Mar para reparar los efectos del temporal de diciembre pasado, con un presupuesto total aproximado de las obras de casi millones de euros. La Vanguardia, 13 de Junio 2009

96


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Demanen un any i mig de presó per a l'exalcalde de Vilanova del Vallès per exigir 25 milions de pessetes a un empresari ACN El fiscal demana un any i mig de presó, cinc més d’inhabilitació i una multa de 450.759 euros per un delicte de suborn per a qui va ser alcalde de Vilanova del Vallès (Vilanova del Vallès) entre 1983 i 1999, Francesc Escalé (CDC). Els secretaris dels ajuntaments de Vilanova i Cabrera de Mar (Maresme) i un advocat s’enfronten a la mateixa pena. L’acusació pública sosté que, l’any 1997, tots quatre van exigir 25 milions de pessetes (150.253 euros) a un empresari del municipi a canvi d’una llicència, tot i sabent que aquesta era ‘absolutament’

incompatible

amb

la

normativa

urbanística

vigent

en

aquella

època.

Els quatre processats s’asseuen des d’aquest dilluns al banc dels acusats d’una de les sales del jurat de l’Audiència de Barcelona, ja que al tractar-se de càrrecs públics, l’encarregat de jutjar-los és un tribunal popular.Segons l’escrit d’acusació, el secretari de l’Ajuntament de Vilanova, Francesc Simona, va interposar al maig i al juliol de 1997 dos escrits en nom del seu pare, que ha mort durant la instrucció del cas, en els que assegurava que tenia drets d’ús sobre l’immoble on estava instal—lada l’empresa dedicada al transport d’Antonio José R.S.D’aquesta forma, l’alcalde i el secretari de Vilanova van fer que Antonio José R.S. es posés en contacte amb l’advocat Domènec F.C. per tal que li solucionés els problemes legals. El fiscal sosté que Escalé i Simona, en nom dels quatre acusats, van exigir-li 25 milions de pessetes a canvi del dret d’ús de l’immoble i la llicència d’activitat per l’empresa, tot i que aquesta era incompatible amb la llei vigent.Antonio José R.S. no va accedir a pagar tal quantitat i la comissió de govern del 23 de febrer de 1998 va aprovar tancar l’empresa, decisió confirmada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) quatre anys més tard.El fiscal destaca en el seu escrit que, durant la instrucció del cas, Escalé i Simona es van negar l’abril del 2004 a fer una prova pericial consistent a confrontar la seva veu amb l’enregistrada durant unes converses.Per tot això, l’acusació pública considera com a autors d’un delicte de suborn a Escalé i Simona i cooperadors necessaris al secretari de l’Ajuntament de Cabrera i a l’advocat Domènec C.F. El fiscal demana un any i mig de presó, cinc d’inhabilitació i una multa de 450.759 euros per a cadascun d’ells.

Avui, 15 de Juny 2009.

97


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els amics del castell Reivindiquen en la trobada de Burriac que s'ampliï l'espai d'Argentona dins el Parc de la Serralada Litoral ELENA FERRAN Des de tots els vessants. A la trobada, hi van pujar prop de 150 persones des del costat de Cabrera i també des d'Argentona. Es va homenatjar Joan Bartrés, una de les persones més grans que havia pujat a peu, amb gairebé 89 anys, i també el més petit, Bernat Bassa, de 6 mesos. A la mateixa hora, des de Cabrera i Argentona, sortien els veïns que cada any es troben dalt del castell que els separa. Van ser prop de 150 persones les que es van reunir una vegada més al cim del turó de Burriac en la trobada que organitzen les entitats culturals i ecologistes Turó dels Dos Pins-Fundació Burriac, Yuuuusssa i l'entitat Natura, coincidint amb el segon diumenge de juny. La darrera, però, va ser especial perquè era la desena trobada que feien els que ja s'autoanomenen amics i amigues del castell de Burriac. Hi havia més gent que mai i, com és tradicional en aquesta sortida, en arribar va haver-hi recompensa per a l'excursionista de més edat i el mes jove. El veí de Cabrera, Joan Bartrés, va ser l'homenatjat de més edat, que amb els seus 89 anys va fer tota la pujada pel que es coneix com la via d'Argentona. Els que hi anaven des de l'altre costat van triar aquesta vegada el camí des de la Font del Ferro, buscant les ombres per no defallir amb la calor. Precisament aquest cap de setmana s'havia alertat de les altes temperatures i de la perillositat de risc d'incendis a la comarca en un moment en què ja s'han activat els dispositius d'emergència. Amb les vistes panoràmiques des de dalt del castell els representants de l'entitat ecologista Natura van aprofitar per reclamar que s'ampliï la zona de protecció d'Argentona dins el Parc de la Serralada Litoral. Segons va explicar l'ecologista Oriol Bassa, tot i que s'acaba d'ampliar la zona forestal també reivindiquen que s'inclogui dins la protecció del parc la zona agrícola del marge esquerre de la riera, tocant a Sant Jaume de Traià, que, tot i que els pagesos la volen preservar, quedaria un espai blindat del tot. A l'acte també hi eren presents els alcaldes de Cabrera, Jaume Borràs (CiU), i el d'Argentona, Pep Masó (TotsxArgentona). Des d'aquest indret privilegiat, el naturalista Oriol Bassa va fer una interpretació del paisatge i del territori que es pot divisar des de tan amunt. Els assistents, que van seguir amb tot detall les explicacions, van demanar que l'any vinent es faci una altra interpretació en aquest cas sobre el patrimoni històric i arqueològic del castell i el seu entorn, a càrrec del responsable de la Fundació Burriac David Farell. La trobada va finalitzar com sempre entonant el cant de L'estaca i Els segadors. En acabar, els organitzadors

98


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 van repartir a tothom qui era a dalt un record de la fotografia commemorativa de l'edició de l'any passat i se'n va fer una de nova del grup per entregar-la l'any vinent.

El motiu de celebració de la desena trobada va ser doble, ja que l'entitat Natura també està d'aniversari. Fa vint anys que aquesta entitat d'Argentona es va crear amb l'objectiu de sensibilitzar en l'educació mediambiental. A més de les publicacions i actes informatius, la propera trobada dels ecologistes tindrà lloc a Vallgorguina l'últim cap de setmana de juny, on se celebra una festa per conèixer i netejar l'entorn de la riera, on faran una plantada popular d'arbustos de ribera. El Punt Maresme, 16 de Juny 2009. Pàg. 40

99


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El jurat declara innocent de suborn l'exalcalde de Vilanova del Vallès El tribunal també ha considerat innocents del mateix delicte el secretari municipal, el secretari de l'Ajuntament de Cabrera de Mar (Maresme) i un advocat EUROPA PRESS El jurat popular ha declarat aquest divendres innocent del delicte de suborn de funcionari l'exalcalde de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) Francesc Escalé Matamala (CiU), per a qui la Fiscalia demanava inicialment un any i mig de presó per suposadament demanar 150.000 euros a un empresari per concedirli

il—legalment

una

llicència

d’activitat.

El tribunal també ha considerat innocents del mateix delicte el secretari municipal, el secretari de l’Ajuntament de Cabrera de Mar (Maresme) i un advocat. El judici ha tingut lloc aquesta setmana a l’Audiència

de

Barcelona.

Segons el Ministeri Públic, des de 1997 els acusats van exigir uns 150.000 euros a Antonio José R.S. per legalitzar

l’activitat

de

l’empresa

Servinoil,

tot

i

que

això

era

il—legal.

El pare del secretari de Cabrera Francesc S.A., Francesc S.S., mort durant la causa, tenia un dret d’ús sobre un immoble situat a la finca on estava Servinoil i el seu fill va presentar en nom seu diversos escrits perquè cessés l’activitat de l’empresa, dedicada al transport de mercaderies per carretera. Entre març i juliol de 1997 es van presentar davant de l’Ajuntament dues denúncies contra l’empresa. A partir d’aquí, els acusats van posar en contacte l’empresari amb l’advocat Domenec F.C., també acusat, perquè

“solucionés”

el

problema

de

la

llicència.

Van exigir a l’empresari els 150.000 euros que havien d’utilitzar-se per adquirir el dret d’ús de l’immoble, encara sabent que la llicència que pretenien atorgar a l’empresa no era legal. L’empresari no va accedir al pagament i el 23 de febrer de 1998 la Comissió de Govern de l’Ajuntament va acordar el tancament de l’empresa,

que

va

confirmar

una

sentència

judicial.

Es dóna la circumstància que l’alcalde de Vilanova i el secretari, Pere A.C.C. es van negar que es comparessin les seves veus amb les gravades durant la investigació del cas. Per tot això, la fiscal demanava un any i mig de presó per als dos càrrecs de Vilanova com a autors de suborn i per als altres dos com a cooperadors necessaris, a més d’una multa de 450.759,08 euros per a cadascun. Avui, 19 de Juny 2009.

100


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

REVOLTA DE PESCADORS CONTRA LA REGENERACIÓ DE LES PLATGES Una cofraria del Baix Maresme acordona amb xarxes el vaixell encarregat de la reposició a Premià. Es queixen que l’actuació malmet el fons marí i mata els peixos Albert Calls

Els pescadors del Baix Maresme estan en peu de guerra contra el dispositiu de recuperació de sorra per les platges, ja que consideren que els malmet les captures. Un vaixell draga del ministeri de Medi Ambient va comernçar el 12 de juny a reposar la sorra de la platja de Premià de Mar, después que el ministeri de Medi Ambient i els ajuntaments es possessin d’acord, en un procés carregat de polèmica. L’actuació del vaixell a la platja de Premià, la primera d’un seguit d’intervencions que s’han de fer en les altres poblacions de la comarca, com Cabrera, Vilassar de Mar i el Masnou, no ha agradat als pescadors de la zona, que dimecres a la tarda van mobilitzar uns vuit vaixells de pesca i van fer una acció de protesta fent calades amb les xarxes al voltant del vaixell que fa les tasques de recuperació de sorra. El vicepresident segon de la Cofraria Verge del Carme, Lluís Palau, va afirmar que, com a conseqüencia d’aquesta acció, el vaixell es va retirar de la zona ahir i els representants dels pescadors van ser cridats per reunir-se amb el director general de Costes, Manuel Novoa, al qual van exposar les seves queixes. Els pescadors estan molestos perquè no podran pescar i aseguren que el vaixell desfà el fons marí en l’espoca de l’any en què els peixos han desovat i que aquesta intervenció fa malbé els ous i mata les cries. Segons Palau, en la reunió no es va arribar a cap acord concret i van quedar emplaçats a mantenir aviat un nou contacte. A partir del que els diguin, els pescadors es reuniran per estudiar si fan més mobilitzacions. “Ja hem rebut el suport de pescadors de Mataró i d’Arenys de Mar”, va asegurar Pala. Fer la feina Pel representant del col.lectiu, amb la reposició de sorra els “destrocen” la temporada. Palau va denunciar, d’altra banda, que “es va avisar tothom i es va parlar amb els alcaldes”, però no amb ells, el primer que volem és que no treguin sorra, però també escoltarem què ens ofereixen. “No perseguim la compensació econòmica”, va asegurar Palau, después d’insistir que el que demanen és poder fer la seva feina. La cofraria de Pescadors Verge del Carme agrupa pescadors de Montgat, el Masnou i Premià de Mar, amb una vintena d’embarcacions. Avui, 19 de Juny 2009. Pàg. 37

101


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els xinesos asseguren que no eren esclaus i que treballaven perquè volien en tallers legals Unes 150 persones fan una concentració de protesta LLUÍS MARTÍNEZ Els treballadors xinesos que s'han quedat sense feina a Mataró per la clausura de 72 tallers tèxtils il—legals es van concentrar ahir a tocar de la Via Europa per denunciar la situació i reivindicar la seva innocència. Es queixen de l'excessiva violència dels Mossos durant l'operació policial, defensen la legalitat de les empreses i diuen que treballaven perquè volien fer-ho. La discreta comunitat xinesa és des de dimarts ben visible. En grups més o menys nombrosos, els treballadors del tèxtil van amunt i avall de la ciutat sense saber què fer i esperant que algú els digui si poden tornar a treballar. El malestar es va fer evident quan més de 150 persones es van concentrar ahir al passatge Aneto, a tocar de la Via Europa. Esperaven la visita d'un representant del consolat de la Xina però els ànims estaven tan crispats que fins i tot recollien signatures per convocar una manifestació de protesta contra una operació policial que consideren «injusta». Reivindiquen la seva innocència i la d'alguns compatriotes seus detinguts, i insisteixen a dir que no es consideren esclaus de cap xarxa mafiosa com afirmen els Mossos. «L'única cosa dolenta que sembla que fem és treballar, però la gent ens mira com si fóssim delinqüents o terroristes», hi afegia un home mentre ensenyava un trau al braç que li havia fet la policia. Alguns també asseguraven que coneguts seus tenen tanta por de ser expulsats del país que estan amagats als afores de la ciutat –«són a la muntanya», deien–. Però especialment dur és el relat dels que vivien i treballaven als mateixos tallers i que ara s'han quedat al carrer. «Anem a la platja o a aparcaments per passar-hi la nit, amb una mica d'aigua i pa, perquè la policia, a més, es va endur una part dels nostres diners», denunciava una noia. Entre el munt de gent, també hi havia un empresari local que, tot i no voler identificar-se, admetia que ell els encarrega feina. «La macrobatuda ha ajudat a parar tota la producció tèxtil de la ciutat i la de moltes empreses que en depenien directament», explicava ell mateix.

102


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

«Exèrcit de salvació» El president de la Unió d'Associacions Xineses, Lam Chuem Ping, que ahir es va reunir amb l'alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, i la cònsol de la Xina a Barcelona, Qingping Wang, va explicar que els treballadors no estaven esclavitzats i que si treballaven tantes hores era perquè ells mateixos ho volien. Irònicament, també va comentar, amb referència a l'operació policial: «Hi ha 450 suposats esclaus alliberats per un exèrcit de salvació, se'ls ha fet fora de casa seva i se'ls ha deixat al carrer.» La cònsol, per la seva banda, va admetre que l'objectiu ara és que les autoritats resolguin tan aviat com sigui possible el conflicte perquè els tallers tèxtils intervinguts puguin tornar a obrir amb normalitat. De fet, l'alcalde de Mataró es va comprometre a intentar legalitzar els locals que compleixin la normativa. «O tots, o cap» Uns 200 treballadors xinesos van traslladar-se al vespre a la plaça que hi ha davant de la comissaria de la Policia Local per demanar «un lloc digne per passar la nit», després de dos dies dormint al carrer. Molts explicaven que no tenien on anar perquè vivien als tallers que els Mossos van precintar. Després d'una llarga estona d'incertesa, des dels serveis municipals de l'Ajuntament de Mataró es va decidir que la gent que no tingués pis ni ningú que els pogués acollir, podrien anar a l'alberg de Cabrera de Mar. Una decisió que inicialment va despertar l'alegria dels xinesos que estaven concentrats, un sentiment, però, que va durar poc quan van veure que només hi marxava unes seixanta persones en un autobús. A la resta, els tècnics municipals van repartir-los uns fulls que els indicaven on estava l'oficina que el consistori ha obert recentment a Tres Roques, i on hi ha centralitzat els serveis socials de l'Ajuntament, perquè hi anessin si necessitaven cap més ajut. «No entenem perquè uns sí que han marxat i altres ens hem de quedar aquí, o tots o cap», lamentava una noia, que assegurava que de gent sense sostre n'hi havia molta més que la que havia marxat. «Ens estarem aquí fins que alguna autoritat ens doni alguna solució», hi afegia. A l'hora de tancar aquesta edició, encara hi havia força gent concentrada davant de la comissaria

El Punt Maresme, 19 de Juny 2009. Pàg. 8

103


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

EL LABERINTO CHINO Los trabajadores de los talleres clandestinos se lamentan de perder su fuente de ingresos DE LA ESCLAVITUD AL DESAMPARO Alba Marchador Se quejan. Dicen no tener casa, ni trabajo, no hablan castellano y no tiene información. Son más de un centenar y han convertido un bar del pasaje Aneto de Mataró en su punto de reunión. El dueño del bar, de nacionalidad china, no esta molesto con la presencia de tanto compatriota, n así los vecinos que hablan entre ellos haciendo patente la incomodidad que les supone tener a más de un centenar de personas ocupando la calle. “Llevaba a mi hija al colegio y he tenido que dar toda la vuelta a la manzana para no pasar por aquí, ya no por mi, sino por la niña, que estaba asustada”. De repente alguien se cae. Parece que una chica de nacionalidad china se ha golpeado contra el suelo. En la cabeza tiene un golpe, comentan que pasó por el hospital el pasado martes. Llega la ambulancia, deshacen el corrillo que se ha formado alrededor de la chica, la ambulancia desaparece, pero el resto de gente no se mueve. Aparece Suping Chen. Lleva 20 años en Mataró, entiende y habla castellano y se erige como “una especie de portavoz de las victimas de la operación” de los Mossos del pasado martes. “No somos una mafia, somos, simlemente, trabajadores”. Muy pocos hablan o entienden castellano, “asi que yo estoy aquí para ayudarlos”. Suping es empresario del sector textil. Él, si embargo, no h asido detenido aunque dice tener miedo, “de un momento a otro aparecen por mi taller y lo clausuran”. Defiende a sus compatriotas detenidos. “Ellos sólo les han dado un sitio donde trabajar y dormir, no están explotados, simplemente la gente aquí trabaja de manera distinta a China”. Insiste en que ellos “sólo buscan trabajar, si no nos dejan volver al trabajo tendremos que dedicarnos a otro tipo de negocio,pero saldremos de ésta”. Se queja de la mala imagen que esta operación policial ha dado de los ciudadanos chinos de Catalunya. “Nos somos unos explotadores. La gente vive en los talleres porque aquí no tienen familia, porque pagar un alquiler es muy caro, pero desayunan, comen y cenan como el resto de personas”. A pesar de que el Ayuntamiento confirma que fueron 53 personas las que durmieron en el algergue Torre Ametller de Cabrera de Mar, Suping Chen explica que son casi un centenar de personas las que no disponen de un lugar para dormir. “No se atreven a volver a los talleres donde dormían, tiene miedo de que la policía entre de nuevo y los detenga”. Afirma que tanto la china a la que se había llevado la ambulancia como otro chico que continúa ingresado habían sido agredidos fisicamente por los Mossos d’Esquadra. Explica que a la chica le denegarón el ingreso hospitalario ya que su estado, en un primer momento, no revestía gravedad. “No sabemos que va a pasar, ni qué harán con toda esta gente, nosotros sólo pedimos orden y calma”. Comenta que están negociando con el Ayuntamiento y con el embajador chino, pero que no saben cuánto va a durar la situación de “desamparo” en la que se encuentran. Aún así, reconocen que tanto el Ayuntamiento de Mataró como la Cruz Roja han hecho todo lo posible por solventar una situación difícil para este colectivo que se define com “la mejor mano de obra actual que hay en Catalunya”. La Vanguardia, 20 de Junio 2009

104


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Un terç dels tallers xinesos clausurats a Mataró tenien els permisos municipals L'Ajuntament confia que la posada en llibertat dels detinguts servirà perquè «molt pocs» hagin de dormir al carrer LLUÍS MARTÍNEZ

Almenys 24 dels 72 espais escorcollats pels Mossos d'Esquadra dimarts passat, en l'operació contra els tallers tèxtils il—legals, tenien els permisos en regla i quatre més, en tràmit, i per tant podien fer activitat tèxtil. L'alcalde, Joan Antoni Baron, va assenyalar ahir que l'Ajuntament ja havia actuat anteriorment en la meitat dels locals clausurats. Els Mossos, però, puntualitzen que la batuda es va fer contra delictes relacionats amb el dret dels treballadors i les condicions laborals. D'altra banda, el consistori es va reunir ahir amb la comunitat xinesa per decidir el dispositiu adreçat a la gent que s'ha quedat al carrer i que no té lloc per anar a dormir. Els interlocutors dels treballadors consideren que amb la posada en llibertat de tots els detinguts seran «pocs» els desemparats. Mataró va tornar ahir a la tarda a una aparent normalitat després que l'Ajuntament i un grup de representants dels treballadors es reunissin a la tarda. Tot i que no s'habilitarà cap espai col—lectiu perquè tots hi puguin dormir en grup, tal com reclamaven insistentment després que una part d'ells passés la darrera nit a l'alberg de Cabrera de Mar, l'Ajuntament s'ha tornat a comprometre a ajudar només aquelles persones que ho necessitin realment i que no tinguin un lloc per anar-hi a dormir. El regidor de Presidència, Carlos Fernández, va admetre que amb la reobertura d'alguns tallers i la posada en llibertat de tots els responsables dels negocis els afectats podran tornar a poc a poc a la normalitat. «Quan surtin els detinguts la situació canviarà completament i ningú es tornarà a quedar al carrer», va explicar un dels representants del col—lectiu xinès, Hua Dong Dai. La trobada, com a mínim, va servir perquè els xinesos que encara estaven concentrats al passatge Aneto, convertit des de fa tres dies en una mena de quarter general, decidissin anar marxant cap a casa i, fins i tot, als tallers precintats pels Mossos d'Esquadra. De fet, un dels compromisos que s'havien acordat és que d'ara en endavant no hi hauria més reunions multitudinàries al carrer.

105


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

L'alcalde, Joan Antoni Baron, va aprofitar també per retreure a la resta d'administracions que hagin deixat «sol» l'Ajuntament i que ningú hagi assumit «els efectes col—laterals» d'una batuda policial que ha deixat sense feina i sense sostre de la nit al dia més de 450 persones. Baron va assenyalar que dels 72 espais escorcollats per la policia, «de moment 24 d'aquests punts tenien llicències d'activitat i quatre més, en tràmit». Els Mossos, però, van recordar que l'operació va ser per delictes contra els drets dels treballadors. EL CONTRAPUNT Tots en llibertat ANDREU MAS Els 77 detinguts en la macrooperació dels Mossos d'Esquadra contra els tallers il—legals xinesos a Mataró van quedar en llibertat provisional per ordre del titular del jutjat d'instrucció 2 de Mataró, que dirigeix la investigació d'aquest cas. Tots ells continuen imputats per un delicte contra el dret dels treballadors, castigat amb una pena màxima de tres anys de presó. Les declaracions dels detinguts han durat dos dies, i ahir van declarar els 19 que faltaven, per a alguns dels quals la fiscalia va sol—licitar la pena de presó. Davant el gran nombre de detinguts, la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acordar que els altres tres jutges d'instrucció que hi ha a la capital del Maresme, juntament amb els secretaris, col—laboressin a prendre declaració als detinguts, cosa que es va fer a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Mataró. Dijous van acabar a quarts d'onze de la nit. Un cert desgavell Una operació policial de les dimensions de la que han efectuat aquesta setmana els Mossos d'Esquadra a Mataró no pot ser quirúrgica. Ara bé, es podria haver fet d'una altra manera. Els danys col—laterals del dispositiu han repercutit sobre l'esquena de l'Ajuntament de Mataró, que ha salvat amb prou diligència el que dijous ja era un problema d'ordre públic. L'esperit redemptor de la policia autonòmica els ha portat, fins i tot, a tancar més de dues desenes de locals que eren legals, perquè sembla que alguns treballadors també hi eren explotats. El cas és que la ciutat està inundada de xinesos –una comunitat que tendeix més aviat a la invisibilitat– que reclamen uns drets que no es poden entendre des de la nostra mentalitat: treballar dotze hores i en males condicions.

El Punt Maresme, 20 de Juny 2009. Pàg. 2

106


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera de Mar no tindrà sorra a la platja fins a finals de juliol i l'alcalde diu que se sent enganyat Els veïns de la zona anuncien manifestacions perquè no tenen on banyar-se ELENA FERRAN La platja més afectada pels temporals de l'hivern va ser la de Cabrera, gairebé inexistent a hores d'ara. Per aquest motiu, la demarcació de Costes va assegurar que seria el primer lloc que un vaixell dragaria i on es reposaria la sorra. Però no serà així, perquè fins al 22 de juliol no hi treballaran. L'alcalde, Jaume Borràs (CiU), es va mostrar ahir indignat amb l'ajornament, que situa les obres en plena temporada de bany. «Som el parent pobre amb menys nombre d'habitants», es lamenta l'alcalde. «Sincerament, ens sentim completament decebuts, enganyats, maltractats i desinformats. És el quart ajornament de l'obra de regeneració, i aquest cop ens porta a mig estiu». Així de contundent es mostrava l'alcalde de Cabrera de Mar, Jaume Borràs, (CiU), hores després de parlar amb el cap de la demarcació de Costes, Manuel Novoa, i conèixer un altre ajornament, aquest cop fins al 22 de juliol, dels treballs per portar sorra a la platja. Borràs recorda que, des del primer moment, tant la demarcació de Costes com el Ministeri de Medi ambient van assegurar que la platja de Cabrera seria la primera on s'actuaria per posar sorra. D'aquesta manera s'apaivagaven les queixes del consistori pel fet que haguessin començat els treballs per refer el passeig i arreglar l'espigó amb roques en plena temporada d'estiu, sense posar la sorra a la platja. La sorpresa, però, va ser quan el vaixell que draga la sorra es va situar en primer lloc a treballar davant la façana de Premià de Mar. El darrer compromís de la delegació del Govern era començar a treballar a Cabrera entre el 15 i el 25 de juny. «Cabrera de Mar és un poble demogràficament més petit que els altres afectats i tenim la sensació que ens estan donant allargues sense cap rubor.» L'alcalde justificava així el fet que Cabrera hagi quedat a la cua de totes les actuacions de regeneració que s'estant portant a terme al Baix Maresme. La desinformació amb que s'ha trobat l'Ajuntament és una altra queixa del consistori, que no sap què explicar als prop de 700 veïns de la zona dels apartaments de Bonamar i les cases de Costamar, que tenen a tocar les obres de regeneració de la platja.

107


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El pas tancat a Bonamar La presidenta dels veïns de la zona de Costamar, Barbara Oehl, ja ha fet arribar a l'alcalde el malestar per la desinformació amb què es troben respecte a les obres de regeneració i els treballs que es fan a la façana marítima per reforçar el passeig i la via del tren. Precisament aquests treballs, que van començar fa un mes, han obligat a tancar el pas de vianants que passa per sota la via del tren, davant del Bonamar, que donava accés directe al passeig. Segons l'Ajuntament, tant aquests veïns afectats per la regeneració com els de la plataforma Pro-Salvem la Platja de Cabrera estan disposats a manifestar-se pel fet que en plena temporada de bany no tenen on banyar-se. L'alcalde va assegurar que les protestes que es portin a terme tindran el suport de l'Ajuntament. El Punt Maresme, 23 de Juny 2009. Pàg. 3

108


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els amics de Burriac celebren la 10a. trobada. La trobada d’amics al Castell de Burriac és una activitat que cada segon diumenge de juny, organitzen la Fundació Burriac (Cabrera de Mar), Grup excursionista Yuuussa (Cabrera de Mar) i Natura (Argentona). Amb deu edicions ja es pot considerar com una tradició que engresca grans i petits i que va afegint adeptes any rere any. Quan l’any 2000 van decidir organitzar una trobada al Castell de Burriac, aquesta es va batejar com a “Trobada d’amics...”, perquè realment aleshores érem això, una colla d’amics (la colla del Turó dels Dos Pins) que fèiem calçotades i excursions familiars ocasionals al Puigsacalm, a Sant Aniol, al mateix Burriac i a l’entorn cabrerenc. Tant sols volíem passar l’estona i, de mica en mica, encomanar aquestes sortides a més fent. El passat diumenge 14 de juny va tenir lloc la 10a. Trobada d’Amics al Castell de Burriac, i fou un èxit, vista l’assistència i tot l’ambient que es va crear. Explicaré de manera resumida com varen anar els actes programats. A les 8 de matí sortiren 48 caminaires des de Cabrera de Mar, que van arribar al castell en poc més d’una hora de marxa seguint el camí de Can Segarra, la drecera d’Argentona, el Coll de Codera, el monòlit i drecera fins el Castell. Des d’Argentona arrencà, a 2/4 de 9, un grup format per una cinquantena de persones que es plantaven al Castell cap a les 10. Per primer cop dues excursions es trobaven al cim de Burriac amb l’objectiu de saludar-se i compartir l’esmorzar i quatre records més. Un cop esmorzats, es va agrair la col.laboració a l’Ajuntament de Cabrera, a la Federació d’ADF del Maresme i a les moltes mans que han col.laborat els deu anys. Tot seguit, l’alcalde de Cabrera, en Jaume Borràs, entregà el record al més petit de la trobada, en Bernat Bassa i Prats (6 mesos i mig), mentre que el d’Argentona, en Pep Masó, feia el mateix a la persona més gran, la Maria Pilar Orta (79 anys). També era el primer cop que assistien els dos alcaldes a la trobada. Però la matinal encara reservava una sorpresa: en Josep Teixidó, dels organitzadors, va entregar un trofeu al mèrit a Joan Bartrés i Rovira, qui amb 89 anys pujà per enèsima vegada a Burriac. De fet, quan arribàvem a les 9 els de Cabrera, ell ja era al Castell. En Joan ja rebé el premi al més gran quan en tenia 83, així que ja és un clàssic el fet que rebi uns forts aplaudiments dels amics de Burriac. També fou reconeguda la feina d’arranjament de camins feta pel Quim Carbonell, veí de Cabrera.

109


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La trobada es completà amb el cant de l’Estaca, d’en Llach, tota una crida a la llibertat. I ningú se’n va anar sense deixar la signatura al llibre de les trobades i sense la postal de record de la 10a. Trobada, protagonitzada pels membres de l’entitat argentonina Natura que està celebrant els seus 20 anys. L’Oriol Bassa, el seu coordinador, va oferir uns comentaris sobre el paisatge. Abans del comiat, tots els assistents ens vam fe la fotografia que serà la postal de record de l’any vinent, l’onzena, quan esperem ser més amics de Burriac, vinguts de Cabrils, Vilassar de Mar i de Dalt, Mataró, etc. David Farell i Garrigós Arqueòleg i Coordinador de la Fundació Burriac.

Tribuna Maresme, 25 de Juny 2009. Pàg. 11

110


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

DOS ANYS A L’ALCALDIA DE CABRERA DE MAR L’alcalde de Cabrera de Mar, Jaume Borràs (CiU), tanca el cicle de dos anys en què la seva formació política ha governat el municipi. Ara és el torn de Gent per Cabrera (GxC), els seus socis de govern. En aquest article, Borràs fa balanç d’aquest període de gestió al consistori de la formació nacionalista.

El proper dijous 25 de juny deixaré l’alcaldia de Cabrera en sintonia amb el pacte de govern assolit per CiU, la força que he representat els darrers 10 anys com a càrrec electe, i Gent per Cabrera (GxC). Dos anys al govern són curts però em satisfà la molta i bona feina realitzada en totes les àrees de la gestió municipal. En l’àrea Urbanística continuar amb la tramitació del nou Pla Urbanístic (POUM) i fer-ne l’aprovació inicial consensuada; les 160 esmenes rebudes evidencien un bon ressó i una correcta difusió del procés. Pel que fa a la requalificació de cal Conde, posats ja d’acord amb la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i amb els propietaris per abaixar encara més el sostre, i fets tots els tràmits, ara cal esperar l’aprovació definitiva, que comportarà convertir la masia en un molt potent equipament sociocultural rodejat d’un gran parc pùblic, la construcció de nous vials molt importants per a la descongestió del casc urbà, a més de 36 habitatges de protecció oficial i un local a convertir en un nou casal pels avis. També estem cercant la manera de solucionar dins el POUM la situació dels sòls arqueològics de ca l’Arnau i de can Rodon dins les hortes de can Carles. Aquestes dos anys hem acabat obres iniciades per l’equip de govern anterior i hem posat els nous equipaments en marxa: l’escola bressol Marinada, el casal de joventut de can Martinet, la nova Biblioteca Pública Ilturo, el camp de futbol amb gespa artificial i els vestidors. S’han fet les obres d’urbanització de can Vilardaga, la pavimentació d’un tram de camí de Cabrils, millores en l’enllumenat i el seu consum, i estem fent les obres de canalització de la riera de Cabrera i el nou dipòsit d’aigua. En l’àrea d’atenció a les persones, s’ha fet el desdoblament a dues línies de bus públic que ha incrementat un 25% el nombre d’usuaris, la posada en marxa de l’escola de música, el nou butlletí d’informació municipal, el camí escolar, adequar els Serveis Socials al compliment de la llei de dependència. Especial atenció al jovent i a l’esport, a l’ensenyament i a la gent gran, acurada atenció i millora per tot allò relacionat amb el medi ambient i la recollida selectiva de la brossa, i a adobar infrastructures malmeses com el ferm de diversos carrers del municipi, per un nou paviment pel polisportiu i aconseguir per fi la regeneració del tram de platja que ens va destrossar la llevantada. Es fa impossible resumir totes les actuacions realitzades, però podem presumir que totes han estat fetes des de la voluntat de contenir i racionalitzar la despesa, des del respecte pels diners del poble, tal com s’havia de fer en una època de crisi intensa. Hem volgut escoltar i tenir les portes de l’ajuntament obertes a tothom. Em sento afortunat a afalagat d’haver pogut encapçalar el govern del meu pobles aquests dos anys, després de passar-ne vuit parant atenció des de l’oposició. Agraeixo als companys haver-me fet la feina fàcil, i ara em proposo continuar servint el poble els propers dos anus des de la primera tinença d’alcaldia i les regidories d’Urbanisme i Patrimoni. Gràcies a tots per l’oportunitat. Tribuna Maresme, 25 de Juny 2009. Pàg. 10

111


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

CiU deixa l'alcaldia a meitat de mandat a les mans dels independents de Gent per Cabrera El fins ara regidor d'Urbanisme, Joan Vilà, serà nomenat nou alcalde en un ple que tindrà lloc avui a les vuit del vespre ELENA FERRAN En compliment del pacte establert a principis de mandat, el convergent Jaume Borràs, que els últims dos anys ha estat l'alcalde de Cabrera de Mar, deixarà avui el càrrec a les mans de l'independent Joan Vilà, de Gent per Cabrera, en un ple extraordinari que tindrà lloc a les vuit del vespre. Així es va pactar entre les dues formacions després dels resultats electorals, en què tot i guanyar ERC, aquest grup perdia la majoria absoluta i passava a l'oposició. Vilà, que té vuit anys d'experiència com a regidor, també havia exercit d'alcalde accidental llargues temporades. El fins ara regidor d'Urbanisme agafa el relleu fins a tancar el mandat, i en el seu lloc Borràs portarà els assumptes urbanístics, que han centrat bona part de les actuacions portades a terme en aquests dos anys de govern. JAUME BORRÀS –Com valora la feina feta aquests dos primers anys de mandat? –«S'ha fet molta feina en l'àmbit urbanístic perquè hi havia grans projectes que s'han hagut de refer, com és el cas de la zona de Cal Conde.» –Per què és tan important per Cabrera aquest sector? –«Serà important aconseguir la masia per al poble i l'entorn, que es convertirà en un gran parc al centre, i tot plegat ens permetrà fer habitatge social.» –La relació amb el soci de govern ha estat bona? «Al principi va costar una mica sincronitzar la feina que havia de fer cadascú. Però un cop es van assumir les parcel—les que tenia cadascú ha estat una relació molt positiva.» –L'oposició, en canvi, assegura que no tenen un rumb clar? «Això és el que toca dir sempre a l'oposició. El que és clar és que aquests dos anys ens ha tocat solucionar alguns focs encesos per l'anterior govern, però ho farem i no passa res.»

112


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 –Quina és la feina que li ha quedat pendent de fer? –«Es tracta de continuar amb el treball que fins ara ha portat a terme Joan Vilà al capdavant de la regidoria d'Urbanisme. S'ha de dissenyar abans no acabi el mandat els habitatges socials que permetran tenir espai per fer el centre de dia que és tan necessari per a Cabrera. També esperem que es pugui fer la tramitació per aprovar el planejament urbanístic abans no acabi l'any. Així es resoldran els canvis a la zona de creixement de les Hortes de Can Carles.» –I projectes com la biblioteca o el centre de joves han costat molt d'arrencar, no? –«L'edifici de la biblioteca el vam trobar pelat i s'ha fet molta feina per poder-lo dotar com cal. És clar que potser no era el millor lloc per la falta d'aparcament o per la poca lluminositat, però tenim el que hi ha. I respecte a can Martinet ara els joves el comencen a utilitzar i esperem que sigui un centre de joves amb cara i ulls.»

JOAN VILÀ _Està preparat pel relleu a l'alcaldia? –«Continuarem treballant pel poble com hem fet fins ara. Això és el que ens uneix a l'Ajuntament.» –Com valora a mig mandat la feina feta? –«Ens hem trobat en plena crisi i quan hi havia molts temes urbanístics per tractar. La davallada de les llicències per obres ha estat espectacular. Tot i això no hem fet grans despeses extres pels propers anys.» –Quins són els reptes a partir d'ara? –«Per nosaltres és important tirar endavant el centre de dia així com l'aprovació de tot el planejament urbanístic.» Treballar al costat de CiU ha estat fàcil? –«Des d'un primer moment s'ha treballat amb molt diàleg i buscant la cordialitat. Això dels socis de govern és com un matrimoni, sempre hi ha moments, però sobretot ens hem entès. De fet, aquesta entesa ja hi era abans de les eleccions, el que passa és que per qüestions que ara no vénen el cas vam anar separats.» –Gent

per

Cabrera

uneix

independents

d'ideologies diverses. També hi ha entesa? –«Tenim una idea clara, que és treballar pel poble, i sabem recollir les aportacions que ens facin. No hem d'obeir les directrius de cap partit i això també té la seva part positiva.» Vostè ja va ser vuit anys regidor i va fer tasques d'alcalde. –«Sí, aleshores també érem gent diversa sota les sigles del GIC i vam fer feina pel poble. Com que l'exalcalde Boadas tenia negocis a l'estranger, llargues temporades havia d'ocupar les tasques d'alcaldia.» –Com resoldran el tema de la platja? –És una vergonya com ens han maltractat a Cabrera de Mar des de sempre amb la platja. L'administració no dóna suport a un poble petit, però hi insistirem.» El Punt Maresme, 25 de Juny 2009. Pàg. 3

113


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els pescadors planten cara a la ‘regeneració’ ALBERT CALLS Els pescadors del Baix Maresme han alertat que la reposició de sorra a les platges malmet el fons marí i afecta la seva feina. El passat 17 de juny van fer una acció de protesta al voltant del vaixell draga que regenerava la sorra del litoral de Premià de Mar i no descarten fer mobilitzacions més àmplies. Un vaixell draga del Ministeri de Medi Ambient va començar el passat 12 de juny la reposició de sorra a la platja de Premià de Mar dins les obres de regeneració del litoral del Baix Maresme i després que Ministeri i ajuntaments es posessin d’acord en un procés que ha estat polèmic. L’actuació del vaixell a la platja de Premià de Mar, que és la primera d’un seguit que s’han de fer a d’altres localitats com Cabrera de Mar, Vilassar de Mar o el Masnou, no ha agradat als pescadors de la zona. Així, el passat 17 de juny a la tarda van mobilitzar uns vuit vaixells de pesca i van fer una acció de protesta amb calades (posant-hi les xarxes) al voltant del vaixell draga que fa les tasques de recuperació de sorra. El vicepresident segon de la Confraria Verge del Carme, Lluís Palau, explica que com a conseqüència d’aquesta acció, el vaixell va retirar-se i el passat 18 de juny van ser cridats per reunir-se amb el director general de Costes del Ministeri de Medi Ambient, Manuel Novoa, a qui van exposar les seves queixes. MÉS MOBILITZACIONS CONTRA LA SORRA Els pescadors estan molestos perquè no podran pescar i asseguren que el vaixell desfà el fons marí en una època de l’any que els peixos ja han fresat i, per tant, fa malbé els ous i es maten els peixos. Segons Palau, en la reunió es va parlar de la sorra i no es va arribar a cap acord, tot i que posteriorment hi ha hagut converses amb Medi Ambient per tractar el tema. A partir del que els diguin es reuniran per estudiar si fan més mobilitzacions. “Ja hem rebut el suport de pescadors de Mataró i d’Arenys de Mar”, assegura Palau. Per al representant del col—lectiu de pescadors, “amb aquesta actuació ens destrossen la temporada”. Palau afegeix que ”es va avisar a tothom i parlar amb els alcaldes, però no amb nosaltres”. D’altra banda, els pescadors també afirmen que els interessa poder pescar. “Volem que no treguin sorra, però també escoltarem què ens ofereixen. No perseguim una compensació econòmica”, comenta Palau. De moment, el vaixell draga continua traient sorra. La Confraria de Pescadors Verge del Carme agrupa pescadors de Montgat, el Masnou i Premià de Mar, amb una vintena d’embarcacions. Tribuna Maresme. 25 de Juny 2009

114


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Indignació a Cabrera pel retard a refer la platja Albert Calls Diverses plataformes i associacions de veïns de Cabrera de Mar i el mateix Ajuntament estan estudiant mobilitzar-se contra el nou retard en l'obra de regeneració de la sorra de la platja de la localitat. La platja de Cabrera va ser la més afectada del Maresme per les llevantades de fa mig any i el ministeri de Medi Ambient n'ha retardat les obres de millora diversos cops. El regidor de Medi Ambient de Cabrera, Jordi Mir, explica que després de l'últim compromís del ministeri, consistent a reposar la sorra del 15 al 25 de juny, ara els han donat una nova data, "del 22 de juliol al 6 d'agost!", lamenta indignat. Segons el regidor, "el passat 19 de juny, en una visita d'obres, ens vam assabentar que per problemes tècnics la regeneració havia començat a Premià de Mar, seguiria per Vilassar de Mar i el Masnou i finalment es farà a Cabrera". El retard podria acabar amb alguna convocatòria veïnal, amb suport municipal, fins i tot. En dos dels tres quilòmetres de la platja de Cabrera no és possible banyar-se, i quatre dels sis accessos estan tancats. "El nostre objectiu era anar obrint progressivament cada accés a mesura que es reposés la sorra, i perjudicar el mínim banyistes i xiringuitos", va dir Mir.

Avui, 26 de Juny 2009. Pàg. 40

115


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Joan Vilà és escollit nou alcalde E.F El nou alcalde de Cabrera, Joan Vilà, es va comprometre a continuar treballant per al poble amb «diàleg i transparència». Els grups van agrair la feina feta aquest mig any de mandat encapçalat per Jaume Borràs, de CiU. El cap de l'oposició, Carles Rocabert, d'ERC, va reclamar més lideratge al nou govern per no «desaprofitar» els dos anys que queden.

El Punt Maresme, 27 de Juny 2009. Pàg. 3

116


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els pescadors es queixen que els vaixells que regeneren les platges no els deixen treballar Costes diu que ja ha ordenat que no s'interfereixi a la zona de pesca tot i que no la senyalitzarà com reclama el sector ELENA FERRAN Els pescadors es queixen perquè des que han començat els treballs per regenerar les platges del Baix Maresme ho tenen molt complicat per sortir a treballar. Reclamen des que el vaixell draga es va instal—lar davant les costes de Premià que es senyalitzi la zona per saber on es poden aturar a tirar les xarxes. Segons denuncien els dos vaixells que estan actuant a les costes del Baix Maresme «es mouen amunt i avall per allà on volen». Costes diu que ja ha donat ordres perquè no s'interfereixi a la zona de pesca tot i que assegura que no cal senyalitzar-ho. Per la seva part, els veïns de Cabrera estan indignats i ja han anunciat que tallaran l'N-II aquest diumenge per denunciar el retard de la regeneració i l'incompliment del port de Mataró de fer les aportacions de sorra. Els pescadors de la confraria Verge del Carme de Montgat apleguen professionals dels ports de Premià de Mar i el Masnou. Són una trentena de barques que feinegen a la costa del Baix Maresme i que una vegada més han sortit perjudicades pels treballs de regeneració de les platges. El patró major de la confraria de Montgat, Josep Hernández, es queixa de les dificultats amb què es troben per sortir a la mar i tirar les xarxes. «El vaixell va amunt i avall per allà on vol i des del primer dia que reclamem que hauria d'estar senyalitzat amb balises», denuncia el representant dels pescadors. Els entrebancs han anat augmentant, ja que, segons explica Hernández, a més del primer vaixell que es va instal—lar davant de Premià per extreure sorra, després se n'hi va afegir un segon entre el Masnou i Montgat que es dedicava a extreure sorra per portar-la fins a la Barceloneta. Des del primer dia que el vaixell va començar a treballar a les costes de Premià que els pescadors reclamen una millor senyalització i informació de les actuacions previstes d'aquestes embarcacions que extreuen la sorra del fons marí per dipositar-la a les platges. Ahir des de la demarcació de Costes es va reconèixer que s'han donat ordres perquè a partir d'ara no s'interfereixi a la zona on hi ha activitat pesquera, sense necessitat de senyalitzar el camp d'actuació.

117


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Bloquejar el vaixell El malestar dels pescadors a la zona on s'està treballant va provocar ja fa setmanes que els pescadors bloquegessin tirant les xarxes el vaixell, que no va poder treballar durant un matí. Aquesta mesura de pressió va servir perquè des de Costes es prometessin indemnitzacions econòmiques pels perjudicis ocasionats. Unes compensacions que segons Hernández, només són de paraula i caldrà veure si es materialitzen. Segons explica el patró major aquestes no són les úniques ajudes que els han promès. De fet, coincidint amb la nova regeneració es va anunciar al sector que l'Estat compensaria els pescadors afectats per la regeneració de les platges que es va portar a terme el 2005. Fins ara mai s'han donat compensacions als pescadors per aquest tipus d'actuacions. Des de la confraria esperaven solucions per als treballs que encara queden pendents al Baix Maresme i si no, amenaçaven de tornar a bloquejar el vaixell que fa les aportacions de sorra a la platja. El que tampoc entenen els pescadors és la manca d'informació sobre el calendari previst per aquests treballs. Costes tampoc ha facilitat fins ara quines són les actuacions previstes i tot i que va anunciar un ordre en les intervencions començant per Cabrera de Mar, després ha canviat els plans i ho ha fet per Premià de Mar, on encara s'han d'acabar les obres. El vaixell que des de fa dies està aturat davant de Premià de Mar no treballa per ara en aquesta zona. No serà fins al 22 de juliol que el vaixell draga posarà sorra a la platja de Cabrera, una de les més malmeses pels temporals d'hivern que van deixar-la sense sorra. Tallaran l'N-II a Cabrera Els veïns de Cabrera de Mar estan indignats i ja han anunciat que aquest diumenge sortiran a tallar l'NII com a senyal de protesta davant un fet evident: és l'estiu i no tenen un pam de platja. La manifestació es farà a les rotondes entre Cabrera i Vilassar i la del polígon. Els més afectats són els veïns de Bonamar i Costamar, on hi ha 250 pisos, just davant de la platja. El president de Costamar, Ricard Domènech, explicava ahir que estan molestos sobretot per l'incompliment del port de Mataró, que els darrers quatre anys hauria d'haver abocat fins a 200.000 metres cúbics de sorra a la platja de Cabrera. «Ara diuen que n'hi posaran 300.000, però si haguessin fet la feina quan tocava ja la tindríem, la sorra, i això ens ho estalviaríem tots», afegeix. Els veïns estan molestos i s'han reunit amb el nou alcalde, Joan Vilà, de Gent per Cabrera, per demanar que sigui l'Ajuntament qui es querelli amb el port perquè incompleix la llei. No només això, sinó que els veïns de Cabrera han vist com el seu municipi quedava a la cua tot i que havien de ser els primers de rebre les aportacions que fa l'Estat amb el vaixell que draga la sorra del fons marí.

El Punt, 1 de Juliol, 2009. Pàg. 2

118


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

LOS PESCADORE SE MOVILIZAN CONTRA LA REGENERACIÓN DE LAS PLAYAS Mariscadores de la Cofradía de Arenys de Mar, inician acciones de protesta contra el barco que extrae arena del fondo marino. Los pescadores del Maresme han empezado a movilizarse contra lo que consederan “un atentado contra el medio marino” según afirma Mauricio Pulido, presidente de la Cofradía de Pescadores de Arenys de Mar, tras observar como un gran barco-draga con bandera danesa succiona la arena acumulada en la bocana del puerto y sus alrededores para transportarla, primero a la playa de Vilassar de Mar donde está previsto abocar 100.000 metros cúbicos y posteriormente a la playa de la Picòrdia de Arenys de Mar, donde soltará 50.000 metros cúbicos más. Hacia el mediodía decidirán el tipo de acción “pero no vamos a quedarnos en tierra” amenazan. De esta forma el Ministerio de Medio Ambiente cumple con la promesa politica a los ayuntamientos del Bajo Maresme cuya costa quedó destrozada por el efecto de los temporales de finales de 2008. La actuación, entre Arenys de Mar y El Masnou, transvasará más de medio millón de metros cúbicos de arena, que serán expulsados a las costas más dañadas. La actuación, para los alcaldes más afectados “llega tarde y mal” sgún dijo el edil de Cabrera de Mar, Joan Vilà. Por su parte, los pescadores mantienen que la fórmula escogida por el Ministerio de Medio Ambiente para regenerar las playas del Maresme “es letal para la fauna marina y desertiza el fondo” y acusan al responsable de Costas del Estado de “inclumplir lo prometido” cuando aseguró que la regeneración no se realizaría desde el mar sino con un método que denominan “by-pass” con camiones abocando arena desde tierra. Asimismo, consideran que el vertido de arena “no garantiza la estabilidad de la costa” como ha quedado demostrado, mantienen, durante los temporales de invierno. El hecho que el propio Ministerio de Medio Ambiente “que también es el de Pesca” recuerda Pulido, “sea quien ahora destroza los criaderos es irónico”. Además, los mariscadores de la Cofradía de Arenys lamentan que la situación inutilice los esfuerzos para mantener sus caladeros. “Hace 16 meses que los mariscadores decidimos auto imponernos una veda de 18 meses” sin recibir ningún tipo de gratificación por parte de la Generalitat, con el único fin de “recuperar el banco natural de petxina lluenta del MAresme” una variedad de almeja muy apreciada. Ahora, la actuación de la draga “lo ha destrozado todo”. “Llevo 16 meses sin poder mariscar” se lamentaba ayer Esteve Tapias “dedicandome sólo al palangre” un arte que ofrece menos rentabilidad, para “poder recoger lo sembrado dentro de dos meses y ahora para nada”. Pero no es la única pesca que a criterio de los pescadores queda maltrecha “la draga succiona todo lo que encuentra y lo lanza a la costa sin contemplaciones”. Aseguran que “arrasa con bancos de pulpo, sepia, bonito, lenguado, langostinos y loritos, entre otras especies”, sin olvidar “la huevada del pescado y los gusanos que se depositan en el fondo. La Vanguardia, 1 de Juliol 2009

119


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Doble tall de l’N-II, per la platja i la gratuïtat ALBERT CALLS Setmana d’actes reivindicatius al Baix Maresme. Aquest diumenge, 5 de juliol, coincidiran dues manifestacions. Els NO N-II faran una marxa de Vilassar de Mar a Premià de Mar i els veïns de Cabrera de Mar tallaran la carretera en protesta pel retard del transvasament de sorra a la seva platja malmesa. La plataforma NO N-II començarà una setmana de mobilitzacions previstes ja fa uns mesos amb un acte el dijous 2 de juliol, a les vuit del vespre, a la rotonda de davant de l’autopista de Premià de Dalt i coincidint amb el 40è aniversari de la inauguració de la C-32. Un dels portaveus de la plataforma, Antoni Esteban, explica que serà en clau lúdica: “Farem una gran menjada de pastissos i inaugurarem un monument a la tonteria d’estar pagant des de fa 40 anys el peatge”. Segons Esteban, però, “si la gent talla l’autopista no és cosa nostra”. El segon acte de protesta dels NO N-II serà diumenge, 5 de juliol, i tindrà un abast més gran. A les 10.30 h del matí un grup de Vilassar de Mar marxarà per l’N-II cap a Premià de Mar, municipi veí on a les 11 començaran un seguit d’actes que s’allargaran fins a les 2 del migdia i que compten amb el suport del consistori premianenc. “El tall oficial es farà a Premià de Mar, en clau lúdica i reivindicativa”, explica Esteban. Però aquí no acaben les mobilitzacions i, tal com ja van avisar, els veïns de Cabrera de Mar en faran una en defensa de la seva platja, molt malmesa pels efectes de les llevantades de finals d’any. També es farà casualment el mateix diumenge 5 de juliol, però a les 10 del matí. Segons explica el president de la Plataforma per a la Recuperació i Defensa de les Platges de Cabrera i Vilassar, Ricard Domènec, es tallarà l’N-II entre la rotonda de Vilassar de Mar i la de Costamar. Els veïns es mobilitzen després que l’últim compromís del Ministeri per reposar la sorra de Cabrera del 15 al 25 de juny, hagi estat canviat per una nova data, del 22 de juliol al 6 d’agost. “Ens manifestem contra el Ministeri de Medi Ambient pel seu incompliment, contra l’incompliment del Port de Mataró de fer anualment el transvasament de sorra i contra l’Ajuntament de Cabrera, que no ha presentat cap denúncia contra el Port ”, assegura Domènec. Per la seva banda, el consistori cabrerenc va anunciar que estudia emprendre accions legals contra el Port i donarà suport a la mobilització. El regidor de Medi Ambient, Jordi Mir, explica que “una de les accions de la protesta que va plantejar-se en les reunions va ser estendre tovalloles a l’N-II per prendre el sol, ja que no tenim platja on fer-ho”.

Tribuna Maresme, 2 de Juliol, 2009

120


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Joan Vilà, nou alcalde de Cabrera de Mar ALBERT CALLS

Joan Vilà, de Gent per Cabrera (GxC), és el nou alcalde després que Jaume Borràs (CiU) deixés l’alcaldia en virtut de l’acord de govern. Vilà va explicar que vol fer “un treball seriós, amb diàleg i defensant els interessos del poble” i va apuntar la problemàtica motivada per la crisi. Des del principal partit de l’oposició, ERC, Carles Rocabert va criticar la falta de lideratge de l’alcalde sortint, la indefinició política de GxC i valorar que Vilà “sigui força més resolutiu que l’alcalde anterior”.

Tribuna Maresme, 02 de Juliol 2009

121


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

EL ETERNO PEAJE

La autopista del Maresme desconocidas en España

fue

construida

con

técnicas

La gente acudía en busca de faena a la plaza Urquinaona, y allí los capataces encargados de modernizar la red viaria escogían peones a dedo LUIS BENVENUTY Fue un hito en la historia de la ingenieria". Con estas palabras recuerda la construcción de la autopista de pago Montgat-Mataró José María Fonseca, catedrático de la Escuela de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas de la Universidad Politécnica de Madrid. "Entonces, en 1968, yo tenía 24 cuatro años y era un ingeniero bisoño recién salido de la Escuela de Caminos madrileña –rememora Fonseca–. Por aquellos años no teníamos problemas para encontrar trabajo. Yo conseguí el más envidiado: jefe de obras del desarrollo del firme, el aspecto más vistoso y novedoso del proyecto". Y es que aquella obra, que cambió la manera de vivir de un buen número de habitantes del área metropolitana de Barcelona, supuso el empleo en Catalunya de métodos y técnicas nunca vistos en España. "Estrenamos una máquina de trece metros de anchura que permitía extender hasta cinco mil toneladas diarias de áridos y dos kilómetros de capas de mezcla bituminosa ¡todo un récord! El problema era encontrar las canteras para extraer semejante cantidad de materiales. Las preocupaciones mediomabientales no eran las de hoy". Futuristas estampas del pasado plagadas de contrastes. La gente acudía en busca de faena a la plaza Urquinaona, y allí los capataces encargados de modernizar la red viaria escogían peones a dedo, según su capricho. Las jornadas laborales arrancaban a las siete de la mañana y terminaban a las diez de la noche. El Obispado dio permisos especiales para que las obras pudieran seguir los domingos por la mañana. Las autopistas fueron una de las obsesiones de Mussolini. El gigantismo y las faraónicas demostraciones del poder del Estado son características comunes de los regímenes autoritarios. Primo de Rivera diseñó un ambicioso plan que nunca llegó a realizarse. Franco no quiso quedarse atrás. La primera autopista de peaje de Epaña mezcló los sueños de grandeza y gloria de un dictador y las necesidades de una economía en expansión. "Gracias a los técnicos italianos y belgas contábamos con el más vanguardista asesoramiento –retoma Fonseca–. La autopista Montgat-Mataró fue un proyecto tan paradigmático que carecía de referentes. Se empezaba a poner a punto ¡parece mentira! el control de calidad de materiales. Estábamos muy bien pagados, y en el ambiente reinaba la sensación de que estábamos haciendo algo especial, diferente. A pesar de ello, durante los dos años que duraron las obras, nunca nos presionaron con los plazos". La expectación popular ya hacía temer días antes de la inauguración de la autopista un estreno congestionado. Y en su primer domingo sólo los más madrugadores disfrutaron de un vial despejado. "Pero a medida que avanzaba el día –dijeron las crónicas– la cosa se iba complicando. Una masa cada vez más compacta de automóviles iba desfilando por la autopista. Entre Montgat y Mataró, tanto por la N-II como por la autopista, hubo aglomeración y parones, especialmente en la carretera, que no pareció encontrar el alivio esperado con la puesta en marcha de la autopista, por la que circularon 36.224 coches, que ya es una buena cifra para descongestionar la N-II". Los promotores recomendaban a los primeros usuarios llevar 25 pesetas en monedas "para beneficiarse del uso de las máquinas automáticas". Estos artilugios disponían de una alarma para avisar al conductor de que no había depositado el dinero suficiente, pero guardaban silencio si uno se pasaba. Su uso apenas demoraba al automovilista unos seis segundos, catorce menos que si optaba por pagar a un cobrador. Uno de ellos, a la altura de Alella, quiso ser el primero en estrenar su propia garita y se cobró a sí mismo pasando con su coche. Un folleto advertía que no se podía ir a menos de 60 km/h.

122


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El área metropolitana y sus distancias nunca volverían a ser lo mismo. El 5 de julio, apenas un par de días después de la puesta en funcionamiento de la autopista, La Vanguardia publicó un anuncio a toda página que rezaba: "A sólo veinte minutos de sus ocupaciones gozará de descanso completo. Urbanización Costamar significa fácil bienestar para usted y los suyos. Gracias a la autopista Barcelona-Mataró podrá desplazarse en escasos minutos a esta bellísima urbanización. Ideal para el veraneo, vacaciones, fines de semana y para vivir todo el año. Costamar está situado en Cabrera de Mar a 26 kilómetros de Barcelona". La Vanguardia, 2 de Julio 2009. Pàg. 2

123


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El serial que substituirà «El cor de la ciutat», de TV3, transcorrerà a Mataró La novel—la de ficció també buscarà altres escenaris a diferents municipis del Maresme TERESA MÀRQUEZ / LLUÍS MARTÍNEZ

Televisió de Catalunya sembla que ja ho té clar i ha decidit situar l'acció del pròxim serial diari de TV3 a Mataró. El cor de la ciutat, convertit en el serial més llarg de la història de la cadena catalana, està previst que s'acomiadi de les pantalles al desembre i que a partir del gener engegui aquesta nova producció. L'únic que ha transcendit de la nova telenovel—la, perquè TV3 no trenca l'hermetisme, és que tindrà el mar i els pescadors com a teló de fons. A més, està previst que, tot i que la capital de la comarca sigui el centre neuràlgic de la història, es busquin emplaçaments i exteriors a altres municipis del Maresme. L'Ajuntament de Mataró i TV3 fa temps que negocien convertir la ciutat en l'escenari de la pròxima telenovel—la de la televisió catalana. A través de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC), s'estan buscant localitzacions i fins i tot col—laboracions per facilitar la feina a la producció. De fet, el nou serial es farà amb la voluntat d'implicar el màxim de sectors de la ciutat. Sigui com sigui, la telenovel—la, que substituirà El cor de la ciutat, ja està en marxa i la previsió és que comenci a emetre's al gener. La televisió catalana, però, manté l'habitual hermetisme sobre el nou serial, encara que fonts properes a TV3 han confirmat que tècnics de la casa ja s'han desplaçat a la comarca per trepitjar sobre el terreny possibles escenaris. Promoció gratuïta Igual que va passar en el seu moment amb Sabadell quan es va rodar Laberint d'ombres o més recentment la publicitat gratuïta que s'ha fet a Breda amb Ventdelplà –on fins i tot s'han creat rutes guiades pels espais més representatius del poble–, Mataró i la resta de la comarca rebran amb els braços oberts la possibilitat d'entrar diàriament a les llars catalanes. Es tracta, en última instància, de donar un impuls definitiu al Maresme com a destinació turística de proximitat i aprofitar al màxim l'oportunitat de ser l'escenari d'una sèrie d'èxit.

124


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Un «plató» per a pel—lícule Mataró fa temps que treballa per adherir-se a la xarxa Barcelona Film Comission, una eina que ha de servir per promoure la ciutat com a espai per al rodatge de pel—lícules i altres produccions audiovisuals. La participació en aquesta xarxa també pretén afavorir la projecció de la capital del Maresme, com també la promoció turística i el desenvolupament econòmic. En síntesi, l'objectiu és crear els mecanismes perquè els productors escullin la ciutat i ho tinguin molt fàcil per obtenir tots els tràmits. La participació en aquesta xarxa pretén afavorir també la projecció de la ciutat, tant pel que fa a la promoció turística com al desenvolupament econòmic local. La darrera gran producció que es va rodar en part a Mataró va ser Dieta Mediterránia, de Joaquim Oristrell. L'equip va estar durant quatre dies filmant al passeig del Callao. També es va rodar en altres municipis maresmencs, com ara Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda de Mar, Arenys de Mar i Cabrera de Mar.

El Punt Maresme, 3 de Juliol 2009. Pàg. 2

125


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Tallen la N-II per denunciar que Mataró i l'Estat no arreglen la platja de Cabrera de Mar Un centenar de veïns del municipi protesten perquè després del temporal encara no tenen la platja arranjada ACN Més d'un centenar de veïns de Cabrera de Mar han tallat aquest diumenge la N-II aquest migdia per denunciar els incompliments de l'Estat, que es va comprometre a arreglar la platja després del temporal, i el

de

Mataró,

que

segons

un

document

els

hauria

de

donar

sorra.

L'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà, ha explicat que els veïns denuncien un "incompliment total" des de fa 25 anys de les promeses de l'administració de costes. Per això ha assegurat que els veïns i el consistori enduriran les protestes. Ha dit que fa 25 anys hi havia 2,2 quilòmetres de platja, però el port de Mataró no compleix

els

acords

pels

quals

hauria

de

retornar

sorra

anualment.

El portaveu dels manifestants, Ricard Domènech, ha explicat que segons els estatuts del Port de Mataró, cada any hauria de donar sorra a la platja de Cabrera de Mar. Domènech denuncia que "mai" s'ha dut aquesta sorra. Per la seva banda, el diputat Benet Maymí, de CiU, ha explicat que la seva formació portarà al Parlament aquesta situació per demanar explicacions.

Avui, 05 de Juliol 2009

126


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

PULSO CIUDADANO Una protesta antipeajes quiere cortar hoay la N-II Varias plataformas vecinales del Maresme se manifestarán hoy en la N-II a la altura de Premià de Mar, cortando el tráfico en esta via durante unas tres horas (entre las 11 y las 14 h.) La protesta quiere reclamar la gratuidad de la autopista C-32 (la primera de España y que esta semana cmplió 40 años) y la conversión de la N-II en una via urbana. Se han sumado colectivos de Premià de Mar, Cabrera de Mar, Alella y Vilassar de Mar.

La Vanguardia, 5 de Juliol 2009

127


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Detenen els 31 autors de 107 robatoris fets a l'àrea de Barcelona S.M Els Mossos d'Esquadra de l'àrea bàsica policial de Badalona, en col—laboració amb la Guàrdia Urbana d'aquesta ciutat, van detenir entre dijous i ahir 31 persones que presumptament estan vinculades amb robatoris amb violència o intimidació, robatoris amb força a establiments i domicilis i robatoris a l'interior de vehicles. Els detinguts, que tenen entre 17 i 42 anys i que vivien de majoritàriament al barri badaloní de la Salut Alta, són gitanos romanesos. Sumen més de 200 antecedents policials. Ara se'ls imputen 107 fets delictius comesos al llarg d'aquest any, 90 dels quals han tingut lloc a Badalona. D'aquests, 26 haurien estat estrebades de cadenes d'or, 3 per robatoris amb força a establiments i 61 per robatoris amb diferents graus de violència i intimidació. En alguns casos, segons va informar el cap de l'ABP de Badalona, Bernat Baró, haurien fet ús de la violència extrema, com en el cas d'una víctima que va ser ferida amb un cúter per tot el cos. Pel que fa als 17 robatoris restants, s'han perpetrat a la resta de l'àrea de Barcelona, a municipis com ara Mataró, Cabrera de Mar, El Papiol, Manlleu, Vacarisses, o Barcelona mateix. Baró va detallar ahir que dels 31 detinguts, n'hi ha 22 que ja han passat a disposició judicial i que el jutge ha decretat presó provisional per a 16 d'ells. Els detinguts formaven part de cinc clans familiars. Les detencions van ser possibles després que els cossos policials escorcollessin sis domicilis (quatre a Badalona i dos a Santa Coloma). El valor dels objectes robats denunciats ascendeix a 400.000 euros. Entre els objectes confiscats hi ha armes, aparells electrònics, telèfons mòbils, joies i diners, entre altres elements. Aquesta operació, batejada amb el nom de Tandarei, és la tercera que els Mossos han impulsat en els darrers mesos contra aquest col—lectiu. Alguns detinguts ara comparteixen clan amb els que van entrar a la presó el mes d'octubre. No coincideix, però, cap nom. En aquella ocasió també van ingressar a la presó alguns dels detinguts, però posteriorment van quedar en llibertats amb càrrecs. Actualment no resideixen a Badalona. D'altra banda, els Mossos han observat que els robatoris actuals són més violents.El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona i responsable polític de seguretat, Ferran Falcó (CiU), va felicitar els Mossos d'Esquadra i va ressaltar la col—laboració que impera a Badalona entre els la policia autonòmica i la Guàrdia Urbana. El Punt Maresme, 8 de Juliol 2009. Pàg. 22

128


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Greenpeace denuncia que una excessiva pressió urbanística està destruint la costa catalana El delta de l'Ebre, el Maresme i la costa del Garraf, entre el espais «amenaçats» AGÈNCIES L'entitat ecologista Greenpeace va denunciar ahir que la costa catalana pateix «greus conseqüències» per culpa d'una excessiva pressió urbanística viscuda en els darrers anys. Destaca l'amenaça de vuit espais naturals: el cap de Creus, els aiguamolls de l'Empordà, les illes Medes, les costes del Maresme, el delta del Llobregat, les costes del Garraf, el litoral Tarragoní i el delta de l'Ebre. Segons Greenpeace, el litoral català és el més urbanitzat, amb un 46,5%, de tot l'Estat. La delegada de Greenpeace a Catalunya, Anna Rosa Martínez, va reconèixer que la crisi immobiliària ha frenat la construcció al litoral, però també va alertar que en determinades zones aquesta pressió urbanística «ha estat substituïda per l'obra pública». Pel que fa als espais que considera amenaçats l'entitat ecologista, el cap de Creus s'està veient afectat per les noves urbanitzacions per a persones «amb alt poder adquisitiu» que es creen a Cadaqués. En aquest sentit, també ha denunciat que aquesta zona es veurà amenaçada pel projecte d'ampliació del polígon industrial de Roses, que preveu arribar als 187.000 metres quadrats. Els aiguamolls de l'Alt Empordà, Greenpeace afirma que estan amenaçats pels «habitatges il—legals» i un creixement urbanístic «desmesurat». La zona de les illes Medes està afectada per l'interès pesquer de la llagosta i els ecologistes també lamenten el projecte d'una marina a Pals. Martínez també va afirmar que la costa del Maresme està amenaçada «pels drenatges i les regeneracions artificials de les platges, que es fan a partir dels bancs de sorra submergits a l'interior del mar». D'altra banda, el delta del Llobregat està afectat per les ampliacions de l'aeroport, el port de Barcelona i els polígons industrials i, en aquest mateix sentit, les costes del Garraf es veuen afectades per l'ampliació del port de la Ginesta a Sitges, l'ampliació del port de Cubelles i la contaminació generada per l'abocador del Garraf. Finalment, en el litoral tarragoní, denuncien la urbanització de Muntanyans II, a Torredembarra. Finalment, el delta de l'Ebre, està afectat per un creixement urbà «lent» però «constant», pels 188 amarraments il—legals i noves dàrsenes en els ports de Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i l'Ampolla, a més de la contaminació. El Punt Maresme, 8 de Juliol 2009. Pag. 10

129


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El cabrerenc Xavier Sala i Martín parlarà d’Umbele ALBERT CALLS L’economista Xavier Sala i Martín participarà en un acte per commemorar els cinc anys de la Fundació Umbele, de la qual n’és patró i fundador, dissabte, 11 de juliol, a les 21.30 h a Can Bartomeu. Dins l’acte “Un cremat per l’Àfrica en benefici dels seus ciutadans”, el conegut economista cabrerenc explicarà les activitats de solidaritat que l’entitat realitza, especialment en suport dels nens africans. En la seva intervenció, Sala estarà acompanyat per la presidenta de la fundació, Maria Martín, i els missioners Gna. Felicitat Cembranos i P. Antoni Sala, que ampliaran informació dels projectes que es fan a l’Àfrica. Tribuna Maresme, 9 de Juliol 2009

130


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El Maresme viu una jornada reivindicativa ALBERT CALLS Mentre l’autopista celebra 40 anys, veïns i ajuntaments del Baix Maresme van realitzar el matí de diumenge passat, 5 de juliol, diverses protestes que van tenir com a escenari la carretera N-II i la C-32. La plataforma No N-II va convocar mobilitzacions a Premià de Mar i a Vilassar de Mar, amb el suport dels consistoris d’aquestes localitats, i l’Ajuntament d’Alella va fer un acte d’aixecada de barreres al peatge del seu municipi. D’altra banda, també a Cabrera de Mar es va ocupar un tram de l’N-II d’aquesta localitat per queixar-se del nou retard de la sorra per regenerar la platja, molt malmesa per les llevantades de finals de l’any passat i que és un capítol més d’un problema que demana una solució definitiva des de fa anys. La coordinadora de plataformes No-N-II va tallar diumenge passat, 5 de juliol, la carretera a Premià de Mar i a Vilassar de Mar per reclamar una vegada més el trasllat d’aquesta via i la gratuïtat del peatge de l’autopista. L’acte, de caràcter reivindicatiu però sense deixar de banda, com sempre, les propostes lúdiques, va concentrar un major nombre de persones a Premià de Mar, entre les 11 del matí i les 2 del migdia. Prèviament, però, a les 10.30 h, s’havia previst fer una marxa a peu per l’N-II des del poble veí, Vilassar de Mar, fins a Premià, però la poca resposta de públic la va reduir a un tall testimonial d’uns minuts, principalment secundat per les autoritats locals i representants de la plataforma No N-II vilassarencs. El portaveu dels No N-II, Rafael Anguera, va anunciar a Premià de Mar que s’havia esgotat el diàleg amb l’administració i que ara es faran “accions més contundents i més periòdiques”, un discurs que ja s’ha apuntat altres vegades, però que ara sembla que és definitiu. Així, cap a la tardor, es plantejaran fer més talls de l’N-II, aixecades de barreres de l’autopista o fins i tot, tallar la via del tren. Prèviament, però, dijous passat, 2 de juliol, amb motiu dels 40 anys d’autopista al Maresme, la coordinadora No N-II ja va fer un acte reivindicatiu al peatge de Vilassar de Dalt. Sobre aquesta acció, Anguera va explicar que Acesa havia retirat unes banderoles dels No N-II penjades en el terme municipal, fora de l’autopista. “Considerem aquest acte un atemptat contra la llibertat d’expressió i també ho hem denunciat als Mossos per apropiació indeguda”, va afirmar Anguera. Per la seva banda, l’acte convocat per l’Ajuntament d’Alella per exigir la gratuïtat de la C-32, el mateix diumenge però a les 12 del matí, va consistir en una aixecada de barreres durant mitja hora al peatge del municipi. Sorra

ja!,

per

a

la

platja

de

Cabrera

131


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 I un altre acte reivindicatiu més diumenge, 5 de juliol, quan veïns i Ajuntament de Cabrera de Mar van tallar mitja hora un tram de l’N-II de la localitat a partir de les 10 del matí. El president de la Plataforma per a la Recuperació i Defensa de les Platges de Cabrera i Vilassar de Mar, Ricard Domènec, va explicar que es manifestaven contra Costes del Ministeri de Medi Ambient pel nou endarreriment en l’arribada de la sorra que ha de regenerar la platja de la localitat, prevista ara pel període del 22 de juliol al 6 d’agost. També va carregar contra el Port de Mataró per “l’incompliment sistemàtic” de fer anualment el transvasament de sorra i va demanar a l’Ajuntament de Cabrera que acceleri els tràmits per interposar-li una demanda judicial. Polítics

de

gairebé

tots

els

colors

i

molta

gent

a

la

platja

Els actes reivindicatius del diumenge, 5 de juliol, van mobilitzar gent però no van ser tampoc multitudinaris. Potser perquè feia molt de sol i calor o perquè ja hi ha un cert desgast, però hi havia més gent a l’altra banda de la via, a la platja banyant-se o prenent el sol, que manifestant-se. Al tall de Cabrera de Mar per la sorra de la platja hi van assistir unes 150 persones, amb ple suport dels regidors de l’equip del govern i l’oposició. El nou alcalde del municipi, Joan Vilà, de Gent per Cabrera (GxC), va exigir a l’Estat “que compleixi el que estan dient”. A aquest acte també hi va assistir el diputat de CiU Benet Maimí. L’acció de baixada del peatge d’Alella, reivindicant l’autopista gratuïta, va comptar amb la presència de regidors i el diputat d’ERC Pere Aragonès. D’altra banda, dins les mobilitzacions No N-II, a Vilassar de Mar la convocatòria només va aplegar representants del món polític local, amb la presència de l’alcalde, Joaquim Ferrer (CiU). Antoni Esteban, portaveu de la plataforma No N-II, va atribuir aquesta poca convocatòria principalment al fet que “molta gent va sentir a la televisió que l’acte era a Premià de Mar a les 11”. Sigui com sigui, a Premià de Mar es van reunir centenars de persones en un acte festiu i reivindicatiu alhora. L’alcalde premianenc, Miquel Buch (CiU) va assegurar que “cal posar-se d’acord tots plegats i trobar una solució perquè el ciutadà comença a cansar-se i perd la confiança”. Un altre alcalde, el del Masnou, Eduard Gisbert (PSC), present a un tipus d’acte en el qual no solen haver-hi representants polítics socialistes, va assegurar que “hem de fer el possible per avançar i estem avançant molt lentament. També hem de fer l’impossible perquè l’N-II sigui una via cívica”. Un altre polític maresmenc, el diputat d’ICV-EUiA Salvador Milà, habitual als talls de l’N-II, va tornar a reclamar que “s’ha de potenciar i millorar el transport públic al Maresme i l’N-II com a via urbana”. Per Milà, cal potenciar i millorar el transport públic al Maresme amb una aposta "clara" per la xarxa d'autobusos i el ferrocarril. També, la conversió del quart carril de la C-32 en carril VAO, per incentivar els vehicles d'alta autocupació des de Mataró fins a plaça de les Glòries a Barcelona. Tribuna Maresme, 9 de Juliol 2009

132


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Èxit de convocatòria del Campus de futbol de Cabrera de Mar ALBERT CALLS El Campus de futbol promogut per la Regidoria d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de Cabrera de Mar ha engegat amb uns 240 nens inscrits d’edats entre 5 i 14 anys. El Campus inclou formació de futbol i d’altres activitats com anglès bàsic o piscina. La Regidoria vol apostar així per una política de promoció de l’esport.

Tribuna Maresme, 9 de Juliol 2009

133


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els pisos nous de Barcelona s'abareteixen un 5% de mitjana el 2008 Un estudi promogut per l'Associació de Promotors Constructors d'Edificis de Barcelona els descensos de preus més acusats, de fins a un 30%, els han registrat els lofts i els habitatges amb molts dormitoris EFE El preu de l'habitatge de la demarcació de Barcelona s'ha situat en 372.478 euros de mitjana l'any 2008, xifra que suposa un 5% menys que l'any anterior. La superfície mitjana, segons l'Associació de Promotors Constructors d'Edificis de Barcelona (APCE), és de 80,2 metres quadrats, 2,1% més que el 2007. L'estudi fet per l'APCE en col—laboració amb la Generalitat de CAtalunya comprèn un total de 116 municipis de la demarcació de Barcelona i s'ha realitzat sobre una mostra de 1.789 promocions d'obra nova amb un total de 12.488 habitatges en venda. El preu mitjà és superat per municipis com Cabrils, 960.429 euros, Alella, 848.214 euros, i Cabrera de Mar, 841.417 euros, mentre que el valor més baix s'ha localitzat al municipi de Roda de Ter. El tipus d'habitatge predominant és el de tres dormitoris i dos banys, que suposa el 34,1% dels habitatges a la venda d'obra nova, mentre que el de dos dormitoris i un bany representen el 21,7%. L'equipament més comú a Barcelona és l'ascensor, que es troba en un 79% dels habitatges, seguit pel traster, 32,4%, la piscina comunitària, 17,7% i la zona amb jardí, 14,8%. El preu per metre quadrat útil ha disminuït també un 4,7%, amb descensos molt superiors en els habitatges de tipus loft, un 32,4%, i en els habitatges de cinc o més dormitoris, 31,7%. Per municipis, destaquen els descensos registrats a Malgrat de Mar, 25,4%, Tordera, 23,2%, Sitges, 21,3% i Viladecans, 19%. Segons els models d'habitatge, els habitatges unifamiliars tenen una superfície mitjana útil de 190,1 metres quadrats, un preu de 560.494 euros, mentre que els habitatges plurifamiliars tenen 73 metres quadrats de superfície i 360.311 euros de preu mitjà. El 87,8% d'aquests habitatges disposen de plaça d'aparcament, en el 53,7% dels casos és opcional i en un 34,1% està inclòs, a un preu mitjà de 22.020 euros, el preu màxim es dóna a la ciutat de Barcelona, 50.000 euros, i el mínim a Torelló, 8.000 euros. Avui, 11 de Juliol 2009

134


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

EXHIBICIÓ DE BALL A LA FESTA D’ESTIU DEL PLA DE L’AVELLÀ 2009 Gentilesa de: Escola de Ball CHANGÓ Exhibició Ball de Saló i Ball Infantil , , ballem a la festa els alumnes i professors de l´Escola de Ball CHANGÓ. EXHIBICIÓ DE BALL A LA FESTA D’ESTIU DEL PLA DE L’AVELLÀ 2009 Dissabte 18 de juliol 21:00h Lloc: Parc Nova Cançó Catalana Cabrera de Mar

21:00H Exhibició Ball de Saló i Ball Infantil Vine a veure'ns a la Festa d'estiu del PLA DE L’AVELLÀ , ballem a la festa els alumnes i professors de l´Escola de Ball CHANGÓ. +++Changó desitja Bones festes als veïns del Pla de l’Avellà !!!!! Organitza: Georgina Alsamora Gentilesa de: Escola de Ball CHANGÓ Telf- 654 396 884 Tribuna Maresme, 18 de Juliol 2009

135


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Finançament a l'Ateneu Dinar a la docta casa de Barcelona amb Jordi Llavina i Narcís Garolera per parlar de tot, com bons ateneistes MANUEL CUYÀS La biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, abans de la darrera restauració./ Foto: LLUÍS CRUSET. Em truca en Jordi Llavina: «Hauríem de trobar-nos per dinar en Narcís Garolera, tu i jo; xalarem.» En Jordi Llavina, home de lletres que ho sap tot de les lletres, fa servir paraules així, xalarem. De vegades em truca a les hores més intempestives per dir-me que xala tant amb tal o tal altre llibre que està llegint, i que me'l recomana. «Que dormies?» «I ara, Jordi, com vols que dormi, a aquesta hora?» Quedem que el dimarts dia 14, dimarts passat, Quatorze Juillet, ens trobarem al restaurant de l'Ateneu Barcelonès, lloc on fa mitja vida en Narcís Garolera, «otro que tal» en el camp de les lletres estudiades, analitzades i anotades. He dit «otro que tal» perquè durant la conversa que mantindrem riurem com bojos dels castellanismes que s'imposen, i molt concretament d'aquest. Ens trobem a l'Ateneu el dia i l'hora convinguts, i el que no sabíem és que el cap de setmana anterior s'hauria aconseguit el finançament. «Potser hauríem de parlar del finançament», diem. Ho diem, ho intentem, però divaguem tant i saltem tant d'una cosa a l'altra, que no ens hi acabem de concentrar, i això que és el finançament més important que ha tingut Catalunya, fins ara. Deu ser cosa de l'Ateneu. Totes les cases tenen el seu misteri, i de la mateixa manera que a certa hora de la nit les masies perdudes a les muntanyes estan poblades de follets i fantasmes, tu entres a l'Ateneu i ja pots voler parlar de finançament o de maria santíssima, que sempre se t'acaben asseient a taula els ectoplasmes de Josep Pla, Josep M. de Sagarra o del doctor Quim Borralleras. Llavina, Garolera i jo decidim que el cànon literari en prosa del segle XX està format per aquest trio: Pla, Sagarra i Gaziel, i que d'aquí no ens trauran. L'Ateneu invita molt a pontificar categòricament. Quan anem per enfocar el finançament, entra al restaurant en Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona, amb l'Imma Merino, que han quedat amb el propietari de les llibreries La Central. Caram amb la concentració de lletrats. Un llenu que buenu, que diem a Mataró. Ens saludem, parlem, aquestes coses. On érem? Ah, sí, el finançament. Aporta Llavina: «En Sala i Martín n'ha parlat avui a RAC1, per carregar-se'l.» Jo informo que Sala i Martín és nadiu d'un barri rural de Cabrera de Mar, al Maresme, que es diu Agell. «Agell? Ager, agri; camp, en llatí.» Anàvem per anar al finançament i ja ens n'hem tornat a allunyar.

136


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

«A mi, sabeu?, la dona em va deixar.» Es veu que ho deia, per descriure una situació personal viscuda, J.V. Foix. «Un decasíl—lab perfecte», afirma Garolera, que és qui ha portat el poeta i pastisser a la taula, no em facin dir com. «Foix deia que els catalans parlem en decasíl—labs.» Estic a punt de preguntar a Garolera i Llavina, que són els que hi entenen, si hi ha decasíl—labs imperfectes, però llavors ja hem saltat a una altra cosa. Per exemple, a l'arròs que en Llavina i jo mengem, i que trobem molt bo, i als espaguetis amb pesto que ha triat Garolera, sobre els quals el deglutidor es reserva l'opinió potser perquè jo m'he fet el pavero dient que a casa els cuino tan bé amb alfàbrega fresca, pinyons, mantega, oli i una punta d'all per donar-hi intenció. Recordo que un dia vaig veure Foix en un banc de la plaça de Sarrià llegint El Correo Catalán. «Devia buscar-hi allò que no diu La Vanguardia.» Som tan savis, tan ateneistes... «L'Antoni Castells ha dit que és bo.» Ep, d'en Castells ens en fiem. «Però l'Artur Mas ha dit que és dolent.» També ens fiem d'en Mas. Mas i Sala i Martín per un cantó, Castells per un altre. Dos a un. De quants diners ben bé parlem? Ningú no ho sap del cert. Esquerra diu que Zapatero els ha promès 3.800 milions. Zapatero? I Esquerra se'l creu? Potser els ha promès amb un decasíl—lab perfecte. Esquerra és molt sensible a la poesia. Carod diu que ha llegit més de mil llibres de versos. «Mentre no siguin versos de balancí... Joan Coromines anomenava versos de balancí els que fan nyic, nyic, cantarella.» Garolera ve de Ceret, on ha assistit a una cursa de toros, organitzada dins els actes del Quatorze Juillet, que ha estat amenitzada per una cobla que ha tocat Els Segadors, La Santa Espina i L'Estaca. Els homes que aplanaven l'arena duien barretina. El que aquí és espanyolisme allí és catalanitat. No acabarem d'entendre res mai del tot per molt que ens hi esforcem. Ara no podem recordar si és Pla o Sagarra qui en una de les seves cròniques de les tertúlies de l'Ateneu explica que un dia va entrar Francesc Pujols –era Francesc Pujols?– i va anunciar: «Sabeu? M'he casat amb la minyona; fem el mateix i m'estalvio la setmanada.» Això sí que és finançament. Baixo per la Rambla. Qui va ser aquell que, també a l'Ateneu, va dir: «Avui, passant per davant de la Virreina he perdut la fe»? Jo hi passo per veure si la recupero.

El Punt Maresme, 19 de Juliol 2009. Pàg. 10

137


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Arenys de Mar ampliarà també la platja de la Picòrdia amb sorra del fons marí E. FERRAN Les màquines, treballant ahir al tram final de la riera. Foto: E.F. Tot i que Arenys de Mar no s'havia inclòs entre les actuacions d'urgència per regenerar les platges més afectades pels temporals d'hivern al Maresme, també tindrà sorra nova del fons marí.

L'alcalde

Ramon

Vinyes

(PSC)

va

manifestar que podria ser una «compensació» pel fet que bona part de la sorra que s'està posat a les platges de la comarca prové de la bocana del port d'Arenys, on s'acumula molta sorra que s'ha de buidar. La demarcació de Costes va anunciar que quan s'acabessin els treballs al Baix Maresme en posarien 50.000 m³ a la platja de ponent del port, a la Picòrdia. La previsió era que les obres no comencessin fins que acabessin a la resta de municipis, però ahir ja es descarregava a la platja material per fer l'actuació. De fet, en altres municipis que esperaven la regeneració, com és el cas de Cabrera de Mar, ja s'hi han avançat els treballs per posar-hi els metres cúbics de sorra previstos. Aquestes obres de regeneració de la platja coincidiran amb les que des de dijous s'estan portant a terme a la part baixa de la riera. És la mateixa administració, la demarcació de Costes, qui s'encarrega de buidar de sorra la desembocadura i deixar obert al mar el tram final amb vista a una possible rierada. L'alcalde d'Arenys de Mar destaca que per primera vegada aquests treballs els assumeix i executa la demarcació de Costes, ja que altres vegades era l'Ajuntament mateix qui s'havia d'encarregar d'aquesta neteja. Les obres que encara continuen consisteixen a portar amb camions la sorra fins a la platja de la Picòrdia, on s'ha aprofitat per aplanar el camí de serveis, que es fa servir per anar a peu fins a la Musclera i en direcció a Caldes d'Estrac. El Punt Maresme, 21 de Juliol 2009. Pàg. 10

138


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Opinió: Una visió jove del pla urbanístic a Cabrera de Mar PILAR VENTURA PY L’activitat urbanística de Cabrera de Mar genera polèmica política. Després de l’exposició pública del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), els veïns del poble han presentat més de 160 al—legacions, amb gairebé un miler de signatures darrere. No està gens malament en un poble de prop de 4.500 habitants. En el primer acte públic de presentació del nou POUM, un nombrós grup d’estudiants de l’assignatura de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (UPC) hi eren per contactar amb gent del poble. Tres d’aquests estudiants van parlar amb mi i els vaig explicar amb detall les iniciatives de l’equip de govern (integrat per CiU i Gent per Cabrera), així com la postura del grup del PSC, a l’oposició, que represento, i únic vot en contra en l’aprovació inicial. Així, el passat 3 de juliol es van presentar, al Centre Cívic del Pla de l’Avellà (rambla dels Vinyals cantonada Joan XXIII), una selecció dels treballs fets per aquests estudiants. Van oferir-nos un regal excepcional, tant als habitants de Cabrera de Mar com a les generacions futures. A l’acte hi van assistir nombrosos veïns, inclosos la majoria dels 11 regidors de l’Ajuntament. Com es va dir en el resum final, el regal a Cabrera consistia a aportar una visió objectiva de gent de fora de Cabrera, sense interessos ni prejudicis. Es van aportar 10 visions d’equips d’alumnes que representaven una alenada d’aire fresc, amb idees molt innovadores que, segons els seus professors, eren realitzables, ja que estaven recolzades per estudis econòmics i de viabilitat. També es van fer evidents temes importants: la mobilitat, la connexió entre els diferents barris, la franja costanera i els seus possibles aprofitaments, l’espai agrícola, possibles alternatives de creixement, la necessària inserció de solucions sostenibles o la creació de riquesa i llocs de treball. D’altra banda, la generositat dels alumnes i professors va provocar reaccions profundes en moltes de les persones presents. La meva opinió i la del meu grup municipal és que hem de pensar en les generacions futures i deixar-los un poble lliure d’excessos de totxanes i ciment, que segueixi la seva tradició agrícola de qualitat i respecti la seva riquesa natural i arqueològica. Aquests treballs es poden veure fins a finals d’aquest mes de juliol, al centre cívic on es van presentar. També s’ha obert un blog per recollir les inquietuds urbanístiques i debatre-les: http://cabrerademarsostenible.blogspot.com/ Pilar Ventura Py Regidora del PSC de l’Ajuntament de Cabrera de Mar Tribuna Maresme, 23 de Juliol 2009

139


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El PNB i l'avortament ALBERT MASÓ. CABRERA DE MAR (MARESME) He llegit –m'agradaria pensar que no és cert– que el PNB votarà a favor de la nova llei de l'avortament en canvi de la Diputació d'Àlaba. Entenc que un partit per al qual no sigui clar que el fetus és un ésser humà deixi llibertat als seus diputats perquè votin segons la seva consciència quan es produeixi aquesta votació al Congrés, però em costa de creure que no exigeixi disciplina de vot en aquest tema un partit d'arrels cristianes com el PNB. I el que em sembla indignant, ho faci aquest partit o qualsevol altre, és que s'utilitzi l'avortament com a moneda de canvi per aconseguir poder polític o econòmic. Ja es veu que poc que compten els principis per a molts polítics

El Punt Maresme, 27 de Juliol 2009. Pàg. 15

140


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Ecologistes en Acció assenyalen nou punts negres al litoral metropolità. Denuncien la destrucció del fons marí per regenerar les platges de Cabrera, Vilassar i la Barceloneta EL PUNT Aspecte de la platja de Cabrera després dels desperfectes dels temporals. Foto: ELENA FERRAN. Ecologistes en Acció inclou en el seu informe Banderes negres 2009 nou punts del litoral de l'àrea metropolitana de Barcelona que considera en procés de destrucció per actuacions que s'hi fan o amenaçats per projectes previstos. L'entitat denuncia la destrucció del fons marí en la regeneració de les platges de Cabrera, Vilassar i la Barceloneta, i la destrucció de la línia de costa en la reforma i ampliació dels ports de Badalona i Barcelona, així com en el projecte del nou zoològic de Barcelona. També denuncia que a Gavà desapareixerà el darrer espai sense construir del municipi a primera línia de mar. La regeneració i estabilització de les platges de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i la Barceloneta; la segona fase del port de Badalona; l'ampliació del port de Barcelona; el projecte del nou zoo de Barcelona; l'ampliació de Port Ginesta; l'efecte de l'abocador del Garraf sobre el litoral, i el condicionament de la zona de varada de Caldes d'Estrac són els projectes que el grup ecologista ha triat com a exemples d'agressió al litoral en el seu informe anual, que bateja amb el nom de Banderes negres com a contraposició al concepte de bandera blava, que empra l'administració per reconèixer la qualitat de les platges. Segons l'informe, la regeneració de les platges de Cabrera i Vilassar es fa per mitjà de l'extracció d'àrids del fons marí de Premià de Mar, d'on s'han extret 50.000 metres cúbics de sorra. En el cas de la Barceloneta, l'entitat recorda que la platja ha estat regenerada històricament amb aquest sistema i que avui es construeixen dics submergits de dimensions considerables per pal—liar la dinàmica d'erosió i evitar regenerar contínuament amb sorra. L'explotació del fons marí afecta de manera negativa la reproducció natural dels peixos, un aspecte que denuncien contínuament els pescadors del Maresme. Pel que fa al port de Barcelona, l'entitat critica que la construcció de dos dics de set quilòmetres trenquen la dinàmica natural d'aportació de sorra i obligaran a regenerar les platges del sud dels dics. Pel grup, el projecte de nou zoològic incompleix la llei de costes perquè es planteja en terrenys guanyats al mar i «l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Medi Ambient demostren que la seva gestió costanera és absurda i que no està a l'altura de solucionar els greus problemes d'erosió i contaminació del municipi». Entre el passeig marítim nou i la urbanització de Llevant Mar, Gavà perd el darrer espai de primera línia de mar, segons l'entitat. El Punt Maresme, 29 de Juliol 2009. Pàg. 9

141


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

FESTA MAJOR La festa s'escampa M.À.M Andreu Buenafuente farà avui el pregó de la festa. El televisiu Andreu Buenafuente oferirà aquesta tarda el pregó de la festa major de Sant Feliu, que planteja com a principal novetat la descentralització d'alguns dels actes cap al Pla de l'Avellà, seguint l'experiència iniciada amb propostes com la Cavalcada de Reis i el Cinema a la Fresca. És el cas, per exemple, de l'esmorzar de coca amb llonganissa, que se celebrarà alhora a la plaça de l'Ajuntament i al Centre Cívic del Pla de l'Avellà o del concert del grup de rumba catalana Gertrudis, dissabte a la nit. En el programa no hi falten cites ja tradicionals, com la fideuada i la sardinada, la baixada d'andròmines, la xeringada o el correfoc, en el qual participaran els Mansuets de Foc de Vilassar de Mar, els Diables d'Argentona i els Dimonis de Pallejà. Per als menuts més aventurers hi haurà tallers de tir amb arc, escalada de caixes i tirolina i s'instal—laran inflables d'aigua davant de l'ajuntament. En l'apartat musical destaquen, a més de l'esmentat concert de Gertrudis, les actuacions d'Hotel Cochambre, divendres, i l'orquestra Maravella, que diumenge abans de tocar en el ball oferirà un concert a la plaça de la Fàbrica. Dilluns serà el torn de les havaneres del grup Port Bo, que deixaran pas al castell de focs. Del 31 de juliol al 3 d'agost. El Punt Maresme, 31 de Juliol 2009. Pàg. 12

142


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

L'Estat ja ha reposat la sorra al Maresme però les obres continuen compartint espai amb els banyistes T.M La platja de Cabrera amb la sorra apilonada. Foto: ACN-J.P. El Ministeri de Medi Ambient va confirmar ahir que havia finalitzat els treballs de regeneració de sorra de les platges del sud del Maresme

afectades

pels

temporals

del

desembre de l'any passat. S'han fet en total actuacions

al

litoral

d'Arenys

de

Mar,

Cabrera, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou i Montgat, amb una aportació global de sorra de 499.500 m³. En els casos d'Arenys i Premià de Mar, la reposició ha estat considerada una actuació de manteniment, tot i que en el cas de Premià quedava clar des del principi que el ministeri no l'havia tingut en compte quan es va anunciar la regeneració de les platges. En tot cas, han estat gairebé dos mesos, en plena temporada d'estiu, en què les tovalloles dels banyistes han hagut de compartir espai amb la sorra abocada pels vaixells draga que la transportaven des dels ports del Balís del Masnou i d'Arenys de Mar. El pressupost d'execució de les obres, considerades d'emergència –en què no s'hi inclouen les aportacions de sorra de Premià i Arenys de Mar–, és d'11.598.623 euros. Consolidar esculleres Un cop recuperada la sorra gràcies, sobretot, a la insistència dels alcaldes de les localitats afectades, encara falta solucionar altres actuacions de solució de les destrosses ocasionades pels temporals. Es tracta, en bona part, de restaurar les esculleres, els talussos i els accessos a les platges de Cabrera, Vilassar de Mar i el Masnou, que en molts casos van desaparèixer. Les obres es troben en diferents estats d'execució. En el cas de Cabrera, el municipi més afectat, la sorra continua arraconada mentre s'espera que l'escullera estigui acabada i pugui ser redistribuïda. Des de l'Ajuntament es reclama des de fa temps la construcció d'un espigó, a l'alçada dels apartaments Costamar, que pugui resoldre definitivament el problema de la pèrdua de sorra. El Punt Maresme, 8 d’Agost 2009. Pàg. 6

143


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La fi de les palmeres L'escarabat morrut ja n'ha matat 3.600 i encara té gana TERESA MÁRQUEZ La plaga de l'escarabat morrut roig de les palmeres continua avançant implacablement i matant totes les palmeres. Les últimes dades oficials fetes públiques pel Servei de Sanitat Vegetal, del mes de juny, parlen de 3.633 exemplars destruïts. De moment, els tractaments, tots en fase experimental, no han donat els resultats esperats. L'escarabat

morrut

o

Rhynchophorus

ferrugineus Olivier ja és un vell conegut pels municipis costaners i comença a ser-ho per a algunes poblacions de terra endins. La presència d'aquest insecte en forma de plaga està obligant a canviar alguns paisatges de Catalunya, perquè la lenta i constant destrucció de les palmeres no s'atura. L'escarabat treballa amb temps –uns 12 mesos– i els efectes de la invasió de l'arbre no són visibles fins que, en la majoria de cops, ja no hi ha res a fer per salvar-lo. I no es tracta tan sols d'haver matat la palmera, sinó que cal afegir una despesa per exemplar que ronda els 600 euros per tallar i cremar l'arbre. I amb aquest, la colònia d'insectes que hi han fet niu. La colonització El morrut de les palmeres s'introdueix des de l'ull, per això els experts recomanen no fer una poda excessiva de les fulles, entenent que qualsevol fissura o ferida serà la porta d'entrada de l'insecte. L'escarabat barrinarà fins al cor del tronc i allà hi pondrà els ous, que hi trobaran aliment i escalfor per a molts mesos. El servei de Sanitat Vegetal recorda que l'escarabat morrut és capaç de volar grans distàncies i que un cop colonitzada i assegurada una palmera, és qüestió de temps que les més properes segueixin el mateix camí. Els símptomes més evidents són «l'asimetria de la capçada, decaïment de les fulles i debilitament de l'ull». Aleshores, l'arbre ja no té salvació de cap mena i se l'ha de sacrificar. Els tractaments Poc després que fos descoberta la plaga, l'any 2005, els treballs per adequar un tractament eficaç aviat es van orientar als laboratoris. Calia aconseguir un antídot que permetés salvar la palmera. De moment, les proves han obtingut resultats mínims i en cap cas es poden aplicar de manera general. Els més habituals són l'endoteràpia o introducció d'insecticides dins el tronc de la palmera; el tractament al terra regat amb un insecticida sistèmic per tal que, absorbit per les arrels, arribi a afectar les larves de la plaga; el tractament de poda i recobriment amb plàstic de la valona; finalment, el tractament amb nematodes.

144


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 De fet, aquest últim és el que pot donar més esperances. Consisteix a aplicar a cada palmera una dosi de solució líquida que conté un organisme microscòpic que infecta i mata els escarabats morruts dins la palmera. Les dades preliminars obtingudes són positives, i en alguns casos s'ha arribat a un 92% de mortalitat dels escarabats. La Generalitat va declarar oficialment l'existència de la plaga de l'escarabat morrut el maig passat i, per tant, qualifica d'utilitat pública la prevenció i la lluita contra aquest insecte. ELS MUNICIPIS AFECTATS Baix Llobregat Castelldefels 22 Cornellà 1 Gavà 23 Molins de Rei 2 Prat de Llobregat 1 Sant Boi de Llobregat 2 Barcelonès Badalona 6 Barcelona 41 Sant Adrià del Besòs 1 Garraf Cubelles 23 Sant Pere de Ribes 1 Vilanova i la Geltrú 40 Maresme Alella 38 Arenys de Mar 31 Arenys de Munt 11 Argentona 82 Cabrera de Mar 182 Cabrils 131 Caldes d'Estrac 6 Calella 76 Canet de Mar 58 Dosrius 5 Llavaneres 34 Malgrat de Mar 32 Masnou 89 Mataró 36 Total Catalunya 3633

Montgat 1 Palafolls 39 Pineda de Mar 410 Premià de Dalt 68 Premià de Mar 96 Sant Cebrià 6 Sant Pol 42 Sant Vicenç 15 Santa Susanna 275 Teià 65 Tiana 30 Tordera 42 Vilassar de Dalt 50 Vilassar de Mar 243 Vallès Oriental Ametlla del Vallès 2 Cànoves 4 Cardedeu 1 Les Franqueses 2 Garriga 9 Martorelles Sant Antoni de Vilamajor 3 Sant Celoni 1 Sant Fost de Campsentelles 2 Sant Pere de Vilamajor 7 Santa Agnès de M. (La Roca) 5 Vilanova del Vallès 12 Baix Penedès Albinyana 3

Banyeres del Penedès 3 Bellvei 13 Bisbal del Penedès, 27 Bonastre 6 Calafell 326 Cunit 162 Vendrell 254 Sant Jaume dels Domenys 1 Santa Oliva 14 Baix Camp Cambrils 1 Reus 10 Baix Camp Riudoms 20 Tarragonès Altafulla 1 Creixell 190 Pobla de Montornès, 8 Roda de Barà 70 Torredembarra 47 Gironès Llagostera 1 La Selva Blanes 21 Breda 1 Caldes de Malavella 1 Hostalric 1 Lloret de Mar 37 Maçanet de la Selva 3 Vidreres 7

Pineda aposta per substituir els arbres El municipi de Pineda és a hores d'ara el més afectat per la plaga de l'escarabat morrut. Segons les darreres dades oficials, ja ha hagut de sacrificar 410 palmeres. La població, amb un llarg passeig Marítim, veu perillar el futur d'aquests arbres tan habituals en el seu paisatge. Per aquest motiu, des de la regidoria de Medi Ambient s'han donat ordres que aquelles palmeres que han estat arrencades siguin substituïdes per una altra classe d'arbre. «Replantarem espècies diferents per reduir al màxim els efectes d'altres plagues que puguin malmetre els arbres», va explicar la regidora responsable, Mònica Palacín (ERC). El Punt Maresme, 16 d’Agost 2009. Pàg. 3

145


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El Papa i la crisi ALBERT MASÓ PORTABELLA. CABRERA DE MAR (MARESME) Resulta molt suggeridor llegir l'última encíclica de Benet XVI, Caritas in veritate, pensant en la crisi econòmica mundial. I no perquè el Papa ofereixi receptes per a les reformes econòmiques necessàries per sortir de la recessió. Però sí que elimina moltes confusions sobre el veritable desenvolupament de l'home i dels pobles, i desemmascara algunes de les noves ideologies que es converteixen en llast d'aquest desenvolupament, com el tercermundisme que continua contraposant el Nord amb el Sud, o l'ecologisme desviat, que atribueix drets a la naturalesa quan només les persones són subjectes de drets. Podria dir-se que aquesta encíclica estableix les bases d'una autèntica civilització de l'economia en temps de globalització; i encara que no nega l'economia de mercat, rebutja que funcioni només amb les pròpies lleis sense condicionaments morals. Particularment, la idea que m'ha impactat més és la següent: «La força més poderosa al servei del desenvolupament és un humanisme que vivifiqui la caritat i que es deixi guiar per la veritat.» Recomanaria a tots els nostres polítics i economistes que la llegissin detingudament, encara que dubto que molts d'ells ho facin, per prejudicis ideològics. Llàstima!

El Punt Maresme, 23 d’Agost 2009

146


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

TEMPS DE LA JUSTICIA J. MARIA VENTURA COT – Cabrera de Mar

Sóc un empresari que s’ha vist en la necessitat de sol.licitar demanda de concurs voluntari de creditors. Va ser presentada el 4/VI/2009 i adjudicada al jutjat mercantil nº 6 de Barcelona. Autos Actes 605/2009. Han pasta dos mesos i encara estic pendent de resolució. El 20 de juliol el jutjat va ser traslladat a la superciutat de la Justicia de l’Hospitalet i ara el jutge ha marxat de vacances i jo m’he quedatt amb els creditors que em prenen per mentider sense poder reclamar els seus saldos i tots sense conèixer quin serà el nostre futur i quan, atès que depenem de l’administrador judicial que determini el senyor jutge, prèvia aprovació de la demanda, una vegada realitzades les vacances, clar. Mentrestant, anem creant deute (llum, lloguer, aigua, impostor…) fins el moments en què la situaciò serà insostenible. Personalment no tinc un duro i tot el que tenia és invertit en l’empresa. Em pregunto, quin tipus de justicia tenim i paguem? I per què es paralitza la justicia si el sol surt cada dia per a tothom? Sort que la figura de la justicia porta el ulls tapats, perquè sinó quedaria horroritzada. La Vanguardia, 29 d’Agost 2009

147


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

LA OBRA ÚNICA DE AGUSTÍ MOLINA Una casa unifamiliar en Cabrera de Mar, testigo señero de un arquitecto que falleció meses después. Repartió sabiamente el espacio en tres volúmenes enlazados para evitar una monumental estructura, y a la vez liberar bastante superficie de terreno frente a la fachada principal para que el jardín diese la impresión de que planea sobre el horizonte marino. Logró una equilibrada y plástica fachada delantera perforando una zona con porches, ventanales y balcones y haciendo sobresalir en otra un provocador balcón. Parece como si durante el proceso de diseño fuera más a por un cuadro de pintura matérica que a un plano de alzado. Levantó, en definitiva, una casa unifamiliar en Cabrera de Mar que se constituye en un ejemplo de buen hacer en arquitectura contemporánea. Lamentablemente, queda como su ópera prima y única obra individual. Al cabo de unos meses el arquitecto Agustí Molina Parra fallecía a causa de un alud de nieve en Baquería Beret. Tenía 43 años. Discípulo de Norman Foster, había colaborado con Gabriel Ferrater y otros arquitectos en diversos proyectos. Esta casa no deja de ser también un faro que proyecta la luz de lo que hubiera sido una prometedora andadura profesional. La vivienda, situada en la urbanización Sant Sebastià de la mencionada población, se asienta sobre un terreno de 2.600 m2. suma 600 m2 construidos, distribuidos en planta sótano, planta baja y primera planta, y se vende por 3.500.000 euros. De los tres volúmenes enlazados, el de mayores dimensiones contiene la zona de dia y buena parte de la noche, el intermedio ejerce de espacio distribuidor y el restante contiene una parte en la zona de noche y un estudio de artista. El interior es estraodinariamente fucional y luminosos gracias a los grandes paramentos acristalados ya que la presencia de lucernarios en determinadas estancias, lo que permite que se cuele a placer la radiante luz que goza el Maresme la mayor parte del año. Se accede a la vivienda por el volumen que ejerce de distribuidr. A suvera el espacio explota en un enome salón, con el techo a doble altura y gran ventanal desde el que se contempla el jardín y la zona de la piscina y, al fondo, el mar. El salón se amplía por uno de sus costados en una sala con mesa de billar y un rincón para la proyección de películas. Una chimenea central, revestida de mármol pulido, separa el salón del comedor. De planta cuadrada, gira en torno a una singular mesa construida con raiz de madera enferma de un hongo, que le ocasiona unas pictóricas manchas. Desde el comedor se accede a una zona de estar exterior que cobija la fachada principal, a la cocina y también a un porche exterior conformado por una estructura de hierro con toldo de tela regulable y bajo el que se ubica el comedor de verano. En la primera planta se sitúa un luminoso taller de artista y dos zonas de noche que albergan cada una un amplio dormitorio, un baño y otra habitación más pequeña, pensada para cuarto infantil o estudio. Separada por una pasarela colgante, está la suite principal con una gran habitación con chimenea, amplio cuarto de baño y un vestidor.

148


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 “TXOKO” CON BODEGA La planta sótano de la vivienda alberga un amplio garaje, el cuarto de máquinas y un Txoko de notables dimensiones, con comedor y cocina. Separada por una puerta acristalada se ubica una bodega para vinos climatizada. SALA DE OCIO JUNTO AL SALÓN Una sala anexa al gran salón sirve como espacio de ocio para jugar al billar, para ver la televisión en una pantalla de proyección o escuchar música en torno a una chimenea tumbados en cómodos sofás.

La Vanguardia, 30 d’Agost 2009

149


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

XI CURS D’ORGUE DEL MARESME Actuación de Jos van der Kooy, que interpreta un repertorio de Bach y Mendelssohn. Iglesia Parroquial de Cabrera de Mar (20.00 horas). Gratuito.

La Vanguardia, 31 d’Agost 2009

150


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

EL DESEO DE LOS CIUDADANOS LA RESPUESTA RAMON VINYES I VILÀ – Alcalde d’Arenys de Mar

En ello estamos, en poner el pueble guapo, y un ejemplo son las obras de la N-II y las de Platja Cassà, que conferirán una nueva imagen de la fachada maritima. Porotra parte, insistimos a carreteras, a RENFE y al puerto para que limpien las instalaciones, no siempre con el resultado deseado. Respecto al barco, ha estado todo el verano regenerando otras playas (Premià, Vilassar, Cabrera y Blanes), siendo Arenys el origen de la arena y atendiendo a la demanda de municipios y ciudadanos que desean playas. Hubiera sido preferible que la extracción de arena –de una zona perfectamente delimitada y depositada por la corrientes marinos y el caudal de la Tordera- se hubiera realizado en otra época del año, pues el impacto en verano no nos ha beneficiado. En paralelo, el Ministerio ha vaciado la riera y ha consolidado la senda peatonal, lo cual, aparte de ahorrar dinero a las arcas municipales, disminuye el riesgo de rierades.

La Vanguardia, 8 de Setembre 2009

151


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

LA NOVA BIBLIOTECA ILTURO TRIPLICA USUARIS Cabrera de Mar va estrenar abans de l’estiu la nova biblioteca Ilturo, un equipament projectat pel govern municipal anterior (ERC), però que s’ha encarregat de posar en marxa l’actual govern (GxC i CiU). En centre està integrat en la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, té un fons de 10.500 llibres, 1.500 documents audiovisuals, 45 títols de revistes y 7 diaris, així com un fons local del municipi en un edifici de nova planta de 260 m2. En uns pocs mesos la biblioteca ha triplicat els usuaris, tal com explica la directora del centre, Raquel Rodriguez. D’altre banda, la regidora de Cultura de Cabrera de Mar, Elisabet Cusí (CiU), assegura que “pensem que la biblioteca ha de ser un motor cultural del poble, no un lloc on únicament es va a estudiar”. En aquest sentit, el nou centre, on ja s’han fet activitats per a infants, començarà el proper 29 d’octubre un cicle de tertúlies literàries amb l’escriptor i professor Toni Sala. D’altra banda, segons Cusí, també “hi havia la necessitat d’un equipament així per a joves d’entre 16 i 20 anys que no hauran de marxar de la població per trobar-lo”. La biblioteca disposa de diverses sales, com la d’estudis i d’ordinadors, amb internet i zona wi-fi. Tribuna Maresme, 9 de Setembre 2009. Pàg. 6

152


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

PRESÓ PER A UN EXMILITAR QUE VA ROBAR A MÀ ARMADA DUES BENZINERES AL BAIX CAMP

Els Mossos d’Esquadra van detenir, el dia 3 de setembre, un exmilitar de nacionalitar eslovena i resident a Reus acusat de dos robatoris amb arma de foc a dues benzineres del Baix Camp. El detingut, que ha ingressat a la presó, hauria robat en una benzinera de la ciutat de Reus i en una altra situada a la carretera N-240, a les Borges del Camp. En tots dos casos, va aprofiat el moment en què les dependentes es trobaven soles a la botiga i les va amenazar amb un revòlver. A la gasolinera de Reus va sostreure un total de 500 euros de la caixa, mentre que a les Borges del Camp va endur-se fins a 400 euros. La detenció es va produir la setmana passada en un carrer de Reus, després que la unitat d’investigació del Mossos ja hagués identificat el suposat atracador. Els agents van enxampar l’home amb una bossa or guardava el revòlver, un passamuntanyes i uns guants de làtex. D’altra banda, un veí de Mataró de 27 anys ha ingressat també a la presó acusat d’haver assaltat una benzinera de la capital del Maresme amenaánt la dependenta amb una pistola, disabte pasta. Els Mossos van detenir el suposat lladre el mateix dia dels fets en un centre comercial de Cabrera de Mar.

El Punt, 9 de Setembre 2009- Pàg. 19

153


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera projecta fer una sala d'exposicions i un hotel d'entitats a la masia de Cal Conde, que ja és municipal E.FERRAN La masia de Cal Conde és al centre del poble. Foto: E.F. Amb

l'aprovació

definitiva

de

la

requalificació urbanística, la titularitat de la masia de Cal Conde, també anomenada

Can

Vilardaga

o

Can

Dalmasses, passa a ser municipal. El regidor d'Urbanisme, Jaume Borràs (CiU), va explicar ahir que la voluntat del govern és transformar l'edifici en un hotel d'entitats i també fer-hi una sala d'exposicions.

El

projecte

s'hauria

d'executar en el pròxim mandat ja que abans es vol tirar endavant la promoció dels 92 habitatges que s'han de fer a l'entorn, 36 dels quals són de protecció oficial. Segons va explicar Borràs, els mesos vinents els promotors faran la reparcel—lació del sector i el projecte d'urbanització, i aleshores es formalitzarà la cessió de la masia. L'Ajuntament haurà de buscar el finançament per tirar endavant la promoció pública dels pisos que voldria començar l'any vinent. «Hem de buscar el suport de l'Incasòl o de les entitats financeres perquè no podem afrontar un projecte d'aquesta magnitud tots sols», explica el regidor. A la planta baixa dels pisos socials es reservarà un local de 150 m² per fer-hi el futur casal d'avis i un centre de dia. Els pisos de renda lliure tindran uns 100 m² de superfície i es faran en tres edificis escalonats de planta baixa més dos pisos que tindran façana al torrent de Ca l'Ignasi, i un edifici de planta baixa més quatre pisos a la prolongació del carrer d'en Majó. Els habitatges de protecció oficial, d'uns 77 m² de superfície, seran de quatre plantes al carrer d'en Majó, cantonada amb Mossèn Cinto Verdaguer. La urbanització d'aquests carrers anirà a càrrec dels promotors, així com l'adequació de les zones verdes i el parc públic de 7.000 m² que hi haurà a l'entorn de la masia. La requalificació aprovada per la comissió d'Urbanisme de la Generalitat disposa dels vots dels regidors de Gent x Cabrera, CiU i ERC, i l'oposició del PSC. El Punt Maresme, 19 de Setembre 2009. Pàg. 3

154


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El PSC de Cabrera presenta un recurs pel pla urbanístic de Cal Conde E. FERRAN La façana de la masia de cal Conde que serà municipal. Foto: E.F. El grup municipal socialista de Cabrera de Mar, a l'oposició, ha presentat un recurs contenciós administratiu contra la tramitació que ha fet l'Ajuntament del pla urbanístic de Cal Conde. «Creiem que hi ha evidències clares

que

la

tramitació

no

s'ha

fet

correctament», explicava ahir la portaveu, Pilar Ventura. Els socialistes denuncien que es desestimessin les al—legacions presentades argumentant que no era el moment per fer-ho perquè s'estava aprovant el conveni urbanístic i no pas el projecte. La comissió d'Urbanisme de la Generalitat va aprovar al juliol el pla que permet la construcció de 92 habitatges al centre del poble després de la modificacions fetes per l'actual equip de govern, que té el suport d'ERC, a l'oposició. «No estem sols perquè hi ha veïns que també es plantegen presentar un recurs», afegeix la regidora. Segons explica, la plataforma Opinió Cívica de Cabrera així com els veïns de Nova Línia són contraris al desenvolupament urbanístic del centre. De fet, alguns d'aquests veïns també van presentar al—legacions que es van desestimar. Creixement desmesurat «No és el millor moment per posar-se a construir i tanta pressa només s'explica pels interessos econòmics que hi poden haver», denuncia Ventura que afegeix que si es desestima aquest recurs en presentaran un altre. Pel PSC aquest creixement és desmesurat ja que en el nou planejament urbanístic només es preveia la construcció de 17 habitatges. «No volem un municipi de 10.000 habitants. Aquesta actuació malmet l'últim torrent que queda verge al municipi i es vol fer una via de comunicació per sobre que posa en perill els habitatges que hi ha més avall», apuntava la portaveu del PSC. L'aprovació del conveni urbanístic per part de la Generalitat és el primer pas per desenvolupar el sector on s'ha de fer el projecte de reparcel—lació i d'urbanització. Serà aleshores quan es podrà fer efectiva la cessió de la masia de cal Conde a mans de l'Ajuntament. «Es pengen medalles que la masia ja és del poble a canvi d'omplir de pisos que difícilment es vendran i d'altres de socials que no saben encara d'on trauran els diners per fer-los», afegeix la regidora, que recorda que encara hi ha una sentència pendent als jutjats de Mataró sobre els tràmits urbanístics que s'han seguit en tot el procés de Cal Conde. El Punt Maresme, 23 de Setembre 2009. Pàg. 2

155


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Mataró redueix un 9% les emissions de CO2 però vol arribar al 20% en deu anys L'Ajuntament es dota d'un pla contra el canvi climàtic amb 150 mesures per aconseguir-ho LLUÍS MARTÍNEZ Una de les fons d'emissions contaminants és l'ús del vehicle privat. Foto: R.L. Mataró s'ha posat a l'obra per aconseguir que el 2020 es redueixin les emissions contaminants un 20% i acomplir el pacte que va subscriure per lluitar contra el canvi climàtic. Tot i això, en només dos anys, entre el 2005 i el 2007, la ciutat ja ha aconseguit rebaixar la contaminació de l'aire un 9%. Per arribar a l'objectiu final, la ciutat s'hauria de comportar mediambientalment com si es plantés un bosc de 6,4 vegades el terme municipal, però a la pràctica l'Ajuntament s'ha dotat d'un pla amb 150 mesures concretes, entre les quals hi ha la d'estendre la xarxa del Tub Verd o crear els camins escolars per reduir l'ús del cotxe privat. Un primer indicador de la feina feta al llarg dels anys pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic és que entre el 2005 i el 2007 la ciutat va aconseguir reduir un 9% les emissions d'efecte hivernacle, i va passar de 643.000 tones de CO2 a 585.000, derivades del consum energètic, els transports, el tractament de residus o la gestió de l'aigua. La meta, però, encara queda lluny perquè l'objectiu és arribar a l'any 2020 havent reduït un 20% les emissions respecte al 2005 i havent augmentat el mateix percentatge pel que fa a l'ús d'energies netes. A la pràctica, a la ciutat suposa reduir les emissions en més de 25.000 tones de CO2 i per tirar-ho endavant l'Ajuntament s'ha dotat d'un pla específic que conté fins a nou línies estratègiques i 150 accions. Tot i que la regidora de Medi Ambient, Quitèria Guirao, no va prioritzar-ne cap, el treball incorpora mesures com ara estendre la xarxa de distribució de calor del Tub Verd i potenciar noves connexions, tant públiques com privades, o desenvolupar el projecte de camins escolars per reduir l'ús del vehicle privat. També es pensa crear un gestor energètic per a totes les àrees municipals, com per exemple el que ara existeix al servei de manteniment i que, segons Guirao, ha donat bons resultats, com és el seguiment telemàtic de l'enllumenat públic, que ha permès ajudar a reduir el consum. L'Ajuntament només té pressupostades les accions que s'han d'executar fins al 2012. En aquest sentit, es tracta de 71 actuacions que tenen un cost de 13,7 milions d'euros, uns diners que, en tot cas, no aportarà només el consistori, ja que es buscaran altres vies de finançament.

156


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El primer a acomplir el pacte d'alcaldes El pla que ahir va presentar-se va acompanyat d'una diagnosi de la situació mediambiental que té Mataró. De l'avaluació es destaca que a la capital el consum energètic l'any 2005 va ser de 1.808 milions de kWh, i el de l'any 2007, de 1.651 milions, que representa una reducció del 8,7%. Pel que fa al consum d'aigua potable, també s'ha reduït un 15,6% durant el mateix període. Uns altres indicadors estableixen que a Mataró es recullen un 35,2% dels residus domèstics de manera selectiva i que la mitjana de soroll als vials més transitats és de 69,3 decibels. La capital del Maresme és el primer municipi de la comarca que concreta un pla d'acció per aconseguir els objectius de l'anomenat Pacte d'Alcaldes contra el Canvi Climàtic, que l'alcalde i diputat de Medi Ambient de la Diputació, Joan Antoni Baron, va impulsar fa uns mesos, una iniciativa a la qual s'han adherit fins a onze municipis maresmencs: a banda de Mataró, hi ha Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d'Estrac, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, el Masnou, Pineda de Mar i Vilassar de Dalt. Reunió a Malgrat La regidoria de Medi Ambient de Malgrat de Mar ha aprofitat la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura per tornar a convocar els veïns perquè prenguin part en el procés de participació ciutadana obligat per a l'elaboració del pla d'acció d'energia sostenible inclòs en el Pacte d'Alcaldes contra el Canvi Climàtic. Aquest procés es va ajornar el juny passat i ara es durà a terme demà a l'oficina local d'habitatge i servirà perquè s'exposin les dades de la situació actual del municipi i, a partir d'aquí, s'estableixin unes línies estratègiques perquè els veïns puguin proposar possibles accions a dur a terme per part de l'Ajuntament. El Punt Maresme, 24 de Setembre 2009. Pàg. 2

157


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Prop de 70 municipis del país ja han votat la moció de suport a la independència Una setantena d'ajuntaments han portat al seu plenari les mocions de suport a una consulta popular sobre la independència. Un total de 54 hi han donat el seu vistiplau, i la resta hi han votat en contra. Els del primer grup són, a part dels gironins que surten al gràfic, Canet, Moià, el Vendrell, Caldes de Montbui, Calders, Ivars d'Urgell, Linyola, l'Arboç, Solsona, Puig-reig, Navàs, Bell-lloc, les Borges Blanques, Montblanc, Argentona, Arbeca, Cardedeu, Santa Eulàlia de Riuprimer, Taradell, l'Aldea, Berga, Alella, Teià, Cabrera de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Santa Susanna, Tiana, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i l'Espluga de Francolí. Els del segon grup són Gavà, Balaguer, Igualada, Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat, la Selva del Camp, Mataró, Sitges, Lleida, Malgrat de Mar i Pineda de Mar. El Punt Comarques, 4 d’Octubre 2009. Pàg. 8

158


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El Maresme rendibilitza «l'efecte Arenys de Munt» i suma més consultes populars Els municipis amb majoria socialista rebutgen el referèndum que troba terreny abonat en els governats per CiU i ERC TERESA MÁRQUEZ L'onada Arenys de Munt, com alguns han volgut qualificar les conseqüències del referèndum sobre la independència de Catalunya celebrat el dia 13 de setembre passat, s'ha estès amb rapidesa a la comarca del Maresme. A dia d'avui són pocs els Ajuntaments que no han votat, a favor o en contra, mocions de suport a les consultes populars i els que queden ho hauran d'afrontar en les properes setmanes. El color polític ha marcat els resultats i no hi ha hagut sorpreses, com en el cas de les respostes dels vint-i-vuit alcaldes consultats. Els batlles socialistes argumenten la negativa i prioritzen la crisi i la «il—legalitat del procés» i els de CiU, ERC i grups independents defensen la llibertat de la veu del poble, encara que cap d'ells estigui disposat a transgredir la normativa. A punt de complir-se el primer mes de la celebració de la consulta popular sobre la independència de Catalunya ja són dos els municipis del Maresme que han anunciat la intenció de tirar endavant processos similars. Membres de la societat d'Argentona i Arenys de Mar ja han creat plataformes sobiranistes que han començat a treballar, encara que cap d'ells no ha parlat d'una data concreta. Tot i això, grups i entitats d'altres poblacions han manifestat la intenció d'organitzar referèndums, com és el cas de Sant Pol, Sant Andreu de Llavaneres, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Tordera i Calella. Fins i tot a la capital del Maresme ressonen veus prou fortes que podrien coincidir en una proposta concreta abans d'acabar l'any. Sí, no i amb matisos Bona part dels alcaldes consultats que es mostren contraris a les consultes volen, però, que quedi clar que les entitats privades que les organitzin «mereixen tot el respecte». L'argument principal, gairebé dictat, a què s'agafen és a «la il—legalitat» d'un procés que no recull la Constitució i que, «per tant, les administracions se n'han de quedar al marge». La màxima dels governs on mana el PSC va ser repetida fins a la sacietat en l'últim acte comarcal socialista a Canet de Mar: «tots hem de jugar amb les regles del joc establertes». Pels socialistes, «no s'hi val a fer trampes i a posar-se medalles de catalanitat per beneficis polítics». Fins i tot, alcaldes com el d'Arenys de Mar, Ramon Vinyes, es mostra preocupat sobre la divisió social que pot causar una consulta on es mesuri el grau d'estima i compromís amb el seu país de cada ciutadà. Al costat de la il—legalitat, però, pren força i en ocasions ocupa el primer lloc la importància de dedicar el temps i els esforços dels Ajuntaments a lluitar contra la crisi econòmica i «contra aquells problemes que veritablement preocupen els ciutadans». En aquest àmbit es mouen les respostes dels alcaldes de Calella, Josep Maria Juhé; Dosrius, Josep Jo; Mataró, Joan Antoni Baron o Pineda, Xavier Amor. Tot i això, no només utilitzen el recurs de la crisi els batlles del PSC, d'altres de CiU com Jaume Borrell, de Sant Cebrià de Vallalta o Cèsar Díaz, d'Òrrius, alerten que tant la ciutadania com les administracions locals han de tenir com a prioritat lluitar contra una situació econòmica desfavorable.

159


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Aliances Pel que fa a les alcaldies de CiU, l'altra gran bloc a la comarca, es mantenen fidels a l'enunciat de donar suport a les consultes tot i ser conscients que els consistoris els poden oferir poca cosa més. La federació nacionalista ha trobat en ERC un bon aliat, tot i que en ocasions, com el cas de Sant Pol de Mar, en comptes d'unificar mocions, tots voten la de cadascun dels partits. Aquest matrimoni de conveniència també s'ha donat a Calella, on els republicans són al govern i els convergents a l'oposició i numèricament han pogut aprovar la proposta. Alguns alcaldes de CiU, com Joan Baliarda, pugen fins i tot el to de la demanda sobiranista. «L'estat espanyol no entén un estat plural i molt menys un de federal. En conseqüència, o seguim com fins ara o prenem el camí cap a la plena sobirania». Tota una declaració d'intencions. La tercera àrea l'ocupen els municipis governats pels grups anomenats independents. Tots, per unanimitat, aplaudeixen la celebració de consultes populars. Però ho fan amb matisos. De l'exaltació indiscutible de l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra (AM2000), se'n fa ressò el d'Argentona, Pep Massó (Tots per Argentona) i el de Vilassar de Dalt, Llorens Artigas (Grups d'Esquerres per Vilassar de Dalt) mentre que el de Cabrera, Joan Vilà (Gent per Cabrera) es mostra escèptic sobre el resultat final tot i que considera que «els catalans ens ho sentim molt nostre». En qualsevol cas, la flama encesa per Arenys de Munt es manté encesa a la comarca i tot indica que el referèndum del 13 de setembre no serà l'únic. La figura de Rangel El delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, ha estat anomenat en la majoria de debats plenaris on s'ha debatut l'aprovació de les mocions a favor de les consultes populars. Rangel, amb una llarga trajectòria com a alcalde del PSC a Caldes d'Estrac, és considerat pel seu partit com un defensor sense fissures de l'estricta legalitat i, en canvi, pels seus enemics polítics es tracta del responsable directe de les traves i els inconvenients que van envoltar la celebració del referèndum a Arenys de Munt. Atribueixen a ell la denúncia feta a l'Estat que l'acord de ple d'Arenys de Munt no era legal i que, per tant, s'havia d'anul—lar. Tant les crítiques com els elogis al delegat del govern prenen, en el cas del Maresme, un pes específic sigui per la vinculació personal del polític amb la zona, o sigui i pel fet de ser un dels homes forts i amb veu pròpia dins del socialisme maresmenc. Una veu que dóna ordres que s'han de complir sense discussió. Llibertat de vot En la majoria de votacions que s'han fet en els plens municipals per aprovar la moció de suport als referèndums tots els representants d'una mateixa formació han coincidit en el vot. Bé per convenciment, bé per disciplina de partit, hi ha hagut molts pocs casos en els quals algun regidor hagi alçat la mà en un gest contrari al seu grup. Tot i això, hi ha hagut casos de dissidència afavorida per la llibertat de vot aplicada. Llibertat que ha fet variar el resultat, com en el cas de Sant Andreu de Llavaneres, on l'abstenció de dos dels cinc membres de CiU va evitar que prosperés una moció pel dret de decidir impulsada per ERC. Un altre cas recent, però sense conseqüències en el resultat, va ser el de la regidora del PSC de Calella Loida Serrano que va marxar del ple quan es debatia la moció per les consultes populars signada per ERC i CiU. Serrano no va emetre el seu vot mentre la resta de companys socialistes rebutjaven la proposta. Tot i això, va ser aprovada. El Punt Maresme, 12 d’Octubre 2009. Pàg. 6

160


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La Generalitat traslladarà la sorra del port de Mataró a la platja de Cabrera El compromís es fer una primera aportació amb camions de 20.000 m³ i fer un manteniment anual ELENA FERRAN Les màquines reforçant ahir l'escullera de roques que protegeix la via del tren i el port de Mataró al fons. Foto: E. FERRAN. Cabrera de Mar s'ha mobilitzat un cop a tingut altra vegada sorra a la platja per assegurar-se que li duri el màxim de temps possible. Les gestions ja han donat resultats. La Generalitat, que és qui ha d'obligar als ports a fer les aportacions de sorra a les platges i que en el cas del port de Mataró, n'és a més l'accionista majoritari complirà amb la seva part i farà el primer transvasament de sorra de llevant cap a les platges de ponent que hi ha a Cabrera. El compromís és de traslladar-la amb camions tot i que l'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, diu que els 20.000 m³ promesos només és un «grapat» ja que per llei haurien de ser 100.000 m³. La Generalitat assumeix la seva responsabilitat i ahir va confirmar que aquesta primavera farà el primer transvasament de sorra de la part de llevant del port de Mataró cap a ponent. Seran de moment 20.000 m³ de sorra que segons fonts de la direcció de Ports i Costes es portaran amb camions d'un costat a l'altre. Aquesta és l'opció més vàlida després de les experiències que es van portar a terme el 2006 en que la sorra extreta del fons marí es va considerar que no era adequada per posar-la a la platja. La Generalitat també es compromet a fer a partir d'ara les aportacions cada any tal i com estableix el conveni de dragatges i que des del 2006 obliga als ports a traslladar la sorra que no es pot desplaçar precisament per culpa seva. L'Ajuntament de Cabrera de Mar està a l'espera de rebre la confirmació per escrit on es concretin les quantitats que es transportarien. L'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, (Gent per Cabrera) va avançar però que les aportacions que s'han promès fins ara són del tot insuficients. «No volem un grapat de sorra quan el que ens pertoca són 100.000 m³. Sabem que els transvasaments no són la solució però sí que és una obligació», manifestava Vilà. Amb la intenció de resoldre una qüestió que ve de lluny s'han fet gestions tant amb el conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, com fa poc al Ministeri de Medi Ambient. A finals de setembre la junta del Port de Mataró, la qual presideix el director general de Ports, Aeroports i Costes,

161


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Oriol Balaguer, també es va reunir amb el govern municipal i les plataformes veïnals que s'han mobilitzat per la recuperació de la platja. Obres per protegir la via del tren La platja de Cabrera torna a estar en obres. Tal i com es va pactar amb el Ministeri de Medi Ambient els treballs que s'havien de fer per reforçar l'escullera que protegeix la línia del tren s'han deixat per després de l'estiu. Les màquines treballen des de la setmana passada per allargar prop de 200 metres aquest mur de rocalla que hi ha just davant dels apartaments de Costamar i que s'aixecarà a uns metres de la via deixant un camí de sorra com a passeig. Els treballs es faran fins a tocar amb el Club Nàutic, on la platja té més amplada des que aquest estiu s'hi va col—locar la sorra regenerada del fons marí. Tot i que la regeneració de la sorra va començar més tard es va acordar deixar aquests treballs per reforçar l'escullera per més endavant per no molestar tant els banyistes amb la maquinària. El Consell de Ministres va aprovar aquesta actuació d'urgència conjuntament amb la de Vilassar de Mar, amb un pressupost de 4.928.377 euros. El Punt Maresme, 16 d’Octubre 2009. Pàg. 2

162


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

JAUME BORRÀS L'EXALCALDE DE CABRERA ACABA DE PUBLICAR UNA NOVEL—LA AMBIENTADA EN EL POBLAT IBÈRIC «L'interès pels ibers em relaxa» ELENA FERRAN Borràs no és historiador però es considera un apassionat de l'època ibèrica. Acaba de publicar Ilturo, l'«oppidum» laietà. Els contes que expliquen les pedres. És una novel—la ambientada en el poblat ibèric que s'estenia al lloc on hi ha el castell de Burriac, al fons de la imatge. Només fa uns mesos que ha deixat l'alcaldia, que va compaginar amb la seva feina. Com s'ho ha fet per fer una novel—la? –«Fa tres anys que vaig començar aquesta història i hi he dedicat les estones i els caps de setmana que he pogut. Tinc una gran afició per la història del món ibèric i la veritat és que per mi es converteix en el meu passatemps.» –I d'on li ve aquesta afició per temps tan llunyans? –«Ja de petit, la família vivia a tocar del poblat ibèric i suposo que se'm va despertar

la

curiositat

arran

d'una

moneda que va trobar el meu pare on es podia llegir la inscripció d'Ilturo.» –L'origen de Cabrera, no? –«Exacte, és aquest oppidum, ciutat encerclada que van construir els laietans al vessant del turó de Burriac, en un lloc estratègic per vigilar l'arribada de possibles invasors. Van ser la capital de tot el territori laietà que s'estenia a Barcelona, el Vallès i el Maresme durant més de cinc-cents anys. No es coneix cap altre poblat ibèric de tanta importància.»

163


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

–I què en coneixem? –«No gaires coses, si es té en compte que era un poblat d'unes 10 hectàrees on podien viure un miler de persones i del qual només se n'ha excavat un 1%. Les administracions no s'han bellugat gaire per desenterrar el nostre passat històric. Penso que, amb tot el que encara hi ha amagat i tot el llegat que hi ha per descobrir, segur que es trobaria una inscripció bilingüe que permetés desxifrar l'alfabet ibèric. És una època que també s'ha explicat molt per sobre a les escoles.» –La novel—la comença amb molta violència. –«Sí, he rebut alguna crítica per la descripció però és que aquella època devia ser molt dura. A més, la meva formació mèdica també em condiciona i els coneixements com a cirurgià traspuen. La història, però, descriu la vida d'un jove pescador d'Ilturo que viatjarà fins al poblat d'Empòrion quan veu que la seva estimada és donada en esclavatge a un ric comerciant, i on descobrirà una cultura molt més avançada. També es desplaça fins a territori dels indigets, a l'entorn del que seria el poblat d'Ullastret.» –Likine, el protagonista, i la resta són noms reals? –«Vaig fer una llista per ordre alfabètic dels noms trobats en inscripcions en ceràmiques, de les esteles funeràries, de cartes comercials escrites en làmines de plom, i dels escrits fets pels historiadors romans i grecs. Els noms dels poblats també són certs, tot i que de molts se'n desconeix la ubicació. Algun també me l'invento, com ara Biloskan, el petit poblat de nom desconegut i situat a la platja del Castell de Palamós.» –No és historiador però ha fet feina d'investigador. –«Ilturo no es considera un dels indrets ibers visitables de Catalunya, tot i que és el més important. El meu interès pels ibers m'ha portat a visitar amb els meus fills tots els assentaments ibèrics d'arreu. És un passatemps que em relaxa. Conèixer la cultura, l'alimentació que tenien, la part mitològica i religiosa et porta a lligar caps i, finalment, construir una història per explicar tot el que has après.» –Ja ha pensat a fer una segona part? –«No ho descarto. La veritat és que un cop publicat hi canviaria moltes coses, però algun moment has d'acabar. Podria explicar la romanització. Cabrera és un indret esplèndid on els ibers es van instal—lar, fins que es va abandonar segurament per la construcció a les planes de la veïna Iluro romana. No em penso avorrir quan em jubili i puc continuar explicant històries.» El Punt Maresme, 17 d’Octubre 2009. Pàg. 40

164


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

L'Estat també ha de pagar l'IBI endarrerit de les autopistes prèvies a l'impost EL TSJM resol un altre contenciós que beneficia trenta municipis amb 5,2 milions d'euros TERESA MÁRQUEZ L'Estat ha hagut de tornar a pagar l'IBI endarrerit d'algunes autopistes catalanes. Foto: O.E. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha resolt un altre contenciós, i ja són tres, en favor dels municipis afectats per la decisió de l'Estat de bonificar la concessionària d'autopistes Acesa amb un 95% de bonificació i, en conseqüència, «perdonar» l'IBI que li correspondria pagar. La justícia ja va entendre que era l'Estat el que havia de tornar els diners als consistoris, perquè es tractava d'un impost municipal en el cas de les ampliacions d'autopistes, i ara fa el mateix pel que fa a les vies ràpides considerades tradicionals. És a dir, les que ja tenien finques ocupades per l'autopista de peatge abans del 1990, quan es va aplicar l'IBI. Una altra victòria del municipalisme enfront de l'Estat en el ja llarg litigi que els enfronta, perquè les poblacions per les quals passen autopistes de la concessionària Acesa cobrin l'IBI que els correspon. Aquest cop, l'Organisme de Gestió Tributària (OGT) de la Diputació de Barcelona, que ha defensat els interessos dels ajuntaments, ha rebut amb satisfacció la notícia que la justícia els ha donat un altre cop la raó. «De la mateixa manera que vam considerar vulnerats els principis de suficiència financera i d'autonomia local en aquelles poblacions afectades per les ampliacions de l'autopista de peatge, vam creure just que els municipis amb vies ràpides anteriors al 1990, quan es va començar a exigir l'IBI, també havien de ser compensats», explica la responsable de l'OGT, Llum Rodríguez. Èxit assolit En aquest sentit, segons se sosté des de la Diputació, el principi per defensar els interessos d'aquestes poblacions són els mateixos que ja van ser reconeguts en el cas de les poblacions afectades amb ampliacions d'autopistes. «Entenem que si va ser l'Estat espanyol el que va decidir en el seu moment bonificar la concessionària, ha de ser també el mateix Estat que assumeixi el pagament de la despesa de l'autopista en el territori si afecta els tributs locals», precisa Rodríguez. La decisió de tirar endavant aquest tercer grup de contenciosos va venir avalada per l'èxit assolit amb els altres. Un èxit no exempt de complicacions, d'altra banda. L'últim grup de recursos interposats per la Diputació en nom propi i dels ajuntaments corresponents afecta trenta municipis pels quals passa alguna de les autopistes C-31, AP-2 o

165


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 AP-7. Els municipis són: Alella, Avinyonet del Penedès, Cabrera de Mar, Cabrils, Cardedeu, Castellbisbal, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Castellví de Rosanes, el Papiol, Gelida, la Granada, la Llagosta, la Roca del Vallès, Llinars del Vallès, Montgat, Montmeló, Montornès del Vallès, Olèrdola, Parets del Vallès, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Margarida i Monjos, Santa Maria de Palautordera, Subirats, Vallgorguina, Vilafranca del Penedès, Vilalba Sasserra i Vilassar de Dalt. En total, l'import acceptat pel TSJC que s'ha de tornar a les arques municipals és de 5.226.440,97 euros i abraça el període 2004-2007. ELS MUNICIPIS Maresme Alella Cabrera de Mar Cabrils Vilassar de Dalt Montgat Alt Penedès Avinyonet del Penedès Castellet i la Gornal Castellví de la Marca Gelida La Granada

Olèrdola Sant Sadurní d'Anoia Santa Margarida i els Monjos Subirats Vilafranca del Penedès Vallès Oriental Cardedeu Castellbisbal La Llagosta La Roca del Vallès Llinars del Vallès Montmeló

Montornès del Vallès Parets del Vallès Sant Celoni Santa Maria de Palautordera Vallgorguina Vilalba Sasserra Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès Baix Llobregat Castellví de Rosanes El Papiol

Una bonificació de l'època franquista L'any 1992, l'Oficina de Gestió Tributària dela Diputació de Barcelona es va fer ressò de les queixes dels ajuntaments afectats per ampliacions de les autopistes que veien que una ocupació important del seu territori no tenia cap compensació econòmica a través de l'Impost de Béns Immobles (IBI). Un primer recurs interposat directament contra la concessionària de les autopistes C-32 i AP-7, Acesa, al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va acabar el 2001 amb una sentència favorable a la companyia. El tribunal entenia que Acesa només feia ús, i es beneficiava, d'una decisió establerta per l'Estat en època franquista. En els anys setanta, quan el règim de Franco va construir les principals vies de peatge que avui travessen Catalunya, va donar facilitats a l'adjudicatària. El maig del 1972 es va aprovar la llei de construcció i manteniment de les autopistes, que decretava una bonificació del 95% en la base imposable de la quota a pagar als municipis en concepte d'IBI per l'ocupació que es fa de terreny públic. Quan l'1 de gener del 1990 entrava en vigor la llei d'hisendes locals, amb l'IBI tal com es coneix avui, ja disposava el cobrament íntegre també a les noves autopistes, però no derogava els privilegis de l'antiga llei. Per tant, des de llavors no s'ha adjudicat cap altra via de peatge i les que s'han construït han estat ampliacions d'una concessió que ja existia. Davant d'una via esgotada, des de la Diputació es va entendre que calia fer la reclamació a l'administració que havia concedit el benefici fiscal a Acesa. I va iniciar els contenciosos d'aquells municipis afectats per ampliacions d'autopistes. L'estratègia va començar a donar els seus fruits el 2008, amb una primera sentència favorable als interessos municipals. L'Estat va executar el pagament de 6,7 milions d'euros a diferents municipis del Maresme i el Vallès Oriental, en concepte d'IBI, entre els anys 1996-2003. Un segon contenciós, del qual ara comencen a aplicar-se les sentències també favorables als ajuntaments, demana 7 milions més pel període 2003-2006. Tot i les sentències favorables, sembla poc probable que l'Estat accepti, sense la imposició de la justícia, posar-se al dia amb el pagament de l'IBI de les autopistes. El Punt Maresme, 25 d’Octubre 2009. Pàg. 4

166


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

CARRIL BICI A LA PUERTA DE UN COLEGIO El Ayuntamiento de Cabrera de Mar (Maresme) construyó el pasado verano un carril bici en la urbanización Pla de l’Avellà. Parte de este ciscurre por delante mismo de la entrada del único colegio de la zona. Montserrat Sagués se queja de que ese es paso diario de padres y personas mayores que llevan y recogen a los niños de la escuela, con el riesgo de posibles accidentes. La Vanguardia, 27 d’Octubre 2009

167


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Quatre municipis més s'afegeixen al registre de sol—licitants d'habitatge protegit EL PUNT Quatre municipis més del Maresme –Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Tordera i Vilassar de Dalt– es van adherir ahir al conveni amb la Generalitat pel qual podran fer ús del programa informàtic del registre de sol—licitants d'habitatge protegit. L'acord, que depèn del Departament de Medi Ambient i Habitatge, cedeix l'ús del programa informàtic de registre de sol—licitants d'habitatges amb protecció oficial als ajuntaments. L'objectiu és «proporcionar una informació detallada de les necessitats existents d'habitatge i afavorir la transparència, la concurrència pública i el control administratiu en l'adjudicació dels habitatges amb protecció oficial a Catalunya». El Punt Maresme, 27 d’Octubre 2009. Pàg. 2

168


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Carril bici polèmic Els veïns del Pla de l'Avellà de Cabrera de Mar estan queixosos amb el nou carril bici ELENA FERRAN El circuit per anar amb bici dona la volta a l'escola per sobre la vorera. Foto: E.F. Poques bicicletes es veuen circular pel nou carril bici del Pla de l'Avellà. A les cinc de la tarda, l'hora punta de la sortida de l'escola, el carril bici de color gris que està marcat al centre de la vorera només l'ocupen nens que corren, pilotes, carteres amb rodes i cotxets; però de bicicletes, ben poques. M'hi fixo perquè està marcat a terra que la velocitat recomanada per anar circulant per allà és de 40 quilòmetres, però pels vianants que hi passegen està clar que no és cap problema superar a peu aquesta limitació. Els veïns d'aquest barri marítim de Cabrera de Mar

estan

indignats

des

que

a

l'estiu

l'Ajuntament va decidir tirar endavant aquesta obra. La veritat és que les amples avingudes que tenen al Pla de l'Avellà amb cases unifamiliars a tots dos costats, i sense problemes de trànsit, no ha resolt cap maldecap als ciclistes que podien circular amb tota tranquil—litat per la zona sense tenir aquest circuit. S'hauria pogut senyalitzar el recorregut a la mateixa carretera sense ocupar la vorera que ara han de compartir vianants i algun ciclista que tingui ganes de fer una cursa d'obstacles, sobretot, en les hores punta d'entrada i sortida de les escoles. Per aquest mateix motiu els veïns ja es van queixar a l'Ajuntament abans que s'acabés l'obra, lamentant que es gastessin fins a 7.000 euros, encara que fossin subvencionats, per una actuació que no consideraven necessària. «No estem contents de veure com es llencen els calés per fer uns carrils estrets on no hi passen dues bicicletes a l'hora i, a més, que ens ocupen la vorera. Sort que no es fa servir gaire», reconeixia el president de l'associació de veïns, Antoni Abel. El malestar dels veïns ja ve de lluny. Tot i que el barri residencial a tocar de la façana marítima ha anat guanyant en serveis al mateix temps que en nombre d'habitants, molts dels veïns es consideren cabrerencs de segona categoria. «Ens sentim maltractats pel poble de Cabrera», diu el seu president. No ho diu només ell. Sovint constata que molts veïns que baixen del poble de Cabrera a «passar les hores» voltant

169


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

pel barri li comenten que el troben deixat. Fins i tot els mateixos pares i mares que porten els fills a l'escola pública del Pla de l'Avellà li han fet arribar aquesta sensació de deixadesa. «No es fa la mateixa neteja aquí que a dalt al poble ni el manteniment dels parcs infantils o dels jardins es pot comparar», lamenta Abel. El creixement del veïnat amb la darrera ampliació de fins a 200 habitatges concentra en aquest sector fins a un 30 per cent de la població de Cabrera. Les relacions del veïnat amb l'Ajuntament han estat especialment calentes aquest estiu. El carril bici només ha estat un dels motius. L'altre, la retallada del pressupost per les festes del veïnat, que va acabar assumint l'associació, tot i que després van rebre una subvenció. «Et diuen que no tenen diners i després se sap que es van gastar fins a 300.000 euros en festes l'any passat o et fan un carril bici que ningú ha demanat. D'això se'n diu malbaratar el diner públic», critica Abel. Abans de marxar i després de fer la volta a l'escola bressol i de primària del Pla de l'Avellà m'adono que tant jo com tots els qui trobo pel camí estem fent el circuit de bicis a peu. Una de les mares que recull el seu fill a la porta de l'escola m'explica, relaxada, mentre la seva germana petita s'escapa corrents, que sort que no hi passa ningú. Un contrasentit. Abans de pujar al cotxe veig, al final del carrer, una mare equipada de dalt a baix que marxa amb els seus fills amb bicicleta. Ningú, ningú tampoc.

El Punt Maresme, 28 d’Octubre 2009. Pàg. 11

170


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El Baix Maresme crea una comissió educativa per optimitzar els recursos i revisar la matriculació La integren 14 ajuntaments i Educació i forma part del nou model organitzatiu previst per la Generalitat Els membres de la nova comissió, ahir a Premià de Mar. / Foto: GERARD ARIÑO. Fins a 14 municipis del Baix Maresme formen part de la nova zona educativa, els òrgans de direcció de la qual es van constituir ahir en un acte a Premià de Mar. Aquest nou ens aglutina tots els agents que participen en l'educació sobre el territori i preveu posar en comú i coordinar els recursos provinents del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i els dels ajuntaments corresponents. El director dels Serveis Territorials d'Educació i nou president de la comissió institucional de la zona educativa Baix Maresme, Josep Maria Fernández, va explicar que un dels objectius de la nova estructura és «aconseguir més eficàcia dels recursos públics». A més, Fernández va citar la millora dels resultats escolars, la reducció de l'abandonament prematur, la cohesió social i l'impuls de les noves tecnologies com ara altres de les línies de treball d'aquest nou òrgan territorial, previst per la nova llei d'educació, i que, mica en mica es va estenent per tot el país. De fet, actualment ja hi ha 18 zones educatives creades, 12 de les quals es van posar en marxa de manera pilot. Al Maresme ja funciona la de Mataró, ara la del Baix Maresme, i es preveu que en poc temps se n'engegui una que aglutini els municipis de l'Alt Maresme. La primera tasca que ha de desenvolupar el nou òrgan és la de crear una radiografia de les necessitats específiques de la zona. Ahir, però, ja s'apuntava que s'estudiarà la possibilitat de flexibilitzar les matriculacions, cosa que podria reduir els problemes a principi de curs. «És una cosa que estem considerant, ja que els municipis estan a molt poca distància i a vegades a les famílies els convé anar a un centre al poble del costat», va explicar Fernández. Ell serà el president de la comissió institucional i el vicepresident serà l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). Els alcaldes del Masnou i Vilassar de Dalt, Eduard Gisbert (PSC) i Llorenç Artigas (GEVD), també en formaran part en qualitat de vocals. En la roda de premsa de presentació, Buch va destacar que, amb la nova comissió, el concepte de Baix Maresme agafa més importància i va destacar el paper dels ajuntaments per mantenir en peu moltes escoles tot i no tenir-ne la competència. Els 14 municipis que composen la nova zona educativa són Montgat, Tiana, Alella, el Masnou, Teià, Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius i Dosrius. En aquest territori es concentren prop de 150.000 habitants, 21.000 alumnes i més de 1.700 professors. El Punt Maresme, 28 d’Octubre 2009. Pág. 11

171


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Polítics sense principis ALBERT MASÓ. CABRERA DE MAR (MARESME) He llegit que el PNB votarà a favor de la llei de l'avortament. S'especula si és a canvi del blindatge de la quota basca i de conservar la Diputació d'Àlaba. Entenc que un partit per al qual no sigui clar que el fetus és un ésser humà deixi llibertat als seus diputats perquè votin segons la seva consciència, quan es produeixi aquesta votació al Congrés; però em costa de creure que exigeixi disciplina de vot en aquest tema un partit d'arrels cristianes com el PNB. I el que em sembla indignant, tant si ho fa aquest partit com qualsevol altre, és que s'utilitzi l'avortament, i per tant el que molts considerem vides humanes, com a moneda de canvi per aconseguir poder polític o econòmic. Per a mi això també és corrupció; pitjor fins i tot que la que busca l'enriquiment personal o el finançament del partit, ja que suposa trair els valors i principis pels quals els han votat molts dels electors. Però ja es veu que poc que compten els principis per a molts dels nostres polítics.

El Punt Maresme, 2 de Novembre 2009, Pàg. 14

172


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Premià de Dalt farà la consulta el 13 de desembre E.F Els socis de la Societat Sant Jaume han anunciat que es volen adherir al centenar de municipis que tenen previst portar a terme un referèndum sobre la independència el proper 13 de desembre. Aquest divendres es reuniran en assemblea al local de l'entitat per formar la plataforma Premià de Mar Decideix!. El municipi ja va aprovar el 26 d'octubre la moció presentada per CiU i ERC per donar suport a la iniciativa ciutadana. Cabrera de Mar, que va ser un dels primers municipis que va aprovar la moció, també ha convocat per aquest divendres una reunió amb entitats i ciutadans interessats a fer la consulta popular i constituir la plataforma que la promogui. La reunió és a la Sala Nova a les vuit del vespre. El Punt Maresme, 6 de Novembre 2009. Pàg. 3

173


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

CiU aconsegueix que s'afegeixin 3 milions per al Maresme en el pressupost de l'Estat T. MÁRQUEZ El grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats va aconseguir ahir incorporar més de tres milions d'euros al pressupost de l'Estat que beneficien directament la comarca. Tal com van precisar tant el diputat a Madrid Josep Sánchez Llibre com la senadora Montserrat Candini, de les 50 esmenes que la formació nacionalista ha afegit al pressupost pel 2010 nou corresponen a projectes i inversions que s'han de fer al Maresme. En concret, de menor a major quantia hi apareixen 700.000 euros per a la rehabilitació del teatre L'Amistat de Premià de Mar; 500.000 euros per executar el ja històric baixador de Can Pou-Camp de Mar, també de Premià de Mar; 500.000 euros més per al passeig marítim de Vilassar de Mar; la mateixa quantitat per perllongar els espigons en el tram final de la riera de Caldes, i 500.000 euros per a les obres de regeneració i manteniment de les platges de Cabrera de Mar, que inclouen la construcció d'espigons. D'altra banda, tot i que amb quantitats menors, Calella ha estat la població més afavorida amb la concessió de 50.000 euros per a la celebració dels 75 anys de la Colla Castellera, 50.000 més per a l'edició del 2010 del Festimatge i uns altres 50.000 per a la Fundació Catalana d'ELA Morrie, amb seu a la ciutat. Finalment, CiU també ha aconseguit 180.000 euros per a la Challenge Costa de Barcelona Maresme. El Punt Maresme, 7 de Novembre 2009. Pàg. 3

174


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Pineda se situa al capdavant dels municipis del Maresme en nombre de desocupats, amb prop del 19,5% La taxa de desocupats a la comarca ja va superar els 34.000 el mes d'octubre TERESA MÁRQUEZ Cua d'aturats. Al Maresme ja sumen més de 34.000. Foto: J.R. L'octubre ha estat un mes nefast pel que fa a l'índex d'ocupació a la comarca del Maresme. Segons les dades de l'observatori de desenvolupament local, ja hi ha més de 34.000 persones sense feina, un 40,5% més que ara fa un any. A més, situa el Maresme en un 15% de desocupats, per sobre de la mitjana tant de la demarcació de Barcelona (14,1%) com de la de Catalunya (13,9%). Pel que fa a municipis, Pineda de Mar s'ha situat en el primer lloc de la llista, per davant de Tordera i de Mataró. L'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor (PSC), ha rebut amb preocupació, però no pas amb sorpresa, la notícia que el seu municipi encapçala la llista pel que fa a nombre de desocupats a la comarca. En concret, a finals d'octubre hi havia censats a l'oficina de treball 2.723 persones. «El final de la temporada turística ens castiga habitualment, però estem fent tots els esforços possibles des del consistori

per

poder

generar

polítiques

d'ocupació», va precisar Amor. L'alcalde va recordar que entre les mesures preses destaca l'ampliació del polígon industrial, un dels motors econòmics locals més potents. A nivell general, les poblacions eminentment turístiques, com ara Calella, Santa Susanna i Malgrat, també han vist créixer el seu percentatge de persones sense feina. D'agost a octubre, totes han incrementat entre 2 i 3 punts.

175


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Els sectors Del grup de persones que durant l'octubre s'han apuntat a les oficines de treball, un total de 958 –el 65% (629)– provenen del sector serveis, i la majoria –un 74%– provenen de l'hostaleria. El segon sector en nombre de persones senes feina, durant el mes passat, és la construcció –155 més que el mes anterior–, seguida de la indústria –89 més–, l'agricultura –47– i 38 persones que declaren no haver tingut una ocupació anterior. Les dades de l'observatori de desenvolupament local denoten que l'increment de l'atur es general en dos terços dels municipis del Maresme. Amb tot, hi ha una desena de poblacions que experimenten un lleuger descens: Cabrera de Mar (-3,05%), el Masnou (-4,33%), Alella (-1,18%), Òrrius (-5,71%), Premià de Dalt (-0,65%), Sant Iscle de Vallalta (-2,63%), Teià (-3,42%), Tiana (-3,31%), Vilassar de Dalt (-4,80%) i Vilassar de Mar (-0,73%). MÉS ATUR Pineda de Mar 19,47% Tordera 18,77% Mataró 18,63% Malgrat de Mar 17,09% Palafolls 17,05% Canet de Mar 15,58% Calella 15,45% Premià de Mar 14,39% Sant Cebrià de Vallalta 13,78% Arenys de Mar 13,70% Arenys de Munt 13,62% Argentona 13,51% Santa Susanna 13,37% Dosrius 13,33% El Punt Maresme, 10 de Novembre 2009. Pàg. 3

176


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El consistori diu que el Pla de l'Avellà rep el mateix tracte E.F El govern municipal ha manifestat el seu desacord amb les declaracions fetes pel president del'associació de veïns del Pla de l'Avellà, Antoni Abel, que es queixava del tracte «de segona» al veïnat per les deficiències en la neteja i el poc manteniment dels espais públics. Segons el consistori, la neteja es fa dos cops a la setmana, exactament igual que al centre urbà i el manteniment el fa una empresa de jardineria externa. L'associació veïnal es va queixar formalment aquest estiu del carril bici. El Punt Maresme, 11 de Novembre 2009. Pàg. 2

177


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Veïns de Mataró es queixen que ara hi ha més prostitutes que mai a l'N-II L'Ajuntament admet que n'hi ha, però que no n'ha augmentat el nombre i que estan controlades LLUÍS MARTÍNEZ Dues prostitutes oferint en seus serveis a l'N-II, a l'altura de Mataró./ Foto: QUIM PUIG. La proliferació de prostitutes en una de les entrades a Mataró per l'N-II no agrada els veïns de Pla d'en Boet. Tot i admetre que sempre n'hi ha hagut, diuen que ara n'hi ha més que mai i que vénen de Barcelona fugint de la pressió policial. El secretari de l'associació de veïns del barri, José Ángel Fernández, va més enllà i acusa directament la policia local de ser massa «tolerant» amb les noies. El regidor de Via Pública, Francesc Melero (PSC), ho nega rotundament i diu que no n'ha augmentat el nombre ni tampoc hi ha hagut queixes veïnals. Melero afirma que els agents les tenen identificades i que actuen en funció del que els permet la llei. De prostitutes a l'N-II, a l'alçada de Mataró i de Cabrera de Mar, sempre n'hi ha hagut, però ara, i segons expliquen els veïns, el nombre ha incrementat sense que ni la policia local ni els Mossos d'Esquadra hagin fet res per evitar-ho. Quan es comença a fer fosc, prenen lloc vora la carretera i esperen l'arribada de clients, pacten amb ells el preu dels serveis al voral i després marxen als descampats que hi ha a la zona. «Algunes fins i tot fan servir el pas subterrani de vianants que hi ha davant dels concessionaris de cotxes per fer la feina», assegura el secretari de l'associació de veïns de Pla d'en Boet, José Ángel Fernández, que manté que moltes de les professionals del sexe han arribat de Barcelona fugint de la pressió policial i que ara conviuen amb les que feia més temps que eren a la zona. Fernández lamenta que el negoci de la prostitució s'hagi situat en un dels espais emblemàtics de la ciutat, com ho és la rotonda de la Laia l'Arquera. El nombre elevat de noies ha fet que fins i tot s'hagin repartit l'espai en funció de la nacionalitat. «A l'altura dels concessionaris hi ha les subsaharianes i a la zona de la Laia l'Arquera, a tocar de la caserna dels Mossos d'Esquadra, les europees», apunten. Més enllà de la «mala imatge» que ofereix la ciutat, els veïns, però també els empresaris dels polígons industrials propers, denuncien la brutícia i els preservatius que s'acumulen per terra i que això repercuteix en el servei de neteja. «En lloc de dedicar els esforços a altres llocs del barri, s'han d'esmerçar més recursos en aquest espai», lamenta també el representant de l'entitat veïnal.

178


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Melero nega que n'hi hagi més El regidor de Via Pública de Mataró, Francesc Melero, nega que d'un temps ençà hi hagi més prostitutes a l'N-II i que s'hagin rebut queixes veïnals al respecte. «Fa temps que hi ha noies que exerceixen la prostitució entre els giratoris del Rengle i el de la Laia l'Arquera, i la policia n'és coneixedora i les té identificades», assegura Melero, que també apunta que fluctuen al voltant de la «mitja dotzena». El regidor assegura que fa tot el que permet la llei i que la presència d'agents fa que de vegades es desplacin d'un lloc a l'altre de la carretera. Tot i això, reconeix que l'ordenança de civisme de Mataró no preveu multar aquesta activitat i que, de moment, no es preveu que es pugui modificar. Segons Melero, «aquestes canvis haurien de respondre a la realitat» i que ara per ara no es té la percepció que això sigui un problema social a la ciutat. «A més, s'ha comprovat que en les poblacions en què s'han pogut multar tampoc s'ha aconseguit fer desaparèixer el fenomen», conclou.

El Punt Maresme, 12 de Novembre 2009. Pàg. 2

179


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera portarà als jutjats el port de Mataró perquè no li regenera la platja Fa un ultimàtum al consorci advertint-li que incompleix amb l'obligació de fer els transvasaments ELENA FERRAN Les obres que s'han fet després de l'estiu a la platja han de reforçar la via del tren. Foto: E.F. Cabrera de Mar està tipa que no li facin cas i vol arribar fins al final per exigir la platja que li pertoca. Per això, els grups municipals faran un front comú i aprovaran en el ple d'aquest vespre l'inici dels tràmits per reclamar al port de Mataró, per via judicial, que compleixi els deures i que faci els transvasaments de sorra a la platja de Cabrera que li exigeix la llei i que no ha fet mai. Tot i que la Generalitat ja va anunciar que faria una primera aportació de 25.000 m³ de sorra aquest estiu, el consistori recorda que això només és una petita part del que obliga el conveni, signat el 2006, d'aportar cada any fins a 100.000 m³. «Tenim totes les de guanyar, perquè està clar que hi ha un pacte que no s'està complint, tot i que sabem que serà un procés llarg.» Així de clar s'expressava ahir l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà, de GentxCabrera, que aquest vespre aprovarà en el ple l'inici dels tràmits administratius per fer un ultimàtum al consorci del port de Mataró perquè compleixi amb l'obligació de fer els transvasaments de sorra, i si no ho fa es portarà el cas als jutjats. «Defensarem el que és del poble, i hi tenim dret perquè fa més de vint anys que esperem i en som els màxims perjudicats», lamenta l'alcalde. Els grups de l'oposició –ERC i el PSC– ja han avançat que també hi estan d'acord i que «és un tema de poble pel qual convé anar junts». El consistori, conjuntament amb la plataforma veïnal que es va crear per defensar la platja, s'ha mobilitzat aquest estiu davant la nova regeneració de sorra que s'ha portat a terme i que a hores d'ara ja és pràcticament inexistent. Una delegació del consistori va viatjar a Madrid per reclamar els transvasaments de sorra i la construcció d'uns espigons que facin més estable la sorra quan hi ha temporal. Les competències sobre les aportacions que han de fer els ports depenen de la Generalitat, que en aquest cas també és l'accionista majoritària del Consorci del Port de Mataró. Arran de les dues trobades mantingudes entre les dues parts implicades, finalment la Generalitat va anunciar que aquest estiu farà la seva primera aportació, d'uns 25.000 m³, portant d'un costat a l'altre la sorra amb camions. Pel consistori, és una ínfima part de la sorra que haurien d'abocar: uns 100.000 m³. El Punt Maresme, 19 de Novembre 2009. Pàg. 8

180


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

CiU obté 500.000 euros de l'Estat per fer un espigó Fa només una setmana que el grup parlamentari de Convergència i Unió va anunciar que havia incorporat al projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat de l'any 2010 una esmena que implica la inversió de 500.000 euros per a la regeneració i manteniment de la platja de Cabrera de Mar. En concret, aquesta esmena contemplaria la possibilitat de construir espigons per tal d'evitar l'erosió permanent de la platja, tal com reclama el consistori des de fa temps. Tot i això, cal dir que fins ara el Ministeri de Medi Ambient s'ha mostrat contrari a fer aquest tipus d'actuacions al litoral maresmenc. Segons va explicar l'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, aquest divendres es reunirà amb el diputat de CiU Josep Lluís Sànchez Llibre, que ha mostrat interès per conèixer la situació, així com, també, amb els components de la plataforma que lluita per la recuperació del litoral. El Punt Maresme, 19 de Novembre 2009. Pàg. 8

181


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

El Masnou s'ofereix a fer un estudi En una reunió mantinguda últimament entre els alcaldes de les poblacions del Baix Maresme que van sortir més malparades dels temporals durant l'hivern passat, es va acordar fer un front comú. Segons va explicar l'alcalde de Cabrera de Mar, Joan Vilà, el seu homòleg del Masnou, Eduard Gispert, es va oferir per fer un estudi dels cinc pobles afectats per mirar d'articular actuacions conjuntes que serveixin per fer més estables les platges, que un any més s'han tornat a regenerar amb sorra del fons marí. Els ajuntaments coincideixen que les aportacions de sorra que es fan reclamen alguna actuació més, com ara uns espigons que serveixin per retenir la sorra. L'alcalde de Cabrera de Mar recorda que aquest estudi haurà de valorar l'afectació poble per poble, ja que tant Montgat, el Masnou, Premià de Mar com Cabrera tenen un port a tocar, i també el cas de Vilassar de Mar, que ja té un espigó construït.

El Punt Maresme, 19 de Novembre 2009. Pàg. 8

182


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

CiU s'ofereix a reclamar més diners per estabilitzar la platja de Cabrera de Mar E.F El diputat de CiU, Josep Sánchez Llibre, es va oferir per anar a Madrid a reclamar més diners per aconseguir estabilitzar la platja de Cabrera de Mar. El grup parlamentari ha incorporat una esmena al pressupost de l'Estat que implica la inversió de 500.000 euros per a la construcció d'un espigó que permeti mantenir la sorra de la platja. Segons va explicar ahir Josep Sánchez Llibre amb aquesta primera esmena la «partida està oberta» i es tracta de pressionar per aconseguir el que faci falta perquè el municipi tingui altra vegada platja. Aquesta inversió seria una primera mesura preventiva però Llibre reconeix que és insuficient per aconseguir l'estabilitat de les platges, tant a Cabrera com a Caldes d'Estrac, on també s'ha aprovat la inversió per fer un espigó. «És d'agrair que ens hagi obert les portes per anar a reclamar els diners que calgui per tornar a tenir platja», va comentar en acabar la reunió l'alcalde del municipi, Joan Vilà (Gent x Cabrera). El diputat també es va trobar a l'ajuntament amb els veïns afectats de primera línia de la costa que aquest estiu s'han mobilitzat arran de la nova regeneració de la platja que s'ha portat a terme. El Punt Maresme, 21 de Novembre 2009. Pàg. 3

183


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La política de Laporta De todos es conocida la intención política de Joan Laporta,que podría ser razonable si no fuera porque utiliza al FC Barcelona de trampolín. No recuerdo a otros presidentes mezclando políticaydeporte de forma tan descarada. El Barça es una entidad deportiva que nada tiene que ver con la política, es un club de todos los socios, no del presidente, por lo que cuando lo representa debe medir sus palabras, ya que habla en nombre de más de 170.000 personas, sin sumar a los simpatizantes. JUAN LUIS ABRIL Socio del FCB Cabrera de Mar La Vanguardia, 26 de Novembre 2009. Pàg. 25

184


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Catalunya té 14.000 habitatges sense vendre destinats a segona residència El preu dels pisos ha baixat una mitjana d'entre un 15 i un 20% en els dos últims trimestres IMMA BOSCH / AGÈNCIES Pisos de protecció oficial a Palafrugell. Foto: ALBERT VILAR. Catalunya acumula un total de 76.308 habitatges nous sense vendre, un 18% dels quals, 13.998, corresponen a pisos de segona residència o destinats a usos turístics, segons l'Associació de Promotors de Barcelona (APCE) corresponents al tancament del mes de juny. El preu dels pisos, segons l'APCE, ha baixat una mitjana d'entre un 15 i un 20%, i en els dos últims trimestres d'aquest any les vendes han augmentat i s'ha reduït l'estoc. Dels 73.308 pisos nous en romanent que hi ha actualment a Catalunya, més de la meitat es concentren a Barcelona (42.414), seguida de Tarragona (18.210), Girona (12.216) i Lleida (3.468). El president de l'entitat, Enric Reyna, va presentar ahir l'estudi sobre el romanent d'habitatges i va explicar que des de l'anterior informe s'ha observat una reducció generalitzada de la taxa de creixement del romanent, que ha passat d'un augment intertrimestral del 14,7% a final del 2008 al 7,8% actual. Reyna es va mostrar optimista amb vista al futur i va assegurar que el nombre d'habitatges nous sense vendre es podria absorbir en el termini màxim d'un any i mig, tenint en compte que les necessitats de Catalunya per als propers anys es calculen entre els 40.000 i els 45.000 pisos anuals. El president de l'APCE va afirmar que en els últims mesos ha augmentat el nombre de compravendes, i també el de persones que es mostren interessades a comprar un pis. «Si hi hagués el finançament adequat i confiança en el futur, l'estoc es podria liquidar completament en un any o any i mig», va dir Reyna, que va apuntar que el preu dels pisos nous ha baixat una mitjana d'entre un 15 i un 20% i no està previst que disminueixi més. Encara que no va facilitar dades, Reyna va afirmar que la recuperació del sector immobiliari ha quedat patent en els dos últims trimestres d'aquest any, en què ha augmentat el nombre de vendes i s'ha reduït el romanent. «En el tercer i el quart trimestre, les xifres són molt millors i més optimistes, però no podem dir res fins que estigui demostrat», va precisar.

185


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Dels 76.308 pisos nous en romanent que hi ha a Catalunya, més de la meitat (42.414) es concentren a la demarcació de Barcelona, seguida de Tarragona (18.210), Girona (12.216) i Lleida (3.468). En canvi, en termes relatius, és a dir, tenint en compte el nombre d'habitatges per cada mil habitants, els resultats són molt diferents. En aquest cas, la demarcació que se situa al capdavant és la de Tarragona, amb 23,1 pisos per cada mil habitants, a la qual segueixen Girona (16,7), Lleida (8,1) i Barcelona (7,8). Reyna va destacar que a Girona, Tarragona i Lleida cal tenir en compte l'efecte de la segona residència i de les respectives àrees turístiques, la demanda de les quals és una de les que més han caigut per la crisi. El 18% del total d'habitatges sense vendre que hi ha a Catalunya corresponen, a pisos destinats a segona residència o a usos turístics. Registre d'habitatges protegits Les persones que vulguin aspirar a un pis protegit, tant de lloguer com de compra, hauran d'inscriure's al registre que ahir es va obrir. Es tracta d'una llista única que «facilitarà i agilitarà l'adjudicació d'habitatges i permetrà conèixer millor la demanda a tot el territori», va dir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. Fins ara, 25 municipis s'hi han adherit: Badalona, Begues, Cabrera de Mar, Caldes de Montbui, Castellbisbal, Castelldefels, Castellnou de Bages, Cervelló, Collbató, Gavà, Gelida, Malgrat de Mar, Martorell, Matadepera, Navàs, Premià de Dalt, Sabadell, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Esteve Sesrovires, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicenç dels Horts, Súria, Torelló, Vilafranca del Penedès i Vilassar de Dalt. El 60% dels lloguers, no declarats El 60% dels lloguers d'habitatges localitzats a Catalunya s'escapen del control del fisc, segons els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), que calculen en 740 milions d'euros les rendes submergides derivades de l'arrendament d'habitatge a Catalunya. Segons Gestha, s'estima que actualment hi ha 288.166 lloguers no declarats a Catalunya, cosa que representa un 60,20% sobre el total del parc d'habitatges del país, segons l'informe sobre els lloguers submergits a l'Estat. Aquesta xifra està per damunt de la mitjana a l'Estat espanyol, on més de la meitat dels arrendaments d'habitatges localitzats són lloguers submergits, ja que es calcula que en el seu conjunt hi ha més de mig milió de lloguers no declarats, el que representa el 54% del parc d'habitatges llogats. L'informe indica que el frau a Catalunya s'ha reduït de 4,5 punts percentuals en l'últim any, ja que ha passat del 64,79% al 60,28%. El Punt Maresme, 27 de Novembre 2009. Pàg. 22

186


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

CABRERA DE MAR (Maresme) XIX CICLE DE CONCERTS D’ORGUE Concierto a cargo del Cor de Noies de l’Arc, con Hèctor París al órgano. Iglesia Parroquial de Sant Feliu (18 horas). La Vanguardia, 29 de Novembre 2009

187


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

‘Més

que un club’

Quería dar respuesta a la carta “Laporta, el polític” de Xavier Bigatà (23/XI/2009). De todos es conocida la intención política de Laporta, que sería razonable si no fuera porque utiliza al FC Barcelona como trampolín para ello. No recuerdo a otros presidentes utilizando y mezclando la política y el deporte de una forma tan desmesurada y descarada como lo hace Laporta. El Barça es una entidad deportiva que nada tiene que ver con la política, es un club de todos los socios, no del presidente, por lo que cuando habla en su nombre debe medir sus palabras ya que habla en nombre de más de 170.000 personas, sin sumar a los simpatizantes que no son socios. Y una cosa más, el Barça es més que un club, no por ser icono del catalanismo, sino por ser un club nuestro, admirado y respetado en el mundo entero. JUAN LUIS ABRIL Socio del FC Barcelona Cabrera de Mar La Vanguardia, 30 de Noviembre 2009. Pag. 20

188


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

LA CASA QUE ABRAZA EL MAR CRITICA DE ARQUITECTURA LLÀTZER MOIX Arturo Frediani acreditó con la casa Garriga-Poch en Lles de Cerdanya (premio FAD 2003) su habilidad para proyectar una innovadora residencia de montaña, sorteando de paso las restricciones normativas. Ahora ha logrado algo parecido frente al Mediterraneo, en Cabrera de Mar, donde estos días entrega el asa Rodés. Se trata de una obra concebida con total libetad y construida con mimo; en suma, de un ejercicio arquitectónico de gran brillantez. El encargo que recibió Frediani fue diseñar un edificio con dos viviendas. Que pudieran funcionar de modo independiente o como una sola. Su primera idea fue dibujar una planta en forma de U, que rodea un patio presidido por un viejo naranjo a abraza 180 grados de impresionantes vistas maritimas. La segunda fue proponer una distribución continua, en la que los espacios habituales se difuminan y fusionan, aunque puedan también separarse. La tercera, construir en seco con una estructra etálica cerrada en la fachada terrestre con pino nórdico y ventanas verticales, y en la fachada marina con cristaleras de suelo a techo. La cuarta, dar un tratamiento distinto a los dos brazos de la U; en el brazo norte juega con las alturas interiores; el brazo sur lo divide en tres dedos; el superior alberga la segunda vivienda y da sombra al patio (como el antebrazo o la mano que instintivamente protegen la cara del sol), según se articula con los otros dos dedos, en voladizos superpuestos y cubiertos de zinc, como toda la casa. Releo esta descripción y me doy cuenta de que no hace justicia a la Casa Rodes. Por una parte, enfría una obra donde la atmósfera espacial lograda con recursos arquitectónicos es extraodinaria. Por otra, confela sus formas y contornos, desluciendo uno de los éxitos del proyecto: su dinamismo, la peculiar sensación que tiene el visitante de hallarse en el seno de un organismo vivo. Además, no menciona la delicadeza con que se integra en su entorno construido y con la que se protege de él. No hay obras perfectas y esta tampoco lo es. La osada distribución no hace evidentes los 250 metros construidos, hay algún dormitorio jibarizado, alguna pieza de la estructura que emborrona vistas, y hay mucho trabajo para el encargado de limpiar los cristales. Pero todo eso no basta para aguar la fiesta arquitectónica que ofrece la Casa Rodés: una vivienda creada para disfrutarla, traspasada por una luz y el aire, donde el descanso y el hedonismo se hermanan con la cultura, ya tenga esta forma de biblioteca o doble altura que dialoga con el exterior, o de ventana equinoccial para recibir el primer sol primaveral u otoñal. ¡Bravo Frediani! La Vanguardia, 3 de Desembre 2009

189


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Presenten a Teià la segona edició d'El Parc a Taula G.A Diversos restaurants dels catorze municipis que formen part del parc de la serralada Litoral participen en El Parc a Taula, unes jornades gastronòmiques que van ser presentades dimarts al Centre d'Acollida Turística (CAT) de Teià. En la jornada hi prenen part establiments dels municipis d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Canovelles, el Masnou, Martorelles, Tiana, la Roca del Vallès i Vilanova del Vallès. El programa, impulsat per la Diputació de Barcelona, es realitza des de fa molts anys a altres parcs. L'acte va estar presidit per l'alcalde de Teià, Josep Botey; el diputat d'Espais Naturals de la Diputació, Josep Mayoral, i el president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, Daniel Cortés. El Punt Maresme, 4 de Desembre 2009. Pàg. 3

190


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Entrevista a Xavier Sala i Martín, economista Albert Calls “L’economia de mercat dels darrers 25 anys ha eradicat la pobresa a un ritme que

no s’havia vist mai a la història” Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 1963) és un professor i economista català d’ideologia liberal, conegut també pels seus articles i aparicions en els mitjans de comunicació. A cavall entre els EUA i Catalunya ha desenvolupat una sòlida i prestigiosa carrera professional que el situa entre els economistes més reconeguts del món i per la qual ha estat distingit amb importants guardons com el Premio Rey Juan Carlos de Economía. Nomenat recentment tresorer del FC Barcelona, és un dels puntals en la gestió del club, en clau de present i futur. Sala i Martín també és autor de llibres que són referents, generador d’opinió en l’escena política i econòmica catalana i el fundador i promotor de la Fundació Umbele, que contribueix al desenvolupament de l’Àfrica. Taxatiu, didàctic, polèmic, sorprenent i agosarat serien alguns dels adjectius per definir aquest economista que tothom coneix. Parlem amb ell d’economia, política, esports i solidaritat. Hi hauria molt més per preguntar-li, però l’espai periodístic sempre imposa els seus límits. ECONOMIA Qui són els culpables de la greu crisi econòmica que s’està patint al món? No crec que s’hagin de buscar culpables. Les crisis econòmiques han existit sempre i seguiran existint sempre. Són inherents a l’economia. Quan no estan causades per pujades del preu del petroli, són causades per caigudes de la borsa, per explosions de bombolles immobiliàries o per fallides del sistema financer. La crisi actual ha estat una combinació de les dues darreres circumstàncies: explosió de bombolla immobiliària i fallida del sistema financer. La sortida de la recessió ja està més a prop? En el cas d’Espanya es diu que tardarem més temps. Què s’hauria de fer i no s’ha fet? Sí. Sembla que la crisi ja toca la fi. La pregunta és: quant durarà la bonança? I aquí és on em sembla que Espanya no ha fet els deures. No s’ha treballat en la competitivitat, en la productivitat. L’economia espanyola no és massa competitiva i calen unes reformes que no s’han portat a terme. La crisi ha deixat al descobert errors o males pràctiques en el sistema econòmic internacional. Creu que se’n sortirà enfortit, que motivarà un canvi de paradigma per millorar? No hi haurà cap canvi de paradigma. Insisteixo, de crisis n’hi ha hagut sempre i n’hi haurà sempre. Aquells polítics que volen refundar el capitalisme obliden que el capitalisme no el funden ni el refunden els polítics

191


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 sinó els milions de ciutadans i empreses que, amb les nostres decisions diàries, diem què s’ha de produir i com s’ha de produir. Els polítics poden posar les regles del sistema. I el que han d’intentar ara és no esguerrar el que funciona: l’economia de mercat dels darrers 25 anys ha eradicat pobresa a un ritme que no s’havia vist mai a la història de la humanitat. Que no ho oblidin. Recordo en una entrevista que vaig fer-li fa uns anys per a TRIBUNA Maresme que vostè ja alertava que Europa no havia fet els deures i que vindrien temps dolents. S’estan prenent, en general, les mesures que calen per sortir-se’n d’aquest sotrac econòmic? Alguns països sí i alguns no. En particular, els països del sud d’Europa (amb Espanya al capdavant), no. Insisteixo que la productivitat és baixa i per a solucionar això calen reformes estructurals i profundes del sistema educatiu, del mercat laboral, del sistema financer, de la regulació excessiva, del marc fiscal, de la justícia i de la mentalitat funcionarial i acomodada d’una gran part de la nostra joventut. Ja portem dos anys de crisi i no s’ha avançat ni un mil—límetre en cap d’aquestes direccions. Com han de ser els treballadors i empresaris catalans d’aquests nous temps en els quals cada dia veiem que tanquen empreses i augmenta l’atur de forma preocupant? Creatius. POLÍTICA La imatge de corrupció ha deteriorat la classe política a Espanya i especialment, en els darrers temps, a Catalunya? Té marxa enrere aquest descrèdit dels polítics? És clar que sí. Però els polítics han de deixar d’utilitzar cada nou cas de corrupció com a arma llancívola contra els altres quan es destapa un nou cas de corrupció. Catalunya necessita un canvi? Hi ha una opció sòlida a la Generalitat més enllà del tripartit? No ho sé. En el pla econòmic Catalunya, com Espanya, no ha fet els deures en els temes de competitivitat que li mencionava abans. Si hi ha una opció sòlida o no, és una cosa que decidiran els ciutadans amb els seus vots. Es noten les diferències entre dreta i esquerra, vivim encara dels tòpics? Es detecta una manca de lideratge i direcció generalitzada en la qual les ideologies estan descafeïnades? Dreta i esquerra són conceptes obsolets. Però les ideologies no són descafeïnades. Simplement no són les que hi havia quan els conceptes de dreta i esquerra feien sentit. Per exemple, fa cinquanta anys aquells que es deien d’esquerres militaven en la lluita obrera en la defensa dels interessos dels treballadors. Avui, els mateixos partits són mediambientalistes i es preocupen pels passeigs marítims dels pobles d’estiueig, una preocupació que fa cinquanta anys hauria estat qualificada de frivolitat burgesa pels obrers que avui voten aquests partits. Hi haurà algun dia un bon encaix entre Catalunya i Espanya o això és impossible? Per a què hi hagi encaix les dues parts ho han de voler. I fa la impressió que ni uns volen encaixar ni els altres volen ser encaixats. F.C. BARCELONA Les eleccions al FC Barcelona i el fet que s’acabi la presidència de Joan Laporta donen espai a nous escenaris en la gestió del club. Vostè serà dins la candidatura continuista? I en quina situació? La feina que s’ha fet en els darrers sis anys ha donat lloc al millor Barça de la història: el millor Barça des del punt de vista esportiu (mai no s’havien aconseguit tants èxits esportius en tan poc de temps –pensi que quan Núñez feia sis anys de president, els mateixos que Laporta ara, encara no havia guanyat ni una sola lliga de futbol!), econòmicament (els ingressos han passat de 123 milions a 400 milions), globalment (la

192


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

fundació és admirada arreu del món, l’acord amb UNICEF ens dóna una imatge de respecte arreu del món, s’han creat una dotzena de centres solidaris d’educació arreu del món, etc.), socialment (ja estem a punt d’arribar a 190.000 socis i cada més s’afageixen un miler de socis i una dotzena de penyes). El moment és tan brillant que és important que el soci pugui votar a favor d’algú que segueixi la feina feta i vagi un pas més enllà. Jo formaré part d’una candidatura que permetrà al soci votar a favor que la cosa continuï. És indubtable que Laporta passa a la història del Barça amb uns grans resultats coneguts per tothom. Creu, però, que els moviments que ha fet en el terreny de la política quan encara és president, han estat fora de temps, que calia haver-se esperat una mica? El president Laporta és prou grandet per saber si el que fa el perjudica o el beneficia en l’àrea política. El que els barcelonistes hem de mirar, però, són els resultats de la tasca que ell i la seva junta directiva han portat a terme. I els resultats, insisteixo, són espectaculars. Són tan espectaculars que fins i tot aquells que s’han passat anys criticant Laporta i despotricant contra Laporta, ara diuen que ells haurien fet exactament el mateix. Parlem del Barça en el terreny esportiu. Després de la temporada passada considera que l’equip liderat per Guardiola podrà mantenir el nivell o és difícil perquè el llistó que va posar-se és molt alt? El que es va aconseguir l’any passat no s’havia aconseguit mai a la història. Per tant, suposar que es tornarà a aconseguir any rere any és de bojos. El que s’ha de fer és treballar de manera seriosa i rigorosa i els èxits que hagin de venir ja vindran. Sense posar el llistó ni massa alt ni massa baix. FUNDACIÓ.UMBELE Des de la Fundació Umbele, de la qual n’és l’impulsor, es promou la solidaritat amb les persones més pobres d’Àfrica. Amb quins projectes? Doncs amb molts, però principalment de caràcter educatiu. A Umbele creiem que el millor que podem fer per Àfrica és contribuir que els seus nens tinguin accés a una bona educació i és per això que la major part de projectes són educatius. Dit això, també ajudem a començar negocis a persones que tinguin iniciativa i siguin emprenedors. Què diferencia Umbele d’altres projectes de cooperació i solidaritat? Tots intentem fer les coses el millor que podem. Nosaltres creiem que és millor no crear una nova xarxa de voluntaris inexperts i amb poc coneixement de la situació africana i, en canvi, utilitzar una xarxa de persones que ja viuen a l’Àfrica, que fan les coses bé i que gaudeixen de la nostra màxima confiança. Aquesta xarxa de persones es diuen missioners. Com es pot donar suport a Umbele a títol individual? És fàcil fer arribar aquests ajuts? Hi ha diverses maneres. Una és contribuir econòmicament directament. Una altra és utilitzar la teva creativitat i trobar maneres de recaptar diners. Si ho fas, la teva idea serà posada a la nostra web per a què els nostres socis, amics i simpatitzants la coneguin i la puguin imitar. El que anomenem Primer Món és el culpable de la pobresa dels països menys desenvolupats? No.

Tribuna Maresme, 9 de Desembre 2009

193


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Quan el comerç local planta cara Analitzem amb les entitats de botiguers de Mataró i el Maresme el present i futur del comerç El comerç urbà genera molta riquesa, especialment feina i vida diària a pobles i ciutats. De fet, costa molt imaginar-se un municipi sense botigues perquè seria un desert. L’actual situació econòmica, que ha afectat la butxaca dels compradors, també ha incidit en el sector, però des de les associacions i entitats es planta cara a una situació adversa amb propostes, assessorant i interlocutant amb les institucions L’adaptació del sector del comerç a la directiva de serveis europea quan manca menys d’un mes per a l’entrada en vigor d’aquesta, els punts forts i els febles, els problemes del dia a dia o les possibles solucions, són alguns dels temes que tractem amb diversos representants dels comerciants del Maresme. Mataró i el Maresme tenen un teixit comercial que dóna vida i genera riquesa. La crisi i la progressiva implantació de les grans superfícies comercials han afectat el comerç local que encara uns temps canviants amb propostes i idees davant l’adversitat, a la resistència però amb voluntat i determinació, perquè és la línia de defensa d’una de les columnes vertebrals de la societat. El secretari general de la Unió de Botiguers de Mataró (UBM), Josep Filbà, explica com els comerços mitjans i petits estan patint “una situació com mai s’havien trobat, tot i fent-ho bé. Els carrers plens de gent sense ganes de comprar, subleva”. En aquest context, des de la UBM es manté contacte directe amb els seus associats i, entre d’altres propostes de dinamització, també s’organitzen cicles de conferències que “permetin obrir la ment i intercanviar experiències en un moment que és important prendre decisions”, assegura Filbà. El secretari general de la UBM tampoc s’atreveix a donar solucions. “Cal asserenar-se, un ampli i exacte coneixement de cadascun, cercar alternatives i prendre decisions”, afirma Filbà, per al qual una d’aquestes també pot ser haver de plegar, però mai quedar-se quiet a esperar que passi la tempesta. Pel que fa al consumidor, destaca un canvi de comportament en els antics i llargs hàbits i afegeix que, en l’àmbit econòmic, “és important que es pugui visualitzar aviat una major obertura de crèdit per no trobarse amb una paret per manca financera”. Sobre l’arribada d’El Corte Inglés a la capital del Maresme, Filbà comenta que “aquest tipus de projectes afalaguen la ciutat i obren expectatives, excepte al sector a qui fa competència que s’ho sol mirar amb altres ulls”, tot i que destaca que la competència dins el món del comerç és bona. ”Nosaltres, ni som els autors ni podem impedir-ho, els polítics no estan en contra i la ciutadania ho veu molt bé. En aquest context calia arrencar els compromisos que la implantació, quan es materialitzi, sigui el que es pretén, una locomotora comercial al bell mig de la ciutat”, afegeix.

194


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 Tot i així, aquesta locomotora comercial, explica Filbà, representarà un impacte que es notarà, i determinaran la seva implantació els seus preus i si el mercat està àvid de consum o no. Finalment, un altre aspecte en el qual incideix especialment el secretari general de la UBM, entre els més importants i clau per al comerç a Catalunya, és la regulació que s’acabi fent. Així, el proper 28 de desembre, després de quatre anys, s’haurà d’harmonitzar l’aprovació de la directiva europea. Es dóna el cas, però, que el consens existent en aquesta matèria està en perill perquè els lobbies del món de la gran distribució volen aprofitar la situació per expandir-se, enganyant i intoxicant l’opinió a favor de la total liberalització comercial, fent que el preuat model comercial català estigui en joc i pugui perdre’s, segons també comenta Filbà. En aquesta línia, la Taula de Comerç de Catalunya, un fòrum per a compartir propostes en matèria de comerç a Catalunya integrat per nombroses entitats, emetia un comunicat fa pocs dies on assegurava que “no s’hauria d’utilitzar la Directiva per canviar el model de comerç de Catalunya, fet que posaria en perill el nostre model de comerç i ciutat. La proposta de la Taula del Comerç compleix amb la Directiva, garanteix la diversitat de formats, l’atenció al consumidor i la seva capacitat d’elecció, a més de marcar una evolució i adaptació de les nostres empreses al servei del consumidor”. D’altra banda, s’emplaçava al govern de la Generalitat a assumir les seves responsabilitats davant la manca del compliment dels terminis d’adaptació de la Directiva i se li recordava la necessitat d’una solució abans del 28 de desembre. Per la seva banda, el president de l’associació Bulevards de Mataró, Jordi Llargués, creu que el comerç es troba actualment en el punt “d’intentar resistir. Fins abans de vacances alguns sectors no estaven en la mateixa situació, el cicle no és igual per a tots”. Davant d’això, Llargués planteja que “crisi vol dir canvis, és a dir, que cal posar imaginació i les idees innovadores que cadascun proposi”, i apunta que la baixada de consum és visible, “tot i que es retallen cada vegada més els marges comercials i es fan promocions”. Dins les mesures per obtenir millores que proposa el president de Bulevards de Mataró, a nivell intern destaca “accions de conjunt, buscar un vincle, un tipus de xarxa, arribar a fer taules per trobar solucions, fent-nos autocrítica”. També, a nivell extern critica que les entitats bancàries hagin tancat el finançament. “Els ajuts no arriben com esperàvem. La injecció de capital que s’ha donat als bancs ha estat per salvar-los a ells, no per arribar al comerç”, afirma Llargués. Afegeix que en el camp legislatiu caldria “més suport i cobertures als autònoms”. D’altra banda, davant l’arribada de la locomotora comercial a la capital del Maresme, el president de Bulevards demana “no enquistar-se en l’aposta i que no sigui un únic nucli d’atracció, sinó que es vegi que hi ha més oferta”. Per això proposa que aquesta es divulgui al consumidor a través d’una oficina turística i comercial. “Tot això planteja una nova centralitat i es tracta que l’àmbit d’influència que en surti beneficiat no sigui solament de 100 o 200 metres, de ser capaços de generar un circuit de compra, que s’incentivi, ja que per arribar a la gran superfície es passa pels carrers de Bulevards”, defensa Llargués. El president de Bulevards Mataró també opina que és possible trobar sinergies i cooperació amb les grans superfícies. “Les nostres botigues estan preparades i caldrà estar al nivell que toca davant d’aquest canvi. Entre els punts forts tenim un tracte excel—lent al client, els comerços al dia o com a entitat, Bulevards ofereix als seus associats un servei de missatgeria, entre d’altres propostes”, comenta Llargués. Sobre El Corte Inglés, el president de Bulevards fa una reflexió: “Quan hi havia consens en l’arribada de la locomotora comercial ningú s’esperava que la situació seria tan greu econòmicament, potser ara no hi hauria tant de consens.” D’altra banda, pel que fa al futur, Llargués creu que “l’economia són cicles i ara cal resistir en els punts baixos”. També, proposa com a idea per treballar en un futur, tenir en compte la interrelació comercial entre els municipis. “Caldrà buscar una relació i compensacions entre els pobles per equilibrar, fer una taula pensant en l’equilibri adient i per trobar vies d’acord en d’altres àmbits”, afirma Llargués sobre un tema que caldrà afrontar.

MÉS ENLLÀ DE LA CAPITAL Més enllà de Mataró, però, hi ha vida, amb una important oferta comercial que també genera molta riquesa i sense la qual es fa també difícil imaginar-se pobles i municipis. La capital del Maresme imposa la seva

195


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 realitat comercial, però els botiguers de Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Vilassar de Dalt o Cabrera, entre d’altres municipis, tenen la seva, plantant cara al dia a dia des de la seva posició, amb les seves fortaleses i debilitats, que tenen molts punts en comú i alhora moltes necessitats similars. La presidenta de Vilassar Comerç, de Vilassar de Mar, Pepi Bruguera, assegura que “estem en uns temps en què tot i que les coses no ens siguin favorables, mirem que funcionin. Tot està canviant i des de l’associacionisme del comerç mirem de fer el possible per tirar endavant”. Segons també destaca Bruguera, un aspecte negatiu del comerç en general, en els darrers temps, és que han tancat moltes botigues i l’activitat es veu aturada, tot i que aquest factor també depèn dels sectors: “alguns molt tocats”, tal com assegura. A això, afegeix la presidenta de Vilassar Comerç, “els comprador es miren més el que compren perquè hi ha menys diners, s’ho pensen i esperen més a l’últim moment”. Per Bruguera, però, cal tirar cap endavant i resistir l’embat dels temps que corren. “Tenim importants aspectes a favor que diferencien el comerç local del de les grans superfícies, com la proximitat i el tracte personalitzat amb el client”, afirma. I pel que fa a l’administració, Bruguera explica que a nivell local “l’Ajuntament ens ajuda força”, però l’administració en un àmbit més gran “només ajuda els grans, al petit comerç i als autònoms ens enfonsen més”. En aquest sentit, la presidenta de Vilassar Comerç reclama que “ens mirin una mica, ja que ho fan molt de cara enfora i poc cap endins”. Al municipi de Cabrera de Mar no hi ha cap associació de comerciants, però parlem amb l’alcalde, Joan Vilà, de Gent per Cabrera, que des de fa 35 anys està al capdavant d’una de les botigues més conegudes del poble, L’hostal, on es poden comprar queviures i és l’estanc del municipi, un establiment creat el 1923 pel seu avi. Per Vilà, el comerç local ha d’apostar per “renovar-se i modernitzar-se. En el meu cas, el meu fill ho està fent seguint el relleu generacional i aquest és un dels elements importants que determina el futur”. El comerciant cabrerenc creu que les claus en positiu del comerç són apostar per la qualitat en els productes, un tracte amable al client i saber-se adaptar a les seves demandes, així com als hàbits d’un sistema de vida diferent. “Una manera de lluitar contra les grans àrees és l’aposta per la qualitat, la gent s’ho pensa més a l’hora de comprar els primers aliments, compra més sovint i més a prop, no va a llençar els diners i vol qualitat”, asseguraVilà, que també insisteix que és força tangible el fet que ha baixat el consum per part dels compradors. D’altra banda, per al botiguer, “canvien els hàbits, tot ha canviat i cal que el comerç s’adapti a una nova realitat. Hi ha casos d’alguna gran ciutat del món que aquest tipus de comerç de proximitat va anar a la baixa i ara es torna a portar perquè és qualitat de vida”, assegura Vilà, apuntant que el futur passa per aquí. Per la seva banda, el president de la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou, Carles Cruz, destaca que “la problemàtica dels botiguers està en el consum perquè la gent compra més al dia a dia i això fa que estiguin desanimats, que pensin en aguantar i anar passant”. Entre les solucions, Cruz aposta perquè entitats i organitzacions continuïn fent campanyes, promocions i reclams en el seu entorn “per motivar el consum”. Un altre aspecte important que apunta és que “cal que els bancs obrin el finançament per fomentar també així el consum”. D’altra banda, pel que fa a l’entorn laboral, el president de la Federació del Comerç del Masnou considera que “a l’autònom se’l té en menys consideració, tot i que les condicions han millorat. Qui és autònom, té una botiga i plega, es queda amb molts problemes i sense protecció. Per això, cal reforçar els autònoms, protegir-los més”.

196


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009 Des de la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou, però, es vénen organitzant periòdicament activitats i propostes com fires i campanyes per als establiments comercials locals. “Busquem i fem activitats per intentar promoure el consum”, explica el president de l’entitat, incidint de forma especial en aquest aspecte de dinamització. El president de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vilassar de Dalt, Xavier Mulet, explica que, a nivell local, “aquests dies sembla que s’han reactivat una mica les vendes, però a nivell general és cert que la gent compra una mica menys i s’ho mira molt o van amb un pressupost més limitat”. Per Mulet, els aspectes diferenciadors del comerç local continuen sent “qualitat i tracte. Per això lluitem, amb els nostres associats, per ser amables amb els clients i oferir-los nivell en els productes. I aquestes coses funcionen”— D’altra banda, el president de l’entitat que agrupa els comerciants i empresaris vilassarencs reclama ajut: “L’associació s’ho ha de fer tot sola. L’ajuntament ens ajuda amb suport econòmic, però necessitaríem ajuda estratègica, parlar-ne. Per això li demanem treball conjunt”, assegura. Pel que fa al comerç, Mulet comenta que “hem d’estar a l’aguait, innovant, oferint qualitat i no deixant de donar serveis”. També afegeix que “el comerciant està desanimat i se l’ha de motivar des de les entitats, però també des de les institucions”. Premià de Mar és una de les grans ciutats del Maresme i l’oferta comercial que té també està organitzada associativament. Parlem amb Sebastià Guerra, vocal de Comerços Associats de Premià de Mar (CAP), una entitat que al llarg de l’any promou nombroses propostes de dinamització per fomentar la compra a la localitat, fidelitzar els clients i fer difusió de la rica oferta en comerços que té el municipi. CAP és una associació comercial que agrupa en aquest moment més de 90 empreses dedicades totes elles al comerç minorista i al sector serveis a Premià de Mar. Creada l’any 2000, els seus objectius són la defensa i representació dels interesos de les PIME del municipi. El comerç local té la mateixa problemàtica a tot arreu, l’afectació de la crisi econòmica que és inevitable, el trobar-nos en un període de reestructuració o la lluita contra les grans superfícies, que ha estat un cop de destral al petit comerç”, comenta Guerra. D’altra banda, el comerciant premianenc també afegeix que “els mitjans de comunicació, de tant de parlar de la crisi, han posat fre a la despesa. I si no, només cal mirar els índex d’ocupació de les estacions d’esquí. Diners n’hi ha i es gasten en el que es vol”. Per al vocal del CAP, l’actual situació acabarà regulant el mercat. “Què es pot fer, no es pot fer res, tot seguirà el seu procés gradual. Hem de deixar que passi el temps. No podem anar contracorrent i el que seria bo és que no es donessin missatges negatius. La vida evoluciona, és dinàmica, les coses canvien”, afirma, i destaca, com a prova del que diu, que també creu que els descomptes i ofertes importants que es fan no canvien la situació. D’altra banda, el comerciant premianenc també apunta -a títol personal- que considera que potser hi ha hagut una sobredimensió del petit comerç. Aquest excés, afirma, “s’ha d’autoregular i més en uns moments en què la gent aposta per anar a les grans superfícies. Per això hi ha tants baixos comercials en venda”. Precisament, en aquest aspecte, Guerra comenta que les obertures de grans superfícies afecten molt especialment el comerç local. “Ens han mort els dissabtes”, destaca com a un dels aspectes negatius, el vocal del CAP. Tribuna Maresme, 9 de Desembre 2009

197


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Cabrera debat com s'ha d'afrontar la plaga del morrut que devasta el Maresme T.M Cabrera de Mar serà avui la seu d'unes jornades tècniques per debatre com s'ha d'afrontar la plaga de l'escarabat morrut, que ja ha matat 2.500 palmeres al Maresme. A la trobada hi estan convidats experts i especialistes de diversos àmbits, i han confirmat la seva assistència representants del Consell Comarcal del Maresme, el Departament de Medi Ambient, la Federació d'ADF, el Parc de la Serralada Litoral i l'empresa Centroplag SL. Segons fonts de la direcció general d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, es calcula que la plaga d'escarabat morrut ja ha arrasat un 40% del total de palmeres del Maresme de les espècies canària i datilera, a les quals ataca amb especial virulència. Els tres municipis on hi ha hagut més exemplars afectats han estat Pineda de Mar, amb 430 palmeres mortes; Santa Susanna, amb 287, i Vilassar de Mar, amb 245. Tots els municipis del Maresme, excepte Òrrius, apareixen en la llista de la Generalitat amb exemplars de palmeres afectades. Caldes d'Estrac, amb vuit exemplars, i Dosrius, amb sis, són les poblacions que de moment tenen menys estesa la plaga. D'altra banda, la jornada també servirà per exposar una altra amenaça per al patrimoni natural de la comarca. Es calcula que les plagues han matat en els últims anys el 5% de les pinedes, i al Parc de la Serralada Litoral, el percentatge s'eleva al 15%. El Punt Maresme, 11 de Desembre 2009. Pàg. 3

198


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La sorra que van portar a la platja de Cabrera després de l'estiu ha desaparegut amb els temporals La plataforma veïnal i l'Ajuntament reclamen que es facin els espigons ELENA FERRAN Els veïns mostren l'escullera que ha quedat al descobert on abans hi havia sorra. Foto: E.F. La sorra del fons marí que es va dipositar a bona part de la platja de Cabrera de Mar l'estiu passat ja no hi és. Els últims temporals, que no han estat especialment forts, han desfet la platja de davant del veïnat de Costamar, l'últim lloc on es va dipositar la sorra després de l'estiu. Tant la plataforma veïnal en defensa de la platja com l'Ajuntament reclamen més que mai mesures definitives, com ara els espigons submergits, per mirar de retenir la sorra que es diposita i que en cada temporal torna a marxar. «Estem pràcticament com estàvem abans de la regeneració.» Així de pessimista es mostrava ahir el regidor de Medi Ambient de Cabrera de Mar, Jordi Mir. Tant ell com els tècnics de Costes de la Generalitat havien coincidit supervisant sobre el terreny les destrosses del temporal, que s'havia endut la sorra. Tot i no ser unes onades molt fortes, els tècnics van confirmar al regidor que havia cedit la base de l'escullera de roques que es va fer l'estiu passat per retenir la sorra. La rocalla es pot veure al descobert després que l'onatge s'hagi endut mar endins la sorra que ha desaparegut de davant dels pisos de Costamar i Bonamar. Aquest va ser l'últim punt on es va fer la regeneració després de l'estiu. Des de la plataforma veïnal que es va crear per defensar la platja de Cabrera, ahir es criticava que una vegada més la regeneració de la platja no hagi servit per a res. «Van acabar de posar la sorra al setembre i això ja és història. El més greu és que s'han llençat prop de 2,7 milions d'euros, que és el que va costar aquesta actuació», manifestava ahir el president, Ricard Domènech. Els portaveus dels veïns tenen clar que sense fer actuacions com ara espigons no s'aconseguirà mai retenir la sorra. «Saben que hi ha una llosa natural a uns 500 metres i que només s'hauria de fer l'espigó a sobre», diu José Luis García Santos. Els veïns creuen que serveix de ben poc que a partir d'ara, com s'ha anunciat des de la Generalitat, el port de Mataró faci el transvasament de sorra si no es manté estable. El consistori ha iniciat les accions administratives perquè el port veí compleixi amb les aportacions de sorra; si no, s'iniciaran les accions per via judicial.

199


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Aquest estiu, més sorra Els alcaldes del Baix Maresme es van reunir el dilluns amb el director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer. De la trobada, l'alcalde de Cabrera va adquirir el compromís de la Generalitat que en comptes de portar 25.000 m³ de sorra del costat de llevant del port de Mataró es garanteixin els 100.000 m³ que per llei tenen l'obligació de transportar cada any. Tot i així, des dels ajuntaments es continuen reclamant mesures definitives, com ara els espigons submergits, que retindrien la sorra en els temporals. En aquest sentit, des del grup parlamentari de CiU es va fer una esmena al pressupost de l'Estat per destinar 500.000 euros a fer un espigó, i el diputat Josep Sànchez Llibre es va oferir, en una trobada amb els veïns i l'alcalde, a fer gestions per aconseguir més diners.

El Punt Maresme, 16 de Desembre 2009. Pàg. 3

200


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Platges sense sorra T. MÁRQUEZ La platja de Cabrera, la més afectada. Foto: Q.P. La mort d'un submarinista que havia sortit del port de Llavaneres, el tall de la via del tren entre Mataró i Vilassar de Mar per les fortes onades, la desaparició de tota la platja de Cabrera i un munt d'afectacions a la resta del

litoral

importants

del

Baix

destrosses

Maresme, en

els

incloses passejos

marítims. El dia de Sant Esteve del 2008 va deixar un amarg record en la consciència dels veïns, i especialment dels ajuntaments de la zona sud de la comarca. Els consistoris van tenir feina a convèncer l'Estat que calia fer una inversió urgent en la recuperació de les platges. La regeneració es va fer esperar fins a l'estiu i el Ministeri de Medi Ambient va haver d'accedir a les peticions dels pescadors que la sorra que s'aboqués al litoral provingués de les reserves acumulades als ports i no pas del fons marí perquè podia malmetre l'ecosistema. El Punt Barcelona, 25 de Desembre 2009. Pàg. 7

201


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Premià de Mar és l'únic municipi del Maresme que perd població L'1 de gener del 2009 hi havia empadronats a la ciutat 146 veïns menys LLUÍS MARTÍNEZ Una imatge d'arxiu del passeig de Premià de Mar./ Foto: EL PUNT. El Maresme continua augmentat de població i, segons les dades oficials que ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la comarca tenia 426.565 habitants l'1 de gener del 2009, un 1,4% més que l'any anterior. Tots els municipis guanyen veïns excepte Premià de Mar, que segueix la tendència detectada durant el 2008 i perd 146 habitants en un any. Malgrat l'augment generalitzat, el creixement continuat de la població a la comarca s'ha suavitzat respecte a altres anys. D'acord amb aquestes dades, el total de residents al Maresme l'1 de gener del 2009 era de 426.565 habitants, la qual cosa suposa un augment de 6.044 persones en relació amb les xifres corresponents a l'1 de gener del 2008. L'increment és d'un 1,44% lluny d'altres percentatges que s'enfilaven fins al 3% o el superaven com va passar el 2002 o el 2005. Del total d'habitants empadronats a la comarca, el 49,8% són homes i el 50,2% són dones, de manera que es manté el petit avantatge del col—lectiu femení sobre el masculí. Els municipis que han registrat els majors increments absoluts de població en relació amb l'any anterior són Mataró, amb un augment de 1.942 persones; Tordera, amb 545, i Vilassar de Mar, amb 392 veïns més. En sentit contrari, aquells municipis on menys ha crescut el nombre d'habitants són Òrrius (amb 5 persones), Calella (12) i Sant Iscle de Vallalta (32). Premià de Mar, tal com ja va passar l'any passat –que va registrar 45 veïns menys–, és l'únic municipi de la comarca que perd població. Així hi ha 146 persones empadronades menys que un any abans, la qual cosa significa que en valors relatius suposa un descens del 0,53%. En termes relatius, els majors increments s'han produït a Santa Susanna (4,2%), Tordera (3,6%), Sant Vicenç de Montalt (3,5%) i Sant Cebrià de Vallalta (3,1%).

202


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

La crisi immobiliària El conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius del Consell Comarcal del Maresme, Bernat Costas (ERC), explica que després d'anys amb creixements molt grans, «ja tocava» normalitzar la tendència. Segons Costas, aquest canvi de dinàmica podria explicar-se també per la desacceleració de sectors com ara la construcció, o a factors com ara la mobilitat i la relació que manté la comarca amb Barcelona. LA POBLACIÓ Alella: 9.397 h Arenys de Mar: 14.627 habitants Arenys de Munt: 8.190 habitants Argentona: 11.633 h Cabrera de Mar: 4.408 habitants Cabrils: 6.964 h Caldes d'Estrac: 2.799 habitants Calella: 18.627 h Canet de Mar: 13.548 habitants Dosrius: 4.937 h Malgrat de Mar: 18.472 habitants El Masnou: 22.288 h Mataró: 121.722 h Òrrius: 640 habitants Palafolls: 8.584 h Pineda de Mar: 26.203 habitants Premià de Dalt: 9.944 habitants Premià de Mar: 27.399 habitants Sant Andreu de Llavaneres: 10.181 h Sant Cebrià de Vallalta: 3.309 habitants Sant Iscle de Vallalta: 1.267 habitants Sant Pol de Mar: 5.102 habitants Sant Vicenç: 5.627 habitants Santa Susanna: 3.251 habitants Teià: 6.087 habitants Tordera: 15.345 habitants Vilassar de Dalt: 8.672 habitants Vilassar de Mar: 19.482 habitants El Punt Maresme, 31 de Desembre 2009. Pàg. 3

203


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2009

Un héroe cotidiano confundido con un ladrón de bancos Ocurrió a la salida de una entidad financiera de Vilassar de Mar, donde el aumento de robos habría provocado un exceso de celo Raquel Quelart Jorge Luís Carreño, vecino de Cabrera de Mar. Jorge Luís Carreño, de 59 años, fue confundido por su entidad bancaria con un posible asaltante de bancos. Todo comenzó sobre las 13.00 horas del pasado martes, 29 de diciembre, cuando entró para hacer un ingreso en una sucursal de La Caixa situada en la calle Narcís Monturiol de Vilassar de Mar. "Como el cajero no funcionaba, tuve que ponerme a la cola para ser atendido en ventanilla. Tenía unas 15 personas delante de mí y decidí sentarme a leer un libro". En este punto fue cuando el personal de la entidad llamó a la policía local para advertir que dos supuestos clientes se movían de manera sospechosa, según han asegurado a La Vanguardia.es fuentes municipales. A continuación, un par de agentes entraron haciéndose pasar por clientes. "Noté que me miraban de manera disimulada, pero no le di importancia", comenta Carreño. La sorpresa se la llevó a la salida donde le esperaban seis policías, que le pidieron que se identificara y le hicieron vaciar el bolso delante de la gente que a esa hora pasaba por allí. "Sentí un desprecio total, parecía que me señalaban como el delincuente del pueblo", explica llorando. Todo acabó cuando le dejaron irse después de comprobar que no era ningún ladrón. Pero Carreño no puede dejar de pensar en ello. "Tuve una puntada en el corazón, me siento como un cabeza de turco". Lo más curioso del caso es que Carreño asegura tener un historial impecable. "Hace tres años, con unos amigos, me encontré una bolsa que contenía 18.000 euros en metálico y se la entregué a la policía", comenta Carreño. Este pasado verano también devolvió un bolso que encontró en la calle. Más robos e inseguridad Fuentes municipales han explicado que en el último mes se ha detectado un incremento de los atracos en comercios y entidades bancarias de la localidad, algunos con violencia. "Hay más sensibilización respecto a posibles actos delictivos" y se ha puesto en marcha una campaña para incrementar la presencia policial en las zonas comerciales. La entidad financiera, por su parte, no ha querido hacer declaraciones alegando "motivos de seguridad". Se da la casualidad que hace tres años Carreño fue inculpado por una estafa perpetrada en una gasolinera de Madrid. "Tuve que pagar el billete de avión de mi bolsillo para acudir al juicio". Al final se descubrió que el coche de los verdaderos autores del delito llevaba la misma matrícula que la del afectado, que finalmente fue absuelto. Y ahora se ha vuelto a sentir como un delincuente. "Me siento perseguido", afirma.

La Vanguardia, 31 de Desembre 2009

204


Dossier premsa 2009