Page 1

CABRERA DE MAR DOSSIER DE PREMSA 2012

BIBLIOTECA ILTURO


DATA

TÍTOL DE L'ARTICLE

AUTOR

DIARI

Pàg.

15/01/2012 Glòria a El Corte Inglés

Joan Salicrú El Punt Avui

4

21/01/2012 Cabrera nomena fill predilecte un historiador local 04/02/2012 Sota terra

--

5

25/02/2012 04/04/2012 13/04/2012 20/04/2012

El Punt Avui

--

La Vanguardia- TV Manía La desídia de Foment amb la N-II subleva els F.Cosculluel El Periódico de alcaldes a / Fede Catalunya Compromís de la Generalitat amb les platges del Teresa El Punt Avui Maresme Márquez El Punt Avui- EdComexi premia els seus millors proveïdors J.G Girona L'empresa premia els millors proveïdors -La Vanguardia

6 7 8 10 11

22/04/2012 Sense pressa però sense pausa

Marta Sardà El Punt Avui

12

03/06/2012 El govern promet "platges a mida" al Baix Maresme 03/06/2012 Polítca urbanística

Teresa El Punt Avui Márquez Roger La Vanguardia Peñalver Xavi Aguilar El Punt Avui

13

07/06/2012 Un Sol pigat massa efímer 09/06/2012 Posar la catifa vermella cap a Catalonia 26/06/2012 Com es menja una foca 27/06/2012 Carrefour Cabrera promocional els productes catalans 13/07/2012 Greenpeace diu que s'han malgastat 78 milions a les platges 25/07/2012 El Maresme prepara la tercera marxa per la independencia 28/07/2012 La parella invencible 20/08/2012 Aldi implanta en Catalunya el modelo dual aleman de formación 21/08/2012 Accions de Bankia 28/08/2012 XIV Curs d'orgue del Maresme 23/09/2012 El Maresme, hace 2.000 años 06/10/2012 Expandint-se com una taca d'oli 12/10/2012 Pecat 14/10/2012 Dos estats a la UE 20/10/2012 Pacte per a la regeneració de les platges del Maresme 07/11/2012 Penyagolosa, punt de trobada del voluntariat lingüístic universitari 13/11/2012 No pagar a l'autopista

15 16

Xavier Alegret Manel Cuyàs redacció

El Punt Avui L'Econòmic El Punt Avui

17

El Punt Avui

19

redacció

El Punt Avui

20

Teresa Márquez Guillem Vidal Aintzane Gastesi Joan Rodon i Carbonell --

El Punt Avui

21

El Punt Avui

22

La Vanguardia

23

La Vanguardia

24

La Vanguardia

25

Marta Pedrico Jordi Alemany Manel Cuyàs Roger Peñalver Teresa Márquez redacció

La Vanguardia

26

El Punt Avui L'Econòmic El Punt Avui

27

La Vanguardia

30

El Punt Avui

31

El Punt Avui

33

Olga Alonso La Vanguardia Duro

18

29

34


DATA

TÍTOL DE L'ARTICLE

17/11/2012 Hipocersia política envers els emprenedors catalans 17/11/2012 Emprenedors ignorats 25/11/2012 Pagesos de cap de setmana 08/12/2012 XXII Cicle d'orgue

AUTOR Rubén Vives Rubén Vives Virtudes Pérez -

DIARI El Punt Avui

35

La Vanguardia

36

El Punt Avui

37

La Vanguardia

39


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: G lòr ia a El Cor t e I nglés

Opinió LA GALERIA

DEL MARESME

Glòria a El Corte Inglés 15/01/12 02:00 - JOAN SALICRÚ

La notícia de la setmana, a Mataró, és sens dubte la signatura de la venda a El Corte Inglés per l'Ajuntament del solar de Can Fàbregas, a l'Eixample de la ciutat, on el 2014 s'inaugurarà un altre centre d'aquesta cadena. Un procés que ha significat desmuntar una fàbrica catalogada pel Consell del Patrimoni Local i, sobretot, un enrariment del clima polític com mai s'havia vist a la capital del Maresme. Curiosament, l'encarregat de signar l'acord ha estat el nou alcalde, Joan Mora, de CiU, que ha festejat clarament amb la plataforma oposada al desmuntatge de la citada fàbrica, sense fer costat d'una manera contundent al govern municipal en un tema que, estiguem a favor o en contra dels grans centres comercials, és estratègic per a la ciutat.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0

Notícies de ... Cabrera de Mar

Mataró

El que resulta realment curiós, però, és el viratge espectacular que els botiguers locals han experimentat des de l'arribada del primer hipermercat a la zona: el 1980 van aconseguir que l'Ajuntament de Mataró no donés llicència a un Pryca que es va acabar fent en un terreny municipal de Cabrera de Mar; ara esperen l'arribada d'El Corte Inglés com el manà que els permetrà dinamitzar els comerços del centre de la ciutat. Abans no volien veure hipermercats ni en pintura, ara creuen que poden ser la seva salvació. De l'odi a l'amor passional, a vegades també només hi ha un pas. Darrera actualització ( Diumenge, 15 de gener del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 15-01-2012 Pàgina 39

www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 8- ar t icles/ 495025- glor ia- a- el- cor t e- ingles. ht m l?t m pl=com ponent …

1/ 1


| Catalunya | 29

EL PUNT AVUI DISSABTE, 21 DE GENER DEL 2012

MARESME

MARESME

a L’administració assumirà a través de l’empresa pública Simmar la posada en marxa i la gestió de l’equipament durant el primer any a La planta, acabada, encara no té data d’inici fixada Teresa Márquez

Una nova empresa de residus

PINEDA DE MAR

El Consell Comarcal serà el que, finalment, assumirà la tasca de posar en marxa i gestionar durant el primer any l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) del Maresme nord, que donarà servei als municipis de Calella, Pineda, Santa Susanna, Malgrat i Palafolls. L’equipament, l’última gran depuradora projectada i construïda a Catalunya, ja té enllestida l’obra –que ha costat 52 milions d’euros– i fa mesos que espera la posada en marxa, oficialment per problemes amb la contractació de l’electricitat per engegar la maquinària. En tot cas, en l’esborrany del pressupost del 2012 de la Generalitat es preveu una partida global de 2,7 milions per a l’equipament, situat a l’antiga pedrera de Montpalau, a tocar del terme de Pineda de Mar. El gerent del Consell Comarcal, Ramon Llas-

—————————————————————————————————

El Consell Comarcal es va reunir fa pocs dies amb una vintena d’ajuntaments per informar-los sobre la creació d’una empresa de capital mixt destinada a la recollida de residus. L’administració ja fa la recollida de les tres fraccions: paper i cartró, vidre i envasos a catorze municipis, i l’orgànica a un. L’objectiu és oferir un servei integral a tots els municipis; a més, s’oferirà la neteja viària, i el manteniment i la neteja de platges. La planta depuradora de l’Alt Maresme ocupa una part d’una antiga pedrera ■ T.M.

La xifra

—————————————————————————————————

2,7 milions d’inversió per a la depuradora de l’Alt Maresme recull el projecte de pressupost de la Generalitat pel 2012.

tarry, va confirmar que, tal com l’administració ja fa amb altres depuradores que depenen de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), assumirà a través de Simmar el control de la nova EDAR des del primer dia de funcionament. “La gestió serà a càrrec de l’empresa mixta Simmar,

BAIX EMPORDÀ

2009, quan plantejava unes instal·lacions de primer ordre amb importants valors afegits com ara el tractament terciari de les aigües, la construcció d’un centre d’interpretació ambiental i la recuperació paisatgística de l’entorn. Res d’això s’inclou en el resultat final. ■

MARESME

Torroella dóna llum verd a la mesquita a La comunitat

islàmica corregeix les deficiències que hi havia en el projecte

E. Agulló TORROELLA DE MONTGRÍ

L’Associació Cultural de Musulmans i Amics de Torroella de Montgrí va signar ahir al matí la llicència d’obres que els permetrà aixecar un centre de culte islàmic al polígon industrial del municipi. El col·lectiu ha esmenat tots

que explota els sistemes de sanejament de la comarca i, en concret, assumeix la direcció de set plantes del territori”, explica Llastarry. En tot cas, i quan es posi en funcionament, la controvertida planta depuradora no ho farà tal com es va comprometre la Generalitat el

Musulmans de Torroella de Montgrí, en una imatge d’arxiu ■ EL PUNT AVUI

els aspectes que el nou govern local (CiU, L’EST i PP) exigia, i que havien motivat la revocació del permís concedit per l’anterior executiu d’ERC i UPM pocs dies abans de les eleccions del maig. El més controvertit, relatiu a la fesomia exterior de l’oratori, s’ha resolt amb l’eliminació de nombrosos arcs de ferradura i elements daurats de les façanes. En paral·lel, també han fet reforçar el gruix dels forjats de formigó, perquè siguin prou resistents per suportar el pes del temple ple de gent. El darrer tràmit, però, han estat els ajustos introduïts en l’estudi de trànsit i mobilitat al voltant de la mesquita, amb capacitat per a 430 persones. En aquest segon expedient s’han projectat 18 places privades d’aparcament. ■

El carnaval de l’Alt Maresme manté premis i recorregut a La rua compartida

per Calella i Pineda resisteix les retallades als ajuntaments

T.M. CALELLA / PINEDA DE MAR

Calella i Pineda tornaran a compartir rua de carnaval el dissabte 25 de febrer, en una tretzena edició que no ha patit la tisorada que afecta els comptes municipals. Tal com va confirmar la regidora d’Activitats Populars de Pineda, Sandra Villarte (PSC), les aportacions econòmiques

dels dos consistoris –11.000 euros cadascun– es mantenen. “La rua és un esdeveniment de promoció del municipi i cal mantenir-la”, afirma. L’organitzador de l’esdeveniment, Pere Moragas, explica que el recorregut es manté i que, aquest any, les carrosses sortiran de Calella i aniran fins al complex esportiu de Can Xaubet. De moment n’hi ha una quinzena d’apuntades, però diu: “Estem segurs que superarem les 24 del 2011.” Els grups es reparteixen premis per valor d’11.000 euros. ■

El PSC del Maresme, mitjançant la diputada Consol Prados, ha presentat una proposta de resolució al Parlament en què es demana el retorn de les bonificacions del peatge d’Alella en els termes que s’estaven aplicant fins ara, i que també afecten els conductors del Masnou i Teià. Per Prados, “la retirada de les bonificacions del peatge és una agressió al territori i va en contra dels acords de mobilitat firmats entre el Consell Comarcal i la Generalitat el maig del 2010”. La diputada també recorda que “el Maresme ha estat castigat històricament en el pagament dels peatges”. ■ REDACCIÓ

MARESME

Cabrera nomena fill predilecte un historiador local L’Ajuntament de Cabrera de Mar va nomenar ahir l’historiador local Josep Miquel Modolell fill predilecte del municipi. La distinció, promoguda per la Fundació Burriac, de la qual és president honorífic, li arriba l’any en què en farà 92 i després d’una llarga trajectòria treballant a favor de la cultura i la història del municipi. Destaca la donació a la fundació del jaciment arqueològic romà de Can Modolell, situat a la finca de la seva propietat. També és autor de diversos llibres d’arqueologia i història local. ■ REDACCIÓ

Ajuntament de Malgrat de Mar

135029-1049640®

El Consell Comarcal es farà càrrec de la nova depuradora

El PSC reclama la bonificació del peatge d’Alella

ANUNCI El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 12 de gener de 2012, adoptà, entre d’altres, els acords següents: PRIMER. Aprovar inicialment la Modificació puntual del Text refós del Pla d’ordenació urbanística municipal per la delimitació del Polígon d’Actuació 19, que abasta les finques següents: 1) c/ Comerç, núm. 9; 2) porció dels “pins d’en Vidal” davant del Camí Fondo, i 3) solar situat en la cruïlla del c/ Mare de Déu de Montserrat i Roger de Flor, i que està promoguda per aquest Ajuntament. SEGON. Sotmetre a informació pública aquesta modificació de pla d’ordenació mitjançant la publicació d’anunci en el Butlletí Oficial de la Província i en el diari El Punt, així com en el tauler d’edictes de la Corporació, als efectes que durant el termini d’un mes, comptat a partir de la publicació en el BOP, els interessats puguin consultar l’expedient i formular les al·legacions que considerin pertinents. El document es podrà consultar en les oficines de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Malgrat de Mar (c/ Carme, 30), així com consultar en la pàgina web de l’Ajuntament (www.ajmalgrat.es). Malgrat de Mar, 17 de gener de 2012 L’alcaldessa, Conxita Campoy i Martí


LA PELÍCULA

DESTACAMOS

LA CORBA DE LA FELICITAT

SOTA TERRA

COMEDIA (Les Femmes... ou les enfants d’abord...). Director: Manuel Poirier. Intérpretes: Sergi López, Marilyne Canto. 2002 (C). 120 minutos.

El programa de hoy, Cabrera, retorn a la ciutat romana, se centra en la pequeña población de El Maresme Cabrera de Mar. El programa se plantea si fue una gran ciudad romana, durante el siglo II a.C. El descubrimiento de unas termas romanas, hace algunos años, es un indicio claro, pero se debe demostrar. Los arqueólogos deciden excavar para confirmar si Cabrera tenía trama urbana (calles) y si había monedas. Si se encuentran ambas cosas, se podría decir que se trataba de una ciudad. De ser así, se trataría de una ciudad romana equiparable a Empúries o Tarraco.

0.00 h, TV3

Tom es un hombre sencillo de cuarenta años, trabajador y padre de familia. Un buen día, su entorno se tambalea: una compañera de trabajo se ha enamorado de él; su mejor amigo pasa por una mala racha con sus hijos adolescentes; su vecino, policía, está celoso de su esposa..., y todos ellos acuden a Tom. Pero Tom tiene sus propias preocupaciones. Comedia entretenida para la noche del domingo. La película cuenta con el actor catalán Sergi López, quien parece ser uno de los actores fetiche del director francés.

22.30 h, TV3

Domingo5 La 1

La 2

TV3

33

Telecinco

6.00 Noticias 24 horas. Espacio informativo. 8.30 Lo que hay que ver. 9.00 Destino: España (R). 9.55 Comando actualidad (R). 10.55 Cine para todos. 12.30 Cine para todos. 14.00 L’informatiu. Espacio informativo.

6.45 That’s english. 7.30 UNED. 8.00 Los conciertos de La 2. 8.45 Shalom. 9.15 Buenas noticias TV. 9.30 Un espíritu una meta. 10.00 Últimas preguntas. 10.30 La missa. 11.30 Pueblo de Dios.

6.00 Notícies 3/24. 10.00 Signes dels temps. 10.50 Planetari. Fer-se home y Ciutats portuàries del món. 12.30 Terminator: Les cròniques de Sarah Connor. Pilot. 13.15 Crackòvia (R). 13.50 Polònia (R). Sátira política, 14.20 Tot un món.

6.00 Videoclips catalans. 6.10 El Mekong: l’ànima d’un riu. 6.55 Què hi ha de real en les sèries de televisió? 7.15 Adjudicat! 8.00 Animals d’anunci. 8.50 La passion bolero. 9.50 El medi ambient. 9.55 Catmúsica.

7.00 I love TV. Espacio de entretenimiento. 8.15 El coche fantástico. Michael Knight en el circo, Día de difuntos, El doble de K.I.T.T. y Caballero en apuros. 12.00 Más que coches GT. 13.00 I love TV. Espacio de entretenimiento.

14.30 Corazón. 15.00 Telediario 1. Espacio informativo. 15.50 El tiempo. 16.00 Sesión de tarde. 17.30 Sesión de tarde. 19.00 +Gente. 21.00 Telediario 2. Espacio informativo. Con Marcos López y María Casado. María Escario en los deportes. 22.05 El tiempo.

12.00 Babel en TVE. 12.30 RTVE responde,... 13.00 E+I emprendedores... 13.30 José made in Spain (R). 14.00 El escarabajo verde. 14.30 Arqueomania. 15.00 Ruta Quetzal. 15.35 Saber y ganar. 16.10 Grandes documentales. 17.10 Documentales culturales. 18.00 Miradas 2. 18.15 En movimiento.

14.30 Telenotícies migdia. Espacio informativo. 15.40 APM? Extra. 16.10 Tarda de cine. I tant que sí! Potser. 18.05 Pel·lícula. Pintura de guerra. 19.40 Erica. La ferida més terrible. 20.25 L’aprenent. Con Llucià Ferrer. 21.00 Telenotícies vespre. Espacio informativo. Con Agnès Marquès y Joan Carles Peris.

11.00 Missa conventual de Montserrat. 12.20 Parlament (R). 12.45 Tr3s C. 12.55 Stephen Fry als Estats Units. 13.55 Els 60 animals més perillosos... 14.45 La caseta de la platja. 15.45 Thalassa. 16.45 Quèquicom (R). 17.40 Premis Gaudí. Nominats a millor curtmetratge. 18.40 La recerca de vida intel·ligent. 19.25 Sense ficció (R).

15.00 Informativos Telecinco. Espacio informativo. Con José Ribagorda y Carme Chaparro. J.M.Pascual en los deportes. 16.00 Vuélveme loca. Con Tania Llasera y Jaime Bores. 18.00 ¡Qué tiempo tan feliz! Con María Teresa Campos. 20.55 Informativos Telecinco. Espacio informativo. Con José Ribagorda y Carme Chaparro. J.M. Pascual en los deportes.

22.15 Cine. La película de la semana. 24.00Cine. Especial cine. 1.30 Estudio estadio. 2.40 TVE es música. 4.30 Noticias 24 horas.

18.45 Grandes documentales. 20.30 Tres 14. 21.00 Página 2. Con Óscar López. 21.30 Redes 2.0. 22.00 Documentos TV. 22.55 Imprescindibles. 24.00El documental de La 2.

21.50 30 minuts. Els guerrers de la mina. 22.30 Sota terra. 23.25 Jokebox. 24.00Pel·lícula. La corba de la felicitat. 2.05 Parlament (R).

20.25 Sputnik. 21.15 Tot un món. 21.20 Karakia. 22.25 Grans documentals 33. 23.55 Millennium. 0.55 Adjudicat! 1.40 Roadsworth: passar la ratlla (R).

22.00 Aída. Pasaladroga y El silencio de los toreros. 0.15 Gran Hermano 12+1: el debate. 2.30 Locos por ganar. 4.00 Nosolomúsica. Con Lola Prieto. 4.30 Infocomerciales. 5.30 Fusión sonora.

Antena3

Cuatro

La Sexta

8tv

Selección Digital +

6.00 Repetición de programas. 7.00 Megatrix. Mamemo, Pelopicopata, Vídeos, vídeos, Los más y Ahora caigo. Con Arturo Valls. 14.00 Los Simpson. Yo (gesto de disgusto) Bot y Margica gira histórica.

6.45 El zapping de surferos. Espacio de entretenimiento. 8.15 Las playas más sexys del mundo. 11.00 Al final de mi correa. Con Brad Pattison. 12.00 El encantador de perros. 14.00 Noticias Cuatro. Espacio informativo.

7.00 Teletienda. Promocional. 7.15 La Sexta en concierto. 8.30 Real NBA. 9.05 Mighty ship. 10.05 Las reparaciones más díficiles del mundo. 11.05 Huge moves. 12.00 Los cazadores del pantano.

6.55 8 de 8. Espacio musical. 7.25 Catalunya blues. Espacio musical. 7.55 El mirall. Magazine. 8.20 Hamburgo 112. Serie. 9.00 Televenda. Promocional.

15.00 Antena 3 Noticias 1. Espacio informativo. Con Lourdes Maldonado. 15.30 Deportes. 15.45 El tiempo. Con Laura Ferrer. 16.00 Multicine. Por determinar. 17.45 Multicine. Por determinar. 19.45 Multicine. Por determinar. 21.00 Antena 3 Noticias 2. Espacio informativo. Con Lourdes Maldonado.

14.50 Deportes Cuatro. 15.45 Home cinema. Por determinar. 17.45 Home cinema. Por determinar. 20.00 Noticias Cuatro. Espacio informativo. Con Miguel Ángel Oliver y Marta Reyero. 20.45 Deportes Cuatro. Espacio informativo 21.30 La selva en casa. Con Frank Cuesta.

13.00 La casa de empeños. La casa de empeños y La casa de empeños. 13.55 La Sexta noticias. Espacio informativo. 14.55 La Sexta deportes. 15.30 Cine. Por determinar. 18.00 Minuto y resultado. 20.00 La Sexta noticias. Espacio informativo. 20.55 La Sexta deportes. 21.30 Salvados. Con Jordi Évole.

11.00 Hamburgo 112. Serie. 11.45 Equip de reporters. 12.40 Pel·lícula. Moll Flanders. 16.15 La pel·lícula. Billy Madison. 17.45 Ley y orden. Serie. 18.40 Los pequeños asesinatos de Agatha Christie. Serie. 20.30 8 al dia. Magazine. Con Vanessa Petit.

21.30 Deportes. 21.45 El tiempo. Con Laura Ferrer. 22.00 Ver cine. 22.15 Cine. Por determinar. 24.00Cine. Por determinar. 2.30 Adivina quién gana esta noche. 4.40 Únicos.

22.30 Callejeros viajeros. 0.30 Cuarto milenio. Con Iker Jiménez y Carmen Porter. 4.15 Cuatro astros. 6.00 Shopping. Promocional. 6.30 Puro Cuatro.

22.25 Bones. The twist in the twister, Lo superficial en lo profundo, El cráneo de la escultura y El timador en el laboratorio de coca. 1.55 ¿Quién vive ahí? 2.25 Astro TV. 6.00 Teletienda.

21.00 Poirot. Serie. 23.00 Tu diràs. Deportes. Dirigido y presentado por Dani Senabre. 1.00 Hamburgo 112. Serie. 1.45 Clips. Espacio de entretenimiento. 2.00 Directos a tu corazón.

16

MANÍA

Busca otra cosa

Para pasar el rato

Te gustará

SUPERBOWL La cadena emite, en directo y en exclusiva, la Superbowl, la final de la NFL, uno de los espectáculos deportivos más importantes del año. Este año, la Superbowl se celebra en el Lucas Oil Stadium de Indianápolis, con capacidad para hasta 70.000 espectadores. La narración corre a cargo de Moisés Molina, Miguel Ángel Calleja y Andrea Zanoni. La competición se emite en Canal+, Canal+ 1, Canal+ Deportes, Canal+ 1 HD y Canal+ Deportes HD.

0.00 h, Canal+ No te la pierdas

Obra maestra


4

Tema del dia

, \

.

'. '

. , '.1"

La seguretat viaria ·~ Les demandes

DISSABTE 25 DE FEBRER DEL 2012

.. ',

el Periódico

~,~

--------------------------------- - -----~------- - - -- --- - ---~ - -- -- - -- - --- - -- - - - - - ----------------------------------------------------------------------- - -- - -

La 'desidia de ·F oment.amb laN-2subleva els alcaldes o Figueres qualifica

o Premia denuncia

la carretera nacional d'«autentic corredor dé la mort»

que la via és molt insegura i lenta i demana més rotondes

' L

. FERRAN COSCULLUELA I GIRONA // FEDE CEDO I MATARÓ

no exagera. Des deI200S·, al tra~at gironi d'aquesta via s'hi han matat akaldedeFigueres,Santi 65 persones. Una estadística que Vila (CIU), va: smtetitzar aquestanypodria empitjorar ,ja que en una frase apocalípti- . durant el primer mes i mig del2012 ca el que pensen l"majo- s'hi han produit sis morts, gairel>é ria deis habitants de les comarques la meitat de les que es van comptade Girana sobre les deficiéncies de la bilitzar durant tot l'any passat. Un N-~. , És un auténtic corredor de la trist balan~ que fa encara més inmort», va sentenciar l'alcalde des- comprensible la demora del Minisprés del fatal accident de diumen- teri de Fonient a l'hora d'emprendre ge passat, en qué '(an perdre la vida eldesdoblamentd'una via que enllacinc persones. El responsable mu- . ~a amb Fran~a. nicipal de la capital empordanesa El tram on es va produir l'accident de diumenge passat, la variant de Figueres, té una longitud d'll quiliímetres i és un deIs més periliosos. Construitél1974, transcorre majoritariament en un talús d'uns cinc metres d 'al~ada, gaiiebé no té vorals i qualsevol escapatoria esta vedada per les tanques de seguretat. Amés a més;~ls enlla~os iincorporacions a les carreteres de l'Escala, Ro~ Els alcaldes de Caldes de ses i Llan~a són bruscos i amb mala Malavella, Sils i Ma~anet de visibilitat . .Ia Selva estan desesperats,

LES OBRES QUE NO S'ACABEN MAl

Fa tres anys que les obres de desdoblament de la N-2 estan aturades als seus municipis a causa de diferents problemes de les empreses constructores. Mentre no es reprenen els treballs (per als quals encara no hi ha data), els vehicles circulen pe' vial de servei provisional constru".l per a la futura autovía, tal com denuncia I'alcalde de Sils, Marti Nogué_ -, - - - - - -,- - - -- - - - - - - - - - - - - - : (Estem moft decebuts i el que no entenem és que el Govern adjudiqui obres en altres: carreteres mentre que aquí esta tot paralitzat. És impossible que a l'Estat hi hagi altres vies més prioritaries que la N-2, tant per la seguretat com pel volum do¡ vehicles que hi circulen», afinna I'alcalde, Una altra de les seves queixes és que al Ministeri de Foment ningú els infonna i s'han d'assabentar de les noticies per la premsa, Un desinterés que contrasta amb les declaracions del diputat del PP, Enric Millo, o del ministre Cristóbal Montoro, que durant la campanya electoral van qualificar les obres de «priomaries>'_

Vila afirma que F.igueres es troba en ·una.situació ' d"absoluta indefensió' davant les «gravíssimes conseqüencies » que provoquen les caréncies d!aquesta carretera. L'alcalde recorda que, des dels anys 90, el Ministeri de Foment té sobre la taula diverses alternatives per miUorar aqu.est tram, pero no s'acaba de decidir per cap, encara que, aixo sí. el ministeri va decidir rebaixar la velocitat a SO quilome tres per hora (hi ha un radar) i eliminar diverses zones d'avan<;amento «Estem cansats de mesures paHiatives i redamem una solució urgent», insisteix Vila. Josep Masoliver (CiU) és l'alcalde de Garrigas, un petit poble de 350 habitants situat vuit quilometres al sud de Figueres. El pas de la N-2 per aquest municipi és un altre deIs punts negres de la nacionaL per.girar a les carreteres que connecten amb aquest poble o amb Creixell (Borrassa), els vehicles s'han d'aturar al mig de la via, sense cap carril d'espera. Una operació en qué els conductors es juguen la vida si es té en compte que cada dia ci]:'culen milers d'en"ormes camions per aquesta carretera. ALTERNATIVESH

Santi -Vila ALCALDE DE FIGUERES .

«Estem cansats de mesures pal,liatives i reclamem a Foment sol~cions urgents» Josep Masoliver ALCAloEDEGARRIGÁS

«Elministeri sap que la nostra cru'llla és ún punt negre, pero fins ara s'ha oposat a construir-hi una rotonda» Martí Nogué AlCALDEDESILS

«No entenem que s'adjudiquin obres en altres carreteres quarí no són tan prioritaries com aquesta» Miquel Buch ALCALDE DE PREMIA DE

«S'han de buscar alternatives de consens i evitar grans obres que trinxin el territori»

«Aquí s'hanproduit molis accidents i alguns amb morts . Foment sap que és un punt negre, pero no s'ha compromes mai a construir . la rotonda que reclamem, malgrat que li hem fet arribar diversos projectes», explica l'alcalde. La inseguretat de la N-2 també és una de les antigues reclamacions de la comarca del Maresme. La carrera política de Miquel Buch (CiU), alcalde de Premia de Mar, va lligada a la carretera .. L'atropellament mortal del seu antecessor, Jaume Batlle, el 2007, el va portar a l'alcaldia. Des Q'aleshores, reclamar més mesures de seguretat a la carretera que travessa.el municipi és una de les seves prioritatS_. Buch recorda que, després de l'accident, ,Foment va prometre rotondes a les cruHles amb SemafOIS», que són els auténtics punts negres de la N-2 al Mares:rp.e, pero només va intervenir en les interseccions d'Alella-el Masnou i Cabrera-Vilassar, on tam-· bé va iJ:lcorporar initgeres dívisories entre carrils . Han passat quatre anys, pero l'alcalde de Premia continua denunciant que la N-2és «extremadament insegura i lenta». La reivindica ció és unanime i apunta a la pacificació de la N-2 amb una reconversió de la via en p~sseig urba. Per la N-2 hi circulen diariament 50.000 vehicles a l'altura del Masnou i 40 .000 per Vilassar de Mar, cosa que provoca una congestió permanent. «Hem de buscar alternatives de conse.n s i evitar grans obres que trinxin el territori», sosté MiquelBuch. = PROMESES INCOMPLERTES //


07/04/13

El Punt Avui - Notícia: Compromís de la Generalitat amb les platges del Maresme

Medi ambient MARESME

Compromís de la Generalitat amb les platges del Maresme Territori i Sostenibilitat està enllestint l'estudi per determinar quines platges del sud de la comarca tornaran a necessitar sorra L'Estat, que hi va abocar 20 milions fins al 2010, encara estudia com resoldre la qüestió 04/04/12 02:00 - MATARÓ - TERESA MÁRQUEZ

Les platges del Baix Maresme afrontaran, un any més, la temporada d'estiu sense una solució definitiva a la desaparició de la sorra per l'acció dels temporals i l'existència dels ports, que eviten que es torni a dipositar al litoral. L'any 2010, el llavors Ministeri de Medi Ambient, amb les competències en el litoral, va anunciar que no tornaria a regenerar més les platges amb sorra del fons marí. L'actuació, que s'havia dut a terme durant sis anys, havia significat una despesa global de més de 20 milions d'euros que no havia resolt un problema de pèrdua de sorra que es tornava accentuar amb els temporals de llevant tant de la primavera com de la tardor. Fonts del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient consultades van confirmar que “actualment s'està inventariant la problemàtica concreta de les platges del Maresme, amb les seves circumstàncies específiques d'erosió, per començar pròximament a projectar actuacions concretes de millora i recuperació”. Per tant, de solucions ràpides, cap ni una. Els ports actuaran Si des del ministeri es veu la problemàtica de les platges del Maresme com una qüestió a resoldre en un futur per determinar, des de la Generalitat es garanteix que hi haurà reposició de sorra a les platges “on sigui necessari”. En aquest sentit, fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat van explicar que els tècnics estan a punt d'enllestir la campanya per determinar en quines zones caldrà traslladar la sorra acumulada als ports. El govern català exigeix des de la temporada passada als ports que presentin dues batimetries anuals, a la primavera i a la tardor. Aquests estudis permeten conèixer quin és l'estat del fons marí i descobrir quina és la quantitat exacta de sorra que els ports interfereixen.

Tw eet Recomendar

0

0

0 1 2

La platja del Masnou és una de les platges del sud del Maresm e que ha perdut m és sorra durant l'hivern Foto: ORIOL DURAN.

Notícies de ... Vilassar de Mar Masnou

Premià de Mar

El

Al territori, els ajuntaments més afectats per la desaparició del litoral –Montgat, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera– confien en la paraula donada per la Generalitat. L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), avança que la prioritat de tots els municipis és garantir la seguretat de la línia fèrria de la costa, on en determinats episodis de temporal la circulació de trens ha quedat afectada. Pel que fa a les platges, els alcaldes tenen pendent reunir-se amb els responsables de la Generalitat per determinar les estratègies que hauran de seguir.

LA XIFRA

20 milions es van abocar en les platges del sud del Maresme fins al 2010 per regenerar-les, però va ser sense èxit.

Un futur gens esperançador si no s'hi actua Un 30% menys de platges al Maresme si no es resol la regressió que experimenta el litoral de la comarca des de fa anys. Aquesta és la conclusió a què van arribar els tècnics de l'entitat ecologista Natura després d'analitzar les conseqüències dels últims temporals del mes de novembre, amb destrosses evidents no tan sols a la costa dels municipis del sud. Segons els responsables de l'entitat, llavors es va constatar que l'acció de l'home amb la construcció de ports esportius havia accelerat el procés de regressió de les platges situades immediatament a l'oest d'aquests equipaments. “Els ports actuen com a barrera natural de la sedimentació de la sorra que porten les rieres”, va explicar l'enginyer de forest Oriol Bassa. Unes rieres que amb una menor erosió del sòl en els últims www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/11-mediambient/525609-compromis-de-la-generalitat-amb-les-platges-del-maresme.html?tmpl=component&print=1&pa…

1/2


07/04/13

El Punt Avui - Notícia: Compromís de la Generalitat amb les platges del Maresme

quaranta anys, a més, baixen cada cop menys sorra cap a les platges. Les aportacions puntuals de sorra, segons Natura, no resolen res, ja que la sorra “marxa amb els primers temporals”. La demanda: una solució “sostenible ambientalment”, com ara la construcció d'espigons submarins. Darrera actualització ( Dimecres, 4 d'abril del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 04-04-2012 Pàgina 28

DESA LA NOTÍCIA A:

Des del registre pots veure i gestionar totes les notícies desades i de les que en fas seguiment.

www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/11-mediambient/525609-compromis-de-la-generalitat-amb-les-platges-del-maresme.html?tmpl=component&print=1&pa…

2/2


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: Com exi pr em ia els seus m ilor s pr oveï dor s

Economia

Comexi premia els seus millors proveïdors Tecno-electric Girona, de Vilablareix, entre les empreses reconegudes 13/04/12 02:00 - GIRONA - J.G

Comexi Group, empresa gironina líder mundial en fabricació de maquinària per al sector de l'envàs flexible, va premiar ahir cinc empreses com a millors proveïdors del 2011 en cinc categories diferents: Caldereria-planxa, co-suppliers i fibra de carboni; subministres industrials: mecànics, elèctric i pneumàtics; mecanitzats; i serveis, subcontractats i conjunts muntants. L'empresa, amb seu a Riudellots de la Selva, vol reconèixer amb aquests premis, la qualitat, innovació, treball en equip i servei dels seus proveïdors. Les empreses seleccionades han excel·lit en la qualitat, la creativitat, l'adaptació al canvi, la orientació a la consecució de resultats i la satisfacció final del client.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0

Notícies de ... Vilablareix

Riudellots de la Selva

L'acte d'entrega d'aquests primers premis de Comexi es va celebrar ahir a l'edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Manel Xifra, president del consell d'administració va fer la presentació de l'acte i ell i l'equip directiu van ser els encarregats d'entregar els premis. El premi als millors proveïdors 2001 van ser per a Pideca SA. Aquesta empresa de Torelló (Osona) es dedica a la planxisteria industrial, va ser creada el 1988 i fa sis anys que treballa per a Comexi. Té una plantilla de 35 treballadors i l'any passat va facturar 4 milions d'euros. Festo Pneumatics SAU, és una empresa especialitzada en material pneumàtic i automatismes creada el 1925 a Alemanya, que des de 1971 té una seu a l'Hospitalet de Llobregat, on treballen 110 persones. L'any passat va facturar 37 milions d'euros. L'empresa mare, amb 14.600 treballadors, va facturar més de 2.000 milions d'euros. Fa vint-i-dos anys que treballa per a Comexi. Mecanitzats Mecane SL, amb seu a Cabrera de Mar (Maresme) es dedica a la mecanització. Creada el 1995, fa disset anys que treballa amb Comexi Group, té vuit treballadors i va facturar 900.000 euros. I la cinquena empresa va ser Tecno-electric Girona SL, de Vilablareix (Gironès), especialitzada en instal·lacions elèctriques i automatització de processos. Es va crear el 1992, té una plantilla de 70 treballadors i factura 7,7 milions euros. Col·labora amb Comexi des dels seus inicis. Darrera actualització ( Divendres, 13 d'abril del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 13-04-2012 Pàgina 36

elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 18- econom ia/ 528507- com exi- pr em ia- els- seus- m ilor s- pr oveidor s. ht m l…

1/ 1


LA VANGUARDIA 15

G I R O N A

DIVENDRES, 20 ABRIL 2012

POLS ECONÒMIC TURISME

TURISME

COMEXI

VILABÓ

L’article ‘Lloret amb Rumbo potenciarà ulls de dona’, premiat Girona al seu portal

L’empresa premia els La càrnia recapta millors proveïdors fons per a Càritas

]L’article Lloret amb ulls de

]Comexi, líder en fabricació de

dona, de la periodista i col·laboradora de La Vanguardia Bàrbara Julbe, ha rebut un dels premis literaris Vila de Lloret, que es lliuraran avui a les 20.30 h al teatre de la vila. El treball, publicat en aquest suplement, explica el paper que va tenir la dona en l’esclat del turisme a Lloret.

]L’agència de viatges en línia

Rumbo, líder de vendes a l’Estat espanyol, i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona han arribat a un acord per incrementar les pernoctacions dels viatgers a la demarcació. L’agència publicitarà la destinació al portal, al INMA SAINZ DE BARANDA / ARXIU Facebook i al Twitter i enviarà Front marítim de Cadaqués ofertes als seus clients.

maquinària per l’envàs flexible, ha premiat els seus millors proveïdors. Es tracta de Pideca, de Torelló; Epsilon Composite, de Gaillan-en-Médoc; Festo Pneumàtics, de l’Hospitalet de Llobregat; Mecanitzats Mecane, de Cabrera de Mar, i Tecno-electric Girona, de Vilablareix.

Nissaga de farmacèutics

Set generacions de la mateixa família han passat per la farmàcia Alsius de Banyoles, amb més de dos segles d’existència SÍLVIA OLLER Banyoles

L

a nissaga de la família Alsius és llarga i prolífica i de la mateixa arrel han sorgit científics, polítics, advocats, prehistoriadors, òptics, periodistes, banquers, llibreters, monges, pastissers... Però si hi ha una professió que sobresurt per damunt de les altres aquesta és la de farmacèutic. Set generacions han seguit un negoci endegat el 1758 per Josep Fina, que va obrir una farmàcia al carrer Girona de Banyoles. Fina no va tenir fills i es va afillar una neboda que es va casar amb Esteve Alsius, fill d’un metge de Cadaqués, que es va convertir en l’iniciador de la nissaga i posseïdor del primer títol de farmacèutic de la família, l’any 1806. Un títol en el qual consten els requisits que havia de complir un bon farmacèutic: “Ante quien prestó juramento de defender el Misterio de la Purísima Concepción de la Virgen María Nuestra Señora, usar bien y fielmente su facultad, dar a los pobres las medicinas que pidan de limosna y

]La cadena de productes carnis

Vilabó ha iniciat una campanya per recaptar fons per a Càritas. L’empresa distribuirà guardioles als establiments de Girona i Salt i els diners recollits serviran per cobrir necessitats bàsiques de formació, habitatge, insersció laboral o salut de les persones ateses per l’entitat.

guardar secreto de las cosas convenientemente...”. “Era una època en que no hi havia medicaments tal com els entenem ara. Tot es feia a mà de morter i de les plantes medicinals se’n feien ungüents”, explica Maria Marta Suñer, mare de l’actual propietari de la farmàcia i setena generació, Esteve Alsius i Suñer. Una manera de curar que va durar fins ben bé després de la Guerra Civil. “Moltes de les medicines parteixen dels principis actius de les plantes. L’àcid acetil salicílic (aspirina) prové del salze”, apunta Alsius, que recorda algunes pràctiques que serien impossibles avui dia com l’ús de cascalls d’opi per a calmar el dolor o el làudanum –tintura alcohòlica d’opi- emprat per combatre el do-

Esteve Alsius es va convertir el 1806 en el primer titulat en Farmàcia de la família

Esteve Alsius i Suñer és qui regenta ara la farmàcia familiar amb la seva dona, Clara Ferrer

AGUSTÍ ENSESA

La Generalitat reconeix negocis centenaris ]La Generalitat ha premiat

aquest any 26 establiments comercials centenaris, dels quals cinc són de la demarcació de Girona. A banda de la farmàcia Alsius, també va ser guardonada la farmàcia

Puigvert, de Vilobí d’Onyar, que va iniciar l’activitat l’any 1911; la carnisseria Can Cadet, de les Planes d’Hostoles, que al llarg d’un segle de vida ha estat botiga, taverna, fonda i supermercat: la car-

nisseria Currius de Vilabertran, portada per una nissaga de carnissers que van començar com a tractants de bestiar i la drogueria Farreny, de la Bisbal d’Empordà.

lor provocat amb la sortida de les dents als nens. El farmacèutic explica que els primers antibiòtics que van arribar a la farmàcia Alsius venien de França, però la pagesia difícilment els podia pagar i en ocasions intercanviaven la medicina per verdures o hortalisses. L’arribada a Espanya de la penicil·lina, l’any 1948 i més tard, la irrupció dels medicaments específics i la creació de la Seguretat Social al 1963 van portar uns anys de creixement a les farmàcies i es van deixar enrere les fórmules, que ara s’usen bàsicament en els camps de la dermatologia i pediatria, sobretot en medicaments que la indústria no fabrica. “La formulació magistral és l’essència de la professió”, conclou Alsius.c


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: Sense pr essa per ò sense pausa

Economia DISTRIBUCIÓ

QUALITAT ‘VERSUS' PREU

Sense pressa però sense pausa Supermercats Aldi, capdavanter en la distribució europea i una de les deu primeres cadenes del món, té 50 botigues a Catalunya i 200 més a l'Estat espanyol Masquefa és el lloc del seu centre logístic més avançat 22/04/12 02:00 - BARCELONA - MARTA SARDÀ

Asseguren que marquen els preus a la baixa en el sector de l'alimentació a l'Estat espanyol sense que això sigui a costa de la qualitat. “En general, els productes alimentaris són un 20% més barats que fa uns anys a l'Aldi”, afirma un dels seus executius. Tanmateix ell defensa que el preu baix no està renyit amb la qualitat, ja que és una prioritat a la seva empresa. “Fem 40.000 tastos anuals entre els 3 centres que tenim a l'Estat espanyol per verificar que el que portem a les botigues és exactament el que esperem”, diu l'executiu, i puntualitza que “el proveïdor sap que si la qualitat baixa, en prescindiran”. L'empresa va néixer als anys 40 a Essen, Alemanya, amb els germans Theo i Karl Albrecht, que van ser els inventors d'una fórmula que triomfa arreu: el discount, d'aquí el nom Aldi (Albert Discount). Actualment s'ha convertit en una de les deu primeres cadenes de distribució del món, present a divuit països. La norma amb què va néixer, la d'oferir la màxima qualitat al millor preu del mercat, acompanyat d'un servei òptim, continua sent vigent. Aquest nivell d'exigència fa que comercialitzi aliments amb el menor grau d'additius possible –“per això, diu l'executiu, les dates de caducitat dels productes són molt curtes”–, que la majoria siguin de proveïdors locals i que la decoració de les botigues sigui com més funcional millor.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0 1

L'interior del superm ercat Aldi de Cabrera de Mar, com la resta, es caracteritza per l'austeritat decorativa i la funcionalitat de l'espai Foto: AVUI.

Aldi va arribar a l'Estat fa deu anys i ja té 250 supermercats, 50 a Catalunya, i 3 centres logístics, el més nou dels quals a Masquefa, amb 69 molls de càrrega. Sense pressa però sense pausa, el gegant alemany pren posicions. Darrera actualització ( Diumenge, 22 d'abril del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 22-04-2012 Pàgina 20

www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 18- econom ia/ 531730- sense- pr essa- per o- sense- pausa. ht m l?t …

1/ 1


El Punt Avui - 05/ Not01/ í cia 13 : El gover n pr om et ‘plat ges a m ida' al Baix M ar esm e

Medi ambient MARESME

El govern promet ‘platges a mida' al Baix Maresme Generalitat, ajuntaments i universitats es donen un any de marge per buscar respostes a la desaparició de la sorra Coincideixen a destacar que no hi podrà haver solucions permanents 03/06/12 02:00 - CABRERA DE MAR - TERESA MÁRQUEZ

Garantir que tot el litoral del Baix Maresme tindrà platja sempre és, a dia d'avui i segons els experts, impossible. Partint d'aquesta premissa, Generalitat, ajuntaments i universitats han encetat un nou camí que els ha de dur a aconseguir solucions pactades i econòmicament sostenibles pel problema endèmic de la desaparició de la sorra. Ahir es van trobar en una primera reunió al Club Nàutic de Cabrera, el municipi més castigat per les llevantades, i malgrat que no hi va haver nous projectes sobre la taula sí que s'hi va posar una data: un any. D'aquí a dotze mesos, el treball conjunt permetrà valorar quines actuacions cal fer en el territori, amb quina magnitud i si són viables o no. Actuacions que tindran el vistiplau dels consistoris, els principals afectats pels efectes de la climatologia adversa i que han de comptar també amb la col·laboració de l'Estat, màxim responsable en matèria de platges. El director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, va explicar que el compromís de la Generalitat de trobar solucions a la regressió de les platges comporta alhora el compromís dels municipis afectats d'acceptar que les millores que es duguin a terme “seran les millors que es puguin aconseguir”. “L'acord polític, social i territorial ha d'establir on ha d'anar a la sorra i on aquesta sorra es podrà mantenir amb estabilitat”, va puntualitzar Font que va afegir que aquest període d'estudi ha de permetre posteriorment un calendari d'actuacions “que no han de ser les mateixes, sinó que s'han d'adequar a la realitat de cada zona”. L'alcalde de Cabrera, Jordi Mir, es va felicitar per la iniciativa, igual que l'alcalde Premià de Mar, Miquel Buch, i el de Mataró, Joan Mora, que va prioritzar la necessitat de garantir la seguretat a la línia fèrria, que en més d'una ocasió els temporals han posat en perill. La diputada del PSC i regidora de l'Ajuntament de Mataró, Consol Prados, va recordar que el problema de les platges al Baix Maresme ve de lluny i que en mandats anteriors també s'ha treballat per resoldre la situació.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0 1

Banyistes ahir a Vilassar. Les platges del Baix Maresm e conserven de m om ent la sorra gràcies a una clim atologia benèvola i l'absència de llevantades. Foto: ORIOL DURAN.

Notícies de ... Premià de Mar Mataró El Masnou Cabrera de Mar Vilassar de Mar Montgat

En qualsevol cas, el temps ha estat benèvol fins ara amb el sud de la comarca i les platges llueixen una bona salut pel que fa a la sorra. Un fet que si la climatologia ho permet pot garantir un estiu sense trasbalsos. Fins al 2010, quan l'Estat va fer la darrera regeneració de les platges amb sorra del fons marí, s'hi havien abocat 23 milions d'euros.

LA XIFRA

5 ajuntaments del Baix Maresme i Mataró participen en el grup de treball per resoldre la regressió a les platges.

LA FRASE

Les actuacions al litoral del Baix Maresme s'hauran d'adequar a la realitat de cada zona Ricard Font DIRECTOR GENERAL DE TRANSPORTS I MOBILITAT

Més de 8 milions de metres cúbics abocats Des del 1964, l'Estat ha abocat més de 8 milions de metres cúbics de sorra elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 546573- el- gover n- pr om et - plat ges- a- m ida- al- baix- m ar esm e. ht m l?t m …

1/ 2


El Punt Avui - 05/ Not01/ í cia 13 : El gover n pr om et ‘plat ges a m ida' al Baix M ar esm e

1

a les platges del sud del Maresme i s'han transvasat més de 600.000 metres cúbics de sorra als ports de la zona.

Un vaixell draga aboca sorra a Prem ià. Foto: QUIM PUIG.

La regressió del litoral s'ha de buscar en més d'un factor Els experts atribueixen la desaparició de la sorra de les platges a més d'un factor, tot i que l'actuació de l'home en el litoral el situa en el primer lloc de la llista. Tot i així, a banda de la construcció de ports que retenen l'arena, cal tenir en compte, entre d'altres, l'increment de les zones urbanitzades, la baixa obtenció d'àrids a les lleres i, fins i tot, el clima mediterrani, de tipus torrencial, que implica una gran variabilitat en les aportacions de sediments.

Premien la qualitat de 26 platges de la demarcació de Barcelona El vicepresident de la Diputació de Barcelona, Alberto Fernández, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, van presidir ahir a Santa Susanna l'entrega del distintiu Sicted (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions) a 26 platges de la demarcació de Barcelona, entre elles quatre del Maresme. El reconeixement premia la qualitat dels serveis que s'ofereixen en el litoral i se li donarà visibilitat amb una bandera. Darrera actualització ( Diumenge, 3 de juny del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 03-06-2012 Pàgina 36

elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 546573- el- gover n- pr om et - plat ges- a- m ida- al- baix- m ar esm e. ht m l?t m …

2/ 2


Los lectores pueden enviar sus cartas a cartas@lavanguardia.es. La Vanguardia las agradece y escoge para publicar aquellas cuyo texto no supera los mil caracteres. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar su DNI o pasaporte, la dirección y el teléfono. No se publicarán escritos firmados

peras? Alemania y Francia gobiernan Europa conforme a sus intereses y algunos países asentimos acomplejados de forma sumisa y bobalicona. En realidad nos detestan tanto como nos necesitan; por eso nos tratan como a tontos útiles. Gracias al consumo que hacemos de sus productos y a los intereses exorbitantes que les pagamos ellos se están enriqueciendo. De modo que, o se cambian las reglas de juego o deberíamos ir pensando en romper la baraja.

LA VANGUARDIA 37

O P I N I Ó N

DOMINGO, 3 JUNIO 2012

con seudónimo o iniciales. La Vanguardia se reserva el derecho de resumir o extractar el contenido de las cartas y de publicar aquellas que crea oportuno. No se mantendrá correspondencia ni se atenderán visitas o llamadas telefónicas sobre originales no publicados.

m Servei domèstic m A partir del dia 1 de juliol del

Kap

2012, els caps de casa que tinguin persones de servei domèstic en jornada parcial tindran l’obligació de donar-les d’alta al règim especial d’empleats de la llar, del règim general de la Seguretat Social. La base de cotització tindrà relació amb la retribució de les hores de treball que realitzi, per poques que siguin. El tipus de cotització serà del 19,40% a càrrec de la persona que els ocupa i el 3,70% a càrrec del que presta el servei. Això provocarà, sens dubte, la pèrdua de llocs de treball o bé de permanència dels mateixos en situació il·legal amb el risc que suposa. D’altra banda, s’hauria d’aclarir si el cost de les retribucions i de les quotes empresarials de la Seguretat Social podran deduir-se en la declaració de la renda. Dubto que aquesta estricta normativa sigui positiva per a la protecció i manteniment de moltíssims llocs de treball actuals i que, per tant, una revisió de la mateixa seria aconsellable.

PEDRO SERRANO MARTÍNEZ Valladolid

m Ciudadanos solidarios m Vivimos en una época en donde el más corrupto, sinvergüenza e intolerante, con tal de tener una suculenta cuenta corriente, es el más respetado socialmente. Ya no se tienen en cuenta principios como la humildad, el trabajo, la honradez… lo importante es tirar adelante sin mirar los muertos que dejamos en el camino. La triste realidad actual son los casi seis millones de parados; los más de un millón de familias que malviven con menos de 400 euros al mes; los miles de niños que sufren las consecuencias de la pobreza; los casi un millón de familias desahuciadas por no poder hacer frente a las letras de la hipoteca; los millones de euros regalados a grandes empresas y entidades financieras para garantizar las millonarias indemnizaciones y jubilaciones de los miembros de los consejos de administración. Muchos ya pensamos que no podríamos mirar a nuestros hijos a los ojos y decirles que ellos viven así porque nosotros no nos animamos a luchar. Basta ya de tanta corrupción y sinvergonzonería y unámonos para defender nuestros derechos básicos como lo hizo, no hace mucho tiempo, el pueblo islandés, que fueron capaces de llevar a juicio a los responsables de la crisis financiera (políticos y banqueros).

EL LECTOR EXPONE

Sálvese quien pueda m

Me llamo Esperanza y tengo 41 años. Trabajo desde los 17. Tengo una licenciatura y una diplomatura, ambos títulos conseguidos en horarios de tarde-noche combinando los estudios con trabajos de todo tipo. Actualmente soy autónoma, me dedico a la gestión cultural. Como podéis imaginar, no es el mejor momento para dedicarse a la cultura en un país amenazado por los recortes y en el que la enseñanza y la cultura parecen ser lo menos importante de la pirámide. Dejé de trabajar por cuenta ajena para poder conciliar mi vida laboral con el cuidado de mis dos hijos, de siete y cuatro años. Al primero lo abandoné en una guardería con cuatro meses; con el segundo sólo tuve una semana de baja. Mi pareja –el padre de mis hijos– se levanta cada día a las cinco de la mañana para ir a trabajar en una empresa donde hace años que no cobra pagas extras, le pagan el salario a plazos y acaban de aprobar un ERE.

Y como nosotros, miles, millones de personas que seguro que están en una situación similar. ¿Nosotros tenemos que salvar a Bankia? Los trabajadores pagaríamos un precio muy alto si no cumpliéramos eficientemente con nuestras obligaciones laborales. ¿Por qué a los directivos bancarios y políticos no se les piden responsabilidades como a la gente de a pie? ¿Por qué tenemos que salvar siempre los de abajo a las clases acomodadas? Para vivir así sería mejor crear un sistema de castas, como en India. Sería mucho más honesto y no viviríamos engañados en esta sociedad disfrazada de igualdad, democracia y buenas maneras. Estamos hartos de salvar bancos, políticos corruptos y empresarios especuladores. O el país busca otras soluciones o realmente esto se hunde. Y que conste que los de abajo no pensamos seguir remando. ESPERANZA CODINA Barcelona

JOSÉ MANUEL PENA Riveira (A Coruña)

m Exigir responsabilitats m Cada any, quan arriba el mes

de juny i els ciutadans responsables presentem la nostra declaració de la renda a Hisenda, sento una gran impotència i indignació per la forassenyada distribució dels cabals públics per part dels responsables polítics. Es parla molt dels aeroports sense avions,

JAVIER GODÓ, CONDE DE GODÓ

dels AVE sense passatgers, dels peatges abusius de les autopistes, dels bancs on s’aboquen els nostres diners, dels contractes milionaris que es regalen als gestors nefastos, edificis gegantins buits, etcètera. Els ciutadans contemplem, indefensos, com els diners dels nostres impostos es dilapiden d’una forma irresponsable. No pot ser que unes persones

Presidente

Carlos Godó Valls ................................................... Consejero Delegado Josep Caminal ........................................................... Director General de Presidencia Jaume Gurt ................................................................. Director General Corporativo - Negocio Prensa Manuel Ferrer............................................................ Director General de Publicidad Xavier de Pol .............................................................. Director General de Negocio Audiovisual David Cerqueda ....................................................... Director General de Negocio Digital Màrius Carol .............................................................. Director de Comunicación

que han malbarat milions i milions de diner públic se’n puguin tornar a caseta, tranquil·lament, o se’ls col·loqui en llocs privilegiats, sense exigir-los cap responsabilitat, encara que només sigui per la seva incompetència. L’alternança en el poder dels partits polítics és necessària per a la salut democràtica, però no és suficient. Existeix una inèrcia

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SL Av. Diagonal, 477 (08036) Barcelona Tel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00 Fax: 902 185 587 Internet www.lavanguardia.com Depósito legal B-6.389-1958 ISSN 1133-4940 Imprime CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SL

Polígono Zona Franca, calle 5, sector C (08040) Barcelona IMCODÁVILA SA. Calle Torneros, 16, Polígono Los Ángeles (28906) Getafe, Madrid Distribuye MARINA BCN DISTRIBUCIONS SL

JAVIER GODÓ, CONDE DE GODÓ

Presidente-Editor

Pere G. Guardiola .................................................... Director General Xavier Martín ............................................................ Controller Òscar Ferrer ............................................................... Director de Marketing

Calle E, 1 (esq. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00

crònica que permet que els partits polítics, patronals i agents socials es tapin les vergonyes els uns als altres perquè tot quedi igual. Passen els dies, els anys i les legislatures, amb baralles i trifulgues, però les irregularitats persisteixen, impertèrrites, amb total impunitat. CECÍLIA LLESUY La Pobla de Segur

ANUNCIOS Y ESQUELAS

PUBLIPRESS MEDIA SL Por teléfono 902 178 585 Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036) Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88 Madrid María de Molina, 54, 4.º (28006) Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09 ATENCIÓN AL SUSCRIPTOR

Tel.: 902 481 482. Fax: 93 481 24 99 suscripciones@lavanguardia.es ATENCIÓN AL LECTOR

Tel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587

Cartas de los lectores

FERRAN LLOPIS I SARRIÓ Suscriptor Barcelona

m Política urbanística m Ara toca repensar tots els sec-

tors regulats normativament i adoptar nous plantejaments que ajudin a superar la crisi econòmica. Així, l’actual política urbanística hauria de superar ja l’hegemonia del criteri conservacionista del territori, que s’ha imposat en les polítiques urbanístiques dels ajuntaments i de la Generalitat, supeditant fins ara el principi urbanístic del foment de l’economia, l’ocupació i la cohesió social a la prevalença del principi de la preservació mediambiental i paisatgística del territori. El que ara cal és primar d’una manera inequívoca una política urbanística de promoció de nous negocis i de foment de l’economia, que ajudi a crear nous llocs de treball. I, per replantejar l’urbanisme, sense deixar de creure en el medi ambient, no és indispensable reformar l’actual marc normatiu, sinó que, com a primer pas, s’han de canviar els actuals criteris polítics que han d’aplicar els tècnics municipals i autonòmics, per redactar plans urbanístics i per interpretar-los convenientment a l’hora d’informar les llicències urbanístiques i els nous plans que s’han de tramitar. ROGER PEÑALVER BADIA Cabrera de Mar

TARIFAS SUSCRIPCIONES

Catalunya y Baleares Trimestre ............................................... 117 euros Semestre ................................................ 226 euros Anual........................................................ 427 euros España y Andorra Correo (trimestre)........................... 175 euros Europa - Zona 1 Correo (trimestre)......................... 444 euros Resto de países - Zona 2 Correo (trimestre)........................... 571 euros

cartas@lavanguardia.es

EL PRECIO DE LOS EJEMPLARES ATRASADOS ES EL DOBLE DEL PRECIO DE PORTADA

defensor@lavanguardia.es

Difusión controlada por OJD

Defensor del lector

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2012. TODOS LOS DERECHOS RESERVADOS

Esta publicación no puede ser reproducida, ni en todo ni en parte, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, sea mecánico, fotoquímico, electrónico, magnético, electroóptico, por fotocopia, o cualquier otro, sin el permiso previo por escrito de la empresa editora. A efectos de lo previsto en el artículo 32.1 del Texto Refundido de la LPI, La Vanguardia Ediciones, SL se opone expresamente a la utilización de cualesquiera contenidos de este diario con la finalidad de realizar reseñas o revistas de prensa con fines comerciales (press-clipping) sin contar con la previa autorización de La Vanguardia Ediciones, SL


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: Un Sol pigat m assa ef í m er

Societat CIÈNCIA

Un Sol pigat massa efímer A Catalunya, els núvols baixos limiten a breus instants l'observació del trànsit de Venus per davant del Sol, que no es repetirà fins al 2117 Milers de científics i astrònoms aficionats contemplen el fenomen arreu del món 07/06/12 02:00 - BARCELONA - XAVI AGUILAR

Venus era ahir l'estrella convidada d'un espectacle únic i gratuït que va tenir milers d'espectadors de tot el món pendents dels seus moviments. Com estava previst, el planeta no va fallar a la seva cita i es va alinear puntualment amb el Sol i la Terra poc després de la mitjanit catalana. Com si d'una piga enjogassada es tractés, va creuar el disc solar amb parsimònia, en un trànsit que va durar gairebé set hores. Mentre que en alguns llocs del planeta l'estrany fenomen astronòmic tenia lloc de nit, en altres en podien gaudir en ple dia, i a Catalunya les possibilitats d'observar-lo eren força limitades: quan el Sol sortís Venus ja estaria enfilant el camí de sortida del disc solar i només hi hauria una mitja hora per veure com en sortia per sempre més. Com a mínim per als presents, ja que aquesta conjunció astral no es tornarà a donar fins l'any 2117. D'aquí que molts catalans –ni que fos per un dia– van fer seva la doctrina guardiolana i es van aixecar ben d'hora per dirigir-se a un lloc propici per a l'observació. Tenint en compte que calia disposar un horitzó diàfan cap a l'est, en molts casos els llocs triats van ser les platges més properes. A trenc d'alba, però, va arribar la decepció: la presència de núvols baixos feia perillar, i molt, l'espectacle. Tot i això, els telescopis es van parar i van apuntar en la direcció prevista. Però res. La parella de ball volia dansar en la intimitat i es va amagar rere els núvols, com a mínim per als que els volien veure des de molts punts de la costa barcelonina i gironina. Els aficionats sabien que l'ocasió era única i el temps, molt limitat. Per això, matinadors com el Marc i el David maleïen la seva mala sort des de la platja de Cabrera de Mar, però no desistien. Llavors, com per art de màgia, una petita escletxa es va obrir entre els núvols i Venus va tenir el seu minut de glòria.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0 1 2 3

Els astrònom s no van deixar escapar l'ocasió per im m ortalitzar el pas del planeta per davant l'estel Foto: NASA / AFP.

“Quina passada!”, feia bocabadada l'Andrea, un altra maresmenca que, excepcionalment, havia avançat l'hora de la passejada del gos. Els observadors ja tenien la seva recompensa i, segurament, de tan efímera, va ser molt més intensa i euforitzant. Potser per això tots ells es van acomiadar amb un “ens veiem aquí mateix el 2117”. Hores abans, a diferents punts del planeta, milers d'experts aprofitaven aquesta oportunitat única per ampliar els coneixements sobre el fenomen, que només ha tingut lloc en set ocasions des que es va inventar el telescopi. Si ens els segles anteriors el trànsit havia permès establir la distància al Sol i, a partir d'aquí, dimensionar el cosmos, ara l'objectiu és que ajudi a descobrir planetes habitables. Com? Obtenint informació de la seva atmosfera a partir de com s'hi filtra la llum solar i de les dades que aporti la Venus Express, l'única nau que orbita el segon planeta del sistema solar. Amb aquests registres es podran fer comparacions amb els trànsits de planetes que s'observin en altres estrelles, que és el sistema que s'utilitza actualment per descobrir els exoplanetes. Fins i tot el telescopi espacial Hubble va seguir l'esdeveniment, però en aquest cas observant la Lluna per estudiar l'ombra que hi deixa Venus, ja que l'observació directa malmetria la seva electrònica. En tot cas, ara els científics tenen temps per planificar quina tecnologia serà la més adient per a la pròxima observació. Concretament, 105 anys de marge.

16.000

persones es van connectar a la w eb de la Universitat de Barcelona i del Parc Astronòmic del Montsec per seguir la transmissió conjunta que van fer des de les illes Svalbard, a Noruega. Els núvols també els van fer la guitza, però van poder oferir els moments més interessants.

Darrera actualització ( Dijous, 7 de juny del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 07-06-2012 Pàgina 25

www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 5- societ at / 547824- un- sol- pigat - m assa- ef im er . ht m l?t m pl=com po…

1/ 2


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: Posar la cat if a ver m ella cap a Cat alonia

Economia

Posar la catifa vermella cap a Catalonia Una empresa anglesa compra Gralisa, que havia tancat, amb el suport d'Invest in Catalonia, que atrau capital estranger 09/06/12 02:00 - CABRERA DE MAR - XAVIER ALEGRET

Diuen que l'empresa que tanca no torna a obrir, i que és teixit productiu que es perd, per això és molt important avançar-se a aquestes situacions. Però no sempre és així. L'empresa química Gralisa, de Cabrera de Mar, ha estat una excepció i ha tornat a obrir després que l'ha comprat una altra companyia del seu mateix sector, l'anglesa Jarmac. Gralisa, fabricant d'olis tècnics per a la indústria química, va tancar al 2009. “A final del 2008 hi va haver una caiguda molt intensa”, explica Jordi Artigas, gerent de l'empresa, i al 2009 va tancar a causa d'aquest daltabaix del negoci. Es tractava d'una de les empreses del sector més antigues d'Europa, nascuda al 1983, i Jarmac, competidora de Gralisa, va aprofitar l'oportunitat i va comprar-la fa uns mesos per expandir-se al sud d'Europa. “Gràcies a Jarmac hem tingut continuïtat”, relata Artigas. Tant la fàbrica com els treballadors són els mateixos, tot i que no tots. Gralisa havia arribat a tenir una vintena de treballadors, i ara en té sis, quantitat que es preveu que augmenti a mesura que l'activitat i el negoci de Jarmac a l'àrea mediterrània creixin. “Aquí es concentra molta activitat química, estem molt ben posicionats per anat cap al sud d'Europa”, hi afegeix Artigas, per explicar el que ha atret Jarmac de l'empresa de Cabrera de Mar. No obstant això, l'empresa anglesa no va fer renéixer Gralisa sola. “Invest in Catalonia va tutelar-ne el procés. Era una empresa que no coneixia el país i li va donar un punt de vista institucional”, explica Jordi Artigas. Invest in Catalonia és l'àrea de promoció i atracció d'inversions d'ACC1Ó, i una de les activitats a què es dedica és a buscar inversors per a empreses catalanes que passen per situacions difícils. En aquest cas, Gralisa ja havia tancat, de manera que el procés va ser l'invers: va detectar que Jarmac cercava un soci al sud d'Europa i va buscar si a Catalunya hi podia trobar aquest soci, i el va trobar. També el va ajudar a fer una dew diligence dels actius de Gralisa abans de la compra.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0 1

El conseller F. Xavier Mena i Joan Josep Berbel (quart per la dreta) reunits am b representants de Ricoh. Foto: ARXIU.

Jarm ac ha aprofitat l'estructura i el personal de Gralisa, desapareguda al 2009

Notícies de ... “Coneixem els inversors internacionals que s'estan movent, i es tracta de portar-los cap Cabrera de Mar aquí. L'objectiu és mantenir llocs de treball i teixit productiu”, explica Joan Josep Berbel, director d'Invest in Catalonia, que admet que un cas com el de Gralisa, que ja havia tancat, és un rara avis, i que “l'important és anticipar-se” al tancament de l'empresa. Així ho estan fent amb una vintena de casos. Per exemple, actualment assessoren una companyia índia que estudia comprar una empresa catalana de components, i fa poc va tutelar la compra del 51% d'Industrias Lasem per la japonesa Nisshin Oillio. “Lassem no estava a punt de tancar però Nisshim l'està fent créixer”, hi afegeix Berbel. “A m ida de l'inversor” Portar inversors per reflotar empreses catalanes no és l'única tasca d'Invest in Catalonia, ni tampoc la més important. Sí que la volen augmentar, per la importància de no deixar morir teixit productiu, però és difícil. La activitat principal d'aquesta àrea d'acció del departament d'Empresa i Ocupació és atraure inversions i “l'atenció continuada a les multinacionals amb operacions a Catalunya, que són més de 5.000”, explica Berbel, amb tots els serveis possibles llevat de subvencions, que en època de retallades van a la baixa. En diu “serveis especialitzats de consultoria de localització”. Busquen des de proveïdors a emplaçaments, i en negocien les condicions, així com dels subministraments. A més, també busquen inversió, si fa falta, i no només de la Generalitat, sinó per la via que sigui. “No donem subvenció, donem servei. Fem un paquet a mida de l'inversor”. Es tracta, en definitiva, de garantir que les multinacionals amb seu a Catalunya no marxin i que, a més, quan han de triar on fan una inversió o fabriquen un producte nou, triïn la planta catalana i no les altres. Invest in Catalonia treballa actualment amb 236 projectes d'inversió i bona part són d'aquest tipus. I amb força bons resultats: “Tenim una ràtio d'èxit del 20%. Això demostra que Catalunya té potencial competitiu.” Berbel explica que la intenció és ampliar el nombre de projectes, per a la qual cosa disposen de vint oficines d'ACC1Ó repartides per tot el món. El pressupost d'Invest in Catalonia és de 800.000 euros però “el retorn és molt més gran”, segons el seu director, que assegura que l'any passat es van crear 2.200 llocs de treball i se'n van salvar 1.800 més gràcies a les inversions captades. Darrerament, empreses com Ricoh, Fujitsu, Tech Data, Mecaplast i Continental han anunciat noves inversions a Catalunya, en què ha mediat Invest in Catalonia. Ricoh ha creat 250 llocs de treball, Tech Data 400 i Continental fabricarà a la planta de Rubí el catalitzador de la bateria per cotxe elèctric. Darrera actualització ( Divendres, 15 de juny del 2012 10:25 )

Publicat a L'Econòmic Catalunya 09-06-2012 Pàgina 22

elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 18- econom ia/ 547988- posar - la- cat if a- ver m ella- cap- a- cat alonia. ht m l?t …

1/ 2


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: Com es m enja una f oca

Opinió VUITS I NOUS

Com es menja una foca 26/06/12 02:00 - MANUEL CUYÀS

Em trobo un amic arquitecte, li pregunto com va tot, i quan esperava una resposta negativa i taciturna com la que em va donar fa un parell d'anys, em diu “molt bé”. Com se sap, la crisi s'ha acarnissat en el sector de la construcció, molt culpable de la situació en què ens trobem. Els seus professionals han vist aturada l'activitat, entre ells els arquitectes. L'última vegada que havia trobat l'amic era un professional que no rebia encàrrecs, que no exercia l'ofici, que no feia caixa. Què ha passat de llavors ençà? M'explica que com que la gent segueix necessitant cases on viure que no siguin les cases ara ja del tot inservibles que es van aixecar en l'època de l'eufòria, ell ha creat una empresa que prescindeix d'intermediaris i converteix els clients en promotors. Busca els terrenys, que han baixat molt de preu, dibuixa les cases i un equip tècnic fa que s'aguantin. Ell i l'equip: cobren menys que abans? I tant, però qui no cobra menys que abans? Em diu: “Vols que t'expliqui un conte?” El conte que m'explica és una paràbola. “Els arquitectes comencem a sortir del túnel al qual vam entrar al 2007. Només que un cop a l'aire lliure ens hem trobat a Groenlàndia. Les tomaqueres que havíem carregat al cotxe no ens serveixen de res. Tampoc serveix que ens vingui de gust un pollastre perquè a Groenlàndia no hi ha pollastres. Com que bé hem de menjar, hem fet un forat al gel i hi hem trobat aigua. Hem posat un esquer a l'extrem d'un fil i notem que piquen. Què serà? Un lluç? Un llobarro? Estirem, i és una foca. Com es cuina una foca? Com es menja? Ara estem aprenent a cuinar i menjar foques. M'has entès?” Em sembla que t'he entès perfectament i trobo admirable un arquitecte amb aquesta capacitat de fabulació per descriure els nous temps. Quants anys tens? “Quaranta-set. Els dos últims, viscuts del sou de la dona mentre rumiava i invertia en la nova empresa.” Ara l'amic arquitecte fa unes cases a Cabrera de Mar i unes altres a la part alta de Tarragona. “L'altre dia se'm va oferir un lampista que em va venir a veure amb un Mercedes. També un pintor que em demanava sis mil euros per pintar un pis. Els vaig aviar: torneu quan hàgiu arribat a Groenlàndia.” Darrera actualització ( Dimarts, 26 de juny del 2012 15:38 )

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0 1

anthony garner

Altres articles de l'autor 05/01/2013 Rifes d'estat 04/01/2013 Neu i Claret

Més articles ...

Notícies de ... Cabrera de Mar

Tarragona

Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 26-06-2012 Pàgina 18 El Punt Avui. Edició Nacional 26-06-2012 Pàgina 2

www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 8- ar t icles/ 553978- com - es- m enja- una- f oca. ht m l?t m pl=com pone…

1/ 1


Not í cia: Car r ef our 05/ Cabr 01/er13 a pr om ociona els pr oduct es cat alans

Societat MARESME

Carrefour Cabrera promociona els productes catalans 27/06/12 17:16 - CABRERA DE MAR - REDACCIÓ

El centre comercial Carrefour de Cabrera de Mar va presentar dimarts la campanya de promoció dels productes catalans que fa extensiva als 25 establiments que té repartits per la geografia del país. A la campanya hi prenen part més de 73 empreses que mostraran 170 productes com ara els vins de la DO Penedès, Priorat i Terra Alta, cava i cervesa catalana, dolços, escalivada, anxoves i embotits, entre d'altres. Fonts de Carrefour defensen la iniciativa com la voluntat de l'empresa de donar suport al producte català. En aquest sentit, l'any passat va fer compres a més de 1617 entitats catalanes per més de 2.000 milions.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0 1

Darrera actualització ( Dimecres, 27 de juny del 2012 17:16 ) Im atge de l'acte de presentació de la cam panya per prom ocionar els productes catalans a Carrefour. Foto: CARREFOUR.

Notícies de ... Cabrera de Mar

elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 554743- car r ef our - cabr er a- pr om ociona- els- pr oduct es- cat alans. ht …

1/ 1


s'han m algast at 78 m 05/ilons 01/ a 13les plat ges

Medi ambient MEDI AMBIENT

Greenpeace diu que s'han malgastat 78 milions a les platges Considera inútil haver-ne destinat 33 a evitar la pèrdua de sorra a Barcelona 13/07/12 02:00 - BARCELONA - REDACCIÓ

L'organització ecologista Greenpeace considera malbaratats els 78 milions que s'han destinat, com a mínim l'últim quinquenni, a la regeneració de platges i a la reconstrucció de passeigs marítims a Catalunya. En la presentació de l'informe Destrucció a tota costa 2012, la delegada a Catalunya, Ana Rosa Martínez, critica la inversió de 33 milions en la barrera de davant de la costa de Barcelona perquè la sorra no se'n vagi cada hivern, un esforç que ha qualificat d'“inútil” i “excessiu”. Martínez ha assegurat que entre el 2005 i el 2010 la regeneració de les platges del Maresme ha costat 23 milions i ha recordat el cas de la platja de Cabrera de Mar, en què s'ha anat abocant sorra durant aquests anys per regenerar-la i que ha passat de tenir 2,9 quilòmetres a 500 metres. Greenpeace proposa que es cobri una ecotaxa a hotels de quatre i cinc estrelles, vaixells de creuer i submarinistes que facin mal ús de les costes.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0

Notícies de ... Barcelona

Cabrera de Mar

Darrera actualització ( Divendres, 13 de juliol del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 13-07-2012 Pàgina 50 El Punt Avui. Edició Nacional 13-07-2012 Pàgina 26

elpunt avui. cat / not icia/ …/ 559524- gr eenpeace- diu- que- shan- m algast at - 78- m ilons- a- les- plat ges. ht m l…

1/ 1


pr epar a la t er cer a m05/ ar xa 01/ per 13 la independència

Política MARESME

El Maresme prepara la tercera marxa per la independència Canet, Sant Pol i Calella conviden als ciutadans a caminar cap a l'Estat propi dissabte Els tres alcaldes, de CiU, prendran part de la iniciativa que acabarà amb una sardinada i nit marinera 25/07/12 19:33 - CANET DE MAR - TERESA MÁRQUEZ

La marxa cap a la independència, el moviment que va començar el 30 de juny a Lleida promogut per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i que s'ha escampat arreu del territori, repeteix al Maresme. Després de les bones experiències dels passats dies 15 –Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera– i 21 –Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i Premià de Mar– aquest dissabte correspon el torn als municipis de Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Calella. Segons informen els organitzadors la trobada, amb un autèntic caire festiu, es farà al passeig de mar de Canet, davant de l'estàtua del Neptú i iniciarà el seu recorregut cap a Calella, on finalitzarà a la piscina municipal.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0 1

A cadascun dels municipis hi prendrà part l'alcalde corresponent que rebrà de mans dels assistents el manifest a favor d'un procés per assolir la independència de Catalunya. Com a tret distintiu de la tercera marxa hi haurà un participant, en James Manresa, que farà el recorregut nedant i dibuixarà una estelada a l'aigua que es podrà veure per Google Earth. Els responsables auguren una bona participació sobretot arrel dels darrers esdeveniments polítics i econòmics que s'han viscut a Catalunya “i que han revifat encara més la necessitat urgent de disposar d'un estat català propi”. La jornada acabarà amb una sardinada i nit marinera al passeig Manuel Puigvert de Calella. Les diferents marxes per la independència que es fan a Catalunya culminaran amb la gran concentració prevista pel proper 11 de setembre a Barcelona. Darrera actualització ( Dimecres, 25 de juliol del 2012 19:33 )

Calella va penjar l'abril passat una estelada sota el far. Foto: T.M.

Notícies de ... Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Sant Pol de Mar Premià de Dalt Malgrat de Mar Canet de Mar Palafolls Barcelona Calella Cabrils Lleida

elpunt avui. cat / not icia/ …/ 562785- el- m ar esm e- pr epar a- la- t er cer a- m ar xa- per - la- independencia. ht m l?t …

1/ 1


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: La par ella invencible

Cultura

La parella invencible Andrea Motis i Joan Chamorro, que avui actuen al Festival de la Porta Ferrada, reviuen un altre estiu d'activitat intensa abans de marxar al setembre al Brasil 28/07/12 02:00 - BARCELONA - GUILLEM VIDAL

No hauran estat una flor d'estiu. El seu calendari d'actuacions mostra que, almenys, haurà 0 Tw eet 0 estat una flor de dos estius, tot i que el de Joan Chamorro i Andrea Motis –que no arribarà Recomana-ho 0 a la majoria d'edat fins l'any vinent–, més enllà de ser el tàndem de moda del jazz a Catalunya, s'entreveu com a una coalició amb grans perspectives de futur. “En el grup hi ha bona energia, tenim molts projectes i, tot això, ens fa tirar endavant”, manifesta Un docum ental deixarà Chamorro, al mateix temps que admet que han hagut de dosificar el seu èxit. “Ens han constància de la feina de Sant ofert contractes en grans discogràfiques i ens han vingut a buscar per tocar en grans Andreu Jazz Band, a la tardor festivals que no són de jazz... però no és el moment”, sosté Chamorro. “L'Andrea ha de tenir temps per poder anar al cine amb les seves amigues, o senzillament temps per no fer res; triem només els projectes que sabem que faran créixer el grup”, hi afegeix. “No Notícies de ... podem fer tot el que volem, ja que tenim molt clar que hem de tenir temps per a nosaltres”, hi insisteix Motis, amb cada cop més pes, segons el mateix Chamorro, en les decisions del Sant Feliu de Guíxols Cabrera de Mar grup. “Abans ho decidia tot jo, però ara ja ni ho vull ni puc, ja que ella té caràcter i sap el Cambrils Viladrau Gualta Bolvir què vol”, afirma el saxofonista. “Anem creixent”, diu la cantant i trompetista. “Jo al principi Roses Bescanó era molt tímida, però quan veus que la cosa funciona comences a perdre pors”, conclou. “El projecte es va consolidant, i no pas en termes d'èxit, sinó musicals; les idees que aporta l'Andrea sobre les improvisacions són cada cop més interessants; canta amb més solidesa, d'una manera més jazzy, i cada dia juga millor amb les melodies”, explica Chamorro. “Estic segur, a més, que serà una gran instrumentista”, vaticina. El grup de Chamorro i Motis compartirà programa amb la Locomotora Negra avui al Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols. Demà se'ls espera a Gualta i, durant la primera quinzena d'agost, a Cabrera de Mar, Roses, Xàbia, Bolvir, Cambrils, Viladrau i Prades. Fa uns dies, en la seva primera excursió fora de l'Estat espanyol, van visitar Suïssa i, per setembre, tenen subratllada a l'agenda una sèrie d'actuacions al Brasil. De tornada, Motis cursarà segon de batxillerat: “Durant l'any només toquem els caps de setmana; no vull que es barregin les dues coses, i, si tot va bé, l'any vinent estudiaré al Taller de Músics.” A la tardor, finalment, s'estrenarà un documental que deixarà constància de la feina al llarg de tot un any de Chamorro al capdavant de la Sant Andreu Jazz Band, amb Motis i la resta de grans promeses del jazz a Catalunya. Darrera actualització ( Dissabte, 28 de juliol del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 28-07-2012 Pàgina 48 El Punt Avui. Edició Nacional 28-07-2012 Pàgina 32

www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 19- cult ur a/ 563469- la- par ella- invencible. ht m l?t m pl=com ponent &…

1/ 1


LA VANGUARDIA 47

ECONOMÍA

LUNES, 20 AGOSTO 2012

EN LÍNEA COMERCIO TEXTIL

Acotex dice que la mayoría de tiendas absorberá el alza del IVA ]Ni la inminente subida del IVA

han animado las ventas de productos textiles. Así lo afirma el presidente de la Asociación Empresarial del Comercio Textil y Complementos (Acotex), Borja Oria, que dijo que “la gente prefiere comprar otros productos que serán más caros y, sobre to-

do, porque la mayoría de las tiendas de ropa va a intentar absorber el aumento para que no se refleje en los precios”. Oria criticó la subida del IVA del 18% al 21% y opinó que no conseguirá los fines recaudatorios que persigue “porque va a reducir el consumo”. Acotex calcula que las

XAVIER GÓMEZ / ARCHIVO

Rebajas en el centro comercial La Maquinista

ventas en periodos de rebajas rondarán los 3.500 millones de euros en el 2012, según las cifras que maneja, a pesar de que aún no dispone de datos cerrados sobre las rebajas de verano. El presidente de Acotex elogió los ejemplos de Inditex y Mango y explicó que la crisis ha provocado que las ventas de ropa se concentren en las rebajas tanto de invierno como de verano. Oria destacó que en el 2006, antes del inicio de la crisis, la facturación de las rebajas suponía el 25% del total, “y ahora es probable que alcance el 40%”. / Europa Press

EMPRENDEDORES

Aldi implanta en Catalunya el modelo dual alemán de formación Los empleados compaginarán trabajo y estudios reglados durante dos años

GIRONA Europa Press

AINTZANE GASTESI Barcelona

La cadena de supermercados Aldi implantará a partir de octubre el nuevo sistema de formación dual para sus nuevos empleados, un formato que importa el modelo alemán y que implica compaginar una jornada laboral reducida con horas de estudios reglados. Según han informado fuentes de la cadena, este tipo de formación se materializa en un contrato indefinido a jornada completa para empleados mayores de 18 años que tengan el bachillerato. El trabajador tendrá un horario laboral de 24 horas, sobre el que calculará su salario, y las 16 horas restantes se dedicarán a la enseñanza, según explican fuentes de la empresa. La formación, de 3.600 horas, está homologada por la Generalitat y forma parte del programa de Formación Profesional Dual que se estrena el próximo curso y en el que participan numerosas empresas catalanas. Aldi será una de las primeras en poner en marcha el programa, que en su caso, incluye la asignatura de alemán y también está homologado por el sistema educativo germano. “Creemos que el sistema alemán puede dar buenos resultados e impulsar el empleo entre los jóvenes, que

además dispondrán de una formación”, apuntan desde Aldi. Los empleados de este programa se incorporan a puestos como cajeros o mozos de almacén, pero desde la empresa indican que el objetivo es formar profesionales para sus establecimientos que pueden alcanzar salarios de hasta 40.000 euros anuales como jefe de tienda. En su caso, la formación será impartida por Aset, una institución hispano-alemana de ense-

PLAZA FRANCESC MACIÀ *Alquiler de oficinas de Alto Standing *Torre Barcelona *Todos los servicios *Desde 200 hasta 600 m2

902 330 331 WWW.INTERMONOXFAM.ORG

PEDRO CATENA / ARCHIVO

Supermercado de Aldi en la localidad de Cabrera de Mar

ALQUILER DE OFICINAS

TU ACCIÓN ES VITAL.

Haribo sopesa duplicar la capacidad de su planta de Girona a medio plazo

Interesados llamar al Telf.

93 344 42 71 Horario: de 9h a 14h de 16h a 19h

El contrato combina 24 horas semanales de jornada laboral y las 16 restantes de estudios en el aula ñanza técnica, que elabora el plan de estudios de acuerdo con las directrices del Departament d’Ensenyament de la Ge-

neralitat, que ha optado por incorporar el modelo dual “por los buenos resultados obtenidos en Alemania”. Aldi cuenta con 250 establecimientos en España y en breve abrirá el número 50 en Catalunya. Cada establecimiento, dependiendo del tamaño, precisa de entre 15 y 20 empleados. El primer curso, la compañía calcula que empezarán el programa de dos años entre 30 y 40 personas.c

!#$'(' ()$&$!"%' Ajuntament de Barcelona GERÈNCIA D’HÀBITAT URBÀ ANUNCI D’APROVACIÓ DEFINITIVA Exp. núm. 12PL15979. El Plenari del Consell Municipal, en sessió celebrada el 25 de juliol de 2012, adoptà el següent acord: Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l’ordenació volumètrica de la parcel.la situada al carrer d’Alt de Gironella, núm. 32, promogut pel Sr. Guillermo Barri Soldevila, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Contra aquest acord que és definitiu en via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catad d dos d mesos a comptar des i i de l en ell termini lunya

del dia següent a aquesta publicació. No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri convenient. L’esmentat document podrà consultar-se en el Departament d’Informació i Documentació (Av. Diagonal, núm. 230, planta segona). Horari d’atenció al públic: consultar-lo en el lloc www.bcn.cat/urba nisme, clickant “informació pública”, i/o en la mateixa web d’urbanisme, als efectes de l’art. 17.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. Barcelona, 6 d’agost de 2012. – El secretari general accidental, Xavier Sánchez i Just.

Ajuntament de Barcelona GERÈNCIA D’HÀBITAT URBÀ ANUNCI D’APROVACIÓ DEFINITIVA Exp. núm. 12PL15999. El Plenari del Consell Municipal, en sessió celebrada el 25 de juliol de 2012, adoptà el següent acord:

Haribo España quiere expandir sus mercados y estudia iniciar la exportación en países de Latinoamérica, como Brasil, Colombia y Perú, algo que el fabricante de ositos de goma se propone a hacer a medio plazo. Según fuentes de la empresa, otro de los retos de la compañía es duplicar la superficie de la fábrica en Cornellà del Terri (Girona), la primera factoría que tuvo el grupo en España y que emplea actualmente a 400 personas. Desde esa planta, abierta en 1995 y dedicada a la producción de caramelos de goma y geles dulces, Haribo exporta a todos los países de la Unión Europea, Rusia, Turquía, Suiza, Estados Unidos, Latinoamérica y Angola. Actualmente Haribo, que cuenta con 6.000 empleados y 15 plantas de producción, tiene filial propia en 21 países. En España, el grupo distribuye caramelos de goma, regaliz, geles dulces y marshmallow (nubes) bajo la marca Haribo Chamallows, y caramelo masticable bajo la marca Maoam. Los primeros ositos de goma del mundo son de Haribo y este año cumplen su 90.º aniversario. Cada año se fabrican en España más de 600 millones de ositos de goma Haribo, un grupo que es líder en España con un 25,1% de participación de mercado de caramelo blando.c

j

p

g

Aprovar definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ordenació volumètrica de la parcel.la situada als carrers dels Comtes de Bell-lloc, núm. 86, promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona. Contra aquest acord que és definitiu en via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent a aquesta publicació. No obstant, se’n pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri convenient. L’esmentat document podrà consultar-se en el Departament d’Informació i Documentació (Av. Diagonal, núm. 230, planta segona). Horari d’atenció al públic: consultar-lo en el lloc www.bcn.cat/urba nisme, clickant “informació pública”, i/o en la mateixa web d’urbanisme, als efectes de l’art. 17.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. Barcelona, 6 d’agost de 2012. – El secretari general accidental, Xavier Sánchez i Just.


14 LA VANGUARDIA

O P I N I Ó N

MARTES, 21 AGOSTO 2012

CARTAS DE LOS LECTORES m Chantaje de ETA m ETA ha hecho un perverso

uso propagandístico del caso con la huelga de hambre de más de dos centenares de presos: si el Gobierno no accedía, se le acusaba de encarnizamiento y, si liberaba al preso, la banda se adjudicaba el éxito. Por ello, es necesario que la liberación de Uribetxeberria no ponga punto final a esta historia. Es importante mostrar que el mundo etarra hace bandera de un asesino de particular crueldad que, una vez detenido, quiso dejar morir de hambre a Ortega Lara, antes que facilitar su localización. Pienso que el arrepentimiento, la voluntad de reparación y la colaboración con la justicia deben ser la llave para cualquier beneficio personal. De lo contrario, el núcleo duro de la banda mantendrá el control sobre los presos. SUSO DO MADRID A Coruña

m Accions de Bankia m A causa del fet de la revalora-

ció del preu de les accions de Bankia de fa uns dies, el FROB va emetre un comunicat que deia que els accionistes de Bankia haurien d’assumir-ne bona part de les pèrdues que tingués. A mi, se’m passen pel cap dues preguntes. ¿És lògic que els accionistes que van invertir els seus diners a Bankia hagin d’assumir aquestes pèrdues segures quan, en el seu moment, les dades que contenia el fullet explicatiu que reflectia la situació de l’entitat no eren del tot certes? ¿I què en diem dels convidats a ser accionistes, tots aquells impositors de les diferents entitats que componen Bankia i que tenien les famoses preferents que, per no perdre del tot els seus estalvis, els van convertir en accions? Mentrestant, els gestors i alts professionals els van gratificant per la seva feina “ben feta”. Quin país!

LO MÁS VISTO EN LA VANGUARDIA.COM La retransmisión en directo de los partidos de la liga BBVA –Barça-Real Sociedad por David Juárez (44.905 visitas) y Real Madrid-Valencia por Iñaki Pardo Torregrosa (19.596 visitas)– son lo más visto.

64.501 visitas

18.398 Una madre fue hallada muerta poco des-

pués de hacerse pública la batalla legal con un príncipe de Arabia Saudí por la custodia de su hija Haya.

14.905

La involución autonómica suma apoyos al amparo de la crisis. Uno de cada cinco españoles, como en 1985, rechaza hoy el Estado autonómico.

13.543

Muere Tony Scott. El responsable de cintas como Top Gun (1986) y Marea Roja (1995) fallece tras lanzarse desde un puente sobre el puerto de Los Ángeles.

LA PREGUNTA DE MAÑANA

¿Aprueba la medida de eliminar los aparcamientos gratuitos?

Por muchas medidas que se tomen, si va el típico salvaje e incívico y tira una colilla, contra eso es imposible luchar. @BernabeRuffo Bernabé Ruffo Barcelona

Per contestar això #enuntuit no calen 150 caràcters. La resposta es no. No són els mitjans, el que cal es educació. @omarlaarbi

Omar Laarbi Lombas

Falta prevención y multas severísimas contra causantes de incendios. No todo son los recortes. Nacho Barcelona

Han opinado 1.848 personas Hasta las 21.00 horas

69%

No

27%

Ns

4%

Vote en www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviando un mensaje al 27722 con la palabra VOTAR espacio 1, 2 o 3, según sea la opción elegida Sí, No o Ns. Coste del SMS 1,42 (IVA incuido). Servicio prestado por NVIA. Atención al cliente: 902 354 525. info@nvia.eu

Incendio 18/08/12 en #SantVicenç, #bombers actuaron de forma rápida y efectiva. El principal problema es el pirómano. @Esther_84_12

Esther Ruisanchez

Las precauciones serán pocas. Nunca pensamos en lo que cuesta encender una barbacoa y lo fácil que se quema un bosque. @Sebasmaspons

Sebastian Maspons Sant Celoni

LA FOTO DEL LECTOR TIJERAS LEJANAS. Ni de vacaciones uno puede olvidarse de los recortes. “Passejant per Moscou hem trobat això. No sé què vol dir, però el símil amb les retallades que patim aquí és evident”, afirma Manel Turull.

JOAN RODON I CARBONELL Subscriptor Cabrera de Mar

m Els viatges de Rajoy m Una manera de distreure’s

del nostre problema quotidià, la crisi, consisteix a fixar l’atenció en altres qüestions, per exemple, la geopolítica. Llegir entre línies l’agenda de viatges del president del Govern espanyol pot ser un exercici ben distret. En els pròxims dos mesos, visita, lògicament, cinc capitals europees, però també una d’africana, Rabat, i una altra d’asiàtica, Ankara. Ens ve a la memòria l’aliança de civilitzacions de Zapatero que donàvem com a obsoleta, però que els Estats Units tenen ben present. Opino que Obama té fixada una determinada deriva històrica a la península Ibèrica, la de pont mediador entre el món musulmà i Occident, entre l’islam i el cristianisme, amb un paper important entre el món àrab i l’OTAN, entre Palestina i Israel. També opino que el Govern català faria bé de no quedar-se al marge d’aquesta estratègia, protagonisme que ens proporcionaria una posició favorable en un futur. Andrea Riccardi, ministre de Cooperació Internacional del Govern italià i fundador de la Comu-

grada Família de Barcelona, valorant-la en 90.366 milions d’euros (“La marca Sagrada Família està valorada en 90.366 milions”, Viure a l’estiu, 18/VIII/2012). El temple de la Sagrada Família no es pot valorar solament en termes materials, ja que també té un seguit de valors afegits incalculables, com és el qui, com i per què es va dissenyar fa més de cent anys; la manera com s’han anat finançant les obres de construcció. Perquè per Barcelona i per Catalunya té un valor incommensurable i no diguem el que representa com a centre espiritual a nivell mundial. Per tot això, penso que és inacceptable posar valor a un temple monumental amb gran simbolisme i espiritualitat extraordinària. FRANCESC POMÉS I ROCA Sant Pol de Mar

@Nacho_ad

EL CONTADOR

¿El aumento del coste de la gasolina incrementará el uso de transporte público?

¿CREES SUFICIENTES LAS MEDIDAS ANTIINCENDIOS? #enuntuit

m MNAC i territori m Davant del moviment medià-

tic sorgit arran del canvi de nom del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (“El canvi de nom del MNAC, polèmic”, Cultura, 11/VIII/2012), no me n’he pogut estar d’enviar aquest article procurant deixar palesa una opinió que, alhora, la fan seva un contingent considerable de la població catalana. Certament, és innegable la puixança i l’enorme potencial que suposa la ciutat de Barcelona en multitud d’àmbits. Tanmateix, seria un error candent el fet de canviar el nom del MNAC per un on només figurés en la nomenclatura de l’ens de la ciutat de Barcelona. Seguint aquesta línia, el museu alberga peces brillants d’arreu del nostre país. Hi ha un munt d’exemples: al Palau Nacional descansa el retaule de la Mare de Déu dels Àngels, obra de Pere Serra i joia del gòtic català provinent de la catedral de Tortosa. Altrament, també s’hi troba tot un seguit de romànic. Sense més preàmbuls, el que vinc a dir és que el mer canvi de nom podria acabar traduint-se en un desacatament a l’aportació artística de tants llocs de la geografia nacional, revifant altre cop el centralisme i el menyspreu territorial històricament present a les nostres terres. PAU CLADELLES GRAU Tortosa

m Nens sense correfoc m Aquesta setmana són les fes-

Los lectores pueden enviar sus fotografías a cartas@lavanguardia.es. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar la dirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.

nitat de Sant Egidi, ha dit sobre la convivència entre cristians i musulmans: “Al món hi ha més de mil milions de musulmans, viuen entre nosaltres, a les nostres ciutats, ens hi hem d’entendre”. JAUME VALLÈS MUNTADAS Sant Adrià de Besòs

m Fútbol con prudencia m Regresa la Liga. Un año más,

empezará la batalla en el campo y fuera de él. Consciente de ello,

me gustaría pasar por los periódicos como una voz que pide, desde lo más interior del corazón, prudencia. Muchos niños aman el deporte del balón. Muchos del Barça, otros tantos del Madrid. Los dos equipos con más seguidores deben ser los abanderados en mostrar ese saber estar a los niños. Deben ser ejemplo para que los niños respeten a sus rivales y comprendan los valores que pueden aprender del deporte. Sin olvidar el papel de los medios de co-

municación, los cuales deberían pensar que no todo vale para vender u obtener esas audiencias que los hacen líderes. DAVID CREUS CARRASCO Mollet del Vallès

m Sagrada Família m He llegit que la Cambra

de Comerç de Monzai Brianza (Itàlia) va fer unes valoracions de tot un seguit d’edificis monumentals d’arreu del món, entre ells la Sa-

tes de Sants, un barri on l’associacionisme és important i on les entitats participen i en són part activa. Però aquest any, si no hi ha canvis d’última hora, els nens d’una de les colles de diables del barri es quedaran sense poder participar en el correfoc infantil. El motiu: la colla organitzadora, Guspires de Sants, en un gest de prepotència i menyspreu pel seu propi barri i per a les altres entitats, ha ignorat els Socarrimats de l’Infern per tal de no permetre la seva participació. No entenem com poden deixar fora un grup de nens en un acte del seu propi barri, subvencionat per l’Ajuntament, sense cap mena d’explicació raonable. Així passa de ser un acte del i per al barri a ser un acte només per al benefici de la colla organitzadora, ja que, amb la callada per res-


DIMARTS, 28 AGOST 2012

LA VANGUARDIA 27

AGENDA E-mail: agenda@lavanguardia.cat x Correu: Diagonal, 477, 7a. (08036) Barcelona

Barcelona ciutat Mecal Kids. Tancament del cicle de curtmetratges infantils amb la projecció de diverses pel·lícules d’animació: Espagueti Western, Cordills d’or, La nena que només tenia una orella i Tadeo Jones.

Espai del Teatre del Poble Espanyol. Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 13 (12.30 hores). Inclòs en el preu d’entrada al recinte. www.mecalbcn.org

Fàbrica Manufactura Suro Sis d’Octubre, 34 Bisbal d’Empordà Fins al 30 de setembre De dilluns a diumenge, 18-21 h

d’Història de Barcelona fins al refugi 307 en el context de la Segona República i l’inici de la guerra.

MUHBA Plaça del Rei (de 18.30 a 20.30 hores). 6 euros. Imprescindible reserva prèvia al 932 562 122 o a reservesmuhba@bcn.cat

Palau 30’. El saxofonista Llibert Fortuny presenta el seu espectacle I de cop... sol dins de la programació de la cinquena setmana del San Miguel Mas i Mas.

Sala d’assaig de l’Orfeó Català. Palau de la Música, 4. (18.30, 19.30, 20.30). 8 euros.

Cinema al CaixaForum. Projecció del documental ¿Cuánto pesa su edificio, Sr. Forster? que narra la història d’un dels arquitectes més populars i emblemàtics del segle XX.

CaixaForum. Av. Francesc Ferrer i Guàrdia (19 hores) 3 euros.

Biblioteca Poblenou-Manuel Arranza. Joncar, 35 (19 horas). Entrada gratuïta.

El misteri de la cançó. Concert amb la soprano Júlia Farrés-Llongueras acompanyada del pianista Stanislav Angelov en la interpretació d’obres de Ravel, Fauré, Toldrà i Brahms, entre d’altres. Festival San Miguel Mas i Mas.

Museu d’Història de Catalunya. Plaça del Rei, s/n (19, 20 i 21 hores). 6 euros.

Estiu a l’Ateneu Barcelonès. Concert

TELÈFONS ÚTILS

na d’obres que recorren tota la seva trajectòria artística, entre les quals predominen els retrats de personatges antics, d’animals i diverses obres inspirades en el món de la màgia. L’artista fa servir una tècnica mixta sobre tela i fusta.

La màgia de la foscor i la llum

La Guerra Civil a Barcelona. Revolució i bombardeigs. Itinerari des del Museu

Biblioteques de Barcelona. Taller de creació per a nens titulat Coneix els vikings i la seva escriptura rúnica a càrrec de Pere Aubanell.

]El pintor Jordi Marsal exposa a la Bisbal d’Empordà una cinquante-

SÍLVIA OLLER Girona

E

l pintor Jordi Marsal (Montesquiu, 1962) exposa a la Bisbal d’Empordà una cinquantena d’obres que fan un repàs per la seva fecunda carrera artística, caracteritzada per un peculiar estil basat en la tècnica del clarobscur. Els quadres inclouen formats i temàtiques molt variades, encara que predominen els retrats. “M’inspiro en

Atenció al ciutadà de la Generalitat ..012 Servei d'Urgències Mèdiques .............061 Emergències ....................................112

tiquari Xavier Roca. A part dels retrats de personatges antics, l’exposició reuneix retrats d’animals (rinoceronts, lleons, gossos…) que formen part de la sèrie Zoo així com obres centrades en el món de la màgia de principis del segle XX. La mostra, titulada Clarobscur, és alhora una declaració de principis. “La vida és fosca però sempre hi ha un punt d’esperança, de llum”, afirma aquest llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona que ha realitzat més d’una quinzena d’exposicions inEls inicis de dividuals en ciula màgia al fotos antigues. tats com Barcelosegle XX és M’agrada l’aire dena, Madrid o Eiun dels temes cadent que desvissa, i que ha parrecurrents de prenen”, afirma ticipat en més de Jordi Marsal l’artista, autor de trenta exposicila portada de l’úlons col·lectives. tim Vanguardia Dossier, dediEn la cinquantena d’obres cat a Mèxic. que s’exposen a la Bisbal Una decadència reforçada –que abasten des de l’any per l’emplaçament de l’expo- 1995 fins a l’actualitat– Marsició, l’antiga fàbrica manu- sal fa servir una tècnica mixfacturera de suro de la Bisbal. ta sobre tela i fusta. Pinta Un edifici del segle XIX que amb acrílics, als quals deses va fer servir antigament prés dóna una capa de betum com a farinadora i fàbrica de de Judea per finalment pinxocolata per acabar conver- tar-hi a sobre amb olis. El tint-se en un espai artístic, preu de les obres oscil·la engestionat actualment per l’an- tre els 200 i els 2.000 euros.c

Policia .............................................091 Guàrdia Civil ....................................062 Mossos d'Esquadra ..........................088

Guàrdia Urbana ................................092 Bombers de Barcelona ......................080 Informació carreteres ..........900-123-505

amb el Quartet Renaixement i la pianista Melani Mestre. Tocaran obres de Cervelló, Forns i Cassadó, entre d’altres.

Ateneu Barcelonès. Canuda, 6 (19.30 hores). 12 euros. Estudiants i jubilats, 8 euros.

Jamboree. Concert homenatge a Shir-

ley Horn amb la cantant Carme Canela i el pianista Albert Bover, que interpretaran les obres més emblemàtiques d’aquesta prestigiosa cantant de jazz. Jamboree jazz club. Plaça Reial, 17 (20 i 22 hores). 10 euros web, 12 per taquilla. Més informació a www.masimas.com

Barcelona CABRERA DE MAR (Maresme) XIV Curs d’orgue del Maresme. Con-

cert inaugural que comptarà amb els organistes Montserrat Torrent i Guido Iottil i el violinista Nuno Mendes. Obres de J. Cabanilles, J. Elies, D. Zipoli i P. Rabassa.

Església parroquial de Cabrera de Mar. Plaça de l’Església, 4 (20 hores). Entrada lliure.

PINEDA DE MAR (Maresme) Festival Arts d’Estiu de Pineda de Mar.

Tancament de la segona edició d’aquest festival amb l’espectacle de l’actor i humorista Leo Harlem.

Escola Sant Jordi. C. Jaume Balmes (21 hores).

SITGES (Garraf) Sitgestiu 2012. Concert Jazz en el

jardí del Romàntic a càrrec del grup Retrio: Òscar Ferret, piano; Joan Pinós, contrabaix; Josep Pinyu Martí, bateria.

Museu Romàntic Can Llopis. Sant Gaudenci, 1 (20 hores).

Girona RIBES DE FRESER (Ripollès) Visita guiada dels nans de Ribes. Visita

per donar a conèixer els principals recursos patrimonials de Ribes de Freser organitzat pel grup Ruris Amatores. Oficina de Turisme de la Vall de Ribes (10 i 17 hores). 5 euros. www. vallderibes.cat

Gas Natural .......................900-750-750 Fecsa-Endesa .....................902-536-536 Manyà 24 h ......................93-446-59-59

Serveis Funeraris de BCN .....902-076-902 Serveis Funeraris Integrals ..902-230-238


DOMINGO, 23 SEPTIEMBRE 2012

LA VANGUARDIA 63

AGENDA E-mail: agenda@lavanguardia.es x Correo: Diagonal, 477, 7ª. (08036) Barcelona

Barcelona ciudad Festes de la Mercè. Hasta mañana Barcelona celebra su fiesta mayor con un gran número de actividades para todo el mundo. Entre otras, muchas instituciones celebran jornadas de puertas abiertas, como el Palau de Capitania, sede de la Inspección General del Ejército, donde además de la visita al palacio se puede ver la exposición Prendas de cabeza de las Fuerzas Armadas y la Guardia Civil (hoy y mañana de 10 a 14.30 h, paseo Colom, 14). Programa: merce.bcn.cat

Festival BAM. El festival finaliza hoy su edición número veinte con un programa de música alternativa lleno de propuestas interesantes.

Festival Laietània Hasta el 12 de octubre Municipios del Maresme y Badalona www.ccmaresme.cat

]Un festival arqueológico en el Maresme propone viajar 2.000 años

atrás y conocer mejor a los que vivían allí por aquel entonces. Se trata del Festival Laietània, una iniciativa a la que también se ha sumado Badalona, y que conforma un amplio programa de actividades que se extienden hasta el 12 de octubre.

El Maresme, hace 2.000 años MARTA PEDRICO Mataró

D

e los romanos que habitaron en territorio catalán han quedado múltiples e impresionantes vestigios. Quizá las huellas que de-

han organizado el Festival Laietània. ¿Cuál es su propuesta? La oferta es muy clara: cuatro fines de semana llenos de actividades que descubrirán el patrimonio arqueológico de la zona y mostraran cómo era el día a día de los romanos que allí vivían. Visi-

lo el 28 de septiembre en el restaurante Papageno de Cabrera de Mar, donde se invita a los asistentes a vivir un banquete romano con explicaciones arqueológicas, reproducciones de utensilios y degustación de platos típicos de nuestros antepasados. ¿Qué

bert Deprius, acompañados al piano por Ricardo Estrada. 5 euros. Camí de la Platja (18 h).

GRANOLLERS (Vallès Oriental) La Música del Cel. Dentro de este ciclo

se ofrece el concierto Vivaldi V.O. en el que el Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya, el coro infantil Amics de la Unió y la Orquestra de Cambra de Granollers, dirigidos por Òscar Boada, interpretan el Magnificat y el Glòria, de Antonio Vivaldi. 10 euros. Iglesia de Sant Esteve (18 horas).

ÒDENA (Anoia) Fira de la Vinyala. Esta mañana se ce-

lebra esta jornada gastronómica dedicada a la vinyala, la variedad de caracol más apreciada culinariamente en Òdena y en la comarca. Plaza Major (de 10 a 15 horas). www.firadelavinyala.cat

Programa: www.bcn.cat/bam

XI Festival Àsia. Hasta mañana se celebra este festival. La plaza de la Catedral, la plaza de los Àngels, la plaza Joan Coromines y el CCCB serán los escenarios de esta cita con la cultura asiática. www.festivalasia.es

PREMIÀ DE MAR (Maresme) La vil·la romana de Can Ferrerons. Con-

ferencia a cargo de los arqueólogos Ramon Coll y Josep Font. Museu de l’Estampació. Joan XXIII, 2-8 (12 horas).

L’Hora del Jazz. Memorial Tete Montoliu. Concierto de Step The Next (12

horas) y del Gnaposs Trio (13 h).

VIC (Osona) Jazz. Concierto a cargo de la cantan-

Perú más cerca de ti. Primer festival peruano con música, danzas y gastronomía. 5 euros.

Terraza de la Jazz Cava. Plaza del Carbó (19 horas). Entrada gratuita.

te Annabeth McNamara, de padres irlandeses pero nacida en Estados Unidos.

Plaza de la Vila. Gratuitos.

Cotxeres de Sants. Carretera de Sants, 79 (a partir de las 13 horas).

Lleida

Humitat relativa. Narración de cuentos eróticos a cargo de Núria Uroz.

La Casa dels Contes. Ramón y Cajal, 35 (20 horas). 7 euros.

Barcelona CALAF (Anoia) 1a Mostra de Teatre. Representación

de la divertida comedia de Anthony Neilson, Mentiders, a cargo del grupo de teatro Faltagent, de Fonollosa.

Casal de Calaf (18 horas). 5 euros.

CALELLA (Maresme) Festa major. Dentro de las fiestas el

Cor Harmonia Calellenc ofrece la gala lírica Tres tenors, con los tenores Salvador Carbó, Carles Cosías y Al-

TELÉFONOS ÚTILES

MUSEU DE MATARÓ

El yacimiento de la villa romana de Torre Llauder, en Mataró

jaron en la línea costera cercana a Barcelona, entre el río Llobregat y la Tordera, no sean las más conocidas, pero no carecen de interés. Para reivindicar el patrimonio que los romanos dejaron en el bajo Maresme y darlo a conocer a los ciudadanos, el Consorci de Promoció Turística del Maresme y la entidad especializada en difusión cultural Tanit Didàctica

Atenció al ciutadà de la Generalitat .....012 Servicio de Urgencias Médicas .............061 Emergencias ......................................112

tas guiadas a la villa romana de Torre Llauder en Mataró o una conferencia en la playa del Masnou sobre el papel que ha jugado el mar en la historia de fenicios, griegos y romanos son dos de las ofertas que propone el festival. Entre las más originales, los responsables del Festival Laietània nos invitan a aprender historia a través de la gastronomía. Podrán hacer-

Policía ................................................091 Guardia Civil .......................................062 Mossos d'Esquadra .............................088

todavía quieren ir más allá? Pues no utilicen sólo el gusto, sino todos sus sentidos. El día 29 de septiembre La ciutat romana a través dels sentits, convoca a un recorrido por Iluro –el Mataró romano– donde oler, escuchar y tocar será muy importante. Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt y Tiana serán los diversos escenarios del festival, junto con Badalona.

Guardia Urbana ..................................092 Bomberos de Barcelona ..................... 080 Información carretera ...........900-123-505

VILAGRASSA (Urgell) IX Fira de l’ametlla. A lo largo de toda

la jornada habrá un mercado de productos agroalimentarios de las comarcas de Lleida, un mercado de artesanos, actividades infantiles, una muestra de oficios y muchas otras actividades. Calles. www.vilagrassa.cat

Tarragona CAMBRILS (Baix Camp) Diumenges al teatre. Inicio de este ci-

clo con Raspall, un cuento para niños, de Pere Calders, interpretado por Teatre Nu. 4 euros. Teatro del Casal Parroquial. Pl. de la Església de Sant Pere, Puerto (18 h).

Gas Natural ..........................900-750-750 Fecsa-Endesa .......................902-536-536 Cerrajeros 24 h ...................93-446-59-59

Serveis Funeraris de BCN .......902-076-902 Serveis Funeraris Integrals ....902-230-238


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: Expandint - se com una t aca d'oli

Economia

Expandint-se com una taca d'oli Viena inaugura aquest mes l'edifici a Glòries i, al novembre ho farà a Pedralbes. La cadena de menjar serà present al Maresme el 2013 06/10/12 02:00 - SABADELL - JORDI ALEMANY

Facturació

Tw eet

68 M€

Recomana-ho

0

0

0

Treballadors

1

1.400 Any de fundació

1969 La cadena de restauració sabadellenca Viena acabarà el 2012 amb l'obertura de dos establiments més a Barcelona, concretament a l'edifici del centre comercial Glòries, a final d'aquest mes d'octubre, i a l'edifici Pedralbes Centre, a final de novembre. La crisi també ha afectat els plans d'expansió de l'empresa, que es desenvoluparan amb menys celeritat, però el seu director general, Marc Siscart, assegura que “la vocació continua sent ser presents a l'Estat espanyol i a altres països”. De moment, van obrir a Saragossa i també a Andorra des de fa alguns anys, però Siscart reconeix que obrir establiments requereix un període de temps que pot durar dos o tres anys, fins que no trobes la zona i el local idoni, et poses d'acord per adquirir-los, obtens els permisos i executes l'obra. Per a mitjan 2013, han previst fer l'obertura d'un altre establiment al Maresme, on fins ara no tenien presència, concretament a Cabrera de Mar, i la intenció és fer un creixement sempre controlat. Amb aquests tres nous locals, la cadena sabadellenca fundada el 1969 arribarà a 41 establiments. El sector de l'oci i la restauració és un dels més castigats per la crisi, ja que és en el que retallen més fàcilment les famílies. Per aquest motiu a Viena aposten per fidelitzar els clients i descarten, ara per ara, potenciar el model de restaurants pizzeria, sense renunciar a mantenir els dos que encara conserven a Sabadell, ja que també “et forcen a estar pendent del món gastronòmic i a dominar diferents facetes de l'ofici”, admet Siscart. Però també és conscient que el sector “de la restauració de preus més alts és el que patirà més” i, per aquest motiu, l'aposta és per als locals de menjar ràpid i defugint el model de franquícies. Al setembre van obrir l'últim establiment, anomenat xalet, a la nova zona en creixement del Parc Empresarial de Sant Pau de Riu Sec, entre Badia del Vallès i Sabadell, on conviu amb els magatzems IKEA, Leroy Merlin o Conforama, entre d'altres.

Siscart, a davant del setè establim ent de Viena obert a Sabadell. Foto: JUANMA RAMOS.

En aquests moments difícils, Siscart reconeix que enguany facturaran entre un 4% i un 5% menys producte de la crisi, i per l'obertura dels locals, l'aposta és l'evolució, adaptantse als nou temps, a ser presents en entorns periurbans, encaixant els edificis als projectes que es desenvolupen al seu voltant, fent-los més moderns, deixant en part l'estètica tirolesa fundacional, però “mantenint l'estil, confortable, amable i familiar”, que és un dels trets diferencials de la marca, hi afegeix Siscart. A Viena no els molesta especialment que el puguin encabir al sector del menjar ràpid, tot i que el director general prefereix dir que són al sector del “menjar desenfadat”. És on pots anar a fer un àpat ràpid de qualitat a qualsevol hora perquè “el client pugui gaudir del seu temps”. La carta està en constant evolució des que hi van començar a fer frankfurts, amb més d'una cinquantena de productes i especialitats. L'any 2010 a la Generalitat van atorgar a l'empresa la placa al Treball President Macià per haver reconegut l'esforç en relació amb la creació d'una ocupació de qualitat. Silvestre Siscart i Pere Llorens, provinents del tèxtil, van obrir el 1969 el primer establiment a Sabadell seguint el model de tipus Frankfurt. Des d'aleshores, han obert la pròpia fàbrica d'embotits i carns, forn de pa i un munt de locals. L'entrepà de pernil ibèric va ser catalogat el 2006 com el “millor entrepà del món” al New York Times.

Veure a Eixos.cat Canals relacionats

Canal: Empreses

www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 18- econom ia/ 582688- expandint - se- com - una- t aca- doli. ht m l?t m p…

1/ 2


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: Expandint - se com una t aca d'oli

Notícies de ... Badia del Vallès Cabrera de Mar Barcelona Sabadell

Producció pròpia de qualitat “Per menjar bé, bo i ràpid” és l'eslògan creat el 1977 per definir el servei que ofereix Viena als seus clients. El control de la qualitat dels productes és el que el 2002 els va fer inaugurar la seva seu central de Can Roqueta (a Sabadell), on fabriquen els productes carnis, els embotits i el pa, i pastes que s'acaben coent als diversos locals, i també s'hi ubica la central logística, el laboratori de control microbiològic i les oficines. Un dels aspectes que ha cuidat Viena en l'obertura de locals és la seva implicació al territori rehabilitant edificis emblemàtics com ara l'antic mercat del peix de Tortosa, l'edifici Can Turuguet de Castellar del Vallès, l'antic casino de Reus, l'antiga elèctrica de Terrassa i la casa Mumbrú de Barcelona. Darrera actualització ( Divendres, 19 d'octubre del 2012 17:42 )

Publicat a L'Econòmic Catalunya 06-10-2012 Pàgina 13

www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 18- econom ia/ 582688- expandint - se- com - una- t aca- doli. ht m l?t m p…

2/ 2


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: Pecat

Opinió VUITS I NOUS

Pecat 12/10/12 02:00 - MANUEL CUYÀS

A peu de carretera del terme municipal de Cabrera de Mar, al Maresme, hi ha un bordell que antigament havia ostentat el poètic i intencionat nom d'Hostal de l'Arengada i que ara es diu Calypso perquè també les cases de barrets es vulgaritzen. Fins que els propietaris no van construir un aparcament just al costat de la casa, els clients havien de deixar el cotxe a l'altre cantó de la carretera i travessar-la per accedir al centre comercial de la carn. Com que hi havia molt poca visibilitat, sobretot de nit, el nombre d'atropellaments, molts de mortals, va ser durant una època constant. Jo tinc un amic, en Jaume, que llavors sostenia que era més factible que fossin acollits al cel els clients que morien atropellats anant a buscar el cotxe un cop enllestida la feina que no pas els que, en sentit contrari, cobrien la distància del cotxe al bordell sense haver fet encara res. Els primers, deia el meu amic, mentre pagaven el servei i obrien la porta per anar-se'n havien disposat de temps per penedir-se del pecat comès i fins i tot d'haver fet propòsit d'esmena. Els altres, en canvi, tenien l'infern assegurat perquè els desitjos lúbrics i desordenats que els empenyien cap al bordell eren pecats de pensament dels quals no es podien penedir mentre no reculessin. Em diran que el meu amic és un relativista i un volterià, en qüestions de moral. No ho negaré, però també és cert que si quan em deia aquestes coses ens enteníem és perquè al batxillerat tots dos havíem passat uns llibres de moral catòlica que portaven molt a l'extrem la casuística del que és pecat i el que no ho és i que si no incloïen el dilema del Calypso presentaven exemples molt similars. Un dia de la setmana passada els bisbes espanyols van dictaminar que el separatisme, la voluntat d'Estat propi i l'acció de trencar la unitat espanyola són pecat. L'endemà, els bisbes catalans es van reunir i van dir que no subscrivien la consideració dels seus col·legues. Em va trucar l'amic: “Hem viscut un dia sencer en pecat pel fet d'anar en direcció a la llibertat.” “De totes maneres ja ens ha estat administrada l'absolució”, li vaig dir. “Sí, sí, però els separatistes que han mort d'accident, de malaltia o de vells en el lapse d'aquestes vint-i-quatre hores els tenim ara a l'infern.”

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0 1

ANTHONY GARNER

Altres articles de l'autor 05/01/2013 Rifes d'estat 04/01/2013 Neu i Claret

Més articles ...

Notícies de ... Cabrera de Mar

Darrera actualització ( Divendres, 12 d'octubre del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 12-10-2012 Pàgina 30 El Punt Avui. Edició Nacional 12-10-2012 Pàgina 2

www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 8- ar t icles/ 582999- pecat . ht m l?t m pl=com ponent &pr int =1&page=

1/ 1


38 LA VANGUARDIA

O P I N I Ó N

DOMINGO, 14 OCTUBRE 2012

CARTAS DE LOS LECTORES m Crisi d’il·lusions m Fa temps, la meva neboda em

va preguntar què era la crisi. Ara sé què dir-li. La crisi és un cartell de “Liquidació per tancament”. La crisi és un comiat, una tristor. Per necessitats econòmiques i per un excés d’il·lusió i esperança fa un any vam obrir Un Món Petit, un espai on poder trobar-se la família i passar una estona agradable prenent un cafè i jugant amb els nanos. Per necessitat d’escapar-nos de les fredes placetes d’hivern i buscar el caliu d’una companya amb qui xerrar i compartir vivències. Aquí hi hem posat molta energia, molta força, moltes ganes, però la gent del carrer no podem arreglar tot això si la gent amb més poder no ens dóna un cop de mà. No em queixo de bancs ni diputats; em queden massa lluny. Em refereixo, en el meu cas, als propietaris de locals. Si ells no donen un cop de mà abaixant els preus o arribant a acords, com arreglarem aquest país? Com el meu cas n’hi ha molts. Massa cartells de liquidació o de locals en lloguer. De què serveixen aquests cartells? A qui donen de menjar? Ja sabem qui són els culpables però, en comptes de plorar, per què no intentem arreglar-ho? Si estem units, Catalunya té molta força. El dia de demà, quan jo segueixi al teu local pagant el lloguer baix que vam acordar durant la crisi, podràs sortir al carrer i veure que hem tirat endavant amb un somriure, perquè també ha estat gràcies a tu. IZASKUN SEVA I ORTEGA Barcelona

m Referèndum legal m Primer cal un referèndum on

LA ACTUALIDAD DE LA SEMANA #enuntuit

que realment alguns comencen a témer allà, a Madrid. Un primer pas per asseure’s a parlar.

El pueblo de Chávez son venezolanos olvidados por gobiernos anteriores y oportunistas.

m Había una vez m Había una vez un restauran-

HOY EN LA VANGUARDIA.COM BLOG DEL LECTOR. Descubra el nuevo blog sobre series de televisión ‘Series en cadena’, por el periodista Iván Martínez de Miguel. FOTOATLAS. El lector Mariano Castrillón nos muestra con sus fotos los rincones más bonitos y espectaculares de la Alhambra de Granada. LECTOR CORRESPONSAL. Josep Coll reflexiona sobre cómo ha encajado Noruega la concesión del Premio Nobel de la Paz a la Unión Europea. CONCURSO. ¿Para qué está contando los días? Participe y gane el último disco de Despistaos Los días contados gracias al programa Acustik. POCA BROMA. Recogemos algunos episodios surrealistas como el ruso que cruzó una autopista de cuatro carriles en un carrito de la compra.

Wert admite que quiere “españolizar a los alumnos catalanes”. Increíble. Menos crear polémica y más educación de calidad. @noeee90

Noemí Pujol

El que perjudica l’economia són els AVE que no van enlloc, aeroports buits i polítics maldestres sense preparació. Sebastià Raventòs

Han opinado 3.155 personas Hasta las 21.00 horas

Orlando Zambrano Madrid

@sebastiaordal

EL CONTADOR

¿Aprueba la concesión del Nobel de la Paz a la Unión Europea?

@OrlandoZ134

24%

LA PREGUNTA DE MAÑANA

No

74%

¿Cree adecuada la pregunta que haría Artur Mas en un referéndum?

Ns

2%

Vote en www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviando un mensaje al 27722 con la palabra VOTAR espacio 1, 2 o 3, según sea la opción elegida Sí, No o Ns. Coste del SMS 1,42 (IVA incuido). Servicio prestado por NVIA. Atención al cliente: 902 354 525. info@nvia.eu

La pregunta de Mas em sembla bé perquè no és seva, sinó adoptada del clam del poble català de l’#11s2012. @enricxicoy

Enric Xicoy Torelló

Convertir-nos en europeus de ple dret i formar part d’Europa és el millor que ens ha passat com a Estat i com a país en segles. @picaferma

David Esteban

te llamado PIGS cuyo propietario ofertaba el menú a 12 euros. Viendo que la clientela mermaba debido a la crisis optó por subir el precio a 15 euros para no perder facturación. Su sorpresa fue que aun venía menos gente, así que despidió a varios empleados y subió el precio a 18 euros, con lo que ya apenas tenía clientes. Intentando una nueva vuelta de tuerca subió a 21 euros y se quedó apenas con dos empleados. El resultado fue que no iba nadie, quebró y cerró. En la acera de enfrente, el restaurante US, que también ofertaba el menú a 12 euros, optó por reducirlo a 9 euros, cambiando productos de mercado por otros de temporada más baratos. Enseguida comprobó que acudían más clientes y que los números salían, pues aumentaba la productividad al doblar mesas, así que aun lo pudo bajar a 7 euros. Tenía cola cada día y tuvo que contratar más personal y aumentar el comedor con una parte de almacén que no utilizaba. ¿Les dicen algo los nombres de los restaurantes? A propósito, el propietario del primer restaurante se llamaba Mariano. JAVIER SERRANO NÚÑEZ Terrassa

LA FOTO DEL LECTOR EL CATALÁN DE FOMENTO. “Cartel –señala Toni Vázquez– en la estación de Renfe de Granollers-Canovelles. El Ministerio de Fomento comete dos errores ortográficos en una sola frase. Son también los recortes del Gobierno en las inversiones en Catalunya”.

tots els espanyols diguin si prefereixen una Espanya amb o sense Catalunya. Potser surt que ens volen fora o, en el pitjor dels casos, si el referèndum és vinculant i legal només mirant els resultats dins de Catalunya sabrem quina part real dels catalans vol de veritat la independència de la resta d’Espanya. Mentre el referèndum convocat a Catalunya per la Generalitat no sigui constitucional, legal i vinculant el resultat no serà prou creïble, ni per a Espanya ni per a la comunitat internacional. MARIANO VENDRELL Barcelona

m Dos estats a la UE m No s’entèn la previsible juga-

da del Govern espanyol que pretèn que la UE reconegui explícitament que “si Catalunya se separa d’Espanya deixarà de pertànyer a la UE i haurà de considerar-se un país tercer”. Per pertànyer a Europa, la seva sol·licitud formal haurà de ser acceptada per unanimitat per tots els seus membres. Sembla estrany que aquests mateixos polítics espanyols no caiguin en què aquesta mateixa tesi, que pretenen que adopti explícitament la UE, també haurà d’aplicar-se a un Estat espanyol sense Catalunya ja que, en cap cas, pot continuar considerant-se Espanya perquè no respondria a les característiques de l’Espanya coneguda fins ara. Ni per territori, ni per habitants, ni per PIB podria considerar-se el mateix Es-

LLUÍS RIBAS I FIGUERAS Barcelona

m Divorcio sin papeles m Señor Rajoy: ¿qué cree usted

que pasaría si su mujer le pidiera el divorcio porque está harta de trabajar, llevar el dinero a casa y no sentirse querida, ni por usted ni por los hijos que aportó al matrimonio? Y si, además de consentirlo y seguir trabajando y trayendo el dinero a casa, ¿sus hijos se hubieran acostumbrado a trabajar poco y a vivir bien? Imagínese que usted le contestara que no es momento para enredar con estas monsergas... Pues mucho me temo que a la que se diera cuenta se le habría ido de casa con papeles o sin papeles de divorcio; mejor sola que mal acompañada, a costa de lo que fuere. Seguro que usted entenderá perfectamente esta fábula y sabrá poner donde corresponde el nombre de España, autonomías y demás personajes. ANTONIO CALABUIG Barcelona

Los lectores pueden enviar sus fotografías a cartas@lavanguardia.es. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar la dirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.

tat anterior a una hipotètica separació de Catalunya. Aquest fet trencaria inevitablement l’actual pes assignat a Espanya dins la UE, ja que la seva quota de poder dins d’aquesta ja no respondria ni a la seva importància econòmica ni demogràfica. Conseqüentment, una Espanya sense Catalunya no podrà mantenir el seu statu quo dins la UE sense l’oposició de la resta dels membres europeus. Si Catalunya se separa d’Espanya no es crearia un nou Estat,

sinó que se’n crearien dos: Catalunya i l’Estat espanyol sense Catalunya. I aquests últims haurien de seguir el mateix camí respecte a la UE, sigui quin sigui. ROGER PEÑALVER Cabrera de Mar

m Estratègia catalana m Si vis pacem, para bellum (si

vols la pau, prepara la guerra). Cal dissenyar i seguir un camí per assegurar l’escenari més difí-

cil: quedar fora de la UE i de l’euro, com Noruega i Suïssa, i així atènyer el més convenient i probable; o convèncer la resta d’Espanya de la conveniència d’obrir sinceres i autèntiques negociacions, convenciment que també els arribarà per mandat de la pròpia UE. La frase que a Gallardón se li va escapar (“sin Catalunya, tampoco España podría seguir en el euro”) sembla el primer indici, a part de les bravates i amenaces constitucionals, del

m La comunión cultural m En una conjunción de crisis

económica y deslocalización del poder, donde se percibe una dependencia evidente del exterior, la madurez social en Catalunya ha iniciado de nuevo un sentimiento de identidad propia como pueblo. Un sentimiento que siempre ha unido a la comunidad catalana con todos los recién llegados de ahora y de los últimos siglos. Catalunya siempre ha sido un territorio con una fuerte capacidad de evolución social y cultural, representando uno de los estándares culturales en la construcción de Europa como modelo parlamentario e integrador.


Not í cia: Pact e per a05/ la r01/ egener 13 ació de les plat ges del M ar esm e

Societat

Pacte per a la regeneració de les platges del Maresme El govern i els sis municipis afectats consensuen una desena de trams que requereixen una actuació més urgent Amb el projecte conjunt enllestit trucaran a la porta del ministeri per demanar que hi inverteixi 20/10/12 02:00 - MATARÓ - TERESA MÁRQUEZ

Granet a granet. El llarg camí per garantir l'estabilització i frenar la regressió de les platges del Maresme va escriure ahir un nou capítol en què els protagonistes, per primer cop, veuen un futur comú. Segons ha pogut saber aquest diari, representants de la direcció general de Ports i Transports de la Generalitat i els consistoris de Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat van compartir ahir taula per debatre i consensuar quines han de ser les actuacions prioritàries a desenvolupar en el litoral del territori. Dels 26 trams considerats com a susceptibles de ser millorats, només una desena van superar l'últim sedàs. Van ser escollits per consens i sota criteris tan diversos com ara resoldre la perillositat dels efectes d'un temporal a la via del tren de la costa i garantir que la sorra s'hi podrà mantenir estable independentment de l'estat de la mar. Amb aquesta llista sota el braç, els tècnics s'encarregaran a partir d'ara d'estudiar a fons cada tram i resoldre quines solucions mediambientalment sostenibles s'adeqüen millor a les característiques de cada platja. Fonts properes a la reunió afirmen que no hi ha una resposta idèntica per a cada problema. “Hem pensat globalment per poder actuar localment”, apunten les mateixes fonts, que remarquen que cadascuna de les decisions que es prenguin hauran de tenir molt en compte les possibles conseqüències que provoqui en el municipi veí.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0 1

Una de les últim es regeneracions de platges al sud del Maresm e feta am b vaixell draga. Foto: QUIM PUIG.

Notícies de ...

De moment, i amb els deures mig enllestits, ajuntaments i Generalitat s'han donat fins a Vilassar de Mar Cabrera de Mar principis d'any per començar a pactar un calendari de futures regeneracions, unes Montgat Mataró actuacions que necessitaran la participació econòmica de l'Estat, responsable últim de la gestió del litoral. “Creiem que obtindrem el suport de Madrid, perquè el projecte que presentarem haurà estat pensat des del territori, amb solucions per les platges que, si bé no són definitives, com a mínim no seran tan poc estables com l'abocament de sorra del fons marí que s'ha practicat fins ara”, avancen els afectats. Es desconeix de moment on començaran els treballs, però tot apunta que Montgat podria ser el primer beneficiari: “Els temporals de llevant són els que més afecten les platges, per això és molt probable que s'actuï en el municipi més a ponent i es vagi pujant per la costa.” Tot i això, hi ha el compromís que no hi haurà baralles a l'hora de decidir l'inici dels treballs, perquè el consens entre els consistoris, que fins fa poc feien la guerra pel seu compte, ara és evident. El juny passat, a Cabrera de Mar, una primera reunió amb experts i polítics ja va deixar clar que garantir que tot el litoral del Baix Maresme tindria sempre platja és, avui, impossible. Per corroborar-ho, sobre la taula s'amunteguen una seixantena d'estudis que barregen solucions molt diverses i que, com a conclusió, recomanen “vestits a mida” per a cada tram de la costa maresmenca.

8 milions de metres cúbics d'arena s'han abocat al litoral amb uns resultats més aviat pobres.

23 milions d'euros han costat les regeneracions de les platges del Baix Maresme fetes amb sorra del fons marí.

LES CLAUS

Coincidència política i efectes de la crisi elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 586164- pact e- per - a- la- r egener acio- de- les- plat ges- del- m ar esm e. ht …

1/ 2


Not í cia: Pact e per a05/ la r01/ egener 13 ació de les plat ges del M ar esm e

TERESA MÁRQUEZ

La coincidència d'un mateix color polític a tots els ajuntaments del Baix Maresme afectats per la històrica pèrdua de sorra a les platges, el Consell Comarcal i el govern de la Generalitat ha estat un aspecte decisiu a l'hora de trobar punts d'entesa per a les solucions del litoral del sud de la comarca. Sota el paraigües de CiU s'aixopluguen interessos comuns i es dispersen accions individuals de cada consistori que sovint no aconseguien traspassar la porta de l'administració corresponent. A més, aquesta unió ha donat pes a la reivindicació d'una zona que, tot i no viure del turisme de platja, sí que exigeix poder gaudir d'una costa en millors condicions.

1

Im atge d'arxiu de la platja sense sorra a Prem ià. Foto: QUIM PUIG.

D'altra banda, es manté el compromís de la Generalitat que els ports continuaran pagant l'aportació a les platges de la sorra que s'acumula als espigons com a efecte dels temporals fins que no s'hagin dut a terme les actuacions previstes. En tot cas, es tracta de buscar, en una època de recessió com l'actual, el màxim profit i l' optimització dels diners públics i superar la imposició marcada als despatxos de Madrid amb regeneracions realitzades a destemps, sense un coneixement profund del litoral del territori i que han tingut una durada tan efímera com ineficaç. Darrera actualització ( Dissabte, 20 d'octubre del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 20-10-2012 Pàgina 46 El Punt Avui. Edició Nacional 20-10-2012 Pàgina 24

elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 586164- pact e- per - a- la- r egener acio- de- les- plat ges- del- m ar esm e. ht …

2/ 2


ngüí st ic univer sit ar i 05/ 01/ 13

Cultura

Penyagolosa, punt de trobada del voluntariat lingüístic universitari Els objectius d'aquestes jornades passen per dinamitzar els contactes entre el voluntariat lingüístic de totes les universitats de la Xarxa Vives, conéixer una de les contrades més emblemàtiques de la regió Vives i debatre sobre la política lingüística en l'àmbit universitari 07/11/12 13:44 - CASTELLÓ DE LA PLANA - REDACCIÓ

La XII Trobada de Voluntariat Lingüístic Universitari reunirà a Vilafermosa (Alt Millars), del 9 a l'11 de novembre, voluntaris d'arreu dels territoris de la regió Vives. La trobada anual pren enguany com a títol “Al sostre del País Valencià” i està organitzada, en el marc del Fòrum Vives, per la Xarxa Vives d'Universitats iel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València (UV). Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i Immaculada Fortanet, vicerectora de Cooperació, Relacions Internacionals i Institucionals i Multilingüisme de la Universitat Jaume I, parlaran de la política lingüística en l'àmbit universitari a l'inici de la trobada. Els objectius d'aquestes jornades passen per dinamitzar els contactes entre el voluntariat lingüístic de totes les universitats de la Xarxa Vives, conéixer una de les contrades més emblemàtiques de la regió Vives i debatre sobre la política lingüística en l'àmbit universitari. Des de la posada en marxa del programa de Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València, el curs 1996-1997, s'han organitzat onze trobades de voluntaris. Les set primeres van ser exclusives de l'UV, les dues següents es van obrir als voluntariats de la Xarxa Vives. En 2010 es va fer a Mallorca, organitzada per la Universitat de les Illes Balears. I en 2011 a la franja d'Aragó. Aquestes trobades han recorregut bona part dels territoris de llengua catalana, de l'Alguer a Morella, de Poblet a Banyeres de Mariola, d'Ador a Cabrera de Mar, d'Alcúdia a Vilafranca o Mequinensa. Darrera actualització ( Dimecres, 7 de novembre del 2012 23:29 )

elpunt avui. cat / …/ 591278- penyagolosa- punt - de- t r obada- del- volunt ar iat - lingueist ic- univer sit ar i. ht m l?t …

1/ 1


Los lectores pueden enviar sus cartas a cartas@lavanguardia.es. La Vanguardia las agradece y escoge para publicar aquellas cuyo texto no supera los mil caracteres. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar su DNI o pasaporte, la dirección y el teléfono. No se publicarán escritos firmados

con seudónimo o iniciales. La Vanguardia se reserva el derecho de resumir o extractar el contenido de las cartas y de publicar aquellas que crea oportuno. No se mantendrá correspondencia ni se atenderán visitas o llamadas telefónicas sobre originales no publicados.

EL LECTOR EXPONE

No pagar a l’autopista m

No vull pagar ni un peatge més! Això és el que vaig decidir fa uns dies, però em trobo que no puc! Sovint utilitzo l’autopista de peatge de la C-32 (sí, l’autopista de peatge més antiga d’Espanya). Fa uns dies vaig parar a la taquilla i vaig dir: “No vull pagar”. La senyora em va dir que prendria nota de la matrícula. Jo li vaig dir que no, que li facilitava el meu DNI perquè era jo qui decidia no pagar. Però em va contestar que tenia ordres de prendre nota de la matrícula. Vaig quedar sorpresa: m’identifico i no volen prendre’m nota! Resulta que el vehicle no era meu, així que no podia deixar que sancionessin el vehicle. Jo vull que em sancionin a mi! I em pregunto: la sanció qui la comet, el vehicle o el conductor? Entendria que anotessin la matrícula si el conductor no volgués identificar-se, però jo m’identifico voluntàriament. OLGA ALONSO DURO Cabrera de Mar

LA RESPUESTA

Identificar els responsables m

Les infraccions en matèria de circulació les cometen els conductors i no els vehicles. Però en el cas que planteja la lectora el problema és la identificació legal del responsable. La identificació del ciutadà només la pot efectuar un funcionari que tingui atribuïda la condició d’autoritat, i aquest no és el cas dels treballadors dels peatges, que no són funcionaris sinó personal privat de les empreses concessionàries de les autopistes. El criteri d’aquestes, davant la situació que s’està produint i per evitar discussions que alterin la circulació i afectin emocionalment els implicats, és que es limitin a prendre nota de la matrícula perquè l’empresa cursi al Servei Català de Trànsit la corresponent denúncia per infracció administrativa. Ni el treballador del peatge pot obligar el conductor a identificar-se ni aquest pot obligar el treballador a fer-ho. ABEL PIÉ LACUEVA President de la comissió de Relacions amb les Administracions del Consell de l’Advocacia Catalana

me i la dinàmica de la classe assolida des de principi de curs. A més, si una altra mestra es posa malalta durant aquests dies continuarem sense rebre un substitut. Com es podrà organitzar la cobertura d’aquestes classes aleshores? Algú s’imagina una operació quirúrgica sense cirurgià? Doncs resulta que la senyora Irene Rigau creu que 26 alumnes de tercer de primària no necessiten un mestre estable a l’aula. Honorable consellera, ens ho pot defensar des del punt de vista pedagògic, si us plau? MAIA LLOVERAS i 27 signatures més Sant Cugat del Vallès

JAVIER GODÓ, CONDE DE GODÓ

m Ironia respectuosa m Cada dissabte llegeixo amb

plaer les Sabatines intempestives de Gregorio Morán. Sempre és crític, contundent i provocador. Però “Plebiscit per a la impunitat (1)” (Opinió, 10/XI/2012) em va decebre: l’anàlisi política de Catalunya, pel que fa a la situació actual, m’ha semblat escrita des de la ràbia més profunda. La desqualificació que fa dels partits polítics i el menyspreu per a la CUP –“tot el que teniu a Catalunya són quatre alcaldies de merda”– em sembla irrespectuosa i impròpia d’un intel·lectual com ell. No dic que, segons el meu parer, no tingui raó quan tracta al-

Presidente

Carlos Godó Valls ................................................... Consejero Delegado Josep Caminal ........................................................... Director General de Presidencia Jaume Gurt ................................................................. Director General Corporativo - Negocio Prensa Manuel Ferrer............................................................ Director General de Publicidad Xavier de Pol .............................................................. Director General de Negocio Audiovisual David Cerqueda ....................................................... Director General de Negocio Digital Màrius Carol .............................................................. Director de Comunicación

guns dels aspectes socials i polítics en què viu Catalunya –prou que ho patim i ho sabem la majoria–, però és que no deixa ni un bri d’esperança per al futur. Si no li conegués el tarannà, diria que és més proper a Ciutadans i al PP. Gregorio, li demano, si pot ser, que escrigui amb més serenitat i amb aquell toc d’ironia que el caracteritza tan bé. CARMINA ROIG Sant Cugat del Vallès

m ‘Folgar’ m Necesitamos

dosis de buen humor que suavicen las presiones que soportan día a día los sufridos ciudadanos. Mi admirado Màrius Serra ayuda con sus ingeniosos juegos de palabras a esta evasión. En su artículo “¿Cómo es una mayoría holgada?” (Política, 10/XI/2012) juega con el término holgar, “folgar” en catalán. Según el DIEC “venir ample” y según el DGLC “que no estreny”. Pero no refleja la famosa cita del Arcipreste de Hita hablando, como placer inmenso, del “folgar con fembra placentera”. Tanto discutir en enfrentamientos penosos entre castellanos y catalanes y resulta que esa palabra mágica, “folgar”, que revive ese gozo intenso para muchos y que logra la reproducción de la especie, une a estas autonomías nada menos que desde la edad media. Lo apunto por si algún político es capaz de aprovechar este milagro erótico que une y no separa para lograr un consenso entre las dispares opiniones. CARLOS CAMPOS MARTÍNEZ Barcelona

m Zanahorias en el teatro m El pasado fin de semana el

teatro de Bescanó (Girona) vendió zanahorias en lugar de entradas para asistir al estreno de la obra Suïcides con el objetivo de protestar por la subida del IVA cultural del 8% al 21%. Hay que aplaudir esta iniciativa que, con ingenio y originalidad, reivindica el IVA superreducido para el sector cultural. Es totalmente intolerable, inadmisible e injusto que para asistir al teatro haya que desembolsar una tasa tan elevada. Con este aumento se conseguirá que las salas estén cada vez más vacías a causa del elevado precio de las entradas y que el cartel de “entradas agotadas” sea únicamente un recuerdo del pasado. MARTINA POQUET Can Picafort (Mallorca)

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SL Av. Diagonal, 477 (08036) Barcelona Tel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00 Fax: 902 185 587 Internet www.lavanguardia.com Depósito legal B-6.389-1958 ISSN 1133-4940 Imprime CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SL

Polígono Zona Franca, calle 5, sector C (08040) Barcelona PRESSPRINT. Calle Valentín Beato, 48, Madrid Distribuye MARINA BCN DISTRIBUCIONS SL

JAVIER GODÓ, CONDE DE GODÓ

LA VANGUARDIA 27

O P I N I Ó N

MARTES, 13 NOVIEMBRE 2012

Presidente-Editor

Pere G. Guardiola .................................................... Director General Xavier Martín ............................................................ Controller Òscar Ferrer ............................................................... Director de Marketing

Calle E, 1 (esq. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00

EL RUNRÚN Màrius Serra

Presentarse o no presentarse

Q

uienes frecuentamos los actos públicos en bibliotecas, librerías o auditorios diversos sabemos que, antes de intervenir, todo conferenciante, autor o ponente es presentado a la audiencia. Yo mismo he estado a ambos lados del espejo en numerosas ocasiones. He ejercido de presentador y he sido presentado. Cuando el objetivo es hablar de un libro el ritual es diferente, porque en teoría las opiniones del presentador sobre la obra que se presenta son el plato fuerte del acto y después el autor casi no debe hacer otra cosa que agradecer la asistencia y esperar ansioso la cola de lectores voraces que le pedirán que les firme un ejemplar. Pero cuando la presentación es un mero pórtico del acto (una conferencia, una ponencia, una charla) se convierte casi en un trámite. Algo así como una entradilla. Siempre que ejerzo de presentador de oradores diversos me informo sobre su trayectoria e intento hacer una síntesis entre breve y brevísima para contextualizar su figura antes de proceder a escucharlos. Tal vez por eso cuando soy yo el objeto de presentación me fijo bastante en las presentaciones que me dedican. Si son sintéticas o se enredan en enumeraciones prolijas (de todos los títulos de mis libros, por ejemplo, que con los años ya empiezan a formar una lista demasiado larga), si explican quién soy a su manera o reproducen textos que ya conozco (extraídos de las solapas de algún libro o, más a menudo, de internet, y sólo en el mejor de los casos de mi web mariusserra. cat). Hay presentadores excelentes que demuestran haberse tomado su papel con seriedad y también los hay que no. EnHay una fórmula tre estos destacan los retórica de que me presentan utilizando una fórmula retópresentación que rica que me entusiasme entusiasma: ma: “Nuestro invitado “Nuestro invitado de hoy no requiere preCuando se de hoy no requiere sentación”. lo oigo decir nunca puedo evitar interrumpirpresentación” les: “¿Me está llamando impresentable?” Los presentadores de esta tendencia (¿impresentadores?) pueden llegar al extremo de llevarla a la práctica. Tú mismo, te dicen desde el fondo de la sala, y te ves en el dilema de autopresentarte. ¿Qué hacer? Hasta 2004 había optado por un canónico “hola, soy Màrius Serra”. Pero entonces se produjo la mítica comparecencia de Mariano Rajoy en aquella convulsa vigilia electoral. Se autopresentó titubeante (su “me llamo Mariano Rajoy” aún resuena), aquello fue considerado un signo de inseguridad y perdió las elecciones. En México pasan un anuncio de Bimbo con gag: una señora en un supermercado no reconoce a Leo Messi. En el anuncio de aquí, sin gag, le hacen decir “hola, soy Leo Messi”. Desde que lo vi he vuelto a autopresentarme en todas partes, incluso cuando llego a casa.

ANUNCIOS Y ESQUELAS

PUBLIPRESS MEDIA SL Por teléfono 902 178 585 Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036) Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88 Madrid María de Molina, 54, 4.º (28006) Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09 ATENCIÓN AL SUSCRIPTOR

Tel.: 902 481 482. Fax: 93 481 24 99 suscripciones@lavanguardia.es ATENCIÓN AL LECTOR

Tel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587

Cartas de los lectores

TARIFAS SUSCRIPCIONES

Catalunya y Baleares Trimestre ............................................... 122 euros Semestre ................................................ 239 euros Anual....................................................... 449 euros España y Andorra Correo (trimestre).......................... 180 euros Europa - Zona 1 Correo (trimestre)......................... 449 euros Resto de países - Zona 2 Correo (trimestre)......................... 576 euros

cartas@lavanguardia.es

EL PRECIO DE LOS EJEMPLARES ATRASADOS ES EL DOBLE DEL PRECIO DE PORTADA

defensor@lavanguardia.es

Difusión controlada por OJD

Defensor del lector

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2012. TODOS LOS DERECHOS RESERVADOS

Esta publicación no puede ser reproducida, ni en todo ni en parte, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, sea mecánico, fotoquímico, electrónico, magnético, electroóptico, por fotocopia, o cualquier otro, sin el permiso previo por escrito de la empresa editora. A efectos de lo previsto en el artículo 32.1 del Texto Refundido de la LPI, La Vanguardia Ediciones, SL se opone expresamente a la utilización de cualesquiera contenidos de este diario con la finalidad de realizar reseñas o revistas de prensa con fines comerciales (press-clipping) sin contar con la previa autorización de La Vanguardia Ediciones, SL


Punt Avui - Not í cia: H 05/ ipocr 01/esi 13 a polí t ica enver s els em pr enedor s cat alans

Opinió

Hipocresia política envers els emprenedors catalans 17/11/12 02:00 - RUBÉN VIVES / CABRERA DE MAR (MARESME)

Em dic Rubén Vives, tinc 31 anys i vull denunciar la hipocresia política envers els Tw eet 0 0 emprenedors catalans. El meu projecte tracta de construir i gestionar un circuit d'activitats Recomana-ho 0 de motor i, ara fa dos anys, vaig guanyar un premi d'emprenedoria de la Generalitat de Notícies de ... Catalunya (programa Projecta't) en forma de subvenció en espècie, valorada en 4.000 euros, per desenvolupar el meu pla d'empresa. Amb tot preparat, vaig començar a cercar Cabrera de Mar Canet de Mar un terreny on ubicar el meu projecte i aquí és on vaig començar a percebre la hipocresia Argentona Tordera Dosrius política. Des del primer dia, cap dels ajuntaments als quals m'he dirigit per sol·licitar la Mataró llicència d'activitat pertinent (Mataró, Argentona, Dosrius, Calella, Canet de Mar, Cabrera de Mar i Tordera) m'han pogut oferir cap resposta; encara més, alguns s'han rigut de mi i el meu projecte; altres m'han tractat de boig, i en algunes ocasions no m'han volgut ni escoltar, tot i tenir cita amb els tècnics pertinents, quan sóc jo qui arrisca el patrimoni familiar, el capital, a canvi d'una llicència que em permeti treballar i crear treball amb la problemàtica que tenim en aquest sentit. En el meu cas, tot són traves, problemes, complicacions, etc. És demostrar molta hipocresia becar persones emprenedores per posar-se medalles i després tancar la porta a les il·lusions i les aspiracions que aquestes persones tenen. Molt probablement hagi de marxar de Catalunya per continuar lluitant pel meu projecte, perquè veig clarament, que, a Catalunya, els emprenedors, no tenim cap possibilitat; aquí, no hi ha futur. Darrera actualització ( Dissabte, 17 de novembre del 2012 02:00 )

Publicat a El Punt Avui. Edició Nacional 17-11-2012 Pàgina 30

elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / …/ 593226- hipocr esia- polit ica- enver s- els- em pr enedor s- cat alans. ht m l…

1/ 1


26 LA VANGUARDIA

O P I N I Ó N

SÁBADO, 17 NOVIEMBRE 2012

CARTAS DE LOS LECTORES m Algunes preguntes m He vist que netejaven i repa-

raven les coses malmeses als carrers, un cop passada la vaga general del 14-N. Qui paga aquests danys: els qui ho han destrossat, Madrid, els bancs? Ho paga vostè, ho pago jo? Per què? He sentit un sindicalista que exigia al Govern estatal que s’agenollés. Ho cridava de debò o és part de la pantomima? Qui ho pot acceptar, això? De què viu aquest paio? L’endemà de la vaga, hi ha algú més que, com jo, ha intentat treballar bé per millorar el nostre món sense violència verbal ni física? Ho dic perquè devem ser majoria, o no? XAVIER SERRA BESALÚ Girona

LO MÁS VISTO EN LA VANGUARDIA.COM

21.494 Nuevo suicidio de un hombre a punto de

ser desahuciado en Córdoba. En este caso no se trata de una ejecución bancaria, sino de un pleito familiar.

20.888

El diario La Razón interpreta que Shakira quiere cantar en catalán porque “se le ha subido el embarazo a la cabeza”.

20.001

Cae un coche en medio de la vía del tren en la estación de Premià de Mar. Una maniobra brusca del conductor hizo que se precipitara a la vía.

m Abaratir el somni m És més que probable que el

25-N Artur Mas surti reelegit com a president de la Generalitat, i també és molt possible que amb majoria absoluta. Un cop passades les eleccions, què farà el president? Abaratirà el somni i abandonarà el revolt provocat per la manifestació de l’Onze de Setembre, com va afirmar Oriol Junqueras? Esperem que Mas sigui sincer i alhora valent per portar a terme el seu programa electoral, que té com a reclam principal la convocatòria d’un referèndum sobre la independència (o l’Estat propi, com volen anomenar-lo ells). Si més no, que tota la força mostrada en campanya no es dilueixi, que la voluntat del poble pugui ser escoltada. Que no ens falli. MARC GINÉ REINA Granollers

m Emprenedors ignorats m Vull denunciar la hipocresia

política envers els emprenedors catalans. El meu projecte tracta de construir i gestionar un circuit d’activitats de motor. Fa dos anys vaig guanyar un premi d’emprenedoria de la Generalitat de Catalunya (programa Projecta’t) en forma de subvenció en espècie, valorada en 4.000 euros, per desenvolupar el meu pla d’empresa. Amb tot preparat, vaig començar a cercar un terreny on ubicar el meu projecte i aquí és on vaig començar a percebre la hipocresia política. Des del primer dia, cap dels ajuntaments als quals m’he dirigit per sol·licitar la llicència d’activitat pertinent (Mataró, Argentona, Dosrius, Calella, Canet de Mar, Cabrera de Mar i Tordera) no m’han pogut oferir cap resposta. És més, alguns s’han rigut de mi i del meu projecte, altres m’han tractat de boig i en algunes ocasions no m’han volgut ni escoltar, tot i tenir cita amb els tècnics pertinents, quan sóc jo qui arrisca el patrimoni familiar i el capital a canvi d’una llicència que em permeti treballar i crear treball, amb la problemàtica que tenim en aquest sentit. En el meu cas personal, tot són traves, problemes i complicacions. Considero que és de molta hipocresia, per part dels polítics, becar persones emprenedores per posar-se medalles i després tancar la porta a les il·lusions i aspiracions d’aquestes persones. Molt probablement hagi de marxar de Catalunya per conti-

La derrota de Sharay en La Voz ha dado mucho que hablar. Un vídeo demuestra que la hija de José Antonio Abellán no arremetió contra Bisbal, sino que le informó de que a su padre le caía fenomenal.

24.296 visitas

SOLUCIÓN AL CONFLICTO ISRAEL-PALESTINA?

Cap de les dues parts està interessada a cedir en res, i per tant es gairebé impossible cap mena de acord. @RubenQueralto Rubèn Queraltó Sabadell

Es una guerra por el territorio y el agua apoyada en un profundo odio histórico entre parientes. De muy difícil arreglo... @CorralMilagros

Milagros del Corral Madrid

Potser si algun dia s’acabessin els ultrafanatismes religiosos d’ambdos bàndols, la gent planera voldria la pau. @JoansotJordi

EL CONTADOR

¿Cree suficientes las medidas del Gobierno para evitar desahucios?

#enuntuit ¿VE UNA

Joan

Han opinado 5.128 personas Hasta las 21.30 horas

8%

LA PREGUNTA DE MAÑANA

No

91%

¿Ganará Fernando Alonso el campeonato mundial de Fórmula 1?

Ns

1%

Vote en www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviando un mensaje al 27722 con la palabra VOTAR espacio 1, 2 o 3, según sea la opción elegida Sí, No o Ns. Coste del SMS 1,42 (IVA incuido). Servicio prestado por NVIA. Atención al cliente: 902 354 525. info@nvia.eu

En la situació actual d’odi i tensió, si no hi ha un miracle...

@CartVil

Ingrid Cartanyà

Sólo si se iguala el poder militar para mantener el equilibrio. @Ragni_psyops Claudio Ragni Chile

LA FOTO DEL LECTOR INDIGNACIÓN JUSTIFICADA. Roser Rafat i Selga nos hace llegar esta fotografía tomada en

una tienda de la localidad de Consuegra, en la provincia de Toledo. El tono del texto del cartel evidencia la indignación de los propietarios.

fuerzas (horribles por su crueldad e hipócritas en sus intenciones) religiosas, militares o ideológicas y por las temibles razones de Estado inescrutables donde la ética ha desaparecido. ¿Qué locura ha invadido a los políticos –con sus innobles intereses– y a las masas tan fáciles de conducir y controlar? La democracia es el menos malo de los sistemas de gobierno, ¿cómo deben de ser los peores? JOSEP SOLER SARDÀ Barcelona

m Pensionistas con miedo m Leo, una vez más, que la can-

didata a la presidencia de la Generalitat por el PP, la señora Sánchez-Camacho, nos dice a los pensionistas que si Catalunya es independiente puede ser que no cobremos la pensión. Ha indicado, asimismo, que el Estado español ha ingresado más de un millón de euros el último mes para que se efectuara el pago. Es un juego al que no me atrevo a poner calificativo, ya que a una gran parte de los pensionistas, sobre todo los de edad avanzada, que sólo cuentan con la pensión para pasar los últimos años de su vida, este tipo de declaraciones les puede crear un cierto desasosiego, por llamarlo de alguna manera. Los catalanes, independientes o no, pagamos y pagaríamos nuestras cotizaciones a la Seguridad Social y el impuesto del IRPF, que, por cierto, hoy es dos puntos superior al del resto de España. Buena parte de estos impuestos los administra el Estado español, con lo cual puede ser que el problema no sea para los pensionistas catalanes, sino para los del resto de España, cuando no entren en sus arcas estos ingresos. ALBERT SERRANO Barcelona

m Nazisme a la campanya m Cal fer una reflexió profunda

sobre alguns polítics que són capaços d’utilitzar el nazisme en una campanya electoral. Aquest fet diu molt poc de la seva classe política i demostra, un cop més, que no entenen res ni del passat, ni del present, ni del futur. I després es preguntaran per quina raó l’abstenció és tan elevada... XAVIER NAVARRO MAYORAL Vic

m Escoltar Catalunya m Tinc més de noranta anys

Los lectores pueden enviar sus fotografías a cartas@lavanguardia.es. Es imprescindible que vayan firmadas con nombre y apellidos y debe constar la dirección, el teléfono y el DNI o el pasaporte. La Vanguardia se reserva el derecho de publicar aquellas que considere oportuno.

nuar lluitant pel meu projecte perquè veig clarament que aquí a Catalunya els emprenedors no tenim cap possibilitat ni oportunitat. Aquí no hi ha futur. RUBÉN VIVES BADENAS Cabrera de Mar

m La muerte de Sócrates m Hoy, 17 de noviembre, se

cumplen 2.450 años del asesinato (legal), en Atenas, cuna de la democracia, de Sócrates, quien,

después de Parménides y junto con Platón y Aristóteles, es padre del pensamiento de la humanidad hasta nuestros días. La democracia nace en Atenas junto con una muerte –¡por impiedad!– y tantas otras sangrientas desgracias, pero también por la huida de Platón y Anaxágoras de la ciudad para salvar sus vidas, perseguidos por el delito de pensar. Y pensar sigue siendo, ahora como entonces, la más peligrosa de las ocupaciones.

En estos momentos oscuros, incomprensibles por el odio, la envidia y la mediocridad de todos los hombres, plenos de alabanzas a la democracia (al Gobierno del pueblo, aunque la realidad lo desprecie y lo deje de lado totalmente), los asesinatos legales, las huidas precipitadas para salvar vidas, trabajos y haciendas siguen cada día más intensos y con menos defensas de los débiles y más ayudas a los omnipotentes bancos, invisibles mercados, raras

i he viscut tots els règims que hem patit. Crec que cal participar en les properes eleccions per tal de mantenir-nos il·lusionats i cercar desig d’esperança i un futur més prometedor. Crec que nosaltres, amb més llibertat de moviment i reconeixement, seríem un gran ajut per a la crisi econòmica i general actual. Al nostre poble sempre li sobren idees i gent d’empresa –que ara anomenen emprenedors–, que incomprensiblement varen ser molt perseguits durant la nostra tràgica Guerra Civil. El nostre país és meravellós. Si han gastat més del compte, no és culpa del poble, sinó dels administradors! Ens convé un sistema que permeti al poble català governar-se i viure, treballar a la nostra manera d’entendre les coses.


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: Pagesos de cap de set m ana

Societat

Pagesos de cap de setmana Les experiències d'horts urbans es multipliquen arreu, en molts casos com a resposta a la crisi de valors Propietaris de grans finques les divideixen en petits horts que lloguen a famílies 25/11/12 02:00 - BARCELONA - VIRTUDES PÉREZ

“Mama, mira què he trobat aquí, un pebrot vermell...” És dissabte al matí. El Biel, amb quatre anys, ajuda els seus pares a recollir hortalisses. L'acompanya la Mar, la seva germana, de sis anys. Fins fa poc, la Marta i el Gerard portaven els seus fills a comprar els pebrots a la fruiteria. Ara van a collir-los al seu propi hort. I els agrada més.

Tw eet

0

Recomana-ho

0

0 1 2 3 4

Som a Cabrera de Mar, en un terreny de 12.000 metres quadrats. Quan el pagès que conreava la finca la va deixar, el propietari, Pere Mauri, i la seva filla Natàlia van decidir dividir-la en parcel·les de 50 metres quadrats per llogar-les com a horts per 35 euros al mes. En van sortir 140. “La gent hi tenia moltes ganes, perquè en quinze dies ja s'havia llogat tota la primera fase, i la segona es va llogar només obrir la inscripció”, explica Mauri. Ara tenen una llista d'espera de 60 o 70 famílies. La Marta és dentista i el Gerard, químic. Tots dos tenen 37 anys i mai abans havien treballat la terra. Ara, en canvi, aprofiten qualsevol estona, especialment el cap de setmana, per passar per l'hort. “Ho hem fet pensant en els nens, sobretot, per recuperar les arrels, perquè sàpiguen el que costa cultivar el que menges”, afirma la Marta, que està encantada amb l'experiència i considera que és “una alternativa d'esbarjo excepcional”. I, a més, amb 50 metres quadrats, “hi ha aliments de sobra per a una família i no s'acaba”.

El Biel i la Mar, am b els seus pares, la Marta i el Gerard, a la parcel·la que han llogat a Cabrera de Mar. Foto: JUANMA RAMOS.

Als hortets de Cabrera de Mar, com en altres espais de característiques semblants que estan proliferant a tot Catalunya, el perfil de llogater és el d'una família amb fills. Els últims dos anys està resultant un boom que creix. “En època de crisi, la segona residència ja no és tan possible, i aquí tenen un trosset de terra que és seu i el cuiden”, comenta Mauri.

Notícies de ... Cabrera de Mar

Gairebé el 90% dels llogaters dels hortets són famílies. Com la del Toni Cabriró, un administrador de finques de 40 anys que acostuma a anar amb els seus fills de sis i quatre anys: “Jo no hi tenia cap experiència, però feia anys que ho buscava; és molt educatiu i una bona teràpia personal”. El Toni està convençut que els horts urbans “s'aniran estenent perquè la idea que la terra dóna molta feina, en un espai tant petit, és un tòpic”. Sembla que no s'equivoca: escoles, associacions de veïns, entitats socials... les iniciatives per aprofitar qualsevol espai per muntar un petit hort es multipliquen. Però, darrera d'aquest boom no només s'amaga la recerca d'una alternativa d'oci o la crisi econòmica. Nerea Moran, investigadora de la Universitat Politècnica de Madrid i autora d'un article sobre horts comunitaris opina que actualment els horts s'estan desplegant “com un moviment que no només basa la seva activitat en la producció d'aliments sinó a generar nous espais de trobada i convivència”. En països com els Estats Units hi ha més tradició. Van començar els anys setanta. A Barcelona, en canvi, la primera experiència va ser l'any 1986 quan un grup de veïns van muntar l'hort de l'Avi, al costat del parc Güell. Ara n'hi ha per tot arreu. Alguns d'aquests espais són dins de la xarxa d'horts comunitaris de l'Ajuntament. Alguns altres s'han creat en solars abandonats, com és el cas de l'hort del Xino, a Ciutat Vella, i d'un hort muntat per un grup de veïns al bell mig de la rambla del Poble Nou, per citar només dos exemples. Rere totes aquestes iniciatives, variants modernes i activistes dels horts obrers de la primera meitat del segle XX, lligats a les grans guerres mundials, hi ha també una resposta a l'actual crisi de valors. “És gent que vol viure d'una altra manera, que busca estratègies per revertir la insostenibilitat del model”, opina Jordi Pallarès, de l'associació Blueplanet. Pallarès defensa que la crisi econòmica no justifica per si mateixa l'eclosió dels horts urbans: “Rendible en l'àmbit individual no ho és, requereix una inversió que no es recupera fins al cap de dos anys.” És més aviat una aposta per millorar la qualitat de vida, “per trobar un espai de retirada on tenir cura del cultiu ecològic, perquè se sap que el que venen als supermercats està adulterat”. A Gavà funciona una experiència semblant, que, fins i tot, ofereix la possibilitat d'apadrinar una gallina com a reclam.

LES XIFRES

Forma part d'un moviment que vol generar nous espais de trobada i convivència Nerea Moran UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE MADRID

35 www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 5- societ at / 596298- pagesos- de- cap- de- set m ana. ht m l?t m pl=co…

1/ 2


05/ 01/ 13

El Punt Avui - Not í cia: Pagesos de cap de set m ana

euros de lloguer al mes.

50 m² mesura cada parcel·la.

EL XAVIER I LA SEVA DONA HAN TROBAT LA SEVA VOCACIÓ

“Cada cop hi ha més gent que té ganes de menjar bé” Quan la Rosa, la seva dona, li ho va proposar, el Xavier es va mostrar reticent. Ara, li costaria imaginar-se la vida sense l'hort. Han descobert una gran afició que recomanen a tothom. Segons diuen, mig de debò, mig en broma, de grans volen “fer de pagesos”. “És una bona teràpia; aquest estiu hem viscut pèrdues familiars i ens ha ajudat a superar-ho”, comenta la Rosa, que, com a psicòloga, elogia el valor curatiu de l'horticultura. El Xavier defuig la imatge bucòlica de l'hort i entén que és “un error” agafar-ne un pels nens. “Sembla molt fàcil, però no ho és tant; o bé regues massa, o adobes massa, o no saps com fer front a una plaga, i al principi necessites un assessorament constant”, expliquen. Malgrat aquesta dificultat, tenen molt clar que “comprar unes bledes, plantar-les, collir-les i menjar-se-les és un gran plaer”. Com a mínim van a supervisar el seu cultiu un cop la setmana, i intenten que tot sigui ecològic perquè “cada vegada hi ha més gent que té ganes de menjar bé”. EL JOSEP BOADA ACOMPANYA EL SEU FILL DE 14 ANYS

“Aquests horts i la seva gent són la meva passió” “M'apassiona; aquests horts i la seva gent s'han convertit en la meva passió.” La Natàlia, la filla del propietari del solar de Cabrera de Mar reconvertit en horts urbans, passa bona part del seu temps vigilant que tot funcioni. Ella, que és economista i ha hagut de fer algun curset de formació per estar a l'altura, i el seu cosí, l'Oleguer, són els encarregats del manteniment dels horts. Quan detecten algun incident de seguida avisen els titulars de la parcel·la. Si han de regar, reguen. Si algú els demana que passin el motocultor i tirin adob, ho fan. Estan al servei dels aprenents de pagesos. “El que més m'agrada és la gent; ja tenen una sensibilitat especial, són molt participatius, i al final sembla com si tots fossin una gran família”, subratlla l'Eulàlia, que coneix bé tots els llogaters: “Hi ha un grup de joves que comparteixen pis, i ara també comparteixen hort.” Darrera actualització ( Diumenge, 25 de novembre del 2012 11:17 )

Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 25-11-2012 Pàgina 50 El Punt Avui. Edició Nacional 25-11-2012 Pàgina 30

www. elpunt avui. cat / not icia/ ar t icle/ - / 5- societ at / 596298- pagesos- de- cap- de- set m ana. ht m l?t m pl=co…

2/ 2


SÁBADO, 8 DICIEMBRE 2012

LA VANGUARDIA 41

AGENDA E-mail: agenda@lavanguardia.es x Correo: Diagonal, 477, 7ª. (08036) Barcelona

Barcelona ciudad Barcelona Montjuïc Revival. Hoy y mañana la montaña de Montjuïc acoge una fiesta en la que reencontraremos automóviles y motos clásicas y que permitirá revivir las emociones de un circuito que fue clásico. Habrá zonas (gratuitas) reservadas al público. La única zona que será de pago será el paddock, que estará en la avenida Maria Cristina (6 euros).

www.MontjuicRevival.com

Ayudar Jugando... por la sonrisa de un niño. La asociación Ayudar Jugando

organiza dos jornadas benéficas llenas de actividades como partidas de juegos de mesa, subastas benéficas o una tienda solidaria.

Cotxeres de Sants. Sants, 79 (hoy, de 10 de la mañana a medianoche y mañana, de 10 a 19.30 h). www.ayudarjugando.org

‘RED PONTIAC’ Temporada Alta. Sala La Planeta. Paseo Canalejas, 3. Girona Sábado 8 y domingo 9 www.temporada-alta.net

]Pere Riera, autor de éxitos como ‘Desclassificats’ o ‘Lluny de Nuuk’

ha escrito y dirige ‘Red Pontiac’, una comedia en la que Cristina Cervià y Míriam Iscla representan dos formas extremas y opuestas de entender la maternidad: una madre extremadamente protectora y otra que se lo toma con mucha más desafección

Maneras de ser madre JUSTO BARRANCO Barcelona

P

ere Riera se ha hecho un importante hueco en el teatro catalán con obras como Lluny de Nuuk o Desclassificats, y hay muchas esperan-

tiac, un texto que escribió el año pasado para el Torneig de Dramatúrgia Catalana del festival Temporada Alta y que ahora ha ampliado para Míriam Iscla y Cristina Cervià, las mismas actrices que entonces realizaron la primera lectura dramatizada de la

buto a las bandas sonoras de las películas de Tarantino. Alfa en Viu. Gran de Gràcia, 36 (21.30 h). 3 euros.

Indie alternativo. Concierto del grupo

Bannister Ride.

Asociación Cultural El Arco de la Virgen. Verge, 10 (22 horas). Entrada gratuita, local para socios.

presentan dos formas extremas de entender la maternidad”. Una sacrifica toda su vida por su hijo, mientras que la otra lo vive de manera mucho más desafecta. Dos madres entre las que, sonríe el autor, habrá una llamativa negociación, un trato insólito.

Flow Fanatics’ Human Beats. El grupo

MC Rapsusklei inaugura estas sesiones. 6 euros. Heliogàbal. Ramón y Cajal, 80 (22 h).

Barcelona CABRERA DE MAR (Maresme) XXIIè Cicle d’Orgue. Guido Iotti inter-

preta la tercera parte de la Claver übung, de Bach. Iglesia parroquial (20 horas).

‘Les quatre estacions’, de Vivaldi. Con-

CASTELLDEFELS (Baix Llobregat) El duo de l’Africana. Representación

Palau de la Música (18 horas).

Teatro Plaza. Plaza de la Estació, 4 (21 horas). 10 euros.

de esta zarzuela a cargo de Terrassa Òpera Còmica.

cierto a cargo de la Orquesta Sinfónica de Ucrania, dirigida por Natalia Ponomarchuk. De 22 a 49 euros.

Girona

Reality Creation Kit. En el marco de este encuentro que hacen unos intelectuales con el fin de reinventar la realidad, hoy se realiza la performance de Claudia Faci, Construyo sobre el olvido (19 h, 5 euros).

BANYOLES (Pla de l’Estany) V Fira de Nadal i Mostra d’Oficis Artesans. Hoy y mañana se celebra esta

feria que acoge numerosos artesanos catalanes de todo tipo.

La Porta. Sant Germà, 5, 3.º.

Cuentos de la luna azul. Narración de

Plaza Major (hoy y mañana, de 10 a 20 h).

La Casa dels Contes. Ramón y Cajal, 35 (20 horas). 7 euros.

CADAQUÉS (Alt Empordà) XVIII Biennal d’art jove itinerant per Catalunya. Inauguración de esta

cuentos, mitos y leyendas de Sudamérica para toda la familia.

International open mic. Sesiones de

micrófono abierto a todo tipo de improvisadores, poetas, cantantes, músicos y mucho más.

Almazen. Guifré, 9 bajos (21 h). 4 euros.

Òpera i flamenc. Història d’un amor.

Concierto con obras de Bizet, Leoncavallo, Puccini o Falla. De 20 a 48 euros. Palau de la Música (21.30 h)

Tarantino. La formación Bulma presenta su disco Petons de peix, un tri-

TELÉFONOS ÚTILES

TEMPORADA ALTA

Míriam Iscla y Cristina zas depositadas obra en el torneo, Cervià en su obra Barceen el que quedó protagonizan lona, que se estresemifinalista. Red Pontiac nará el 1 de mayo Riera aclara en La Planeta en el Teatre Naque Red Pontiac cional con un no es un coche, sielenco de excepción, forma- no una clase de patata, rojiza, do, entre otros, por Jordi Boi- diferente a la consumida más xaderas, Joan Carreras, Mí- habitualmente, y explica que riam Iscla y Emma Vilarasau. la obra “va de dos madres Pero por lo pronto vuelve que se encuentran en un parhoy y mañana a la carga en la que infantil con los niños, sosala La Planeta de Girona bre los que van hablando”. Y con una obra mucho más pe- que descubren “que lo que queña: la comedia Red Pon- tienen en común es que re-

Atenció al ciutadà de la Generalitat .....012 Servicio de Urgencias Médicas .............061 Emergencias ......................................112

Policía ................................................091 Guardia Civil .......................................062 Mossos d'Esquadra .............................088

Riera cuenta que, por edad, casi todos sus amigos tienen criaturas, y observa muchas maneras de entender la maternidad y la paternidad, desde los que protegen absolutamente a los que dicen “los quiero mucho pero también tengo mi vida” y no desaparecen como individuos. Y él lo aborda con humor, pero también con sorpresas. Tras Girona, irán a Granollers o Valls, y la próxima temporada esperan estar en Barcelona.c

Guardia Urbana ..................................092 Bomberos de Barcelona ..................... 080 Información carretera ...........900-123-505

muestra de arte joven.

Societat l’Amistat. Plaza Dr. Trèmols, 1 (19.30 horas).

Lleida SOLSONA (Solsonès) Oratori breu: la segona vinguda del Crist. La Polifónica de Puig-reig, la Or-

questa de la Escola Municipal de Música de Puig-reig y la sección de cuerda de la Escola Municipal de Música de Berga interpretan esta pieza bajo la dirección de Ramon Noguera. Catedral (21.30 h). Entradas en el teléfono 650-061-836.

Gas Natural ..........................900-750-750 Fecsa-Endesa .......................902-536-536 Cerrajeros 24 h ...................93-446-59-59

Serveis Funeraris de BCN .......902-076-902 Serveis Funeraris Integrals ....902-230-238


Cabrera de Mar: dossier de premsa - 2012  

Noticies aparegudes a la premsa sobre Cabrera de Mar

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you