Issuu on Google+

Aquest any es celebren 100 anys del naixement de

ODISSEAS ELYTÉS       Odisseas  Elytés  va  néixer  a  l’illa  de  Creta  el  2  de  novembre  de  1911,  i  morí  a  Atenes  l’any  1996.  Pocs  anys  després la seva família es va instal∙lar a Atenes, aquí va estudiar secundària i va començar la carrera de Dret que  no acabaria.    L’any 1935 va fer la primera incursió poètica a la revista Nuevas Letras, el 1939 es publica Orientaciones, on es  troben influències del surrealisme francès, present també a El sol primero (1943). En aquests primers poemes  mostra la bellesa del paisatge de les illes de l’Egeu, i dota als objectes i personatges d’una naturalesa mística.  A l’inici de la Segona Guerra Mundial i durant l’ocupació alemanya de Grècia, Elytés es va allistar a l’exèrcit i va  participar activament en la resistència. El 1943 es va publicar el recull El sol primero con las variantes encima de  un  rayo,  un  himne  a  la  bellesa  de  la  natura  i  a  la  vida.  Des  del  1945  va  començar  la  seva  col∙laboració  en  la  revista Cuaderno, on va publicar el seu poemari Canto Heroico y Fúnebre por el subteniente caído  en Albania.  Durant els anys 1945 i 1946, va ser director del programa de Radiodifusió grega.  El 1948 es va traslladar a París, on va estudiar literatura a la Sorbona, i va tenir l’oportunitat de conèixer a Paul  Eluard, André Breton, Tristán Tzara, Chagall o Picasso entre d’altres. A París va viure en dos èpoques diferents,  els anys 1948‐1952 i 1969‐1972.  Al  1953  al  tornar  a  Grècia,  va  prendre  un  paper  actiu  en  la  vida  cultural  del  país,  va  convertir‐se  membre  del  “Grup dels 12”, que cada any atorgava premis de literatura.  El 1960 es va publicar la seva obra poètica To áxion estí (Dignum Est), per la que va obtenir el Premi Nacional de  Poesia.  En  aquesta  obra  Elytés  combina  la  història  bíblica  i  mitològica  amb  la  història  grega  moderna.  Després del cop d’Estat dels Coronels al 1967, es va dedicar a treballar principalment en la pintura, marxant‐se a  viure a París entre 1969 i 1972, any en que va tornar a Grècia. Quan va caure la dictadura i durant uns anys va  ser membre del consell d’administració del Teatre Nacional, però va refusar participar en la política activa.  L’any 1979 li van concedir el Premi Nobel de Literatura, l’acadèmia sueca va destacar “per la seva poesia, que, en  el  context  de  la  tradició  grega,  descriu  amb  força  sensual  i  amb  lucidesa  intel∙lectual  la  lluita  de  l'home  contemporani per la llibertat i la creativitat”. Durant els anys següents va rebre diferents premis honorífics dins i  fora  de  Grècia,  com  la  concessió  del  Tribut  d’Honor  del  Parlament  Grec,  o  el  Doctor  Honoris  Causa  per  la  Universitat de la Sorbona.  Va morir el 18 de març de 1996 d’un infart a Atenes. 

 


Recordatori 100 anys naixement Odysseas Elytés