Page 1

GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:52

Página 1

L’ A S T R O N O M I A Una guia de lectura Biblioteca Pública de Girona


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 2

L’ASTRONOMIA. UNA GUIA DE LECTURA Guia a càrrec de Teresa García Panadès Míriam Oviedo Sánchez Sílvia Sanahuja Ensesa Vanessa Velasco García Biblioteca Pública de Girona, 2009 Pl. Hospital, 6 — 17002 Girona Tel. 972 202 252 — Fax 972 227 695 Web: http://bibliotecagirona.gencat.cat Adreça electrònica: bpggirona.cultura@gencat.cat Dipòsit Legal: Gi-1.127-09 Impressió: Palahí AG - www.palahi.cat


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 3

Sumari Pròleg

5

Presentació

7

1.

Què és l’astronomia?

9

2.

L’astronomia al llarg de la història

10

3.

Els inicis de l’astronàutica moderna

11

4.

Teories i personatges destacats Teories de l’astronomia Biografies

12

5.

L’astronomia a Catalunya ...i a Girona

14

6.

Observar i explorar el cel, ara Instruments: com fer-los servir Guies d’observació

16 6

7.

Elements de l’univers

18

8.

L’astronomia en l’art Mitologies i llegendes Literatura de ciència-ficció Llibres amb fotografies L’astronomia en el cinema

21

9.

Obres per a infants

28

10.

Enllaços d’interès

31

11.

Fons antic (segles XVI/XIX)

32

3


GuiAstr2:Layout 1

4

20/10/09

10:53

Pรกgina 4


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 5

Pròleg Els astres, i especialment el Sol i la Lluna, han determinat en gran part l’evolució mental de l’home. Ens han guiat en les nostres passes sobre la Terra i ens han ensenyat a comptar el pas del temps, però sobretot ens han ensenyat, gràcies als seus moviments regulars, que el comportament de la natura es podia predir i el fet que la nit sigui fosca ens ha revelat que l’univers no era il·limitat i etern. A partir d’aquestes eines bàsiques, l’home ha construït, generació rere generació, el meravellós edifici conceptual de la ciència, la qual ens ha convertit en un factor determinant de l’evolució del planeta, és a dir, en una força de la natura. No és gens estrany, doncs, que l’astronomia, la ciència dels astres, sigui una ciència antiga i hagi estat lligada a l’èxit de les grans civilitzacions, ja que permetia predir el pas de les estacions i, per tant, l’època de la sembra o de la collita, permetia orientar-se en el mar i trobar el rumb cap a casa. Les primeres aportacions, pròpiament científiques, a l’astronomia es deuen als filòsofs grecs, els quals van arribar a la conclusió que la Terra era esfèrica i que els eclipsis eren conseqüència de l’ombra que la Terra projectava sobre la Lluna, o fins i tot que la Terra girava al voltant del Sol. Malauradament, es va acabar imposant la teoria que les estrelles i els planetes estaven situats en esferes concèntriques al voltant de la Terra. Aquesta idea també dividia el cosmos en dues regions: la terrenal, on residia la malaltia i la mort, i la celest, on residien els cossos eterns i purs com les estrelles. Aquesta idea del Cosmos, basada en gran mesura en les idees de Plató i d’Aristòtil, va perviure fins a finals del segle XVI quan Tycho Brahe va observar l’aparició d’una nova estrella en el firmament, la qual es va anar debilitant gradualment fins desaparèixer. Tycho va mesurar la distància que separava aquesta nova estrella de les veïnes i va veure que no canviava, la qual cosa era una demostració que les estrelles també tenien un cicle vital de naixement i mort. Aquest descobriment és considerat com el precursor de l’astronomia moderna. Pels voltants del 1200, Roger Bacon va tallar la primera lent òptica i més tard es va descobrir que, combinant les lents, es podia construir una ullera per mirar objectes llunyans, eina fonamental per observar l’univers, com es va veure més endavant. Aquest invent s’atribueix normalment a l’holandès Hans Lippershey, el qual la va registrar el 1608, però pel que sembla es tracta d’un invent que es va produir més o menys simultàniament en diversos indrets d’Europa. Un exemple és el de Joan Roget, òptic gironí, que la podria haver inventat uns quants anys abans. L’any 1609, Galileu Galilei va dirigir la ullera que ell mateix havia construït cap al firmament i va veure unes meravelles que ningú més no havia vist: el Sol tenia taques i Júpiter tenia llunes. Es pot dir que amb Galileu neix l’astronomia moderna i és per aquest motiu que aquest any, el 2009, se celebra l’Any Internacional de l’Astronomia.

5


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 6

Avui dia, l’astronomia continua essent fonamental per entendre la natura i per entendre quin és el lloc de l’home en el cosmos, ja que si algun dia trobem la resposta a les grans incògnites de què és l’univers, com es va formar, com va aparèixer la vida i si hi ha altres intel·ligències, aquesta resposta vindrà de la mà de l’astronomia. Aquesta Guia que ha confeccionat la Biblioteca de Girona és un recurs fonamental per fomentar l’esperit científic entre els joves i en particular sobre aquesta disciplina tan antiga i moderna alhora. Permet trobar el material necessari per iniciar-se en el tema i continuar els avenços que s’han anat produint, permet endinsar-se en la influència que ha tingut sobre l’art i la cultura, i permet veure les contribucions que s’han fet des de Catalunya al llarg del temps. Es tracta, doncs, d’una eina que s’afegeix a la llista d’instruments de cultura que les Biblioteques de Catalunya posen a l’abast de tothom. Llançà, 6 de juliol de 2009 Dr. Jordi Isern director de l’Institut de Ciències de l’Espai, CSIC-IEEC

6


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 7

Presentació Coincidint amb la celebració de l’Any internacional de l’astronomia hem volgut oferir als usuaris de la Biblioteca Pública de Girona una guia d’astronomia amb la selecció dels materials més útils i interessants de l’extens i divers fons de la biblioteca. S’hi inclou la signatura per facilitar la consulta. Per raons pràctiques es destaquen visualment els quatre apartats en què hem dividit la guia: Obres generals (llibres, revistes i DVD) Pel·lícules per a adults (DVD) Obres per a infants (llibres i DVD) Llibres del fons antic i patrimonial (s. XVI-XIX), amb anotacions sobre les obres i els autors. S’indica, quan n’hi ha, les edicions digitalitzades accessibles per Internet.

7


GuiAstr2:Layout 1

8

20/10/09

10:53

Pรกgina 8


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 9

1. Què és l’astronomia AUPÍ, Vicente. Atlas del firmamento: de la Osa Mayor a las Nubes de Magallanes. Barcelona: Planeta, 2007. — Signatura: 52 AUP

MARTÍNEZ, Vicent J. [et al.]. Astronomía fundamental. Valencia: Universitat de València, 2005. — Signatura: 52 AST

BÜRGEL, Bruno H. Los mundos lejanos: el universo como conjunto maravilloso. Barcelona: Labor, 1947. — Signatura: 5/ 1269

Diccionario de astronomía. Madrid: Editorial Complutense, 2004. — Signatura: 52(03) DIC

FLAMMARION, Camille. Astronomía popular. Barcelona: Montaner y Simón, 1963. — Signatura: 5/ 6151 GALADÍ ENRÍQUEZ, David; GUTIÉRREZ CABELLO, Jordi. Astronomía general: teórica y práctica. Barcelona: Omega, 2001. — Signatura: 52 GAL GARLICK, Mark A. Astronomía. Barcelona: Cúpula, 2004. — Signatura: 52 GAR GRIBBIN, John. Diccionario del cosmos. Barcelona: Crítica, 1997. — Signatura: 52(03) GRI HENAREJOS, Philippe. Guía de astronomía. Madrid: Akal, 2008. — Signatura: 52 HEN

Prop de 4.000 definicions entorn de l’astronomia: Big Bang, supernoves, biografies, observatoris, etc. Inclou també vocabulari en anglès. GARLICK, Mark A. Atlas del universo. Barcelona: Blume, 2009. — Signatura: 524 GAR

Atles il·lustrat amb imatges i gràfics. RIDPATH, Ian. Astronomía. Madrid: Espasa, 2007. — Signatura: 52 RID

Guia visual per introduir-vos en l’astronomia. Té una part teòrica, amb l’explicació dels orígens de l’univers, la història, fenòmens, objectes; i una part, més pràctica, en la qual es mostren les tècniques d’observació del cel i la seva interpretació.

HERRMANN, Joachim. Atlas de astronomía. Madrid: Alianza, 1993. — Signatura: 52 HER LACROUX, Jean. Iniciación a la astronomía. Barcelona: Omega, 1987. — Signatura: 5/ 5780

9


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 10

2. L’astronomia al llarg de la història COUPER, Heather ; HENBEST, Nigel. Historia de la astronomía. Barcelona: Paidós, 2008. — Signatura: 52(09) COU GONZÁLEZ GONZÁLEZ, Francisco José. Astronomía y navegación en España: siglos XVI-XVIII. Madrid: MAPFRE, 1992. — Signatura: 5/ 5358 H Catalogue surveying & drawing instruments. Londres: Turnstile, 1905. — Signatura: 6/ 2307 MARTÍNEZ CARO, Diego. Génesis: el origen del Universo, de la vida y del Hombre. Madrid: Homo Legens 2008. — Signatura: 524 MAR MAY, Brian ; MOORE, Patrick ; LINTOTT, Chris. ¡Bang!: la historia completa del universo. Barcelona: Crítica, 2007. — Signatura: 524 MAY NEEDELL, Allan A. Los primeros 25 años en el espacio. Barcelona: Reverté, 1986. — Signatura: 6/ 10385 REICHEN, Charles-Albert. Historia de la astronomía. Madrid: Continente, 1965. — Signatura: 5/ 646 RIERA I TUÈBOLS, Santiago. Origen i evolució de l’Univers: breu història de la cosmologia. Barcelona: Edicions 62, 1996. — Signatura: 524 RIE SELLÉS, Manuel A. Astronomía y navegación en el siglo XVIII. Madrid: Akal, 1992. — Signatura: 52 SEL SERINANELL, Manuel. Pinzellades sobre la història i orígens de l’astronomia fins al nostre mil·lenari. Sabadell: Ausa, 1989. — Signatura: 5/ 5336

10

TORROJA MENÉNDEZ, José Ma. El sistema del mundo desde la Antigüedad hasta Alfonso X el Sabio. Madrid: Instituto de España, 1980. — Signatura: 5/ 3878 VERNET, Juan. Astrología y astronomía en el Renacimiento: la revolución copernicana. Barcelona: El Acantilado, 2000.— Signatura: 52 VER FEELING, Nick; JOVEN, Enrique. «La historia secreta del telescopio: una visión española». Astronomía. Núm. 113 (2008). P. 36-41. — Signatura: (1089)

FERNÁNDEZ, Telmo ; MONTESINOS, Benjamín. El desafío del Universo: de Tales de Mileto a la energía oscura. Madrid: Espasa Calpe, 2007. — Signatura: 524 FER

Recorregut per la història de l’astronomia, des de les creences de les primeres civilitzacions fins als descobriments i conceptes més actuals.


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 11

3. Els inicis de l’astronàutica moderna BRAUN, Wernher von. Primer viaje a la luna. Barcelona: Argos, 1961. — Signatura: 6/ 8842 BRAUN, Wernher von. La conquista del espacio. Madrid: Espasa Calpe, 1966. — Signatura: 6/ 2134 CUNY, Hilaire. Leónidas Sedov [y la astronáutica]. Madrid: Cid,1962. — Signatura: 9/ 1895

NEEDELL, Allan A. Los primeros 25 años en el espacio. Barcelona: Reverté, 1986. — Signatura: 9/ 10385 PALUZÍE, Antonio. Las maravillas del cielo: astronomía y astronáutica. Barcelona: Danae, 1965. — Signatura: 6/ 1030

11


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 12

4. Teories i personatges destacats Teories de l’astronomia BARROW, John D. Teorías del todo : hacia una explicación fundamental del Universo. Barcelona: Crítica, 2004. — Signatura: 52 BAR BELLIDO, Paco. «La isla de Tycho». Astronomía. Núm. 109-110 (2008). P. 82-87. — Signatura: (1089) BIAGIOLI, Mario. Galileo cortesano: la práctica de la ciencia en la cultura del absolutismo. Madrid: Katz, 2008. — Signatura: BIOGRAFIA Gal BIA COPÉRNICO, Nicolás. Sobre las revoluciones (de los orbes celestes). Madrid: Tecnos, 1987. — Signatura: 5/ 5073 DAVIES, Paul. Los últimos tres minutos: conjeturas acerca del destino final del universo. Madrid: Debate, 2001. — Signatura: 5/ 5539 FERRIS, Timothy. La aventura del universo: de Aristóteles a la teoría de los cuantos: una historia sin fin. Barcelona: Crítica, cop. 1999. — Signatura: 524.8 FER El futuro del espaciotiempo. Stephen W. Hawking ... [et al.]. Barcelona: Crítica, cop. 2003. Signatura: 524.8 FUT GALILEI, Galileo. Carta a Cristina de Lorena y otros textos sobre ciencia y religión. Madrid: Alianza, DL 1987. Signatura: 5/ 5072

12

GALILEI, Galileo. Consideraciones y demostraciones matemáticas sobre dos ciencias. - Madrid: Editora Nacional, 1981. — Signatura: 5/ 5337 HAWKING, Stephen W. La teoría del todo : el origen y el destino del universo. Barcelona: Debate, 2007. — Signatura: 524 HAW HAWKING, Stephen W. L’univers en una closca de nou. Barcelona: Columna [etc.], 2002. — Signatura: 524 HAW KUHN, Thomas S. La revolución copernicana : la astronomía planetaria en el desarrollo del pensamiento. Barcelona: Ariel, 1978. — Signatura: 9/ 6741 Les lleis del moviment de Newton. [Bilbao]: Near ; [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística, [1991]. — Signatura: DVD 531 LLE



SANROMÀ, Manuel. El Big Bang. Barcelona : UOC, 2007.— Signatura: 524 SAN

Assaig sobre l’astronomia en petit format de butxaca. Permet obtenir de forma clara i entenedora una àmplia visió sobre l’evolució dels estudis de l’univers, les principals aportacions científiques, la teoria del Big Bang o l’origen de l’univers. Sobre les espatlles de gegants : edició il·lustrada : les grans obres de la física i l’astonomia per Stephen W. Hawking. Barcelona: Columna, 2004. — Signatura: 52 SOB

Sintetitza les cinc teories dels grans exponents de la història de l’astronomia: Copèrnic, Galileu, Kepler, Newton, Einstein.


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 13

Hawking fa una introducció de cada obra, explica l’aportació que cada teoria ha significat per a la història de la ciència i les relaciona entre si.

Biografies DARWIN, Charles. Autobiografía. València: Universitat, 2008. — Signatura: BIOGRAFIA Dar DAR DARWIN, Charles. Diario del viaje de un naturalista alrededor del mundo. Madrid: Espasa-Calpe, 2009. — Signatura: BIOGRAFIA Dar DAR HOLTON, Gerald. Einstein, historia y otras pasiones : la rebelión contra la ciencia en el final del siglo XX. Madrid: Taurus, cop. 1998. — Signatura: BIOGRAFIA Ein HOL LULL, José. «El astrónomo en el antiguo Egipto». Astronomía. Núm. 103 (2008). P. 72-78. — Signatura: (1089)

 GARCÍA HOURCADE, Juan Luis. La rebelión de los astrónomos: Copérnico y Kepler. Madrid: Nivola Libros Ediciones, 2009. — Signatura: BIOGRAFIA Cop GAR

Biografia dels astrònoms Copèrnic i Kepler. Presenta les principals aportacions científiques de cadascun d’ells, tenint en compte el context social i el moment històric que els va tocar viure.



Nicolau Copèrnic (1473—1543). Eclesiàstic i astrònom polonès que revolucionà l’astronomia quan es va atrevir a suggerir, en contra del pensament religiós de l’època, que el sol, i no la terra, ocupava el centre de l’univers. Per tal de lliurar-se de la persecució, ajornà la publicació de la seva obra fins al 1543, any en què morí.

MASEGOSA, Josefa. «Mujeres en la astronomía». Astronomía. Núm. 107 (2008). P. 34-41. — Signatura: (1089) MORA, Miguel. «El hereje Galileo retoma Florencia». El País. (12 de març de 2009). P . 36. PELAYO, Francisco. De la creación a la evolución : Darwin. Madrid : Nivola Libros Ediciones, 2008. — Signatura: BIOGRAFIA Dar PEL SHEA, William R. Galileo en Roma : crónica de 500 días. Madrid: Encuentro, 2003. — Signatura: 5/ 5071 STRATHERN, Paul. Einstein y la relatividad. Madrid: Siglo XXI, 1999. — Signatura: BIOGRAFIA Ein STR VIVES SOTERA, Teodoro. El tamaño del Universo. Madrid: Equipo Sirius, 1994. — Signatura: 524 VIV

13


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 14

5. L’astronomia a Catalunya AGUSTÍ I CULLELL, Jaume. Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII: la introducció de la màquina de vapor. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1983. — Signatura: 5/ 4963 BARCA SALOM, Francesc X. Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló, 1787 Barcelona, 1849): matemàtiques i astronomia durant la revolució liberal. Barcelona: Societat Catalana de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, 2005. — Signatura: 5/ 5788 CHABÀS I BERGON, Josep. L’astronomia de Jacob ben David Bonjorn. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1992. — Signatura: 5/4899 LLORCA, Jordi. Pedres que cauen del cel : l’impacte dels meteorits en la història i la ciència. Lleida: Pagès, 2003. — Signatura: 523 LLO NICOLAU POUS, Francesc. Origen i estructura de l’univers. Barcelona: Terra Nostra, 1985. — Signatura: 5/ 5269 SERRALLONGA, Jordi. Orígens : univers, terra, vida, humanitat = Orígenes : universo, tierra, vida, humanidad = Origins : universe, earth, life human kind. Barcelona: Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2007. — Signatura: 5/ 5860 VERNET, Joan; PARÉS, Ramon [dirs.]. La ciència en la història dels Països Catalans. València: Institut de Estudis Catalans: Universitat de València , 2004. — Signatura: 5/6 (09) CIE

14

 Josep Comas i Solà: astrònom i divulgador. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, DL 2004. Signatura: BIOGRAFIA Com JOS

Biografia i aportació teòrica d’un dels principals noms de l’astronomia a Catalunya. El llibre mostra de manera acurada la personalitat del divulgador i periodista científic Josep Comas i Solà. Observatori Fabra. Barcelona: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 1996. Signatura: 520.1 OBS

L’Observatori Fabra, inaugurat l’any 1904 a Barcelona ha publicat diversos treballs d’interès local i internacional. Especialitzat en meteorologia, sismologia i astronomia.


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 15

...i a Girona Ciència, tecnologia i societat a la comarca del Ripollès; Astronomia i astrologia medieval. Ripoll: Fundació Josep Alsina i Clota, 2000. — Signatura: EG 008 (467.1Rip) CIE CIGANAL Y ANGULO, José. Astronomía para todos en doce lecciones : ó sea demostración del mecanismo celeste en términos claros y palpables sin necesidad de estudios geométricos : con siete láminas que facilitan su inteligencia. Girona: A. Oliva, impresor, 1829. — Signatura: A/ 7898 POYAL, Maritxu; VARGAS, Jesús. «Agrupació d’afeccionats d’astronomia de Girona». Astronomía. Núm. 108 (2008). P. 62-63. — Signatura: (1089) RODÉS, Luis. El firmamento. Barcelona: Salvat, 1934. — Signatura: EG 52 ROD PLA CARGOL, Joaquín. La tierra y su historia : lecturas sobre la tierra considerada como astro y sobre las vicisitudes por qué ha pasado. Girona: Dalmau Carles, Pla, 1927. — Signatura: EG 52/53 PLA

 Joan Roget, inventor del telescopi Joan Roget (Girona, s. XVI) fou un gironí fabricant de lents i ulleres. Estudis recents apunten que podria haver tingut un paper cabdal en la invenció del telescopi. DURAN, Miquel. Contribució sobre Joan Roget [en línia]. Diari de Girona: 2 de novembre, 2008. < http://www.diaridegirona.cat> [Consulta: 25 juny 2009]. FELLING, Nick. Who invented the telescope? History Today, 2008, vol. 58, tema 10. — Signatura: F EG– 234/ 13 S.S.V. SIMON DE GUILLEUMA, Josep Ma. Juan Roget, óptico gerundense, inventor del telescopio, y los Roget de Barcelona, constructores del mismo [en línia]. Annals de l’institut d’Estudis Gironins, 1959, vol. 13, pp. 413-414. Revistes Catalanes amb Accés Obertt. <http:// www.raco.cat/index.php /AnnalsGironins /article / view / 53695 / 64129> [Consulta: 25 juny 2009]. SUÁREZ, Eduardo. El inventor del telescopio fue un español [en línia]. El Mundo, 15 de setembre, 2008. < http://www.elmundo.es> [Consulta: 25 juny 2009].



Boletín semanal nº 775 de divulgación histórica del Instituto Municipal de Historia de la ciudad. Barcelona: Institut Municipal d’Història de Barcelona, 1959— Signatura: F EG-234/ 14

Text del programa de ràdio retransmès per Ràdio Barcelona el 19 d’octubre de 1959. Conté: «Juan Roget, óptico gerundense, inventor del telescopio, y los Roget de Barcelona, constructores del mismo. Por el Dr. D. José Ma Somón».

15


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 16

6. Observar i explorar el cel, ara Instruments. Com fer-los servir

GÓMEZ ROLDÁN, Ángel (coord.). «Astrofotografía». Astronomía. Núm. 116 (2009). P. 86-90. — Signatura: (1089)

ARRANZ GARCÍA, Pedro; GARCÍA MARTÍN, Jorge. Estrellas y telescopios. Madrid: Sirius, 1995. — Signatura: 52 ARR

LACROUX, Jean. Manual de observación y fotografía astronómica. Barcelona: Omega, 2002. — Signatura: 52 LAC

AUPÍ, Vicente. Fotografiar el cielo : la guía para explorar el cosmos a través de la astrofotografía. Barcelona: Planeta, 2006. — Signatura: 52:778.3 FOT

MACDONALD, Lee. Cómo observar el sol de forma segura. Madrid: Akal, 2006. — Signatura: 52 MAC

AUPÍ, Vicente. Exploradores del cielo: atlas del cielo profundo con 50 mapas del Millennium Star Atlas, 96 cartas celestes de los hemisferios norte y sur y 150 fotografías en color. Barcelona: Omega, 2003. — Signatura: 52 AUP

MOORE, Patrick. Cómo descubrir el firmamento con prismáticos. Madrid: Debate, 1997.— Signatura: 52 MOO

BELLIDO, Paco. «El Leviatán de Parsonstown». Astronomía. Núm.108 (2008). P. 72-78. — Signatura: (1089)

OLIVER, José Ma. Cómo utilizar el telescopio astronómico. Barcelona: De Vecchi, 1998. — Signatura: 52 OLI

BOURGE, Pierre. Observar el cielo a simple vista o con prismáticos. Barcelona: Larousse, 2007.— Signatura: 52 BOU

SMITH, Atrhur P. Manual de uso del telescopio. Madrid: Sirius, 1991. — Signatura: 52 SMI

BURILLIER, Hervé. Observar las constelaciones a simple vista. Barcelona: Larousse, 2007.— Signatura: 524 BUR

STOTT Carole. Astronomía : manual completo, métodos e instrumentos básicos para la observación del firmamento. Madrid: Raíces, 1999. — Signatura: 52 STO

CEPA NOGUÉ, Jordi. «Herschel: el telescopio que surgió del frío para espiar los secretos del Universo». Astronomía. Núm. 114 (2009). P. 28- 35.— Signatura: (1089)

16

MARTÍNEZ, Patrick. Astrofotografía: manual de técnicas del amateur. Barcelona: Omega, 1999.— Signatura: 778.3 MAR



Com funcionen els telescopis? Bilbao: Near, 2008. — Signatura: DVD 52 COM

ARRANZ GARCÍA, Pedro. Fotografiar el cielo sin telescopio. Madrid: Sirius, 1994. — Signatura: 52 ARR

Construya su telescopio y otros accesorios. Madrid: Sirius, 2006. — Signatura: 52 CON

Tècniques, consells i instruments necessaris per tal que tothom pugui fotografiar el cel.


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

PĂĄgina 17

Guies dâ&#x20AC;&#x2122;observaciĂł AYMAMĂ?, Josep Maria; LOPESINO, Jordi. Cielo profundo. Madrid: Sirius, 2003. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 52 AYM BRUNIER, Serge. Atlas de las estrellas. Barcelona: Larousse, 2007. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 52 BRU BURNHAM, Robert. [et al.]. Observar el cielo II : la guĂ­a de exploraciĂłn del universo para el astrĂłnomo aficionado. Barcelona: Planeta, 2000. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 52 OBS DUNLOP, Store. Atlas del cielo nocturno. Madrid: Akal, 2007. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 52 DUN FOLKES, John S. Observar la luna. Madrid: Tutor, 2004. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 52 FOL



BERTHIER, Denis. Descubrir el cielo desde la ciudad. Barcelona: Larousse, 2007. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 52 BER

Dirigida als astrònoms amateurs que volen gaudir de la seva aficiĂł des de la ciutat estant. Ofereix consells per a lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşs dels instruments bĂ sics dâ&#x20AC;&#x2122;observaciĂł del firmament, la situaciĂł de les principals constel¡lacions i la interpretaciĂł dels mapes celestes EPPINGER, Michael. Estrellas y planetas. LeĂłn: Everest, 2006. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 52 EPP

ContĂŠ 144 nous mapes dâ&#x20AC;&#x2122;estrelles que fan possible observar el cel de gairebĂŠ tot el mĂłn. TambĂŠ inclou les constel¡lacions mĂŠs interessants dels cinc planetes que podreu veure fins al 2010.

FRANOLIC, Petar; VISEKRUNA, Zoran. IntroducciĂłn a la navegaciĂłn astronĂłmica. Madrid: Alianza, 1997. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 527 FRA LACROUX, Jean. Descubrir la luna: mĂĄs de 300 localizaciones lunares. Barcelona: Larousse, 2007. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 523 LAC LEVY, David H. Observar el cielo. Barcelona: Planeta, 2003. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 52 LEV MEDEROS MARTĂ?N, Luis. NavegaciĂłn astronĂłmica. Barcelona: Noray, 2007. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 527 MED TOBAL CONESA, TĂłfol. AstronomĂ­a en montaĂąa. Huesca: BarrabĂĄs, 2003. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 52 TOB VAMPLEW, Anton. Mirar las estrellas: la manera mĂĄs sencilla de observar el universo. Barcelona: Grijalbo, 2006. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 524 VAM

17


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

PĂĄgina 18

7. Elements de lâ&#x20AC;&#x2122;univers El sistema solar CrĂłnicas del sistema solar. Madrid: Equipo Sirius, 2004. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 523 CRO El sistema solar. [Bilbao]: Near ; [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Secretaria de PolĂ­tica Lingßística, [1991]. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: DVD 523 SIS MCNAB, David ; YOUNGER, James. Los planetas. Barcelona: Gedisa, 1999. â&#x20AC;&#x201D;Signatura: 523 MCN TRIGO I RODRĂ?GUEZ, Josep M. Lâ&#x20AC;&#x2122;origen del sistema solar. Barcelona: Pòrtic, 2000. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 523 TRI

WHITEHOUSE, David. La luna: una biografĂ­a. Madrid: Kailas, 2008. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 523 WHI

Satèl¡lits, cometes i meteorits ASIMOV, Isaac. Las amenazas de nuestro mundo. Barcelona: Plaza & JanĂŠs, 1981. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 5/ 3810



ASIMOV, Isaac. El cometa Halley. Barcelona: Plaza & JanĂŠs, 1985. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 523 ASI

SPARROW, Giles. GuĂ­a turĂ­stica del sistema solar. Madrid: Akal, 2007. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 52 SPA

CatĂĄstrofes cĂłsmicas: ÂŤel choque de un cometa con JĂşpiter pone de manifiesto la amenaza que tambiĂŠn se cierne sobre la TierraÂť. Barcelona: InfortĂŠcnica, 1994. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 5/ 5334

Voleu viatjar per lâ&#x20AC;&#x2122;espai? Aquesta obra us permetrĂ  de fer-ho de manera diferent i divertida. Endinseu-vos en les seves pĂ gines per recĂłrrer tots els indrets del Sistema Solar i gaudir-ne.

El sol i la lluna CASSANYA, Vicente. El gran libro de la luna. Barcelona: MartĂ­nez Roca, 1999. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 133 CAS GAMOW, George. Nacimiento y muerte del sol: evoluciĂłn estelar y energĂ­a intraatĂłmica. Barcelona: Espasa Calpe, 1949. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 5/ 1144 RODRĂ?GUEZ, CĂĄndido. El sol. Madrid: Equipo Sirius, 1992. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 5/ 6011

18

VĂ ZQUEZ ABELEDO, Manuel. El sol, algo mĂĄs que una estrella. Madrid: Equipo Sirius, 2004. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 523 VAZ

Els cometes. [Bilbao]: Near ; [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Secretaria de PolĂ­tica Lingßística, [1991]. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: DVD 523 COM DESONIE, Dana. Colisiones cĂłsmicas. Barcelona: Omega, 1999. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 523 DES. ERICSSON, Jon. Objetivo la tierra: colisiones con asteroides: pasado y futuro. Madrid: McGraw-Hill, 1992. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: 5/ 5577 Els satèl¡lits. [Bilbao]: Near ; [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Secretaria de PolĂ­tica Lingßística, [1991]. â&#x20AC;&#x201D; Signatura: DVD 523 SAT


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 19

LUTZ, Harald. Eclipses de Sol y Luna: tránsitos planetarios hasta el año 2020. Barcelona: Omega, 2005. — Signatura: 52 LUT

Informació astronòmica bàsica sobre eclipsis de sol i lluna dels darrers anys i els que es preveuen observables fins al 2020. Combina dades precises, detalls tècnics i fotografies.

El Big Bang, els forats negres i les supernoves

COMELLAS, José Luis. Vida y muerte de las estrellas. Madrid: Equipo Sirius, 1992. — Signatura: 5/ 5341 CRUZ, Manuel. Guardería de galaxia: cúmulos. Madrid: Equipo Sirius, 1991. — Signatura: 5/ 5342 DOCOBO DURANTES, José Angel. Estrellas dobles. Madrid: Equipo Sirius, 1992. — Signatura: 5/ 5343 Estrellas y nubes en la vía láctea: estructura y movimiento de nuestra galaxia. Barcelona: Pomaire, 1972. — Signatura: 5/ 2116

ARMENTÍA, Javier E. Supernovas. Madrid: Equipo Sirius, 1992. — Signatura: 5/ 5340

LOZANO MARTÍNEZ, Teresa. Galaxias: islas en el universo. Madrid: Equipo Sirius, 1991. — Signatura: 5/ 5344.

FILKIN, David. El universo de Stephen Hawking : el cosmos explicado : el big bang, los agujeros negros, las enanas blancas... [Barcelona]: Gedisa, cop. 1998. — Signatura: 524 FIL

ARNAU, Arturo. ¿Qué hay entre las estrellas?. España: Addison-Wesley Iberoamericana, 1996. — Signatura: 5/ 6124

GRIBBNIN, John. En busca del Big Bang. Madrid: Pirámide, 1988. — Signatura: 5/ 5746 MURDIN, Paul ; MURDIN, Lesley. Supernovas. Sevilla: Progensa, 1989. — Signatura: 524 MUR RUIZ MORALES, Jorge. Agujeros negros. Madrid: Equipo Sirius, 1992. — Signatura: 5/ 5331

Què són els estels?. [Bilbao]: Near ; [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística, [1991]. — Signatura: DVD 524 QUE RIDPATH, Ian. Estrellas y planetas. Barcelona: Omega, 2002. — Signatura: 52 RID ROTH, Günter D. Estrellas y constelaciones: cómo reconocer las constelaciones más importantes de los hemisferios norte y sur. Barcelona: Omega, 1998. — Signatura: 524 ROT

SERRA-RICART, Miquel. «Diez años de shelios». Astronomía. Núm. 109- 110 (2008). P. 88-93. — Signatura: (1089)

Estrelles i galàxies BOURGE, Pierre ; LACROUX, Jean. Al acecho de las estrellas. México: Fondo de Cultura Económica, 2001. — Signatura: 524 BOU

19


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 20

 BRAHIC, André ; GRENIER, Isabelle. Luces de estrellas: los colores de lo invisible. Barcelona: Paidós, 2009. — Signatura: 524 BRA

Les imatges fotogràfiques de les estrelles destaquen pel color i l’espectacularitat.

20

☺ La lluna. Una polèmica 35è aniversari o no? Frau o realitat? El 20 de juliol de 1969 Neil Armstrong arribava a la lluna. Amb tot, alguns experts ho posen en dubte, i creen així tota una polèmica entorn de la fita nord-americana.


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 21

8. L’astronomia en l’art Mitologies i llegendes HEIFETZ, Milton D.; TIRION, Wil. Un paseo por las estrellas : una guía de las estrellas, las constelaciones y sus leyendas. Madrid: Cambridge University Press, DL 2003. — Signatura: 524 HEI

CABALLERO, José. «La poesía y la astronomía». Astronomía. Núm. 116 (2009). P. 24-30 . — Signatura: (1089) CLARKE, Arthur C. 3001 : l’odissea final. Barcelona: Edicions 62, 1997. — Signatura: Nc CLA CLARKE, Arthur C. Las arenas de Marte. Barcelona: EDHASA, 2002. — Signatura: Nc CLA

CORNELIUS, Geoffrey. Manual de los cielos y sus mitos : guía práctica observar el cielo nocturno, sus mitos y símbolos. Barcelona: Blume, 1998. — Signatura: 52 COR

HEINLEIN, Robert A. Las brigadas del espacio = Starship troopers. Barcelona [etc.]: Ediciones B, 1998. — Signatura: 8/ 30023

Les llegendes mitològiques de l’astronomia al llarg de les diferents civilitzacions, des de l’antiga Grècia fins a la Xina. Es narra cada mite i els seus símbols, tot relacionant-los amb la seva constel·lació. El llibre ofereix més de 88 constel·lacions, amb il·lustracions i mapes estel·lars.

STAPLEDON, Olaf. Hacedor de estrellas. Barcelona: Minotauro, 2008. — Signatura: Nc STA

Literatura de ciència-ficció

Wells, H. G. La guerra dels mons. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. — Signatura: Nc WE

Llibres amb fotografies

ADAMS, Douglas. Guía del autoestopista galáctico. Barcelona: Anagrama, 2005. — Signatura: Nc ADA

CASADO, Javier. Arte en el universo : las más bellas imágenes de nuestro entorno espacial. Madrid: Nivola, 2003. — Signatura: 52 CAS

ASIMOV, Isaac. Fundación y tierra. Barcelona: Círculo de Lectores, 2005. — Signatura: Nc ASI

LIGHT, Michael. Luna llena. Barcelona [etc.]: Lunwerg, cop. 1999. — Signatura: 523 LIG

BALLARD, J.G. Mitos del futuro próximo. Barcelona: Minotauro, 1990. — Signatura: Nc BAL

RABADÁN GONZÁLEZ, Ma. Ángeles. El espacio. Madrid: Rabapress, cop. 2004. — Signatura: 629.7 RAB

BRADBURY, Ray. Crónicas marcianas. Barcelona: Minotauro, 2005. — Signatura: Nc BRA

21


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 22

BENSON, Michael. Más allá : la visión de las sondas interplanetarias. Barcelona: Blume, 2003. — Signatura: 52 BEN

Espectacular llibre d’imatges espacials amb fotografies obtingudes al llarg de la història mitjançant els satèl·lits i robots. CHONG, S. M.; LIM, Albert; ANG, P. S. Atlas fotográfico de la luna. Madrid: Cambridge University Press, 2003. — Signatura: 523 CHO

Guia completa per als 29 dies del cicle lunar, amb fotografies de cada dia i textos descriptius de cada fase.

L’astronomia en el cinema Totes les pel·lícules, en suport DVD, les trobareu a la sala de lectura ordenades pel títol. • Alien, el Octavo Pasajero (1979) (títol orig.: Alien). Madrid: Twentieth Century Fox, 2003. Director: Ridley Scott. — Signatura: DVD ALI. Sinopsi:

Primera part d’una saga de quatre pel·lícules fetes per diversos directors. La protagonista, la tinent Ellen Ripley, s’enfronta a un seguit de criatures d’una raça alienígena, anomenades àliens. La nau espacial Nostromo viatja cap a la Terra des del planeta Thedus amb un carregament de minerals que han de ser processats en refineries, però es desvia cap a la galàxia Zeta II, fora del sistema solar; un ésser estrany infecta un dels tripulants i provoca el naixement d’una nova criatura que mata tota la tripulació, excepte la tinent Ripley. És la primera pel·lícula important de Hollywood amb una heroïna com a protagonista; tingué un gran impacte cultural en novel·les i còmics. L’èxit d’aquesta pel·lícula

22

inicià un seguit d’altres pel·lícules de temàtica similar i de jocs d’ordinador. • Aliens, el Regreso (1986) (títol orig.: Aliens). Madrid: Twentieth Century Fox, 2003. Director: James Cameron. — Signatura: DVD ALI. Sinopsi:

És la segona part de la saga de ciència-ficció Alien. Es rescata Ripley després d’uns cinquanta anys hivernant i, amb la necessitat d’acabar amb els seus malsons, parteix en una missió militar per exterminar els aliens. Durant el temps que ha estat adormida, una nova colònia s’ha establert al planeta, de la qual no en queda res en arribar, excepte una nina traumatitzada. Finalment Ripley aconsegueix escapar de l’illot amb la nina, les restes d’un androide —que aquesta volta es mostra bastant útil— i un membre de l’escamot militar, mentre que el planeta és destruït per l’explosió del reactor nuclear de la base. Oscar 1986 al millor so i als efectes especials • Alien 3 (1992). Madrid: Twentieth Century Fox, 2003. Director: David Fincher. — Signatura: DVD ALI. Sinopsi:

És la tercera pel·lícula de la saga Alien. La nau de rescat té un accident i acaba en un planeta presó. D’alguna manera un Alien ha acabat dintre de la nau, deixant prenyats el militar i Ripley. Els presos i Ripley han de sobreviure fins a l’arribada de l’equip de rescat de la Companyia (una setmana aproximadament), però a més es comprova que el que realment importa a aquesta és l’exemplar que és a dintre de Ripley, la qual decideix suïcidar-se i acabar amb ella mateixa. • Alien Resurrección (1997) (títol orig.: Alien Resurection). Madrid: Twentieth Century Fox, 2003. Director: Jean-Pierre Jeunet. — Signatura: DVD ALI. Sinopsi:


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 23

És la quarta i última part de la saga Alien. Passen 200 anys fins que en un laboratori militar ressusciten Ripley i l’Alien que és dintre seu a partir de restes de sang. No passa gaire més temps fins que els aliens es descontrolen i tot el laboratori s’estavella contra el que queda de la Terra. • Asesinos Cibernéticos (1995) (títol orig.: Screamers). Madrid: Columbia Tristar Home Video, 2007. Director: Christian Duguay. — Signatura: DVD ASI. Sinopsi:

Any 2078: en un planeta llunyà uns científics han creat l’arma perfecta, uns artefactes assassins anomenats screamers que es reprodueixen per si mateixos i que han estat dissenyats amb el propòsit de trobar i destruir tot enemic vivent. Ara s’han revelat contra els humans. • Atmósfera Cero (1981) (títol orig.: Outland). [s.l.]: Warner Home Video, 2000. Director: Peter Hyams. — Signatura: DVD ATM. Sinopsi:

Uns camps magnètics estranys han fet sortir la Lluna de la seva òrbita i es preveu que deu dies després xocarà contra la Terra. • Barbarella, reina de les galàxies (1968) (tít. orig.: Barbarella, queen of the Galaxy). Madrid: Paramount Home Entertainment, 2000. Director: Roger Vadim. — Signatura: DVD BAR. Sinopsi:

La missió de Barbarella, encomanada pel president de la República Terrestre, és trobar el desaparegut Dr. Duran Duran que ha inventat el raig positrònic. Les guerres han desaparegut de l’univers, però aquest raig pot iniciar-les de nou. Barbarella disposarà d’armes antigues per

dur a terme la seva missió. Comèdia que es va fer famosa per l’streptease inicial i pel vestuari de l’actriu Jane Fonda. Basada en els còmics de Jean Claude Forest. • Dark City (1998). Madrid: Tristar Home Video, 1998. Director: Alex Proyas. — Signatura: DVD DAR. Sinopsi:

John Murdoch es desperta sol en un estrany hotel i comprova que ha perdut la memòria i és perseguit com l’autor d’una sèrie d’assassinats sàdics i brutals. Mentre intenta ajuntar les peces que componen el puzzle del seu passat, descobreix un submón habitat per uns sers, coneguts com els ocults, que tenen l’habilitat d’adormir les persones i alterar la ciutat i els seus habitants. • Desafío Total (1990) (títol orig.: Total recall). Madrid: Universal Pictures, 2001. Director: Paul Verhoeven. — Signatura: DVD DES. Sinopsi:

Terra, any 2084. Doug Ouaid, un home normal amb una vida tranquil·la, està neguitós per un malson que cada nit el porta al planeta Mart. Decideix anar al laboratori de Recall, una empresa de vacances virtuals que li ofereix l’oportunitat de materialitzar el seu somni gràcies a un fort al·lucinogen; però, inesperadament, el porta a recuperar la memòria i descobreix el seu passat turbulent. Oscar 1990 pels efectes especials. • 2001, una Odisea del Espacio (1968) (títol orig.: 2001: A Space Odyssey). Madrid: Warner Home Video, 2001. Director: Stanley Kubrick. — Signatura: DVD DOS. Sinopsi:

La història de la humanitat: el passat i el futur. Als inicis del naixement de l’Homo sa-

23


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 24

piens, fa milions d’anys, uns simis descobreixen un monòlit que els portarà a un estadi d’intel·ligència superior. Milions d’anys després, uns científics s’interessen per un altre monòlit enterrat a la Lluna. Finalment, durant una missió de la NASA, la HAL 9000 —una màquina d’intel·ligència artificial— comanda tots els sistemes de la nau espacial tripulada. Pel·lícula inspirada en tres contes d’Arthur Charles Clarke. Oscar 1968 pels efectes especials. • 2010, Odisea Dos (1984) (tít. orig.: 2010). [s.l.]: Turner Entertainment, 2000. Director: Peter Hyams. — Signatura: DVD DOS. Sinopsi:

Una expedició conjunta russo-americana marxa cap a Júpiter per tal d’esbrinar què va succeir amb la nau espacial Discovery nou anys abans. • Dune (1984). Barcelona: Manga Films, 2003. Director: David Lynch. — Signatura: DVD DUN. Sinopsi:

Any 10191. Al planeta desèrtic d’Arrakis, conegut també per Dune, la reverenda mare general Ramallo conjura una vella profecia: Vindrà algú de molt lluny i portarà la guerra santa, el general Jihad, que purificarà l’univers i ens traurà de les tenebres.... Al remot planeta Coladan, Lady Jessica, desobeint les ordres de la seva germandat de concebre únicament filles, acaba de donar a llum el fill baró que el seu amo, el duc Leto Atreides, tant desitjava. Lady Jessica somia que el seu fill Paul arribi a convertir-se en un messies ple de poders màgics, capaç d’unir el temps i l’espai. Pel·lícula basada en la novel·la de Frank Herbert.

24

• Enemigo Mío (1985) (títol orig.: Enemy mine). Madrid: Twentieth Century Fox, 2002. Director: Wolfgang Petersen. — Signatura: DVD ENE. Sinopsi:

Enemics per instint, amics per necessitat, un humà i un extraterrestre inicien una dura batalla amb el planeta Dracon, habitat per éssers monstruosos, que posarà en perill les seves vides. • Fantasmas de Marte (2001) (títol orig.: Ghosts of Mars). Madrid: Sony Pictures, 2007. Director: John Carpenter. — Signatura: DVD FAN. Sinopsi:

Mart, any 2176. El Planeta Vermell s’ha convertit en un lloc habitat com a conseqüència de la superpoblació de la Terra, però és un lloc perillós. A més, en una operació d’explotació es descobreix un filó mortífer: una civilització marciana que ha estat adormida molt de temps, però ara es torna activa i imparable. • Flash Gordon (1980). [s.l.]: Universal Studios, 2003. Director: Michael Hodges. —Signatura: DVD FLA. Sinopsi:

El doctor Zarkov, un científic expulsat de la NASA, viatja en coet espacial, juntament amb el jove jugador de rugbi Flash Gordon i la seva amiga Dale Arden. Els tres intentaran salvar el planeta de l’amenaça Ming, l’emperador del llunyà regne Mongo, que ha llançat una de les seves llunes per xocar amb la Terra. Basada en el mític heroi dels còmics.


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 25

• Horizonte Final (1997) (títol orig.: Event horizon). Madrid: Paramount Home Entertainment, 2000. Director: Paul W.S. Anderson. — Signatura: DVD HOR. Sinopsi:

L’any 2047 una nau de rescat, la Lewis & Clark, és enviada a investigar la misteriosa reaparició a l’òrbita de Neptú d’una nau experimental, la Horizonte Final, desapareguda anys abans juntament amb tota la seva tripulació. Successos estranys comencen a ocórrer a bord mentre la missió de rescat intenta descobrir quin ha estat el destí dels desapareguts... • Misión a Marte (2000) (títol orig.: Mission to Mars). [s.l.]: Columbia Tristar Home Video, 2000. Director: Brian de Palma. — Signatura: DVD MIS. Sinopsi:

L’any 2020 el comandant Luk Graham és seleccionat per liderar la primera missió tripulada de la NASA a Mart. Una vegada en el planeta vermell, la seva tripulació descobreix una antiga estructura en forma de dom que sembla ser una espècie de valisa. El dom mata la tripulació i deixa ferit Luk. El coronel Jim McConnell, encapçalarà la segona missió de rescat. • Perdidos en el Espacio (1998) (títol orig.: Lost in space). Madrid: Paramount Pictures, 2004. Director: Stephen Hopkins. — Signatura: DVD PER. Sinopsi:

El professor John Robinson s’embarca juntament amb la seva família a la nau Júpiter II per fer una missió. Però a la nau, també hi navega el Dr. Smith, enviat

per forces enemigues per sabotejar la missió, que provocarà un incident a partir del qual la nau deambularà sense rumb fix per les galàxies... • Pitch Black (2000). Madrid: Universal Pictures, 1999. Director: David Twohy. — Signatura: DVD PIT. Sinopsi:

Durant un viatge interestel·lar, una nau espacial sofreix una avaria a causa d’una tempesta d’asteroides, i es veu obligada a fer un aterratge d’emergència en el qual mor part del passatge. Un assassí molt perillós, Riddick, que formava part de la càrrega, fuig del lloc deixant els supervivents amb dues preocupacions, ell i unes perilloses criatures nocturnes que surten a la superfície quan els tres sols del planeta s’enfosqueixen a causa d’un eclipsi.

• El planeta de los Simios (2001) (títol orig.: Planet of the Apes). Madrid: Twentieth Century Fox, 2002. Director: Tim Burton. — Signatura: DVD PLA. Sinopsi:

Any 2029. En una missió rutinària l’astronauta Leo Davidson (Mark Wahlberg) perd el control de la seva nau i aterra en un planeta estrany, habitat per una raça de simis d’intel·ligència similar a la dels humans i que tracten aquests com a animals. • Planeta Prohibido (1956) (títol orig.: Forbidden planet). [s.l]: Turner Entertainment, 2006. Director: Freed. M. Wilcox. — Signatura: DVD PLA. Sinopsi:

Una expedició és enviada al planeta Altair4, a anys llum de la Terra, per tal d’esbrinar què ha passat amb una colònia de la qual no

25


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 26

se’n tenen notícies. Només hi trobaran el Dr. Morbius i la seva filla, els únics supervivents que han escapat d’un monstre que volta pel planeta • Planeta Rojo (2000) (títol orig.: Red planet). Madrid: Warner Bros, 2000. Director: Antony Hoffman. — Signatura: DVD PLA. Sinopsi:

És l’any 2050, la Terra s’està morint i colonitzar Mart és l’única alternativa a la destrucció. Mentre exploren el planeta en busca d’una sortida, fan el descobriment més aterrador i desconcertant de tots: pot ser que Mart sigui àrid, però no està deshabitat. • Star Trek (1979). Madrid: Paramount Home Entertainment, 2000. Director: Robert Wise. — Signatura: DVD STA. Sinopsi:

Segle XXIII. El comandant James T. Kirk, de la nau Enterprise, rep l’encàrrec d’una missió difícil: neutralitzar un cos estrany perquè no s’estavelli amb el seu objectiu, la Terra. L’oficial Spock, el capità Willard Decker, l’assessora Ilia i el doctor McCoy ajuden el comandant i la seva expedició a investigar aquest cos i a descobrir la seva naturalesa, dotada d’un mecanisme d’intel·ligència d’origen terrestre.

• Star Wars (1977-2005). Madrid: Lucs Films, 2004-2008. Director: George Lucas. — Signatura: DVD STA Episodi I: La amenaza fantasma (1999) Episodi II: El ataque de los clones (2002) Episodi III: La venganza de los Sith (2005) Episodi IV: Una nueva esperanza (1977) Episodi V: El imperio contraataca (1980) Episoci VI: El retorno del Jedi (1983) Sinopsi:

Sèrie amb sis episodis. La primera trilogia de la saga ens explica com la República, que està formada per la majoria dels sistemes planetaris de la galàxia, s’enfronta a una terrible guerra, en part pels moviments de Darth, un misteriós mestre Sith. També es narra l’aprenentatge d’un jove Jedi. Finalment es produeix la desaparició de la República i la seva substitució per un imperi opressor. Seguint l’ordre cronològic de la publicació (episodis IV, V i VI), els cavallers del Jedi han estat exterminats i només un petit grup de rebels resisteixen a l’Imperi. L’existència d’una terrible arma imperial, l’Estrella de la Mort, porta al reclutament per part de l’Aliança Rebel d’un jove anomenat Luke Skywalker (fill d’Anakin), i el seu entrenament per convertir-lo en Jedi per part d’Obi-Wan Kenobi i posteriorment per Yoda. En el procés aconseguirà redimir el seu pare. • Stargate (1994). [s.l.]: Universal Pictures Internacional, 2009. Director: Roland Emmerich. — Signatura: DVD STA Sinopsi:

26


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 27

Un coronel i un científic investiguen la misteriosa aparició d’un estrany artefacte en unes excavacions, identificat com a Porta de les Estrelles. Ambdós travessen la Porta i són transportats a un planeta molt lluny de la Terra. • Starship Troopers, las Brigadas del Espacio (1997) (títol orig.: Starship Troopers). Madrid: Touchstone Home Video, 2001. Director: Paul Verhoeven. — Signatura: DVD STA. Sinopsi:

En un futur la Terra està en lluita contra el planeta Klandathu, habitat per bitxos enormes. Uns estudiants, per poder tenir dret a la ciutadania s’allisten a l’exèrcit. Un d’ells és Johnny Rico que, molt lluny de voler obtenir tal dret, més aviat el que vol és poder estar al costat de la seva xicota. Poc temps després, amb la desil·lusió de la ruptura de la parella, decideix tornar a casa. Però poc abans de tornar el seu país és destruït per un meteorit procedent de Klandathu. D’aquesta manera s’unirà al grup de soldats, los recios, per fer una gran ofensiva contra el planeta dels insectes. Pel·lícula basada en la novel·la de Robert Anson Heinlein. Oscar 1998 pels efectes especials.

l’estela gravitatòria d’una estrella en extinció. La nau rescata un transbordador espacial que conté un misteriós supervivent i un estrany artefacte alienígena. • Titan A.E. (2000) . [s.l.]: Twentieth Century Fox, 2000. Director: Don Bluth. — Signatura: IDVD TIT. Sinopsi:

L’any 3028 els Drea, una raça alien, destrueixen la Terra deixant-hi només uns quants supervivents, entre els quals es troba un nen que té a les seves mans el futur de la humanitat. Quinze anys després el nostre heroi, Cale, descobreix que al palmell de la seva mà es troba el mapa que el portarà fins al Titan, que guarda el secret de la salvació de la raça humana.

• Supernova: el fin del universo (2000) (títol orig.: Supernova). [s.l.]: MGM Home Entertainment, 2001. Director: Walter Hill. — Signatura: DVD SUP. Sinopsi:

En el lloc més llunyà de l’espai, la nau espacial d’assistència mèdica Nightingale vetlla per tots aquells que es troben en perill. Quan una desesperada trucada d’auxili travessa l’espai, la tripulació respon amb un perillós salt dins

27


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 28

9. Obres per a infants CALZADA, Gorka. Copérnico y el centro del universo. Madrid: El Rompecabezas, 2007. — Signatura: I 52 Cop CAL COUPER, Heather; HENBEST, Nigel. Agujeros negros. Madrid: SM, 1997. — Signatura: I 524 COU

 FIRTH, Rachel. Astronomía. Londres: Usborne, 2004. — Signatura: I 52 FIR

Manual bàsic per a la pràctica de l’observació del cel. Ofereix una llista d’enllaços d’Internet per poder ampliar coneixements.

Terra, sol, lluna i estrelles LOPESINO, JORDI. La meva primera guia sobre astronomia. Barcelona: La Galera, 2008. — Signatura: I 52 LAP MITTON, Simon. Astronomia. Barcelona: Edebé, 1995. — Signatura: I 52 MIT PLA I SÁNCHEZ, ALBERT. Jo, Galileu. Barcelona: Parramón, 2008. —Signatura: I 52Gal PLA PÉREZ DE LABORDA, ALFONSO. Els antics astrònoms. Madrid: Encuentro, cop. 2007. — Signatura: I 52 PER PÉREZ DE LABORDA, ALFONSO. L’astronomia moderna. Madrid: Encuentro, cop. 2007. — Signatura: I 52 PER PÉREZ DE LABORDA, Alfonso. De la teoria de la relativitat al Big Bang. Madrid: Encuentro, 2007.— Signatura: I 52 PER VIERA Y CLAVIJO, JOSÉ DE. Noticias del cielo : o Astronomía para niños. Canarias: Viceconsejería de Cultura y Deportes, 2004.—Signatura: 5/5791

28

1.001 dades sobre l’espai. Barcelona: Molino, 2002. —Signatura: I 52 STO BANQUERI, Eduardo. El cel. Barcelona: Parramón, 2006. — Signatura: I 52 BAN BANQUERI, EDUARDO. En el espacio. Barcelona: Parramón, 2005 —Signatura: I 52 BAN BEAUMONT, Émilie. El espacio: para responder a las preguntas de los niños. [s.l.]: Fleurus, 2003.— Signatura: I 52 BEA BIARD, PHILIPPE. La Lluna. Barcelona: Cruïlla, 2006. — Signatura: I 526 BIA Cielo y cosmos. Barcelona: Planeta, 2004. — Signatura: I 52 CIE COMAS, MARTA. La conquesta de la lluna. Barcelona: La Galera, Sau, 2009. — Signatura : I 523 COM COUPER, HEATHER. Atlas visual del espacio. Madrid: Bruño, cop. 2002. — Signatura: I 52 COU DELAFOSSE, Claude. Observo el cel i l’espai. Barcelona: Cruïlla, 1999. — Signatura: I 524 DEL


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 29

DYER, Alan. El espacio. Barcelona: Larousse, 2007. — Signatura: I 523 DYE ERNE, Andrea. Descobrim l’univers. Barcelona: Elfos, 2005. — Signatura: I 52 ERN El espacio: el libro que se puede leer en la oscuridad. Madrid: Bruño, 2006. — Signatura: I 52 ESP FRADIN, Natacha. El cel i l’espai. Barcelona: Cruïlla, 2009. — Signatura: I 52 FRA GLOVER, David. El universo. Madrid: Ediciones SM, cop. 1996. — Signatura: I 52 GLO GOLDSMITH, Mike. Espai. Barcelona: Beascoa, 2006. — Signatura: I 52 GOL GOLDSMITH, Mike. Sistema solar. Barcelona: Llançalletres, 2008. — Signatura: I 523 GOL GOUVENAIN, MARC DE. El món de les estrelles : moviments de la volta celeste, localitzacions, planiestels, constel·lacions i estrelles, orientació, mitologia i cels de l’hemisferi sud. Lleida: Pagès, 2006 .— I 524 GOU

MIRA PONS, MICHÈLE. El cel : [al teu abast]. Barcelona: Empúries, 2008. — Signatura: I 52 MIR MIRA PONS, Michèle. El sol: [al teu abast]. Barcelona: Empúries, 2008. — Signatura: I 52 MIR ORTEGA, Ofelia. L’univers. Barcelona: Parramón, 2005. — Signatura: I 524 ORT PÉREZ DE LABORDA, Alfonso. La idea de l’univers avui. Madrid: Encuentro, 2008. — Signatura: I 52 PER PEROZZI, ETTORE. El cielo bajo la tierra : de viaje por el sistema solar. Barcelona: Oniro, 2006. — Signatura: I 523 PER RANZINI, GIANLUCA. Atlas del universo : una guía ilustrada con los mapas de todas las constelaciones. Madrid: Alianza, cop. 2001. — Signatura: I 52 RAN

HAWKING, LUCY. La clau secreta de l’univers. Barcelona: Montena, 2008 — Signatura: I 524 HAW HEATH, Robin. El sol, la luna y la tierra. Barcelona: Oniro, cop. 2004.— Signatura: I 52 HEA LACROUX, JEAN. Descubrir la luna : más de 300 localizaciones lunares. Barcelona: Larousse, DL 2007. — Signatura: I 523 LAC MAY, BRIAN. ¡Bang! : la historia completa del universo. Barcelona: Crítica, cop. 2007. — Signatura: I 524 MAY

29


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 30

Llibres d’imaginació i jocs HERGÉ. Objetivo: la luna. [s.l.]: Casterman, DL 2001.— Signatura: C TIN HERGÉ. Aterrizaje en la Luna. Barcelona: Juventud, 1999.—Signatura: C TIN HERGÉ. Objetivo: la luna = Objectiu: la lluna. Barcelona: Selecta Visión, 2001. — Signatura: IDVD TIN HERGÉ. Aterrizaje en la luna = Hem caminat damunt la lluna. Barcelona: Selecta Visión, 2001. — Signatura: IDVD TIN

30

STILTON, Geronimo. Viaje en el tiempo. Barcelona: Destino, 2006. — Signatura: I3 STI VERNE, Jules. Viaje al centro de la Tierra. Madrid: Anaya, 2006. — Signatura: JN VER Treasure Planet. [S.l.] : Disney Interactive, cop. 2002. — Signatura: ICDR JOCS


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 31

10. Enllaços d’interès Observatoris a Catalunya

Instituts científics

Observatori Fabra (Barcelona):

Institut de Ciències de l’Espai:

www.observatorifabra.com/ca/

www.ice.csic.es

Observatori de l’Ebre (Roquetes):

Institut d’Estudis Espacials de Catalunya:

www.obsebre.es/

www.ieec.cat

Observatori Astronòmic del Garraf:

www.oagarraf.net/

Fundación Española para la ciencia y la tecnología:

Observatori Esteve Duran (Seva):

www.fecyt.es

www.astrogea.org/foed/

Instituto de Astrofísica de Andalucía:

Observatori Astronòmic de Castelltallat:

www.iaa.es

www.observatoricastelltallat.com/

Instituto Astronómico de Canarias:

Observatori Astronòmic del Montsec:

www.iac.es

www.oadm.cat/ Observatori de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell:



www.astrosabadell.org

Observatoris a Espanya Observatorio Astronómico Nacional:

www.fomento.es/MFOM/LANG_CAS TELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Astronomia/

Altres



Biblioteques Públiques de Catalunya:

www.gencat.cat/cultura/cataleg Directori d’associacions d’astronomia, dins Cosmo educa:

www.iac.es/cosmoeduca/asociaciones.htm Ciencia.net:

www.ciencia.net/enlaces.jsp?&idTema=ASTRONOMIA

Gran Telescopio Canarias (La Palma):

Any Internacional de l’Astronomia:

www.gtc.iac.es/:

www.astronomia2009.es/

Observatorio de Sierra Nevada:

www.osn.iaa.es/ Observatorio Astronómico de Mallorca:

www.oam.es/ Centro Astronómico de Alto Turia (València):

www.uv.es/obsast/es/instrum/caat.h tml Observatorio Astronómico Ramón María Aller (Santiago de Compostela):

www.usc.es/astro/ Real Observatorio Astronómico de la Armada (San Fernando, Cádiz):

http://www.roa.es

31


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 32

11. Fons antic ( segles XVI / XIX )

 L’astronomia en el fons antic de la biblioteca Presentem una selecció d’obres dels segles XVI a XIX que foren importants en el seu moment, ja sigui com a llibres d’ensenyament de l’astronomia o per la rellevància dels seus autors. S’hi inclou una breu anotació sobre l’autor i la seva obra. Per raons de conservació —a causa de la seva antiguitat, raresa o fragilitat— el fons antic i patrimonial no és prestable ni es pot fotocopiar; us facilitem, quan n’hi ha, l’adreça d’Internet on podeu consultar l’edició digitalitzada. Les citacions de les obres s’han fet seguint la normativa ISBD.

 El fons antic i patrimonial A més dels fons actuals i més consultats, la Biblioteca de Girona disposa d’una col·lecció de fons antic de gran interès per a les investigacions històriques sobre la producció intel·lectual — ja sigui literària, científica o religiosa— de temps passats, tant del país com de fora. Aquest fons té la consideració de bé d’interès cultural i està protegit per la Llei de patrimoni històric espanyol (1985), per la del patrimoni cultural català (1993), i per la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya (1993).

32

 Abast El fons antic i patrimonial de la Biblioteca Pública de Girona aplega més de 47.000 títols; dels quals, 31.107 són dels segles XIII-XIX. La major part estan descrits en el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/ CCPB/index.html Comprèn manuscrits, incunables, monografies impreses, publicacions periòdiques, goigs, mapes, gravats, partitures musicals (manuscrites i impreses) i materials diversos (programes, postals, etc.). Abasta tot tipus de matèries, amb un predomini clar de les religioses i filosòfiques, en llatí, castellà, català, francès, italià i grec; pel que fa a les publicacions periòdiques, n’hi ha de totes les matèries, però destaquen les de caire polític i les del Gironès. El fons gironí, amb prop de 50.000 unitats, inclou obres antigues (d’autor, d’impremta o de temàtica gironina) en tot tipus de suports.

 Procedència Una part prové de la desamortització

dels béns eclesiàstics per la supressió dels ordes religiosos (1836-1851) i forma el nucli fundacional de la biblioteca; una altra part procedeix de l’antic Registre de la Propietat Intel·lectual i també, des del 1958, del Dipòsit Legal


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 33

de les obres impreses a la província; altres, s’incorporen per donacions de particulars o per compres ordinàries.

 Preservació i difusió Cada any es restaura, s’adquireix i es digitalitza fons antic, especialment gironí. Es fan exposicions, guies de lectura i visites guiades. Fons digitalitzat: Publicacions periòdiques: 253 títols, amb un total de 607.000 pàgines. La major part consultables a la Biblioteca Virtual de Prensa Històrica http://prensahistoria.mcu.es Monografies i altres: 144 obres amb un total de 26.861 pàgines consultables a la Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico http://bvpb.mcu.es. Vegeu-ne més detalls a http://bibliotecagirona.gencat.cat

• ALFONSO X, Rey de Castella (1221- 1284). Libros del saber de Astronomía del Rey Alfonso X de Castilla. — Madrid: [s.n.], 1863-1867 (Tipografía de Eusebio Aguado) . — 5 v. : il. ; 46 cm. — CCPB000085366-6. — Signatura: A/ 72667270 L’obra

Aplega 16 tractats traduïts de l’àrab. La transcripció de Manuel Rico Sinobas s’ha utilitzat en les edicions facsímils del segle xx. Digitalitzada en

Biblioteca Digital Dioscórides (Universitat Complutense de Madrid) http://alfama.sim.ucm.es/dioscorides/. Accessible també des de Biblioteca Virtual Cervantes http://www.cervantesvirtual.com i des de Google Books, http://books.google.es/ L’impulsor

Alfons X de Castella (1221-1284) va ser un rei culte que va patrocinar la traducció d’obres jurídiques, literàries i científiques àrabs i hebrees • ALERMÓN Y DORRÉGUIZ. Curso de geografia astronómica, física y politica, moderna é histórica... / por Bernardo Monreal y Ascaso. — 16ª ed. notablemente corr. y aum. sobre las anteriores. — Madrid: [s.n.], 1884 (Establecimiento Tipográfico de los sucesores de Rivadeneyra). — 580 p., [8] h. pleg. de map. : il. ; 22 cm. — En port. : «Obra de texto, aprobada por el Consejo de Instrucción Pública». — CCPB000264451-7. — Signatura: R/ 1592 L’obra

Manual per a l’ensenyament secundari. Digitalitzada en

Iuris Digital (Biblioteca virtual de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación), http://bvrajyl.insde.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=175 L’autor

Bernardo Monreal, que utilitzà el pseudònim Alermón y Dorréguiz, fou catedràtic de

33


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 34

geografia i història. Advocat. Membre de la Reial Acadèmia de la Història i de l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación, com també de les societats geogràfiques de Madrid i de París. • ARAGÓ, Francesc. Leçons d’astronomie : professées à l’Observatoire. — 5ème éd. accompagnée de 7 planches gravées et de figures intercalées dans le texte. — Paris: Chamerot, libraire-éditeur, 1849 (Imprimerie Bonaventure et Ducessois) . — 285 p., [1] h. de lám., 7 h. de lám. pleg. : il. ; 19 cm. — CCPB000811210-X. — Signatura: D/ 4/ 12 L’obra

Manual d’ensenyament superior que recull les lliçons d’astronomia que el Bureau des Longitudes (acadèmia creada el 1795 per resoldre problemes derivats dels càlculs astronòmics que repercutien en les longituds) li va encarregar d’impartir i del qual depenia l’Observatori de París. Digitalitzada la 2a edició

(Paris : J. Rouvier, 1836) en: Gallica (Bibliothèque National de France), http://gallica.bnf.fr L’autor

Astrònom, físic i polític (Estagell, Rosselló, 1786 – 1853, París) va ser un gran divulgador científic. Professor de l’Escola Politècnica. Director de l’Observatori de París (1830). Ingressa en l’Acadèmia de Ciències de París (1809), on va iniciar (1835) la transcripció de les actes de sessions; en va ser el secretari perpetu des del 1830. Diputat, ministre (1848) de l’Interior i de Marina. Es retirà de la política el 1852. Treballà juntament amb Biot per continuar el mesurament de l’arc meridià de París que determinarà la mida exacta del metre; també col·laborà amb ell en treballs d’òptica fins al 1816; igualment treballà amb Gay-Lussac en la redacció

34

de diverses revistes científiques. Durant la invasió napoleònica fou considerat espia i la Junta de Mallorca, per protegir-lo, el va empresonar al castell de Bellver i li va facilitar la fuga dos mesos més tard; diverses peripècies el portaren a Palamós i Roses. La seva parla catalana el salvà en situacions compromeses. Descobrí els fenòmens de polarització rotatòria en els cristalls de quars i els de la polarització cromàtica. Detectà el conegut com a punt d’Aragó, un dels tres punts del vertical que passa pel Sol per als quals la radiació difosa celest té polaritat nul·la i roman generalment uns 20º pel damunt de l’antisol • ARCIMIS Y WERLE, Augusto T. El telescopio moderno. — Barcelona: Montaner y Simón, 1878-1879. — 2 v. (698 p., [26] h. de lam. ; 670 p., 26 h. de lam.) : il. ; 30 cm. Conté: T. I. Estudios generales sobre las obras del P. Secchi, Proctor, Flammarión, Guillermin y nociones de astronomía — T. II. Nociones de astronomía y exposición popular de los últimos trabajos y descubrimientos realizados por el P. Secchi, Vogel, Huggins, Flammarion, Lockyer y otros muchos. — CCPB000087278-4. — Signatura: D/ 5/ 28-29 L’obra

Se’n va fer una edició posterior: Astronomía popular, descripción general del Cielo, nueva edición refundida de la obra «El telescopio moderno» con inclusión de los más modernos descubrimientos (Barcelona : Montaner y Simón, 1901), 2 vol. L’autor

Meteoròleg d’origen grec (Sevilla, 18441910). Col·laborà amb Francisco Giner en la fundació de la Institución Libre de Enseñanza on va impartir classes d’astronomia. Director de l’Institut Meteorològic de Madrid (1909). Membre de la Reial Societat Astronòmica de Londres. Autor de diverses obres de divulgació d’astronomia i meteorologia. Traductor. Col·laborador del Diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (Barcelona : Mon-


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 35

taner y Simón 1887-1910). Vegeu també: http://www.filosofia.org/ave/001/a030.htm • BALL, Robert Stawell. La historia de los cielos : tratado popular de astronomia. — Barcelona: Ramón Molina, [s.a.] . — 408 p., XVI h. de lám. : grab. ; 24 cm. — (Biblioteca de la Ilustración Iberica) . — CCPB000097627-X. — Signatura: 5/ 396 L’obra

A Story of the Heavens (1886) va ser molt popular; fins i tot apareix citada per James Joyce a Ulysses (cap. 17: Ithaca) L’autor

Astrònom irlandès (Dublín, 1840 - 1913, Cambridge), professor de la Universitat de Dublín i de Cambridge (1892). Astrònom Reial d’Irlanda (1874-1898). Director de l’observatori astronòmic de Cambridge. Membre i president de diverses societats científiques de Londres i Dublín. Nomenat cavaller el 1886. Ball va descobrir 11 nebuloses amb el telescopi més gran del seu temps, construït per William Parsons (Lord Rosse), ja que Ball era tutor dels seus fills (1865). • BIOT, Jean Baptiste. Traité élémentaire d’astronomie physique. — Paris: Bachelier, imprimeur-libraire, 1841-1857. — 8 v. ; 22 cm. — CCPB000163426-7. — Signatura: 5/ 47-50 (volums 1 a 4), 5/ 238-241 (volums 1 a 4 dels Atlas) L’obra

Manual destinat a l’ensenyament secundari. Aquesta tercera edició, corregida i augmentada, consta de 10 volums, dels quals 5 corresponen als atles. Digitalitzada la 2a edició

(Paris, Klostermann, 1810-1811, 3 volums) en: Gallica (Bibliothèque National de France), http://gallica.bnf.fr L’autor

Físic, químic, astrònom, matemàtic i militar

(París, 1774 – 1862). Professor de l’Escola de Beauvais (1798) i examinador de l’Escola Politècnica, del College de France i de la Universitat de París (1808), on serà degà de la Facultat de Ciències (1840-1849); astrònom assistent al Bureau des Longitudes (1806), membre de l’Académie de France (1856). Influenciat per Laplace, també treballà amb Gay-Lussac i amb Humboldt. Acompanyà Aragó, en el seu viatge a Espanya per mesurar l’arc del meridià. Estudià Newton i proposà una fórmula per al càlcul de la pèrdua de calor i també la «fórmula Biot» de l’absorció exponencial de la radiació solar. Autor d’una gran quantitat d’obres, també estudià la història de l’astronomia hindú i xinesa. • BUENO, Ángel. Astronomía popular. — Madrid: Admón. Centro de Educación Moderna, 1895 (Imprenta de El Enano) . — [6], V, [1] en bl., 192, [4] p. ; 16 cm. — CCPB000241081-8. — Signatura: 5/ 54 L’obra

Manual d’ensenyament, va ser molt difós i és present en moltes biblioteques • BRÜNNOW, Franz Friedrich Ernst. Tratado de astronomía esférica. — Cádiz: [s.n.], 1869 (Imprenta de la Revista Médica) . — [1] h. de lám., XL, 602 p. ; 24 cm. — CCPB000195287-0. — Signatura: 5/ 154 L’obra

Manual d’ensenyament molt reconegut en el seu temps, va assegurar encara més la reputació del seu autor. Publicada en alemany el 1851, ell mateix la va traduir a l’anglès (1860). Després es traduí al francès, rus, italià i castellà. L’autor

Astrònom, matemàtic i físic (Berlín, 1821 – 1891, Heidelberg). Treballà en els observatoris de Berlín, Dusseldorf, els Estats Units (Ann Arbor, Albany) i Irlanda. Estudià les òrbites dels cometes i dels planetes menors. Distingit amb la medalla d’or de l’Acadèmia d’Amsterdam (1848).

35


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 36

• CAILLET, Vincent. Traité élémentaire de navigation a l’usage des officiers de la marine militaire et de la marine du comerse. — Brest: [s.n.], 1846 -1848 (Édouard Anner, imprimeur-libraire) . — 2 v. : il. ; 27 cm. — En port. Cours de l’École Navale. 1ere année d’études. — CCPB000792613-8 . — Signatura: 3/ 1769-1770 L’obra

Se’n van fer edicions en 1857, 1861 i 1868. Digitalitzada la 4a edició

revisada i corregida (Paris : Robiquet, 1968) en: Google Books, http://books.google.es L’autor

Matemàtic francès (Paimboeuf, Loire-Atlantique, 1811 – 1887). Professor d’astronomia i navegació. Examinador (1848) de les escoles navals. Publicà diverses taules de logaritmes i de refraccions astronòmiques.

• CARDANO, Girolamo. Hieronymi Cardoni ... In CL Ptoelemaei... IIII de Astrorum Iudiciis, aut, ut vulgo vocant, Quadripartitae Constructionis, libros commentaria ... praeterea eiusdem Hier. Cardoni Geniturarum XII ... exempla ... . — Basileae: Henrichus Petri, 1554.— 3-363, [1], 403-513, [1] p. ; Fol. . — Falta portada i pàgines inicials: [10], 1-2 p. Amb anotacions marginals manuscrites. — CCBE S. XVI, C, 607. — CCPB000029001-7. — Signatura: A/ 6232 L’obra

Es reedità durant anys. Digitalitzada en

Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico: http://bvpb.mcu.es . Altra edició (Basilea, Henricus Petri, 1578) en: Biblioteca Digitale Italiana (Instituto e Museo di Storia della Scienza (Florència), http://fermi.imss.fi.it Per a la totalitat de la seva obra, vegeu: Projecte Cardano (Univesitat de Milà, 1995- ), http://www.car-

36

dano.unimi.it. D’aquest mateix títol inclou l’edició de Lió, 1663. L’autor

Cèlebre savi italià, matemàtic, metge, astròleg i filòsof (Pavia, 1501 – 1576, Roma). Jugador de jocs d’atzar. Metge des de 1525, no va aconseguir ser admès en el Col·legi de Metges de Milà fins al 1539 perquè era fill il·legítim. Tenia un caràcter difícil i mala reputació; va ser el primer a descriure la febre tifoide. Com a matemàtic va donar la solució a les equacions de tercer i quart grau. En la dècada de 1560 escrigué Liber de ludo aleae, el primer tractat sobre probabilitat publicat el 1663. Desenvolupà un dispositiu per conservar l’horitzontalitat que s’usa actualment en els vehicles i que s’anomena junta o suspensió de Cardano. Acusat d’heretgia (Bolonya, 1570) pel to dels seus escrits i per haver fet el 1554 un horòscop de Jesús on afirmava que havia estat influït pels astres, va ser processat i empresonat, però abjurà i fou alliberat amb la prohibició de publicar. • CIGANAL ANGULO, José. Astronomía para todos en doce lecciones : ó sea demostración del mecanismo celeste en términos claros y palpables sin necesidad de estudios geométricos : con siete láminas que facilitan su inteligencia. — Gerona: A. Oliva, impresor, 1829. — 226 p., 7 f. de làm. : il. ; 17 cm. — CCPB000372179-5. — Signatura: A/ 7898 L’obra

És una traducció de l’obra de Ferguson, James (1710- 1776), Astronomie des demoiselles, ou Entretiens entre un frère et sa soeur sur la mécanique céleste démontrée et rendue sensible sans le secours des mathématiques : ... suivis de problémes dont la solution et aisée ; et enrichis de plusieurs figures ingénieuses... / Tra-


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 37

duite de l’anglais, revue et augmentée par M. Quétrin. Paris : Raynal, édr., A Pihan Delaforest, impr., 1827. Digitalitzada en

Google Books, http://books.google.es L’autor

Ciganal és el pseudònim de Juan Nicasio Gallego Larra (Zamora, 1777 – Madrid, 1853). Vegeu l’estudi identificatiu del pseudònim per Ana Maria Freire López, Juan Nicasio Gallego, traductor. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2007. Consultable en edició digital, http://www.cervantesvirtual.com • DELAUNAY, Charles Eugene. Cours élémentaire d’astronomie : concordant avec les articles du programme officiel pour l’enseignement de la cosmographie dans les lycées. — Paris: Langlois & Leclercq : Victor Masson, 1853. — 626 p., [1] h. de grab. pleg. : il. ; 17 cm. — CCPB000470088-0. — Signatura: 5/ 187 L’obra

Manual destinat a l’ensenyament secundari. Digitalitzada la 5a edició

(Paris : Garnier ; Victor Masson, 1870) en Gallica (Bibliothèque National de France), http://gallica.bnf.fr L’autor

Astrònom francès (Lusigny, Aube, 1816 – 1872, Cherbourg). Enginyer de mines, professor de l’Escola Politècnica, de l’Escola de Mines, del College de France. Successor de Biot a la Universitat de París (Sorbona) (1841-1848). Director de l’Observatori de París (1870-1872), el defensà en produir-se el setge de París durant la Comuna. Membre de l’Académie de France (1855) i del Bureau des Longitudes (1861). Savi eminent, destacà per la seva magistral teoria del moviment de la Lluna que s’aplicà durant anys per calcular les efemèrides. Les seves teories han servit de fonament, a partir del 1959, per estudiar el moviment dels satèl·lits artificials i dels satèl·lits de Saturn, Urà i Neptú.

• DIEDO, Girolamo. L’Anatomia celeste del clarissimo signor Girolamo Diedo...: dove s’insegna il partir le case della figura astrologica, il cercar le direttione e l’adeguar gli aspetti de’pianeti, per la misura del moto dell’ore d’ogni punto del Zodiaco, regolato dal carso dell’Equatore : divisa in dve libri, ne’quali sono, infra l’altre, alcune tauole astronomiche di mirabile inuentione e si veggiono ancora in ogni parte del cielo gli essempi di tutte le maniere di esse direttioni : leggendouisi appresso molte cose dignissime, e forse non più trattate per a dietro nella nobilissima scuola dell’astrologia, nuouamente posti in luce. — In Venetia : appresso Damiano Zenaro, 1593. — [6], 212, [18] h. ; 4º. — CCPB000703398-2. — Signatura: A/ 43 L’obra

Està dedicada al cèlebre teòleg, astròleg i matemàtic florentí Francesco Giuntini (15231590), que també va viure a Venècia, però va ser escrita per consell d’Annibale Raimondo i de Giovanni Strassoldo. Vol ser un instrument per mesurar les «cases» o part de les figures celestes, raona sobre el zodíac, la divisió de les hores diürnes i nocturnes i la conjunció dels estels errants. Digitalitzada en

Biblioteca digitale Galileiana (Instituto e Museo di Storia della Scienza, Florència), http://fermi.imss.fi.it L’autor

Astrònom i matemàtic italià (Venècia, 1535 - 1615) d’origen modest que adquirí una notable cultura literària i científica; funcionari de la magistratura financera, es trasllada a Corfú durant la guerra entre turcs i venecians pel control del mar Adriàtic; descriu la batalla naval de Lepant o de Curzolari (1571) en una llarga i detallada relació enviada al batlle de Constantinople que es pu-

37


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 38

blica el 1588 i que ha estat molt reeditada posteriorment. Fou també poeta. • Discursos leídos ante la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales en la recepción pública del Sr. D. Carlos Ibáñez e Ibáñez. — Madrid: imprenta y librería de D. Eusebio Aguado, 1863. — 58 p. ; 28 cm. — CCPB000114898-2. — Signatura: F/ 54/10 L’obra

Discurs de Carlos Ibáñez e Ibáñez sobre l’origen i els progressos dels instruments d’astronomia i geodèsia, amb motiu de la seva recepció com a membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Contestació d’Antonio Aguilar y Vela. L’autor

Carlos Ibáñez e Ibáñez de Íbero (Barcelona 1825 – 1891 Nice, França), marquès de Mulhacén. Militar, general del cos d’enginyers. El 1895 presenta l’aparell Ibáñez per mesurar les bases geodèsiques, fet important en topografia. Creador i director (1870-1889) de l’Institut Geogràfic i Estadístic, tingué un paper rellevant en la unió geodèsica d’Europa amb Àfrica (1879). Vegeu la tesi doctoral de M. Carmen Martínez Utesa. Ciencia militar en el S. XIX: el general Ibáñez e Ibáñez de Íbero (Universidad Complutense de Madrid, 1995). Digitalitzada en

http://eprints.ucm.es/tesis/19911996/H/0/ AH0027101.pdf • FLAMMARION, Camille. Astronomie populaire : description générale du ciel ... — Paris: C. Marpon et E. Flammarion, éditeurs, 1881 (Imp. Gauthier- Villars) . — [8], 836, 8 p., lám. : il. ; 27 cm. — CCPB000480320-5. — Signatura: D/ 5/40

38

L’obra

Amb un èxit notable, se’n van vendre 50.000 exemplars en menys d’un any; distingida per l’Académie Française amb el premi Montyon. Digitalitzada en

Gallica (Bibliothèque National de France), http:// gallica.bnf.fr L’autor

L’astrònom francès Nicolas Camille Flammarion (Montigny-le-Roi, Haute-Marne, 1842 – 1925, Juvisy-sur-Orge, Essonne) fou membre de diverses societats científiques i gran divulgador de l’astronomia. Redactor de revistes com Le Cosmos, Le Siècle, fundà la revista L’Astronomie (1882) i la Societat Astronòmica de França (1887). Estudià principalment les estrelles dobles i múltiples (en publicà un catàleg el 1878), la Lluna i Mart (mostrà que té canals i mars), el cicle solar i el seu impacte sobre les plantes. Autor de més de cinquanta obres, algunes molt populars. Treballà a l’Observatori de París i al Bureau des Longitudes; també investigà en física, fundà un observatori a Juvisy-surOrge que, el 1962, passà a la Societat Astronòmica de França. Publicà diverses obres sobre espiritisme. El seu germà Ernest fundà la llibreria i les edicions Flammarion. • FLAMMARION, Camille. Astronomie élémentaire. — Paris: Publiée par la Ligue franco-américaine de l’enseignement , 1892. — 197, [1] p. : il. ; 19 cm. — (Bibliothèque scolaire de la ligue franco-américaine de l’enseignement . Première série ; 3) . — CCPB000810723-8. — Signatura: D/ 6/189, D/ 5/17 Digitalitzada en

Gallica (Bibliothèque Nationale de France), http://gallica.bnf.fr • FLAMMARION, Camille. Uranie. — Paris: Librairie Marpon et Flammarion : E. Flammarion, successeur , 1891 (Imp. Lahure). — [6], 368 p. : il. ; 18 cm. — (Collection Guillaume). — CCPB000811710-1. Signatura: D/ 5/3


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 39

Digitalitzada en

Gallica (Bibliothèque National de France), http://gallica.bnf.fr • GALLUCCI, Giovanni Paolo. Speculum Uranicum in quo vera loca tum octavae sphaerae, tum septem planetarum... ad quodlibet datum tempus ex Prutenicarum ratione colliguntur, una cum regulis fabricandi duodecim coeli domicilia ex Regiomontano & Alcabitio, & dirigendi significatores... —Venetiis: Apud Damianum Zenarium, 1593. — [4], 43 h. : il. ; Fol. — CCPB000010932-0. — Signatura: A/ 5642 L’obra

Molt important, amb mapes tridimensionals sobre el moviment de les vuit esferes, els set planetes i les dotze cases celestials segons el mètode de Regiomontanus. Inclou el cànon sexagenarius. La portada va ser gravada per Giacomo Franco. Digitalitzada en

Biblioteca nacional digital (Biblioteca Nacional de Portugal), http://purl.pt/774 L’autor

Físic i cosmògraf italià (Salo, 1538- 1621 Venècia ) soci fundador de l’Acadèmia de Venècia (1593). Mestre de nobles. Traductor. Publicà diverses obres d’astronomia: del Theatrum mundi (1588) se’n van fer diverses edicions i es va traduir al castellà en 1606. • GIRAULT, Amand-Louis-Amélie. Éléments d’astronomie. — A Paris: chez Philippart, libraire, [s.a.] (Imprimerie Bonaventure et Ducessois) . — 63 p. ; 17 cm. — CCPB000792705-3. — Signatura: 5/ 339(9)

novissimam Coloniensem ab authore ex integro recensitam, emendatam & figuris aereis illustrata. — Venetiis: typis Dominici Lovisa, 1736. — [8], 366 p. ; 12º. — CCPB000735621-8. — Signatura: A/ 5852 L’obra

Diverses reedicions durant els segles XIX. Aquest volum tracta de física.

XVIII

i

L’autor

Filòsof i teòleg de l’orde dels dominicans (1639? - 1695), regent del convent de París • GUYNEMER, A.M.A. Dictionnaire d’astronomie a l’usage des gens du monde : d’après W. et J. Herschel .... — Paris: Firmin Didot frères, éditeurs, 1852. — 406 p., [2] h. de grab., [1] h. de grab. pleg. : il. ; 22 cm. — CCPB000511097-1. — Signatura: 5/ 156 Digitalitzada en

Google Books, http://books.google.fr/ • HERSCHEL, John. Grandes descubrimientos astronómicos: hechos recientemente en el Cabo de Buena-Esperanza. — Barcelona: [s.n.], 1836 (imprenta de Ignacio Estivill) . — [2], VIII, 70 p. ; 16 cm. — CCPB000811115-4. — Signatura: F/ 5-1/12 L’obra

Detalla els preparatius del seu viatge al cap de Bona Esperança (Sud-àfrica) (18331836), els descobriments que hi féu i la construcció d’un telescopi. El viatge es féu, però el text és una invenció sobre els suposats descobriments lunars de Herschel que Richard A. Locke, reporter del New York Sun, publicà en una sèrie d’articles del 1835. Vegeu la polèmica a: http:// mizar.blogalia.com/historias/62156 L’autor

• GOUDIN, Antoine, (O.P.). Philosophia juxta inconcussa tutissimaque divi Thomae dogmata : quatuor tomis comprehensa. —Editio prioribus accuratior juxta

John Herschel, astrònom i físic anglès (Slough, Windsor, 1792 – 1871, Collingwood, Kent) fill de l’astrònom Frederick William Herschel i nebot de l’astrònoma

39


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 40

Caroline Herschel, va continuar les observacions d’estels dobles i de nebuloses que havien investigat els seus familiars, explicà el mètode per calcular-ne la trajectòria i amplià, el 1864, el Catàleg general de nebuloses que havia iniciat el seu pare. Publicà també una col·lecció de càlculs infinitesimal i diferencial. Inventor del procés de la cianotípia utilitzat en fotografia. • HERVÁS Y PANDURO, Lorenzo. Viage estático al mundo planetario : en que se observan el mecanismo y los principales fenómenos del Cielo... — En Madrid: en la Imprenta de Aznar, 1793-1794. — 4 v. — CCPB000057359-0 (t. 1), CCPB000057360-4 (t. 2), CCPB000057361-2 (t. 3), CCPB000057362-0 (t. 4) . — Signatura: A/ 6927-6930. Altres signatures d’exemplars incomplets: T. I-1: A/ 7496, A/ 7683.- T. I2: A/ 7497. —T. 2: A/ 7684.—T. 3: A/ 7498, A/ 7685.—T. 4: A/ 7686, A/ 7687. L’obra

Es publicà primer en italià (1781), formant els volums IX i X de la reeixida enciclopèdia Idea dell’Universo che contiene la storia della vita dell’uomo, elementi cosmografici, viaggio estatico al mondo planetario e storia della terra (Cesena, Gregorio Biasini, 1778-1784), en 21 volums que anà traduint al castellà, publicant-los en volums solts. Digitalitzada en

Biblioteca Virtual Cervantes, http://www.cervantesvirtual.com. L’edició en italià està digitalitzada en Biblioteca de Menéndez Pelayo (Santander), http://www.bibliotecademenendezpelayo.org L’autor

El jesuïta Lorenzo García Hervás y Panduro (Horcajo de Santiago, Conca, 1735 – 1809, Roma) és una mostra de l’esperit enciclopèdic del segle XVIII. La seva completa formació li va permetre escriure sobre un gran

40

ventall de matèries. Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767) s’establí a Itàlia i es dedicà a l’astronomia, la matemàtica i la lingüística. Tornà el 1798 per residir a Barcelona i al seu poble; de nou desterrat, retornà a Roma el 1802 on el papa Pau VII l’anomenà bibliotecari del palau del Quirinal fins a la seva mort. Com a pedagog defensà l’educació dels sordmuts i de les dones. Com a filòleg establí les bases de la lingüística comparada amb un catàleg de les llengües (1784). • MENDOZA Y RÍOS, José. Coleccion completa de tablas para los usos de la navegacion y astronomia náutica. — Edición estereotipica, corr. y aum. — Madrid: Deposito Hidrográfico, 1873. — XI, [8], 50, 351- 548, [2], 87 p. ; 29 cm. Explicación de las tablas de navegación y astronomía náutica de Jose Mendoza y Rios ... / por Jose Sanchez Cerquero. - Madrid : [s.n.], 1873 (Imprenta Nacional). Segons Palau, a partir de la 1ª tirada la «Explicación» sempre s’enquaderna juntament amb les «Tablas». Exemplar incomplet, falten les pàgines 1-350. Ex libris Enrique Ventós Presas. — CCPB000304563-3. — Signatura: 5/ 1047 L’obra

Considerada la millor obra de la seva època. L’autor

Militar, marí i astrònom (Sevilla, 1756 – 1816, Brighton). El govern li encarregà el 1789 l’adquisició d’obres a l’estranger per tal de formar una biblioteca de marina. Injustament tractat, el va expulsar el 1800. S’instal·là a Anglaterra i es dedicà a l’astronomia nàutica. Inventà uns cercles astronòmics manuals que permetien fer uns càlculs molt exactes.


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 41

• MILLIET DE CHALES, Claude François (S.I.). R. P. Claudii Francisci Milliet Dechales ... Cursus seu Mundus mathematicus. — Lugduni: ex officina Anissoniana, 1674. — 3 v. ; Fol. . — Text a dues columnes. —Marca tipogràfica en portada. — Ex-libris manuscrit. en portada: «Ad usum Fr. Josephi benedictini monachi S. Facundi, quem jam nunc ejus regiae destinat bibliothecae»; «Rmi Pañelles». Conté: T. 1: Complectens Euclidis libros octo, arithmeticam, Theodosii sphaerica [...]. [39], 763 p. . — CCPB000145950-3. — Signatura A/ 3471 T. 2: Complectens tractatum de sectione lapidum [...].— [28], 731 p., [3] en bl. : il. . — CCPB000231856-3. — Signatura A/ 3472 — T. 3: Complectens musicam, pyrothechniam, astrolabia, gnomonicam, astronomiam, kalendarium, astrologiam, algebram, indivisibilium methodum, aliasque. [38], 863 p., [3] en bl. : il. — CCPB000231857-1. — Signatura: A/ 3473. L’obra

Text destinat a l’ensenyament en els col·legis dels jesuïtes i en altres centres. Fou popular y molt considerada. Ampliada en 1690 Digitalitzada (sols el volum 3) en Wolfenbüttler Digitale Bibliothek (Herzog August Bibliothek, Wolfenbüttler) http://diglib.hab.de/drucke/sch-m-2f-43/start.htm. L’autor

Matemàtic i jesuïta francès (Chambéry, 1621 – 1678, Torí, Itàlia) Professor d’hidrografia a Marsella. Va escriure sobre física, navegació, arquitectura, medicina i matemàtica. Dissenyà un mapa del Mediterrani basat en observacions astronòmiques per tal d’esmenar errors, però no arribà a gravar-se ni a publicar-se.

mente los magníficos descubrimientos de la astronomía moderna. — Barcelona: Librería de D. Juan Oliveres, editor, 1875. — 434, [2] p. ; 19 cm. — (Tesoro de autores ilustres o Colección selecta y económica de las mejores obras antiguas y modernas, nacionales y extranjeras / Antonio Bergnes de las Casas) . — CCPB000305057-2. — Signatura: D/ 1/9 L’obra

Obra apologètica que refuta les teories de la transmigració exposades per Louis Figuier en la seva obra Lendemain de la mort que havia estat inclosa en l’Índex el 1873. L’autor

Clergue francès que defensa la reconciliació entre les teories sobre el pluralisme del món i el cristianisme. • Quételet, Adolphe. Éléments d’astronomie. — 3e éd. rev. et corr. — A Paris; a Alger: L. Hachette et Cie, 1847 (De l’imprimerie de Crapelet) . — VI, [2], 273 p., [3] h. de lám. pleg. ; 18 cm. — CCPB000792704-5. — Signatura: 5/ 276 L’autor

Matemàtic i físic belga (Gant, 1796 – 1874, Brussel·les). Professor d’astronomia i matemàtiques a l’Escola Militar. Secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències de Brussel·les. Director de l’Observatori Astronòmic de Brussel·les (1828-1874). Estadístic de renom, presidí els congressos europeus d’estadística del 1815 al 1872. Fundador de l’antropometria; els seus mètodes de treball es van fer servir per identificar criminals.

• PIOGER, Léger Marie. La vida después de la muerte ó sea la vida futura segun el Cristianismo : la ciencia y principal-

41


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 42

• RIVARD, DominiqueFrançois. Traité de la sphère et du calendrier. — 8 éd., revue et augmentée par Puissant. — Paris: Bachelier, imprimeur-libraire ..., 1837. — XII, 253 p., [1] h. pleg., [3] h. de lám. pleg. ; 21 cm. — CCPB000792807-6. — Signatura: 5/ 56 L’obra

L’obra

Es va publicar el 1741.

• SCALA, Giuseppe. [Ephemerides Josephi Scalae... ad annos duodecim, incipientes ab anno Domini 1589 / vna cum introductionibus ephemeridum... Iosephi Moletii... ; ab eodem D. Iosepho Scala, ad vsum suarum, restitutis. — [Venetiis: L.A., 1589] (Venetiis: apud Iuntas, 1589) . — [8], 64 h., 65- 72 p., 73-88 h., 89-96 p., 99-280 h. ; 4º. — Existeixen almenys tres variants d’aquesta edició: variant A, amb un full d’errades amb colofó propi, encartat després del f. 280. Variant B: f. 280, errades y colofó. Variant C: en colofó: Vinegia: appresso i Giunti, 1589. L’exemplar descrit correspon a la variant B. — CCPB000734836-3. — Signatura: A/ 5212. L’obra

Digitalitzada la 5a edició (1798) en

Gallica (Bibliothèque National de France), http://gallica.bnf.fr L’autor

Matemàtic, filòsof i pedagog francès (16971778). Professor del Col·legi de Beauvais, a París. Defensà la necessitat d’una escola per a la formació dels mestres. • ROUVIERE, Luis. Leyes cósmicas según el principio dinámico del calor. — Barcelona: [s.n.], 1887 (Imprenta de Jaime Jepùs) . — 60 p. ; 22 cm. — CCPB000311660-3. — Signatura: F/ 5-6/14 L’obra

Llegida en la sessió inaugural del curs 1887-1888 de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. L’autor

Lluís Rouvière i Bula va ser elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona el 1877, hi ingressà el 1879. Morí el 1904. • SAVÉRIEN, Alexandre. Historia de los progresos del entendimiento humano en las Ciencias exactas y en las artes que dependen de ellas... — (Madrid: en la Imprenta de D. Antonio de Sancha : a costa de la Real Compañia de Impresores..., 1775) . — XXIV, 486, 18 p. ; 4º. — Palau, XX, 303213. — CCPB000117214-X. — Signatura: A/ 4414

42

L’edició original es publicà el 1766 L’autor

Escriptor, matemàtic, enginyer naval i filòsof francès (Arlès, 1720 – 1805, Nanterre). Va escriure un gran nombre d’obres, algunes de polèmiques. Morí en la misèria perquè la Revolució el privà gairebé de mitjans de subsistència; obtingué un reconeixement pòstum.

Inclou les efemèrides o almanac astronòmic per als anys 1589-1600, amb les posicions dels planetes i comentaris de Giuseppe Moleti. Digitalitzada en

Biblioteca Digitale Italiana (Instituto e Museo di Storia della Scienza (Florència), http://fermi.imss.fi.it Els autors

Giuseppe Scala fou metge, filòsof i matemàtic italià (Noto, Sicília, 1556 - 1585). Giuseppe Moleti (Mesina, Sicília, 1531 – 1588, Pàdua), matemàtic i professor, va ser predecessor de Galileu en la Universitat de Pàdua. Scala i Moleti van ser nomenats el


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Página 43

1582 per formar part de la comissió de cinc savis creada pel papa Gregori XIII per a la reforma del calendari. • TORRES Y TIRADO, Antonio. Descripcion de la esfera celeste é instrucción para el uso del mapa del cielo : obras dedicadas a Isabel de Borbón y Borbón, infanta de España. — Madrid: [s.n.], 1898 (Imp. de los Hijos de M.G. Hernandez). — 49 p. ; 22 cm. — Signatura: F 5-5/11.— CCPB000152993-5. L’obra

És el complement d’un mapa de grans dimensions (2 x 4 metres) dissenyat per l’autor per a l’ensenyament escolar. L’autor

• TUDELA Y TAFALLA, Antonio. Lecciones de astronomía esférica : explicadas en la Escuela Superior de Guerra. — Madrid: [s.n.], 1898 (Imprenta del Cuerpo de Artillería) . —XXII, 261 p. ; 23 cm. — CCPB0003330788. — Signatura: 5/ 829. L’obra

Adaptació de l’obra d’E. Caspari. Cours d’astronomie pratique: application a la géographie et a la navigation (Paris : Gauthier-Villars et fils, 1888-1889) al programa d’estudis de l’Escola Superior de Guerra.

Fou catedràtic i director de l’institut de Logroño i acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. També publicà Catecismo republicano federal (Sevilla, 1895) • Tratado 6º de la Cosmografia [Manuscrit]. Segle XVIII. Paper. — [3], [141] f., [9] f. pleg. de gràf. 20,5 x 15 cm. — Enquadernació en pergamí. — Paper de marca. — Signatura: Ms. 14 L’obra

Manual d’ensenyament; forma part d’un conjunt de set manuals de matèries diverses.

43


GuiAstr2:Layout 1

20/10/09

10:53

Pรกgina 44


Astronomia  

Llibre d'astronomia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you