Page 1

CLUBDELECTURA Biblioteca Bellvitge, dimarts 29 d’abril de 2014 a les 19:00h.

L’estil literari

L’estil literari de Galdós, espontani i fresc, empra un llenguatge senzill, però àgil, molt treballat, i amb una gran capacitat observadora que li porta a ser un gran mestre, en caracteritzar els seus personatges, Aquesta obra forma part d’una sèrie de novel·les en les que s’adverteix un enfocament més espiritual i psicològic de la realitat que el mateix autor va anomenar de “naturalisme espiritualista”.

per la seva manera de parlar. Tristana, don Lope i Horacio, utilitzen el llenguatge que

Galdós es serveix de referents literaris d’èpoques diverses: El Quijote; el mite del Don Juan; Tristan e Iseo; Casa de muñecas d’Ibsen; Viejo y la niña de Moratín; Molière...; d’autors com Dante, Leopardi, Fray Luis, Garcilaso, Baltasar de Alcázar; de la literatura epistolar i la paròdia del fulletó. Diversos estudis crítics han destacat el contingut biogràfic de Tristana basant-se en la relació amorosa que va mantenir Galdós amb Concha-Ruth Morell a l’entorn dels anys de publicació de la novel·la. L’obra està estructurada en 29 capítols breus dividits en dues parts. A la primera part, que correspon als 14 capítols primers, ens presenta al vell galant don Lope, amb qui viu Tristana i la seva criada, Saturna. A la mort dels seus pares, Tristana es trasllada a casa de don Lope, però s’adona del seu captiveri quedant relegada a labors domèstiques. És per la meitat d’aquesta part de l’obra que Tristana coneix l’Horacio, un jove pintor, i es declaren el seu amor. Però Horacio, amb el concepte que té de la dona convencional, no entén que Tristana vulgui viure en llibertat, sense matrimoni ni lligadures de cap tipus.

correspon a la classe social a la qual pertanyen. Però don Lope té ressonàncies de temps antics que el fa anacrònic al seu temps, i Saturna, com que pertany als estrats socials més baixos utilitza un llenguatge poc elaborat, amb expressions i lèxic propi de la parla popular

A la segona part, Horacio, confús, marxa amb la seva tia a viure a Villajoyosa, però mantindran un gran intercanvi epistolar. Tristana idealitza un Horacio totalment diferent de la realitat, cau malalta, operada i amputada d’una cama, quedant-se reclosa a casa. Quan torna a veure a Horacio queda decebuda, ja que és molt diferent a l’home ideal que havia creat la seva ment. Finalment, Tristana es casa amb don Lope, un fet que sempre havien criticat tots dos.

Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 bibbellvitge@lbibbellvitge@l- h.cat


Las Palmas de Canaria, 1843

Gran

Benito Pé érez Galdó ós Galdós comença a escriure La sombra, La Fontana de Oro (1870), El

Benito Pérez Galdós va néixer el 10 de maig de 1843 a las Palmas de Gran Canarias. Va anar al col·legi de Sant Agustin de la seva ciutat, on realitzà estudis de batxillerat (18571861). Les seves aficions durant aquests anys són la música i la pintura. El trasllat a Madrid, el 1862, per estudiar Dret (carrera per la qual no tenia massa afició) situa l’autor en una ciutat força atractiva.

audaz (1871), on es posa de manifest el desig d’entendre el passat per tal d’entendre el present, tasca que continuarà en els Episodios Nacionales (1873-1912). El 1885 viatja, a la primavera, a Portugal amb Pereda, i a l’estiu a Alemaya. La Real Academia Española el rep com a membre el 1897. El 1906 es manifesta republicà; el 1907 és elegit diputat a les Corts per Madrid, i el 1909, amb més de 40.000 vots, arriba al Congrés pel Partit Republicà. El mateix any és elegit, juntament amb Pablo Iglesias, president de la Conjunción RepublicanoSocialista. Publica El caballlero encantado.

Al maig de 1867, viatja a París, ciutat on es celebra l’Exposició Universal. Galdós té vint-i-tres anys. Balzac havia mort l’any 1850 i les seves obres eren a totes les llibreries. Potser és allà on rep la influència d’aquest autor francès.

Altres títols de l’autor que hi ha a la Biblioteca Bellvitge El abuelo Bailén Cádiz La desheredada Doña Perfecta Fortunata y Jacinta La de Bringas Marianela Miau Misericordia Nela Trafalgar. Las Cortes de Cádiz

El 1912 pateix els primers símptomes de ceguesa física. L’any 1919 enmalalteix d’arteriosclerosi i es queda cec. La seva malaltia progressa i l’assisteix el doctor Gregorio Marañón, el qual no pot fer res contra l’hemorràgia intestinal. Galdós mor el 4 de gener de 1920. El dol, segons diuen les esqueles, es va acomiadar a la plaça de la independència de Madrid.

www.facebook.com/bibbellvitge

www.l-h.cat/biblioteques/bellvitge.aspx

Tristana  

Guia de lectura on s'explica breument l'obra i la biografia del autor