Però no vaig dir res Ni es van molestar a lligar-me, em van embolicar en un llençol i el gegant em va abraçar des d’enrere com si fóra la seua preuada presa. Després, la pèl-roja que m’havia entabanat com a un panoli, em va tapar la boca i el nas amb el seu estrany artefacte. Vaig sentir que m’asfixiava, però em vaig sentir agraït per que el retirés just a temps. Estava desconcertat, i no vaig arribar a intuir que tot formava part del mateix pla, prepararli el camí al seriós i eixut individu que se m’acostava. Aquest, va triar unes tenalles d’entre d’altres ferramentes, i després de posar-me un obriboques, va actuar. Eren els temps del twist, del NODO i de les operacions d’angines.
Javier Palanca Corredor València 73