Issuu on Google+

Suggeriments a la lectura

1. Perquè el nen, en fer‐se gran, vol comprar el pis dels seus  antics  veïns  del  pis  de  baix?  Quina  relació  té  això  amb  la  voluntat d’integració de les noves generacions?       2.  Quina  funció  estructural  tenen  els  “dejà  vu”  i  què  expliquen en aquesta obra?      3. En l’obra no es menciona el lloc on succeeix la història tot  i que és fàcilment identificable. De quin lloc es tracta i de quins  dos moviments migratoris es parla? Perquè creieu que Belbel  no ho menciona? És necessària aquesta omissió o no?      4. A quin estrat social pertanyen els membres de la família?  S’han de considerar un cas aïllat o, contràriament, creieu que  Belbel  ha  volgut  donar  un  exemple  de  família  representant  d’una  determinada  cultura?  Quina  diferència  hi  ha  entre  “tipus” i “cas particular” i com es caracteritzen en literatura?      5. Què en penseu del final de l’escena 4 de la segona part?  Què us suggereix? Com l’interpretaríeu? Quina importància té  en el sentit global de la funció?      6.L’homosexualitat,  les  relacions  sexuals,  els  pares  i  fills...  L’element humà està molt ben treballat en aquesta obra. Com  es caracteritza cada personatge? 

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé Forasters Sergi Belbel Data tertúlia: 15 de gener de 2013 Hora: 19 h Conductor: Mario Catelli


L’Obra: L’Autor:

Va  néixer  a  Terrassa  l’any  1963  en  el  si  d’una  família  immigrant  amb  arrels  a  Andalusia i a Castella, per tant la seva llengua materna no va ser el català. Tot i així a  partir de l’escola va aprendre el nou idioma ràpidament i tant bé que avui és, fins hi  tot,  el  seu  mitjà  d’expressió  artística.  Va  estudiar  Filologia  Romànica  i  Francesa  a  la  Universitat  Autònoma  de  Barcelona  i  allà  va  fundar  l’Aula  de  Teatre  d’aquesta  institució. Actualment és un personatge molt conegut en el món del teatre tant per la  seva tasca d’escriptor (Carícies, Després de la pluja, La Sang, El temps de Plank...) com  per  la  de  director  (El  mercader  de  Venècia  de  Shakespeare,  L’Hostalera  de  Goldoni,  L’estiueig  de  Goldoni,  Dissabte  Diumenge  i  Dilluns  D’Eduardo  di  Filippo...).  S’ha  de  remarcar  que  gràcies  al  ressò  internacional  que  tenen  les  seves  obres  hi  comença  a  haver certa consciència a Europa de la existència d’una cultura catalana independent  de la espanyola amb personalitat pròpia. 

Les influències teatrals de Belbel són diverses però ni tan sols en els seus inicis es va  mostrar  mimètic  respecte  els  seus  mestres  i  va  encetar  temes  que  més  endavant  ha  acabat desenvolupant en obres posteriors. Sembla que hi ha rastres de Samuel Beckett  a En companyia de l’abisme, certs aspectes de Mamet a Carícies, Morir, Després de la  pluja...  En  l’origen  de  l’obra  que  ens  ocupa  hi  ha  Dissabte,  Diumenge  i  Dilluns  de  De  Filippo, obra que ell va dirigir en el T.N.C. i que va aconseguir un gran èxit de públic.          Des de l’inici el seu teatre va ser renovador per l’escena catalana presentant imatges i  solucions dramàtiques sense precedents en aquest país. Moltes de les seves obres, tot  hi  que  anant  més  enllà,  s’han  basat  en  l’experimentació  estructural  a  partir  de  mecanismes refinats i molt interessants però sense crear pròpiament personatges sinó  perfils,  és  a  dir,  donant  més  importància  a  explicar  situacions  que  a  definir  personalitats  (exceptuant  el  desenvolupament  de  figures  de  la  literatura,  Elsa  Schneider).  Tot  i  així  en  El  temps  de  Plank  ja  va  començar  a  mostrar  un  interès  per  aprofundir en la creació de les seves criatures, a donar‐los carn i sang, procés que ha  culminat en Forasters.   

L’acció es desenvolupa en l’espai d’un pis burgès però el mecanisme de l’obra (sorolls,  intrusions  de  personatges...)  porta  l’espectador  a  crear‐ne  un  altre  en  la  seva  imaginació  que  té  igual  importància,  el  del  pis  de  dalt.  Aquest  espai  és  invisible  als  nostres  ulls  i  és  per  això  que  resulta  lleugerament  amenaçador  per  als  habitants  del  principal  perquè  és  d’on  provenen  els  Forasters,  percebuts  com  a  elements  de  discòrdia. És evident, doncs que un dels temes d’aquesta obra, molt vigent actualment,  és  el  del  problema  de  les  poblacions  desplaçades  i  la  assimilació  i  integració  d’aquestes.  Tot  i  així  es  tracta  d’un  aspecte  lateral,  més  important  és  com  aquesta  “gent de fora” incideix en els seus veïns catalitzant les relacions de la família europea  protagonista que, tot i que no ho admetin es coneixen tan poc entre ells com a els de  fora..        El temps transcorre en dos moments, cap als anys 60 del segle XX i cap a principis del  segle XXI però el joc que en fa l’autor converteix l’un en mirall de l’altre provocant en  l’espectador una continua il∙lusió de “dejà vu” que culmina en el moment de la mort  de la tieta/mare. Aquesta estratègia serveix per produir una sensació d’inutilitat de la  vida, com si aquesta fos només un cúmul d’esperances perdudes i de fracassos després  dels quals només es pot esperar la mort.        L’estructura  de  l’obra  es  basa  en  un  seguit  de  fragments  desordenats  cronològicament que creen intriga en l’espectador que es veu obligat a reconstruir la  història  la  successió  lineal  dels  fets  com  si  es  tractes  d’un  trencaclosques.  Tot  i  així  aquest recurs dramàtic no es tracta simplement d’un esquer per a captar l’interès del  públic  sinó  que  compleix  la  missió  d’explicar  millor  el  sentit  de  l’obra.  La  confusió  temporal  ajuda  a  il∙lustrar  les  coincidències  en  els  dos  instants  narrats,  a  crear  impressió de temps cíclic i no lineal (històries que es repeteixen) i a produir una certa  sensació de vertigen davant de l’infinit de la mort.     Forasters  és,  doncs,  una  obra  amb  rerefons  de  melodrama  en  la  qual  hi  ha  una  reflexió  sobre  les  relacions  familiars,  sobre  el  temps  i  la  mort  i  també,  lateralment,  sobre la presència d’allò foraster en les societats establertes. Belbel, que sempre havia  tractat  sobre  temes  abstractes  sense  identificar‐los  amb  res  de  concret,  sembla  que,  per una vegada, s’apropa més a allò palpable i retrata un món que, si no m’equivoco,  ens  sona molt. Això no fa que l’obra perdi l’interès a nivell mundial, ans al contrari, la  història  particular  ens  porta  hàbilment  a  la  idea  general  i  serveix  per  a  entendre‐la  millor. 


Guia de lectura - Forasters