Issuu on Google+

Itineraris literaris  per Barcelona       Dies de porno  i kleeenex  de Cesc Llaverias


Dies de porno i kleenex  Encetem una nova ruta literària, seguint la novel∙la Dies de porno i kleenex, novel∙la coral, que explica la  vida  d’un  grup  de  joves  en  busca  d’amor,  sexe  i  feina  a  Barcelona.  Al  Benja  l’ha  deixat  la  seva  primera  núvia, Iuri busca feina, Carles i Magda planegen la seva boda i Xum intenta lligar amb la dependenta d’una  llibreria.  La ruta la començarem al passeig de la Vall d’Hebron, després anirem  cap al Restaurant Las Delicias del  Carmelo, seguirem cap a la Biblioteca El Carmel‐Juan Marsé,  continuarem fins l’Espai Jove Boca Nord,  i  finalitzarem al Casino de Barcelona. Cesc Llaverias és bibliotecari i escriptor nascut a Barcelona l’any 1977.   DPK és la seva segona novel∙la 

Etapa 1: La Vall d’Hebron  Comencem la ruta a les afores de la ciutat, concretament, a la Vall d’Hebron, ja que el Benja després de la  seva ruptura amb la Sonia ha decidit apuntar‐se a l’Escola Oficial d’Idiomes per conèixer noies.  "Recordo que el Joan em va comentar que s’anava a apuntar a classes d’anglès, no sembla mala opció  del tot, marco el seu número al mòbil." ‐> pàg 54  "‐Escolta, tú t’apuntaves a anglès, no? ‐Doncs...sí ‐Saps si encara hi ha places? ‐Hauries de preguntar, en  principi han passat totes les dates, però al ser cursos intensius. ‐D’acord, és l’escola oficial de Drassanes?  ‐No,  la  de  Vall  d’Hebron,  surt  a  la  parada  de  metro  i  tires  Avinguda  Jordà  amunt,  està  al  17,  crec.  ‐ D’acord  aniré  a  informar‐me.  ‐Per  cert  tu  no  t’apuntaves  a  un  curs  de  fotos?  ‐Sí  però  no  hi  ha  noies,  provaré amb els idiomes, ens veiem! " ‐> pàg 60  La  Vall  d’Hebron  és  un  barri  residencial  situat als vessants de la serra de Collserola,  al  districte  d’Horta‐Guinardó.  La  Vall  d’Hebron  –coneguda  geogràficament  i  històricament  com  la  vall  d’Horta‐  era  una  extensió  que  abraçava  des  de  l’antic  municipi de Sant Gervasi de les Cassoles fins  al  de  Sant  Andreu,  trencada  per  puigs  i  turons, entre la serra de Collserola  i els tres  turons i travessada per les rieres d’Agudells  i d’Horta.  Les  vil∙les  romanes  foren  els  primers  nuclis  de  poblament,  bastits  amb  la  finalitat  d’explotar la terra. El 1393, la reina Violant  de  Bar  fundà  el  monestir  dels  Jerònims  del  qual  ells  anomenaven  la  Vall  d’Hebron;d’aquesta  manera  canviaren  el  topònim  Horta  pel  d’Hebron.  El  convent  tingué  gran  influència,  a  causa  de  la  gran  activitat  intel∙lectual  i  la  intensa  activitat  agrícola.  Els  francesos  el  cremaren  el  1812  i  encara  que  recuperà  la  seva  vida  monàstica,  va  desaparèixer   durant  la  crema de convents de 1835.  Fins avançat el segle XX, no varià gaire la seva fisonomia formada per masies, torres, alguna petita bòbila i  unes  quantes  fabriques  de  pellaires.  Era  també  una  zona  de  grans  jardins,  com  els  de  Can  Gomis,  de  la  Granja  Martí  Codolar  i  Darder,  de  les  Heures,  de  Can  Glòria  i,  sobretot,  els  del  Laberint  d’Horta.  També  s’havien instal∙lat cases i institucions d’acció social com Can Tarrida, el Patronat Ribas, la Fundació Albà i,  cap a mitjans del segle XX les Llars Mundet, finca que ha estat, en part, transformada en zona universitària,  amb les facultats de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona. S’ha recuperat el Palau de les  Heures per a estudis de postgrau de la mateixa universitat. 


Amb la immigració dels anys 50 i 60 del segle XX, el panorama de la Vall d’Hebron canvià. Per una banda,  s’originaren  nuclis  de  població  que  posteriorment  esdevingueren  barris  com  la  Font  d’en  Fargues,  la  Taxonera, el Carmel, Montbau, la Clota, Sant Genís dels Agudells i Horta.  L’altra gran transformació es produí el 1992, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics, que comportà  que  s’inauguressin  zones  verdes  i  equipaments  esportius.  Al  Velòdrom  d’Horta,  constituït  el  1984  s’hi  afegiren  instal∙lacions  per  a  la  pràctica  del  tennis,  el  futbol  i  el  frontó,  un  pavelló  d’esports  i  piscines,  d’entre altres equipaments.  Situada  al  costat  del  passeig  de  la  Vall  d’Hebron,  vora  l’antic  camí  de  Sant  Genís  a  Horta,  hi  ha  la  urbanització Parc de la Vall d’Hebron. La componen grans blocs d’habitatges que es troben dins d’un ampli  polígon que el Pla comarcal del 1953 qualificà de Parc Urbà i ciutat jardí intensiva. Aquesta qualificació fou  canviada irregularment en un pla parcial de 1964 promogut per una immobiliària. Els promotors decidiren  redactar un nou pla, que fou aprovat pel Consell de Ministres el 1976. Finalment, el 1983 una plataforma  de  veïns  va  aconseguir  que  els  terrenys  fossin  per  a  us  públic.  El  1987  va  ser  aprovat  un  projecte  d’ordenació del parc que incloïa la planificació del sector com a equipament esportiu per als Jocs Olímpics  del 1992. Al barri hi ha la escultura Mistos de Claes Oldemburg i el reconstituït Pavelló de la República de  l’Exposició  Internacional  de  paris  del  1937,  avui  dedicat  a  centre  de  documentació  sobre  la  Guerra  Civil  Espanyola.  Font:  Enciclopèdia de Barcelona vol. 4. Directors: Ramon Albech i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales.2005 

Etapa 2: Mesón Restaurante Las Delicias De la Vall d’ Hebron anem a un restaurant emblemàtic al barri del Carmel: el Delicias. Això també ho saben  els protagonistes de la novel∙la, que no perden ocasió en gaudir de les seves tapes.  "Diumenge, són les 12, ara ja no és el dia dels classificats, ni del senyor, és el dia del vermut. Quedo amb  el Benja, pel Carmel, acabem repetint el lloc del dia després de la boda, el Delicias. Em comenta que de  moment no creu que em pugui colar a la seva empresa, li explico les dues coses que he vist als anuncis.  Corren els tancs de birra, la vida no és bella, però es pot suportar." ‐> pàg 144  "Baixen cap al bar. El camí és una pista de terra, amb cases a les bandes. Un no sap bé si els que hi viuen  són  uns  privilegiats,  per  viure  amb  aquesta  calma  i  aquestes  vistes  tot  i  ser  a  Barcelona,  o  si  són  uns  pobres pringats per virue a prendre pel cul d’absolutament tot. I coronant això el bar Delicias, sobrevivint  a traspassos i a canvis de règim i a les últimes tardes amb Teresa, el Delicias i les seves grans tapes, les  seves tapes grans..." ‐> pàg 231  El  bar  restaurant  Delicias  neix  al  mític  barri  del  Carmel, al costat del Parc Güell a Barcelona, fa més  de 40 anys. Amb el temps passa  a ser un local de  referència  per  al  barri,  fins  al  punt  que  s’esmenta  en la novel∙la “Últimas tardes con Teresa” de Juan  Marsé.  Envoltat  d’un  entorn  tranquil  i  familiar,  permet  desconnectar  del  bullici  de  la  ciutat  sense  sortir‐ne.  Es  tracta  d’un  restaurant  de  cuina  tradicional  on  també es pot escollir una amplia varietat de tapes.  El  local  està  dividit  en  3  espais  independents  per  gaudir  de  cada  moment:  un  bar  cafeteria,  un  saló  menjador  per  92  comensals  i  una  extraordinària  terrassa.  Font: Lloc web del restaurant: http://barrestaurantedelicias.com/index.jsp 


Etapa 3: Biblioteca El Carmel ‐ Juan Marsé  Una  mica  més  abaix  del  restaurant  Delicies  trobem  la  biblioteca  El  Carmel‐Juan  Marsé,  lloc  que  la  Vane  descobreix al Alex.  " ‐Encara trigaran, què fem? ‐Si vols t’ensenyo una mica el barri, però t’aviso que està ple de pujades i  baixades. ‐Cremarem els xurros. I em porta cap a baix, sembla que completament a l’atzar, fins que entra  enuna  mena  de  garatge  que  en  realitat  dóna  a  una  enorme  terrassa  de  fusta.  ‐Què  et  sembla?  ‐ Impressionant, què és? ‐La terrassa de la biblioteca del barri. ‐Tot això és una biblioteca? ‐Sí, tenen una  terrassa fantàstica. ‐I les vistes! Tot aquest barri té unes vistes genials! ‐Algun avantatge havia de tenir  viure enfilat a la muntanya." pàg. 81‐82 

© Fotografia de Jordi Casañas 

 

El dia 11 d'octubre de 2003 es va inaugurar la primera biblioteca del barri del Carmel, en un edifici de nova  construcció dissenyat pels arquitectes Calbet ‐ Elias ‐ Gruartmoner, després d'anys de reivindicació veïnal.  La biblioteca va pal∙liar la manca d'espais de lectura pública, mancança que durant anys es va resoldre amb  la Sala de Lectura José M. Valverde del Centre Cívic Carmel.  L’edifici de la biblioteca ocupa més de 2.400 metres quadrats i es divideix en 5 plantes. Llibres a banda, la  biblioteca gaudeix d’unes vistes inmillorables sobre la ciutat.   La biblioteca rep el nom de Juan Marsé com a homenatge a l'autor que ha situat gran part de les seves  novel∙les al districte d'Horta‐Guinardó i, en concret, al barri del Carmel. Va ser el primer escriptor a posar  el  barri  del  Carmel  al  seu  "mapa  literari"  particular,  i  va  fer  que  personatges  inoblidables,  com  ara  el  "Pijoaparte", donessin al barri una carta de presentació al món.  Per aquesta raó, la biblioteca s’ha especialitzat en un important fons de novel∙la i narrativa del segle XX i  contemporània ambientada a Barcelona.  Fonts: www.bcn.cat/elcarmel 


Etapa 4: Espai Jove Boca Nord  Continuem  baixant  i  ens  trobem  amb  un  equipament  municipal  pensat  en  els  joves:  el  Boca  Nord.  Allà  comença la novel∙la i és un dels llocs que Benja vol utilitzar per conèixer noies.    “La vida és tan bona com cabrona!    Els darrers acords de Highway Star s’allarguen de forma deliciosament gratuïta. Dins el buc d’assaig és el  moment  de  la  bogeria  col∙lectiva:  baix  i  guitarra  marcant  i  repetint  riffs,  el  bateria  colpejant  el  màxim  nombre  de  tambors  a  la  màxima  velocitat,  les  dues  cantants  arrossegant  rabiosament  les  vocals,  i  el  públic cridant i aplaudint i udolant. Per un moment tots ens sentim estrelles en un multitudinadi concert.  No som al Madison Square Garden sinó en un buc d’assaig al BocaNord, dotze persones en vint metres  quadrats  sense  ventilació  i  plens  de  fum.  I  la  tornada  a  la  realitat  amb  el  desmuntatge  d’amplis  i  l’enrotllament de cables. Jo, com a públic, m’escapo del curro.     Un cop tot recollit, pujo amb el Quim cap al bar del centre. Saludem els argentins darrere de la barra,  els nostres dealers alcohòlics. Engolim la primera birra en silenci. Escombrem la zona en travelling, hi ha  un parell d’ordinadors engegats amb gent jugant, taules amb converses i gots de plàstic i gerres grans de  cervesa ja només amb restes d’escuma, finestrals amagant el fosc mòn de fora i un escenari anarquista  on  ara  mateix  estan  intentant  combinar  els  sons  d’un  calaix  i  una  guitarra  elèctrica.  Sortim  a  fora  un  moment.” ‐> pàg. 9    “Tinc una Contax, antiga però funcional, a la mà, i un argentí al davant que ens condueix pel mòn de la  profunditat de camp. El problema és el grup d’alumnes, som set, només hi ha una noia, el seu novio és un  dels altres sis. Jo aquí  volia conèixer noies i fer‐lis fotos, artístiques o no, despullades o en pilotes. Això  sembla fumut. Simulo una trucada al mòbil per escapar‐me. Les classes es fan als soterranis del BocaNord  així  que  pujo  al  bar.  Encara  està  molt  tranquil,  em  demano  una  birra  i  començo  a  pensar  en  el  pla  B.  Merda!Sabia que necessitava un pla B.” ‐> pàg. 54    Les  antigues  oficines  de  l’empresa  constructora  del  túnel  de  la  Rovira,  situades  a  la  boca  nord  del  túnel,  van ser reconvertides  l’any 1999 en  un  centre  per  a  joves,  al  costat  del  qual s’alça també el Centre Esportiu  Municipal El Carmel.  L’Espai  Jove  Boca  Nord  és  un  equipament  juvenil  i  públic  del  Districte d’ Horta‐Guinardó que té la  voluntat  de  donar  resposta  a  les  necessitats,  inquietuts  i  demandes  dels joves.  Es tracta d’un espai de 2.300 metres  quadrats  dels  joves  i  pels  joves.  És  un model d’equipament que disposa  de  recursos  per  oferir  espais  i  programacions  altament  singularitzades.  La  programació  és  diversa  i  oberta  a  tot  tipus  d’activitats  i  propostes,  prevalent  les  més  emergents  i  donant  cabuda  a  aquelles  que,  pel  fet  d’estar  proposades  pels  joves  tenen  dificultats  per  trobar  altres  espais dins de la ciutat.  L’Espai Jove Boca Nord desenvolupa un munt d’activitats i de disciplines en àmbits molt diferents. Així, s’ha  treballat  molt  per  adaptar  els  diferents  espais  a  les  necessitats  que  tenien  les  associacions  juvenils  i  els  grups de joves del districte. 


L’actuació integral de l’equipament cobreix els següents àmbits: suport a les iniciatives dels grups juvenils,  foment de la participació del teixit associatiu recolzant l’associacionisme juvenil al districte, programació  cultural  estable,  suport  a  la  creació  jove  amb  espais  i  recursos  especialitzats  i  espais  relacionals  d’aprenentatge, lleure i creació d’ampli espectre adequats als interessos dels joves.    Fonts: ‐ www.bocanord.cat  ‐  El  Carmel  30  anys  de  progrés:  un  barri  de  gent  lluitadora.  Rafael  Pradas.Ajuntament  de  Barcelona:  Agència de Promoció del Carmel i entorns. 2010     

Etapa 5: el Gran Casino de Barcelona  La falta de perspectives laborals provoca que Iuri decideixi a contestar un anunci per treballar de croupier  al Casino de Barcelona, que és la darrera etapa de la nostra ruta.  "Hi  ha  una  altra  oferta  que  em  crida  l’atenció:  el  Casino  de  Barcelona  demana  croupiers,  formació  retribuïda.  Seria  una  cosa  original,  poder  dir  “Hola,  me  dic  Iuri  i  sóc  croupier...”sóna  bé,  segur  que�� les  noies es desfan en escoltar això, i a més els croupiers guanyen pasta i no pot ser una feina díficil, que em  demanaran? Un títol de la Universitat del Blackjack? Els envio el CV per correu electrònic i n’imprimeixo  altra per lo de Port Aventura." ‐> pàg. 114  "Bé,  esteu  aquí  perquè  voleu  ser  croupiers  al  Casino  de  Barcelona.  El  Grup  Peralada  està  format  per  varies  empreses,  una  de  les  quals  és  Casinos  de  Catalunya,  de  Casinos  de  Catalunya  depenen  els  tres  casinos que hi ha a Catalunya que són el del Castell de Peralada, prop de Figueres, el de Lloret de Mar,  que va ser el primer de l’estat, i el Gran Casino de Barcelona, que abans estava a Sant Pere de Ribes però  que ja fa uns anys que està a la planta baixa de l’Hotel Arts de Barcelona a la Vila Olímpica.  A la pantalla  apareix  un  mini‐organigrama  empresarial,  després  una  foto  de  l’Hotel  Arts,  de  nit.  I  després  fotos  del  Casino per dins.   ‐A veure això és perquè us feu una idea, per si no hi heu estat mai, els croupiers són de debò, però els  jugadors  són  actors,  no  es  poden  fer  fotos  dins  el  Casino,  aleshores  quan  ens  fan  falta  imatges  per  qüestions de publicitat o per explicar el que és allò doncs contractem actors, d’això ja us anireu enterant.   Això comença a tenir mala pinta.   ‐Al  Casino  hi  ha  una  part  de  màquines  escurabutxaques i després la part de jocs, ruletes  americana  i  francesa,  blackjack,  pòquer  sense  descart, punt i banca, minipunt, etc. Se us oferiria  formació  i  a  mitjans  de  juliol  ja  estarieu  treballant. Anem a parlar del que és important: el  sou." ‐> pàg. 120  El Gran Casino és un establiment inaugurat l’1 de  juliol de 1999 al Port Olímpic. No es tracta d’una  fundació,sinó  d’un  trasllat.  Durant  els  anys  de  la  transició  es  legalitzaren  jocs  d’atzar  que  el  franquisme  no  estava  mai  no  havia  autoritzat;  malgrat  tot,  la  reglamentació  emanada  de  la  democràcia  era  encara  bastant  restrictiva  i  ,  per  exemple, prohibia que els casinos s’establissin en zones metropolitanes. Per això el casino barceloní fou  obert  a  Sant  Pere  de  Ribes,  en  una  torre  envoltada  d’un  parc.  La  voluntat  d’atreure  més  turisme  n’aconsellà el trasllat a Barcelona, tot aprofitant que la planta baixa de l’Hotel Arts havia estat abandonada  feia alguns anys pels magatzems japonesos Sogo.  Font: Enciclopèdia de Barcelona Vol 3. Directors: Ramon Albech i Fugueras i Jesús Giralt i Radigales, 2005.


Dies de porno i kleenex - Itinerari literari descarregable