Issuu on Google+

Dilluns 31 de març de 2014 Auditori del Cèntric Espai Cultural Relatora: Neus Macías neusmacias@gmail.com


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

VI Jornada de Foment de la Lectura al Prat Tema: Joves i Lectura

0) INTRODUCCIÓ “Els joves no llegeixen”. Tothom ho diu i ho donem per bo. És certa aquesta afirmació? Si llegeixen, què llegeixen? Com ho fan? Ens quins formats? I si no llegeixen, quins són els motius? Des de les institucions públiques, coneixem els joves? Les nostres polítiques culturals compten amb ells o només els veiem com a receptors passius? Els entenem? Què hem de canviar? Per què hi ha tan poques experiències de foment de la lectura entre els joves? En aquesta Jornada farem una aproximació al món de la joventut, a les inquietuds, hàbits, formes de pensament, de creació i de relacionar-se.

Tots els joves es comporten de la mateixa manera?

Hem volgut dedicar aquestes VI Jornades de Foment de la Lectura a obrir una nova mirada cap al món juvenil, a treure estigmes i a reflexionar sobre els joves i sobre les institucions culturals, especialment les biblioteques; a explorar altres formes de lectura no convencionals i fer-ho també amb diferents creadors que han posat la lectura en el centre de la seva activitat. D’altra banda, identificarem algunes experiències lectores adreçades a col·lectius joves, les compartirem i les analitzarem.

A) OBERTURA David Vicioso, regidor de Cultura i Ciutadania de l’Ajuntament del Prat, inaugura la jornada. El regidor dóna la benvinguda a tots els assistents, i comença assegurant que “apropar els joves a la lectura és una tasca difícil”. La societat parteix de la premissa de que aquest grup d’edat “no llegeix o llegeix més enllà del llibre”. Vicioso assegura que el repte de l’administració és, doncs, “crear propostes interessants que combinin formats, que apropin la lectura als seus interessos, expectatives i realitats, que connectin amb l’actualitat i les TIC’s, i sobretot, que comptin amb la participació i l’aportació dels propis joves”. El regidor explica que , des de les regidories de Cultura i Educació del consistori s’han dissenyat accions transversals adreçades a fomentar la lectura entre els ciutadans però que, ara, tal i com explica el títol de les jornades, “volem buscar estratègies per fomentar l’interès dels joves per la lectura”. L’eina per a aconseguir aquest ambiciós objectiu és el Pla de Foment de la Lectura, que serveix per “articular, coordinar i proporcionar mecanismes de desenvolupament conjunt amb tots els agents involucrats en la promoció de la lectura”.

1


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

David Vicioso cita el llibre Nous acostaments als joves i a la lectura, de l’antropòloga francesa Michele Petit. “La lectura contribueix a crear una mica de ‘joc’ al tauler social. El que està en joc en el desenvolupament de la lectura afecta a la ciutadania, a la democratització profunda d’una societat. Una ciutadania activa no és una cosa caiguda del cel, és una cosa que es construeix. Mitjançant la lectura, es creen condicions necessàries per accedir a la ciutadania”. El regidor es mostra totalment d’acord amb les afirmacions de l’autora gala, ja que habituar-se a la lectura permetrà els joves l’accés a “drets fonamentals de ciutadania, com són l’educació, la informació, la cultura, el coneixement o la participació política”. En aquest sentit, la lectura està relacionada amb el benestar i la prosperitat de la societat. I especialment en aquest context de crisi, assegura Vicioso, “crec que una joventut formada està més preparada per afrontar una situació difícil com la que estem vivint”. Si els Ajuntaments volen fomentar el benestar, la qualitat de vida i les possibilitats educatives i econòmiques dels ciutadans -en aquest cas, dels i les joves del Prat- el foment de la lectura és un objectiu primordial per una bona política municipal. Aquesta jornada, clou Vicioso, hauria d’aportar línies de treball que resolguin l’equació “entre administracions, entitats, joves i lectura”. Continua la inauguració de la jornada amb la intervenció de Marta Alòs López, coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona, de l’Àrea de Presidència. Alòs recorda que és el segon any en què la Diputació de Barcelona coparticipa de l’organització de la jornada, amb l’Ajuntament, i dóna les gràcies per la possibilitat de ser-hi presents. La representant de la Diputació diu que els joves i la lectura presenten un binomi interessant. “És una llegenda urbana la que assegura que la gent jove no llegeix”, explica Alòs. I es pregunta quin seria actualment el significat del concepte jove. “Sens dubte, l’antropòleg Manuel Delgado ens ho definirà”, apunta Alòs. La seva reflexió continua amb l’afirmació de què hi ha molta gent jove que llegeix, però que a l’actualitat “hi ha molta competència” als llibres, als mètodes de lectura que considerem tradicionals. “Els blocs són una altra manera de llegir”. Alòs assegura que “llegir per llegir és important”, però que també és fonamental “educar en la lectura, en la qualitat de la lectura”. Alòs continua amb una crítica a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, promulgada pel govern central del PP, “que resulta nefasta pels Ajuntaments i per les diputacions”, perquè retalla en serveis locals. Aprofita aquesta reflexió per recordar que aquest 2014 es celebra el centenari de la creació de la Mancomunitat, una institució que agrupava les quatre diputacions catalanes, i que va ser presidida per Enric Prat de la Riba i posteriorment per Josep Puig i Cadafalch. Una de les màximes de Prat de la Riba fou “Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de Policia, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”. Alòs va recordar la ingent tasca de creació de biblioteques per part d’aquests il·lustres homes. Una eina fonamental, “perquè la lectura ens fa lliures, ens dóna la capacitat per triar. Quan agafes el vici de la lectura, ja no te’n pots deslligar. La lectura et dóna eines d’autodefensa”. Marta Alòs va acabar aquesta intervenció manifestant el seu desig de què la jornada “pogués comptar amb la participació dels joves”, que poguessin oferir el seu testimoni, la seva vivència. Fina Rifà, coordinadora de l’Àrea de Cultura, Educació i Ciutadania de l’Ajuntament del Prat, va ser l’encarregada de finalitzar el torn de les benvingudes. Rifà va assegurar que l’objectiu de la jornada era reunir “els agents que treballen en l’àmbit del foment de la lectura per reflexionar i

2


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

pensar junts, posar en comú les experiències personals, crear xarxa i donar eines per desenvolupar el treball de foment de la lectura”. Rifà va fer un repàs a les diferències entre les primeres edicions i les darreres. Al principi, les reflexions entorn a la lectura i al treball que s’hi feia a la ciutat “tenien un caràcter marcadament local per tal de cohesionar els diferents agents del Prat”. En els últims anys, en canvi, “ens hem anat obrint cap enfora i hem comptat amb importants experts del sector”. El fet de compartir nombroses bones pràctiques de tot l’estat espanyol i la diversitat dels assistents a l’auditori del Cèntric confirmen, segons Rifà, aquesta voluntat d’obertura. Fina Rifà es mostra satisfeta per la bona acollida d’aquesta edició sobre joves i lectura. “Som molts i moltes que compartim interessos, inquietuds, i que pensem que els ponents  amb què comptem avui ens ajudaran a fer-nos preguntes, trobar respostes i reflexionar  al voltant del fet lector des de diferents òptiques i mirades. La jornada s’inscriu en el Pla de Foment de la Lectura del Prat, un projecte de l’Ajuntament del Prat que té com a objectiu “donar suport a totes les iniciatives de caire cultural i educatiu que les entitats, les persones i les administracions de la ciutat porten a terme per millorar l’hàbit lector”. Un Pla que es va iniciar des dels departaments municipals de Cultura i Educació, i que ha recorregut ja un important camí. Amb el canvi d’ubicació de la Biblioteca Antonio Martín i la posada en funcionament del Cèntric, ara fa tres anys “ha tingut un impuls important, s’ha redimensionat, ha emprès nous camins i ha eixamplat els àmbits d’acció”. En aquest punt, Fina Rifà va detallar els projectes que inclou el Pla de Foment de la Lectura i quines són les seves tres prioritats. D’una banda, els clubs de lectura, “uns espais de trobada entre el fet individual i col·lectiu de la lectura, que alhora potencien un sentiment de pertinença al grup i a la ciutat”. Actualment existeixen 24 clubs de molts orígens i temàtiques diferents.   La segona prioritat seria el triangle entre lectura, família i centre educatiu. Aquest projecte acull les activitats municipals de foment de la lectura adreçades als infants i les famílies, dins i fora de l’àmbit educatiu. Es porten a terme 25 activitats pedagògiques. Entre elles, Rifà destaca el projecte Paraula Poètica, per la seva temàtica relacionada amb els joves estudiants dels instituts. El tercer àmbit prioritari se centra en fomentar la relació entre la lectura i la ciutat. En aquest projecte  s’agrupen totes aquelles accions de la ciutat que es desenvolupen en l’espai públic i els equipaments culturals, les de caràcter festiu que tenen un clar accent de lectura, les vinculades a la creació literària i també als autors locals. Rifà va voler posar en valor que aquests tres àmbits descrits abans “són permeables, transversals molt sovint”. Segons la coordinadora, el foment de la lectura i de l’hàbit lector, si bé té unes institucions i uns espais físics nuclears, que són els centres educatius i la biblioteca, traspassa les parets d’aquests àmbits, i de la institució Ajuntament  per fer de la lectura un fet col·lectiu i comunitari, un fet ciutadà. Rifà va cloure la seva intervenció centrant-se en el tema de la jornada, els joves i la lectura. “Avui farem una aproximació al món de la joventut, a les seves inquietuds, hàbits, formes de pensament, de creació i de relació”.  

3


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

B) CONFERÈNCIA. DE QUÈ PARLEM QUAN DIEM JOVES? A càrrec de Manuel Delgado L’antropòleg Manuel Delgado va assegurar que, quan li va arribar la invitació per participar en aquesta jornada, li va semblar “una proposta atractiva, perquè tenia alguna cosa de repte”. L’encàrrec que li va fer l’organització era parlar sobre què és ser jove. “El tema està estandarditzat: és un estatus social i cultural que se’t dóna per ocupar una franja d’edat arbitrària”. Ser jove, segons Delgado, té unes connotacions que t’imposa el sistema. A mida que vas fent anys, que arribes a un punt cronològic, la societat et va imposant quines fites has d’haver aconseguit: acabar els estudis a una certa edat, a continuació tenir èxit professional, casar-te, tenir fills..Si no compleixes aquests terminis, “ets un fracassat”, diu Delgado. L’antropòleg diferencia també entre com viu el ser jove una noia que un noi, o segons Manuel Delgado és antropòleg i professor una determinada classe social... “Bàsicament, el que defidel Departament d’Antropologia Social de la neix un jove a l’actualitat és: no tens feina, no tens casa i UB. També és llicenciat en Història de l’Art. És coordinador del doctorat d’Antropologia de tant en tant et deté la Policia”. de l’Espai i del Territori. Publica llibres d’antropologia, la temàtica dels quals ha girat al voltant de la violència ritual i la festa, l’etnologia religiosa, l’anticlericalisme, la persecució dels immigrants per part de l’administració pública i l’antropologia urbana.

Manuel Delgado va continuar reflexionant sobre les revoltes dels suburbis de París de l’any 2005, en què grups de joves van cremar cotxes i mobiliari urbà i es van enfrontar violentament a la Policia. “Aquells joves tenien fixació per atacar centres culturals i biblioteques”, va assegurar l’antropòleg. Una explicació plausible, segons Delgado, seria que els grups assaltants sentien com un atac frontal la política cultural francesa. “Ells pensaven ‘em negues la vida, no me dones feina...i per què em dones llibres? Per què no estigui als carrers enredant?’”. I, dirigint-se al públic assistent, als bibliotecaris i gestors culturals presents al Cèntric, els va dir: “Vosaltres teniu una dificultat més de tipus ètic que tècnic. I és que als centres culturals, a les biblioteques, en ocasions oferim un servei que pot semblar que únicament és útil per tenir a la gent recollida”. Delgado va ser taxatiu assegurant que, segons quines polítiques culturals s’apliquen, els centres culturals poden ser “guarderies d’adults”. L’antropòleg va insistir en la necessitat de prendre consciència de en quin sentit es vol despertar l’interès per la lectura entre els joves, i per què. En ocasions, cert tipus de retòrica i arguments que s’utilitzen amb aquest objectiu poden donar la impressió de voler convertir “les biblioteques en noves seus catedralícies”. En to jocós, Delgado va assegurar que, quan un penetra al CCCB “se sent més intel·ligent”, i va criticar la relació “pentecostal” que s’estableix a certs centres culturals. “No hem d’oblidar que la paraula cultura procedeix del vocable cultor, que és aquell que lloa als deus”. El perill que corren els centres culturals és que una mala gestió faci que s’allunyin del seu entorn, dels seus possibles usuaris. “Els ciutadans poden sentir que els centres culturals dels seus barris ‘els escupen’”, si no s’hi ha creat una relació de proximitat i d’integració, segons Delgado. El problema no és que la gent no llegeixi, “ens passem el dia llegint, realment”, va incidir l’antropòleg. El problema és que llegim de forma ràpida i simple. Perquè, quan els professionals parlen d’animar a la lectura, es refereixen a una forma determinada de lectura. “Un tipus d’entrenament intel·lectual per estimar la lentitud i la profunditat”. Aquest és el model que defensa Delgado. “Llegir és passejar, no córrer. Llegir és enfonsar-te en la lectura; deixar-te envair pels personatges. És un exercici, no només un plaer intel·lectual”. I va envejar aquella gent que llegeix al metro i s’endinsa en

4


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

les pàgines del seu llibre, més enllà de la realitat que l’envolta. “Et preguntes on són realment”. Delgado va assegurar que gaudeix quan troba llibres de vell i els veu subratllats. “Penses en la vida que han tingut abans. Però és una cosa que mai no s’ha de fer a les biblioteques, això de subratllar els llibres”, va riure divertit. “Els llibres estan habitats: és mentida que estiguin escrits, estan habitats”. En aquest elogi de la lectura, l’antropòleg va asseverar que és per a ell un plaer retornar als llibres que s’estima, als llibres que l’han posseït, “i que alhora estan posseïts pels personatges que els habiten”. S’ha de ser capaç de transmetre als joves que val la pena assaborir, paladejar, aturar-se per gaudir de la lectura. Aquesta percepció fa que el món sencer “sigui una biblioteca”, en paraules de Delgado. El conferenciant va encoratjar els pedagogs de la lectura a què inculquin en els joves els conceptes de lentitud i complexitat. “Hem d’animar els joves a complicar-se la vida i a fugir de la banalitat, de la superficialitat”. La lectura, però la lectura pausada, ensenya els joves que hi ha altres mons possibles. Els joves d’ara prenen com a punt de partida que “tot està malament, que tot és un desastre”. La lectura pot ser una manera de fugir, “però també una forma d’entendre la realitat, de saber de què està feta���, va suggerir Delgado. L’antropòleg va tornar a insistir en la idea inicial d’evitar centres culturals que els ciutadans percebin exclusivament com “grans contenidors arrogants de cultura contra la vida”, i va apostar per unes biblioteques que suposin “portes obertes a altres móns”. Delgado va equiparar les biblioteques amb “gimnasos” i la lectura vindria a ser “un entrenament, però no per fugir de la vida, sinó per canviar-la”. Delgado va recordar el vídeo amb què havia començat la jornada, unes imatges del programa Paraula Poètica de l’Ajuntament del Prat, en què joves d’un institut caminen per la llera del riu Llobregat. “Aquell vídeo també és un text, també es pot llegir. El món sencer és un llibre: cada persona, cada situació...”. El ponent va parlar del vici de la lectura com un virus que, quan t’inoculen, mai no pot guarir-se. “Mai no tens prou. És com la llibertat, o com la justícia. I sempre et queda més per llegir, no menys. La llista sempre s’eixampla”. Manuel Delgado va voler acabar la seva conferència amb unes imatges de la pel·lícula de François Truffaut Fahrenheit 451, basada en una novel·la de Ray Bradbury, en què els llibres són prohibits i els humans s’amaguen al bosc i memoritzen els textos.

5


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

C) CONVERSA SOBRE JOVES I LECTURA. Entre Mireia Manresa i Daniel Cassany Després de la conferència de l’antropòleg Manuel Delgado i d’una pausa- cafè , el públic va tornar a omplir l’auditori del Cèntric per escoltar la conversa entre la professora de la UAB Mireia Manresa i el docent de la UPF Daniel Cassany. En la seva introducció, Mireia Manresa va assegurar sentir-se “molt Mireia Manresa és Doctora en Didàctica de còmoda” en aquesta xerrada que ella abordava “amb una la Llengua i la Literatura (UAB). Amb la tesi doctoral Els hàbits lectors dels adolescents. mirada diagnòstica que ens ha de donar una base molt Efectes de les actuacions escolars en les pràctiinteressant”. La professora també ha investigat sobre el ques de lectura, ha obtingut el Premi extraorperfil del lector jove, i va publicar els resultats en la seva dinari de Doctorat (UAB) i el Premi Telémaco tesi doctoral Els hàbits lectors dels adolescents. Efectes de 2010. Actualment compagina la docència a les actuacions escolars en les pràctiques lectores. Durant mesecundària i a l’UAB. Ha publicat L’univers lecsos, la filòloga va estar seguint les lectures dels joves fora tor adolescent (Ed. Rosa Sensat, 2013). de les aules i quina influència i importància tenia sobre els seus hàbits un projecte de lectura. Per oferir una pinzellada d’aquesta idea de l’anàlisi de com és la realitat i què es pot fer per intervenir-hi, va llegir un fragment de la resposta d’un noi de 19 anys, el Javi, dins un fòrum sota el títol Mi Vida Lectora. Un jove que, en altres etapes de la seva vida, no havia llegit mai. “D’adult he pogut sentir el que sent Harry Potter. Ara estic llegint Los Juegos del hambre”. Un fragment que, segons Mireia Manresa, “ens dóna molta informació”. La filòloga va glosar la importància de “la mirada” que ha incorporat la Jornada sobre Daniel Cassany és Doctor en Didàctica de Joves i Lectura. “És una mirada fonamental”, va dir. Segons la Llengua i la Literatura (UB). És profesManresa, caracteritzar el lector no resulta fàcil, perquè sor titular d’Anàlisi del discurs de la UPF. sempre es corre el perill de generalitzar. Ha publicat una dotzena de llibres sobre comunicació escrita, lingüística aplicada i ensenyament de llengües, en català, castellà i portuguès. Entre d’altres: La cuina de l’escriptura (1993), Rere les línies. Sobre la lectura contemporània (2006) o En_línia: llegir i escriure a la xarxa (2011).

En aquest punt intervé el seu company de conversa, el Daniel Cassany, amb un record d’infantesa. “Quan estava a l’institut volia ser escriptor. Ja a la universitat, quan estudiava Filologia, vaig abandonar aquesta idea per a ser lector”. El professor de la UPF detalla alguns aspectes del seu currículum, com la direcció d’un projecte de recerca a 22 centres educatius de Catalunya per comprovar l’impacte dels portàtils connectats a la xarxa. Cassany presenta l’índex de la conversa. 1) INTRODUCCIÓ 2) ELS JOVES, QUÈ, COM I PER QUÈ LLEGEIXEN? 3) LES XARXES, COM CANVIA TOT. 4) EL FOMENT DE LA LECTURA, QUÈ EN SABEM? 5) LES BIBLIOTEQUES, QUÈ PODEN FER-HI?

Un cop acabades les presentacions, Daniel Cassany relata que ell és professor d’assignatures

6


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

de 1er curs de la universitat, i part de la seva feina és animar els alumnes a què llegeixin. Si un dels llibres de lectura obligatòria té més de 150 pàgines, els alumnes ja ho perceben com “un desastre”, diu el professor. Els estudiants desenvolupen estratègies per fer veure que han llegit un llibre quan en realitat no l’han llegit, i fan recerques a pàgines web com El rincón del vago o La patata brava per aconseguir les sinopsis del llibres o els resums dels capítols. Cassany va relatar una anècdota que qualificava com a “depriment”, i és quan un dels seus alumnes, de 16 o 17 anys, va dir-li que la lectura d’una novel·la de l’escriptora nord-americana Donna Leon havia resultat “l’experiència més impactant” de la seva vida. “Una autora amb grans problemes d’interculturalitat, que és americana però escriu sobre un detectiu que viu a Itàlia”, va detallar Cassany. “No destaca per la seva qualitat literària”, va reconèixer, abatut pels comentaris del seu alumne, impactat per la novel·la negra de Leon. “És francament trist”va lamentar el professor. Mireia Manresa va qüestionar en veu alta si els joves han llegit prou per decidir si els agrada llegir, i va preguntar-se per quina raó a certa edat “no es llegeix literatura”. Cassany va tractar de donar algunes respostes, basant la seva argumentació en el fet que són adolescents “amb molta experiència en línia, que han passat hores a Internet i allà han desenvolupat les seves filies: alguns són experts en dibuixos manga, o en l’NBA...”. En el cantó oposat es troben aquells lectors que han estat “ensinistrats” pels seus pares en les pràctiques lectores i encara no han pogut triar per si mateixos. La professora de la UAB insisteix en la caracterització de lector adolescent. “Què en sabem d’ell?”, es pregunta. I ofereix una definició generalista: llegir és adoptar la posició d’elector, saber triar textos, saber-se moure pel món literari. “Un lector és una persona culta, amb interessos per saber i que domina l’hàbit lector”. Tot i algunes dades decebedores sobre l’ interès lector dels adolescents, Mireia Manresa assegura que a l’actualitat hi ha molts més lectors d’entre 14 i 24 anys que en cap altre moment històric. “Però quanta literatura llegeixin fora de les aules?”, es qüestiona la filòloga. Existeix una gran massa lectora, aproximadament d’un 50%, que llegeix una mitjana de 3 llibres l’any. Aquestes xifres revelen que els joves “tenen massa pocs referents literaris com per afirmar que dominen el que llegeixin”. Llegir no és només entendre el que està escrit. “És conèixer les novetats, poder seguir una conversa sobre gustos literaris...”. La lectura provoca una fractura social claríssima, en paraules de Mireia Manresa. “Els joves de les famílies més pobres llegeixen més”. Daniel Cassany va aprofundir en aquestes afirmacions , assenyalant que també existeix una perspectiva de gènere . “Llegeixen més les dones que els homes”. Una asseveració que va matissar la professora de la UAB, assegurant que els hàbits lectors dels joves depenen molt dels “gustos o modes literàries”. Si la moda fomenta les novel·les sobre fantasies èpiques, els lectors homes s’hi afeccionaran. Manresa va reconèixer l’existència d’estudis on els nois afirmaven que la lectura “era un fet de noies, però tot fluctua segons l’ambient”. Cassany va introduir el concepte de Fan Fiction –Ficció de Fanàtics-, una comunitat de lectors i escriptors que reescriuen relats de ficció . En aquests relats s’utilitzen personatges, situacions i ambients descrits a l’obra original o de creació pròpia de l’autor del fanfic, i es desenvolupen nous papers per als protagonistes. Una comunitat de la que forma part “una minoria de joves”, segons ha pogut investigar Cassany, molt interessat en aquest fenomen. Els joves que hi formen part són fanàtics de les nissagues, segueixen els fòrums d’Internet sobre aquestes novel·les on adolescents de tot el món escriuen els seus punts de vista sobre l’obra. Són pàgines com www.fanfiction.net, o www. fanfic.es. Es tracta, segons Cassany, d’“eines per investigar per què un noi, sense la intervenció d’un

7


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

adult, comença a llegir i a escriure”. El funcionament d’aquestes pàgines vindria a seguir un model “fulletonesc”, com les obres de Charles Dickens o Alejandro Dumas. “Pengen capítols, els comenten entre ells i els milloren”. Entre les obres que més adapten els joves, Cassany va citar les nissagues de Crepuscle, El Senyor dels Anells, Els Jocs de la Fam o Harry Potter. Davant aquests títols, Mireia Manresa va assegurar que una majoria de joves consumeix “el que té més èxit: poden contrastar poc i s’agafen al que tenen”. Els lectors més forts, en canvi, llegeixen més i més variat, “però la majoria consumeix el que més es ven”. Aquest fet pot esdevenir problemàtic quan els joves “s’encasellen en gèneres, en patrons i personatges”, segons la filòloga. Els dos professors van abordar el tercer punt del seu índex, que analitzava el paper d’Internet en el fet lector. Daniel Cassany va detallar la influència de la xarxa en els comportaments juvenils. “Són nadius digitals, però no només això: alguns són residents digitals”. Un concepte, aquest últim, que defineix els joves que són més actius a Internet, que disposen d’un perfil a Facebook, o a Dropbox. Que comparteixen documents al núvol, fan servir motors de recerca a Google o tenen grups de Whatsapp per fer els deures de l’escola. “Aquests nois es pregunten quin sentit té prendre notes del que diu el professor. Estudien amb fotografies”, assegurava Daniel Cassany. Internet canvia la manera dels joves de llegir, escriure i estudiar. I les institucions cada vegada tenen menys pes específic, perquè la informació és més accessible. “Tot està al núvol”, diu Cassany. En contraposició a aquesta manca de referents pel volum d’informació que rebem, el professor de la UPF defensa el concepte del curador, “una de les paraules que està més de moda: es tracta d’algú que orienta, que recomana lectures, que comparteix les seves preferències”. Cassany explica que als joves els cal “una persona que els conegui i els recomani el que els hi pot agradar”. Aquest referent pot ser, segons Cassany, un punt clau en la promoció de la lectura. Mireia Manresa incideix en la figura de curador, “molts lectors joves ja són curadors a Internet. Obren blocs literaris, es situen com a referents i fan de promotors de la lectura”. La filòloga defineix aquesta figura en un context en què el lector és més actiu i dinàmic i es produeixen noves maneres d’apropament al fet literari. “Els joves creen concursos a Internet, jocs de lectura, els hi arriba molta informació literària, promocions; les pràctiques lectores canvien i també es modifica la forma en què s’apropen a la literatura”. Manresa definia la xarxa com a creadora d’un nou context lector. “No és literatura tot el que els hi arriba. Però sí afecta a la seva manera de llegir, a les seves habilitats literàries”. Per tancar aquest bloc sobre com la xarxa canvia els costums lectors del joves, Daniel Cassany feia un resum d’algunes conclusions que se’n podien extreure i afirmava que, en realitat, llegir a Internet “és més difícil que en paper, i llegir documents no és entendre’ls o desxifrar-los”. Amb l’arribada d’Internet, llegir deixa de ser una activitat solitària, i s’ha de treballar per produir contingut. La xarxa i altres mitjans de difusió canvien la forma d’escriure dels joves, que ara ho fan amb missatges de text. Cassany va citar una polèmica generada arran del contingut d’un llibre de primària de l’editorial Barcanova, en què es descrivia com escriure missatges de mòbil. Cassany va assegurar que el pensament de què els joves escriuran així en el seu dia a dia o en àmbits més cultes “és totalment fals”, ja que els adolescents “adapten el seu llenguatge segons el registre”. L’últim punt de la conversa entre Mireia Manresa i Daniel Cassany versava sobre el paper de les biblioteques en els hàbits lectors dels joves. La professora de la UAB apuntava que els investigadors necessiten avaluar “l’impacte que tenen les accions sobre el foment de la lectura en la manera

8


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

en què els joves aborden la lectura”. Manresa defensava el paper de l’escola com a impulsora d’estratègies continuades “ja que el seguiment que es pot fer de l’escola és major que el de les biblioteques, i més efectiu, perquè el contacte és continu”. Segons el seu punt de vista, l’objectiu primordial és “captar els no-lectors, i buscar els impactes que els poden motivar”. La filòloga va insistir en la idea d’acompanyar al lector en el seu aprenentatge. Cassany va recordar una experiència en què una mare va llegir a la seva filla els llibres de Harry Potter. “Llegir és per als joves una activitat col·lectiva”. Així, serà més fàcil que adquireixin l’hàbit de lectura si tenen algú amb qui parlar-ne. L’avantatge de la biblioteca, segons Cassany, és que no està “encotillada” en un programa curricular i pot ser més “contracultural”. I va tornar a parlar de Harry Potter com un element aglutinador de molts joves lectors. “Un dels entrevistats em va dir que, amb la lectura d’aquesta nissaga, ell i els seus amics s’havien conegut més”. I en el fons la conclusió és aquesta, segons Cassany. “Les comunitats serveixen per sentir-se més estimats, perquè el fet de compartir els fa sentir-se més estimats”. La creació de comunitats, efectivament, els impulsa a participar, “perquè als joves els agrada sentir-se acceptats pels altres i saber expressar la seva pròpia experiència”, va exposar Manresa. La promoció de la lectura des de l’àmbit bibliotecari passa per la formació, assegurava la filòloga, “en el sentit d’acompanyar al lector en l’activitat lectora i donar-li eines per tal que siguin lliures a l’hora de triar textos”. El domini de l’univers literari va tornar a centrar el discurs de Manresa, que va incidir en les eines que han de poder manegar els joves a l’hora de saber ubicar què llegeixen i per què ho fan. “No només han de comprendre allò que llegeixin, sinó interpretar-ho i saber utilitzar-ho per pensar”, per anar més enllà. El paper que ha d’exercir la biblioteca i la necessitat que té de vincular-se amb tot allò que passa fora va ser el fil argumental de Daniel Cassany, que volia reflexionar sobre el paper d’aquesta institució. “Una biblioteca ha d’oferir productes més sofisticats. És com tenir enciams acabats de recollir, o una bossa de fulles ja rentades i preparades per a ser consumides. Això li dóna un valor afegit, una elaboració”. La comparació servia per incidir en la idea de la biblioteca com a aglutinadora d’activitats i de creació de continguts, no només d’espai que dóna accés als llibres. Cassany va citar algunes experiències a escoles, com la de l’IES Salvador Espriu, que compila històries orals, o l’activitat Callejeros Literarios, en què els alumnes creen itineraris turístics i literaris. Arribava l’hora de les conclusions, i Mireia Manresa fixava els reptes a què s’enfronten els professionals que treballen amb un material tan sensible com els joves i els llibres. “Hem de captar a nous lectors, a la gran massa de no-lectors, tant als instituts com fora d’ells”. La filòloga dibuixava també el perfil del lector ideal. “S’ha de reflexionar sobre la idea de formar un lector culte, que sàpiga participar de l’activitat literària”. Manresa obria el camp d’investigació. “El no-lector està a les escoles i a les xarxes socials”, i fer-los protagonistes del fet de la lectura seria una bona estratègia, “però tant als lectors com als no-lectors”, concloïa Manresa. També s’ha d’aprofitar la xarxa com a eina de promoció. Cassany citava, per acabar, unes jornades sobre biblioteques a què havia assistit feina unes setmanes i on la conclusió semblava ser “el no future”. La seva sensació des d’una visió externa era ben contrària. “Crec que la solució podria ser que la figura del mediador es consolidés”. Segons el professor de la UPF, “els joves tenen molta necessitat de ser orientats en les seves lectures”.

9


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

La conversa arribava al final, però abans alguns assistents a la jornada van voler intervenir-hi. Una bibliotecària de Barcelona assegurava que aquestes institucions ja fan una feina important al voltant de les xarxes socials, i defensava la participació dels joves en la promoció de la lectura. “Qui li ha de dir a un jove que llegir és una bona experiència ha de ser un altre jove”. Ella insistia en què si un mestre, un ministre o un bibliotecari li diuen a un adolescent què ha de llegir probablement “no ho farà”. Cassany va respondre assegurant que la conversa espontània pot ser, en ocasions, més “reveladora” que una enquesta basada en una línia d’investigació. “Els joves van en colla, i això s’ha d’aprofitar”. La complexitat i dinamisme del món en què es mou aquest segment de població fa que les biblioteques hagin de tenir una gran capacitat d’adaptació. Manresa apuntava una altra possible línia d’actuació, “oferir-los lligams amb els seus itineraris de lectures personals”. La professora tornava a citar Harry Potter com a eina per involucrar els joves en l’anàlisi de les seves lectures. A partir dels personatges creats per la JK Rowling, els adolescents poden “analitzar per què són com són”. Tot i això, Manresa mostrava recels a l’hora de preguntar els joves sobre els seus hàbits de lectura. “És evident que s’ha de fer i s’ha de comptar amb la seva opinió, però de vegades no tenen massa elements per contestar, no disposen d’eines. Però és una entrada possible”. Fer-los protagonistes de la promoció de la lectura i convertir-los en promotors també seria una estratègia possible, “però sempre de manera subtil, amagada, per tal que no es noti que els acompanyem”. Des del públic es va defensar la poesia com a mitjà per a crear nous lectors, i es va proposar que els joves autors poetes en siguin promotors. “La poesia és profunda, concisa i es llegeix ràpid. Si els adolescents s’apoderen d’un poema poden fer el que vulguin amb ell”, va defensar un assistent. Daniel Cassany va assegurar que aquest procés ja es fa a fanfic. Una altra paraula del públic va defensar Harry Potter com un bon referent “que ens pot conduir als transmedia. Després ja la feina és nostra per portar-lo a l’altra literatura”. Altres professionals de l’ensenyament van destacar la seva doble feina, “de fomentar la comprensió lectora i de fer, a més, que la tinguin durant tota la vida”. Una professora d’institut va explicar una experiència del seu centre, on apropen la lectura tant als fills com als pares. Aquí Daniel Cassany va apuntar a un programa de la UAB que treballa la lectura intergeneracional de pares i fills. “Els pares estan contents de relacionar-se amb els seus fills d’una altra manera”, de tenir altres temes de conversa. Des del públic també es va plantejar com millorar la col·laboració entre escoles i biblioteques. “Hem d’aconseguir que els joves estiguin immersos en un ambient on la lectura sigui un fet habitual”. Cassany va qüestionar quin tipus de lector volem, i si només és lector aquell que llegeix habitualment Espriu o Jaume Cabré. Mireia Manresa va cloure el debat afirmant que caminem cap a la democratització de la lectura, des de la perspectiva del lector culte, inquiet. “Això demana temps, constància i estratègies molt sofisticades”.

10


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

D) TAULA RODONA. ELS JOVES COM A CREADORS DE CONTINGUTS. Modera Lucía Lijtmaer. Amb Ingrid Guardiola, Jaron Rowan, Laura Fernández i Daniel López Valle L’últim debat del matí posa el focus en els joves com a creadors de continguts. Al debat participen periodistes, escriptors i docents. “Uns perfils molt diferents amb coincidències i coses en comú”, destaca la moderadora de la taula rodona, la periodista, escriptora i crítica literària Lucía Lijtmaer. Després Lucia Lijtmaer és periodista, escriptora i de presentar els convidats, Lijtmaer proposa com a línia crítica literària. Ha estat professora al deargumental les influències de les primeres lectures en la partament de Comunicació Digital de la Uvic formació dels gustos dels presents i quina repercussió i la Universidad de Rosario, i actualment forma part del departament de Film Studies han tingut aquestes lectures en els escriptors que ara són. d’ESCAC. Va codirigir la primera plataforma especialitzada en literatura en format digital a Espanya (sigueleyendo), ha treballat per diversos mitjans (ADN, Público) i ara escriu a eldiario.es, Marie Claire i Nativa.

Trenca el gel la professora universitària Ingrid Guardiola, especialista en audiovisuals, docent a la UdG i la UPF i col·laboradora del CCCB. La necessitat de crear relats per comprendre un món líquid, complex, és el motor dels joves creadors. “El relat solidifica, coagula l’existència”, assegura Guardiola. La professora assegura que els joves escriuen, a més, “per ser reconeguts, per formar part d’una comunitat”. El fet literari també hi influeix, evidentment, “aprendre a crear situacions i personatges” és un impuls per als joves creadors. Davant aquells que diuen que aquest segment de la població no llegeix, Guardiola respon que els joves llegeixen més que mai, “hi ha grans lectors”. Però a l’actualitat Ingrid Guardiola és Llicenciada en Comunihi ha diferents processos d’entrada a l’hàbit lector. cació Audiovisual (UPF), té el DEA en el Doctorat en Humanitats (UPF) amb la tesina El relat autobiogràfic confessional en el segle XX i està a punt d’entregar la tesis (Del Cinema Found Footage al reciclatge en l’era del superàvit audiovisual). És professora de la UdG (Nous Formats Televisius, Creació Audiovisual, Documental Creatiu) i de la UPF (Tendències de la Televisió Contemporània).

Respecte als possibles referents per als adolescents que comencen a endinsar-se en la literatura, Guardiola parla de la “comunitat de semblants”, i d’aquests anys d’adolescència en què els joves es troben en un “estat d’excepció, estranyesa i estrangeria permanent “. Així, és més fàcil que s’identifiquin amb les històries de Frank Kafka que no pas amb Harry Potter. Guardiola parla de com les lectures adolescents ajuden els joves a construir “nous mons”, i recorda la importància dels “mestres de cerimònies”, aquelles persones que ens acompanyen en el nostre viatge lector. Les mateixes que ens expliquen com convertir la paraula morta en un fet viu, “i ens ensenyen a passar de les paraules de la tribu- com deia la Paloma Chamorro- a la paraula pròpia”. Jaron Rowan és coordinador de l’àrea d’Art de BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona. Doctorat en Estudis Culturals a la Goldsmiths University de Londres, on ha exercit la docència, centra la seva recerca al voltant de l’economia política de la cultura.

Jaron Rowan és coordinador de l’àrea d’Art de BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, i Doctorat en Estudis Culturals a Goldsmiths University de Londres, on ha exercit la docència. L’investigador comença la seva intervenció enumerant les coses que s’haurien de prohibir al món per tal que ell tornés a llegir. És una llista de fets que l’han allunyat de la lectura per diferents motius.

1- Cargar-nos les identitats estàndards de gènere. –Aquí Rowan va assegurar que, de nen, era un gran

11


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

lector i portava la ficció al seu petit món, patint per tot allò que succeïa a les pàgines dels llibres. Ell havia assimilat que, si llegia massa, es convertiria en gay, i això el tenia molt preocupat. Acabar, doncs, amb aquests estigmes, seria una bona manera de tornar-lo a reconciliar amb la lectura-. 2- Prohibir la gent cool. -També una reminiscència de la infantesa. Llegir no era cool. 3- Acabar amb les tesis doctoral. –Des que va fer la seva tesi doctoral, sobre estudis culturals, Rowan no ha tornat a obrir un llibre sense un ànim investigador. Diu que ara no és capaç de llegir amb plaer. 4- Prohibir la ressaca per a poder llegir més. 5- Internet. La xarxa et dóna tantes possibilitats “que acabes perdent el dia” i no llegeixes. “Bé, a Internet llegim però no llegim”, matisa Rowan. 6- Opcions a l’hora d’anar al llit: sèries o llibres. Entre un i l’altre, el ponent ho té clar. “La sèrie és més fàcil, amb els llibres s’ha de parar atenció. S’hauria d’establir lligams entre els llibres i les sèries”. 7- Memes, dibuixos animats, gatets. Tots ells són obstacles que impedeixen llegir a Jaron Rowan. Bàsicament perquè a l’actualitat està escrivint sobre el procés de creació i difusió dels memes. Després d’aquesta enumeració, l’investigador va assegurar que, quan era més jove i llegia, “si no m’agradava un llibre, reescrivia la part que volia”. Una iniciativa que xoca amb els drets de propietat intel·lectual, que a Europa estableixen que l’obra d’un autor no es pot modificar fins 70 anys després de la seva mort. Aquesta normativa està obligant al tancament de plataformes com FanFiction, on els joves reelaboren continguts de nissagues com Star Wars o Harry Potter. “Estan tancant els llocs on podem ser creatius”, es va queixar Rowan. També va criticar que les retallades per la crisi afectin a l’activitat cultural. “Al Regne Unit estan tancant biblioteques per les retallades. Acabar amb coses així és bàsic per tal que jo torni a la lectura”, va assegurar. Continua amb el debat Laura Fernández, periodista culLaura Fernández és escriptora, periodista tural i escriptora, preocupada pel no-lector. “Què podem i crítica literària i musical. Col·labora habifer amb ell?”, es qüestionava. En realitat, era una pregunta tualment a mitjans estatals com Què Leer, amb solució. “El no-lector encara no ha trobat el seu lliVanity Fair, El Cultural, La Luna de Metrópobre”, concloïa la col·laboradora de Qué Leer o Vanity Fair. li i El Mundo. És autora de quatre novel·les, Laura Fernández va fer una mirada retrospectiva a la seva entre elles, La Chica Zombie (Seix Barral, infantesa lectora, “en una família sense accés als llibres”. 2013), una reflexió sobre l’adolescència en Així, la inauguració de la biblioteca de Terrassa li va obrir clau kafkiana. “un món nou, però molt tard”. Allà va descobrir un espai fascinant i sense límits. De les primeres lectures recorda Carrie, de Stephen King. “Són un anys en què t’atrau més el gènere: creus en vampirs, en fades...encara no vols abandonar el món infantil”. El guia literari de la periodista cultural va ser l’autor nord-americà i les que havien estat les seves lectures adolescents. “No vaig tenir cap bibliotecari que em pogués guiar”, va lamentar Fernández. Després va arribar la seva fascinació pel catàleg de l’editorial Anagrama. Influïda per aquestes històries fascinants, la periodista va sentir-se decebuda quan va llegir les novel·les del temari obligatori de literatura al seu institut. “Vaig haver de llegir Pío Baroja i El árbol de la ciencia, i m’avorria molt a les classes”. Aquesta influència negativa va fer que Fernández

12


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

s’allunyés de la literatura espanyola. Per aquest motiu ara demana que, si els joves s’interessen per Harry Potter, “s’han de crear comunitats sobre aquest personatge”. Els joves llegeixen, i ho fan més que mai. Fernández va recordar una entrevista que havia fet a l’autor de novel·la fantàstica Patrick Rothfuss, “un escriptor que ha venut 800.000 exemplars de les seves obres”. L’autor de la trilogia Crònica de l’assassí de reis (El nom del vent i El temor d’un home savi, obres publicades fins el moment) havia visitat Espanya i, a les portes de l’auditori on havia de fer una conferència, l’esperaven des de la matinada grups de joves lectors. “Tard o d’hora, aquests joves arribaran a un altre tipus de novel·la”, pronosticava Fernández. I retornava a la idea inicial, la idea que l’obsessionava , el no-lector. “És el que ha obert una porta i no li ha agradat el que ha trobat. Deixem que n’obri una altra”. El periodista cultural i escriptor Daniel López Valle tanca el primer torn de la taula rodona amb una reflexió sobre l’Estherilitat del fet literari. “És un debat sobre el passat, ja ha mort”. López Valle continua amb una vivència de la seva infantesa. Ell és d’Elx, una ciutat amb un altíssim índex de fracàs escolar. A casa seva no hi havia llibres, “i aviat vaig assumir que, si no m’agradava Shakespeare, el problema era meu”. Es referia López Valle a uns anys “predemocràtics”. Una època en què el bon gust el marcaven les elits. Això ha canviat, perquè ara el bon gust “el marca el mercat”, malgrat que tots sabem “què és bo i què és dolent”, assegurava López Valle. El periodista va citar una famosa frase de Mario Vargas Llosa. “La vida es una tormenta de mierda y el arte es nuestro único paraguas”. Una sentència que entroncava amb una imatge que López Valle regalava a l’auditori del Cèntric. L’explorador polar Ernest Shackleton va ser un lector voraç. En la seva darrera expedició a l’Antàrtida, a punt de morir, no es va separar mai del seu llibre de poemes. “Li servia per sobreviure i no sucumbir al pes de la realitat”, recordava López Valle, que va tornar a referir-se a les “minories alfabetitzades” que durant anys van ser les úniques que llegien i les que marcaven allò que era important. “Ara ja no ho és, d’important” . Daniel López Valle és periodista i escriptor. Ha treballat a nombroses redaccions, especialitzant-se en periodisme cultural i audiovisual a ADN, El Mundo i Factual. És creador, conjuntament amb l’artista Jonathan Millan, de l’Agenda Increible i amb Cristóbal Fortúnez de El Cuaderno de Verano, dos dels projectes amb més èxit del món editorial independent, a càrrec de Blackie Books.

Lucía Lijtmaer posava sobre la taula nous temes de debat, com les lectures actuals dels ponents, i si aquestes estaven influïdes per una professió que, en moltes ocasions, condiciona l’hàbit lector. Ingrid Guardiola iniciava de nou el torn de paraula amb una reflexió crítica sobre els aniversaris dels escriptors que organitzen les institucions. La monopolització que fa una part de l’administració de l’imaginari públic a partir de la reducció del panorama literari a “figures claus” és poc efectiva, segons Guardiola. La professora universitària citava algunes lectures actuals, com un llibre sobre documents del KGB “que llegeixo com si fos una novel·la de ciència ficció”, i la autora Alice Monroe. Guardiola afegia també els títols d’alguns programes de televisió que han influït en la lectora que ara és. Es tracta d’espais “que oferien un univers més ample d’allò que és la literatura i sortien de la pressió dels grups editorials���. La professora citava L’illa del tresor, Paraules al Vent o Puetes. Utilitzar les eines 2.0 a favor del relat i la creació literària era una altra de les estratègies que apuntava Guardiola, així com “trencar amb els protocols de les biblioteques, i fer que estiguin obertes a que hi passin coses, que no siguin un temple”. La professora va referir-se a altres experiències literàries protagonitzades per joves, com Amores Prohibidos 2.0, que és una adaptació de Romeu i Julieta a l’època de les xarxes socials, o un projecte a través de eines de geolocalització, que serveixen per contextualitzar la informació. Guardiola es va referir a Global Poetry System , “una xarxa en la qual podies penjar frases poètiques –gust sui generis- que et trobaves en l’espai públic, creant un mapa poètic de creació col·lectiva preciós), o el Mapa Literari Català, molt útil per saber les proeses i misèries de l’exili”. Aquesta informació contextual ajuda a expandir l’univers literari de les obres, segons la pro-

13


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

fessora de la UdG. (Per ampliar informació, consultar http://hiperboreana.blogspot.com.es/2014/03/ jornades-de-foment-de-la-lectura-de-el.html) Jaron Rowan citava Anti-Media, el llibre de l’autor holandès Florian Cramer, una obra sobre el no-art, l’anti-copyright, la pornografia, les indústries creatives, el post-punk, la cuina com a art contemporani, Anonymous o les xarxes d’intercanvi d’arxius. Rowan va desvetllar alguns aspectes del nou llibre que prepara i que tractarà sobre com es generen els memes.

Laura Fernández contestava a la pregunta de Lucía Ljtmaer sobre lectures actuals i la seva repercussió en la feina que desenvolupen, assegurant que és capaç de delimitar ambdues, i que només deixa que funcionin com a vasos comunicants “quan crec que el que llegeixo per plaer em serà útil per a la meva feina”. L’escriptora i periodista assegurava que les seves lectures professionals acaben sent sobre un sector molt especialitzat. “El que llegeixo per feina és, bàsicament, còmic o novel·la negra”. Daniel López Valle citava el cas real de la detenció de Hugh Grant quan va contractar els serveis d’una prostituta a Los Angeles. En ser preguntat per un periodista sobre si visitaria un psicòleg després d’aquest succés, Grant va assegurar que els anglesos no fan teràpia, “els anglesos llegim novel·les”. López Valle va defensar després la legitimitat de la còpia. “Quan no tens talent, has de copiar”. I va referir alguns exemples, com el famós poeta i dramaturg anglo-estadounidenc T.S. Eliot i la seva obra poètica La tierra baldía. Altre exemple de creador que copia és Quentin Tarantino, “o fins i tot Els Simpson”. Això no ha de ser necessàriament reprovable. “Si es fa bé i està escrit de manera adequada, arriben de manera adequada i té diferents nivells de lectura, el lector no ho té en compte. Tot pot resultar inspirador”.. I per acabar, López Valle recorda dues frases d’autors memorables. D’una banda, el que va dir Jorge Luis Borges. “Si empiezas a escribir es porque estás muy orgulloso de lo que has leído”. I d’altra banda, les paraules d’un poema de Charles Bukowski, Así que quieres ser escritor? , que comença amb aquestes versos: “Si no te sale ardiendo de dentro/ a pesar de todo/ no lo hagas”. Lucía Lijtmaer dóna la paraula al públic assistent. Una bibliotecària explica el seu neguit pel desconeixement de molts dels referents dels adolescents actuals. “Si desconec coses del seu llenguatge, és difícil que puguin agafar-me a mi com a referent, com a guia”, assegurava. Fer l’esforç de conèixer què els preocupa és una estratègia que s’ha de tenir en compte, així com “incorporar” als projectes del foment de la lectura “a tots aquells que sabeu d’alguna cosa, que en sou especialistes”. La professora Ingrid Guardiola respon que, efectivament, “s’han de connectar els centres cívics, les escoles i les biblioteques” per tractar d’arribar al públic adolescent, que no té tan cobertes les seves necessitats lectores com sí les té el públic infantil, més guiat als centres educatius. Lucía Lijtmaer reflexiona sobre la seva generació, “l’última que segurament ha escapat dels llibres fomentats per les editorials”. I Laura Fernández apunta, en referència a aquesta última afirmació de Lijtmaer, que en realitat darrera el fenomen de Harry Potter o Juego de Tronos no hi ha hagut cap campanya de promoció. “Realment van arribar al públic de manera directa”. Jason Rowan respon al públic que l’ha interrogat sobre què és un meme. Es tracta d’un terme que defineix aquelles frases, conductes o melodies populars que existien a cada cultura i que es propaguen a través de la imitació. Actualment la xarxa és el mitjà de propagació més habitual, i la seva repetició li dóna sentit.

14


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

D) PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI ACTITUDS I EXPECTATIVES DELS JOVES VERS LA BIBLIOTECA PÚBLICA. A càrrec de Esther Omella, de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Després del dinar era l’ hora de conèixer els resultats de l’estudi realitzat per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. El va exposar públicament Esther Omella, cap de la Secció de Planificació, Avaluació i Qualitat. Omella va començar la seva exposició recordant les paraules de Mireia Manresa sobre la necessitat de diagnosticar com és l’usuari i quin és el seu comportament, per tal de poder-hi actuar. Va explicar que és la primera ocasió en què els resultats d’aquest estudi es fan públics, que el document plantejava una continuïtat que s’havia d’abordar i presentava conclusions interessants, algunes de les quals va avançar. “Trencarem amb alguns tòpics”, va assegurar Omella. En primer lloc va oferir les dades quantitatives en què es basa la mostra, dades tancades de 2013. Omella va fer un breu recordatori de la població involucrada en aquest estudi. L’àrea d’influència de la Diputació de Barcelona comprèn 5.540.000 habitants, amb un decreixement de l’1% en l’últim any. La població jove representa un 9% del seu total, al voltant de 500.000 joves. L’estudi divideix els usuaris en tres grans tipologies: usuaris de préstec, usuaris d’Internet i usuaris de Wi-fi. Aquests últims, els joves que acudeixen a les biblioteques a fer servir el Wi-fi aporten la tercera part dels usuaris actius. “Hi ha una interpretació que a ningú no se li escapa, i és que l’ús del servei de préstec és menor que a altres franges d’edat”, va destacar Omella. I va recordar algunes de les sentències que s’havien fet al llarg del matí sobre que les institucions “no s’havien de preocupar pels joves que acudeixen a la Biblioteca, perquè aquests ja llegeixen”. Les dades desmenteixen aquesta visió. “Un percentatge important dels joves visiten la biblioteca i usen el Wi-fi, però no s’emporten llibres, no podem dir que siguin usuaris lectors”. Una altra dada interessant que aporta l’estudi és l’aproximació als usos que fan els joves de les biblioteques, “un comportament que no podríem conèixer per altres mètodes d’estudi, si no és per consulta directa”. Els objectius de l’estudi van ser tres: - Conèixer els hàbits i consum de lleure dels joves vinculats a la cultura. - Quina valoració fan del que ofereixen les biblioteques públiques. - Conèixer les seves necessitats i les propostes i expectatives de servei.

Omella va explicar la metodologia utilitzada en aquest treball, un estudi qualitatiu que es va realitzar al mes de desembre de 2013 a partir de 5 dinàmiques de grup. Es tractava de dinàmiques conduïdes, però els joves van poder fer propostes i expressar-se obertament. Els grups es van constituir d’acord a tres variables: 1) Segons l’ús de partida del servei de biblioteca

15


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

2) El moment vital d’aquests joves (es dividien en quatre grups: estudiants, no estudiants, treballadors que alhora estudiaven, i ni-nis “és difícil parlar de públic jove de manera compacta, el seu comportament està condicionat per diferents moments vitals i diferents necessitats bàsiques”, va puntualitzar Omella). 3) El lloc de residència (“ hem volgut saber com el lloc de residència influeix en el consum cultura”). Per començar a parlar dels resultats de l’estudi, Esther Omella va recordar unes paraules de l’antropòleg Manuel Delgado, que havia ofert la conferència inicial. Delgado va parlar de la necessitat de socialitzar dels joves, de com els amics són a aquella edat el seu refugi. La cap de la Secció de Planificació, Avaluació i Qualitat va exposar que, efectivament, és difícil que els joves acudeixin sols a una activitat organitzada per la biblioteca si el grup no hi va. També va apuntar, com Delgado, que el jove busca un consum molt immediat, un resultat ràpid, “i la lectura necessita de reflexió, de pausa”. Són aspectes que s’han de tenir en compte perquè condicionen el resultat final de l’estudi. Així, l’activitat més mobilitzadora per als joves és compartir el seu temps d’oci amb amics. Pel que fa als usos de consum cultural, els joves citen l’esport, el gimnàs...En general, els seus interessos se centren en activitats esportives, excursions, música –se la descarreguen i l’escolten sols, però la comparteixen amb amics-. Gairebé sempre les activitats esmentades els fan en grup. També trien el cinema, les sèries de televisió i Internet, un element que juga un paper fonamental en els seus hàbits de lleure. La lectura apareix com una activitat de consum minoritari. Omella va detallar que els resultats d’aquest apartat havien mostrat postures molt polaritzades. D’una banda, els joves als què no els agradava la lectura i que asseguraven que les lectures obligatòries a l’escola els havien desmotivat, per la poca adaptació als seus gustos. Tots aquests preferien el cinema o l’activitat física. Omella va citar les paraules d’alguns d’ells: “El problema és que aquests llibres de lectura obligatòria són dolents”, o “els trobo avorrits, els llibres que m’obliguen a llegir al col·legi els trobo avorrits”. D’altra banda, aquells joves que manifestaven el seu gust per la lectura deien que els llibres els aportaven “evasió, desconnexió”, i citaven llibres diversos, “però que ja s’han esmentat en aquesta sala, com el Harry Potter o la nissaga de Juego de Tronos”, va recordar Omella, que també va advertir els companys de la jornada el poc interès d’aquest grup lector pels dispositius mòbils que permeten la lectura, com els e-books. Omella va citar alguns testimonis dels participants que confessaven la seva passió per la lectura i es mostraven molt actius en el seu hàbit lector. “M’agrada molt llegir. Ara llegeixo Buenos días, princesa, però també m’agrada el Harry Potter”, “si em compro un llibre me l’acabo el mateix dia. M’apassionen els llibres”. Tornem, doncs, a la conclusió que abans va avançar Omella: la polarització dels gustos dels joves. Fins aquí van arribar els aspectes genèrics sobre els hàbits i consum de l’oci cultural dels joves. El següent aspecte que analitzava el document era la relació d’aquest segment de la població amb la biblioteca. “ Els resultats de l’estudi apunten a què hi ha un trencament del jove amb la biblioteca, però que és resultat d’una etapa vital del jove”, va advertir Omella. Els joves van assegurar que a l’educació infantil i primària havien trobat que la biblioteca estava feta per a ells, que s’hi sentien a gust i l’oferta era l’adequada. Tot i això, quan arriba l’etapa de la secundària i el batxillerat, els adolescents sentien que la biblioteca ja no els acompanyava en aquest procés, ja no s’hi sentien a gust. Una afirmació que havia sorprès les persones que realitzaven l’estudi. “Els hi vam dir que això ho volíem entendre, que ens ho havien d’explicar amb detall. Vam

16


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

preguntar-los què pensaven que passaria si la biblioteca tanqués, si ja no hi fos més”. Les respostes van ser decebedores per als investigadors. “Van dir que no passaria res. Ells viuen la biblioteca com un trencament”. Entre els aspectes que els joves van citar com a negatius destacaven la poca adequació dels espais de la biblioteca, l’excés de silenci, el to ambiental acadèmic i seriós i la relació individual en una etapa de màxima sociabilització. Omella va recordar les paraules de Manuel Delgado, en què apuntava a un trencament de les biblioteques amb la societat, perquè són vistes com “el temple de la cultura”. També hi van haver, però, mencions positives a les biblioteques per part dels joves que s’hi relacionen d’una manera satisfactòria. Els usuaris valoren positivament l’espai, el confort, l’evasió i un servei cultural de qualitat. Per contra, el que s’hi relaciona amb tendència negativa relaciona la biblioteca amb cultura acadèmica, asèpsia emocional i valoren negativament el silenci, la rigidesa, les normes, que sigui un espai aïllat, en soledat. Omella va citar una frase d’un testimoni que resulta demolidora: “Si anés a la biblioteca no m’atreviria a dir-ho als meus amics”. La ponent va voler compartir amb el públic dos elements que va considerar interessants. D’una banda, els espais que els joves contemplen com alternatives a les biblioteques. Serien llocs com l’Stabucks, l’FNAC (“miro els llibres que m’interessen i després vaig a la biblioteca a demanar-los en préstec perquè és un servei gratuït”, frase extreta de l’estudi), o els casals. I els testimonis tornaven a deixar frases colpidores.“Per a què necessito la biblioteca, si amb accés a Internet ja ho puc tenir tot?”. Omella va compartir també una altra de les dades que llançava l’estudi, i és el profund desconeixement per part dels joves dels serveis que ofereix la biblioteca. “Desconeixien l’existència d’una biblioteca virtual, no sabien els avantatges que pot tenir el carnet de la biblioteca. Crec que hem de tenir molt en compte aquests aspectes, perquè són el punt zero, el punt de partida per a qualsevol estratègia”. Un apartat de l’estudi presentava punts a millorar, a partir de les valoracions que els joves feien de diferents aspectes. D’una banda, els adolescents percebien de forma negativa la variabilitat dels horaris de la biblioteca, que els hi provocava confusió. També l’escassa oferta d’aules d’estudi, amb poques cadires, i el poc silenci que hi trobaven. Un silenci, aquest, també valorat de forma negativa per tots aquells que es relacionen amb dificultat amb la biblioteca. “Són les dues cares de la mateixa moneda, i depèn de l’etapa vital de sociabilització dels joves”, va concloure Omella. Pel que va al servei de préstec, valoraven positivament les col·leccions d’algunes biblioteques, però no estaven contents amb les llargues llistes d’espera i els pocs exemplars d’aquelles novel·les d’èxit que volien llegir. “Aquest aspecte es relaciona amb aquella immediatesa que els joves demanden i ja s’hi referia Manuel Delgado”, va recordar Omella. L’organització d’activitats per a joves és la part pitjor valorada per aquest segment de la població. L’estudi conclou que els joves consideren que les biblioteques fan activitats per nens, per avis, per gent gran, però no tenen la percepció que s’organitzin activitats per a joves. “I si es fan activitats, estan allunyades dels seus interessos i troben que el to és seriós, acadèmic, avorrit”, va detallar la conferenciant. Pel que fa a la comunicació, la majoria dels enquestats percep que no hi ha cap tipus de comunicació entre ells i la biblioteca, i els que reben les comunicacions expliquen que, com les activitats

17


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

no van adreçades a ells, ni obren els correus. La pregunta que, ja per finalitzar, es feia Omella, era si l’acostament als joves seria una tasca difícil. La conclusió passa per reflexionar sobre què fer per tal que els joves s’apropin a les biblioteques. “Hem de satisfer les seves necessitats més bàsiques, però aquestes venen donades no tant per la seva condició de joves, sinó pel seu moment vital: si busquen feina, si treballen...”. Una altra conclusió és no tractar les estratègies per a joves d’una manera unitària. “Cal dissenyar projectes segmentats per a diferents tipus de jove”, va apuntar Omella. Un dels elements per apropar-se als adolescents seria també el de programar activitats pràctiques, més que no pas teòriques. Omella va recordar que tots els experts en màrqueting apunten al públic jove com un target difícil i exigent. “Molts serveis, moltes marques ja tenen línies específiques per joves”, va desvetllar Omella, cosa que els fa més estrictes en les seves demandes. El document llançava alguns marges d’apropament i de fidelització del lector. Esther Omella va definir tres punts bàsics, que també es podien interpretar com a conclusions. - Per dissenyar estratègies de fidelització al públic jove, s’ha de segmentar en diferents moments vitals, (“això ja ho fem en alguns àmbits de foment de l’ocupació”, va assenyalar Omella). - S’ha d’anar més enllà de veure l’usuari com a pur receptor del servei i tractar d’incorporar-lo al servei. Als estudis els joves havien mostrat moltes ganes de participar en els serveis de la biblioteca. Per exemple, en projectes de voluntariat. Actualment ja hi ha 400 voluntaris treballant: lectura en veu alta, servei de préstec a domicili. - L’estudi s’emmarca en la millora continua per tractar de conèixer l’usuari. Hi ha hagut aposta molt ferma per crear equipaments bibliotecaris. “La biblioteca Antonio Martín n’és un exemple”, va assegurar Omella. L’accent s’ha de posar en rendibilitzar els recursos i teixir apropaments a altres comunitats. Ja en el torn de paraula, el públic pregunta a Esther Omella sobre quins moments vitals s’havien contemplat en l’estudi. El document indica que s’havia dividit el segment dels joves entre els que estudiaven, treballaven, treballaven i alhora estudiaven, i els ni-nis, que ni estudiaven ni treballaven.

18


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

F) TAULA RODONA. APROXIMACIONS ALS TREBALLS DEL FOMENT DE LA LECTURA AMB JOVES. Amb Joan Puig, Alba Sabaté, Pep Montes, Emma Armengod, Núria Silvestre. Modera Àlex Cosials. L’última taula rodona de la jornada és moderada per Àlex Cosials, de la Fundació Jaume Bofill. “Fer preguntes és fàcil, respondre-les, no tant, però aquest és el seu talent”. Així inicia el debat, donant el torn de paraula als convidats. Comença la seva exposició Joan Puig, professor de l’IES Estany de la Ricarda del Prat, i un dels responsables del programa Paraula Poètica. Un vídeo sobre aquesta experiència havia donat el tret de sortida a la jornada. Puig va explicar que Paraula Poètica havia començat el 2012, com una col·laboració entre els diferents instituts de la ciutat, la biblioteca, el Cèntric i el Departament d’Educació. Hi té un especial protagonisme el seu director, Xavier Giménez. Puig va mencionar, a més, la importància de la participació d’un altre poeta local, Óscar Solsona, com a realitzador dels audiovisuals. Àlex Cosials (Barcelona, 1978) és bibliotecari. Actualment és coordinador tècnic del programa LECXIT-Lectura per a l’èxit educatiu, impulsat per la Fundació Jaume Bofill, la Fundació ”laCaixa” i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. És professor associat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació al Màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura (UAB/UB).

Paraula Poètica va començar convidant Joan Margarit, i van continuar amb Perejaume, Dolors Miquel, Narcís Comadira, Josep Pedrals i està previst que el proper sigui Ramón Andrés. Els textos dels poetes es presenten a l’aula. “Busquem espais de llibertat, no tenim objectius acadèmics com pugui tenir la biblioteca. L’alumne pot proposar formats i presentar els poemes segons les seves vivències”. Després de treballar els textos, amb alguns alumnes es fa un vídeo a diferents espais de la ciutat. En el cas del vídeo del matí, els joves havien visitat el marge del riu Llobregat. El següent pas és que el poeta els visiti i es reuneixi amb ells a la biblioteca. En el cas de Joan Margarit, van musicar un poema seu amb guitarra; i el text de Josep Pedrals es va treballar també des de la vessant musical, en aquest cas amb acompanyament de clarinet i guitarra. Joan Puig llegeix alguns dels textos escrits pels alumnes que participen al Paraula Poètica, en què fan reflexions sobre les vetllades literàries o escriuen cròniques sobre aquestes trobades. D’altra banda, Puig va assegurar que a l’aula “fem un apropament real als autors”. Fins i tot hi ha alguns alumnes que demanen, per la seva pròpia voluntat, participar a les activitats poètiques. Un dels objectius que s’ha marcat Puig és treballar amb textos d’autors locals. Puig va detallar altres activitats relacionades amb la lectura que duen a terme, com el primer concurs de poemes que va organitzar l’Associació d’Escriptors d’El Prat Tintablava. També es convoca un concurs de microrelats per a joves. El professor pratenc va detallar que els seus alumnes poden triar la lectura del primer trimestre. “ ‘No pot ser que no us agradi una lectura que heu triat vosaltres!’, els hi dic”. I de vegades, es sorprèn amb les eleccions dels alumnes. Puig va acabar la seva intervenció assegurant que la societat ha d’acostumar-se a què llegir ja no sigui una activitat que es fa només en Joan Puig Malet és llicenciat en Filosofia per la UB i professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Estany de la Ricarda del Prat. Va guanyar el Premi Blogs Catalunya (2008) amb Gazophylacium. El seu estudi Trons a remolar. Refranys, dites, locucions i frases fetes del Prat de Llobregat va guanyar la beca Jaume Codina 2010 i ha estat publicada.

19


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

paper. “Hem d’anar assumint que allò que els joves reben en una pantalla també és llegir”. Àlex Cosials va destacar aquesta experiència de col·laboració entre els instituts i la biblioteca, que acaba amb prejudicis “d’allò que a priori pot semblar molt avorrit”.A continuació va presentar Alba Sabaté, professora de literatura de l’IES Salvador Dalí del Prat, a qui Cosials va interrogar sobre com aconsegueix generar un clima, un interès, per apropar els alumnes als textos literaris. Alba Sabaté va començar confessant la dificultat d’interessar els alumnes en les lectures obligatòries. “Troben que són Alba Sabaté és escriptora i catedràtica de avorrides, allunyades d’ells”. Tot i aquesta percepció dels Llengua i Literatura Catalana a l’Institut Salvajoves, Sabaté assegurava tenir molt clar que els textos dor Dalí del Prat. Ha publicat les novel·les La són bons, són textos clàssics, tot i aquesta llunyania que frontera de la llum(1994), Paradisos d’aigua (2006, Premi Pere Calders 2005), El soroll de expressen els alumnes. El secret és arribar als joves des les balenes (2011), Cançó de setembre (2012. de l’emoció. “La literatura t’arriba si t’emociona. I què Premi Ciutat Mollerussa 2011) i Aniversari m’invento jo per emocionar els meus alumnes?”, es pre(2014. Premi Ciutat Olot 2013) i ha rebut el guntava en veu alta la professora i escriptora. Sabaté va il· premi de poesia Miquel Martí i Pol 2000. lustrar les seves estratègies avançant el tema de la classe que havia de tenir al dia següent: parlar els alumnes del poema de John Keats Isabel i el test d’alfàbrega. “Doncs jo els hi portaré una planta d’alfàbrega. La tinc comprada des d’ahir. Després parlarem dels espagueti al pesto, oloraran la planta... així, de mica en mica, treballarem el John Keats”. La professora va posar un altre exemple de com tracta d’arribar als alumnes. “Quan parlem de Marcel Proust i del text on fa referència a la famosa magdalena sucada en te, doncs jo porto una bossa de La Bella Easo a classe, i les reparteixo entre tots”. La Gènesi, la nuesa d’Adán i Eva i com la viuen els joves, o el sentiment de gelosia que experimenta Otel.lo vist a través dels ulls dels adolescents són altres maneres de fer-los entendre els grans sentiments de la literatura. Tot i aquesta aproximació al seu terreny, Sabaté va voler deixar clar que això no creava necessàriament lectors. “Crear lectors és molt més difícil”. Cosials va resumir la intervenció de Sabaté com un diàleg entre la vivència personal i els textos literaris. El gestor cultural Pep Montes va ser el següent a intervenir a la taula rodona, emplaçat per Cosials a parlar sobre com es treballen la creació i la participació dels joves en el món de les lletres des de les polítiques de joventut. Montes va assegurar que a penes hi ha experiències en bones pràctiques del foment de la lectura des de les polítiques de joventut. “No s’ha treballat de manera extensa ni estable”. En canvi, els programes per a joves s’han centrat en la creació artística “com a vehicle per arribar als joves i treballar amb ells amb altres objectius”. Una d’aquestes polítiques s’havia centrat en facilitar la difusió d’allò que els joves creen, que mostrin allò que fan. La segona fórmula, més experiencial, tracta de promoure que els joves “provin, tastin qualsevol tipus d’expressió artística”. Pep Montes és periodista de formació i gestor cultural vocacional. Fundador, al Maresme, de la cooperativa Xou, Projectes i Gestió, especialitzada, entre altres temes, en la redacció de plans integrals de joventut. Entre 2005 i 2009 fou gerent de l’Ateneu Barcelonès. Va ser Director del CONCA entre 2008 i 2011. Actualment treballa en el projecte Bones pràctiques en l’àmbit de la joventut. http://pepmontes.com

Segons Montes, s’han de donar tres condicions bàsiques per tal que les polítiques adreçades a la joventut funcionin: - Proposar els joves poques coses concretes. Els missatges massa directes funcionen poc. No se’ls ha

20


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

de dir què han de fer i sí s’han de crear les condicions perquè s’hi desenvolupin. - Posar-los fàcil l’experiència, que toquin, que remenin. Donar-los moltes coses per provar i no pas per consumir. - Fixar-se més en els processos que no pas en els resultats. Facilitar-los que, en el propi procés, aprenguin i prenguin decisions. A continuació, Montes enumera alguns exemples de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut. Els projectes estaven a la pàgina web www.joventut.info/bonespràctiques. D’entre tots, va destacar Cinema en Curs, que vincula el món de la cinematografia amb els centres educatius. A través de tallers i diferents tècniques pedagògiques, professionals del cinema introdueixen estudiants de primària i secundària, d’entre 9 i 18 anys, en el procés creatiu cinematogràfic. Entre 20 i 25 centres d’ensenyament públic d’arreu de Catalunya adapten el currículum escolar per acollir el projecte, de manera que es desenvolupa de forma continuada durant tot el curs acadèmic. També va parlar del 360Fest, que pretén impulsar la creació i el manteniment d’un cens de grups musicals sorgits en l’entorn dels instituts d’ensenyament secundari, i realitzar anualment una mostra de les produccions artístiques generades en els mateixos centres. Montes va apostar per “eixamplar el món de la lectura i fer-lo extensiu a qualsevol tipus d’aproximació a textos: la lletra d’una cançó, el guió d’una pel·lícula, una obra de teatre...”. I va animar a bibliotecaris i als responsables de les polítiques de joventut a treballar plegats. Àlex Cosials va presentar la responsable de la Biblioteca de Trinitat Vella-José Barbero, Emma Armengod. Aquesta és una biblioteca amb només dos anys d’existència, en un barri on els joves són molt presents. Cosials va preguntar Armengod sobre la gestió que es fa de la convivència amb els joves. La responsable de la biblioteca va narrar la sorpresa dels professionals de la biblioteca quan van obrir portes i van comprovar que els joves arribaven “en manada” a les seves instal·lacions, “a marcar el territori” , i provocaven que la gestió del dia a dia amb la resta d’usuaris fos conflictiva. Els adolescents acudeixen a la biblioteca de Trinitat Vella a utilitzar el servei de Wi-fi, a connectar-se a Internet , a relacionar-se. “És el punt de trobada del barri de Trinitat Vella. Abans escoltàvem que els joves consideraven que no passaria res si es tanquessin les biblioteques. Doncs a Trinitat Vella seria un problema”. Emma Armengod és directora de la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero de Barcelona, que es va inaugurar el març de 2012. Des d’un bon principi aquesta biblioteca s’ha caracteritzat per la feina que fa amb els joves del barri i forma part de la Xarxa Jove de Trinitat, formada per entitats i equipaments que treballen amb joves. Aquest treball i implicació en el territori ha rebut el segon premi del Premi Teresa Rovira i Comas convocat pel Departament de Cultura a través del Servei de Biblioteques.

Una tasca que no va ser fàcil per a l’equip de professionals de la biblioteca, en un barri amb la renda per càpita més baixa de Barcelona i amb un alt índex d’immigració i abandonament escolar. “No sabíem com relacionar-nos amb els joves”, va confessar Armengod. Els responsables de la biblioteca van haver de dur a terme una tasca molt educativa, parlar molt amb ells per saber què els hi passa i mantenir contacte directe amb el departament de Serveis Socials del barri per conèixer les situacions difícil per les que travessaven els adolescents. “És un equip amb moltes ganes, i entre tots hem canviat el xip”. La dinamització dels joves ha estat fonamental. Alguns perfils no necessiten aquest impuls, perquè ja es dinamitzen per si sols, fan els deures, treballen. Però altres joves estan

21


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

molt perduts. Per pal·liar aquests conflictes, als tres mesos de l’obertura de la biblioteca es va incorporar una educadora, “una figura fonamental”, segons Armengod. La relació amb altres entitats de Trinitat Vella que treballen amb joves també va ser imprescindible per afrontar aquest procés. A l’actualitat es fan activitats conjuntes. Armengod va mostrar imatges de concerts de hip-hop, una gimcana amb els llibres de la biblioteca, un taller d’il·lustració urbana, una visita a l’escriptor Jordi Sierra i Fabra, un taller de rima, un concurs d’escacs o el Punt d’Informació Juvenil (PIJ). Incorporar les opinions dels joves també és un dels temes que s’ha treballat des de la Biblioteca de Trinitat Vella. Àlex Cosials presenta l’última de les ponents de la taula rodona, Núria Silvestre, directora de la Biblioteca Municipal de Manlleu, on s’ha aconseguit la implicació d’un grup de joves lectors actius. Silvestre va coincidir amb Armengog a l’hora de destacar la dificultat de treballar amb joves. El projecte de la Biblioteca Municipal de Manlleu es va iniciar arran de la implementació d’un Pla de Lectura Municipal, que havia d’anar acompanyat per la construcció d’una nova biblioteca. “Encara l’estem esperant”, Núria Silvestre Gusí és llicenciada en Filolova ironitzar Silvestre. El Pla de Lectura Municipal havia gia catalana i directora de la Biblioteca Munide definir estratègicament la lectura a Manlleu, i també cipal de Manlleu des de 2005. Ha treballat en marcar línies de treball sobre la lectura entre els joves, diverses biblioteques públiques a Barcelona, un segment de la població en què els hàbits de lectura Osona, Vic i Manlleu. Sòcia fundadora de l’Associació Lectura Fàcil, i membre de l’extint queien en picat. La biblioteca va donar forma al projecte Grup de treball LF del COBDC ha impulsat Serpent de Llibres, basat en una llegenda popular molt arclubs de lectura fent servir aquests materials. relada a Manlleu. Es tractava d’intensificar la lectura per plaer. “Però els joves no acudien en massa a la biblioteca, així que vam decidir anar nosaltres als instituts”, va relatar Silvestre. La idea bàsica era organitzar una activitat no obligatòria, no curricular i coordinada amb les escoles. Silvestre va decidir fer-se acompanyar per una narradora de contes molt popular a la comarca. Es tractava de visitar els instituts i fer als joves propostes de lectura. La narradora de contes es posa a la pell d’un personatge i els hi explica l’inici de la novel·la. “I quan els té enganxats els hi diu: ‘fins aquí puc arribar’”. El següent pas es convidar-los a la biblioteca a buscar els llibres. La biblioteca recomana tres novel·les juvenils: una policíaca, una novel·la fantàstica i una de lectura fàcil. La diversitat d’orígens dels joves de Manlleu és molt gran, “i també les dificultats de lectura, així que els hi vam voler oferir diversos nivells de lectura, perquè volíem arribar a tothom”. També es recomana un còmic i un llibre de poesia. És una activitat que es fa dos vegades per curs, a 1er i 2on d’ESO. D’aquesta experiència ha nascut una gran complicitat amb els equips docents, i també una demanda per fer clubs de lectura als mateixos instituts. Una altra experiència ha estat la dels SuperLectors. La Biblioteca Municipal de Manlleu va convocar els 20 joves que més utilitzaven el servei de préstec i els va encarregar una feina: donar-los la responsabilitat de decidir quines novel·les es compren per a la secció juvenil de la biblioteca. “Són els nostres assessors en temes de novel·la juvenil i, curiosament, els llibres que ells han decidit comprar sempre són els que deixem més en préstec”. Aquesta experiència els ha fet sentir molt implicats en el dia a dia de la biblioteca. Arran d’aquesta experiència els joves van anar a un programa de literatura a Ràdio Manlleu, “i ara han demanat un programa propi”, va desvetllar Silvestre. Després del primer torn de paraules, Àlex Cosials va tornar a donar veu als ponents. Alba Sabaté va assegurar que, si es troba la manera d’implicar els joves, sempre hi ha gent que s’hi apunta.

22


Relat VI Jornada del Pla de Foment de la Lectura al Prat

La professora de l’IES Salvador Dalí va explicar un projecte sorgit a partir dels carrers del Prat amb noms d’escriptors, Voreres Escrites. Als joves alumnes se’ls va ocórrer que estaria bé fer un documental a partir dels noms dels carrers, i aportar informació sobre la seva història per conèixer una realitat que trepitjaven cada dia. “Sempre s’apunta l’alumne excel·lent, però també s’apunta aquell noi que, sense ser excel·lent, té ganes de fer coses”. Pep Montes apuntava com un error freqüent dels professionals que treballen amb joves tractar de “rebaixar el producte al seu nivell, o a aquell que nosaltres considerem que és el seu nivell”. Segons el gestor cultural, això seria “menystenir” els joves i també menysprear la literatura. “És evident que les novel·les de lectura obligatòria no són dolentes, el problema és que són obligatòries”. Sentint-se al·ludida per aquesta afirmació, Núria Silvestre parla sobre l’oferta de lectura fàcil que tenen a Manlleu, adreçada bàsicament als joves immigrants que porten mesos o pocs anys al nostre país. Un tipus de textos que tracten d’enganxar als adolescents amb lectures no complexes per tal de “no marginar-los”, segons Silvestre. La bibliotecària assegurava que era una estratègia per fer-los entendre que “tots tenim el nostre nivell d’accés a la lectura”. Silvestre defensa una “certa adaptació” depenent del perfil. Pep Montes s’afegeix a la reflexió de Núria Silvestre i afirma estar totalment d’acord amb les seves paraules. “Em referia a no rebaixar el nivell de l’obra literària. Una altra cosa és triar-la d’acord a la capacitat dels adolescents”. Montes elogia la tasca d’aquests professionals, que no només fan promoció de la lectura, sinó també “polítiques socials, educació, polítiques de joventut...i això és molt important”. El gestor cultural alaba també la tasca d’integració social de les biblioteques. La directora de la Biblioteca Municipal de Manlleu explica una altra experiència que duen a terme amb els grups de 4rt d’ESO dels instituts locals, en què els joves col·laboren amb la biblioteca, per exemple, organitzant conferències sobre viatges de gent jove. Actualment estan elaborant una ruta literària d’escriptors de Manlleu, i són els estudiants els que trien els textos que fan referència a punts concrets de Manlleu i imaginen l’univers geogràfic de l’autor. El professor pratenc Joan Puig es refereix a una idea apuntada abans sobre el desconeixement dels autors locals, i parla d’un concurs de literatura per a joves que organitza l’Associació d’Escriptors Tintablava, així com l’edició d’un llibre anual, que a 2013 va ser una antologia de textos d’escriptors pratencs. Aquesta experiència desperta debat a les classes perquè descobreixen connexions entre els joves i la literatura. Àlex Cosials recull els titulars que han deixat les intervencions dels cinc ponents. Tanca la jornada Rafa Milán, cap del Departament de Cultura i Joventut de l’Ajuntament del Prat. “No volem acabar amb conclusions, sinó obrir portes per tal que tots pugueu abordar la vostra feina quotidiana”, assegura Milán. Les diferents exposicions al llarg del dia pretenien oferir una visió molt variada del tema tractat, “però sense ànim d’arribar enlloc”, o de fer que cadascú arribés a un lloc seguint el seu propi camí.

23


Relat vi jornada de lectura auditori cèntric