Issuu on Google+

ELS CONTES DE LES MIL I UNA NITS

IMATGES CEDIDES PER ISABEL AGUIRRE




Els contes de les mil i una nits s贸n an貌nims. No se sap qui els va escriure ni quan.


Orígens 

Són un conjunt de narracions de tradició oral d’origen àrab, egípcia, persa i jueva, que antigament s’explicaven als palaus, mercats, basars, oasis, caravanes del desert ... Els viatgers quan tornaven als seus països d’origen les explicaven. I així es van anar transmetent oralment des de l’antiguitat, fins que poc a poc es van començar a escriure perquè es conservessin a la memòria popular.




Les característiques principals d’aquests contes són les pinzellades de fantasia i màgia que envolten les històries de prínceps, princeses, fades, catifes voladores i paraules màgiques.




Els primers que es van dedicar a compilar contes i faules, a escriure’ls i guardar-los en biblioteques foren els perses. Més tard, els àrabs van fer el mateix, però adaptant les històries als seus gustos.


Mil contes... 

El primer llibre d’aquest gènere, que recollia contes i que es va escriure: va ser l’Hazar Afsaneh, que significa “mil contes”. Aquest títol començava amb la història d’un rei que cada vegada que es casava assassinava la seva dona l’endemà, és el mateix que passa en l’inici d’Els contes de les mil i una nits.




El primer personatge famós que s’ho va passar d’allò més bé amb aquestes històries va ser Alexandre El Gran, que tenia al seu servei un grup de narradors que les hi explicaven.


La Xahrazad 

L’obra és una unió de diferents històries i contes amb un fil conductor únic que és la història d’un sultà que va descobrir que la seva dona li havia traït, en aquell moment decideix casar-se cada dia amb una dona i al matí matar-la. El seu lleial visir li trobava les desafortunades joves, fins que un dia al propi visir no li va quedar més remei que entregar la seva filla: La Xahrazad. La jove era molt decidida i va crear un pla per no morir: cada nit s’inventa una història i l’explica al sutà. I això va fer durant mil nits, i la nit que feia mil i una, el rei estava tan content, que va decidir perdonar-li la vida.


Què cal saber abans de llegir l’obra?. 







Els contes de les mil i una nits és la recopilació de contes orientals més importants que ha arribat a Europa. Les primeres recopilacions de contes àrabs es van escriure sobre rotlles de papir. Els àrabs eren supersticiosos i no els agradaven els nombres parells o enters. Per això van titular l’obra Els contes de les mil i una nits. A l’edat mitjana l’expressió mil i un volia dir molts.




L’escriptor Robert Louis Stevenson, l’autor de L’illa del tresor, va ser un gran admirador de l’obra.


Les mil i una nits i el cinema 

Els contes de les mil i una nits han arribat al cinema. S’han dirigit pel—lícules molt famoses a Hollywood, l’any 1942, John Rawlings va dirigir una pel—lícula amb aquest títol protagonitzada per María Montez, John Hall i Sabú. També el famós director italià Pier Paolo Passolini va dirigir una pel—lícula amb el mateix títol l’any 1975.


Disney 

Disney també s’ha inspirat en aquests contes per crear èxits mundials com Aladí, l’any 1992.


Els contes més coneguts         

Entre els contes més coneguts podem trobar:

Simbad el mariner Alí Babà i els quaranta lladres Aladí i la llàntia meravellosa La font maleïda El pescador i el geni Els dos visirs El venedor d’Ispahan El rei i els set visirs

Informació extreta del llibre:

Els contes de les mil i una nits. Barcelona: Teide, 2006


Bibliografia            

Aladdín, [Barcelona]: Beascoa Internacional, 1993. [adaptación: Silvia Senz Bueno] Aladdín: novelización con fotos de la película, Barcelona: Ediciones B, 1993. [adaptació

A.L. Singer; il. Walt Disney].

Aladí i la llàntia meravellosa: conte de Les mil i una nits.Barcelona: La Galera, 2003.

[adaptació de Josep Vallverdú ; il. de Pep Montserrat], Canetti, Yanitzia. Aladino y la lámpara espantosa, León: Everest, DL 2009. [il.de Olga Mir], Capdevila, Roser. El Lladre de Bagdad, Barcelona: Cromosoma: Barcanova, 2002 Contes de les mil i una nits, Barcelona: Barcanova, 2001. [contats per Juan Tébar ; il—lustrats per Javier Serrano, ... ] Els Contes de les mil i una nits, Barcelona: Teide, 2006. [adaptació: Anna Gasol], Contes de Les mil i una nits, Barcelona: Timun Mas, 2001. [adaptació de Salvador Comelles; il. Anne Decís], El Geperut i altres contes de "Les mil i una nits" , Barcelona: Vicens Vives, 2003. [versió Brian Alderson; il. Michael Foreman]. Les Mil i una nits : ...o gairebé. Barcelona: Edebé, cop. 2006. [il. Francesc Rovira; adaptació Jordi Sierra i Fabra] Sadat, Mandana,.El Jardín de Babaï,[Madrid]: Kókinos, 2005 Tarnowska, Wafá, Les Mil i una nits. Barcelona: La Galera, 2010. [il. Carole Hénaff]


Enllaรงos Cuenta Cuentos: Aladino y la Lรกmpara Maravillosa (1 de 2) (audio conte, llibre sonor) http://www.youtube.com/watch?v=u6T5nUQj8Sg LAS MIL NOCHES Y UNA NOCHE de Mario Vargas Llosa en el Palacio de Bellas Artes http://www.youtube.com/watch?v=KWykoIW1h7Q&feature=related


contes de les 1001 nit