Page 1

ELS CAVALLERS MEDIEVALS Descobrim la història i la llegenda


Qui eren els cavallers?

Els cavallers eren guerrers i la seva principal activitat consistia en lluitar a cavall i realitzar grans gestes. Des de l’època de Carlemany (800 d. C.) a les batalles, la cavalleria tenia un paper molt important. Solien ser especialistes que estaven entrenats en l’art de fer obeir els seus cavalls i utilitzar armes molt pesades.


Com esdevenir un cavaller...? Sabies que...?

Sabies que...?

Primer calia sotmetre’s a la cerimònia d’armar el cavaller. La investidura era una cerimònia religiosa on se li entregaven simbòlicament les armes. Els cavallers “novells” es dedicaven a rodar món durant almenys un any intentant dur a terme grans gestes i proeses.

Qualsevol persona no podia esdevenir cavaller. Només els estava permès a cavallers amb “llinatge” que pertanyien a la noblesa. Calia ser ric perquè necessitaven ser propietaris de cavalls i dels seus guarniments.

Sabies que...?

Des de ben petits als fills dels cavallers i dels senyors feudals se’ls entrenava perquè algun dia es convertissin en bons cavallers. Els nois als set anys marxaven al castell d’altre senyor feudal i esdevenien patges -s’ocupaven de les armes i dels cavalls-. Cap als 14 anys, el jove aprenent servia el seu senyor a la batalla sostenint-li l’escut, raó per la qual era anomenat escuder.

Els cavallers no lluitaven tot el temps. L’Església els prohibia lluitar en determinats períodes de l’any que eren coneguts com la “pau i treva de Déu”. De fet, només es podia fer la guerra a la primavera i a l’estiu quan hi havia prou pastures per alimentar els cavalls.

Sabies que...?


L’armadura

Sabies que...? L’armadura pesava entre 20 i 30 Kg i estava feta de ferro o acer. El cavaller sempre portava les armes amb la mà dreta perquè es creia que la mà esquerra era la mà del diable. Les figures i els colors dels escuts servien per identificar al cavaller en la batalla.


Les batalles

La recerca de la fama i la glòria. Per una banda lluitaven els cavallers en forma de duel i donant grans estocades amb les espases. I per l’altra, lluitava la infanteria (els arquers i els ballesters) formada per camperols que usaven noves armes com la ballesta (permetia tensar la corda amb l’ajut d’una molla). Per conquerir el territori de l’enemic havien d’apropiar-se dels seus castells i per això es produïen els setges.

Les creuades Durant quasi 200 anys milers de cavallers van anar a Palestina per lluitar contra els musulmans en nom de la Creu de Crist, raó per la qual aquestes guerres van ser anomenades creuades. Va haver-hi diverses expedicions fins que l’any 1271, els creuats es van veure obligats a abandonar Terra Santa.


La societat feudal

Sabies que...? La possessió de la terra decidia qui era la persona més rica i poderosa.


La religió A Europa a l’Edat Mitjana tothom era cristià i obeïa els manaments de l’Església Catòlica. La convivència amb altres religions (la musulmana i la jueva) era molt difícil i sovint hi havia atacs a les comunitats menys nombroses. L’Església exercia el seu poder sobre tots els aspectes de la vida. Decidia que estava bé i què no, qui tenia dret a casar-se o quan es podia fer la guerra. L’Església castigava durament a tots els que no estaven d’acord. Els habitants dels pobles i viles es reunien cada diumenge a l’església per resar i celebrar cerimònies: les festes religioses (el Nadal i la Pasqua), els naixements, els casaments i els enterraments dels vilatans.

Amb motiu de la revetlla de Sant Joan s’encenien grans foqueres on tothom cantava i ballava. La gent conservava creences ancestrals. El món sobrenatural era present en llegendes, cants de bressol, on personatges mítics com dracs, bruixes, follets i fades feien de les seves. La gent exorcitzava la seva por a través d’aquests relats explicats a grans i petits. Era una època molt dura. Les malalties com la pesta eren freqüents i la mort era molt present a la vida quotidiana. La gent s’aferrava a les seves creences, sobretot creia en Déu, en el cel i en l’infern.


El castell •

Sabies que...? La torre de l’homenatge era la part més confortable del castell. Era on vivia el senyor, la seva família, els seus cavallers i els servents. Tenia mobles per seure (butaques i bancs) i la roba es guardava en baguls. Les habitacions s’escalfaven amb brasers (uns grans recipients de metall plens de brases). Al peu de la torre de l’homenatge hi solia haver un pati interior. Era el lloc de treball on es trobaven les persones que treballaven al castell: les criades, els mossos, els artesans (terrissaires, ferrers...). A l’Edat Mitjana tot s’havia de fer al castell: la vaixella, les armes, les eines, la roba...


El castell Què calia fer si atacaven el castell? El castell es construïa amb materials resistents i tothom havia d’estar preparat per la defensa dels atacs enemics. En cas d’assetjament, l’exèrcit enemic encerclava el castell i prohibia entrar i sortir a tothom. L’operació rebia el nom de setge. A partir d’aquí intentaven entrar utilitzant màquines de guerra: la sambuca (torre molt alta), l’ariet (empès per soldats, intentava esfondrar les muralles), la catapulta llençava pedres i olles d’aigua bullent. De fet, era molt difícil conquerir un castell fortificat, el millor era tenir un espia a dins.


La dona Al castell i a la societat feudal manaven els homes, però la dona també tenia un paper important. La dona del senyor feudal s’ocupava d’organitzar la vida quotidiana: les provisions, l’educació dels fills petits i les noies.

Sabies que...? Els matrimonis eren de conveniència. Els pares arreglaven els casaments amb altres famílies nobles. Els fills sempre havien d’acatar les ordres dels seus pares o del senyor feudal, cap de família. Malgrat tot, els matrimonis no duraven molt perquè l’esperança de vida era de 35 anys. La mortalitat de les dones i els nens era molt alta, sobretot en el moment del part. Al castell es cultivaven les plantes medicinals per mitigar les malalties.


La dona

Sabies que...? Les dames nobles no sortien gaire del castell, es dedicaven a filar llana amb una filosa o a brodar o teixir. Si sortien sempre ho feien acompanyades d’una criada. Visitaven el jardí amb arbres fruiters on solien anar cavallers ociosos a passejar. Era un lloc propici per les trobades amoroses.


Els àpats

Era la millor ocasió del senyor feudal per demostrar la seva riquesa i generositat alimentant als que vivien a casa seva.

Sabies que...? Les taules fixes no existien, sempre s’havien de parar grans taulons de fusta sobre cavallets. Durant els grans banquets la gent seia en un cantó per assistir a les representacions dels joglars i acròbates. Es menjaven peces de caça (faisans, paons) peix i pa. El menjar el condimentaven amb espècies que venien de molt lluny i eren molt cares. Cobrien la taula amb grans tovalles blanques. Posaven al mig un gran bol per rentar-se els dits, perquè menjaven amb les mans. Només usaven culleres i ganivets. La carn es rostia i bullia segons l’ocasió. El rostit es reservava pels grans banquets.


La caça Als cavallers i als senyors els encantava la caça, era l’entreteniment que més s’assemblava a la guerra. En aquella època els animals de caça eren abundants. La caça era una necessitat al castell perquè constituïa una font d’aliment. Els senyors feudals i els cavallers caçaven animals de caça major: cérvols, cabirols, llops i óssos, i caça menor: guatlles, faisans, perdius, coloms, llebres i conills.

Sabies que...? Alguns senyors feudals rics solien tenir falcons especialment ensinistrats per caçar. Els camperols no podien caçar sota pena de mort i els que ho feien eren considerats caçadors furtius.


Els torneigs

Eren la millor manera d’entrenar-se per a la guerra i tant als senyors com als cavallers els hi agradaven. Es celebraven en temps de pau i s’enfrontaven cavallers de diferents països. Les regles de joc eren senzilles: cada nació havia de capturar el màxim de cavallers possibles de la nació contrària agafant-los el cavall i enduent-se’ls ben lluny.

Sabies que...? Els torneigs no se celebraven sovint perquè eren difícils d’organitzar i podien durar una setmana. Només podien participar cavallers.


Les justes Els cavallers preferien lluitar de dos en dos per lluir les seves habilitats i el seu coratge. Per això amb el temps, les justes van acabar substituint els torneigs. Els participants de les justes només podien tenir d’adversaris a cavallers de la mateixa categoria: prínceps amb prínceps. Quan els cavallers sentien el senyal havien d’intentar descavalcar al contrari brandant una llança. Sabies que...? El camp on competien s’anomenava lliça i es trobava separat amb tanques. Els combatents desfilaven davant la llotja de les dames i si alguna tenia preferència per un determinat cavaller, li donava una penyora (objecte que el cavaller duia tota la justa).


Els trobadors

Els banquets i els sopars de gala s’animaven amb la participació d’artistes. Els trobadors es dedicaven a inventar (trobar) poemes i històries boniques per cantar de castell en castell. Els trobadors componien cançons sobre el tema preferit dels senyors feudals- la guerra- i narraven a les cançons de gesta les proeses de cavallers extraordinaris o cantaven cançons d’amor que componien ells mateixos i tractaven sobre amors impossibles entre nobles i dames. S’acompanyaven de músics que tocaven diferents tipus d’instruments: la viola, el llaüt, el rabec, l’arpa, el flabiol de set canons, o el salteri (predecessor del piano).


Els trobadors

Sabies que...? Els cavallers també podien ser trobadors. De fet existeixen grans exemples: Guilhem de Peitieu, Duc d’Aquitània, Tibald IV comte de Xampanya, Rei Ricard Cor de Lleó. Altres entreteniments eren els jocs de pilota, escacs, jocs de daus, espectacles de circ i espectacles de teatre a les catedrals sobre la vida de Jesús i els sants.


Els grans cavallers medievals

JOANA D’ARC Era tot el contrari d’un cavaller medieval a l’ús ja que era una dona i odiava la guerra, però va lluitar per ideals, perquè el rei legítim Carles VII pogués regnar sobre França. La gent de l’època la va considerar una heretge.


EL CID L’heroi del Poema del Mío Cid va ser un cavaller espanyol anomenat Rodrigo Díaz de Vivar, més conegut com el Cid Campeador. Va ser un guerrer i senyor feudal.

EL PRÍNCEP NEGRE Un dels cavallers anglesos més famosos de la Guerra dels Cent Anys, va ser Eduard de Windsor, fill del rei d’Anglaterra Eduard III.


RICARD COR DE LLEĂ“ Un bon cavaller molt apreciat per Robin Hood que nomĂŠs somiava amb grans gestes i batalles.


Els cavallers al món

Sabies que...? Ricard Cor de Lleó (Ricard I d’Anglaterra) va trobar un valerós oponent en el cavallerós Saladí, un kurd que va reunificar els musulmans i va retornar Jerusalem. A Ricard quan aquest es posava malalt Saladí li enviava el seu metge personal.

Sabies que...? Els arquers muntats mongols, liderats per Genguis Khan I (el seu nom significa “guerrer perfecte”), van conquistar, en el segle XII, un imperi que s’estenia des del mar Negre fins la Xina.


Sabies que...? Els samurais japonesos també creien en la valentia, el llinatge i la lleialtat. Els seu codi guerrer no estava vinculat a cap religió i tampoc rendien culte a cap dama. Utilitzaven tant l’arc com l’espasa. La seva armadura flexible els permetia nedar. Els seu codi d’honor va dominar la vida militar del Japó durant set segles fins que, al 1876, van perdre el dret a usar el sable o l’ espasa i es van prohibir els seus combats.


Els cavallers de llegenda

Les cançons de gesta i les novel·les cavalleresques narren les heroïcitats i els amors de cavallers imaginaris més forts i valents que els de debò.

TRISTANY I ISOLDA Es van fer famosos per la seva història d’amor impossible. Ella és la promesa del seu oncle Marc però, accidentalment, ambdós beuen un filtre d’amor que els uneix per sempre.


ROTLLÀ EL VALENT És nebot de Carlemany. És atacat a traïció i mor a Roncesvalls després d’haver partit la muntanya per la meitat amb la seva espasa, Durandal.

ARTÚS I ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA La llegenda que parla d’ells conforma la denominada literatura artúrica. Es narren les aventures amb la seva màxima expressió: valor, generositat, amor cortès i obediència. La màgia ajuda als personatges a realitzar grans proeses i aventures.


La literatura artúrica

Les novel·les artúriques apareixen a Europa al s. XII. Els poetes composen obres fetes per commoure i distreure en llengua romanç (una llengua que prové del llatí).

Els autors s’inspiren a través d’històries heretades de l’antiguitat. Les extreuen del que s’anomenen les tres matèries: 1- A França, les cançons de gesta. 2- A Roma, l’herència grecollatina. 3- A la de Bretanya, els relats provinents de la mitologia celta. Aquesta és una font d’inspiració que dura durant quatre segles (11001500). Molts autors extreuen els personatges, els objectes i els viatges de les llegendes sobre els cavallers de la Taula Rodona, Tristany i Isolda o El conte del Grial.


Les primeres novel·les artúriques El 1136, Geoffroi de Moumouth, monjo gal·lès, va escriure en llatí la Historia Regum Britanniae (Història dels reis de Bretanya), en la qual lloa el regnat del rei Artús.

Cap al 1160, Robert Wace tradueix la obra de Geoffroi de Maoumouth en llengua romanç i nombra per primera vegada la Taula Rodona i el Bosc de Broceliande. En la mateixa època Béroul posa per escrit el tràgic destí de

Tristany i Isolda.


Entre 1170 i 1190 Chrétien de Troyes va escriure cinc relats sobre la cort del rei Artús on els cavallers pateixen a la recerca de l’aventura i l’amor. Les seves obres són: 1- El cavaller de la carreta (apareix el personatge de Lancelot del llac), 2- El cavaller del lleó (es nombra el bosc de Broceliande), 3- El conte del Grial (recerca del calze d’or).

L’any 1471 Thomas Malory, empresonat, redacta en anglès la gran obra artúrica de l’Edat Mitjana, Morte Darthur (La mort d’ Artús) on recopila històries d’altres autors sobre el tema.


Artús: protagonista de grans obres de la cultura •

Durant el Renaixement l’obra arriba als lectors de la burgesia.

Al segle XVII el compositor anglès Purcell va escriure l’òpera King Arthur.

Amb el romanticisme el públic retroba les obres. Richard Wagner fusiona les llegendes celtes amb l’òpera amb obres com Lohengrin o Parsifal.

A l’any 1889 Mark Twain escriu Un ianqui a la

cort del Rei Artús.


Cinema

Al segle XX el cinema posa la seva pinzellada a les obres inspirades en la Taula Rodona i el Grial: Excalibur(1981), El primer cavaller (1995), Els cavallers del Rei ArtĂşs (1953)


Grans novel·les del segle XX

• • • • • •

Cornwell, Bernard. Excalibur: una novel·la d’ Arthur. (1997) Pyle, Howard. Història del Rei Artur i els seus cavallers. (1903) Pyle. Howard. Història dels cavallers de la Taula Rodona. (1905) Pyle, Howard. Història de Sir Lancelot i els seus companys. (1907) Pyle, Howard. Història del Sant Grial i del trànsit d’ Artur. (1910) Steinbeck, John. Els fets del rei Artús i els seus nobles cavallers. (1976)


Còmics

Camelot 3000. Sèrie de dotze còmics creada pel guionista Mike W. Barr.

Excalibur. Sèrie de còmics escrits per Chris Claremont i protagonitzats per un grup de súper herois de Marvel comics.


El rei Artús i els seus cavallers de la A a la Z

ALTRE MÓN Alesllegendescelteséselmónsobrenatural.Està pròximalnostreilasevafronterapotser travessadaentotsdossentits.

AVALON L’illad’ Avalon enelscontesceltesestà situada alnord-estdelmón.Ésl’equivalentalparadís. Elshabitantsviueneternamentsenseenvellirni patircappena.

CAMELOT BOSC DE BROCELIANDE Universmàgic,fades, esperits,bruixes. Llocrealaprop delaciutat deRennes,França.

NomdelafortalesadelllegendarireiArtús. Lloconesvenerenelsvalorsfeudalsihumans: fidelitat,honor,amor,lleialtat,valor,valentia. Ubicació desconeguda(PaísdeGal·les, Anglaterra,NorddeFrança).Éselmiralldels autènticscavallers.


ELS CAVALLERS DE LA TAULA RODONA • • •

• •

Ésunaordedecavalleriallegendària.Fundada pelreiArtús alacortdeCamelot. LaTaulaRodonavaserunobsequidelparede laprincesaGinebracomaregaldenoces. LaformadelaTaulaRodonafeiapossibleque ningú presidíslataula,pertantcapestavaper damuntdelsaltres. L’ordedecavalleriavacaureendecadència quanvacomençarlarecercadelGrial. Vadecaurequanesvandescobrirelsamors adúltersentreLancelot ilareinaGinebra. AquestfetvaportarCamelotaunaguerracivil ialadesaparició d’ Artús amansdeMordred.

EXCALIBUR • • •

Espasamàgica.Elseunomenceltasignificaacer quetalla. Forjadaal’Illad’ Avalon.RegaldelaDamadel Llac. Símbolqueidentifica alguerrerquelluita perlasevaterra.

FADA MORGANA • •

Ésunabruixa.Dominal’artdelsencanteris. GermanastradelreiArtús.


GINEBRA FilladelreiLeodegrance quegovernavalesterresde Cameilard.

LANCELOT • •

CavallerdeconfiançadelReiArtús. Elreiliencomanalamissió deportarlaseva promesaGinebraaCamelotperalcasament. Pelcamí s’enamoradeGinebra. Lasevavidaesconvertirà enunconflicteentre l’amorilalleialtatcapalseurei.

MAG MERLÍ ÉselguiaimestredelreiArtús.

MORDRED • • • •

Sir Mordred,éselfillincestuósdelreiArtús i Morgana. Morgana sedueixalreiArtús mitjançant encanterisifruitdelarelació neixMordred. Elreinoelreconeixerà comafill.Ellessentirà enganyatireclamarà elpoder. AlaBatalladeCamlan ferirà mortalmentalrei Artús.


PERCEVAL Prototipdelcavallerpurdecorqueesdevindrà escudericavaller.

REI ARTÚS • • • • • •

Filldelarelació il·lícitaentreUther Pendragon iLadyIgraine. ÉseducatperSir Hèctorcomafillseu. ElmagMerlí elformarà comarei. Aconsegueixextreurel’espasadelapedra màgicaiesdevé elreid’Anglaterra. FundaCamelotiescasaambGinebra. Descansaeternamental’Illad’ Avalon.

SANT GRIAL • •

ÉslacopadelSantSopar. JosepD’ Arimatea varecollirlasangdeles feridesdeJesúsiellenserà eldipositari.El portarà capaBretanya,onesperdrà lapista. LarecercadelSantGrialésunelement importantdelamatèriadeBretanya(barreja elementsceltesicristians)


Bibliografia

• • • •

Ardagh, Philip. Cavallers i castells. Barcelona : La Galera, 2011. Glot, Claudine. Rei Artús. Barcelona : Blume, 2003.(Seguint les petjades... ) Lelorrain, Anne-Marie. Els Cavallers. Barcelona: Larousse, 2006. edatmitjana6.blogspot.com.Blocambinformació sobrel’EdatMitjana. Imatgesextretesde:edatmitjana6.blogspot.com,creartehistoria.blogspot.com.es, edatmitjana.wikispaces.com,www.laselvaturisme.com,wordpress.igallecs.org, ca.viquipèdia.org,es.wikipedia.org


RECOMANACIONS

Novel·la juvenil

Bédier,Joseph.Elromanç deTristany iIsolda “Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d’amor i de mort?. És de Tristany i d’Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s’amaren, després ne morirem un mateix dia, ell per ella, ella per ell.”

Creus,Ton.Elsotdelcavall “El Sot del Cavall era al bell mig de la clariana. A una banda del camí hi havia set barques, i a l’altra banda, al davant, n’hi havia sis més. Algú va dir, després, que l’origen de les desgràcies havia estat el número tretze, no ho sabrem mai.”


Dragt,Tonke.Lossecretos delbosque salvaje “El caballero Ristridín se detuvo, se ajustó más el manto y se preguntó si aquello querría decir algo. ¿Sería una señal?. ¿Un aviso de peligro?. Pensó, burlándose de sí mismo, cuánto había cambiado si un grajo, sólo un animal hambriento en aquel crudo invierno, le hacía vacilar.”

Green,RogerLancelyn.Elrey Arturo ysus caballeros dela Tabla Redonda “Desde que el malvado rey Vortiger invitó por vez primera a los sajones a establecerse en Gran Bretaña para que le ayudaran en sus luchas contra los pictos y los escotos, la isla no volvió a conocer largos periodos de paz.”

Labrado,Víctor.Cròniquesd’unrei “A la ciutat de València, l’església més antiga i més gran es diu la Seu. La Seu és tota de pedra bellament treballada, i aquesta seu té un campanar alt i fort –El Miquelet-, el cimbori, que l’ompli de claror per dins, i tres portes: la dels Ferros, la dels Apòstols i la de l’Almoina, que també es diu del palau, i és la més vella de les tres. Al capdamunt d’aquesta porta hi ha catorze caps de pedra:set d’home i set de dona, i una llegenda molt vella explica per què s’hi van esculpir els retrats d’aquells personatges”.


Martorell,Joanot.TirantelBlanc “A l’illa d’Anglaterra vivia un ermità vell i venerable. Un dia que llegia i meditava a la porta de l’ermita, prop d’una font molt delitosa, veu venir a cavall per aquell pla un jove que anava adormit a la sella.”

Moras,Toni.QuanlaTerraeraplana. “Temps era temps, en un indret del continent europeu hi havia un petit reialme habitat per camperols i pescadors i governat per un rei”.

Polo,Marco.Libro delasmaravillas “Y cuando hubieron permanecido algún tiempo en Soldadía, comprendieron que anda tenían que esperar en aquella ciudad, reflexionaron y decidieron irse aún más lejos. ¿Qué puedo deciros? Partieron de Soldadía, y montando a horcajadas en sus caballos, se pusieron en camino. Cabalgaron mucho, sin encontrar aventura digna de mención, hasta que llegaron a la corte de un gran rey tártaro, llamado Berca Kaán.”

Velasco,José Luis.Elmisterio deleunuco “Los truenos retumbaban como si estallase el cielo tras un fogonazo de luz y el intenso chaparrón formaba un oscuro rumor sobre la ciudad. Bajo las arcadas que rodeaban el patio, un hombre delgado, que sobrepasaría ya los cuarenta años, paseaba nervioso de un lado a otro.”


A partir de 9 anys

13històriesguilladesprincesesicavallers. (I**13)

Lluch iGirbés,Enric.Cavallero cavalleressa,hosabràsbendepressa. (I**Llu)

Blanch,Teresa.ElmagMerlí.(I**Bla)


Lluch iGirbés,Enric.Decigonyes despistadesiprincesesbescanviades. (I**Llu)

Gomà,Enric.3contesdeSt.Jordi. (I**Gom) •

Misprimeros relatos demagos,hadas y duendes.(I**Mis)


A partir de 13 anys

Brezina,Thomas.L'atacdelcavallerde pedra.(I***Bre)

DeTroyes,Chrétien.Elcavallerdela carreta.(I***Chr)

Ellibro deloscuentos deprincesas. (I***Lib)


LallegendadelreiArturielsseus cavallers.(I***Lle)

Moleón Viana,MiguelÁngel.Elrey Arturo cabalga denuevo,más omenos. (I***Mol)

López Narvaez,Concha.Endrinayel secretodelperegrino.(I***Lop)


FI

Setmana temàtica 2014: Els cavallers medievals  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you