Issuu on Google+

Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19

Març 2013

CLUB DE LECTURA

CAFÈ AMB LLETRES NAJAT EL HACHMI L´últim patriarca


NAJAT EL HACHMI (Nador, Marroc, 1979)

-------------------------------- BIOGRAFIA NAJAT EL HACHMI BUHHU va arribar a Catalunya, a Vic, als vuit anys, per reagrupament familiar. Va començar a escriure als dotze anys i, des d’aleshores, no ha deixat de fer-ho. Va estudiar filologia àrab a la Universitat de Barcelona. És escriptora i mediadora cultural. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació: al diari El nou 9 de Vic, a La Vanguardia i a Catalunya Cultura, presentant un informatiu setmanal en llengua amazic. Aquesta és la seva llengua materna; llengua que ni tant sols al seu país d’origen s’ensenya a l’escola.

Al seu primer llibre Jo també sóc catalana (2004), autobiogràfic, parla de la identitat i del procés d’arrelament al país on viu. L’any 2008 va guanyar el Premi Ramon Llull amb la novel·la L’últim patriarca. També va guanyar el Prix Ulysse, a Còrsega, i va ser finalista del Prix Mediterranée étranger 2009. La novel·la ha estat traduïda a una desena de llengües. El seu darrer llibre és La caçadora de cossos (2011), una novel·la transgressora on es parla de sexualitat de forma explícita.


----------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Jo també sóc catalana (2004) L’últim patriarca (2008) La caçadora de cossos (2011)


--------------------------------------------L’ÚLTIM PATRIARCA (2008) L’autora diu que aquesta novel·la és en part autobiogràfica, en quant s’inspira en fets que han viscut persones que coneix.

“El patriarca” és un home del Marroc, consentit des de petit, que arriba a Catalunya quan encara no hi ha gaire immigració, i que més tard, fa venir la família. La cultura, els valors diferents de la societat on viu, fan que s’enfronti, sobretot, a la filla, que s’hi ha adaptat del tot.

La novel·la és una crítica als prejudicis i la ignorància, tant de la societat d’origen com de la de recepció.

*** "Les germanes més grans de Mimoun eren dones d'aquelles com cal, que no havien creat mai cap problema, prudents, treballadores, honestes, i a cap d'elles se li havia conegut un sol flirteig, ni una sola mirada poc decorosa abans del seu casament. Mimoun n'estava orgullós, sobretot des que havia comprovat que hi havia tantes putes pel món que necessitaven un home com les gosses”


Cafè amb lletres - març 2013