Issuu on Google+

Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19

Abril 2011

CLUB DE LECTURA

CAFÈ AMB LLETRES LLORENÇ VILLALONGA Mort de dama


LLORENÇ VILLALONGA I PONS (Palma de Mallorca, 1897 – 1980)

----------------------------------- BIOGRAFIA Procedent d’una antiga i il·lustre família, Villalonga, oposant-se al pare, militar de professió, estudia medicina, s’especialitza en psiquiatria i obre consulta. La seva trajectòria literària comença amb col·laboracions al diari conservador Día de Palma. S’estrena con a novel·lista amb Mort de dama (1931), novel·la que esdevindrà un clàssic de la literatura catalana, tot i que, en ser publicada, produeix gran escàndol. Amb l’inici de la guerra de 1936-39, inicia un període de reflexió i silenci. Ingressa a la Falange i deixa la ciutat per anar a viure a Binissalem, a la finca de la seva dona. Allà prepara la que serà la seva novel·la més important, Bearn o La sala de les nines, i una de les més traduïdes de la literatura catalana del segle XX, que veurà la llum el 1961. Acabada la guerra, s’instal·la a Palma. Col·labora a la premsa mallorquina (Baleares) i a la de Barcelona (El Correo catalán, Destino, Serra d’Or). Als anys setanta, assoleix l’èxit i el reconeixement com a escriptor. Deixa el to nostàlgic per un món perdut, el de l’antiga aristocràcia mallorquina, i se centra en els canvis que la societat de postguerres provoca. La seva obra ha estat traduïda a una vintena de llengües.


--------------------------- MORT DE DAMA (1931) -

“Tenia vint anys quan vaig escriure Mort de dama”, diu l’autor. “El manuscrit estigué anys dins una calaixera sense trobar editor”. Quan es va publicar, l’any 1931, tot i la supressió d’alguns capítols, va provocar un gran escàndol entre la societat benpensant de Mallorca. La sàtira amb què s’hi retrata la vida mallorquina dels anys vint, l’esperpent amb què s’hi descriu l’agonia d’una aristocràcia ciutadana, van propiciar atacs ferotges; no només a la novel·la, que trigarà molts anys a ser reconeguda com una de les millors de la literatura del segle XX, sinó també a l’autor, que no rebrà el reconeixement literari que es mereix fins passades unes dècades.

“La senyora que avui es mor és una jaia, però hem dit que en altre temps, trenta anys enrera, havia estat una dama opulenta, plantosíssima. ¿Vol el lector retrocedir un moment a l’any 1890? Encara Espanya no ha perdut les colònies d’Ultramar, per més que fa el possible. ¿Vol contemplar Dona Obdúlia mentre es vesteix per anar al ball del Círculo?


---------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Novel·la Mort de dama. 1931 Madame Dillon. 1937 La novel·la de Palmira. 1952 Bearn o La sala de les nines. 1961 L'àngel rebel. 1961 (en la segona edició, de 1974: Flo la Vigne) Falses memòries de Salvador Orlan. 1967 Lulú regina. 1972 Andrea Víctrix. 1974 Un estiu a Mallorca. 1975 La bruixa i l'infant orat. 1992 Narrativa breu Chateaubriand, el vizconde romántico (biografia).1944. El lledoner de la clastra. 1958. Dos "pastiches" proustianos. 1971. Teatre Silvia Ocampo. 1935. Cocktail a un vell palau. 1955. Aquil·les o l'impossible alta i benemèrita senyora. 1964. Desbarats. 1965. Crítica literària o assaig Dos conferencias sobre neurosis. 1936. Pousse-café. 1986. Articles polítics: 1924-1936. 2002. Traduccions El guepard (Il gattopardo), de Giuseppe Tomasi di Lampedusa. 1962


Cafè amb lletres