Issuu on Google+

Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19

Octubre 2012

CLUB DE LECTURA

CAFÈ AMB LLETRES SÁNDOR MÁRAI La dona justa


SÁNDOR MÁRAI (Kassa, Hongria (avui Kosice, Eslovàquia), 1900 – San Diego, Estats Units, 1989)

--------------------------------- BIOGRAFIA Escriptor, poeta, traductor i periodista de família burgesa, va viure una vida tranquil·la, fins que als disset anys és cridat a files (Primera Guerra Mundial). En acabar la guerra, els pares l’envien a estudiar periodisme a la universitat de Leipzig, Alemanya, preocupats per la violència reaccionària que es vivia a Hongria. Posteriorment estudia filosofia a les universitats de Frankfurt i de Berlín. Vivint a Alemanya, es planteja escriure en alemany. Però, en tornar-se a establir a Budapest, decideix escriure en la seva llengua materna, l’hongarès. En aquesta època es casa amb la dona amb qui s’estarà tota la vida i s’instal·len a París, on Marai treballa com a corresponsal del diari Frankfurter Zeitung, del qual serà un dels col·laboradors més reputats. Contrari a qualsevol totalitarisme, durant la Segona Guerra Mundial escriu articles contra el nazisme. I més tard, contra el règim comunista; però considerat per aquest un autor “burgès”, el 1948 haurà d’exiliar-se. Anirà primer a Itàlia i després als Estats Units i s’instal·larà a Nova York i a San Diego, on viu el seu fill. A partir del 1952, col·labora amb Ràdio Liberty i continua escrivint, sempre en hongarès. En morir la seva esposa, el 1986, i un any més tard el seu fill, es va aïllar fins que el 1989 es va suïcidar. Quan va marxar d’Hongria, els seus llibres es van deixar de publicar (tot i que es podien llegir clandestinament). No es van tornar a publicar fins a la caiguda del mur de Berlín, pocs mesos després de la mort de l’autor. Això ha fet que Marai fos un autor oblidat fins que, a partir del 1990, se’l va tornar a publicar. L’èxit va començar a França i es va estendre a altres països. Actualment se’l considera un dels grans autors europeus del segle XX.


-------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Novel·la - Els rebels (1930) - L’estranya (1934) - Divorci a Buda (1935) - L’herència d’Esther (1939) - L’amant de Bolzano (1940) - La dona justa (1941) - L’última trobada (1942) - La gavina (1943) - La germana (1946) - Pau a Itaca (1952) Memòries i assaig - Dietari (1984-1989) - Confessions d’un burgès (1934) - Terra, terra! (1972) - Memòries d’Hongria (1972)


-----------------------------------------LA DONA JUSTA (1941)

És la novel·la més complexa de Marai. Narra la mateixa història des de l’experiència dels seus tres protagonistes, tres persones que han estimat i han sofert. És una novel·la densa, psicològica, amb reflexions més que acció, on els protagonistes parlen lúcidament dels seus sentiments i dels dels altres. El marc és l’Europa d’entreguerres: un elegant cafè de Budapest i un senzill hotel de Roma.

*

*

*

“Llegia molt. Però amb la lectura també passa alguna cosa, ¿saps el què vull dir? Només rebràs alguna cosa dels llibres que llegeixes si tu ets capaç de donar alguna cosa teva. Vull dir que t’has d’acostar a la lectura com si fos un duel, amb l’estat d’ànim de qui està disposat a ferir i a patir ferides, a discutir, a convèncer i a deixar-se convèncer. i tot seguit, aquest tresor que has après, l’has de fer servir per edificar alguna cosa nova a la vida o a la feina.”


Cafè amb lletres