Issuu on Google+

Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19

Maig 2013

CLUB DE LECTURA

CAFĂˆ AMB LLETRES SIMONETTA AGNELLO

La Mennulara


SIMONETTA AGNELLO (Palermo,

Sicília, 1945)

-------------------------------- BIOGRAFIA Simonetta Agnello Hornby es va llicenciar en jurisprudència el 1967. Casada amb un anglès, des d’aleshores ha viscut fora d’Itàlia: als EEUU, a Zàmbia i, des del1970, a Londres. El 1979 va fundar al barri d’immigrants de Brixton, un estudi legal especialitzat en dret de família i del menor. Ha ensenyat dret del menor a la Universitat de Leicester i ha estat vuit anys presidenta del Tribunal de Special Educational Needs and Disability. El 2000, va començar a escriure literatura. El seu primer gran èxit va ser La Mennulara, l’any 2002. Des del 2008, tot i continuar exercint dret, es dedica sobretot a la literatura. Tots els seus llibres han estat èxit de vendes i s’han traduït a moltes llengües. Des del 2012, col—labora amb la Global Foundation for the Elimination of Domestic Violence.


----------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

The Caribbean Children’s Law Project (estudi sobre els drets dels menors, 1977) La Mennulara (2002) La zia marchesa (2004) (La tia marquesa) Boccamurata (2007) (Boca sellada) La monaca (2010) (La monja y el capitán) Un filo d’olio (2011) La cucina del buon gusto (cuina, 2012) La pecora di Pasqua (cuina, 2012)


-----------------------------------------------LA MENNULARA (2002)

En un poblet de Sicília, a finals de setembre de 1963, acaba de morir la Mennulara, serventa de la família Alfallipe, el patrimoni dels quals ella administrava. Tothom parla de la seva relació amb la màfia de la zona i de la riquesa que la dona deu haver acumulat al llarg dels anys. Però ningú no sap res del cert. Al voltant d’aquesta dona misteriosa, es mouen els habitants del poble, amb els seus misteris, passions, enveges...

*** “ - I això no és tot. Al temps de la collita, aquell any, es va quedar fixa al camp, no es va perdre ni una collita ni una sega, mentre tota la família Alfallipe se n’anava de visita o de vacances a divertir-se. Aquella dona a la nit es posava a dormir sobre la collita, que fos blat o ametlles, es tirava una flassada al damunt i dormia allà, vestida, ni un coixí per al cap no tenia.”


Cafè amb lletres de maig 2013