Page 1


Maria Llu茂sa Serra, Directora de la Casa de Cultura de Ma贸


En aquest any, que el poble de Menorca recorda la figura de Maria Lluïsa Serra Belabre, en motiu del centenari del seu naixement, la Biblioteca Pública de Maó hi vol contribuir amb un record i homenatge a la seva feina al cap davant de la Casa de Cultura, entre 1951 i 1967.

Es pot dir que aquests 16 anys recullen tota la producció intel·lectual, científica, cultural, humanística, que ella aportà a Menorca.


Sembla com si la Casa de Cultura hagués estat el mitjà que necessitaven les seves capacitats per tal de materialitzar-se. La dependència dels treballs de Lluïsa Serra envers la Casa de Cultura va ser recíproca: Si ella trobà a la Casa de Cultura la base que necessitava per manifestar i realitzar els seus projectes, la Casa trobà en ella una directora entusiasta i dedicada. Possiblement, va ser per açò que decaigué ràpidament arran de la seva partida. Tot i així, no es pot parlar d’un final.


A part de la bibliografia de l’autora que conserva la Biblioteca Pública, formada per més de 60 títols de temàtica variada, ha estat imprescindible per a la elaboració d’aquest resum l’arxiu que ella mateixa anà formant per guardar la memòria dels treballs que realitzava. Són bàsicament papers: cròniques, memòries, correspondència…, però també fotografies, cartells, arxius magnètics de so..., un tipus de material innovador en aquella època que, a la fi, ha vingut a determinar la forma que ara adopta aquesta exposició.


“Señoras, señores, mis queridos amigos: Imagínense ustedes lo emocionada que estoy al tener que tomar parte en este curso de estudios menorquines que tan brillantemente ha organizado nuestro compañero Rafael Salord y este Ateneo Barcelonés. En primer lugar, tengo que felicitar a los promotores de esta idea, porque creo que, en realidad, es interesantísima y favorece muchísimo la proyección de nuestra querida Menorca en los medios culturales catalanes, españoles y quizá, dada la tribuna que ocupan los conferenciantes, incluso trascienda nuestras fronteras. […]”


Hem escoltat la veu de Maria Lluïsa Serra pronunciant una conferència sobre la història de Menorca al Segle XVIII,a l’Ateneu de Barcelona el 13 de març de 1963, conservada a un dels registres de l’ arxiu esmentat. La transcripció de la conferència, feta amb motiu d’aquest mateix homenatge, la podem llegir tots gràcies a l’amabilitat del professor Pedro Pablo Moreno Lucas.


Una de les primeres coses que manifesten aquests papers és el tarannà i la categoria humana d’aquesta dona.


La dona


Maria Lluïsa Serra és, segurament, la primera dona que va tenir un paper importat a la cultura menorquina, un àmbit eminent-ment masculí fins aleshores. Va ser una dona que es va dedicar a molts àmbits i que va fer una gran tasca de difusió de la cultura a través de la seva feina a la Casa de cultura, a les seves publicacions a la premsa, etc.


Va néixer a Maó, el 21 de juliol de 1911. Si ja era un fet poc comú per a una dona d’aquella època estudiar el batxillerat, cosa que ella va fer entre el 1923 i el 24, més extraordinari va ser el seu interès per formar-se, que la va dur, uns anys més tard (1943-1949) a estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Hi va haver d’estudiar com a alumna lliure i, d’aquesta manera va aconseguir llicenciar-se notablement en història. Els seus professors ja van veure en ella un interès i unes habilitats que l’havien d’acompanyar tota la seva vida.


Quan estava estudiant (1947-1948), va començar a col·laborar amb el director de Biblioteca, Félix Merino, en el trasllat de la biblioteca des de l’antic convent de Jesús a Can Mercadal. Un cop acabada aquesta tasca, col·laborà en la instal·lació del Museu de belles arts, sota les ordres dels Senyors Mañá i Merino. S’encarregà de la instal·lació de la ceràmica talaiòtica i la numismàtica romana i classificà la col·lecció de numismàtica grega. Des d’aquest moment la seva vida quedà lligada a la biblioteca, l’arxiu i el museu municipal, com veurem tot seguit.


Combinà aquesta tasca amb la direcció de l’ordenació de la biblioteca del seminari de Ciutadella i la de l’Ateneu i amb la col·laboració a la secció menorquina de la Revista de Menorca.


Quan el director Félix Merino va deixar el seu lloc, va ser nomenada directora interina del Palau d’Arxius, Biblioteques i Museus de Maó. Era l’any 1951. Després d’unes oposicions ben dures va entrar al cos facultatiu d’arxius, biblioteques i museus i va ser nomenada directora titular. Des d’aquell moment l’activitat de la biblioteca es revifà i començà una època de fort creixement i riquesa cultural per Maó.


La mort de Maria Lluïsa Serra, deguda a un càncer, va sorprendre a tothom ja que, tot i conèixer la seva malaltia, fins a últim moment va estar treballant. Els dies després de la seva mort, es van fer públics molts missatges d’homenatge i condol per la mort d’aquesta dona que havia deixat una forta petjada en la vida cultural de Menorca.


El Palacio de Archivos, Bibliotecas y Museos i la Casa de Cultura de Ma贸


La donació a l’Ajuntament de Maó del palau Can Mercadal, pel que era alcalde de la ciutat, D. José Codina Villalonga, és l’origen d’aquesta institució. Aquesta donació es feia amb només una condició: s’hi havia de crear un centre cultural al servei del poble de Menorca.

Era l’any 1940, tot just acabada la guerra espanyola, en plena guerra mundial. Sense capacitat econòmica per engegar el projecte l’Ajuntament hagué de cedir l’edifici a l’Estat espanyol, que, a canvi, es comprometia a afrontar les despeses d’adaptació.

14 de març de 1944


L’arribada del menorquí Francesc Sintes Obrador a la Dirección General de Archivos y Bibliotecas (el 1951) suposà una ocasió formidable per tal d’impulsar aquest projecte. Sembla que aquest patrici, conscient de la importància que tindria encetar aquest projecte sota una direcció apropiada, es va fixar en les qualitats que reunia una dona, la “Señorita, Luisa Serra”, qui tot just havia obtingut la llicenciatura en història.


l, director de la Miquel Roura Pujo partir de 1874.

biblioteca a

Sala de lectura a

la nova biblioteca

de Can Mercadal

Acabades les obres a can Mercadal, s’hi dugueren els fons de la Biblioteca Pública de l’Estat, que existia ja des de 1868, al convent de San Francesc. També hi anaren l’arxiu històric i el museu municipals. El consistori col·laborà, a més a més, amb una obra de remodelació urbanística que substituïa els carrerons del vell Pont d’es Castell per l’actual plaça de la Conquesta.


Extret de: El Instituto de Mah贸n, conquista de una sociedad. Vicente Maci谩n. -- Mah贸n (Menorca) : Institut Menorqui d'Estudis, 1998 (Ma贸 : Editorial Menorca)


El conjunt format per arxiu, biblioteca, museu, sala de conferències i exposicions i d’altres seccions que s’hi anaren afegint, era llavors un experiment, una novetat sense precedents. S’inaugurà el 1948 sota el nom de Palacio de Archivos Bibliotecas y Museos.


És segur que la bona marxa del vell Palau no fou aliena a la decisió que prengué la Direcció General d’Arxius i Biblioteques d’anar creant, a les principals ciutats espanyoles, unes institucions de contingut i filosofia molt semblants, que reberen el nom de Cases de Cultura.

El nostre Palau va ser dels primers en rebre el nom Casa de Cultura, l’any 1957, tot i que duia ja nou anys de funcionament. Tot i que no s’hagi dit mai de forma explícita, potser ara sigui el moment de reclamar el protagonisme que correspon a la nostra homenatjada en tant que ànima i precursora d’aquest model cultural que funcionà durant tants anys i que va ser l’origen de tants arxius i biblioteques de tot l’Estat.


Tot i ser conscients de la importància que tingueren totes les seccions de la Casa de Cultura, ens dedicarem a parlar dels treballs que Maria Lluïsa Serra hi va fer relacionats amb la biblioteca i l’arxiu històric i mencionarem també d’altres activitats culturals que potencià dins de la Casa de Cultura, la memòria de la qual pensem que val la pena recuperar.


Deixarem de banda la feina que realitzà en tant que museòloga i arqueòloga, prou estudiada i reconeguda. Les memòries i documents, així com les peces obtingudes a les excavacions que impulsà durant el període de la seva direcció, anaren a formar part del Museu de Menorca en separar-se de la resta de seccions de la Casa de Cultura l’any 1980, quan feia un lustre que aquesta romania tancada, per ruïna de l’edifici i falta de mitjans.


Els avanços que aportà al camp de l’arqueologia són més que evidents: de l’obra de Joan Ramis, “Antigüedades Célticas...”es va passar al munt de treballs, publicacions, jaciments, excavacions que posaren la base a l’arqueologia científica, moderna, actual. I després, s’ha continuat treballant. Aquesta va ser una gran aportació, que es va fer molt palesa en el Museu, durant l’època que va formar part de la Casa de Cultura i que ha continuat després que s’independitzés.


La creació de l’Arxiu Històric


L’arxiu municipal passà a formar part del Palau d’Arxius, Biblioteques i Museus, com a centre independent, sota la direcció del cronista-arxiver D. Juan Gutiérrez Pons. No era més que l’arxiu municipal que havia inventariat Hernández Sanz format per 400 unitats documentals de l’antiga Universitat de Maó, més uns quants papers i llibres que havia replegat aquest cronista.


Maria Lluïsa Serra no acabava d’estar d’acord amb aquesta situació: volia un arxiu estatal, com el que hi havia a les capitals de província, com el que es mereixia una illa amb una administració que depèn directament de l’estat central. Volia un arxiu històric de protocols com els que es venien formant des de 1931 a les capitals de província i a altres ciutats que encapçalaven el districte notarial corresponent. I Ho aconseguí el 1952 mitjançant l’Ordre Ministerial de 11 de novembre, que creà el Archivo Histórico Provincial de Mahón, un nou element dins la xarxa dels centres que depenien directament del Ministerio d’Educación Nacional.


Durant el procés per a la creació de l’arxiu va aconseguir que el col·legi notarial s’avingués a traslladar el seu arxiu, format per protocols notarials i per l’escrivania de fadigues reials, a can Mercadal.

A partir d’aquell moment, l’arxiu va anar augmentant el seu fons:


- El 1955 es van afegir els fons de la Reial Governaci贸 i del Reial Patrimoni de Menorca.


- El 1956 s’hi incorporà l’arxiu musical del Teatre principal i del mestre Bellisimo.


- El 17 de maig de 1958 es va rebre l’arxiu de la comptadoria d’hipoteques reials.


- El 5 de febrer de 1959 es comprà la col·lecció de bans dels governadors espanyols, des de 1781 fins a 1811.


- El 1964 s’incorporaren a l’arxiu els documents del segle XIX de l’ajuntament de Maó.


“Hay fuentes documentales importantísimas. Se ha conservado toda la documentación de las Universidades menorquinas: de la Universidad General y Particular de Ciudadela, de la de Mahón, de Alayor, de Mercadal y del Castillo de Santa Águeda. Ésta última es la que está menos estudiada, menos estructurada, menos salvada en una palabra. Pero las otras tres Universidades tienen sus fondos perfectamente organizados y perfectamente asequibles al investigador. Además, en el mismo Mahón, existe la documentación de la Real Gobernación y del Real Patrimonio de Menorca. Y luego, un fondo importantísimo, importantísimo en grado sumo, para estudiar eso que he dicho yo, la población menorquina en esta época, que es el Archivo de Protocolos Históricos. […]”


A la conferència de Barcelona de 1963, Maria Lluïsa va fer un repàs del fons de l’arxiu, que li va servir per a donar-lo a conèixer i, a la vegada, per a documentar la informació que va oferir. Des de la seva creació, l’arxiu va ser consultat per investigadors locals, membres de l’Instituto d’Estudios Menorquines i per investigadors de fora; tot i que, en els seus inicis aquestes consultes no van ser continuades, i tenien alts i baixos, la feina d’adequació i ordenació dels documents, la incorporació d’una secció de microfilms que contenia reproduccions de documents medievals que no posseïa l’arxiu i la feina de difusió de MLS i els membres de l’Instituto de Estudios, van ajudar al seu coneixement i al seu ús.


Una de les majors reivindicacions de Maria Lluïsa Serra en referència a l’arxiu era la seva manca de dotació econòmica i la impossibilitat de fer-hi tota la feina necessària per treure-li el màxim de profit possible.


Maria Llu誰sa i la Biblioteca


L’etapa de Maria Lluïsa a la biblioteca implica un creixement d’activitats i, també, de públic. S’organitzen activitats molt diverses i es creen noves seccions de la casa de cultura: la secció menorquina, la secció fotogràfica... i moltes més.


A part del creixement en el nombre de volums dels que disposava la biblioteca i de potenciar el préstec bibliotecari, també s’anà creixent amb la incorporació de serveis com les revistes i diaris, la secció menorquina, la subdelegació del dipòsit legal, el servei de la cinemateca nacional...

Maria Lluïsa Serra va veure en la biblioteca molt més que un lloc on consultar i deixar llibres. Va fer d’ella un nucli d’activitats molt diverses, totes elles amb l’objectiu de transmetre cultura i de fer créixer l’amor pel coneixement, l’art i la història dels seus conciutadans.


Va organitzar diverses activitats per donar a con猫ixer la instituci贸 i les seves funcions, com per exemple: la realitzaci贸 de reunions amb lectors i autoritats per presentar la instituci贸, explicar el seu funcionament i analitzar les necessitats.


Segurament unes de les activitats més ben valorades i a través de les quals Maria Lluïsa Serra pretenia reforçar la seva tasca com a dinamitzadora de la cultura i del fons de la biblioteca, van ser les exposicions.

Exposició cervantina (1954)


de Maó, 195 rt o P l e re b Exposició so

5

Exposició sobre el Port de Maó, 1955

Ja fos mostrant part del fons de la biblioteca, l’arxiu o el museu, o a través d’altres elements, les exposicions van servir per arribar a molta gent. Pel que fa a la biblioteca trobam exposicions temàtiques relacionades amb: els llibres del segle XVI, els incunables, els llibres i documents jurídics, el fons musical, les obres sobre la reconquesta d’Alfons III, llibres de decoració, obres iberoamericanes, llibres d’Àustria o del Dr. Orfila...

Exposic ió

de l’arx iu

musical (1955)

Exposició sobre la caça i la guerra, 1957


Entre les activitats, també és important remarcar les celebracions de les festes del llibre: La celebració anual de la festa del llibre s’aprofitava per donar a conèixer temes i autors a través de conferències i exposicions. També es feia pública la memòria de l’any anterior de la biblioteca.

Era una ocasió que no es desaprofitava per a fer difusió de les feines i les novetats de la biblioteca. Molts anys, la mateixa Maria Lluïsa Serra s’encarregava de fer aquestes xerrades. Festa del llibre de 1955


En els seus anys de direcció trobam festes del llibre dedicades a: la creació de la secció menorquina de la biblioteca, a Cervantes (amb una exposició d’obres cervantines molt important),

Festa del llibre de 1956: Exposició d’obres de Cervantes


Festes dedicades al fons musical de l’arxiu, a l’organització bibliotecària a nivell espanyol, als incunables de la biblioteca, al Vesalio, a l’extensió de la biblioteca a la llar, a Joan Ramis i Ramis o a Hernández Sanz.

Festa del llibre de 1955 i exposició de l’arxiu musical

Festa del llibre de 1964, dedicada a Hernández Sanz


També, sota la seva direcció s’intentà fer una fira del llibre a l’exterior, però la festa d’aquell 1962 va ser passada per aigua i l’acte va quedar deslluït.


Suport a altres biblioteques


L’interès de Maria Lluïsa Serra per la difusió de la cultura a través de la biblioteca no es centrà només en la seva feina a la biblioteca pública de Maó. Durant tots els anys que va estar al seu capdavant, va compaginar aquesta feina amb la creació de biblioteques de diferents entitats i pobles.

De fet, Maria Lluïsa Serra va col·laborar en l’organització de la biblioteca diocesana de Ciutadella. I, durant l’estiu de 1956 va dirigir un curs sobre catalogació i classificació que tenia per objectiu formar un grup de persones que poguessin treballar en la reorganització de la biblioteca de l’Ateneu.


A finals de la dècada dels 50 es van encetar les Agències de lectura que donaven el servei de biblioteca itinerant als llocs on no es disposava d’aquests centres.

Benedicció de les agències de lectures(1958)


I, paral·lelament, durant la dècada del 60, Maria Lluïsa Serra va treballar per l’obertura de biblioteques a Ferreries, Es Mercadal, Es Castell i Sant Lluís. Després de molta feina i suport als ajuntaments, l’estiu del 1967, amb la visita d’Eleuterio González Zapatero (Director general d’Arxius i Biblioteques), es van inaugurar oficialment les noves biblioteques públiques municipals.

Inauguració de la biblioteca de Ferreries (1967)


Les altres seccions de la Casa de Cultura


El Seminario de Estudios Menorquines


Durant la festa del llibre de 1953 s’inaugurà oficialment la secció menorquina, després d’haver-se instal·lat a una habitació de la biblioteca, amb un boínder sobre el port i una decoració d’estil anglès que li donava un aire molt acollidor. Al voltant d’aquesta secció i aquest espai es creà el Seminario de Estudios Menorquines.


Inauguració de la Secció Menorquina, 1953

Per tal de donar a conèixer les tasques d’aquest grup de treball, s’anaven realitzant activitats obertes al públic, com ara: Conferències, com: - Presentació de la naturalesa i funcions del Seminari d’Estudis Menorquins (1958); La crònica de Carbonell i la seva influència en la historiografia menorquina(1959); L’estudi de l’edat de bronze a les Balears(1959)...


També es van muntar exposicions, com la de la “Dona menorquina” de l’any 1959, on s’hi podien veure mostres de vestuari, estris de la casa i la feina de les dones menorquines dels darrers segles. Aquesta exposició es va tornar a muntar parcialment, el 1961 amb motiu de la visita de Carmen Polo de Franco.


I aparicions en la premsa, com a de la pĂ gina menorquina del Diari Menorca, on el Seminari hi participĂ  amb articles com el de 1958 sobre Menorca i Ruiz i Pablo.


La Secció Fotogràfica


Dins les diverses activitats de la Casa de Cultura, Maria Lluïsa Serra va animar la creació d’una secció fotogràfica per tal de difondre i apropar la fotografia a la gent. Essent com era una bona afeccionada a aquest art, també va ser la creadora d’un arxiu de més de 800 fotos.

El mes de març de 1957 es creà la Secció fotogràfica, encarregada de la difusió i l’estudi del món de la fotografia.


Des d’una mica abans de la seva creació, la secció va anar organitzant exposicions, conferències, cursos i concursos.


Entre les exposicions n’hi trobam algunes de paisatges de diferents llocs (com Menorca, Barcelona o Girona), d’aspectes de la ciutat, de fotografia artística, de fotògrafs com Francisco Pros o Luis Asensi...


Aquesta secció s’encarregava de l’organització del concurs nacional de fotografia de les festes de Mare de Déu de Gràcia, que va ser força concorregut durant aquells anys i on hi van participar fotògrafs d’arreu. Les obres que es presentaven el concurs s’exposaven cada any a la casa de cultura, els dies de les festes.


A més de les diferents seccions, a la casa de cultura s’hi instal·laren diferents entitats com la subcomissió de monuments de Menorca, l’Orquestra Simfònica de Maó, la Comissió Insular d’Extensió Cultural o la Delegació Insular d’Excavacions. Totes elles aprofitaren l’esperit i l’empenta de l’entitat per dur a terme les seves activitats.


Activitats culturals i artĂ­stiques


De la mà de MLS, la casa de cultura va esdevenir un centre cultural amb tot el seu sentit. Les diferents demostracions culturals i artístiques s’hi van fer presents i es van organitzar activitats de tota mena.


Exposició col·lectiva de pintura, 1958

Un grup de pintura es va encarregar de muntar exposicions de diferents artistes, com Vives Llull, Lluís Portella, Carlos Uhler, Dolorita Boetteher, Paco Sanz, Rafel Pons o el Grup Menorca; que proposaven diferents tècniques i estils: com l’aquarel·la, els olis o els gravats per oferir unes obres que podien anar des del figuratiu a l’abstracte.


Exposició de ceràmica de Ribaliaga (1958)


Durant uns quants anys, la biblioteca va comptar amb projeccions de cinema. Sovint eren pel路l铆cules curtes o reportatges de la Cinemateca Nacional que es projectaven en grups de 4 o 5, una vetllada a la setmana. Es tractava de pel路l铆cules de caire divulgatiu i cultural.


Fins a la creació del cine club, la primera sessió del qual es va fer el 8 de juliol de 1959, amb la projecció de ‘Hombres Intrépidos’, amb els comentaris del president del grup. A partir de llavors, també cada setmana, es va tirar endavant aquesta nova iniciativa que oferia una pel·lícula i un comentari o un col·loqui posterior. Es van projectar gran pel·lícules de l’època, com ‘El tercer hombre’ d’Orson Welles, ‘Bienvenido Mr. Marshall’ de García Berlanga o ‘Sabotaje’ d’Alfred Hitchckock.


Joventuts Musicals va ser una de les entitats que va fer servir les instal·lacions de la casa de cultura per a les seves activitats. Durant diversos anys s’hi van organitzar audicions de discs de diferents obres de música clàssica i òpera. De tant en tant, s’ampliava el repertori oferint audicions d’altres estils de música, com el jazz, o fent altres activitats com xerrades i actuacions en directe. A la can Mercadal hi van actuar, per exemple, flautistes com Salvador Gratacòs, violinistes com Adelina Pittier o Eugen Prokop, guitarristes com José Muñoz o cantants com l’anglesa Diana Heisman.


A part, la casa de cultura organitzava activitats diverses: Durant la direcció de MLS van ser moltes les persones que hi van oferir conferències. L’oferta va ser molt variada, i abarcà una temàtica que anava des de la literatura fins a la història, el cinema, la dona, la política, la música, el teatre, l’empresa, els museus i molts més... Sempre amb la participació de persones enteses en el tema i amb una bona presència de públic.


En el seu intent d’arribar al màxim de gent, s’ha de recordar la instal·lació d’una línia directa amb Ràdio Menorca per a la transmissió d’actes o la instal·lació d’un televisor(1959)...

El teatre hi va ser present, ja fos amb lectures dramatitzades o escenificades...

Lectura escenificada de “El zoo de cristal” (1959)


... o amb representacions, com va ser el cas del muntatge de l’acte sacramental de Calderón de la Barca, “La Hidalga del Valle”, representada el 1954 fora de l’edifici de Can Mercadal, amb gran acollida del públic.

Representació de La Hidalga del Valle (1953)


A més de les exposicions organitzades pel grup de pintura, també es van fer mostres de diversos temes, com: materials de les excavacions que s’anaven fent, de miniatures menorquines, del 150 aniversari de l’orgue de Santa Maria, de la indústria menorquina, de Guerra i caça, cartells turístics, etc. ragó (195 Corona d’A

8)

Miniatures menorquines

(1958)


A la casa de cultura es van acollir, tambÊ, exposicions dels treballs dels alumnes de les escoles nacionals, de l’institut i la mestria industrial, i dels alumnes de les escoles municipals de pintura i cerà mica.


S贸n especialment valorades les exposicions sobre el Port de Ma贸, celebrada el 1955, on es van exposar diferents quadres, mapes i documents relacionats amb el port;


i l’Exposició de la dona menorquina, de finals del 1958;


i, com no, les reconegudes exposicions de roses on es mostraven moltes d’aquests flors que, desprÊs, participaven a un concurs.


Les publicacions


D’acord amb el seu afany de difusió de la cultura de Menorca i dels seus treballs, MLS va publicar un bon nombre de llibres i articles. Són moltes les publicacions on va participar oferint informació i cròniques de les activitats de la casa de cultura, els resultats dels seus descobriments arqueològics i dels seus estudis... Trobam els seus escrits al Diari Menorca, al Diari de Barcelona, al butlletí de la Direcció General d’arxius i biblioteques, a la Revista de Menorca (d’on va ser vocal)...


Sobre la biblioteca i la casa de cultura va publicar alguns articles on parlava de com eren, les seves funcions i activitats; com, per exemple, ‘La casa de cultura de Mahón’ que va sortir al Butlletí de la Direcció General d’arxius i biblioteques, o el llibret ‘Biblioteca Pública y Casa de la Cultura de Mahón”, editat a Madrid el 1958 i on fa un repàs històric de la institució.


A part de les cròniques del que s’anava fent a la casa de cultura, és interessant recordar alguns altres escrits sobre activitats, com la publicació ‘Exposición iconográfica y bibliográfica de Orfila: Exposición del libro médico antiguo”, on es presenta l’exposició i la celebració del centenari del Dr. Orfila, de l’any 1953; O l’estudi referent als incunables de la biblioteca, publicat a la Revista d’arxius, biblioteques i museus del 1962, on es fa un repàs acurat d’aquests llibres que formaven part del fons de la biblioteca en aquell moment.


Les visites


Segurament una de les raons perquè la casa de cultura de Maó fos tan ben valorada i rebés tantes ajudes d’autoritats i particulars és la tasca de contactes i relacions de MLS. Per la seva personalitat i les seves habilitats socials, Maria Lluïsa Serra sempre va saber relacionar-se amb les personalitats polítiques de l’època, les va convidar a veure la casa de cultura, les va implicar en el seu desenvolupament i les va fer sentir com a casa.


1957, visita del Director d’Arxius i Biblioteques amb motiu de la creació de la Casa de Cultura.


Durant la seva direcci贸 van visitar la biblioteca: Franco (el 1960)


i la seva dona, Carmen Polo (un any mĂŠs tard);


Ministres com el d’Educació nacional Sr. Joaquin Ruiz (1953), el d’Obres públiques Sr. Jorge Vigón(1959) o el d’Informació i turisme Sr. Manuel Fraga(1963)-; directors generals d’arxius i biblioteques, Francisco Sintes Obrador i Jose Antonio García-; autoritats civils i militars de l’illa, catedràtics de diferents universitats estatals i estrangeres, directors d’altres biblioteques i arxius (com el director de l’arxiu de la corona d’Aragó Sr. J. Ernesto Martínez, el director de l’arxiu nacional Sr. Luis Sánchez i el prefecte de la biblioteca vaticana monsenyor Anselmo Albareda)...

Visita de Manuel Fraga, ministre d’informació i turisme. 1963


Visita de Joaquin Ruiz, ministre d’educació nacional. 1953


i altres personatges del món cultural, escriptors o l’actor americà, John Wayne.


Com hem vist, Maria Lluïsa Serra va ser la millor directora que la Casa de cultura podria haver esperat. Va ser una dona dedicada en cos i ànima al coneixement, la investigació i la difusió cultural, que va aprofitar tots els recursos que tenia al seu abast i en creà de nous i que va fer del seu amor a la nostra terra una referència per la seva feina i la seva vida. Serveixin, idò, aquestes imatges com homenatge a la seva obra, la seva dedicació, tot sovint altruista, i la seva aportació a la cultura i història de Menorca.


Maria Lluïsa Serra, Directora de la Casa de Cultura de Maó (1951-1967)

Versió de la presentació de Power Point elaborada per

Biblioteca Pública de Maó


Direcció: Juan Francisco Sánchez Nistal

Realització: Esperança Pallicer

Fotografies i arxiu: Biblioteca Pública de Maó Arxiu Històric de Maó

Agraïm la col·laboració a Revista de Ferreries


Maria Lluïsa Serra Belabre: Directora de la Casa de Cultura de Maó  

Maria Lluïsa Serra Belabre: Directora de la Casa de Cultura de Maó / realització Esperança Pallicer ; J.F. Sánchez Nistal. -- Maó (Menorca)...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you