Issuu on Google+

“Una passejada de 30 passes per la Sagrera”

FESTA MAJOR DE LA SAGRERA 2011 Centre de Documentació de la Sagrera Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet Al segle XI les Assembles de Pau i Treva varen institucionalitzar les sagreres com un espai sagrat entorn de les esglésies, que normalment abastava un radi de “trenta passes”, zona d’acolliment i de defensa de la violència dels senyors feudals de l’època. L’actual barri de la Sagrera déu el seu nom a l’antic espai sagrat que envoltava l’església de Sant Martí de Provençals. La Sagrera era un dels barris del municipi de Sant Martí de Provençals fins a l’annexió a Barcelona dels pobles del seu voltant l’any 1897. El Centre de Documentació de la Sagrera us proposa una passejada (dos en realitat) pel barri de la Sagrera, 30 passes històriques tot i que moltes més de distància real. Una passejada per alguns dels indrets i edificis més característics del nostre barri. És evident que no hi són tots, tampoc no volem esgotar-vos, però és molt possible que si visiteu aquesta selecció li donareu més valor al vostre entorn, al vostre barri, a la Sagrera. Ambdós itineraris finalitzen a la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet, c/ Camp del Ferro, 1-3. Els dissabtes 12 i 19 de novembre a les 12.30 h a la sala d’actes de la biblioteca, estarà exposat l’estendard del Foment Regional de la Sagrera, elaborat l’any 1890, i que ha estat restaurat. Es presentarà un audiovisual que explica el seu procés de restauració. Que gaudiu de la passejada.

“Una passejada de 30 passes per la Sagrera” - Centre de Documentació de la Sagrera

1


ITINERARI 1 1- La Plaça Masadas Construïda als terrenys del propietari barceloní Pacià Masadas i Teixidó, a qui es deu el nom de la plaça. Aquests terrenys, amb una extensió de nou mujades (*) i mitja, varen ser heretats per seu nebot Josep Coll i Masadas (qui dóna nom al carrer de Coll, un dels quatre que delimiten la plaça), advocat de Sant Andreu de Palomar, que la va urbanitzar. S’hi va instal·lar un mercat parcialment descobert. L’any 1954 es va inaugurar un mercat municipal que hi va romandre fins l’any 1993 quan es va remodelar la plaça tal com ara és. Segons una llegenda, tot i que no del tot confirmada, Pacià Masades va posar el nom de quatre de les seves filles a quatre carrers del barri: Santa Amalia (ara Martí Molins), Santa Eulalia (ara Mossèn JulianaCortit), Purísima Concepción (ara Monlau) i Santa Lucía (ara Vallès i Ribot). Una font de l’any 1888, que estava al centre de la plaça, està ara mateix il·localitzable als magatzems municipals. (*) Mujada: Mesura agrària de superfície, pròpia de la zona de Barcelona, que equival a 4.896,5 metres quadrats.

2 – Casa d’estil modernista

Carrer del Pacífic, 20 (cantonada amb el Carrer de Monlau) Tot i ser una de les cases del barri que respecten més el seu disseny original i que està en un estat de manteniment força bo, només sabem d’ella que probablement fou construïda l’any 1904, data que apareix a la seva façana.

“Una passejada de 30 passes per la Sagrera” - Centre de Documentació de la Sagrera

2


3 - Cotonera Canals (Can Mestres) Carrer de Monlau, 41-43

Edifici industrial modernista de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí, construït l'any 1907. Era la fàbrica de l’empresa cotonera “Tarrats i Canals, S. en C.”, ara remodelat com a edifici d’habitatges després d’haver-se degradat durant molts anys en ser ocupada per diversos negocis. La fàbrica ocupava tota la mançana del carrer Monlau fins al carrer Pacífic.

4 – Cal Gerrer

Carrer Gran de la Sagrera, 141 Va ser una de les seus que el Foment Regional va tenir al llarg de la seva història al carrer Gran de la Sagrera. També allotjava l’Ateneu Obrer de la Sagrera, el museu creat i mantingut per en Martí Molins i la biblioteca, que eren “seccions” del Foment. La desaparició del Foment Regional, i de les seves seccions, va ser progressiva, i hi ha notícies de la existència de la seva biblioteca fins l’any 1934. Quan va acabar la Guerra Civil l’any 1939, les noves autoritats varen clausurar l’edifici. Però com que els locals de la Parròquia de Crist Rei varen ser parcialment destruïts durant la guerra, un grup de feligresos varen “ocupar” Cal Gerrer i allà, el febrer de 1940, varen fundar el “Centro Parroquial de Cristo Rey”, l’actual Casal Parroquial del Crist Rei, que hi va romandre fins l’any 1958.Més tard l’edifici fou enderrocat. S’hi construí un de nou per a activitats de magatzem, que després es va remodelar com a edifici d’habitatges.

“Una passejada de 30 passes per la Sagrera” - Centre de Documentació de la Sagrera

3


5 - Ca n’Arpí (o Ca la Filomena)

Carrer Gran de la Sagrera, 160-162 (cantonada amb el carrer del Pacífic). Edifici d’habitatges amb elements decoratius modernistes a la seva façana, de l’arquitecte Joaquim Rivera i Cuadreny, construït l’any 1914. Un bell pinacle modernista que culminava l’extrem de l’edifici va ser enderrocat privant-lo d’un dels seus elements més característics (veure foto detall).

6 - Can Gispert

Carrer Gran de la Sagrera, 169 Edifici fet construir pel metge Bonaventura Gispert com a habitatge habitual i per a consulta dels seus pacients. Tot i que no es pot confirmar del tot, l’arquitecte que dirigí les obres fou Joan Rubió i Bellver. La decoració modernista del seu interior, en concret tot l’enrajolat, fou dissenyada per l’arquitecte Lluis Domènech i Muntaner. Té sortida pel darrera al carrer Monlau, i antigament hi havia un pati amb elements de jardineria i fonts d’aigua.

“Una passejada de 30 passes per la Sagrera” - Centre de Documentació de la Sagrera

4


7 - Façana i porta de l’antiga factoria de la ENASA Carrer Gran de la Sagrera, 179-183 És tot el que queda de l’antiga factoria de la “Empresa Nacional de Autocamiones S.A.”, popularment coneguda com “La Pegaso”. Bona part d’aquest terrenys varen ser ocupats amb anterioritat per l’empresa "La Hispano-Suiza, Fábrica de Automóviles, S. A.".. Els seus 750.000 palms quadrats varen ser adquirits l’any 1906, superfície que es va ampliar l’any 1915. L’any 1946, el govern espanyol, presiona els propietaris de la Hispano-Suiza per a vendre l’empresa al Instituto Nacional de Industria (INI), creant així l’empresa nacionalitzada ENASA que, amb les patents de la Hispano-Suiza, comença a fabricar vehicles amb la marca “Pegaso”. L’any 1960 ENASA va construir la fàbrica de la Sagrera, a on va romandre fins l’any 1980 quan va finalitzar el seu trasllat a la Zona Franca. Aquest trasllat va ser progressiu de manera que els terrenys anaven quedant alliberats en fases. Amb una pràctica de “compensació” pròpia del règim anterior, una part es va dedicar a habitatges de gran alçada (CEVASA), una altra a l’Escola Pegaso i una tercera, la darrera en portar-se a terme, a zona verda: l’actual Parc de la Pegaso.

“Una passejada de 30 passes per la Sagrera” - Centre de Documentació de la Sagrera

5


ITINERARI 2 1 - Església de Sant Martí de Provençals Plaça d’Ignasi Juliol

L’actual temple, bastit a sobre d’una antiga torre de guaita, és del segon terç del segle XV. Les dates conegudes corresponen a unes obres realitzades pels volts de l’any 1432, a una reparació de l’església l’any 1589, a treballs en el campanar i la col·locació d’una imatge de Sant Pau a la seva porta l’any 1688 i d’unes reformes els anys 1794 i 1820. El saqueig i incendis provocats durant la guerra civil espanyola de 1936-1939, deixaren el temple molt malmès i destruïren la major part dels elements ornamentals de la seva façana i de la seva porta. Amb posterioritat l’església va ser restaurada parcialment. Es va començar en l’estil gòtic tardà propi del segle XV, i es completà a finals del segle XVII ja amb el nou estil barroc, quan es varen finalitzar les obres del frontis i del campanar amb els coronaments encara existents. La seva sagrera, o espai sagrat de 30 passes al seu voltant, és el que va donar el nom a l’actual barri de la Sagrera.

“Una passejada de 30 passes per la Sagrera” - Centre de Documentació de la Sagrera

6


2 - El Pont del Treball Quan es va crear l’espai ferroviari de la Sagrera - el Clot, els sagrerencs havien de creuar per sobre de les vies del tren per anar al “Fondo de Sant Martí”, especialment als oficis religiosos de la seva parròquia, i creuar un túnel per a vianants que travessava el mur construït per a salvar els desnivell existent entre ambdues zones. El pont va ser construït per a permetre els pas dels vehicles. Inicialment se l’anomenava Pont Nou.

3 - Col·legi de Nostra Senyora dels Àngels Carrer de Berenguer de Palou, 9-13

De l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. És el fruit d’unes obres d’ampliació portades a terme l’any 1903 a les quals el deixeble i col·laborador de Gaudí dóna al seu pati l’estil modernista, caracteritzat aquí pel contrast i per les seves formes.

4 - Porta de l’antiga fàbrica de Can Saguès Carrer Gran de la Sagrera, 44-55 És l’únic vestigi que queda de l’antiga fàbrica de Can Saguès, coneguda popularment com “Les Gomes” pel material dels articles que produïa. L’empresa i la fàbrica varen ser posteriorment adquirides per la corporació alemanya Nemrod.

“Una passejada de 30 passes per la Sagrera” - Centre de Documentació de la Sagrera

7


5 - Torre de distribució d’aigües

Carrer Gran de la Sagrera - Carrer Ciutat d’Elx Construïda l’any 1849. És una torre de maó vist bastida per l’Ajuntament quan l’aigua de Montcada va arribar a Sant Martí de provençals. Va entrar en funcionament l’any 1853 per a la distribució de l’aigua de Montcada a la Sagrera. Ara mateix és l'edificació més antiga que hi ha a la Sagrera que no ha sofert cap modificació important, a banda de la seva degradació pel pas del temps i la manca de manteniment.

6 - Bust de la Dama d’Elx Plaça dels Jardins d’Elx

Donada per l’Ajuntament d’Elx l’any 2009 amb motiu de la remodelació de la Plaça dels Jardins del mateix nom. És una rèplica no gaire fidel, feta amb pedra artificial, de l’original d’art ibèric trobat al jaciment arqueològic d’Alcúdia d’Elx l’any 1897, datada entre els segles V i IV a. de C. És la successora d’un baix relleu que s’ubicà a la plaça durant la seva primera urbanització l’any 1966, i va ser conseqüència d’un agermanament entre les ciutats de Barcelona i d’Elx que també va comportar el canvi de nom d’una part del carrer Bofarull per l’actual carrer de Ciutat d’Elx.

7 - L’Església de Crist Rei Plaça dels Jardins d’Elx

De l’arquitecte Enric Sagnier i Vilavecchia. El barri de la Sagrera va créixer dins de la demarcació del que era la ciutat de Sant Martí de Provençals. La causa d’aquest creixement fou la progressiva instal·lació de fàbriques en un entorn camperol (segles XVIII i XIX); adobaries, tèxtil, químiques, bòbiles i la famosa Hispano Suiza, absorbida per La Pegaso l’any 1946. El creixement del barri motiva la creació d’una nova parròquia. Això ens ho explica el feligrès Joaquim Castellet i Domènech: "Situem-nos als anys vint: En aquell temps els veïns de la Sagrera eren feligresos de Sant Martí (El Fondo), parròquia atesa per Mossèn Jaume Juliana, sacerdot zelós, admirat i estimat per tots els feligresos tant del Fondo com de La

“Una passejada de 30 passes per la Sagrera” - Centre de Documentació de la Sagrera

8


Sagrera. Donant-se la circumstància que la Sagrera anava creixent i el Fondo no, i com que el número d’habitants a la Sagrera era considerable, el pobre mossèn Jaume havia de dedicar més temps a la Sagrera que al Fondo. Aleshores es cregué necessari bastir un temple a la Sagrera per a donar més facilitats a aquests feligresos i així, ni aquests haurien de desplaçar-se al Fondo per a complir amb els seus deures religiosos, ni el sacerdot hauria de desplaçar-se contínuament a la Sagrera." La primera pedra la col·locava el bisbe Ramon Guillamet el 23 de març de 1924. La benedicció tingué lloc el 22 de maig de 1932 pel bisbe Manuel Irurita Almandoz.

8 - La Barraca – Centre Cívic de la Sagrera Carrer de Martí Molins, 29

L’actual edifici del Centre Cívic de la Sagrera s’aixeca al solar que ocupava en cinema Imperial, que al barri s’anomenava popularment “La Barraca”, en contraposició al seu pompós nom oficial. Era el clàssic cinema de barri de sessió doble, que només obria les seves portes els cap de setmana, i era l’única sala de cinema de la Sagrera, on s’hi projectaven pel·lícules que ja havien donat mil voltes per tots els cines de Barcelona. En cessar la seva activitat, l’edifici va quedar tancat durant anys fins que, durant la transició democràtica, un ampli moviment veïnal el va reivindicar com a Ateneu Popular per al barri. La política municipal de Centre Cívics s’hi va imposar i el de la Sagrera va obrir les seves portes al novembre de 1982, durant la nostra Festa Major.

“Una passejada de 30 passes per la Sagrera” - Centre de Documentació de la Sagrera

9


“Una passejada de 30 passes per la Sagrera” - Centre de Documentació de la Sagrera

10


Una passejada de 30 passes per la Sagrera