Per la finestra entreoberta sento bells cants de sirenes que criden joves navegants. Lluny enllà els ofeguen i maten tal cruelment que se m'encongeix el cor. Mig peix mig dona surt de l'aigua com pot i d'entre la sorra fina treu l'escombra del clot. Veu que la miro, fa com si res. Per cortesia de la lluna la sirena ja te cames, cabellera bruna i berruga al nas. Les amigues la segueixen darrera i accelerant el pas venen volant cap a mi! Quan sobrevolen el jardí Ell obre el llum a batzacades, arriba de pescar i jo ni he parat taula. Em toca el cul debades mentre mira per la finestra opaca, i davant la claror de dins i la fosca de fora, ell no veu res. Res lluny del seu reflex. Se'n va, tancant el llum de seguida, i jo, cega, penso: si pogués... Lligada a aquesta brida, si algú me la desfés! Miro, les busco i ja no hi són. Però apareixen siluetes, són fora i fan sarau. Escric sobre el vidre amb la mà suau: Espereu-me! Vaig cap a la llum freda de la cuina: Ous, patata, ceba. Avui truita –carinyo– per sopar. El miro mentre penso en aquells mariners… Ho farien per mi?
Certamen literari Francesc Candel 2014
9