Page 1

Biblioteca Frederica Montseny


Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana. És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la Selva), el 10 de juliol de 1913 però la seva família s'estableix a Barcelona definitivament l'any 1915, tot i que passen algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera. Salvador era el segon fill de cinc germans. De família benestant, el seu pare exercia de notari, era un home obert, sociable i lliurepensador. La seva mare era una dona discreta i molt religiosa.

Cap als anys vint tots els germans van agafar el xarampió i dos d'ells van morir. Salvador en va sortir molt debilitat i això l'obligà a passar moltes hores al llit. Aquí comença el seu gust per la lectura, per la mitologia, pels clàssics i per la història. De fet escriu el seu primer llibre Israel, amb només 16 anys. L’obra, escrita en castellà, es publicà el 1929.

Salvador Espriu

Biografia


El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes. Laia tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema amb l'actriu Núria Espert de protagonista. El 1933 fa un viatge amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, que el porta a visitar Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia. Tota aquesta geografia tindrà influència en la seva obra posterior. També influirà en la seva obra la relació que estableix amb altres intel·lectuals com Bartomeu RossellóPòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba. En aquesta època, just abans de la guerra civil espanyola Espriu publicà Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc (1935). Una altra de les seves grans obres, escrita al 1939, és Antígona que no es publicà fins al 1955. És una tragèdia d'estil grec que reflecteix l'impacte que li suposa la guerra civil a nivell col·lectiu i també personal ja que comportà la frustració dels seus projectes.

Salvador Espriu

El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona.


Quan va morir la seva mare al 1950, comença una etapa molt creativa. El tema principal d'aquesta obra poètica serà la meditació sobre la mort. Les hores i Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954), i Final del laberint (1955) en són un exemple.

Oració en la teva mort Quan roures enyorosos de verds marins comencen crepusculars missatges, volent-te foc, demano nova claror, que siguis, davant altars on cremen ardents silencis d'ales, encès cristall, més flama, llum de cançó senzilla. Les hores (1962)

Salvador Espriu

Un cop acabada la guerra, amb les llibertats catalanes abolides, Espriu viu el seu propi exili interior. Però mai deixarà d'escriure i d'aquesta etapa sorgeixen obres de teatre com Primera història d'Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o el llibre de poemes Les cançons d'Ariadna (1949). Espriu participa activament en la vida literària clandestina de la postguerra.


Sota la pluja Arbres, camí, silenci, Vides llunyanes, Sense recança, miro Com el meu pas s'esborra. Les hores(1952)

Salvador Espriu

Sota la pluja


“No pot escollir príncep Qui vessa sang Qui ha traït o roba”.

“Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor. La vella i fràgil plata esdevé tarda parada en la claror damunt els camps. La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les cançons de l'aire. Sí, comprèn-la i fes-la teva, també, des de les oliveres, l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent: "Diverses són les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor.” La pell de brau (1960)

Salvador Espriu

La pell de brau, poema publicat l'any 1960, és probablement la seva obra més coneguda, hi desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Una curiositat d'aquesta obra és que en aquesta època que ja se sabia que Franco nomenaria Joan de Borbó i Borbó com a successor, Espriu li dedica uns versos que van passar inadvertits a la censura:


Indesinenter

(1967) Nosaltres s abíem d'un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l'afalac al ventre, per la por, s'ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l'aspra mà que l'ha fermat des de tant temps al fang. Li hauria estat senzill de fer del seu silenci mur impenetrable, altíssim: va triar la gran vergonya mansa dels lladrucs.

Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut i elevem en la nit un cant a crits, car les paraules vessen de sentit. L'aigua, la terra, l'aire, el foc són seus, si s'arrisca d'un cop a ser qui és. Caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou, alçat, sense repòs, per sempre més home salvat en poble, contra el vent. Salvat en poble, ja l'amo de tot, no gos mesell, sinó l'únic senyor.

Salvador Espriu

Indesinenter. Mot d'origen llatí, vol dir a poc a poc, però sense aturar-se. És una actitud davant la vida. Aquest poema es va popularitzar quan Raimon hi va posar música i el va cantar.


Salvador Espriu va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985 i va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar.

La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès, al castellà , a l'estonià, a l'èuscar, al francès, al gallec, al grec, a l'italià, al letó, al neerlandès i al portuguès.

Salvador Espriu

La seva obra va ser un referent de la literatura catalana, sobretot a partir de la dècada dels anys seixanta quan es popularitzaren les versions musicades dels seus poemes.


“No m'interessa la massa de gent que no llegeix res ni es preocupa de res”. “Els homes no poden ser si no són lliures”. “Mentrestant, pots estalviar-te alguns trastorns posant-te ben cordats els pantalons”.

“La nostra llengua i la nostra cultura han viscut sempre injustament, amenaçades, des de fora i des de dins”. “Jo no sé quina estranya por produeix a l'Estat espanyol la paraula i el concepte de federació”. “Malvisc en un país que no és lliure, cansadíssim, cruel, corromput, molt covard”. “Les paraules importen molt poc, si no porten, a curt termini, a una acció contra el poder”. “Em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. Amb grandesa d'ànim, amb mesura, amb una benèvola però aguda ironia, amb tolerància, comprensió i perdó”.

Salvador Espriu

Frases


Premi Lletra d'Or l'any 1956 per Final del laberint. Al 1971 va rebre el Premi Montaigne. Candidat al Premi Nobel de Literatura el 1971 i el 1983. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972). El 1980 rebé la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Languedoc. El 1982 li fou concedida la Creu d'Alfons X el Savi, guardó que rebutjà.

Salvador Espriu

Premis


POESIA Cementiri de Sinera Les hores Les cançons d'Ariadna Obra lírica Mrs. Death El caminant i el mur Final del laberint. La pell de Brau. Llibre de Sinera. Qüestions de vida cristiana. Setmana Santa. Formes i paraules. Per a la bona gent.

NOVEL·LES El Doctor Rip i altres relats. Laia.

NARRATIVA BREU

NARRATIVA INFANTIL I JUVENIL

Petites proses blanques. Aspectes. Tereseta que baixava les escales. Miratge a Citerea. Ariadna al laberint grotesc. Letizia, Fedra i altres proses. Anys d'aprenentatge. Narracions. Les roques i el mar, el Blau. Mariàngela l'herbolària i altres narracions. Les ombres. Primera història d'Esther. Proses de “la Rosa Vera”. Antígona. Altres proses disperses. Fedra. Una altra Fedra, si us plau. Ronda de mort a Sinera. Les veus del carrer. D'una vella i encerclada terra.

TEATRE

Salvador Espriu

Bibliografia


Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il·lusió), si et desvetllaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius: distreu-te rosegant l'ungla d'un dit. Quan el centre del món queda tan lluny de tu que honestament comences a saber que no ets ningú, para't per un moment i venta al primer nas un cop de puny. Problemes cada volta més esquius et vénen a torbar la dolça son. Sols et faltava ja, pel que tu dius, llucar que no ets del tot centre del món. Parent de Badalona o d'Istanbul, tant si ets actiu com si fas el gandul, en aquest nostre món sense demà és molt difícil de guanyar-te el pa. No et donaré ni el més petit consol, et volaran un dia qualsevol. Però entretant evita alguns transtorns, posant-te ben cordats els pantalons.

Les cançons d'Ariadna (1978)

I beg your pardon

Salvador Espriu

Fragments

Exposició Salvador Espriu  

Exposició formada per 12 plafons en format Din A3 realitzada per la biblioteca Frederica Montseny de Canovelles en commemoració per l'Any Es...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you