Issuu on Google+

Descobreix l’arqueologia

ELS TALAIOTS


ÍNDEX Els talaiots, definició i conceptes generals

3

L’arquitectura dels talaiots

13

Diferents tipus de talaiots

19

La construcció dels talaiots

26

La funció dels talaiots

34

La cronologia dels talaiots

44

Altres edificis construïts amb tècnica ciclòpia 50 Crèdits

53

Orientacions didàctiques

58


ELS TALAIOTS, DEFINICIÓ I CONCEPTES GENERALS

3

Torna a l’índex


Què són els talaiots? Els talaiots són edificis turriformes, construïts amb tècnica ciclòpia, que només es troben a les illes de Mallorca i Menorca.

Clova des Xot, sa Canova, Artà (Mallorca).

4


Saps per què es diuen TURRIFORMES? Perquè la seva forma recorda una torre.

Saps què significa el terme CICLOPI? Són construccions en sec a base de grans blocs de pedra.

Torelló, Maó (Menorca).

5


La paraula TALAIOT deriva del mot talaia, que significa ‘torre de guaita’.

Vista actual des del terrat del Talaiot 1 de Son Fornés, Montuïri (Mallorca).

6


Els talaiots poden formar part de poblats, però també es poden trobar de forma aïllada.

4 Poblat de Son Fornés, Montuïri (Mallorca). Els dos talaiots formen part d’un entramat urbanístic. 7


Saps quants de talaiots es conserven avui en dia?

Actualment hi ha devers 700 talaiots entre les illes de Menorca i Mallorca.

0 8

480

274


Què passava, doncs, a les Pitiüses? A Eivissa i Formentera la gent vivia de manera ben diferent que a Mallorca i Menorca, i no s’hi varen construir talaiots. No es varen establir en poblats fixos fins al segle VII abans de la nostra era, quan ja feia gairebé 300 anys que a les Illes Balears s’utilitzaven els talaiots.

9


Com s’interpreta el dibuix d’un talaiot?

Tall vertical o SECCIÓ (representa l’eix A-B dibuixat en la planta)

Vista des de dalt o PLANTA

10


Tant en la secció com en la planta podem destriar els elements següents:

CORREDOR CAMBRA COLUMNA CENTRAL

Nord geogràfic. Talaiot 1 de Son Fornés, Montuïri (Mallorca).

11


Morfologia dels talaiots Els talaiots poden ser molt diferents entre si, però tenen un element que els uneix: la forma de torre. Clova des Xot, sa Canova, Artà (Mallorca). Torre Vella d’en Lozano, Ciutadella (Menorca).

Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).

12


L’ARQUITECTURA DELS TALAIOTS

13

Torna a l’índex


Tot i que hi ha una gran varietat arquitectònica, els talaiots solen tenir dos elements bàsics: una CAMBRA amb una columna central i un ACCÉS. CAMBRA

Columna central Paret interna Trespol

14


Tot i que hi ha una gran varietat arquitectònica, els talaiots solen tenir dos elements bàsics: una CAMBRA amb una columna central i un ACCÉS. ACCÉS

Llinda Brancals Corredor 15


Exemples de columnes centrals:

S’Hospitalet, Manacor (Mallorca).

Son Fornés, Talaiot 1, Montuïri (Mallorca).

Ca n’Amer, Sant Llorenç (Mallorca). Cova des Xot, sa Canova, Artà (Mallorca).

16


Exemples de portals:

Talaia Joana, es Antigors, ses Salines (Mallorca).

Es Racons, LlubĂ­ (Mallorca).

17

Son Serralta, Puigpunyent (Mallorca).


A través d’un CORREDOR:

A través d’unes ESCALES HELICOÏDALS

Interior del Talaiot 2 de Son Fornés. Escales helicoïdals.

Excepcionalment trobam que es pot accedir al talaiot a través d’unes escales helicoïdals; són unes escales de caragol que descendeixen des del sostre fins a la cambra interna. Aquest és el cas del Talaiot 2 de Son Fornés. 18


DIFERENTS TIPUS DE TALAIOTS

• De planta circular • De planta quadrada • De dos pisos • Massissos

19

Torna a l’índex


De planta circular

• Són els més coneguts. • A Mallorca consten de cambra interna, columna i accés i poden tenir un diàmetre màxim de 17 m. • Els de Menorca poden ser més grossos i n’hi ha molts que no tenen cambra interna. Planta del Talaiot 1 de Son Fornés, Montuïri (Mallorca).

Es Racons, Llubí (Mallorca).

20

Talaiot de Son Fred, Sencelles (Mallorca).

Binicalaf, Maó (Menorca).


De planta quadrada • Són freqüents a Mallorca, tot i que són poc coneguts.

• A Menorca no n’hi ha. • Consten de columna, accés i cambra interna. • Alguns conserven el sistema de coberta formada per grans lloses horitzontals que es recolzen sobre la columna.

Son Perot, Alaró (Mallorca).

21

Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).

Sa Canova, Artà (Mallorca).


De dos pisos S’accedeix al talaiot a través d’un forat fet a la paret de la cambra (E), que dóna pas a una galeria enllosada (F) que condueix a la planta superior (G). La planta superior no té comunicació amb l’exterior.

Torre Vella d’en Lozano, Ciutadella (Menorca).

22

Torre Vella d’en Lozano, Ciutadella (Menorca).


De dos pisos • Un forat, fet al pis de la cambra de dalt, dóna pas a una galeria a través de la qual s’accedeix a la planta baixa, que no té comunicació amb l’exterior. • La columna està situada al segon pis.

Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).

23

Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).


De dos pisos • A través d’una porta/finestra s’accedeix a la primera planta, on s’excavaren les restes d’una petita cambra (color cel). • L’excavació no va poder trobar comunicació amb una possible planta baixa a causa de la presència d’un punt geodèsic (quadrat gris). Torelló, Maó (Menorca).

Torelló, Maó (Menorca).

24


Massissos Generalment els talaiots tenen algun espai útil a l’interior (cambra amb columna), però a l’illa de Menorca també n’hi ha de MASSISSOS, és a dir, que no tenen cambra a l’interior.

En alguns casos tenen un corredor o passadís que els travessa parcialment.

Biniedris, Alaior (Menorca).

25


LA CONSTRUCCIÓ DELS TALAIOTS

• Extracció de la matèria primera: la pedra • Transformació dels blocs de pedra • Transport dels blocs de pedra • Construcció del talaiot • Acabat del sostre 26

Torna a l’índex


La construcció dels talaiots es feia de la manera següent: 1. Extracció de la matèria primera: la pedra

• Implica l’existència d’una font de matèria primera a prop: una PEDRERA. • L’extracció es duu a terme mitjançant un sistema de palanques i amb l’ajuda de tascons de fusta que, un cop banyats, es dilaten i ajuden a trencar la roca.

27

(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).


2. Transformació dels blocs de pedra

• Al mateix lloc d’extracció es treballen els blocs per donar-los la forma desitjada. • Les eines utilitzades són,

sobretot, fetes de pedra i fusta, per exemple pics, masses, martells...

28

(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).


3. Transport dels blocs de pedra

• El transport dels blocs es fa amb l’ajuda de la força dels animals (bous).

• Utilitzen cordes fetes amb fibres vegetals o amb tendons d’animals, i també troncs per facilitar l’arrossegament dels blocs de pedra. • Hem de tenir en compte que la societat talaiòtica no coneixia la roda.

29

(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).


4. Construcció del talaiot

Paret externa

• El talaiot és el primer edifici que es Rebliment

construeix al poblat. Un cop acabat, comencen a construir les cases.

• La columna i el mur es construeixen de manera simultània.

Paret interna

30

• Es col·loca la pedra basal de la columna i la primera filada del mur.

(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).


4. Construcció del talaiot

• Per continuar alçant la columna i el mur, s’emprava terra per omplir l’interior i construir rampes per poder pujar les pedres. 31

(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).


5. Acabat del sostre • En acabar l’interior es buida la cambra, per començar a construir el terrat.

• El sostre estava format per bigues d’ullastre, disposades radialment sobre la columna i la paret interna.

• A damunt les bigues s’hi posava una capa de branques, terra i pedres per on havia de circular la gent.

32

(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).


La construcció d’un talaiot implicava, doncs:

una gran capacitat d’organització i de treball col·lectiu • Per planificar les tasques constructives. • Per garantir la continuïtat de la resta de treballs quotidians: tenir cura del camp i del ramat, preparar aliments, fer i reparar eines... 33


LA FUNCIÓ DELS TALAIOTS

34

Torna a l’índex


Només podem conèixer la funció dels talaiots amb les excavacions arqueològiques i amb l’estudi de les restes materials trobades a dins.

ABANS

DESPRÉS

El Talaiot 1 de Son Fornés abans i després de l’excavació.

35


La funció dels talaiots

Diferents moments del procés d’excavació del Talaiot 1 de Son Fornés (cambra, entrada i material in situ).

Els objectes, la relació entre aquests i el lloc on apareixen ens donen informació sobre la funcionalitat dels edificis prehistòrics, i també dels talaiots.

36


• Els talaiots eren edificis públics, construïts per al gaudi de tota la comunitat. • Tenien una funció EXTERIOR; des del terrat, es vigilava el territori i, a més, es comunicaven amb altres poblats propers. • També tenien una funció INTERIOR; dins la cambra, es feien activitats diverses, en funció de les necessitats de cada comunitat.

Cúrnia 1, Maó (Menorca).

Aquestes feines que es realitzaven a l’interior avui en dia encara són un gran enigma.

Què feien dins els talaiots? Talaiot 1, Son Fornés, Montuïri (Mallorca).

37


Dels gairebé 700 jaciments talaiòtics que hi ha, només en 17 s’han excavat talaiots.

Menorca 13. Torelló 14. Binicalaf 15. Torralba d’en Salord 16. Biniparratx 17. Trebalúger La funció dels talaiots s’ha pogut determinar en molts pocs casos.

Mallorca 1. Son Serralta 2. Es Vincle Vell 3. Son Oms 4. Son Ferrandell-Olesa 5. Ses Païsses 6. S’Illot 7. S’Hospitalet 8. Son Fornés 9. Talaia Joana 10. Capocorb Vell 11. Es Velar 12. Son Fred 38


Tradicionalment han estat lligats a TRES FUNCIONS:

- Residència dels cabdills o caps - Llocs de culte o santuaris

Interpretat a partir de l’aparença externa dels talaiots: construcció monumental, utilització de grans pedres...

- Llocs d’enterrament o tombes

Interpretat per alguns arqueòlegs (Lilliu, Colominas) després d’haver trobat nivells de cendres a l’interior dels talaiots de ses Païsses (Artà) i Capocorb Vell (Llucmajor), que varen ser considerats restes de cremacions o incineracions. 39


Actualment aquestes funcions han quedat descartades pels motius següents:

- Residència dels cabdills o caps Es basa en l’aspecte únicament formal de l’edifici. - Llocs de culte o santuaris - Llocs d’enterrament o tombes

En realitat, els nivells de cendres trobats en alguns talaiots es corresponien amb les restes de l’incendi que destruí el mateix edifici, i no amb restes d’incineració.

40


El TALAIOT 1 de Son Fornés: un ESCORXADOR.

Durant l’excavació del Talaiot 1 es varen trobar restes d’ossos d’animals (sobretot de porc i bou) amb traces d’haver estat esquarterats. La carn es repartia entre els diferents habitatges del poblat. 41


El TALAIOT 2 de Son Fornés: un CENTRE DE REUNIONS.

Les restes trobades ens indiquen activitats de consum, però no de processament d’aliments. Els vasos i bols són molt diferents dels de la resta del poblat.

42


A partir de l’estudi dels talaiots de Son Fornés, podem dir que:

• Els talaiots vertebren la vida de la comunitat, tant arquitectònicament (les cases es construeixen a partir dels talaiots), com funcionalment (s’hi fan activitats col·lectives diferents de les que es fan en les cases).

• Per construir-los, es necessita la implicació i la solidaritat de tota la comunitat.

• Eren edificis públics, en la construcció dels quals participava tothom, i tothom gaudia de les activitats que s’hi realitzaven.

43


LA CRONOLOGIA DELS TALAIOTS

44

Torna a l’índex


De quina època són els talaiots? Els talaiots es varen construir a partir del segle X abans de la nostra era, és a dir, ara fa gairebé 3.000 anys. 1600 aC ÈPOCA NAVIFORME

1000 aC ÈPOCA TALAIÒTICA

500 aC ÈPOCA POSTTALAIÒTICA

0 ÈPOCA ROMANA

Això ho sabem gràcies a les excavacions que s’han fet els darrers anys i, sobretot, gràcies a les datacions del carboni 14. 45


De quina època són els talaiots? Saps en què consisteix la tècnica de datació per CARBONI 14? Tots els éssers vius (animals, persones, herbes, arbres...) capten el carboni que és present en l’atmosfera, durant tota la seva vida.

Quan aquests moren, deixen d’assimilar-ne, i un dels isòtops radioactius del carboni, el 14, comença a desaparèixer gradualment.

La datació per mitjà del carboni 14 consisteix a calcular, amb anàlisis químiques complexes, la quantitat de C14 que la matèria orgànica ha perdut i, per tant, estimar el temps que fa que l’ésser viu ha mort. 46


Quines són, per tant, les restes que poden ser datades amb carboni 14?

FRAGMENTS D’OSSOS (tombes, restes de menjar...)

FRAGMENTS DE FUSTA 47

(normalment es conserva carbonitzada)

ALTRES RESTES VEGETALS (fruits, llavors...)


Excepcionalment, avui encara es conserven bigues de fusta a dos talaiots, d’on procedeixen dues datacions de carboni 14 que ens indiquen la data de construcció: Capocorb Vell, Llucmajor ( Mallorca).

Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).

48

Sant Agustí, es Migjorn Gran (Menorca).

Talaiot de Sant Agustí, es Migjorn Gran (Menorca).


Es varen agafar mostres de FUSTA de les bigues que actualment es conserven a l’interior dels dos talaiots.

49

Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).

Talaiot de Sant AgustĂ­, es Migjorn Gran (Menorca).


ALTRES EDIFICIS CONSTRUÏTS AMB TÈCNICA CICLÒPIA

50

Torna a l’índex


Illa de Sardenya (ItĂ lia): NURAG

Palmavera

Nurag Su Nuraxi-Barumini.

51


Illa de Còrsega (França): TORRES

Tapa, Còrsega.

Secció de la torre de Tapa, Còrsega.

52


CRÈDITS

53

Torna a l’índex


Guió i realització:

El projecte didàctic i científic impulsat des del Museu Arqueològic de Son Fornés el desenvolupen les persones següents:

• Paula M. Amengual Nicolau • Marc Ferré Alemany • Albert Forés Gómez • Vicente Lull Santiago • Rafel Micó Pérez • Beatriz Palomar Puebla • Cristina Rihuete Herrada • Roberto Risch 54


CRÈDITS DE LES IMATGES N.

IMATGE

REFERÈNCIA

4

Clova des Xot

Felipe Sánchez-Cuenca. Arqueobalear <www.talayots.com>.

5

Torelló

Museu Arqueològic de Son Fornés (MASF).

6

Dibuix talaiot

MASF.

6

Vista del puig de Randa

MASF.

7

Planta de Son Fornés

MASF.

10 i 11

Son Fornés

MASF.

12

Clova des Xot

Felipe Sánchez-Cuenca. Arqueobalear <www.talayots.com>.

12

Capocorb Vell

MASF.

12

Torre Vella d’en Lozano

MASF.

14 i 15

Dibuix d’un talaiot

ARAMBURU, J.; GARRIDO, C.; SASTRE, V. Guía Arqueológica de Mallorca. Palma: J. de Olañeta, 1994.

16

Columna de s’Hospitalet

MASF.

16

Columna de Son Fornés

MASF.

16

Columna de Ca n’Amer

MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

16

Columna de sa Canova

MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

17

Es Racons

MASF.

17

Talaia Joana

MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

17

Son Serralta

MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

18

Corredor del Talaiot 1 de Son Fornés

MASF.

18

Escales helicoïdals

MASF.

18

Planta del Talaiot 2 de Son Fornés

MASF.

20

Dibuix del Talaiot 1de Son Fornés

MASF.

20

Es Racons, Son Fred i Binicalaf

MASF.

55


CRÈDITS DE LES IMATGES N.

IMATGE

REFERÈNCIA

21

Son Perot

MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

21

Capocorb Vell

MASF.

21

Sa Canova

MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

22

Dibuix de la Torre Vella d’en Lozano

CARTAILHAC, E. Monumentos Primitivos de las Islas Baleares. Palma: J. de Olañeta, 1991.

22

Torre Vella d’en Lozano

MASF.

23

Secció de Capocorb Vell

COLOMINAS i ROCA, J. “L’Edat del Bronze a Mallorca. Les investigacions de l’Institut (1916-1920)”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI, 555-573. Barcelona: 1920.

23

Talaiot A de Capocorb Vell

MASF.

24

Planta de Torelló

PLANTALAMOR, L. L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1991. Treballs del Museu de Menorca,12.

24

Torelló

MASF.

25

Dibuix de Biniedris

MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

27-33

Dibuix de la construcció

MASF.

35

Abans i després Talaiot 1

MASF.

36

3 imatges de Son Fornés

MASF.

37

Cúrnia.Talaiot 1 de Son Fornés

MASF.

56


CRÈDITS DE LES IMATGES N.

IMATGE

REFERÈNCIA

41-42

Dibuix de Son Fornés

MASF.

45

Planta de Son Oms

PONS, B. Anàlisi espacial del poblament al pretalaiòtic final i al talaiòtic de Mallorca. Palma: Consell de Mallorca, 1999. Col·lecció la Deixa, 2.

45

Son Fornés

MASF.

45

Foner

MASF.

46

Arbre i Gall

MASF.

47

4 imatges

MASF.

48

Talaiot A de Capocorb Vell

MASF.

48

Talaiot de Sant Agustí

MASF.

49

Bigues de Sant Agustí

MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

49

Bigues de Capocorb Vell

MASF.

49

Secció de Capocorb Vell

COLOMINAS i ROCA, J. “L’Edat del Bronze a Mallorca. Les investigacions de l’Institut (1916-1920)”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI, 555-573. Barcelona: 1920.

49

Secció de Sant Agustí

MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

51

Nurag Palmavera

MASF.

51

Nurag Su Nuraxi

LILLIU, G. ZUCCA, R. Zu Nuraxi di BaruminiSassari. Sardegna: Carlo Delfino Editore, 1998. Col·lecció Sardegna Archeologica. Guide e Itinerari, n. 9.

52

2 imatges de Tapa

MASF.

52

Secció de la torre de Tapa

CAMPS, G. Préhistoire d’une île. Les Origines de la Corse. París: Errance, 1988.

MÚSICA: Erik Satie (1888): Gymnopédies I (música per a piano). 57


ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

58

Torna a l’índex


Si voleu treballar els continguts clicau damunt aquests personatges:

Exercicis

Solucionari dels exercicis

Orientacions didĂ ctiques

59


Trobareu tots els documents en format Word al CD-ROM

Descobreix l’arqueologia. ELS TALAIOTS (versió en PDF)

Si voleu més informació sobre el Museu de Son Fornés consultau la pàgina web http://www.sonfornes.mallorca.museum/index.htm

Per visualitzar els documents en PDF instal·lau ADOBE ACROBAT READER 8.0

60

Torna a l’índex


talaiots