Page 1

Components de l'ordinador

Berta Luque 4.1


Font d'alimentació La font d'alimentació d'un ordinador és un dispositiu que transforma el corrent elèctric de la xarxa de subministrament (corrent altern a 220 volts) en corrent que alimenta els diferents components de l'ordinador (corrent continu a 3,3, 5 i 12 volts). En aquesta transformació es genera una gran quantitat de calor, és per això que la majoria de les fonts d'alimentació tenen un ventilador per a refrigerar-se, necessari per al correcte funcionament de la font i evitar que pugi escalfar-se. La potència que pot suportar una font d'alimentació és una de les seves característiques principals. Normalment s'expressa en watts (W) i com més potència, més components es poden connectar a l'ordinador, per exemple, lectors, discos durs, targetes gràfiques, etc.


Placa base La placa base és un element format per un circuit imprès en el qual s'insereixen els diferents components que configuren l'ordinador. És un element fonamental en l'ordinador, perquè les seves característiques tècniques influiran enormement en el rendiment de la màquina. Un dels seus elements més importants és el joc de xips, un conjunt de circuits que serveix com a centre de connexió entre la CPU, la memòria RAM, la targeta gràfica, les ranures d'expansió i les connexions externes. Cada placa base inclou un programa específic anomenat BIOS, gravat en memòria no volàtil, que permet realitzar funcionalitats bàsiques, com el reconeixement i la prova de dispositius, el maneig del teclat, la càrrega del sistema operatiu i altres operacions de baix nivell semblants.


Microprocessador El microprocessador és el petit cervellet amb què compta l'ordinador i s'encarrega bàsicament de rebre, analitzar i calcular totes les dades i això ho fa en diverses etapes d'execució les quals són:     

Prefetch: Executa pre lectura de la instrucció a realitzar en la memòria principal. Fetch: Ordena sistemàticament totes les dades per poder executar les operacions necessàries. Descodificació: Descodifica les instruccions de manera que es pugui separar de forma lògica la informació i determinar que fer. Execució: Efectua el procés d'anàlisi i càlcul necessari. Escriptura: Envia els resultats a la memòria principal i els registra.

Els microprocessadors contenen un oscil·lador de quars que genera els polsos a un ritme constant de manera que es poden generar diversos cicles en un segon, la velocitat dels microprocessadors es mesura en freqüències i aquestes poden ser megahertzs (MHz) o gigahertzs (GHz) és dir, milers de milions o milions de cicles per segon. Per a determinar la velocitat a la qual treballa la CPU podem utilitzar l'indicador de freqüència, és a dir, entre major freqüència major velocitat per al procés d'informació, però no és l'únic indicador que ho determina, també necessitem saber la quantitat d'instruccions necessàries per a realitzar una tasca concreta i la quantitat d'instruccions executades per cicle (ICP).


Memòria RAM La memòria RAM (memòria d'accés aleatori) és un tipus d'emmagatzematge molt important en un ordinador. Es coneix normalment com a memòria principal i té la forma d'un circuit integrat que permet emmagatzemar dades a què es pot accedir en qualsevol ordre (per això la denominació 'accés aleatori'). La memòria RAM és volàtil, és a dir, la informació es perd quan es talla el subministrament elèctric (per exemple, quan s'apaga l'ordinador). És una memòria ràpida que s'utilitza per al sistema operatiu i les aplicacions i s'hi carreguen les instruccions que s'han d'executar i dades obtingudes i que s'estan utilitzant en el moment. La importància radica que tots els programes que estan executant-se en l'ordinador

han

d'estar

carregats

en

la

memòria

per

a

funcionar.

És un factor molt important per a la velocitat d'un ordinador. Per tant, com a norma general i dins d'uns límits, com més quantitat de memòria RAM tingui un ordinador i de major velocitat de rellotge, més ràpid funcionarà.


El disc dur Un disc dur és un sistema de memòria d'emmagatzematge magnètic. El disc dur és format per una superfície circular o més (discs) i uns capçals magnètics lectors (actuadors) que es mouen tots junts en un sol braç cap al lloc del disc on hi ha les dades que s'han de llegir (o escriure). La informació s’enregistra sobre una capa magnètica a les dues cares del disc i a tots els discs en simultani: si el disc dur té dos discs (és a dir, quatre capes), la informació es reparteix entre les quatre capes. Les principals característiques d’un disc dur són:   

La capacitat La velocitat d’accés La interfície de connexió del disc a l'ordinador


Dispositius de memòria òptica Els dispositius de memòria òptica són dispositius de memòria externs que serveixen per guardar informació. Hi ha tres tipus de dispositius de memòria òptica:   

Només lectura (CD-ROM, DVD-ROM) Gravable una sola vegada (CD-R, DVD-R, DVD + R) Regravable (CD-RW, DVD-RW, DVD + RW)

Se'ls anomena memòries òptiques perquè necessiten d'un làser tant com per llegir i gravar dades en ells. Les dades que s'emmagatzemen, queden gravats en uns forats microscòpics. En els DVD, els solcs estan molt més junts i són molt més petits que en els CD, permetent que aquests puguin emmagatzemar més memòria que un CD Els CD i DVD tenen com a avantatge davant els disquets que tenen més capacitat d'emmagatzematge, i davant els discs durs que són més fàcils de transportar. La capacitat dels dispositius de memòria òptiques depèn del tipus de suport.


Els ports Els ports son connexions elèctriques que comuniquen el microprocessador amb els perifèrics (ratolí, teclat, pantalla, joystick…). Al extrem/s de tots els cables de connexió hi ha una adaptador anomenat connector. A les torres (ordinadors de taula) normalment estan situats a la part posterior, tret de 2 USB i els ports d’àudio, que de vegades estan davant per facilitat l’accessibilitat.

Tipus de ports mes habituals Al quadre d’abaix hi son el mes comuns, alguns en desús, hi apareixen les connexions i els connectors. Cada port te unes característiques diferents, en funció de la seva utilitat. Nomes es poden introduir d’una manera, i si es forcen o s’introdueixen malament es poden espatllar.


Ranures i targetes d'expansió Serveixen per ampliar la capacitat d'un ordinador. Les targetes d'expansió més comunes serveixen per afegir memòria, controladores d'unitat de disc, controladores de vídeo, ports sèrie o paral·lel i dispositius de mòdem interns. En general, solen ser utilitzades indistintament els termes "placa" i "targeta" per referir-se a totes les targetes d'expansió.


Memòria optica Les memòries en disc òptic emmagatzemen informació usant forats minúsculs gravats amb un làser en la superfície d'un disc circular. La informació es llegeix il·luminant la superfície amb un díode làser i observant la reflexió. Els discos òptics són no volàtils i d'accés seqüencial. Els següents formats són d'ús comú: 

Laserdisc o LD

CD, CD-ROM, DVD

CD-R, DVD-R, DVD+R

CD-RW, DVD-RW, DVD+RW, DVD-RAM

Blu-ray


Components de l'ordinador  

Tasca 8.2 fet per Berta Luque

Components de l'ordinador  

Tasca 8.2 fet per Berta Luque

Advertisement