Issuu on Google+

L’Espanya democràtica 1975-2000


Assigtura: historia

Els textos que amen a analitzar pertanyen a una font primària ja que els dos textos van ser escrits a l’època a que fan referència. La primera font pertany al Missatge al poble espanyol del Rei don Juan Carlos I el 22 de Novembre de 1975. La segona font fa referència al preàmbul de la Constitució Espanyola de 1978. Pel que fa al tipus de text, podem dir que tant la primera com la segona font son de tipus polític, un es tracta del missatge que donà el Rei en novembre de 1975 quan assumia la direcció de l’Estat, la segona font aplica a la Constitució de 1978. Fent referència a l'autor, en la primera es tracta d'un autor individual, es a dir, del Rei Juan Carlos I, en el cas de la segona font l’autor es col·lectiu, ja que esta elaborada per les Corts. La finalitat, en la primera font, podem dir que el rei va pronunciar en les Corts el seu primer missatge a la nació en la que expressà les idees bàsiques del seu regant, es a dir, restablir la democràcia i ser el rei de tots el espanyols sense excepció. L’altra font té la finalitat d’informar sobre alguns aspectes de la nova constitució de 1978. Tant en el primer cas com en el segon els destinataris de dites fonts son la nació espanyola. En quant a la idea principal de la primera font es anunciar, després de la mort del Franco, el nou cap d’Estat, Juan Carlos I. Pel que fa a les idees secundaries podem dir que el Rei en tal missatge deixa a entreveure la seua voluntat democràtica. A més a més el seu propòsit d’una Espanya justa, prospera i lliure. D’altra banda, la idea principal de la segona font es el preàmbul de la Constitució Espanyola de 1978, les idees secundaries fan referència als diferents propòsits que s’hi plantegen, com consolidar un Estat de Drets, garantir la convivència democràtica... Aquestes dues fonts les podem situar dintre del context històric de “l’Espanya democràtica” entre els anys 1975-2000). Dit període s’inicia amb la mort de Francisco Franco, amb la qual cosa Juan Carlos I assumeix la direcció de l’Estat espanyol, amb la clara intenció de dur al país a un Estat democràtic. Finalment en l’any 1978 s’aprovarà una Constitució de caire democràtic, amb la victòria d’UCD i com a cap d’Estat Adolfo Suárez. Tot aquest procés va ser dut a terme amb oposició per part d’ ETA i de diferents conflictes com la crisi d’Espanya, una posterior crisi amb Iraq i la problemàtica de les autonomies.

2


Assigtura: historia

Pactes de la Moncloa: Acords signats al Palau de la Moncloa durant la transició espanyola el 25 d'octubre de 1977.

Presidit

per Adolfo

Suárez,

els

principals partits

polítics amb

representació

parlamentària en el Congrés dels Diputats i les associacions empresarials i el sindicat Comissions Obreres, amb l'objectiu de procurar l'estabilització del procés de transició al sistema democràtic, així com adoptar una política econòmica que contingués la forta inflació que arribava al 47% Estat de les autonomies: En 1978, es va crear una nova constitució espanyola que garantia, entre altres coses, el dret la creació de deset autonomies dintre del territori espanyol i dos ciutats autònomes (Ceuta i Melilla), assegurant també la convivència i solidaritat entre elles. A pesar de que cada autonomia té el seu propi govern amb capacitat de poder crear lleis dintre del seu territori, però l’Estat Espanyol seguirà sent sobirà i tindrà poder per refutar aquestes lleis. Per a comprendre com a arribat el nostre país, Espanya,a ser un país democràtic després de la dictadura franquista es necessari tindre en compte les diferents esdeveniments que van succeir. En primer lloc cal que ens situem en la Transició política de 1975. Un període que es caracteritza per una forta crisi tant econòmica com política, aquesta última es deu amb la mort de Franco, la qual cosa va causar gran incertesa sobre la política espanyola. Será el 22 de Novembre quan Juan Carlos I assumirà la direcció de l’Estat, amb una clara voluntat democràtica, dit aspecte es pot observar en la primera font quan diu: “la Patria es una empresa colectiva que a todos compete, su fortaleza y su grandeza deben apoyarse por ello en la voluntad manifiesta de cuantos integramos”, buscant un govern diferent del anterior, diferent del franquisme, com be es pot observar en les següents paraules que va pronunciar en el seu missatge: “La Justicia es el supuesto para la libertad con dignidad, con prosperidad y con grandeza...” Podem dir que l’any clau va ser el 1977, va ser quan es va donar lloc a les primeres eleccions democràtiques, en les qual va eixir victoriós UCD (Unió de Centre Democràtic). El nou cap d’Estat, Adolfo Suárez va portar endavant la creació d’una comissió formada per representats dels diferents grups parlamentaris, anomenat la Potencia, amb el propòsit de redactar un avantprojecte de Constitució. Com bé mostra la segona font al dir: “La Nación Española, deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien de 3


Assigtura: historia

cuantos la integran, en uso de su soberanía...” , entre alguns dels aspectes importants que anomenava dir preàmbul citem: “garantizar la convivencia democrática, consolidar un Estado de Derecho, proteger a todos los españoles y pueblos de España, promover el progreso de la cultura y de la economía, establecer una sociedad democrática avanzada y colaborar fortaleciendo las relaciones pacíficas”. De fet algunes de les característiques principals de la Constitució son: la majoria d’edat als 18 anys, el Dret a la vida, la llibertat ideològica, religiosa… la separació dels tres poders de l’Estat. Dintre de dit any clau, el 1977 hi trobem també molta importància a l’Estat de les autonomies. Podem dir que el procés va ser costós, va ser el 11 de Setembre, quan els bascos i catalans van mostrar el seu desig d’autogovern, per tant, el govern de Suárez va iniciar el procés preautonòmic abans de l’aprovació de la Constitució. Serà a principis de l’any 1978 quan finalment Catalunya i País Vasc pasaren a ser regions preautonómiques. Entre abril i octubre de 1978, es van crear per decret llei, organismes preautonómicos para el govern de Galícia, Astúries, Castilla-León… Davant de les demandes d'autonomia de catalans i bascos, i en menor grau de gallecs, el govern d'UCD va optar per impulsar la generalització del principi d'autonomia regional. Pel que fa a la labor que van desenvolupar en Espanya els primers governs democràtics son molt significatius, en primer lloc la Constitució de 1978 i l’Estat de les autonomies, mesures que ja han sigut anomenades. Pel que fa al govern socialista de Felipe González (1982-1996), podem dir que va preparar Espanya per al seu ingrés en la CEE i, finalment en juny de 1989 es van firmar els Tractats i Actes d’Adhesió d’Espanya i Portugal a la CEE, a més a més, España va viure una fase de rellançament econòmic (1986-1991). També a pesar de la intensificació del terrorisme d’ETA, el govern socialista va prendre diferents mesures; mesures de caràcter diplomàtic per aconseguir la cooperació de França, Continuació de la política de reinserció dirigida als etarres disposats a renunciar a la violència, Creació d’un front polític contra el terrorisme mitjançant el Pacte de Madrid de 1987 i el Pacte de Ajuria Enea en 1988, i, finalment la negociació directa amb ETA en les “conversacions de Argel” (1987-1988). D’altra banda, en quant al govern del PP (1996-2000), al front amb José María Aznar, va complir els criteris per a ingressar en la 4


Assigtura: historia

Europa de la moneda única, en conseqüència en 1999, es va establir el canvi de la pesseta a l’euro. De igual manera, els problemas amb ETA continuaven, per eixe motiu el 12 de setembre de 1998 es va firmar l’Acord de Lizarra per a trobar una solució al conflicte vasc. Pel que fa a la segona etapa socialista (des de 2004) ha estat presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, que entre altres coses, va donar lloc al Retorn de les tropes espanyoles destinades a Iraq, la Promulgació de lleis com el matrimoni entre homosexuals i la regularització dels immigrants estrangers. La actualització dels estatuts d'autonomia, la lluita contra el terrorisme islàmic i l’inici d’un contacte amb ETA per a acabar a la seua lluita armada. Actualment la integració d’Espanya a la Unió Europea ha tingut conseqüències sobre la economia espanyola com: l’augment del comerç exterior, el notable augment de la població immigrant procedent de Europa de l’est i del nord d’África i Llatinoamericà... a pesar d’ açò el nostre sistema actual esta en canvi degut a la forta crisi econòmica que esta patint el nostre país des de fa pocs anys. A mode de conclusió, anem a comparar el model de societat actual, la democràcia, respecte de l’Antic Règim i el liberalisme. En primer lloc, en quant a l’Antic Règim podem dir que rep eixe nom perquè es considera un sistema “antiquat” i “caduc”. Es basava en una societat teocèntrica, on s’acceptava la monarquia perquè es considerava que el poder era otorgat per Déu. Dits monarques absoluts concentraven els tres poders de l’Estat: el legislatiu, l’executiu i judicial. Únicament hi havia institucions consultives com les Corts que aconsellaven al rei, orientaven al rei però les decisions les prenia el monarca. Pel que fa a la societat, era estamental, dividida en privilegiats (clero i noblesa) i no privilegiats o tercer estament (burgesia, llauradors i assalariats urbans). L’individu pertanyia a un o altre estament en funció del ser naixement. Eixa desigualtat de la societat, donava lloc a diferent situació legal dels individus. D’altra banda la economia agrícola de subsistència, les terres, eren propietat de la noblesa i les arrendaven als camperols. També l’artesania era controlada pels gremis. En quant al sistema liberal va ser configurat degut a les revolucions burgeses, junt als canvis en la agricultura i en la indústria, els quals ens porten a un nou model de societat, amb diferents característiques, com la Constitució de 1812 amb diferents mesures: la divisió de poders (legislatiu, 5


Assigtura: historia

executiu i judicial), la sobirania popular o nacional, els drets individuals i la igualtat jurídica dels ciutadans. Pel que fa a la societat, era de classes, la qual es regia en funció del nivell de riquesa i mèrits, amb dues classes fonamentals: burgesia i proletariat. A més a més, gracies a els ideals de Adam Smith donarà lloc al liberalisme econòmic, al capitalisme, regulat per la llei de l’oferta i la demanda. En aquest període la base econòmica radica en la indústria i el comerç. A partir del sistema liberal es produeix millores legislatives demandades pels treballadors mitjançant les organitzacions sindicals i aprovades, a proposta dels governs, pels parlaments, que beneficien a la majoria de la població. Les característiques principals són: la sobirania popular, el sufragi universal (masculí i femení) per a tots el ciutadans majors d’edat i llibertat i acció sindical. On s’implanta l’Estat de Benestar; drets socials de protecció: educació, sanitat, pensions, atur, igualtat...

6


L'espanya democratica