Issuu on Google+

CAP A LA CRISI: La regència de Maria Cristina. La liquidació de l’imperi colonial i les seues repercussions

Components del Grup: Nerea Herraiz, Joan Casañ, Mihaela Bacalim, Daniel Rodríguez, Borja Peiró y Belén Plaza. Grup: 2 BAT A Assignatura: Història d’Espanya


Assignatura: història

BIBLIOGRAFÍA

 Material aportats per Enric Lujan  Materials del blog: historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com  Vídeo Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=NZ63b8J7sDc&feature=related

2


Assignatura: història

E

ls textos presenten unes fonts primàries ja que els dos textos van ser escrits a l’època a que fan referència. La primera font pertany a un carta del General Martínez Campos dirigida a

Cànoves del Castillo el 19 de Mars de 1878. La segona font es de Francisco Sivella, es un article que va publicar en la revista “El Tiempo” el 16 de Agost al 1898. Respecte al tipus de text, la primera font és un text de tipus testimonial ja que pertany a una carta en la qual Martínez Campos parla sobre la situació de Cuba al 1878. La segona font pertany a un text de tipus periodístic, ja que es tracta article que parla de la situació d’Espanya després de la pèrdua de les colònies. Fent referència a l'autor, tant en la primera com en la segona font es tracta d'un autor individual, en el primer cas el General Martínez Campos i en segon lloc Francisco Sivela. En quant a la finalitat, en el primer cas, es fer saber a Cánovas del Castillo sobre la situació del Cuba en l’any 1878. L’altra font té la finalitat d’informar sobre la situació d’Espanya una vegada perdudes les últimes colònies, desprès del desastre del 98. El destinatari del primer text es Cánovas del Castillo, mentre que els destinataris del segon text son tots els espanyols que han llegit dit article. Pel que fa a idea principal de la primera font podem dir que és fer saber a Cánovas del Castillo sobre la situació de Cuba, i com a idea secundaria plasma la idea de Cuba de la seua independitzar-se. Per altra banda la segona font, com a idea principal destaquem la pèrdua de les colònies, més concretament de Cuba. Com a idea secundaria es la situació d’ Espanya front aquest pèrdua, es a dir, un gran descontent en la població espanyola. Aquestes dues fonts las podem situar dintre del context històric del règim de la restauració, entre els anys 1885 i 1902. Després de la independència de la major part de l’imperi a inicis del segle XIX només les illes de Cuba, Filipines i Puerto Rico formaven part de l’imperi espanyol. A partir del 1895 van començar a esclatar les insurreccions independentistes a Filipines i Cuba, provocant així una nova guerra. La novetat serà l’ajuda nord-americana als rebels cubans. Front aquesta situació i a les contínues pèrdues dels espanyols van firmar la Pau de París al 1898, on Espanya cedia a EE.UU Puerto Rico i Filipines, a la mateixa vegada que Cuba aconseguia la independència. Aquesta situació de pèrdua de les colònies va 3


Assignatura: història

provocar a Espanya una gran crisi de consciencia nacional, que es va manifestar de forma molt especial durant el regeneracionisme y l’actitud pessimista del intel·lectuals de la generació de 98. REGENERACIONISME: moviment intel·lectual entre els segles XIX i XX, el qual pretén reflexionar sobre les causes de la decadència d’Espanya com a nació. Dita corrent política es va estendre a arrel de la crisi del 98 a Espanya com una resposta alternativa a un sistema polític, el de la Restauració. El regeneracionisme representava l'opinió d'amplis sectors de les classes mitjanes i de la xicoteta i mitjana burgesia, com a màxim representant Joaquín Costa qui feia una crítica radical al sistema caciquil. INSTITUCIÓ LLIURE D’ENSENYANÇA: centre d’educació privada laic i al marge de la censura pròpia de la Restauració. Mitjançant la implantació de la restauració es va establir una censura en contra de qualsevol moviment o ensenyança contraris a la monarquia o a l’església. En 1876 un catedràtic contrari a la censura, Giner de los Rios, va fundar aquesta institució, que buscava la formació integral de l’individu en plena llibertat d’ expressió. Per a comprendre bé quines varen se les causes i les conseqüències per a Espanya de la pèrdua de les colònies primer hem de dir que ens situem durant en període de la restauració, una època marcada en certa part per la mort d'Alfons XXI i assumint la regència la seua dona María Cristina. Llavors comença una Nova etapa amb el Partit Liberal Sagasta (orientació progressista). Poc després de la mort del rei Alfons XII, amb l'objectiu d'evitar els errors que van donar lloc a la crisi del regnat d'Isabel II, es va arribar al Pacte d'El Pardo: un acord subscrit per Cánovas i Sagasta, que va instituir el sistema de torns pacífics en exercici del poder entre liberals i conservadors i va consolidar la Restauració fins a finals del segle XIX i principis del XX. Després de la independència de la major part de l'imperi a inicis del segle XIX, només les illes antillanes de Cuba i Puerto Rico, i l’arxipèlag de les Filipines en sud-est asiàtic van continuar formant part de l'imperi espanyol. Cuba i Puerto Rico basaven la seua economia en l'agricultura d'exportació, essencialment basada en el sucre de canya i el tabac, en la que treballava mà d'obra negra esclava. Eren 4


Assignatura: història

unes colònies que van aconseguir un important desenrotllament i que eren molt lucratives per a la metròpoli. Cuba es va convertir en la primera productora de sucre del món. Les dures lleis aranzelàries imposades pel govern de Madrid van convertir estos territoris en un 'mercado cautivo' dels tèxtils catalans o les farines castellanes. Esta situació perjudicava clarament les illes antillana que podien trobar productes millors i més barats en els veïns Estats Units. Per tant podem dir que aquesta situació provocà que les colònies volgueren deixar de formar part d’Espanya. Aquesta situació es plantejada per la primera font ja que aporta que es necessari “plantear reformas” para evitar perjudicar a Espanya. En Cuba i Puerto Rico, l'hegemonia espanyola va ser basant cada vegada més en la defensa dels interessos d'una reduïda oligarquia esclavista, beneficiada per la relació comercial amb la metròpoli. El cas filipí era ben diferent. Ací la població espanyola era escassa i molt pocs capitals invertits. El domini espanyol se sustentava en una xicoteta presència militar i, sobretot, en el poder de les ordes religiosos. De igual manera aquestes circumstàncies serà una altra causa que provocarà la pèrdua de les colònies. A causa de la negativa dels espanyols de concedir la independència a Cuba, en 1895 va esclatar la revolta dirigida per José Martí dirigent del Partit Revolucionari Cubà, així com nombroses insurreccions, de fet ho plasma molt bé la primera font quant afirmà “las promesas nunca cumplidas, los abusos de todos los géneros, el no haber dedicado nada al ramo de fomento... dieron origen a la insurreción”. A més a més la posterior intervenció dels EEUU com ajuda als cubans serà altra de les causes que anticiparà la pèrdua de les colònies. Els Estats Units prendran cartes en el assumpte per motius tant econòmics com geogràfics. Finalment l’explosió del navili nord-americà Maine en el port de l ‘Habana en 1898 va donar lloc a “La guerra de los cien dias” d’Espanya contra els EE.UU. Aquest mateix any es firmarà la Pau de París, a causa de la impossibilitat per part dels espanyols per guanyar la guerra. Acabaran cedint a EE.UU l’illa de “Puerto Rico” i Filipines. Cuba aconseguia la independència. Aquest fet o recalca la segona font quant diu “se hace la paz, la razón aconseja, los hombres de sereno juicio no la discuten; pero para ella significa nuestro vencimiento, la expulsión de nuestra bandera de las Tierras que descubrimos y conquistamos”

5


Assignatura: història

Les conseqüències per a Espanya de la pèrdua de les colònies no varen ser ni les econòmiques ni les polítiques però si que van provocar la critica severa cap als governants del moment, a pesar que el sistema polític va sobreviure al desastre. D'altra banda encara que no es va patir molt en sentit econòmic si que podem afirmar que va ser negativa la perduda dels mercats colonials, ara be El Ministre 'Fernández Villaverde' va abordar reformes en els impostos i en l'emissió de deute, que va afavorir l'economia. En l’àmbit ideològic podem dir que és va produir una autentica crisi de consciència nacional, que es va manifestar de forma molt especial durant el regeneracionisme i en l’actitud pessimista dels intel·lectuals, a causa de la pèrdua de mes de 50.000 combatents en l’enfrontament amb EUA, el segon text aporta llum sobre aquesta situació al afirmar “solo se advierte una nube general de silenciosa tristeza que presta como un fondo gris al cuadro”. La derrota de 1898 havia posat en relleu de forma tràgica i sobtada totes les limitacions del règim de la Restauració i la seua paràlisi a l'hora d'afrontar els problemes socials i la modernització del país, donant lloc al Regeneracionisme que aspirava la reforma del país. Com bé s’ha dit avanç aquestes fonts estan situades dintre del període de la Restauració. Podem dir que per concloure, podem veure que a l’Antic Règim els monarques absoluts augmenten el seu poder respecte a èpoques anteriors, de fet aquestos concentraven els tres poders de l’Estat, el legislatiu, el executiu i el judicial. La societat estava dividida en estaments, principalment dividida en dos gran grups: privilegiats i els no privilegiats. Sobre els quals manava Déu i per tant tot el que feia el rei s’afirmava que era de origen diví. Pel que fa als privilegiats podem afirmar que estava composada per la noblesa i el clergat. Aquestos gaudeixen de importats privilegis sobre la resta de la societat. El grup dels no privilegiats estava conformat per la burgesia, els camperols i assalariats urbans, els qual formaven al voltant del 80% de la població, per tant eren majoritat front als privilegiats. La gran diferència entre aquestos dos grups, era que els no privilegiats tenien que pagar impostos mentres que el privilegiats no hi tenien que pagar.

L’economia estava basada fonamentalment en l’agricultura i l’artesania, questa ultima estava controlada pels gremis els quals controlaven tant la producció com la qualitat dels productes, aquest fet no 6


Assignatura: història

permetia funcionar lliurement el mercat. La burgesia acumulava riquesa, però no podia participar de forma activa en política. En quant a la cultura, pensament i art de l’època podem dir que el predomini de l’església en la cultura té molta importància ja que es la principal justificació de l’ordre polític i social, per tant no esta separada de l’Estat.

La difusió de les idees liberals impulsaren revolucions burgeses que originaren l’aparició d’una nova corrent política, econòmica i social, denominada Liberalisme. En aquest moment la sobirania deixarà de recaure en el monarca per a recaure en la nació representada per el Parlament, per tant parlem de la divisió dels tres poders de l’Estat, els quals recauran en diferents institucions, el poder legislatiu, del Parlament, per altra banda el poder judicial, dels tribunals i en últim lloc el poder executiu pertanyent al Govern. Les corts representaran a la nació mitjançant el sufragi universal restringit. La divisió de la societat ja no era estamental sinó que era de classes, on la noblesa perdrà en certa mesura els seus privilegis i les classes mitjanes com els funcionaris, artesans i oficials de l’exèrcit obtindran mes poder en la societat. Pel que fa als camperols podem dir que apareix o naix el proletariat urbà integrat per obrers. D’altra banda, en quant al model econòmic aquest es basa en el capitalisme, amb una gran importància en la industria, deixant funcionar el mercat lliurement, deixant de estar supervisat per els gremis.

A pesar dels gran camvis no serà després de molt de temps quan començarà a poc a poc a introduir noves idees fins a implantar una democràcia. De fet el període de la Restauració que hem treballat mostra això mateix, amb la implantació de la Constitució de 1876, amb novetats en la societat que aniran marcat en canvi.

7


Cap a la crisi