Issuu on Google+

The Beatles The Beatles foren un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són el grup música pop amb més èxits i vendes de discos de la història de la música popular, i, a més, han aconseguit el reconeixement dels crítics.[1] Les seves aportacions innovadores a la música popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendència en els anys seixanta, que es perllongà d'una manera o altra en els anys posteriors.


The Beatles són una de les bandes comercialment més famoses que existeixen avui en dia i aclamades per la crítica de la història de la música popular.[2] The Beatles foren el grup amb més vendes de tot el segle XX. Al Regne Unit van llançar més de 40 singles i àlbums que van arribar al número u.[3] El seu èxit es va repetir també en molts altres països: EMI assegurà que el 1985 el grup havia venut més mil milions de discs o cintes a tot el món.[4] Sorgits a principi dels anys 60, van ser els iniciadors del fenomen beat. Partint de la base rítmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en l'aspecte melòdic i harmònic. Amb influències del rhythm and blues, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evolució constant. Des de meitat dels anys 60, amb l'arribada de l'èxit internacional, la seva música es va decantar cap a un eclecticisme que incloïa una forta influència oriental i que va donar com a resultat algunes de les obres més significatives de la psicodèlia i, ja al final de la dècada, del rock progressiu. Les seves cançons van reflectir els problemes d'un cert sector de la joventut de l'època, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum i superar les convencions i els aspectes més retrògrads de la societat occidental, alhora que reclamava nous valors tant estètics i artístics com espirituals i socials relacionats, per exemple, amb l'alliberament sexual i l'antimilitarisme. La seva dissolució oficial va tenir lloc l'any 1970. Els seus integrants van seguir les respectives carreres musicals en solitari, tot i que van sovintejar les col·laboracions entre ells. L'any 1995, amb motiu de l'edició del primer volum de la trilogia Beatles Anthology, va tenir lloc una reunió virtual del grup, amb l'ajuda d'unes cintes que John Lennon havia deixat enregistrades i que van ser la base de dues noves cançons: Free as a Bird i Real Love.[5]


Els inicis i la formació (1957-1959) Un dels factors determinants en la gestació dels Beatles fou la influència exercida pel contingut musical de l'emissora pirata Radio Luxembourg, mitjançant la qual joves com l'adolescent John Lennon van conèixer el rock and roll a través d'artistes com Elvis Presley, Ray Charles, Chuck Berry o Bill Haley. També hi ha el fet que el port de Liverpool, amb l'arribada de mariners americans, propiciava la difusió de la música nord-americana de finals dels anys 50. L'interès per aquesta nova música va incitar Lennon i uns d'amics de l'institut on estudiava, el Quarry Bank, a formar un grup de música skiffle que anomenarien The Quarrymen, en honor a l'institut.k and roll. Ivan Vaughan, un amic comú de Lennon i McCartney, els va presentar. Davant la necessitat de tenir un membre amb més talent musical i impressionat per demostració de McCartney, que va cantar i interpretar a la guitarra Twenty Flight Rock, d'Eddie Cochran, Lennon li va demanar que s'unís al grup. En aquella època, Paul McCartney agafava cada dia l'autobús amb un noi més jove, George Harrison, que també tocava la guitarra. McCartney el va presentar a Lennon per mirar si podia unir-se al grup, i veient la seva qualitat com a guitarrista, va ser ràpidament acceptat. Amb la seva entrada, es va produir l'expulsió de la resta de components quedant-se només a tres, que n'eren l'eix principal. Però els faltava algú que toqués el baix i la percussió. Stuart Sutcliffe era un amic i company de John Lennon a l'Escola d'Art, que pintava i que va arribar a vendre diverses obres a bon preu. Aquest fet li va permetre comprar un baix elèctric, però com que no tenia cap tipus de coneixement musical, els altres membres del grup van a haver d'ensenyar-li els rudiments de l'instrument. Pel que fa al nom del grup, The Quarrymen, com que cap component ja no estudiava en aquell institut, va tocar durant una temporada canviant de nom, entre els quals va haver-hi Johnny and The Moondogs i The Silver Beetles. Sutcliffe admirava una pel·lícula de Marlon Brando, Salvatge, on un grup de motoristes es feia


anomenar "The Beetles". Lennon va canviar la segona E per una A, fent un joc de paraules amb l'expressió anglesa beat (en referència al cop que marca el compàs i al moviment beatnik) i establint així el nom definitiu del grup: The Beatles ("els qui fan música beat"). L'agost del 1959 es va inaugurar a Liverpool un local anomenat The Casbah Coffee Club. The Quarrymen va convertir-se en el seu "grup resident", i aleshores estava format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ken Brown a la bateria. El mateix any 1959, però, aquest darrer component va deixar-los sent substituït per Pete Best(fill de la propietària del club), convidat per McCartney.

Àlbum blanc (1968) L'any 1968 portarà diferents esdeveniments. El primer fou el viatge del grup amb el Maharishi a Rishikesh, a l'Índia, on van anar per aprendre a meditar. Ben aviat, però, Ringo Starr va haver de tornar per problemes amb el menjar (era al·lèrgic a un gran nombre d'aliments), McCartney també va tornar perquè només tenia previst estar-s'hi durant un mes i finalment Lennon i Harrison van deixar el país per l'escàndol en què es van veure involucrats el Maharishi i una dona del seu grup. En tornar de l'Índia es va decidir llençar definitivament la companyia Apple. L'empresa no va durar gaire. Hi havia moltes idees (dedicarla a buscar nous talents, a botigues d'aparells electrònics i de roba psicodèlica), però cap no es va arribar a concretar, fet que la va portar a la ruïna. Després de la fallida es va rodar la quarta pel·lícula del grup, Yellow Submarine, de dibuixos animats i acompanyada de la seva corresponent banda sonora. Aquesta cançó (Yellow Submarine), havia estat superada del primer lloc


al ranking, per All or nothing, d'en Ronnie Lane i el seu conjunt The Small Faces, després de moltes setmanes. El mateix any també es va publicar un doble àlbum, The Beatles, més conegut com l'Àlbum Blanc. Abans de la seva publicació es va editar un single, Hey Jude, ambRevolution a la cara B, que va tenir un gran èxit. No només es va publicar material com a grup, sinó que John Lennon va editar el seu primer treball en solitari, Two Virgins, amb l'ajut de la seva futura esposa, Yoko Ono. Durant la gravació de l'Àlbum Blanc hi va haver les primeres tensions entre els membres del grup, que dos anys més tard els portarien a la separació. El motiu més destacat fou la presència contínua de Yoko Ono a l'estudi, el que va provocar malestar a la resta de components del grup, sobretot a McCartney. Al disc es nota clarament la tendència a compondre i fins i tot a gravar individualment. Cançons com Why Don't We Do It In The Road estan gravades o bé en solitari o bé amb la participació de només algun dels Beatles. Malgrat que van estudiar la possibilitat de fer una tria en les cançons per editar un sol disc, finalment les van editar totes en un disc doble.

La fi dels Beatles (1969-1970) El 1969 és l'últim any en què The Beatles va funcionar com a grup. A principis d'any es van fer les sessions "Get Back", que volien recollir l'esperit cru i directe dels seus primers discos. Tot i que no es van acabar mai, van servir d'embrió per al que seria el seu últim disc publicat, Let It Be. Aquestes sessions van estar acompanyades permanentment per càmeres que van gravar la seva darrera pel·lícula, també anomenada Let It Be, que reflecteix la tensió i el malestar entre els membres del grup. Tot i els continus enfrontaments, tots quatre van decidir gravar un nou disc, que seria el darrer, Abbey Road. Amb una magnífica


producció, Abbey Road va posar fi a una dècada que va marcar la música posterior. The Beatles es van reunir per darrera vegada a Saville Row. Lennon va anunciar que deixava el grup per dedicar-se al seu projecte paral·lel, la Plastic Ono Band. Davant la perplexitat de la resta de membres, Paul McCartney va seguir el mateix camí i no va trigar gaire en publicar el seu primer disc en solitari. George Harrison i Ringo Starr van fer el mateix, el primer per explorar el món de la cultura índia i el segon per començar, ell també, una carrera en solitari. L'any 1970 va posar punt i final oficialment de The Beatles amb la posada en venda de Let It Be.[11]


The Beatles