BeAtypical nº8

Page 1

Noemí Besalduch No canviaria res de Sant Vicenç, el que està bé no s’ha de canviar…

p.8

p.4

Emprenedors de SVM Gemma Latorre

Segueix-nos a: www.beatypical.cat

p.24

Entrevista Salomón Cortés

Opina:

@beatypicalsv

p.36

Els nostres talents Iván Úceda

p.38

El que l’ull no veu

“Okupes”

2013 • revista gratuïta • nº8



Munt, 12 08392 Sant Andreu de Llavaneres Tel. 93 795 27 62

Ă’ptica Rodon C/ Sabta Rosa, 44 08340 Vilassar de Mar Tel. 93 759 39 39

Rambla Francesc MaciĂ , 82 08358 Arenys de Munt Tel. 93 793 92 79 salut visual i auditiva

1


José Luis Moreno

editorial El passat dia 5 de desembre ens va deixar Nelson Mandela. Estic segur que es tracta tan sols d’un “fins aviat”, d’un “ens veiem”, ja que persones com ell tendeixen a no desaparèixer mai de les nostres vides. Seria fantàstic que el seu llegat, fos un exemple pels nostres polítics i que pogués convertir-se en referència per a tots ells. La seva generositat, la seva lluita, els seus somnis de llibertat, la seva capacitat per no excloure, el saber perdonar, el seu esforç per reconciliar a un poble dividit.... Amb la meitat de la quarta part del terç, de solament alguns d’aquests valors, estic convençut que podríem sentir-nos molt bé representats i justament governats. Descansi en pau, Madiba.

sumari pàg.3 els aires de Sant Vicenç pág.12 el racó PSI pàg.14 tu logopeda pàg.16 la pasta per als catalans pàg.17 la vostra veu pàg.20 coses meves pág.22 gent de Sant Vicenç pág.23 punt de vista pág.28 espai creatiu

de Redacció Direcció Editorial i Cap José Luis Moreno t editorial@beatypical.ca Direcció Creativa Isabel Faurat info@beatypical.cat uetació

Cap de Disseny i Maq David Parramón creatiu@beatypical.cat

Publicitat publicitat@beatypical.cat Distribució Aguaiza Antonio Correa / Carmen al Departament Comerci Be Atypical Concept, S.L.

staff

Col.laboradors Ramón Amargant Pius Morera Ana Cloe Brugeras Américo J. Carles Antònia Caño Josep Grau Albert Valencia Patricia Cano Nuria Martínez Carlos Ibarluzea Pedro Curado Bárbara Boucho Antonella Speranza Giancarlo Bruni

pág.31 educar la salut pág.32 t’ho expliquem pág.34 de passeig

en cata Correcció dels textos Francesc Solé Fotografia Joan Carles Molina Roger Viladecans Be Atypical Concept S.L.

Direcció i Edició Be Atypical Concept, S.L. - Tel. 93 791 30 04 94 Sant Vicenç de Montalt Avda. Montaltnou, 58 - 083 t al.ca typic .bea www info@beatypical.cat

pág.40 racó poètic

Feliz Navidad

gráfica Impremta: ONA Industria s Personales, le de Protección de Datocon la finalidad de Ley Orgánica 15/1999 datos En cumplimiento de la s están incorporados a nuestras bases de a acceder, rectificar y les. Tiene derecho informamos que sus dato a Be Atypical Concept, profesionales y/o comercia mantenerse relaciones los términos establecidos en la Ley, dirigiéndose cancelar sus datos, en cción Datos. S.L., Responsable Prote sus colaboradores, las opiniones vertidas por no se responsabiliza de Be Atypical Concept, S.L.,mente con las mismas. ni se identifica necesaria

Costa Brava, 12 • Tel.: 93 791 22 71• 08394 Sant Vicenç de Montalt

jetservicemotos@hotmail.com • www.jetservicemotos.com

2


els aires de Sant Vicenç A la tardor habitualment cauen les fulles i el vent bufa fort, com si volgués endur-se l’estiu i acostar l’hivern. Ara be, aquest any algú ha tancat la porta i el vent no passa, doncs l’estiu no marxa i la calor perdura. I al no fer vent les ratxes tampoc s’han endut la crisi, tot i que sembla que segons alguns estigui contenint l’atur. A veure si és veritat i no més mentides per acontentar la Troika. Sortosament algun polític, del centre de la pell del brau, diu que li han apujat el sou. O potser ho va dir de tots plegats?. Deuria tenir jet-lag, doncs en altre cas no s’entenen aquestes vajanades en els temps que corren. A Sant Vicenç però, els aires sempre son diferents, doncs per això és el millor poble que hi ha, oi? I aquesta tardor ens ha fet arribar volant un OP INM-O8407, en concret el 21-10-2013. Potser no l’haureu vist venir, doncs malgrat que ja feia anys que giravoltava no acabada de decidir-se a tocar terra, atenent als temps que corrien i corren. A la primavera ja va acostar-se, fent-se públic el 29-04-2013 i definitiu el 06-08-2013. És una notícia excel·lent que demostra que sempre hi ha fets positius que cal celebrar malgrat el context. I donat que possiblement som l’enveja de mitja Catalunya, no us dono més dades, qui vulgui que busqui a internet, no sigui que torni “a aixecar el vol” Albert Valencia C/ Sant Isidre, 4 • 08394 Sant Vicenç de Montalt • enricpons65@gmail.com

Reforç Escolar de Primària i ESO Classes Particulars o Grups reduïts

Mòbil 652 15 39 89 Telèfon 93 791 50 94

3


emprenedors de SVM

Redacció beAtypical

Entrega, esforç, experiència, constància, il·lusió i professionalitat, són només alguns dels adjectius que servirien per definir la bona feina de Gemma Latorre al capdavant de la seva empresa. Avui ens visita aquesta jove emprenedora que, tot i la dificultat que ens ofereix actualment el mercat, en cap moment ha dubtat de la viabilitat de la seva nova empresa. Al costat de la seva gent de confiança, ha format un equip que difícilment és rendirà davant les adversitats.

i la garantía que durant mes de 20 anys els hi hem donat. Sempre ens hem caracteritzat per oferir un tracte proper i personalitzat i això el client avui en dia ho agraeix.

.- Tambe tens una altre empresa no? GL.- Bueno soc l’administradora de l’AIGUA DE CASA, ja que el meu pare està jubilat. Es dedica a la distribució d’aigua a domicili, tant a empreses com a particulars.

.- Gemma, moltes gràcies per atendren’s, i si ens explicas quin es el vostre projecte? GL.- Molt sencill. Fem manteniment de neteges a domicili a la zona de les tres viles, empresa privada (escoles, residencies, oficines, fabriques, etc) i empresa pública (ajuntaments, instituts…) a tota la provincia. I també fem manteniment de piscines que les porta el Quim, el meu marit.

.- Es tracta doncs d’una empresa familiar? GL.- Així es. Al Novembre passat vam emprendra aquesta nova etapa. Però desde l’any 91 que estic en aquest món quan vaig començar a treballar a l’empresa dels meus pares (NETEMAR). Però a l’any 2009 per la jubilació dels meus pares va ser venuda a una multinacional francesa. Jo em vaig quedar amb la intenció d’expandir-nos a nivel nacional. Però no es van voler adaptar a la crisi del nostre país i al 2012 van vendre el fons de comerç a una empresa nacional.

.- I com ha anat aquest primer any? GL.- Molt bé! Estem molt contents de la resposta dels clients. En tot moment vam tenir les portes obertes, ja que tenien la confiança

4

.- Doncs no queda una altre cosa que felicitar-vos… GL.- Moltes gràcies. Vull aprofitar per agrair als meus pares que hagin estat al meu costat des de el principi i m’han ajudat molt a començar de nou. I al Quim, el meu marit per confiar en mi a començar aquest projecte junts. I també a tot l’equip que està al meu costat que sense elles això no tiraría endevant; l’Auri, l’Anna i sobre tot a l’Erika la meva ma dreta.

.- Us dessitgem molta sort!


Sap qui té a casa seva? Oferim serveis exclusius i de qualitat perque es despreocupi de casa seva! Som un equip amb més de 20 anys d’experiència a NETEMAR en el sector de la neteja. Ara també els hi podem oferir el manteniment de la piscina.

Amb seguretat i garantia l’ajudarem a millorar la qualitat de vida! C/ Jacint Verdaguer, 47 . 08394 Sant Vicenç de Montalt Tels: 93 793 87 44 /657 92 87 64 / 687 37 43 52 cleaningservicemaresme@gmail.com

5


hablamos de...

Ramón Amargant

Cómo funciona el sistema económico A menudo para muchas personas resulta difícil comprender como funciona el mundo económico actual. El fundador del mayor hedge fund del mundo (Bridgewater), Ray Dalio, nos acerca algunas de las respuestas para entender el funcionamiento del sistema económico en el que vivimos. ¿Qué determina el crecimiento futuro de la economía? Aunque pueda parecer que existen miles de cosas, podría decirse que es nuestro conocimiento el que determina nuestra productividad y nuestra calidad de vida. Por lo tanto, sería el binomio conocimiento-productividad, quién dirá a dónde llegaremos y qué podremos permitirnos. Ello permitiría explicar cómo es posible que los países ricos se recuperen tan rápido tras una guerra aún cuando han sido arrasados, y que aún con los recursos necesarios a los pobres les cuesta tanto subir en el escalafón global.

Productividad

El conocimiento afecta a la productividad y ello determina nuestros ingresos o el crecimiento de nuestra economía a largo plazo, pero no explica las continuas fluctuaciones que sufrimos en forma de expansiones y recesiones a medio plazo. Es decir, si el crecimiento de la productividad se mantiene relativamente constante a lo largo del tiempo, por qué en cambio el PIB sufre sobresaltos. La respuesta al por qué tendemos a ir hacia nuestro destino en forma de zigzags y no en línea recta se encuentra en la deuda.

Deuda – Ciclo económico

Las oscilaciones no se deben a la innovación o al trabajo duro, tampoco a la regulación o a las leyes, sino que es la deuda quien provoca los ciclos económicos. Ello se debe al funcionamiento de nuestro sistema económico y a la propia naturaleza humana. Es decir, cuando una persona pide prestado hoy lo único que está haciendo es aumentar su capacidad adquisitiva en el presente por encima de lo que produce, para reducirla en el futuro una vez tenga que devolver lo adeudado. Este cambio de más hoy para menos mañana es lo que genera el ciclo económico. Estos ciclos que se generan no son ni buenos ni malos en sí mismos, todo depende de si el uso de la deuda resulta ser productivo y permite unos rendimientos superiores al coste de la deuda. Pero además, la deuda nos ayuda a aumentar nuestro gasto, y nuestro gasto es el ingreso de otra persona, y a su vez esa otra persona podrá gastar más, etc. Se produce una retroalimentación, un círculo virtuoso de más deuda asumida por A, más gasto de la persona A, más ingresos de la persona B, más deuda asumida por B,…y más crecimiento. Pero la deuda no puede crecer más rápido que la productividad en el largo plazo, podremos gastar más hoy a cambio de gastar menos mañana, pero no gastar más siempre. Cuando eso ocurre acaba resultando que hay más dinero en el sistema en relación a la cantidad producida y, por consiguiente, los precios aumentan y hay inflación. Cuando eso ocurre, los bancos centrales suben los tipos de interés haciendo que el crédito se vuelva más caro y la población deje de endeudarse y por tanto el círculo virtuoso anterior se acaba rompiendo. Una vez la inflación remite, los

6

tipos vuelven a bajar y todo vuelve a empezar a girar de nuevo. Así se producen los ciclos económicos. El problema que viene ocurriendo en nuestra aldea global desde hace décadas es que al final de cada ciclo económico, el PIB y la deuda son mayores que al principio. Pero el problema grave surge cuando a pesar de los vaivenes, el endeudamiento y la actividad económica resultan excesivos e insostenibles teniendo en cuenta la productividad (que crece de manera estable a largo plazo pero a un ritmo suave). Cuando eso ocurre ya no estamos ante una crisis menor que pueda solucionarse con una simple bajada de tipos de interés, sino que se requiere un desapalancamiento (reducir la deuda). En ese contexto, aunque los bancos centrales bajen los tipos de interés al 0% ya nadie quiere endeudarse. La economía ya no crece (incluso cae) pero el repago de la deuda sigue allí, por lo que el gasto se resiente, y como el gasto de una persona es el ingreso de otra….entramos en un círculo destructivo y difícil de combatir.

Proceso de desapalancamiento

Como hemos visto la austeridad comporta drásticas consecuencias que pueden conllevar procesos de deflación, haciendo a menudo inevitable un final con quitas y reestructuraciones, a efectos de que la deuda se reduzca. Pero eso implica que pasamos el problema a otro, a quien nos prestó. Ante este contexto, tan sólo queda la intervención de los bancos centrales. Deben imprimir dinero para combatir este proceso destructivo, pero tratando de mantener un equilibrio entre las fuerzas deflacionarias (austeridad y quitas) y las inflacionarias (impresión de dinero). Esa es la gran dificultad con la que se enfrentan en la actualidad los bancos centrales, ya que no existe una experiencia pasada o una receta milagrosa que permita el éxito en la gestión de este proceso de apalancamiento.

Conclusión

A la vista de todo lo expuesto por Ray Dalio, se puede concluir que debemos aprender a que la deuda no debe aumentar por encima de lo que permite nuestra productividad y que la deuda bien usada es imprescindible para el desarrollo de la sociedad. Pero dada la naturaleza humana, el problema no es la deuda sino nosotros mismos.


m madecor

Crta. Malgrat nยบ 20 local 10 - 17300 Blanes

tel. 655152161

*al lado Restaurante Gran Wok

7


la nostra protagonista

Noemí Besalduch

Redacció beAtypical Localització fotogràfica: La Font del Xiprer

Una autèntica “Xurravina”

Tots coneixem a Noemí. Uns per ser amics d’ella, altres per reconèixer en Noe, (així li agrada que l’anomenin), a una de les nostres veïnes i altres, els més, per veure-la cada dia a l’escola Sant Jordi ocupant-se dels nostres petits. Noe es reconeix com una “xurravina” de pro, ja que encara que li encanta la ciutat, manifesta obertament i sense embuts que no contempla la seva vida en un altre lloc que no sigui Sant Vicenç de Montalt. Casada amb l’Albert i mare de dues criatures (l’Albert de 12 anys i l’Alex de 7), avui es presenta davant nostre tal com és: transparent, oberta i per sobre de tot, sincera. .- Hola Noe, encantats de poder estar amb tu… NA.- Quins nervis. Ja em direu…

.- Noe, has viscut tota la vida a Sant Vicenç de Montalt? NA.- No, jo sempre he viscut a Barcelona però per motius familiars vam haver de canviar-nos. Però eh, una cosa,… ja portem 11 anys a Sant Vicenç!!!

.- I com és que veu escollir aquest poble? 8

NA.- Jo havia estiuejat sempre a Vilassar, i m’agradaven els pobles costaners. Varem conèixer per casualitat Sant Vicenç de Montalt i ens en varem enamorar, …. i aquí estem!!!

.- Com passa el temps, oi? NA.- Doncs si, ja fa 11 anys,… quants records,… tot i que quan ho penso sembla que vaig arribar fa uns mesos.

.- I on residiu, al poble o a la costa? NA.- Doncs estem vivint a Montalpark, als edificis del Núñez.


la nostra protagonista .- Se’t nota feliç a Sant Vicenç…. NA.- La veritat es que jo soc mes urbana que un semàfor, però a Sant Vicenç trobes una tranquil·litat i qualitat de vida que es molt difícil trobar en una ciutat com Barcelona.

.- I canviaries alguna cosa del poble? NA.- En absolut, el que està bé no s’ha de canviar….

.- I com a professional, quina opinió tens sobre la “primera pedra de l’institut”? NA.- Doncs estic molt contenta, espero que ho puguin fer, ja que garanteix una tranquil·litat pels nens del poble que algun dia l’utilitzaran i no s’hauran de desplaçar.

.- Doncs, ha estat un plaer Noe, vols dir alguna cosa per acabar? NA.- Sí. Vull dir que em feia molta vergonya fer aquesta entrevista però el meu fill, que és el que em va demanar que fes un esforç, em va convèncer per fer-ho.

.- Doncs moltes gràcies Noe, et deixo amb la bateria de preguntes. NA.- A vosaltres, ha estat tot un plaer i estic molt contenta!!!!

9


10


la nostra protagonista

La Noe a fons... Un lloc on viure > Un país > Un llibre > Una pel·lícula > Un actor > Una actriu > Una sèrie de televisió > Un polític > Un personatge històric > Un color > Una fruita > Un menjar > Un lloc on estiuejar > Un cotxe > Un esport > Un futbolista > Un moment històric > Una cançó > Un cantant > Un aroma > Una flor > Un animal > Un caprici > Una illa > Una nom de dona > Un record > Un somni > Una colònia > Una beguda > Un entrepà > Una tapa > Una marca de roba > Un rellotge > Un instrument musical > Un viatge > Una il·lusió > Un planeta > Un conte > Un combinat > Una recepta > Un postre > Un amic > Un tenista > Un astre > Un moment > Una moto > Un musical > Un consell > Una virtut > Un valor >

Una tradició Sant Vicenç de Montalt El meu Una nit Els Pilars de la Terra Una hora Cuatro bodas y un funeral Una mania Brad Pitt Una professió Blanca Portillo Un idioma Plats Bruts Un referent Josep Tarradelles Un mar Nelson Mandela Una ciutat El groc Un personatge de ficció La síndria Un amor La paella de peix Un pintor Menorca Un metge El Golf Un showman El tennis Una passió Migueli Una revista Barcelona 92 Un bon record Imagine Una festa Freddy Mercury Una platja Cafè acabat de fer Una muntanya L’orquidia Una alegria El gos Una carícia La xocolata negra Un petó Menorca Una llàgrima Teresa Els estius d’infància amb la família Un discurs Tornar a veure el meu pare Una mentida Hugo Boss Un número La coca cola Un desig De pernil ibèric Una paraula Les patates braves Una por Cap en especial Una llegenda Swatch Un sentiment La guitarra Un sabor Nova York Una bolet Un viatge familiar Un arbre La terra Una fantasia La ventafocs Un mes San Francisco Un any Els calamars farcits de la meva mare Una eina Crepes de nata Una fusta Els meus Un ocell Ivan Lendl Un rancor El sol Un escultor El café del matí amb la meva amiga Bego Un monument La Scoopy Un metall Mamma Mia Un senyal Assaborir el petits moments Un joc La tolerància La honestetat Una abraçada

> > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > >

La diada de Sant Jordi La de reis Les 15’09 i les15’30 h No anar a dormir enfadada Treballar amb nens El català La meva mare El mediterràni Roma Tintin El meu marit Dalí Sense fronteres Pepe Rubianes Els meus fills beAtypical El naixement dels meus fills La del meu casament La de Sant Vicenç Montserrat Veure els meus feliços La del meu marit Els dels meus fills D’emoció El del papa Francesc No m’agraden El 4 La salut T’estimo Quedar-me sola Robin Hood De felicitat Dolç El cep El pí Ser actriu de doblatge Agost 2001 i 2006 La paraula La teka La gavina Cap Miquel Àngel El David Cap Bandera verda El trivial La dels meus fills 11


el racó Psi

Patricia Cano

Constel·lacions familiars: ampliant la mirada sobre les nostres relacions

Psicòloga i psicoterapeuta gestalt. Especialista en Constel.lacions Familiars i processos de mediació. Màster en psicologia infantil i de l’adolescent. Visita a Sant Vicenç i Mataró. Centre Neraida, C/ Major, 16 de Sant Vicenç de Montalt pcanob@hotmail.com Tel. 606987086

Les Constel·lacions Familiars són una tècnica terapèutica relativament nova, que pertany a les teràpies sistèmiques. Es van desenvolupar als anys 80 a Alemanya i durant els últims deu anys han gaudit de molta popularitat al nostre país. A l’article d’avui m’agradaria explicar una mica en què consisteix aquesta eina i per a què serveix.

ho. Una altra idea important és que l’amor en les famílies necessita d’un ordre. Els pares són els grans i donen i els fills són els petits i reben. Qualsevol inversió d’aquest ordre ocasiona patiment i malestar, com per exemple quan els fills, per amor, volen fer-se càrrec dels problemes dels seus pares i renuncien a portar a terme el seu projecte de vida de forma independent.

Les Constel·lacions Familiars no són una teràpia, si no una intervenció terapèutica puntual. Des que naixem estem immersos en una xarxa de vincles amb els membres de la nostra família. Aquest treball es basa en la idea de que algunes de les dificultats o problemes que tenim tenen el seu origen en assumptes no resolts del nostre sistema familiar i que, d’alguna manera, nosaltres estem recordant i actualitzant.

Així com l’intercanvi entre

Algunes idees clau de les Constel·lacions són: tots els membres de la família han de tenir un lloc dintre del sistema i no pot haver-hi exclusions. Si excloem algú pel seu comportament o per què la seva pèrdua ha ocasionat massa dolor, algun membre posterior desenvoluparà algun símptoma que s’encarregarà de recordar-

més que l’altre sol estar

12

pares i fills és desigual, en les parelles hauria de ser equitatiu. Una parella en la qual un dels membres dona condemnada al fracàs. En un taller de constel·lacions familiars es reuneixen un grup de persones sota la supervisió d’un terapeuta. Es un treball

ult a Si vo le u fe r algu na co ns ho a la no stra Ps icólog a, no l a: du bt eu envie u un e- m ai b info@ beatyp ica l. cat a m la vo stra preg unta i en el ist a proper núm ero de la rev la Patrici a us re spod ra.

vivencial. El client planteja una demanda, que pot tenir a veure amb problemes de relació familiars o de parella, problemes de salut, problemes laborals, escolars o de realització personal. El terapeuta li diu que esculli representants per alguns dels membres del seu sistema familiar que poden estar implicats en la problemàtica. Els representants es mouen lliurement seguint el seu impuls. Després, guiats pel terapeuta, s’intenta veure quina és la dinàmica sistèmica que hi ha darrera del problema plantejat i quina seria una bona forma de solucionar-ho, de manera que tots els membres trobin un bon lloc i el client pugui deixar enrere assumptes passats que no li corresponen i que sovint carreguem per lleialtat als nostres pares i ancestres. Així, la seva energia i el seu impuls poden encaminar-se cap a la seva pròpia vida, la seva salut i el seu benestar i realització.


el racó del bugatti www.elracodelbugatti.com

Horari: de dimarts a diumenge de 08.00 a 16.00 h. i de 20 a 23:30 h. Dilluns tancat Totes les nostres pizzes porten tomàquet, formatge i orenga

1. margarita: tomàquet, formatge i orenga 6,40€ 2. capri: york 7,40€ 3. diabolo: xoriço ibèric 7,90€ 4. mar i muntanya: tonyina, ceba, olives 7,90€ 5. grangera: bacó, ceba, olives 7,90€ 6. reina: york, xampinyons 8,40€ 7. mediterrània: carxofa, ceba, pebrot 8,40€ 8. campesina: xampinyons, espàrrecs, pebrot, olives 8,90€ 9. 4 formatges: mozzarel·la, gruyere, roquefort, edam 8,40€ 10. escalivada: tonyina, pebrot, olives 7,90€ 11. tropi: pinya, pernil d.o. Terol 8,40€ 12. dolça: melmelada de maduixa, york 7,40€ 13. 4 estacions: york, xampinyons, tonyina, ceba 8,90€ 14. rabieta: carxofes, pebre, tabasco 7,90€ 15. bugatti: frankfurt picat 7,80€ 16. mallorquina: sobrassada ibèrica 7,80€ 17. kiki: pit de pollastre, salsa d’oli-all-julivert 8,40€ 18. norte: tonyina, olives 7,80€ 19. a l’allet: gambes, salsa d’oli-all-julivert 8,90€ 20. napolitana: anxoves, olives 7,80€ 21. vint-i-una: carn picada amanida 8,40€ 22. del roy: rodanxes de tomàquet natural, mozzarel·la de búfala, oli d’oliva i orenga 8,90€ 23. loca de mallorca: sobrassada mallorquina i formatge de cabra 8,90€ 24. pata negra: pernil ibèric i formatge gorgonzola 9,50€ 25. kebab: kebab de pollastre trossejat i salsa al iogurt 9,30€ 26. Pèsols: pèsols amb dues botifarres i salsa de bacó 9,90€ 27. Fugazza del Diego: anells de ceba natural, formatge i “sense tomàquet” 8,90€ 28. ”Picadillo”:”picadillo” de xoriço ibèric, tomàquet, formatge i orenga 8,90€ 29. Americana BBQ: carn picada, pollastre, salsa barbacoa, tomàquet, formatge i orenga 9,90€ 30. Vegetariana: assortit de verdures, tomàquet, formatge i orenga 8,90€ 31. Sense gluten: pregunta per diferents combinacions 9,00€

93 791 04 80

NA!!! I U C A NOV lenya l e d a bras ro var p a e Vin uctes d o r p els l d ia e d s o f resc ix i e p , c s i mar a la s t a n i u carn c ada!!! c n a t llenya i també les nostres TAPES per picar i la gran varietat d’ous estrellats Cuina italiana i casolana

sense gluten

menú diari 1 0 de dim ,50 € arts a div menú endres de se Cap tmana 18,50 €

canelons, croquetes, i molt més...

servei a domicili c/ Costa Brava, 4 -Sant Vicenç de Montalt (davant respsol N-II)


tu logopeda

Nuria Martínez Directora y Logopeda de “Logopèdia Avança” Especialista en Patología de la Voz y Neurologopedia. www.logopediavanza.com - Tel: 653 74 18 62

Dificultades de aprendizaje “No sigue el ritmo de la clase”, “En casa estudia, tiene un profesor particular, pero su rendimiento académico es muy bajo”, “No sé qué más hacer, ¿cómo le puedo ayudar?”... Los padres hacemos este tipo de reflexiones cuando nos encontramos con dificultades de aprendizaje, suspensos o comentarios de la escuela sobre el bajo rendimiento de nuestros hijos. En ocasiones, desde la familia y/o desde la propia escuela, se observa algún tipo de dificultad en el niño, algún problema que le impide llevar a cabo un aprendizaje al mismo ritmo que sus compañeros de curso y que tiene como resultado notas bajas y suspensos a pesar del esfuerzo. Como consecuencia, es habitual, y también comprensible si nos ponemos en el lugar del niño, que aparezca falta de motivación, falta de interés por ir al colegio, baja autoestima y, en ocasiones también, problemas de conducta e incluso alteraciones somáticas (dolor de estómago, cabeza…). La atención y la motivación son pilares básicos del aprendizaje, por lo que el déficit de dichas aptitudes incidirá de forma directa y negativa sobre la consolidación de los conocimientos del niño. Por otro lado, las dificultades de aprendizaje se manifiestan habitualmente a través de dificultades para leer, escribir, comprender los textos leídos, razonar, recordar, organizar la información… Todas estas capacidades son

imprescindibles para llevar a cabo aprendizajes académicos con éxito. Por ello, cuando un niño presenta inmadurez en algunas de ellas, se topa con dificultades para seguir el ritmo de la clase, hacer deberes, enfrentarse a exámenes… y con la falta de estrategias para superar estas situaciones. “¿Y qué puedo hacer?”, es la pregunta que más repiten los padres. Considero que la mejor respuesta es: “Ofrecerle ayuda cuanto antes”. Detectarlo de manera temprana y actuar rápidamente, es la mejor fórmula para que el niño consiga superar sus dificultades y, de forma paralela, adquiera estrategias de aprendizaje.

El primer paso es acudir a un especialista que llevará a cabo una valoración completa de todas aquellas áreas que intervienen en el aprendizaje, con el objetivo de detectar dificultades y habilidades (aunque a veces nos olvidemos, estas últimas también son importantes). Esta valoración la realizará un neuropsicólogo. Posteriormente, teniendo en cuenta los resultados obtenidos, se podrán determinar las necesidades específicas del niño (si las hay) tanto en lo referente a ayudas de especialistas (logopedia, psicología, refuerzo escolar…) como a la manera más oportuna de actuar ante sus habilidades y dificultades, desde la familia y desde la escuela. Ante todo, no olvidemos que un niño que presenta algún tipo de dificultad de aprendizaje (lectura, escritura, cál-

culo…) de atención, de motivación… no es un niño vago, sino un niño que rechaza los aprendizajes porque encuentra dificultades añadidas cuando se enfrenta a ellos. Igualmente, la Capacidad Intelectual no siempre está relacionada con el rendimiento académico, por lo que un niño cuyos resultados escolares sean bajos, no tiene porqué tener una Capacidad Intelectual baja. La mejor manera de ayudar al niño es identificar y fortalecer sus habilidades, identificar y estimular sus áreas débiles, colaborar

con maestros y otros profesionales (logopedas, neuropsicólogos…) y, no lo olvidemos, ser comprensivos y adaptarnos a la posibilidades del niño en cada área. “Logopèdia Avança” está formado por un conjunto de neuropsicólogos, psicólogos y logopedas, que tienen como objetivo ofrecer a nuestros pacientes un equipo multidisciplinar y una atención completa durante el proceso de valoración, diagnóstico, orientación y tratamiento.

Logopèdia • Foniatria • Neuropsicologia Psicologia • Reforç escolar Articulació. Llenguatge. Comprensió. Veu. Dislèxia. Disgrafia. Discalcúlia. Memòria. Afàsies. Inseguretat. Gelosia. Problemes de conducta. Dèficit d'atenció. Hiperactivitat...

Bones festes i feliç any 2014!

14C/ Sant Joan, 17 Baixos - Sant Andreu de Llavaneres • Tel: 653 74 18 62 • info@logopediavanza.com - www.logopediavanza.com


AUTO MONTALT MECÀNICA I ELECTRICITAT PNEUMÀTICS I LLANTES EQUIPS DE MÚSICA AIRE CONDICIONAT

! l a d a N n o B

! !! a r e t e r r a c la a u e il ...i a l’hivern vig

Residencial Núñez i Navarro - Costa Brava, 30 - 08394 Sant Vicenç de Montalt

Tel. 93 791 08 64

AUTOSERVEI CARNS I XARCUTERIA

Mª Luz VEDELLA DE GIRONA • EMBOTITS IBÈRICS SELECCIÓ DE FRUITES I VERDURES

Bones festes i feliç 2014! Bon i dolç Nadal! DISSABTES I DIUMENGES POLLASTRE, CONILL I BE A L’AST SERVEI GRATUÏT A DOMICILI C/ Costa Dorada, 60 (Urb. Montalt Park)

Tel. 93 791 33 19 SANT VICENÇ DE MONTALT

C/ Ginesta, 53 Sant Vicenç de Montalt Telf. 93 791 11 53 naturasavia@gmail.com 15


La pasta per als catalans

galets farcits Per aquest Nadal us proposo un compromís Italo-català per el dinar del 25 de desembre, galets farcits. Les tradicions m’agraden. Doncs perquè no combinar la vostra dels galets de Nadal amb la nostra de pasta al forn? Us deixo la recepta per preparar uns boníssims galets farcits de salsa bolonyesa i gratinats amb beixamel. Preparació

Primer de tot prepareu la salsa bolonyesa. En una cassola sofregiu la ceba, la pastanaga i l’api ben picats. Després de 5 minuts i abans que la ceba agafi color incorporeu-hi la carn. Remeneu bé, aboqueu-hi el vi i deixeu-ho reduir fins que evapori del tot. Afegiu-hi el tomàquet , salpebreu coeu-ho amb foc regular per 30 minuts. Prepareu la beixamel (si teniu la Thermomix, tot a l’hora per 12 minuts, 90º, vel 4): foneu la mantega en una olla amb la flama molt baixa, que no arribi a fregir i afegiu-hi la farina. Remeneu, que no es facin grumolls i afegiu la llet a poc a poc. Afegiu-hi la sal, el pebre una bona ratllada de nou moscada i coeu-la tot remenant fins que estigui feta. Coeu els galets en abundant aigua salada exactament per la meitat del temps marcat al paquet. És molt im-

portant que respecteu aquests temps si no quedaran massa tous i serà difícil omplir-los. Perquè no es trenquin trèieu-los amb una escumadora i poseu-los sobre un drap ben separats. Amb una cullereta ompliu els galets amb la carn, ben plens perquè durant la cocció al forn la salsa es redueix mica. En una safata per al forn feu una capa primeta de beixamel. Poseu-hi els galets un al costat de l’altre. Cobriu els galets amb la resta de beixamel (no massa, una capa prima que no els cobreixi del tot). Acabeu amb abundant parmesà ratllat i passeu-los per el forn a 180º per 15/20 minuts.

Antonella Speranza

www.lapastaperalscatalans.cat facebook: La pasta per als catalans twitter: @pastacatalans

Ingredients per a 20 galets Per la beixamel: • 1/2 litre de llet • 50 gr. de mantega • 30 gr. de farina • nou moscada, sal i pebre

Per la salsa bolonyesa: ita • 1 pastana ga pet

• 1/2 ceba • 1/2 br anca d’api • 200 g de carn picada de vedella o mixta • 30 g d’oli • 1/2 llauna de tomàquet triturat

• Parmesà ratllat

Aquests galets es poden preparar el dia abans i deixar-los a la nevera. Abans de posar-los al forn deixeu-los mitja hora almenys fora de la nevera.

Buon appetito i Bon Nadal!

La pasta per als catalans Un llibre reivindicatiu

T’han dit mai que la veritable salsa carbonara es fa sense crema de llet? I que no cal afegir oli a l’aigua per bullir la pasta? I que si llances un espagueti a la paret de la cuina per comprovar si ja està al dente, l’únic que en trauràs de segur és que hauràs de netejar les rajoles? D’origen napolità i arrelada a Catalunya des de fa més de deu anys, Antonella Speranza ha decidit explicar, amb una gran precisió i una claredat absoluta, com s’elaboren, amb els ingredients que pots trobar aquí, les receptes que ella va aprendre de la mamma i aquesta, al seu torn, de la nonna. El resultat és aquest receptari inspirador, apte fins i tot per a principiants, i que t’obre la gana des de la primera línia. Una guia excepcional que ens permet als catalans assaborir la genuïna essència de la pasta italiana. I, sobretot, una experiència reveladora, perquè, tan bon punt en tasteu una recepta, descobrireu el que fins ara només era privilegi d’una exclusiva minoria a casa nostra: una mica més de pasta sempre va bé!

16

Perquè una mica més de pasta sempre va bé. El llibre del bloc La cuina per als catalans, Premi al Millor Bloc de Cuina 2012


La vostra veu... ticle publicat r alt un breu ar pe at ss pa ha us unicipal on Probablement talt i a la web m on foM In ió ac m or , una revisió al butlletí d’inf rà, al llarg del 2014 fa t en am nt ju l’A e través de les s’informava qu rada de vehicles a nt l’e r pe xa ta la e us ha passat per regularitzar t com a gual. Dic qu en m lar pu po da gu ar enmig dels voreres, la cone e era difícil de trob qu eu br nt ta a er d’informació per alt perquè alment al butlletí su en m en qu bli pu à a terme una articles que es deia que “es portar tió es qü en ia tíc no ns de guals municipal. La laritzar les situacio gu re i ar ct te de de l anomalies “es inspecció per ta e quan es detectin qu i ” ia nc cè lli de que no disposen ers exercicis”. liquidaran els 4 darr l’ajuntament a e ara vol “obligar” qu al gu de xa ta la i que utilitzen Recordem que s que tenen garatge ge at bit ha els r pe es fer-nos pagar r accedir-hi. la vorera pública pe rquè ara? És unes preguntes; pe alg ra ne ge s en un problema Aquest article ritablement hi ha ve o i or at pt ca re opietari amb per un tema Sant Vicenç? El pr de e tg ra ga de es r multat? Cal amb les entrad seu vehicle sense se el r ca ar ap à dr po regularitzin placa de gual, rrers anys als qui no da 4 els r ga pa fer en aquest escrit. “amenaçar” en ntarem respondre te in e qu s te un eg la situació? Pr informar a la procediment per el e qu m eie cr c una qüestió com En primer llo imprescindible, en Es . at qu de l’a és rticularitzada ciutadania no mativa amplia i pa for in a ny pa m ca a els propietaris aquesta, fer un certificades, a tots es rt ca nt ça an itj b o al butlletí advertint, m ment un breu a la we ica ún no i ts ta ec af des de fora, es dels garatges així, el que sembla fa es no si uè rq regularització municipal. Pe ssabenti d’aquesta s’a no nt ge la uè rq ctors”. que s’ha fet pe r sancionar als “infra de po t, en om m el i així, arribat Pel que podem veure cada dia (i a excepció d’algu nes zones de Montalpark i Can Boada), Sant Vicenç de Mont alt no és municipi amb greus problemes d’aparcament i creiem que malgrat no tenir placa de gual en molt poques ocasi ons tenim un cotxe aparcat davant el garatge de casa. Per tant sembla més una mesura recaptatòria i no pas reguladora . En un ajuntament sanejat i amb superàvit, tal com diu l’actual govern municipal, i amb l’actual situació de crisi econòmica que estan patint moltes famílies, també a Sant Vicen ç, creiem que el moment no és oportú. D’acord que són 60 € anuals més la placa, però insistim; cal aplicar ara aquesta nova taxa? Però si ho analitzem bé, el que sembla, és un brindis al sol. Segurament aconseguiran que algun santvicentí de bona fe vagi a pagar el seu nou gual encara que mai ningú li hagi aparcat davant el seu garatge o fins hi tot ni ell aparca el cotxe a dins. Però cal tenir en compte que la regularització s’ha de fer al llarg del 2014 i que les sancions, si s’apliquen, començara n a caure el 2015. I el 2015 és any d’eleccions municipal s i tots sabem que els polítics estan massa enfeinats amb inaug urar parcs i començar a sortir dels seus despatxos per “deix ar-se veure” que no pas per posar sancions per no tenir una placa de gual. Grup de santvicentins sense gual

17


Pl. Joan Maragall, mòduls nº 1 i 2 (just davant de l’hotel Colon).

Tel: 685.339.599

Mascarpone Tomàquet

Professionalitat

Qualitat

Postres casolanes

Italia Gust Fiorentini

Farina Margarita Tradició

Caldes d’Estrac

Canet Ofertes

Napolitana

Pizzes Mozzarella

Aigua Llevat

Passió

XampinyonsMireia

18

Oli Bacon Pernil Lucio

Salamino Toscana


19


c o ses m ev es .. . La força dels somnis

Antònia Caño i Bermúdez Fotografía: Joan Carles Molina

Haig de confessar que sento una enorme curiositat per saber com aprenem. Per això, des de fa temps i de lluny, cerco informació sobre les tècniques d’aprenentatge tant de l’educació reglada (primària, secundària i universitat) com de la no reglada, que cada vegada prolifera més. Crec que l’educació i, de retop, l’aprenentatge , són motors fonamentals de la societat, tant o més que l’economia, que ara mateix amb raó preocupa. Només cal pensar precisament que els economistes han estat formats d’una determinada manera i en funció del model educatiu.

naiges, el mestre que va prometre el mar. Explica la història d’un mestre de Bañuelos de Bureba (Burgos) que despertava la

A partir d’aquesta obsessió, ha d’entendre’s que escrigui l’article, que pretén reverenciar la figura de l’ensenyant de qualsevol nivell. Sóc conscient que no seré gens ni mica original. Fa pocs dies, llegia El primer hombre, novel·la d’Albert Camus (19131960), escrita en clau autobiogràfica. El pensador existencialista hi explica que era fill d’una família sense recursos i que el mestre l’ajudà a cursar estudis que li permeteren créixer. Les dues cartes publicades al final de la novel·la, en aquest sentit, em semblen d’allò més emotives. La primera, Camus l’envia al seu mestre després de rebre el Premi Nobel de Literatura com a tribut i mostra d’agraïment, la segona és la resposta de l’educador. Reconegut el paper del mestre, és tristíssim de trobar casos com els que ens presenta el llibre Desenterrant el silenci. Antoni Be-

curiositat i la creativitat dels alumnes fentlos escriure textos que, després, editaven amb una impremta casolana i que, un cop editats, intercanviaven amb d’altres esco-

les. No només això. També els ensenyava a ballar al so de la música sorgida d’un gramòfon. La història, ja ho deixat entreveure, no acabà bé. A l’inici de la Guerra Civil, el juliol de l’any 1936, s’encarregaren de fer desaparèixer el mestre. Tot i així la seva llavor donà fruits. Als anys 50, 60 i 70 del segle vint, un grup de mestres, alguns d’ells formats a les escoles de la Segona República, com la de Burgos, que he esmentat, volien construir una escola pública i catalana i van fundar petites escoles semi-clandestines: Ton i Guida, Costa i Llobera, Talitha, Isabel de Villena, ... En aquelles escoles, algunes ubicades als ravals de Barcelona, ensenyaven els infants, emprant mètodes moderns d’educació (Montessori, Freinet...). El treball i la dedicació dels mestres era fonamental, fet que vaig experimentar en primera persona, doncs vaig ser alumna de Ton i Guida. També, com el genial Camus, adreço el meu agraïment als meus mestres. L’enginy, el treball i la col·laboració eren les bases de l’aprenentatge. Amb elles podríem superar amb èxit tota mena d’adversitats. De llavors ençà han passat molts anys, però aquestes guies de conducta segueixen vigents. Potser ara, després del que he dit, entendreu millor la particular passió envers l’ensenyament. No us càpiga cap mena de dubte que es tracta d’un valor universal que cal preservar.

Recursos d’informació: CAMUS, Albert. El primer hombre. Barcelona: Tusquest, 2013. SOLÉ, Queralt (dir). Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar: desenterrant el silenci. Blume, 2013. La força d’un somni. De l’”escuela naciona”a l’escola pública catalana [en línea], 2013. [Consulta 10 novembre 2013] Disponible a: http://www.tv3.cat/videos/4706411/La-forca-dun-somni-De-lescuela-nacional-a-lescola-publica-i-catalana.

Retalla i entrega el cupó

20


Autoservei

Servei a domicili

93.793.87.44

Pollastres a l’ast

No carregui més pes!

Aigua a domicili

OBERT DIUMENGES AL MATÍ C/ Joan Maragall, 3 - Tel. 93 791 09 16

Font del Subirà

Si t’agrada la bona carn... no ho dubtis!, aquí la millor.

3,60€

Aigua mineral natural

ALSINA

Servei quinzenal de lliurament GRATUÏT

bon gust

INTERNATIONAL MANAGEMENT CONSULTING, S.L

Delicadeses Formatgeria Carnisseria Xarcuteria

Bones Festes! C/ Ginesta 51 - 08394 Sant Vicenç de Montalt T. 93 128 35 02 www.bongust-gourmet.cat 21


ge n t de Sant V i c e n ç

Redacció beAtypical

Mónica Rodríguez Està a punt de publicar la seva primera novel·la, Intrusos. Durant dos intensos anys de treball en el seu temps lliure. El reconeixement de la qualitat del seu manuscrit en el seu entorn més proper li va animar a fer un pas més, presentant la novel·la a diverses editorials. .- D’on et ve la passió per escriure? MR.- M’agrada llegir molt. Sóc una devoradora de novel·les, sobretot, historia i ciència ficció. Vaig començar amb els relats curts, així que l’afició per escriure em ve des de lluny, sempre m’ha agradat escriure.

.- Com se’t va ocórrer escriure una novel·la? MR.- Vaig decidir escriure-la sense moltes pretensions. Cadascú té les seves limitacions però tens al voltant a gent que t’anima, t’encoratja i ajuda. T’inicies explicant una història, a la teva manera, perquè la imaginació no té límits. Així que, partint d’una idea que tenia en el cap vaig decidir executar-la i vaig començar a treballar en ella. És a dir, que amb el manuscrit a la mà i la idea de fer algunes còpies per als meus amics i familiars em van convèncer que la història tenia qualitat. Em vaig animar a enviar el manuscrit a diverses editorials i al cap de mig any em van contestar de dues editorials. En ser autodidacta, vaig haver de refer molt la novel·la per arribar a la versió final, però gràcies a l’ajuda de persones molt properes tot aquest procés va ser molt més fàcil.

.- Explica’ns breument l’argument de “Intrusos, en algún lugar de la tierra”. MR.- La novel·la tracta de que alguna cosa desconeguda s’apropa a la terra. En menys de 24 hores el que sembla ser un camp magnètic es situa al Oceà Pacific, a la fossa de las Marianes. Des de llavors el nivell de l’aigua dels oceans comença a descendir, desapareix. La NASA crea un grup amb els seus millors científics. De on procedeix aquet camp magnètic?, perquè desapareix l’aigua?, a on va?, una lluita contra rellotge que fa que un grup de científics es jugui la vida recorrent els llocs mes insòlits del planeta per trobar una solució i pogué salvar la terra.

.- Quins són les teves referències a l’hora d’escriure o inspirar-te? MR.- M’he nodrit de sèries com Lost, de la qual em va capturar la seva manera de parar i dilatar el temps, tan trepidant. Un dels meus escriptors de referència es Carlos Ruiz Zafón i Albert Sánchez Pinyol, Una altra autora que em serveix de referència es Julia Navarro. I finalment, quan encara era adolescent, em va marcar especialment tots els llibres de Julio Verne.

22

.- Com ha estat el procés creatiu? MR.- Al principi tens por a la fulla en blanc, però un dia et ve la inspiració, les idees comencen a sorgir, desprès les tens que organitzar i donar-li el sentit que estàs buscant, la resta va fluint m’entres vas escrivint.

.- Aviat serà Sant Jordi, on podem trobar la teva novel·la? MR.- En principi la idea es que es pugui trobar a diversos punts de venda tal i com son Internet, llibreries, etc…Aquet dia la biblioteca de Sant Vicenç m’ha demanat assistir-hi per pogué presentar el meu llibre, on estaré signant uns exemplars.


punto de vista

Pedro Curado

Los Políticos

Chusqueros Se ha hablado mucho de la corrupción política y de los vasos comunicantes entre los cargos políticos y la empresa privada. No es raro ver como algunos políticos después de haber arruinado una empresa pasan a la vida pública, o peor, después de arruinar una nación pasan a consejeros delegados de bancos o grandes corporaciones.

Los favores en este país se pagan y se pagan bien, pero hoy no quiero hablar de los fichajes galácticos, sino de otro espécimen que también engrosa los partidos políticos. Alguno ya ha asegurado que “esto de la política es para chusqueros” y ha explicado que “los chusqueros”, en la mili, eran todas aquellas personas que iban progresando y que después de trabajar muchas horas y de demostrar fidelidad, terminaban en una buena posición. “No siempre los partidos políticos ponen gente con capacidades. Hay luchas internas para poder contar con gente afín al político de turno”. “La política no debería ser una profesión y se debería tener claro que es un elemento vocacional”. Hay alguna gente que no vive para la política, sino que vive de la política y para poder vivir toda la vida de eso, a veces hace falta tener un culo de hierro para poder aguantar en la silla sea como sea. Y para eso es muy conveniente no tener ideas propias ni iniciativas que se salgan del marco establecido por el que manda. Muchas veces los partidos políticos son estructuras rígidas, democráticas, pero que en la práctica tienen grandes imperfecciones, y las vías a la representación política no son atractivas a los ciudadanos y por eso hay esa desafección.

La reforma de la ley electoral es urgente, y son necesarias listas abiertas, donde el político chusquero pierde la silla por una persona con más ilusión por cambiar las cosas, con capacidad de trabajo, con capacidad de liderar proyectos y no solamente arrimar el ascua a su sardina.

A la España en blanco y negro, la España de los tullidos, la España del tonto del pueblo, y de la incultura..

La política actual esta parada, casi en estado de coma, sobre todo lo que llama la atención es la complacencia de la oposición, como es posible que con la que está cayendo hagan una oposición maniquea, una oposición pactada. A los políticos se les presume un corporativismo que les une sobre todo,... a la hora de pactar su sueldo.

Lo quieren privatizar todo para hacer y deshacer lo que les venga en gana, y poner de accionistas los amigos de siempre.

Pero en la diversidad de ideas, en las reclamaciones del pueblo, sobre todo con los más desfavorecidos y ya no hablemos de los discapacitados, ahí ya nadie se siente representado.

Queremos políticos que se sientan bien haciendo que sus vecinos progresen, que tengan acceso a la cultura, que tengan altura de miras, que viajen, que aprendan de otras culturas y no se estén mirando todo el día el ombligo.

Cuando se recortan prestaciones a los más débiles y se hacen amnistías fiscales a los poderosos, es cuando nos damos cuenta de la catadura moral de quien nos dice representar.

Queremos verdaderos líderes, que se arriesguen a decir lo que piensan, que vayan contra corriente, que no sean unos mediocres que van a trabajar a la oficina.

Parece que se nos quiere devolver a un pasado oscuro y de pandereta, dónde la incultura ataba de pies y manos al pueblo para exigir sus derechos.

Por eso tienen que funcionar los tres pilares que soportan la sociedad: la sanidad, la educación y la justicia.

Tenemos esperanza de una nueva casta de políticos, del político de a pie, el político que va por la calle y sale de su despacho y se mezcla con la gente, que ve sus problemas, sus inquietudes y sus deseos.

Tengo la esperanza de que el panorama va a cambiar, porque no podemos volver atrás, no queremos, necesitamos ilusión en el futuro, no dejaremos que nos quiten el mañana, el de nuestros hijos.

23


entrevista

Carlus Ibarluzea

Salomón Cortés media vida en la restauración

Salo, como le conocemos la mayoría, nos recibe en el Racó del Bugatti, su restaurante-pizzeria en Sant Vicenç de Montalt.

- Es difícil no haber oído hablar de ti o de tus locales de restauración, ¿cual es tu trayectoria profesional? SC- Mi trayectoria profesional no habría sido posible sin la presencia de Mónica. Nos convertimos en la pareja perfecta en todos los aspectos, y fue tanta la complicidad entre ambos que eclosionó la idea “Salomónica” de iniciar nuestro primer negocio en Caldetes, en la plaza del Hotel Colon allá por el año 1991, en lo que podemos considerar chiringuitos de playa, tanto por su ubicación como por su carta, que se basaba en bocadillos y pizzas. Era un negocio de temporada, con una fuerte actividad durante los tres meses de verano, pero que permanecía cerrado en invierno. En la primera fase nos tuvimos que adaptar a los antiguos locales, que mucha gente recordará, situados junto a la pista de tenis y la bolera, y que conforme al nuevo proyecto de remodelación del Hotel Colón se cerraron durante 1 año por obras.

- ¿Es decir, que te quedas sin la posibilidad de continuar en Caldetes? SC- Efectivamente. Se trataba de una obra de mucha envergadura, que implicaba la demolición completa de la estructura, y los

24


entrevista restauradores nos vimos obligados a parar nuestra actividad profesional. De todas maneras, y echando la vista atrás, a veces parece que las circunstancias negativas te hacen tomar decisiones que luego te afectan positivamente. Lo digo porque ahí surgió la necesidad de mantenernos activos, tomando otro local, con un carácter temporal, y que nos permitiera estabilizar la actividad durante ese periodo de obras. Fue tal el éxito que convertimos ese local en permanente. Me estoy refiriendo al actual Raco del Bugatti.

- Entonces, podemos considerarlo un cambio positivo.... SC- Sin duda, pero mas que un cambio, supuso una nueva actividad y posteriormente un desdoblamiento, cuando se volvieron a abrir las instalaciones del Colon. A partir del año 2002, tuvimos que encargarnos de dos locales muy diferentes, con ofertas también muy diferentes y que nos exigían mucha dedicación. Todo esto combinado con criar a tres hijos y tratar de mantener una vida familiar normal con los difíciles horarios de la restauración. No contentos con eso, nos animamos a abrir un concepto nuevo de negocio en Premia de Mar, iniciando la comercialización de nuestra marca “By Salomon” de masa de pizza, queso y tomate propios, donde nuestros clientes podían ver el proceso de elaboración y degustarlas in situ. Desgraciadamente, y por diferentes circunstancias, actualmente solo mantenemos abierto el Racó del Bugatti, pero sin duda el saldo de todas estas experiencias es positivo por el conocimiento acumulado que suponen. Creo además, que hemos conseguido asociar el concepto de calidad a todos nuestros locales, y eso nos permite seguir contando con la confianza de nuestros clientes.

- ¿Y ahora? SC- Pues ahora, mas de lo mismo, pero mejor. Si no me equivoco, “crisis” en griego significa cambio, y eso es lo que me he propuesto en esta nueva fase de mi vida. Cambiar, mejorando la oferta del restaurante, ampliarla y adaptarla al momento actual, en calidad y en precio. También estoy inmerso en un proceso de

25


entrevista cambio, por circunstancias personales nuevas a las que me tengo que adaptar y que afronto como otro reto. Todo ello me ha hecho reflexionar y creer que se puede devolver la ilusión a las personas y familias que antes se decidían a salir de casa para ir al restaurante, sin tener que plantearse si eso les permitiría llegar a final de mes o no.

En los pocos días que llevamos con esta brasa tan especial, ya hemos recibido la aprobación de todos nuestros clientes a la nueva carta y menú, en los que la dorada a la brasa ha sido nuestro plato estrella. Además de todo esto, estoy convencido de poder competir en precio y calidad con las grandes cadenas de comida rápida. En las próximas semanas vamos a ofrecer menús “temáticos” por días, que nos per-

mitirán ofrecer platos muy atractivos, sanos y a precios de escándalo. Aunque este año también haré algo diferente en Navidad, y será tomarme un descanso con mis tres hijos, desde el 23 hasta el 1, inclusive, por lo que El Raco permanecerá cerrado en esas fechas.

-Te deseamos lo mejor ……

Creo que hay que cambiar la dinámica negativa que tenemos y, sin volver a los errores del pasado, recuperar la alergia de vivir. Me parece también que la restauración puede jugar un papel importante, porque cumple con la necesidad básica de alimentarnos, pero también con otra necesidad vital que es la de relacionarnos. Y me refiero a relacionarnos de verdad, mirándonos a los ojos y con una sonrisa, en planos que ni facebook, ni twiter, ni ninguna otra red social pueden reemplazar.

- Parece que no te gustan las redes sociales... SC- En absoluto, me encantan, me parecen útiles y necesarias. Solo creo que por economía y comodidad abusamos de ellas, y las convertimos en casi el único vínculo con el resto de la sociedad. Parece que “quedar” para tomar un café o cenar una pizza, ya no está de moda, y es importante recuperar ese contacto humano, porque de eso depende también, en parte, nuestra estado anímico. Cuando nos reunimos, hablamos e intercambiamos opiniones, surgen ideas, a veces negocios, a veces amistades y otras sencillamente un poco de relax, que también ayuda a verlo todo un poco menos oscuro.

- ¿Original punto de vista, y como piensas llevarlo a cabo? SC- A nivel profesional ademas de revisar y modificar la carta, acabo de invertir en un horno de brasa con carbón de leña, técnicamente muy avanzado que permite ofrecer platos cocinados en condiciones especialmente optimas. Este horno trabaja a una temperatura muy elevada, lo que permite cocinar los platos de manera muy rápida y manteniendo sus cualidades. Por ejemplo, en la cocción de un solomillo, se consigue sellar los poros, evitando que los jugos se evaporen y la carne pierda frescura.

26

Estas navidades nos tomaremos un descanso


Nous horaris d’Activitats Aquàtiques

www.sigesportcaldetes.com Ctra. Nacional II Km. 654 08393 Caldes d’Estrac (Barcelona)

Tel. 93 791 29 92


espai creatiu

Consciència del neguit Aquest text és part integrant d’un espectacle poètic i musical per a veu, piano, violí i percussió. S’ha escrit, doncs, per ser declamat amb un suport musical que dóna el relleu necessari a cada paraula, a cada frase. El lector pot llegir-lo tot escoltant, per exemple, el Nocturn No 3 de Chopin o Blame it on My Youth (Keith Jarret Trio). I que n’érem, de babaus...! Follia intermitent, barriada caòtica, marea humana d’hores punta... Teníem catorze anys; i quinze, i setze: el temps no compta fins passada la vintena. Els Beatles viatjaven en un altre tren i van passar de llarg donant-nos una clatellada i llançant-nos per la finestra un parell d’acudits ‘yeyés’. Nosaltres, carn suburbana amb un futur estadístic, un present atabalat i un passat —llavors— inexistent. Conservem d’aquell temps el que encara som: conjunts, equacions, fórmules només:

Hem anat deixant la vida enrere a còpia d’empassar-nos la tendresa a cullerades. Un bon dia, vàrem obrir la porta dels trenta anys i ja era massa tard quan comprenguérem que allò no era per a nosaltres, que no era el que esperàvem. Nosaltres, tancats in aeternam a les tàvegues humides del castell dels Airgam boys, presoners rere les estacades d’un Far-West Comansi, Madelmans hombres-rana oblidats a una maleta trencada dins l’armari del “quarto” de jugar. Nines estripades. Què som avui, amic Ollé? Cèl·lules dorments, o més aviat dormides? Pershings còsmics? Quina por, els astres! Astrològicament, Venus i la Lluna s’estimen amb passió desmesurada. TAURE --- Color: Verd maragda. Dia: Divendres. Professions: Arts vocals, compositor, agricultor. CRANC --- Color: Blanc. Dia: Dilluns. Professions: Poeta, literari, pintor, mariner, fabricant de licors. Fabricant de licors... El meu pare mai no va tastar l’alcohol, mai no es va fumar una sola cigarreta. Va morir als 43 anys, corsecat per un passat de pòlio i fam amarat de bombes i postguerra. El fantasma de l‘espera... Hi havia a casa un calendari en què els dies de la setmana eren de colors. Els recordo bé; els he recordat sempre: Dilluns, blau fosc Dimarts, taronja Dimecres, groc Dijous, verd Divendres, grana Dissabte, blau cel Diumenge... diumenge vermell, és clar. És clar? I jo em preguntava per què les criatures fetes a la seva imatge li havien donat el color del diable al descans de Déu...

28


m e m ò r i a

d e

f u t u r

Américo J. Carles

Potser sí que és clar. Potser els déus i els diables travessen la història de bracet de les seves criatures, segellant un pacte d’acompliment. Néixer, reproduir-se, desaparèixer. Només el ritme és diferent. - Creus en Déu, tu? - En quin Déu? - En l’únic, evidentment! El nostre!! - Doncs... eh... no. - Com que no!? No deus ser... un... ehhh... un... a-att-at...héu!? - Jo sóc el què sóc. Perquè A és A. I si A és B, A no és A. Capisci, amico? Creus en Zeus, tu? - No, és clar que no!!! - Ahhhh... ahhh... Però si som al mateix vaixell, company... L’única diferència entre la teva creença i la meva no-creença és que jo et porto uns quants déus d’avantatge... Els autoanomenats «éssers intel·ligents», amb el nostre limitadíssim temps de vida, amb totes les nostres projeccions il·lusòries; amb totes les nostres veritats i mentides i totes les nostres frases fetes; amb el nostre pobre, pobríssim llenguatge per descriure allò que els sentits perceben; amb la nostra limitada capacitat de comprensió dels fets més elementals; amb les nostres joies, les nostres desfetes, amb tot el pes del nostre plany i el nostre riure quotidià, som incapaços de calcular l’abast dels fenòmens altament improbables (però possibles) que ens poden succeir, incapaços de meravellar-nos amb el ball del macrocosmos ni amb les més microcòsmiques manifestacions biològiques, químiques, físiques o matemàtiques. I acceptem sens dubtar-ne les explicacions pro·vi·sio·nals dels «experts», o d’aquells consemblants que han sabut excel·lir damunt la crosta d’aquesta Terra-patriarcat, o dels que simplement han aconseguit enfilar-se als mitjans per materialitzar llurs somnis més patètics i assenyalar-nos tot seguit com els culpables d’allò què no va bé, que no funciona. I heu-nos ací dipositaris de totes les desgràcies del progrés i de la culpa que el progrés comporta. Malgrat els tablets, els smartphones i els computers!!! (Però no pateixis, Salvador, no pateixis... Nosaltres haurem viscut per salvar-los l’amor, per retornar-los el cor de cada cosa...). El fantasma de l‘espera... L’esperit? Ha, ha, ha! Posa’t damunt del palmell un circuit integrat made in Taiwan, un ‘xip’, i tindràs al teu abast l’esperit del nou ordre mundial, en què els batecs del pensament són vigilats, modificats, desactivats!! I en vindran uns altres, més joves que tu, que substituiran l’esperit caduc per un altre esperit més adient als temps que corrin. La teologia d’ara passarà a ser història teològica i els experts en somnis faran del canvi una «revolució ideològica», precedida d’una «crisi de valors». Mentre nosaltres votem, resem, riem, plorem, fem guerres, fem l’amor, negociem la pau, robem i matem per calers, per gelosia, ens estimen i creixem, ens amanyaguem, som feliços o no, tenim por de la solitud, ens unim en grups d’afinitat i en grups d’afinitat ens reproduïm... i anem teixint el vel de la glòria i de la misèria humanes.

LA

PORCA MISÈRIA

que té la sang freda d’encendre’s una cigarreta recolzada a la barra del Drugstore mentre nosaltres passegem la nostra indiferència pels carrers de Barcelona, París, London o New York, a les amèriques. La mort viatja en autostop. La misèria humana no viatja, s’instal·la en tu quan neixes i ja no et deixa mai més; és el teu àngel de la guarda, la que avisa els Reis d’Orient si no et portes bé, la que et parla a cau d’orella mentre se t’emporta el so d’un saxo al pub anglès, cervesa va, cervesa ve, i et diu que no t’afanyis, que no té pressa, que et queda encara molt de temps per anar llaurant el camí que la farà senyora de casa teva, amb tu, dintre teu, rere la porta que tancaràs per darrera vegada quan et calgui consumar el darrer acte d’amor envoltat pel xiscle d’una sirena que s’escandalitzi a la velocitat del silenci.

LLAVORS, LA MISÈRlA ESDEVINDRÀ EL SEXE DE LA MORT (Cantat):

SÓC EL METGE QUE ET CURA LA PUPA PRIMÀRIA SÓC UN DIABLE DE SOFRE, REGAL DE TOTS SANTS SÓC EL REGLE DEL MESTRE QUE ET PICA LES MANS SÓC LLEÓ EN LLIBERTAT, SÓC OCELL A LA GÀBIA SÓC INTENSA RANCÚNIA, REBUIG DE LA HISTÒRIA SÓC UN ÀNGEL D’EMPARANÇA ESQUITXAT DE NEGUIT SÓC INFANT PEL MATÍ, SÓC UN HIPPY DE NIT SÓC UN MERRY-GO-ROUND, SÓC CISTELLA DE NÒRIA Cabdal, cabdal... és cabdal que ho recordi... Estiu del 1984: una dona d’esquenes amb faldilla de color taronja pel damunt dels genolls, enlairant-se lentament per les escales d’El Corte Inglés o del metro Sants-Estació. És tot l’estiu condensat. Com la llet condensada. És l’amor-love que s’instal·la al teu ventre. És la mort-wolf passejant de bracet amb la teva malenconia. És el Third Reich disfressat de miss night, rosegant les gàrgoles de l’Opéra Comique a París, el 6 de juny del 1944. És el baluart de Santa Clara, massacrat per B rwick el 13 d’agost del 1714. És el poble reduït a cendra i sang perquè la reincidente perfidia de estos naturales se ha hecho ya indigna de toda piedad y conmiseración, y precisa usar el hierro y el fuego para cauterizar a miembros tan dañados. Endarrera, aquesta gent tan ufana i tan superba!!... Oh,

29


m e m ò r i a

d e

f u t u r el fantasma de l’espera, oreneta solitària de retorn cap a la llar. Una veu que crida a l’ombra, testimoni omnipresent de la calma que vindrà. (Com el temps que a cops ens deixa bressolar-nos a la brisa sobre cordes de cristall). I el rellotge dibuixant a la penombra amb un ritme inalterable – TIC - TAC – el nou dia que vindrà.

...ÉS L’AMOR DE LES ONADES, EJACULANT CONTRA ELS FARALLONS TRISTOS DE LA COSTA, A UN POBLE SENSE POR... Ministre Wert!!! Voleu espanyolitzar els nens catalans? Heus ací un nen català de 54 anys espanyolitzat a còpia d’himnes i pregàries, alçant-se de l’anorreament mig segle després per dir-vos, a vostè i als germans mediocres que governen des de llavors les nostres vides: Escolti! Escoltin!: ¡¡Escuchadme!! Soy un poeta cantor de mi tiempo y en mi tiempo quedan apenas resquicios para andar con rodeos. Así que abreviemos: En mi tiempo hay pueblos que se han regalado el poder dialogar sus deseos e instalan a idiotas insignes en sus gobiernos que tal vez temiendo que un poco de seso pudiera volverlos superfluos transforman estado-naciónen estado-comercio para seguir consumiendo los sueños que venden marchantes que roban los sueños ajenos y así, con su pueblo, ensayan variantes de razas de autómatas hueros con el único objeto de seguirse ocultando que viven soñando despiertos. Escuchadme: así es mi tiempo. En mi tiempo hay gentes que matan a hombres, mujeres, niños y viejos, no a mayor gloria de antiguos valores funestos (celos, poder, tierras, venganza, iglesia o dinero). Que les pudo el miedo. Y de tanto odiarse a sí mismos perdieron el sueño condenándose a ir esparciendo pedazos de sus pesadillas, que así, al menos, pueden pensarse soñados en sueños de muertos. Esos no conciben más sueño que el fondo de su vacuidad, que ellos suponen eterno. Escuchadme: soy un poeta cantor de mi tiempo y contra esta era global de conciencias dormidas yo me rebelo y exijo la vuelta, el retorno, el venir, el regreso de aquellos que aman, de aquellos que sienten, de aquellos que emprenden la ingrata tarea de andar destapando el secreto que dice que todo se cambia con solo quererlo; que entonces empieza la Vida a encargarse del resto; que no hay que quedarse después contemplando el reflejo, pensando que todo está escrito, e irnos durmiendo al ver que entendemos más claro y más cierto, porque entonces tan sólo empezamos de nuevo a soñarnos un sueño. Porque entonces tan sólo empezamos de nuevo a soñarnos un sueño. Porque entonces tan sólo empezamos de nuevo a soñarnos un sueño.

Què som avui, amic Ollé? Què som???

30

A. J. Carles Novembre 2013


educar la salut

Bárbara Boucho

Iridologia

Sempre s’ha dit que els “ulls son el mirall de l’ànima”. De fet hi ha gent que els considera una finestra de la nostra salut. Estudiar els ulls per saber com ens trobem es diu iridologia. o degenerant-se. I això suggereix una àrea de disfunció que requereix suport. Cada individu te al néixer la susceptibilitat de tenir una disfunció específica que depèn de la seva herència. D’acord amb els seves predisposicions, el seu estil de vida i el seu entorn, la iridologia estableix el seu estat de salut. La iridologia revelarà com de be treballa el seu cos. La nutrició poc adequada i la falta d’exercici rebaixa l’equilibrium del cos fins que finalment es incapaç de revertir malaltisses condicions tòxiques a traves dels seus mecanismes d’auto curació, arribant a ser susceptible de patir un problema de salut de naturalesa crònica. Per tant nutrició i iridologia son inseparables en la consecució d’una vida saludable i un programa de salut holístic.

La iridologia es l’estudi de l’iris, en particular el color, marques, canvis i la relació de tot això amb la salut. Per un iridòleg, les àrees específiques de l’iris corresponen a òrgans específics, teixits i parts del cos; els colors i textures suggereixen canvis biomèdics. L’iris revela estat dels òrgans del cos. A traves de varies marques, signes i descoloració de l’iris la natura revela debilitats o forces heretades. La iridologia no pot detectar una malaltia específica però pot dir-li a l’individu si hi ha una hiper o hipo activitat en àrees específiques del cos.

Iridologia es en general segur, no es ni invasiu ni dolorós. No es una teràpia de tractament si no mes aviat una eina de diagnòstic per detectar signes amagats d’una malaltia en desenvolupament. L’objectiu de la iridologia, es reconèixer problemes de salut en el moment incipient per suggerir maneres de preveure que la disfunció es desenvolupi. “Es mes per prevenir Que. curar L’iridòleg examinarà el seu ull amb una lupa. Potser s’obtindran fotografies de l’iris amb una càmera que permet veure l’iris amb tot detall a la pantalla d’ordinador. L’examen i consulta tindria que durar en general una hora. Es presenta la fotografia amb una explicació dels signes observats a la fibra de l’iris i la seva composició. S’inclourà un plan d’acció personalitzat amb l’anàlisis de l’iris. L’iridòleg no es un metge, actua només com a educador de salut que dona consell per optimitzar l’equilibri i vitalitat del cos.

Signes a l’iris poden ensenyar àrees en el cos que estan inflamades

31


t’ho expliquem El timo de les “preferents” Malgrat que hom sap que timo és un barbarisme, doncs és una paraula castellana, les connotacions d’aquell mot m’ha fet decidir a emprar-lo enlloc d’ensarronar1, doncs tot i que España pugui menysprear a Catalunya, o no, s’ha de reconèixer que la llengua castellana és excelsa. I un timo2, o timar3, porta aparellat al seu significat, a més, a l’imaginari popular, aquella sensació d’aprofitar-se d’alguna persona dèbil o indefensa o, si més no, intel·lectualment inferior. Abans d’entrar al fons fer menció que, òbviament, deixarem de banda aquelles persones que per raons de dependència i/o supervivència laboral, van adquirir “preferents” intuint el que eren, és a dir, personal de la banca. I també ignorarem el fet de la seva poca integritat moral a l’hora de “col·locar-les” als seus clients, doncs tot i que la por a un acomiadament és un argument, no és suficient per justificar el que van fer. Prefereixo pensar que no sabien que feien, perquè ni ho entenien, però també seria un fet greu, “col·locar” el que ni tan sols entens.

benefici, o reserves distribuïbles (a repartir) • No atorgaran drets polítics als tenidors (poder votar en junta d’accionistes, és a dir, decidir el futur de l’entitat bancària) • Tenir caràcter perpetu, tot i que amb excepcions autoritzades pel Banc d’Espanya • No atorgaran drets de compra preferent d’altres emissions • Cotitzaran en un mercantil secundari

Però què son les preferents? Si intentem saber que son les preferents, podem intentar partir de l’etimologia. I preferent vol dir que tens preferència4, és a dir, que tindrà alguna prioritat. El problema es saber respecte a què. Si intenten entendre que son les preferents des d’un punt de vista legal, anem a la Llei 13/1985, de 25 de maig, de Coeficients d’Inversió, Recursos Propis i Obligacions d’Informació dels Mitjancers Financers, que les regula. I aquella norma ens diu al seu article 7.1: A los efectos del presente Titulo, los recursos propios de las entidades de crédito y de los grupos consolidables de entidades de crédito comprenden: El capital social; (….) Las participaciones preferentes; Las financiaciones subordinadas; Otras partidas exigibles o no, susceptibles de ser utilizadas en la cobertura de pérdidas. I la disposició addicional primera de la mateixa llei parla detalladament de les preferents, regulant els seus requisits, però sense definir-les enlloc. Ara be, quan regula les preferents indirectament les defineix i les caracteritza pels següents aspectes, entre d’altres: • Han de ser emeses per una entitat de crèdit espanyola o societat anònima resident a l’UE • Quan sigui una societat vinculada (a un banc) qui gestioni les preferents, hauran de destinar tots els recursos a l’entitat bancària. • Les condicions de l’emissió fixaran la remuneració que tindran dret a percebre els tenidors de preferents, amb nombroses condicions, entre les quals: - No es rep remuneració (retorn) si l’entitat emissora no en te, de

32

• Si l’entitat bancària emissora plega no es te dret a remuneració (retorn) • Les rendes derivades de les participacions preferents es qualificaran com a rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis (a efectes de la declaració de renda). D’aquesta petita exposició i del títol de la norma que les regula, podem extreure diferents conclusions: • Concepte: - Les preferents son una part del capital social d’una entitat de crèdit, semblant a accions, però a diferència d’aquestes les preferents no donen drets a participar a la societat a la que pertanys (juntes de socis), és a dir, el que passarà amb els teus diners. • Rendabilitat: (guanys) - Queda condicionada als resultats de la societat i pot quedar anul·lada (pèrdua del capital invertit) en respondre, també, de les pèrdues de la mateixa • Venciment: (fi del producte) - El client no es pot deslligar del producte al ser un venciment perpetu, a excepció que el Banc d’Espanya autoritzi terminis concrets i sempre que la viabilitat econòmica de l’entitat estigui garantida (que és el que no ha succeït)


Albert València i Armengol

• Liquiditat: (venda) - Queda limitada a una demanda semi privada (mercats secundaris), la qual deixa d’existir si l’entitat no te guanys (que és el que ha succeït)

Però perquè van adquirir els ciutadans preferents? Aquí tenim dues opcions:

a)

L’avarícia dels compradors: la promesa d’un rendiment extraordinari

b) La ignorància barrejada amb la confiança: un timo Sóc del parer d’inclinar-me per la segona opció, doncs realment el rendiment de les preferents no era tan excepcional com podria pensar-se. I també ho faig per la simplicitat i la lògica: els compradors (excloents els institucionals) no tenien ni idea del que compraven. Fins i tot, com ja s’ha dit, els propis venedors, sovint, tampoc arribaven a entendre el que estaven venent. Cap persona normal i encara menys la gent gran que majoritàriament les va adquirir, hagués comprat preferents si hagués sabut que no es tractava d’un producte d’estalvi sinó un projecte empresarial, és a dir, la participació en una negoci amb totes les seves conseqüències. I encara menys que el venciment era perpetu. Al comprador, però, li era “venut” i “garantit” que podria retirar els diners invertits quan volgués, aprofitant-se d’una credibilitat que els directors d’entitats bancàries abans tenien. Dels temps quant els directors de banca assessoraven d’una altra manera al client i, a més, duraven en el càrrec més de sis mesos, motiu pel qual establien relacions de confiança amb els clients.

I que fem amb les preferents o les accions que les substitueixen? Europa, davant els escàndols en augment, finalment va regular les preferents en el sentit de definir-les com a producte financer complex, així com obligar a fer uns controls a les persones que volien adquirir-los. La normativa, coneguda com a MIFID (Markets in Financial Instruments Directive), del 2004 i 2008, estableix obligacions d’informació per part del banc i realització de qüestionaris de conveniència als clients (test MIFID), per saber si son compradors idonis i saben que fan. Tristament, malgrat aquests controls, son nombroses les entitats que tot i tenir els test de conveniència amb resultats negatius, els hi van “col·locar” preferents, i mai més ben dit, als seus clients. Posteriorment Europa va recomanar fer desaparèixer les preferents, manera a l’estil Europeu de dir que era un producte no adequat pels ciutadans. I llavors el remei va ser pitjor que l’enfermetat, trobantnos amb una segon timo. Les entitats bancàries adverteixen als clients que si no transformen les preferents en accions perdran encara més. I fins i tot els hi posen una data per fer el canvi, a manera de coacció subtil, doncs el canvi era “voluntari”. Sortosament, tan la compra de preferents amb falta d’informació i ignorància, i amb abús de confiança, així com la posterior conversió en accions, amb igual maquiavel·lisme, en tractar-se d’un consentiment contractual viciat, s’està corregint per part dels Tribunals amb sentències que condemnen a les entitats al retorn del capital principal, més interessos legals dels diners, ara be, amb retorn de l’interès rebut, si ha estat el cas, que sempre acaba sent inferior al legal. Finalment dir que aquest timo, generalitzat a la gent gran, va ser combinat amb hipoteques impagables per a la gent jove. La tempesta perfecta, del sistema financer, al qual ara omplen de diners amb l’aval dels impostos de tots. Això si que és ser preferent.

Carrer Poniol, 40 08394 Sant Vicenç de Montalt / Barcelona Tel. 93 791 24 06 / 93 791 14 01 info@grupfidelitas.com

33


de passeig

LA FERRADURA La Ferradura es un punt a on marca el Terme de tres municipis: Arenys de Munt per l’Est, Dos Rius per l’Oest i Sant Vicenç per el Sud. Era un punt estratègic per on passar per anar cap a Vallgorguina i Sant Celoni, d’aquí que estigui marcat en els tots els mapes i en especial en els Mapes Militars de la Infanteria i Artilleria espanyola del passat Segle XX.

D ificu ltat: Bai xa Te m ps: 3 h ap rox. R ecorre gut: d’ a na d a i to rn ad a

Es una ruta adequada per fer tot l’any, doncs si al hivern està protegida dels forts vents i a més podem anar recollint bolets o cireres d’arboç, al estiu està arrecerada del sol i per el camí podem collir algunes herbes remeieres com la Flor de Sant Joan ( Hypericum perforatum ) Esta situat al Coll des de on atacaríem el cim

del Montalt i assoliríem els 596 metres d’alçada, situantnos a la cota més alta d’aquesta part de la Serralada Litoral anomenada Tres Turons. Temps aprox. 3 hores, per els que ja han anat seguint les nostres “beAtypical Passejades”. També podem anar amb cotxe fins al barri de Can Montalt i així deixem la passejada reduïda a dues hores.

corriol que baixa a mà dreta, l’anirem seguint uns 300 metres fins que ens creuem amb una línia de la llum que puja del barranc, nosaltres la travessem i seguim recta la direcció que portem.

camí arrecerat del sol a fer una sifonada que comença a pujar a partir d’un canyer per un caminet estret que bicicletes i motos han anat enfondint. Anem pujant entre pins, alzines i cirerers d’arboç fins arribar a una plaçeta en que un pi talla el camí; el voregem per la part de

Sortim del Aparcament del C/Ginesta, i pugem la riera del Gorg, fins al CAP Consultori Metge,travessem la carretera i pugem per el carrer del Rocá, al final girem a l’esquerra i agafem el Rial que porta a Can Montalt, que ja hem descrit en altres números anteriors, al parlar de “Els Pins d’en Pera” i també “El Turó d’en Bosc”. Aquesta vegada fins al final del rial en que ens toparem amb un barri. Uns 20 metres abans del barri, hi ha un

34

Entrem en un bosquet i anem seguint les giragonses per les que ens mena el camí, fins que ens topem amb una tanca al davant nostre (algú ha posat tanques al bosc, no hi entréssim, es la propietat de Can Montalt) nosaltres agafarem un corriol que surt A MÀ DRETA i ens porta per un


Josep Grau

Com anar-hi? arribem a una plaçeta i final de camí. Des de aquest punt podem veure els TRES TURONS de ben a prop: el de més a l’esquerra es el MONTALT amb la senyera onejant en el seu cim, al centre i mai mes ben dit el TURÓ DEL MIG i a la dreta EL

tindrem una bona vista del Maresme, amb els plans de Mataró, tot el litoral de la costa fins a Barcelona i Montjuïc com a punt final. Al final del camí, prenem el camí que es creua CAP A LA DRETA (que es l’antic i autèntic camí de pujar a la Ferradura i al Montalt). En aquest tros, estem seguint LA RUTA DE LES TRES VILES marcada amb BLANC I GROC (aquets colors pertanyen a totes les Rutes que es diuen “PR” o sia “Petit Recorregut”). Ens pararem en el MIRADOR DEL MONTALT encara que no hi ha cap senyal que així ho indiqui, es una petita entradeta del camí a ma dreta i des de a on es pot divisar la millor vista de la sortida, veiem des de Sant Pol al Port Balís, amb l’autopista als nostres peus.

VILANEGRA.

dalt i continuem el mateix camí.

Aquí agafem un camí A MA ESQUERRA que l’entrada està flanquejada per cirerers d’arboç que hem de seguir recta i amunt fins el final. Passem una placeta amb diferents camins, una petita parada, un trago d’aigua i continuem amunt tot recte.

Continuem pujant, ja que tenim el final molt a prop i en menys d cinc minuts, ens plantarem al conjunt de pedres de...

LA FERRADURA, final del nostre trajecte. La tornada la farem per el mateix lloc que hem pujat.

Mentre pugem si mirem cap a l’esquerra,

El final del camí, surt a un rial ample en mig d’una corba, hem de seguir pujant cap A L’ESQUERRA sense deixar el rial ample, fins uns 150 metres i just a sota la línia d’alta tensió, ens enfilem a ma dreta i seguim caminant per SOTA LA LINIA D’ALTA TENSIÓ , uns 100 metres mes endavant

35


nuestros talentos

Iván Uceda Tan sólo tiene tres años. Estudiante de P-4 en el colegio Sant Jordi en Sant Vicenç de Montalt. Alegre, divertido y sensible, como cualquier chico de su edad. Se llama Iván Uceda, y es…. PILOTO DE MOTOCICLISMO !!!!!!!. Hoy hablamos con Iván, su padre. Un padre emocionado que no puede esconder, ni quiere, esa sonrisa de satisfacción que suelen tener los padres cuando hablan de sus hijos. .- Hola Iván. ¿De dónde le viene la afición a tu hijo por las motos?

IU.- Hola. Bueno, pues Iván, mi hijo, empezó a montar en moto a los 2 años. Su primera moto era eléctrica con velocidad regulada. A los pocos meses ya iba sin las ruedecitas laterales que evitan caerse por la falta de equilibrio y ahí es donde nos fue sorprendiendo a todos.

.- ¡Como para no estar sorprendidos!

IU.- Pasó a las motos de gasolina y el “rugido” del motor lo cautivó. A partir de ese instante ya empezó a correr. Iván es un chico muy valiente, y aunque tiene caídas, como todos, siempre se levanta y vuelve a subir en su moto. Le encantan las motos y disfruta de ellas con sólo mirarlas, ya no te digo nada cuando las monta. ¡Si incluso se atreve con una 125cc Pitbike!. Sé que no está bien que yo lo diga pues soy su progenitor, pero creo que estamos ante un talento de las dos ruedas.

.- ¿Qué proyectos a corto plazo tenéis?

IU.- Pues mira, de momento te puedo decir que Iván ya ha despertado interés en algún que otro patrocinador y eso le permitirá el próximo año correr en el campeonato ANPA (Asociación Nacional de Pilotos Aficionados). Será el más joven de todos los participantes pues tan sólo contará con cuatro años de edad. Es uno de los eventos más importantes de la categoría de mini moto. Competirá con 30 o 40 niños más, la mayoría de ellos con edades comprendidas entre los 6 y 7 años.

.- Seguro que en la pared de su habitación debe colgar el póster de alguno de sus ídolos….

IU.- Pues sí. Es un apasionado de Marc Márquez, aunque también le encantan Jorge Lorenzo y Valentino Rossi.

.- Desde BeAtypical le deseamos la mejor de las suertes…..

IU.- Muchas gracias.

36

Redacció beAtypical


Para unas articulaciones de competición Los problemas articulares son el resultado del desgaste continuo del cartílago o como resultado de una lesión.

Los tienes disponibles en: c/ Ginesta 61-63 08394 Sant Vicenç de Montalt Tel. 93 791 51 02

Recomendado para problemas articulares crónicos Indicado en problemas intensos y/o puntuales

www.plameca.com


el que l’ull no veu No és or tot el que rellueix. Antonio, el patriarca d’aquesta família de raça gitana, ens ha permès entrar per captar les imatges que a continuació mostrem. Hem parlat amb ells, amb tots. No mostren cap satisfacció per fer d’okupes, diuen no haver tingut més remei. S’ofereixen com uns veïns més de Sant Vicenç i així ens ho fan saber. No volen problemes amb ningú, tan sols pretenen viure en pau, i nosaltres els creiem. Des de beAtypical estem convençuts que hi ha vegades que el valor d’una imatge val més que mil paraules, de manera que a continuació exposem algunes de les imatges que ens han autoritzat a realitzar, i les mostrem com a document gràfic que ens permetrà apreciar que ………

No és or tot el que rellueix.

Ascensor

riarca” Antonio Jiménez, el “Pat

Piscina

38

Cuina

Bany de servei

Miguel Talarac, el nebo

t i l’Agustín Salguero,

Vista de l’accés a la planta superi

un familiar

or


Redacció beAtypical

ntra Protecció co

caigudes

Parking

Habitació

Ricardo, Anto

nio i Agustín

l

a Bany princip

Jardí

ua Diposit d’aig

Taller

39


racó poètic

NO

A Campo de Fiori El sol com un amant lleial Fa com que no volgués marxar Caminants pel vellut Romà En soledat dominical Enllaçats els dits al passat Furguen en la molsa dels anys Encara abocats a bobanys M’acarona quelcom sagrat Com un diumenge melangiós Quan enmig del temps per somiar O cercar en silenci tediós Em relaxa poder pensar En aquest hivern abismós I en el que podrem fer demà

RÈQUIEM 86 Amb la boira desfilada amb la màgica claror de l’estiu que s’acomiada quan arriba la tardor. Amb l’escuma que dibuixa el teu nom a l’inrevés amb la brisa que pentina les llambordes dels carrers. Amb el temps, cadència humida amb el nàufrag oblidat amb la llum que l’il·lumina quan la llum l’ha abandonat. Amb la pluja del diumenge amb els ulls regalimant dels amants que es despedeixen amb la nafra del comiat. Amb la fe a cops de tralla quan la fe s’ha exiliat amb l’ocell mort a la gàbia i amb l’ocell en llibertat. Amb el foc que reescalfa el cafè d’abans d’ahir 40

Ana Cloe Brugueras

mentre tanques la finestra per anar-te’n a dormir. Amb els draps, la roba estesa la bandera a mig camí amb el somni que et desvetlla una nit de blanc setí. Amb la píndola que empasses amb l’angoixa que et reprèn amb l’amant que desitjaves amb la neu d’aquest hivern. Amb la gespa trepitjada el rellotge deturat els misteris de l’albada i el gosset atropellat.

Pius Morera

No Diguem paraules Quan els nous déus tornin al mar del món Després d’abatre tots els vicis I conjurar-se contra la mort. No diguem mots estranys ara que són absents I que els arbres es torcen. Ara que són absents de casa. L’espera llarga del retorn serà espessa com boira de migjorn. No. L’espera caurà com teula morta Després de la gropada De la tempesta. Temps de glòria I por, De mort I plor. Mots, aquells mots que vam voler conèixer després de néixer, Quan encara no érem ningú Ni ens havíem casat ni havíem Patit presó ni dúiem la creu del patiment Ni havíem robat un llibre a la biblioteca. La gropada de l’art, un coit al desert de les putes I els ionquis esquelètics que esperen la gropada de la mort Mentre somriu Dalí darrere la finestra de les flors roges Hipnòtiques. El déus Nous no gemeguen ni tampoc udolen, Però sí carden com gates Sobre aquella teulada de zinc Que cau a miques Quan plou i no fa sol. En un silenci ocre. Terra ocre de tardor. Terra ocre de tardor. Els mots s’escauen Quan la misèria no ens arrabassa res. Quan tornin no direm Res. Vinclarem les branques del xiprers I ens gronxarem com ànimes en pena.

Amb les mitges que recorden que la carn és un parany amb el déus quan els déus volen amb les nimfes de l’estany. Amb les cartes no rebudes i els poemes estripats faig per tu, desconeguda UN VAIXELL I EL LLENÇO AL MAR.

Américo J. Carles


Bon Nadal

i feliç 2014!!!

www.sigesportcaldetes.com Ctra. Nacional II Km. 654 08393 Caldes d’Estrac (Barcelona)

Tel. 93 791 29 92


Salut i bones festes!