Issuu on Google+

L’INFINITIU L’infinitiu és una forma impersonal del verb ja que no té la categoria gramatical de persona. El grec ha desenvolupat un infinitiu per a cada tema temporal: present, futur, aorist i perfecte. La seva negació és µη. L’infinitiu de present L’infinitiu del verb ser: ei3nai. Tots els verbs atemàtics fan l’infinitiu en –nai. Actiu lu’ein <λυ−ειν timân poieîn

Mitjà lu’esqai < λυ−ε−σθαι timâsqai poieîsqai

L’infinitiu d’aorist Aorist sigmàtic Aorist temàtic

Actiu lu’sai< λυ−σαι lábein < λαβ−ειν

Mitjà lu’sasqai<λυ−σα−σθαι labésqai< λαβ−ε−σθαι

Fixa’t que l’infinitiu d’aorist temàtic té la mateixa marca que el de present, però l’arrel és diferent. ● Completa el quadre amb els infinitius en veu activa o mitjana segons l’enunciat: Infinitiu de present

Infinitiu d’aorist

nomízw gígnomai feúgw lambánw ei3mi fobéomai décomai e6rcomai tíqhmi

SINTAXI DE L’INFINITIU L’infinitiu és un substantiu verbal. Per això, com a substantiu, pot desenvolupar funcions pròpies d’un substantiu (subjecte i complement directe) i, com a verb, pot dur complements ( directe, indirecte, atribut, predicatiu, circumstancials). − ai5scron e1sti a5dika pra’ttein ATR. C.D. N___ S És vergonyós fer coses injustes.


− e1boulo’mhn a7pax th=ç w1dh=çu2pakoûsai Gen.Regit N C.D. Volia escoltar la cançó una vegada. Així mateix, en funcionar com a substantiu, l’infinitiu pot anar acompanyat d’article en gènere neutre. − tò le’gein ou1 pra’ttein e1stin S ATR Parlar no és actuar. − ai5scron e1sti tò a5dika pra’ttein ATR S És vergonyós fer coses injustes.

L’oració d’infinitiu L’oració d’infinitiu és un tipus de subordinada substantiva o completiva (com les de o7ti). És una construcció que nosaltres hem perdut, però tant en grec com en llatí és molt freqüent. Observa els exemples: − bou’lomaiι toùç maqhtàç le’gein. Vull que els alumnes parlin. − Kûroç toùç polemíouç prose’lqein le’gei. Cir diu que els enemics es varen acostar. − 1Ale’xandroç dè to’utouç summácouç tw=n Pérswn ei3nai e1nómize Alexandre considerava que aquests eren aliats dels perses.     

Quina funció sintàctica fan els sintagmes els alumnes, els enemics, aquests? En quin cas estan aquests sintagmes? Quina paraula, que no hi és en grec, hem afegit en la traducció? Com hem traduït els infinitius? Quina diferència veus en la traducció d’un infinitiu de present o d’aorist?

Per traduir aquest tipus de construccions has de tenir en compte: 1. En traduir-se per una subordinada completiva, emprarem la conjunció que, que no està escrita en grec. 2. El subjecte de l’infinitiu es construeix en acusatiu. 3. L’infinitiu es tradueix per una forma personal del verb. Si infinitiu és de present, es traduirà per present o imperfet; si és d’aorist, per pretèrit indefinit o plusquamperfet. 4. La resta dels elements manté la forma i funció habitual, tenint en compte que els que concorden amb el subjecte-acusatiu aniran també en acusatiu.


4 Tradueix i analitza sintàcticament:

▪ Dioge’nhç le’gei th>n toû ko’smou yuch>n qe’on ei3nai. ▪ Tò au1tò prâgma kakòn kaì kalòn ei3nai dokeî. ▪ Ou1 gàg ai1scròn dida’skein e1stin. ▪ Calepòn tò poieîn, tò dè keleûsai r2jdi’on. ▪ Oi2 A1qhnaîoi e1bouleu’santo tòn Solw>na veoùç nómouç gra’fein. ▪ Crh= toûto nomízein. ▪ Ma’cesqai mèn perì th=ç a1rch=ç a1nagkaîon e1stin. ▪ Ma’cesqai mèn tòn 1Ale’xandron perì th=ç a1rch=ç a1nagkaîon e1stin. ▪ Swkráthç sumbouleúei tv Xenofwnti h7kein ei1ç Delfoúç. ▪ Crh poieîn o7sa o2 qéoç keleúei. ▪ Ou1dè h7lion ou1dè selh’nhn nomízw qeoùç ei3nai. ▪ E1sti r2adíon ei1dénai tòn kairón.

INFINITIU CONCERTAT / INFINITIU NO CONCERTAT Quan el subjecte lèxic del verb principal coincideix amb el de l’infinitiu, parlam d’infinitiu concertat. − e1boulo’mhn a7pax th=ç w1dh=ç u2pakoûsai Volia escoltar la cançó una vegada Quan el subjecte lèxic del verb principal és diferent al de l’infinitiu, parlam d’infinitiu no concertat − e1boulo’mhn a7pax u2mâç th=ç w1dh=ç u2pakoûsai Volia que vosaltres escoltéssiu la cançó una vegada


CONSTRUCCIÓ PERSONAL I IMPERSONAL Construcció personal és aquella en la qual el verb principal presenta un subjecte personal. Exemple: (Tu) em sembles estar equivocat Construcció impersonal és aquella en la qual el subjecte és una oració. Exemple: Em sembla que tu estàs equivocat Encara que les dues construccions són possibles, nosaltres empram més sovint la impersonal en aquest tipus d’oracions que expressen opinió i parer. El grec, però, s’estima més la construcció personal. Exemple: Personal: dokeîç moi a2marta’nein Impersonal: dokeî moi se a2martánein Aquest tipus de construcció personal hem de tenir-la molt en compte a l’hora de traduir nombroses frases que no admeten ni en català ni en castellà aquesta expressió sintàctica. Els exemples més representatius es donen amb:  El verb doke’w en primera persona: Dokw= moi nûn málista lupeîsqai Em sembla que jo ara patesc molt.  Adjectius amb el verb ei1mí Díkaioç ei3 pollà dw?ra lamba’nein És just que tu rebis molts regals  Oracions considerades passives, generalment amb verbs de llengua com ara légetai es diu. e1lego’nto oi2 a1mfì Kûron pánteç a1poqaneîn Es deia que tots els companys de Cir havien mort.

En tots aquestos casos el procediment a seguir és traslladar el subjecte personal, que va en nominatiu, a subjecte de l’oració d’infinitiu. TRADUEIX  o2mologeîtai th>n po’lin h2mw=n a1rcaîan ei3nai.  w2mologeîto o2 i1atròç swma’twn ei3nai a5rcwn.  e1n Dh>lv tñ= me’sñ tw=n Kukla’dwn nh>swn, h3n e1keînoç foînix u2f ‘ v4 Lhtw> h2 qe’a !Apo’llwna kaì 6Artemin tekeîn e1le’geto.  au1tv= dokeîç a1pai’deutoç ei3nai.


Infinitiu grec