__MAIN_TEXT__

Page 1

LA VANGUARDIA 27

T E N D È N C I E S

DILLUNS, 1 SETEMBRE 2014

Uns 1.500 corredors culminen a Chamonix una cursa de 168 quilòmetres a través dels Alps

“El somni més dolorós de la meva vida” ROSA M. BOSCH Chamonix. Enviada especial

U

n viticultor, un enginyer agrònom, un comerciant, una infermera, un metge, un operari, una periodista... El North Face Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), que recorre 168 quilòmetres amb un desnivell positiu de 9.600 metres als Alps (França, Itàlia i Suïssa), reuneix gent normal. També atletes professionals, que, mentre el cos els aguanti, es guanyen la vida pujant i baixant pendents, suportant lesions i atenent els compromisos dels seus patrocinadors. Però un 99% dels participants en aquesta, i en moltes altres curses salvatges, són persones anònimes. Ahir va concloure a Chamonix aquesta prova amb l’arribada a la meta dels últims corredors, després de 46 hores –el temps màxim permès de marxa–. Dissabte es van proclamar vencedors el francès François d’Haene, de 28 anys, qui juntament amb la seva dona, enòloga, produeix vins a la regió de Beaujolais, i la infermera californiana Rory Bosio (North Face), de 30 anys. Les milers de persones congregades ahir a Chamonix van victorejar el seu compatriota, d’Haene, que va travessar la meta després de 20 hores i onze minuts corrent i caminant; Bosio va trigar 23 hores i 23 minuts, i es va col·locar així al 14è lloc de la classificació general. El mallorquí Tòfol Castanyer i Iker Karrera, de Gipuzkoa, amics i integrants del mateix equip, Salomon, igual com d’Haene, van arribar junts a la segona posició. Castanyer també és d’allò més normal, “pare professional”, segons les seves pròpies paraules, de tres nens, el més petit una nena de mes i mig. Castanyer i Karrera van protagonitzar dissabte un acte de companyonia en arribar junts a la meta i proclamar-se els dos segons. “L’Iker m’ha ajudat en les pujades i jo l’ajudava en les baixades. Passats els 150 quilòmetres, hem decidit entrar

junts. Què hi fa, ser segon o tercer?”, comentava el mallorquí, que regenta amb el seu germà dos comerços d’hostaleria i articles de casa a la seva illa. Karrera és enginyer agrònom. La catalana Núria Picas, bombera en excedència de 37 anys, també va aconseguir un resultat excel·lent amb les seves 24 hores i 54 minuts. Va repetir el segon lloc, com l’any passat, també darrere de Bosio. Un grapat de favorits van abandonar abans d’arribar a la meta: els nord-americans Timothy Olson i Michael Foote i el guàrdia civil del grup de rescat de muntanya Luis Alberto Hernando, mentre que d’altres van estar a punt de fer-ho, però van aguantar. Aquest és el cas d’Anton Krupicka, de Nebraska, un corredor amb un aspecte particular –llarga cabellera i abillament minimalista– i una legió de seguidors. I també imitadors. Krupicka, de 31 anys, va parar

tres hores a Trient per reposar-se de l’esforç. LA seva constància el va portar a continuar i va arribar en la 47a posició, després de 26 hores i mitja de marxa. Tota la setmana Chamonix ha estat un festival de corredors i públic. Ahir més. Les últimes hores són les més interessants, ja que els participants que hi arriben són els que tenen històries més sucoses per explicar. “Em volia morir”, deia ahir Gabriela Vaca de Guzmán, equatoriana de 33 anys, després d’acabar el “calvari”. Vaca de Guzmán no té objeccions a reconèixer que desitjava amb totes les seves forces abandonar. “Al quilòmetre 100, ja no podia córrer, ni caminar. Aquesta cursa és molt més dura del que et puguin explicar, no et fas una idea de com és fins que t’hi fiques. Només vaig gaudir dels primers 40 quilòmetres, després només patiment”, comentava ahir, ja somrient, a Chamonix. El seu xicot i els seus amics pràcticament la van forçar a continuar. Ahir se n’alegrava, però fa dues nits ho va viure com una penitència. “Aquest ha estat el somni

Un home nigerià de prop de 40 anys, casat amb una espanyola i resident a Antequera (Màlaga), és el pacient ingressat a l’hospital regional de Màlaga amb la sospita que pogués estar afectat pel virus de l’ebola. L’home, que acaba de tornar del seu país al qual va viatjar amb la seva família, es va presentar de matina-

Un viticultor francès guanya la prova, seguit del mallorquí Castanyer i del guipuscoà Karrera rar els 168 quilòmetres, amb pluja inclosa a la primera part de la cursa, en prop de 44 hores. “Estic molt, molt, molt contenta. Fins a Courmayeur he gaudit molt, després… Tens petits grans moments. La segona nit tenia molta son, vaig prendre una pastilla de cafeïna, però no m’ha fet efecte fins ara”. En tots els controls que podia es mesurava els nivells de sucre amb el seu glucò-

metre: “Calculo que m’he punxat insulina unes set o deu vegades”. Marta Muixí i la seva parella, el Raül, integrants de Koala’s, un grup que organitza curses de muntanya sense regles, gratuïtes i solidàries a Catalunya, van baixar de les 40 hores. Van narrar la seva experiència via Twitter. Muixí, manresana de 29 anys, s’ha atrevit amb l’UTBM amb només dos anys en aquest tipus de curses. I ha acabat per explicarho. Prop d’un 35% de les 2.300 persones que van sortir divendres a les 17.30 hores de Chamonix sota una intensa pluja no han pogut tornar a casa lluint la flamant samarreta de finisher, una xutada d’ego després d’una experiència tan intensa. El cansament, alguna lesió o la temptació de descansar més enllà d’uns minuts els van portar a dir prou. Poc abans que es tanqués el control, a les 15.30 hores, continuaven arribant participants, entre els quals Roque Lucas, metge de Palau-solità i Plegamans a punt de fer 60 anys. Aquest era el seu vuitè UTMB: en va gaudir, i va patir, com tots.c

Una imatge del recorregut del North Face Ultra Trail del Mont Blanc. A dalt a l’esquerra, la barcelonina Bea García

Activat el protocol mèdic per un possible cas d’ebola a Màlaga ADOLFO S. RUIZ Sevilla

més dolorós de la meva vida”, va subratllar la Gabriela, la primera equatoriana que participa a l’UTMB i l’acaba. Una altra de les protagonistes és Bea García, barcelonina de 33 anys que té diabetis des de petita. Ahir es va emocionar. Era el seu segon intent i va aconseguir supe-

da a l’hospital comarcal d’Antequera amb febre alta i d’allà va ser derivat a la capital, on està aïllat en una habitació habilitada a l’efecte i atès per un equip d’especialistes, segons va assegurar la Junta d’Andalusia en un comunicat oficial. L’ingressat és representant comercial d’una empresa, per la qual cosa viatja amb freqüència a diversos països. Malgrat que a Antequera hi havia preparada

una ambulància del 061, l’home va decidir utilitzar el seu propi vehicle per traslladar-se fins a l’hospital de Màlaga, situat a uns cinquanta quilòmetres, on va aparèixer acompanyat de la seva dona i els seus dos fills. Tots, menys el pare, van poder tornar al seu domicili, ja que no presenten cap símptoma de malaltia. Fonts de l’hospital regional van assenyalar que “de moment

només es tracta d’un cas sospitós, però com que va tornar el passat 17 d’agost d’una zona de risc, ens veiem obligats a tractar el cas com si efectivament estigués infectat amb l’ebola”. El pacient va passar la primera nit estable, conscient i orientat. A més de febre alta, no presenta altres símptomes característics de l’ebola, com són malestar general, vòmits o hemorràgies. Les mostres per determinar si efectivament es tracta d’un cas d’ebola ja s’han enviat al Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut Carlos III de Madrid. S’espera que en les pròximes hores es pugui conèixer l’avaluació del cas. Mentrestant, el paci-

FRANCK ODDOUX

ent romandrà en aïllament preventiu. Es tracta del primer cas sospitós d’ebola que es detecta a la comunitat andalusa. La Conselleria d’Igualtat, Salut i Polítiques Socials de la Junta d’Andalusia assegura que el protocol establert està d’acord amb el que es fixa en aquestes circumstàncies per l’Organització Mundial de la Salut i el Ministeri espanyol de Sanitat. La conselleria recomana que les persones que sospitin d’un possible contagi no vagin directament al centre sanitari, sinó que avisin primer a emergències perquè es pugui posar en marxa un trasllat segur.c

Profile for Bea Garcia

El somni més dolorós de la meva vida  

La Vanguardia

El somni més dolorós de la meva vida  

La Vanguardia

Advertisement