Page 1

Marta Torres Zamora Aquestes con les mines més antigues de tota Europa. Van ser construïdes fa uns 6.000 anys, i les van trigar a fer uns 100 anys. Mesuren unes 200 hectàrees que és igual a 280 camps de futbol.

ELS HOMES DEL NEOLÍTIC A LES MINES. Les mines les cavaven amb una mena de destrals. Aquestes mines les feien per extreure variscita, que en aquella època era un mineral molt valuós perquè els servia per intercanviar productes per la variscita, per fer joies,... etc. Ells entraven per uns pous, i des d’allà començaven a fer els túnels de les mines. Allà també enterraven als difunts perquè no tenien res més a prop.


L’ALIMENTACIÓ Els homes del neolític van començar a ser sedentaris, o sigui, que començaven a quedar-se establerts en un lloc per viure-hi. Donades las circumstàncies van aprendre a ser agricultors i ramaders. També feien el que havien estat fen fins ara, caçar,pescar i recol·lectar. El seu aliment bàsic era el blat, perquè podien fer moltes coses derivades de ell, també es podien donar el luxe de beure llet, que abans, nomes podia ser per als nens petits, ja que era l’únic que podien menjar perquè no tenien dents. LA VIDA DE CADA DIA. Ja que eren sedentaris doncs van començar a intervenir a la natura, plantant-hi blat,raïm, vegetals,... En aquella època en els voltants de les cabanyes que ells es feien hi havia alzines, garrigues, brolles, oliveres, avellaners, vinyes,... Els

homes

del

neolític

eren

una

societat

jerarquitzada, i, creien en venus, en la fertilitat, i en descobrir la ceràmica feien venus, en les que hi destacaven els malucs, la mandíbula i els pits. Per fabricar les seves eines feien servir : fusta, ossos, sílex i pedra.


Àlex ramiro g.

Les mines arqueològiques de Gavà són les úniques mines neolítiques a Europa. Tenen 200 hectàrees de jaciment, és a dir, com 280 camps de futbol com el del barça. Daten de fa 6000 anys, i les van estar explotant durant 800 anys. Les mines es van trobar per casualitat quan una excavadora es va enfonsar en el terreny. Els arqueòlegs són capaços de treure molta informació sobre el passat


amb tan sols amb un petit rastre d’un os d’un home que va viure fa molts anys. O amb els carbons, que es reserven milers d’anys, però que en un principi eren plantes, doncs els arqueòlegs ho investiguen i poden ser capaços d’analitzar com era la vegetació tan sols amb una mostra de carbó. Fa 6000 anys obtenien els aliments recol·lectant-los, caçant-los, pescant-los o amb l’agricultura o la ramaderia. Per a cultivar canviaven el paisatge, és a dir, el feien més fèrtil. Amb l’agricultura obtenien cereals, els quals els derivats són el blat, la civada i el pa, que era molt important. Amb la ramaderia feien criar als animals per a aconseguir més aliment, com les cabres i les ovelles, o pells per vestir-se, com l’ovella, que dóna llana llet. Els homes de Gavà tenien el mar molt a prop, i ho aprofitaven per a pescar o fer-se collarets i enganxar als pots de ceràmica (que ara explicarem el seu descobriment) les petxines que arrossegava el mar fins a la sorra. El paisatge era com el del clima mediterrani. Ja són sedentaris i comencen a construir cabanes i formen poblats. Comencen a usar la ceràmica per a cuinar millor els aliments i ficar objectes dins. Però la ceràmica no derivava de cap element de la natura, sinó del coure i l’estany, que van descobrir la mescla per casualitat. La Variscita era un mineral molt valuós, tant, que pensaven que era màgica. Ja començaven a estar jerarquitzats, ja que no tots els enterraments eren iguals. Les creences es manifestaven amb la Venus de Gavà, que representava el culte a la fertilitat i era una petita estàtua que se li remarcaven els pits i el ventre. L’esperança de vida era de tan sols 30 anys. La vegetació era molt diversa: el pi blanc, l’olivera silvestre, l’avellaner, la vinya...entre d’altres. Fabricaven estris amb pedra, fusta i ossos, per exemple, la destral, que era una mena de pedra amb un mànec allargat i acabat en una gran rodona amb un forat enmig en el qual es ficava un altre tros de pedra que enganxaven amb resina acabat de forma afilada (per tallar), o rodona (per picar). Per a afilar una pedra o per preparar-les per al tall ho aconseguien polint-les. La diferència en aquests tipus de materials entre el paleolític, que significa pedra antiga, i el neolític, que significa pedra nova, era que els ganivets es van començar a fer de sílex en el neolític. Els aliments els cuinaven amb foc per a que fossin més fàcils de mastegar i digerir, encara que el foc tenia moltes més utilitats, com escalfar les llances per treballar-les d’una forma més senzilla, o coses per l’estil.


Una curiositat molt curiosa és que fa 6000 anys els humans eren físicament i intel·lectualment iguals a nosaltres, és a dir, que no hem evolucionat ni des de fa 6000 anys. Una altra curiositat és que un arqueòleg, només amb un ós, és capaç de determinar l’edat de la mort, el sexe, de que treballava, com va morir i l’alimentació d’un home de fa 6 mil·lennis. Un estudi arqueològic demostra que un home va patir un forat al crani i s’havia tancat, doncs l’os havia crescut, i al final la conclusió va ser que l’home va resistir 6 mesos més després del forat i en aquest temps, l’os li va créixer. La Variscita és una pedra verda que era importantíssima per ells, tal com hem dit abans, on a la mina tenim reproduccions d’aquesta pedra. Per picar a les parets i extreure la Variscita posaven una pedra afilada apuntant cap a la paret i una altra pedra dura donava cops a l’afilada traient així la Variscita. Al neolític deixaven les deixalles,les eines trencades,els ossos inútils... a les mines abandonades. Per saber l’edat d’un home la podem identificar mirant si la mandíbula posseeix dents de llet, un nen, o dents bones, un adult. Per identificar el gènere s’observa el maluc: si és molt ample era una dona i si és més estret, un home. O una altra forma seria observant les celles, ja que els homes les tenien més sortides que les dones. Amb el fèmur podem saber que l’altura dels homes estava entre els 1,60 m. i els 1,70 m. i les dones entre els 1,50 m. i els 1,60 m. Al crani d’un home s’ha observat una trepanació a causa de que una mena de “bruixota” va considerar que era necessari per treure el mal de cap fer un forat al cuir cabellut sense arribar al cervell. També van descobrir que les llavors de roselles tenien un efecte analgèsic.

Ha estat una sortida cultural molt bona per a aprendre diverses coses i curiositat sobre el neolític

les mines de gavà  

trabajos alumnos

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you