Page 1

El Castell de Cardona

Cristina Gener Jorge 1r ESO A 28 de novembre de 2010


Introducció En l’antiguitat, la societat estava dividida en grups socials que distingien a les persones segons el poder que tenien, és a dir, segons les seves riqueses i el paper que duien a terme durant la seva vida. Així, podem veure que el que tenia més poder era el rei, i el continuaven els nobles, seguits per el clergat i la gent d’església. En categories inferiors es trobaven els burgesos i artesans i la gent més pobre eren els camperols. Dins de cada grup hi havia uns subgrups perquè també s’hi podien diferenciar categories de més o menys pobresa.

El castell En el castell de Cardona, construït al segle VIII, hi vivien els propietaris de les mines de sal. Eren bescomptes però gràcies a la fidelitat que mostraven al rei, mitjançant enllaços matrimonials, fent tornejos... van aconseguir créixer en la part social, així que van deixar de ser bescomptes per ser comptes i finalment ducs. Allà, al castell, hi vivien amb tot luxe. Una característica que podríem destacar és que una part del castell va ser reconstruïda en el període de temps en el que va haver un important canvi en les modes arquitectòniques de l’època (segle XIII.) Prova d’això és que hi hagi mostres de diferent arts i, que sobretot les puguem observar en la forma de les finestres. Ara veurem com van modificar el pati del castell.

Modificació del pati del castell El pati és una clara prova de que va haver-hi canvi, ja que podem observar que les finestres de pedra són de diferents estils, tant d’art romànic com gòtic, ja que van intentar buscar una manera de combinar-los. També hi podem veure que hi ha un petit pou que feia de cisterna per guardar l’aigua, ja que en aquella època estaven en guerra d’una manera bastant continua i si tenien que anar a buscar l’aigua al riu Cardener (que estava al peu de la muntanya) es posaven en perill i, a més era molt pesat tenir que portar l’aigua des de baix de tot de la muntanya fins a dalt, on es trobava el castell. També és veritat que l’ús de l’aigua era més restringit i per tant no en necessitaven tanta. Com a curiositat podríem dir que la cisterna tenia una connexió mitjançant unes politges amb les habitacions


per poder agafar l’aigua sense tenir que baixar. Això era útil en temps de guerra. També es conserven alguns dels estris que utilitzaven, com la roda de molí per moldre cereals i, uns grans recipients de pedra on guardaven els cereals i algunes vagades l’oli.

El claustre El claustre era un lloc de reunió per a la comunitat religiosa, i estava obert, per la qual cosa la gent del poble hi podia entrar per anar a l’església. És per això que antigament, hi havia un pis superior per on els nobles passaven, perquè no volien ajuntar-se amb la gent del poble. D’aquí es pot destacar que algunes de les finestres estaven decorades amb l’escut de Cardona (tres cards girats cap a baix), que representa la força i el poder, perquè els cards són forts i durs.

L’ església L’ església romànica (de l’any 1.040 aproximadament) està caracteritzada perquè no complia les bases arquitectòniques establertes en aquella època, ja que és molt alta i lluminosa, gràcies a que les finestres eren d’alabastre. Era visible des de la frontera, i com la pagaven els senyors del castell, volien que es veies majestuosa. La col·locació era segons el grau d’importància de les persones, així que l’ordre era aquest: A sobre de la porta principal hi havia un espai per als senyors. Més a baix que els senyors, al davant de l’altar estaven els religiosos. Finalment, asseguts en bancs, estaven la gent del poble, també en ordre de més a menys rics. De les tombes podríem dir que les dels religiosos estaven al terra, també l’abat, el més important d’ells. A les parets hi havia les dels senyors i les dels ducs, i en tant unes com en les altres hi havia gravats escrits sobre la vida, les riqueses, les conquistes... de les persones enterrades.

La cripta

La cripta és una part de l’església on s’hi guardaven les relíquies i era un espai amb poca llum perquè estava dedicat a la reflexió i així li donava un aspecte més sagrat.


Només la gent important hi podia entrar a demanar coses i resar a les relíquies i després donaven ofrenes.

El pati d’armes En aquest s’hi troba la tercera i última cisterna i és el lloc on s’hi guardaven les armes i on tenien lloc les baralles en cas de que els enemics hi arribessin.

La torre La torre era el punt de control des de on es vigilava, perquè era el punt més alt (uns 25m d’alçada) i es veien tots els carrers i per tant es podien prevenir possibles atacs d’enemics i es podien avisar entre ells. Abans era més difícil guanyar les guerres, perquè no disposaven de les armes que tenim ara. En aquest poble les guerres se solien localitzar a prop del riu Cardener. A dins de la torre hi havia la presó on hi ficaven els presoners enemics. Els introduïen per una obertura del sostre, i deixaven que s’anessin morint, ja fos per infeccions o malalties o per qualsevol altre causa.

La torre de la Minyona Les llegendes i histèries diuen que fa molt de temps la filla del rei de Cardona, anomenada Adelaida, es va enamorar d’un musulmà enemic, i que el seu pare no volia permetre-ho i per això la va tancar a la torre. El seu únic acompanyant era un criat cec, mut i sord. Es diu que el seu enamorat va anar a intentar rescatar-la, però va fracassar. La noia va acabar morint i, avui diu es creu que a la habitació 712 encara ronda el seu fantasma esperant a que algun dia la vinguin a rescatar.


Fotografies

Pati del castell

Claustre


Entrada al claustre des de l’exterior

Església


Cripta

Pati d’armes


Torre de la Minyona

Porta d’entrada a la presó de la torre


Paisatge visible des de la torre

CASTELL DE CARDONA  

CASTELL DE CARDONA

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you