Page 1

Catàleg de la Mostra Del 18 de setembre al 10 d’octubre 2015 bcnidealbcnreal.tumblr.com C.C.La Farinera del Clot


CRÈDITS BCN ideal · BCN real Exposició i Jornades COMISSARIAT, SELECCIÓ I ORGANITZACIÓ Anna Fando Artista i gestora cultural. Forma part de la comissió que organitza la Mostra FemArt que té lloc cada any a Ca La Dona, així com del seu Arxiu. Paral·lelament desenvolupa projectes de comissariat alternatius i independents. Com a artista ha presentat obra en múltiples sales com: Cadàver Exquisit, Sala d’Art Jove, Untitled BCN, Centre d’Art Mutuo, Centre Cultural La Farinera, Museu del Disseny DHUB Barcelona o la pròpia Universitat de Barcelona. Ha participat en les fires internacionals d’art contemporani Kölner Liste, Colònia (Alemanya) i Room Art Fair de Madrid. Seleccionada per a la Residència Artística REITIR a Islàndia i, enguany, premiada amb el Premi Menció Especial d’Art Jove d’Arts Visuals a Girona. annafando.com ORGANITZACIÓ DEL CENTRE Elvira Cardos Directora del centre Estel Barbé Responsable de programació Roser Navarri Lamas Responsable de comunicació Helena Julià Mullerat Responsable de programació Cesc Vilà Responsable de programació Jose Callejas Tècnic Centre Cultural la Farinera del Clot és un equipament de titularitat municipal gestionat per la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa a través d’un model de Gestió Ciutadana. Al servei del barri Clot-Camp de l’Arpa, del districte de Sant Martí i de la ciutat de Barcelona, La Farinera ofereix una programació sociocultural de caire generalista, posant èmfasi en la música i les arts escèniques. Alhora, el Centre està especialitzat en moviment associatiu i en memòria històrica, tant de l’edifici com del barri. Des del C.C. La Farinera es promou un model cultural que vincula les arts amb els projectes comunitaris i la transformació social. farinera.org DISSENY GRÀFIC I ESPAIAL Marc Fando Arquitecte cvolta.wordpress.com WEB bcnidealbcnreal.tumblr.com XARXES SOCIALS facebook.com/bcnidealbcnreal DISSENY DEL CATÀLEG Anna Fando


Introducció El projecte BCN IDEAL - BCN REAL és un projecte sorgit des de la independència artística per mostrar la dicotomia social i cultural de la ciutat de Barcelona. Mitjançant una proposta expositiva i unes jornades d’activitats de col·lectius, es dóna veu i espai a nombrosos projectes sorgits des dels barris de la ciutat preocupats per la pròpia situació turística, social i cultural de la mateixa. El passat maig, el que neix com una idea enviada al centre cultural La Farinera, es comença a fer realitat: comença la crida de projectes i les invitacions a participar en la mostra. La campanya supera l’èxit esperat i transforma el projecte en una exposició a diversos nivells que inclou sessions i taules rodones. Finalment, 17 projectes es presenten com l’exemple actiu de la Barcelona que es qüestiona a si mateixa. Fets des dels barris i que configuren una imatge oposada a la imatge institucional recollida en els pamflets i les imatges inicials. Les persones que habiten Barcelona estan constantment envoltades de diverses visions de la ciutat. La ciutat turística, la ciutat política, la ciutat policial, etc. cadascuna fa servir els seus propis canals de distribució o visualització massiva. Així, mitjans de comunicació, campanyes turístiques a escala internacional i anuncis llençats des de l’ajuntament configuren l’imaginari d’una ciutat encarada a la popularitat mundial descuidant les condicions de les seves veïnes.


Idea psicològica El nom de l’exposició prové dels conceptes psicològics aplicats a la identitat. Les persones habitants de la ciutat som alhora creadores i consumidores de les diverses imatges de la ciutat. Ho fem quan som turistes en la nostra ciutat, quan som consumidores, quan som participants, etc. Qui viu a Barcelona percep moltes Barcelones que conviuen en realitats sobreposades provocant la complexa convivència entre gent que veu i viu la ciutat temàtica i la gent que la pateix. Una visió canviant segons els diversos moments de la vida quotidiana que provoca un cert grau de desorientació. Tota la mostra pretén ser una reflexió sobre el concepte “real” i “ideal”: d’una banda, la Barcelona orientada al món i de l’altra, la Barcelona que queda amagada rere les immenses façanes publicitàries. Correspon l’imaginari urbà i social dels qui habiten la ciutat amb l’imaginari turístic de la mateixa? Justifica el sentit cultural de Barcelona l’enorme distància que hi ha entre el massiu consum cultural i la precarietat en què viuen les persones que hi habiten? Com conviuen les diferents Barcelones diàriament? Podem observar les diferències quotidianes de la Barcelona que apareix en els mitjans de comunicació (massius) enfront de la informació que apareix en els mitjans sorgits dins de Barcelona (contrainformació)?


Imatge de ciutat: ètica vs estètica No són pocs els casos en que la ciutat temàtica trepitja la dignitat de la ciutadania. És molt corrent la distinció entre ciutadania de primera, de segona o fins i tot de tercera, segons el nivell adquisitiu de la mateixa: barris amb molta inversió de millora enfront a barris que la necessiten i, tot i així, les inversions van lligades al sector turístic. També existeix turisme de primera i de segona: els reconeguts luxes d’una classe turística ideal versus les cues i les aglomeracions que provoquen aldarulls i soroll a les nits. Quan l’ètica es veu superada per l’estètica succeeixen coses com la nova forma dels bancs dels carrers de la ciutat, que esdevenen elements de rebuig a les persones sense sostre. En són d’altres exemples els desallotjaments tronats d’habitatges vistosos propers a nous punts turístics i estratègics de la ciutat, campanyes sota el nom de “Barcelona posa’t guapa”, venedors ambulants expulsats dels carrers per a gravar-hi escenes amb actors fent de manters per una pel·lícula internacional, Woody Allen tallant les rambles, Hotels Vela, etc. i tot un seguit de cinismes protegits sota el ventall de la coneguda ordenança de civisme de la ciutat. La ciutat-museu resta oberta al públic, amb inversions milionàries per a una ficcionalitat necessària per atraure clientela i productes turístics de baixa qualitat cap a un públic estranger que té més nivell adquisitiu que la gent de casa. Prova ho són els preus del transport públic, pensat per a un tipus de públic que no viu a la ciutat, amb taxes de les més cares del món similars als preus de ciutats on el salari mínim triplica l’actual barceloní.


Conèixer la ciutat des de dins Com coneixes la ciutat? Quines són les vies que en parlen? Qui te la presenta? Quina Barcelona coneixes? Quina és la Barcelona que mires? Com mires Barcelona? Aquí obrim les portes a la ciutat que no es troba a les vies institucionals. Des de la mostra, oferim un espai on conèixer propostes d’imatges diverses, representacions diferents i alternatives culturals de la ciutat, així com projectes que s’ocupen directament d’assumptes socials que preocupen a les veïnes de la mateixa: descobreix-les a continuació.


PROJECTES Arxiu Observatori Actiu Vallcarca: urbanicidi i reconstrucció observatorivallcarca.cat

p.15

A tu què et sembla? facebook.com/atuqueetsembla

p.17

Barcelona Mata facebook.com/bcnmata

p.19

Barnacas oscardhooge.com

p.21

BCN ferranmesa.com

p.23

Blanc i negre blancinegredocumental.wordpress.com/el-documental/

p.25

Glòries no és un full en blanc laintervia.cat/2014/04/28/glories-no-es-un-full-en-blanc-i/

p.27

Guiris roberastorgano.com

p.29

Habitatge i ciutat, el gran segrest construintdrets.wordpress.com asfes.org

p.31

Info Usurpa usurpa.squat.net

p.33

Krasnyi BCN. Acció fotogràfica krasnyicollective.com

p.35

La Intervia laintervia.cat

p.37

La llar son les persones adama.org.es

p.39

Lo siempre otra vez igual facebook.com/losiempreotravezigual

p.41

Post Okupacions tercerpaisaje.com

p.43

Puertas K mireiagomis.wordpress.com

p.45

Un día salí a pasear por el barrio y descubrí que no teníamos barrio

p.47


CRONOLOGIA D’UNA DESTRUCCIÓ Barri de Vallcarca 1976-2014

Documents del projecte que mostren la progressiva destrucció del barri


arxiu observatori actiu vallcarca: urbanicidi i reconstrucció observatorivallcarca.cat Martí Ferrer Martina Garreta Rubén Collado Joan Bernà

L’arxiu observatori de Vallcarca ha desenvolupat el projecte “Vallcarca: urbanicidi i reconstrucció”, una revisió històrica del projecte urbanístic del barri de Vallcarca des de l’any 1976 fins l’actualitat que recull de propostes veïnals de futur. L’exposició d’imatges i documents anal·litza la transformació física i humana que ha sofert el casc antic del barri per l’afectació del procés urbanístic i especulatiu dels darrers anys. Alhora que recull les aportacions que veïns de diferents sensibilitats han fet en els darrers mesos, en el marc de processos participatius sobre el futur del barri.

· 15 ·


Fotograma extret del trà iler del documental, mostra el rostre d’Ester Quintana


A TU QUE ET SEMBLA? facebook.com/atuqueetsembla

“A tu què et sembla?” és un documental sobre el cas d’Ester Quintana, la dona que va perdre un ull a la manifestació de la vaga general del 14N del 2012 a Barcelona. El documental recull el testimoni de la pròpia Ester i el d’altres persones vinculades a la lluita a favor de la prohibició de les bales de goma. També ofereix altres punts de vista que conviden a la reflexió sobre l’impacte d’aquest cas en la societat i la seva trascendència en la manera de fer política.

· 17 ·


Fotomuntatge extret dels nombrosos treballs del col路lectiu


BARCELONA MATA facebook.com/bcnmata Júlia Salvador Palau Antoni Merino Gómez Ricardo Padín Terré

Ja no reconeixes la teva ciutat ? Farta de guiris desbordant els carrers del teu barri? Tot “mola” massa com per no vomitar? Sents que tant la teva salut com els teus nervis es degraden com més temps passes a Barcelona? Has sentit a la teva carn la violència de la gran BCN? Si és que sí, Barcelona mata es la teva marca! Barcelona mata és l’antimarca Barcelona, una campanya de branding sense ànim de lucre, amb la fi de crear consciència ciutadana de com tot ella que viu a Barcelona sofreix un deteriorament. Un missatge codificat sota un llenguatge corporativista, spam víric programat per desenmascarar una ciutat decadent sepultada sota capes de maquillatge. Conservant sempre el bon humor i la lleugeresa, per no morir mes en l’intent. Barcelona Mata, hipsters, guiris, BRIMO, Shopping, Millet, MWC, CO2. Una ciutat corrosiva de cossos i il.lusions Barcelona no inspira. Barcelona Mata. Barcelona does not inspire. Barcelona kills. Барселона не вдохновлять. Убивает Барселона.

· 19 ·


Fotograma extret del projecte audiovisual, famĂ­lia i fotografia actual del lloc on era la barraca


BARNACAS

oscardhooge.com Oscar Dhooge “Barnacas” És un projecte documental en procés que intenta visualitzar i reflexionar sobre la de Barcelona preolímpica, una època de postguerra, fam, política, repressió i migració. És la història de milers d’espanyols que van arribar a Barcelona, escapant de la misèria i/o la persecució política i buscant un futur més digne; es van instal·lar en barraques precàries, sense llum, sense aigua i van començar una reconstruir la seva vida entre penúries i il·lusió. Sota el mantell verd del Montjuïc, a les parets avui refaccionades de Fort Pienc o als turons del Carmel, les petjades de la història encara segueixen vives. Navegant en la memòria de la Paquita, la Isabel i la Montserrat o caminant amb el “paisatge Editat”, es pot evocar encara en la “Barna” d’avui, l’era de les Barraques.

· 21 ·


Fotogrames extrets de l’obra audiovisual


BCN

www.ferranmesa.com Ferran Mesa Turó “BCN” és un vídeo sobre el que alguns han anomenat monocultiu o extraccionisme al voltant del model actual de la ciutat de Barcelona/BCN i en concret a la seva política sobre turisme. Un model capitalista neoliberal que obliga a la ciutat a atreure cada any més turistes i crear més places hoteleres. És una equació simple, en un llenguatge corporatiu o d’imatge de marca. La maleta amb rodes: El nou model de turisme, sense esforç, ni tan sols portem la maleta a sobre. Tot està organitzat, catalogat i comercialitzat. La maleta simbolitza l’experiència del turista, allò que porta i es porta. El panot de la rosa: Icona de la cultura i tradició de Barcelona, allò que es ven al turista, l’experiència de passar per Barcelona/BCN. El panot no està preparat perquè passi una maleta amb rodes, quan es va inventar aquesta rajola, de fet, no existien maletes amb rodes. La suma de les dues produeix un so constant i repetitiu, com un toc d’atenció o una queixa. El so és molest i fa que la persona que porta la maleta no s’integri de manera orgànica a la ciutat i no la percebi d’una manera neta. Precisament allò que es vol vendre perd el seu valor en ser sobreexplotat o fins i tot modifica el seu significat i la forma en què ho percebem. Finalment per a mi aquest és el so que resumeix el model o la marca BCN.

· 23 ·


Fotograma extret del documental, vista dels nous edificis del 22@ i DiagonalMar


BLANC I NEGRE

blancinegredocumental.wordpress.com Produccions La LLacuna Roger Granel A finals del segle XX la bonança econòmica genera grans projectes immobiliaris. A Barcelona es construeix la Vila Olímpica entre 1986-1992 i es reurbanitza Diagonal Mar entre 19992004. Aquestes modificacions urbanístiques van acompanyades d’un procés d’especulació, amagat sota la idea de “regenerar” el Poblenou i convertir-lo en el nou motor econòmic de la ciutat. El litoral barceloní esdevé un dels eixos principals del nou “model Barcelona”, una forma de fer ciutat que persegueix atraure interessos turístics i d’empreses multinacionals. Però què hi ha darrere d’aquesta postal idíl·lica? A peu de carrer cada dia hi trobem més gent amb dificultats econòmiques. Al Poblenou és on aquestes desigualtats es fan més evidents: el luxe conviu al costat de la misèria més absoluta, una situació que afecta tan als veïns de tota la vida com als nouvinguts al nostre país.

· 25 ·


Fotografia amb detalls dels plĂ nols exposats a la mostra


GLÒRIES NO ÉS UN FULL EN BLANC

laintervia.cat/2014/04/28/glories-noes-un-full-en-blanc-i/ Marc Fando (VOLTA) Raquel Mortal (MMMU) Inés Aquilué El 27 de febrer de 2014 va començar l’enderroc de l’anella de Glòries, una constant reivindicació de les associacions veïnals de l’entorn, de quatre barris històrics, recollida ja en el Compromís per Glòries 2007 (que es preveia assolit l’any 2011). Però no només l’enderroc és un indici de la profunda transformació que conseqüentment conduirà a la transfiguració d’aquest espai, sinó que ja és públic quin serà el projecte del nou gran parc que substituirà el node d’infraestructures, l’anella, que fins ara ocupava la plaça de les Glòries i el seu àmbit. Davant aquests esdeveniments, es fa palesa la necessària reflexió sobre la història d’un espai que ha provocat gran controvèrsia entre tots els agents urbans, i del qual no sempre se n’ha tingut prou cura.

· 27 ·


Una de les fotografies que forma part del conjunt exposat a la mostra


GUIRIS

www.roberastorgano.com Rober Astorgano La gran capacitat que avui en dia tenim per desplaçar-nos al voltant del món, a causa de la facilitat i baix cost amb què es poden adquirir passatges a qualsevol lloc, ha fet que es produeixi un turisme massiu, que ha derivat en un turisme artificial, on tots fem el mateix, veiem els mateixos llocs, fem les mateixes fotos i ens portem els mateixos records del lloc que visitem, sense conèixer la realitat de la ciutat o país al qual viatgem i on la principal tasca és el consum. A Barcelona es representa molt bé aquest tipus de turisme, que transforma els llocs segons les expectatives de la massa organitzada que acudeix a ells, i no segons la tradició, cultura i necessitats dels seus habitants. A la ciutat de Barcelona cada any arriben milions de turistes. Amb aquest trànsit de turistes, Barcelona es converteix en una ciutat artificial, preparada per cobrir totes les necessitats d’aquest tipus de turisme impossibilitant així, la trobada amb els habitants del lloc de destinació més enllà de l’intercanvi mercantil. GUIRI: (Acort. del vasco guiristino, cristino). 1. m. coloq. Ál. tojo (planta papilionácea). 2. com. Nombre con que, durante las guerras civiles del siglo XIX, designaban los carlistas a los partidarios de la reina Cristina, y después a todos los liberales, y en especial a los soldados del gobierno. 3. com. coloq. Turista extranjero. La costa está llena de guiris. 4. com. coloq. Miembro de la Guardia Civil. (RAE)

· 29 ·


Detall de la instal路laci贸 del col路lectiu a la mostra


habitatge i ciutat: el gran segrest construintdrets.wordpress.com asfes.org Arquitectura Sense Fronteres

La realitat de la nostra ciutat és ben diferent d’aquella que ens mostren aquells que la volen promocionar com si fos un producte que es pugui vendre i comprar. La “Marca Barcelona” atrau turistes però també expropia als habitants dels seus barris i als barris de la ciutat. L’arquitectura en majúscules transforma el paisatge urbà fent-lo irreconeixible pels propis veïns. Alhora, nous fenòmens apareixen, o reneixen. Els pisos i edificis antics desocupats, les construccions noves de trinca deutores d’una època de grans dispendis, que ara no es poden vendre i queden buides. Reapareix el barraquisme, que tant i tant s’ha cregut, i ens han fet creure, que a Barcelona ja no existia. I, paral·lelament a tots aquest processos, els sense sostre, desplaçats de la societat , vivint al carrer amb una Barcelona que els dóna l’esquena. Com viuen els habitants tot això que passa a la nostra ciutat?

· 31 ·


Detall d’un dels primers butlletins de l’any 1996, documentació exposada a la mostra


info usurpa usurpa.squat.net

L’Info*Usurpa és un butlletí setmanal de contrainformació, on recollim les activitats que fan els CSOs, Ateneus, Llibreries Llibertàries, Horts i altres de Barcelona, rodalies i més enllà. També difonem els actes, jornades, concentracions, manifestacions i altres coses puntuals. I Al final del butlletí publiquem comunicats i notícies sobre temes relacionats amb la lluita social i sobretot okupació. Surt els dimarts a la tarda per internet, en paper per encartellar-lo i en fancine per portar-lo a la butxaca. L’Info*Usurpa sorgí l’any 1996 arrel del canvi mediàtic que es produí després del desallotjament del Cine Princesa i els esdeveniments posteriors (febrer 1996). El moviment okupa va començar a ser mostrat en els mass media, no com un moviment marginal, sinó que es va començar a parlar de “moviment social”. A partir d’aquest moment la informació sobre el moviment d’okupació ha sigut i és, amb freqüència, distorsionada i manipulada. És llavors quan sorgeix la necessitat de crear mitjans de comunicació i de contrainformació propis: només podrem informar o ser informades si sóm comunicadors de les nostres propies lluites. En definitiva sóm un mitjà que parla sobre espais alliberats i altres que comparteixen les idees anarquistes, però en cap cas els representem, sinó que funcionem com a col·lectiu autònom.

· 33 ·


Acció fotogràfica de Krasnyi al Banc Expropiat de Gràcia, extreta del video projectat a la mostra


krasnyi

krasnyicollective.com Krasnyi és un col·lectiu format l’any 2011 que actualment compta amb diverses fotògrafes repartides en diferents països: Bèlgica, Itàlia i Espanya. Unides amb dos objectius principals: 1. Documentar les lluites socials i formes de resistència en front el sistema capitalista. 2. Fer-ho renunciant a la pretensió de ser objectives: tenint clar el punt de vista personal. Krasnyi BCN comença a treballar a partir del desembre de 2014, implicant-se especialment en les lluites del moviment llibertari, fent fotografia només per a publicacions afins i amb la voluntat de crear noves xarxes i treballar conjuntament. Sense limitar-nos a ser espectadores del què passa.

· 35 ·


Logotip de La Intervia


la intervia. portal d’informació de l’eixample laintervia.cat

“La Intervia” és un mitjà de comunicació digital de l’Eixample amb vocació de convertir-se en un projecte de comunicació popular, crític i participatiu. “La Intervia” és independent de qualsevol poder econòmicopolític i ens organitzem de manera assembleària, horitzontal i autogestionada.

· 37 ·


Detall d’un dels dibuixos de Nick, usuari dels tallers d’Artteràpia de la ONG


la llar son les persones adama.org.es/cat ADAMA (ONG)

El projecte “La llar són les persones” es va posar en marxa al gener de 2010, coordinat i executat pels professionals i voluntaris d’Adama i els professionals dels centres amb els quals col·laborem complementant el treball que ja es realitza amb ells i aportant serveis socials innovadors basats en l’ús de les tècniques naturals de salut com a eina per connectar amb persones sense llar. La proposta es focalitza a millorar la qualitat de vida de les persones sense llar mitjançant una recuperació INTEGRAL a partir d’un procés d’apoderament basat en l’autoconeixement, l’increment de l’autoestima i el desenvolupament de les seves capacitats, aconseguint així que tornin a confiar en els altres i en si mateixos per refer el seu projecte vital. L’atenció dirigida al col·lectiu en exclusió social de persones sense llar, típicament està adreçat a proporcionar serveis que cobreixen les necessitats més bàsiques (alimentació, higiene, un sostre per dormir...) però a Adama hem anat més enllà. Perquè aquestes persones no poden gaudir d’altres activitats que els hi aportin les eines emocionals necessàries per sortir de la situació en la que es troben? Els nostres voluntaris/es experts en tècniques naturals de salut dediquen part del seu temps per anar als centres d’acollida i aplicar les seves tècniques a les persones que hi vulguin participar, des d’activitats individuals com són Quiromassatge, Reiki, Flors de Bach o Acupuntura, fins a d’altres grupals com Artteràpia, Ioga, Musicoteràpia o Risoteràpia.

· 39 ·


Fotograma extret del documental, detall de la cĂşpula dels Billars Monforte


LO-SIEMPRE-OTRA-VEZ-IGUAL facebook.com/losiempreotravezigual Sara Burillo Calero Leticia Almanza Monferrer

Hem volgut rendre un petit homenatge a aquells espais resistents que han acabat sucumbint a les polítiques urbanístiques i turístiques. Aquests llocs, que han perdurat amagats del temps i de l’espai, guarden tresors i històries que mereixen ser recordats. El Teatre Principal de Barcelona, situat en la Rambla 27, va albergar durant els seus últims 61 anys el Club de Billars Monforte fins l’any 2015 quan un hotel Boutique hi ha obert les seves portes.

· 41 ·


Detall d’un dels plà nols de la mostra, que registra els desallotjaments per barris


post-okupacions TERCER PAISAJE (3rP) tercerpaisaje.com Nora Ariasa Ruiz Andrea Swiec Kaufmann

El projecte “Post Okupacions” del col·lectiu Tercer Paisaje és una exploració dels edificis okupats durant els últims anys a Barcelona. La intenció és esbrinar què passa amb els espais, com han queda posteriorment, què és el que mantenen del seu passat i quina identitat conservent de cara al futur.

· 43 ·


Detall d’una de les fotografies del projecte artístic de la mostra


puertas k

mireiagomis.wordpress.com Mireia Cerdà Gomis El projecte “Puertas K” enregistra fotogràficament la porta de diverses cases okupades de Barcelona. Totes les portes es documenten mitjançant una visió frontal que deixa veure subtilment l’edifici on s’ubica amb prou feines contextualitzant. Aquesta perspectiva desvela la porta com l’element usat habitualment per accedir i que s’entén ha de ser creuada. Barcelona és una ciutat amb un gran nombre d’edificis okupats per a diverses finalitats però caracteritzats en la seva majoria com a espais oberts –també de diverses formes- a la ciutat de Barcelona. No obstant això, molta població barcelonina mai ha creuat aquestes portes malgrat que cal assenyalar que són llocs coneguts especialment als diferents barris on s’ubiquen. Llavors aquests espais acaben sovint en una situació dins la ciutat entre allò conegut i allò desconegut, allò propi i allò aliè però formen indubtablement part del paisatge barceloní del dia a dia i de la quotidianitat dels barris. En d’altres ocasions no tant i aquests espais s’insereixen dins del barri, creant teixits en moltes ocasions. El propi origen d’aquest espai es un acció espontània de la població en resposta a una necessitat, així com la relació quotidiana que crea el barri amb aquest espais, que durant la seva vida van aportant un valor artístic o polític o social o formes alternatives de concebre la vida a la ciutat i al barri. Aquesta tan allunyada de la Barcelona turística, social i políticament “ideal” que estan construint les institucions locals i que mostren i fomenten amb ímpetu en els darrers anys, amb unes característiques no sorgeixen de la necessitat i el desig de la pròpia gent de la ciutat.

· 45 ·


Detall extret del text exposat


un día salí a pasear por el barrio y descubrí que no teníamos barrio Lorena Benéitez

Un día salí a pasear por el barrio y descubrí que no teníamos barrio és un projecte, en forma de text desplegat, que aporta, en paraules de l’autora: una perspectiva històrico-artística del s. XX i XXI. Es tracta d’un anàlisi sintetitzat d’una manera de veure veure localment la ciutat, argumentat en processos artístics concrets i amb un raonament crític. Una investigació autònoma que aporta una visió diacrònica i sincrònica de les coordenades espai-temps de la ciutat.

· 47 ·


ACTES PARAL·LELS A LA MOSTRA PRESENTACIÓ I VISITA COL·LECTIVA Inauguració bcnidealbcnreal.tumblr.com PRESENTACIÓ Arxiu observatori de Vallcarca observatorivallcarca.cat PRESENTACIÓ La llar son les persones adama.org.es PROJECCIÓ I PRESENTACIÓ Blanc i negre blancinegredocumental.wordpress.com/el-documental/ PRESENTACIÓ Barnacas oscardhooge.com/es/barnacas-las-huellas-en-la-memoria-y-el-paisaje-editado/ PROJECCIÓ I PRESENTACIÓ Lo siempre otra vez igual facebook.com/losiempreotravezigual PROJECCIÓ I PRESENTACIÓ A tu què et sembla? facebook.com/atuqueetsembla PRESENTACIÓ La Intervia laintervia.cat TAULA RODONA Habitatge i ciutat, el gran segrest construintdrets.wordpress.com asfes.org


INAUGURACIÓ bcnidealbcnreal.tumblr. com Acte de presentació del projecte expositiu i de les jornades. Visita guiada col·lectiva on els membres de diversos col·lectius expliquen les seves propostes. Ponents: .Anna Fando, comissària de la mostra annafando.com .Diversos col·lectius

18 SETEMBRE 2015


ARXIU OBSERVATORI ACTIU DE VALLCARCA Vallcarca: urbanicdi i recontrucció observatorivallcarca.cat Presentació del plà urbanístic que afecta al barri de Vallcarca. Recopilació de plànols que il·lustren la consecutiva destrucció de les illes del barri. Exposició de la forta mobilització veïnal de Vallcarca. Explicació de les taules rodones participatives entre veïnes, districte (ajuntament) i arquitectes, que recullen la proposta urbanística de les persones que habiten el barri. Ponents: .Martí Ferrer, arquitecte .Martina Garreta, arquitecta .Joan Bernà, arquitecte

21 SETEMBRE 2015


LA LLAR SON LES PERSONES Tallers d’Artteràpia ADAMA adama.org.es Presentació de la tasca de la ONG, que treballa amb tot tipus de casos d’exclusió social. Presentació del concepte Artteràpia i com ajuda a crear un vincle i un espai comunicatiu amb les persones sense llar. Explicació en primera persona d’un dels usuaris dels tallers d’Artteràpia. Ponents: Nick, Alumne i artista Patricia Andaluz, Responsable de projectes socials ONG ADAMA Marta Pawlikowska, Professora d’Artteràpia

23 SETEMBRE 2015


BLANC I NEGRE Produccions LaLlacuna blancinegredocumental. wordpress.com Presentaci贸 del projecte, que sorgeix analitzant les dues realitats enfrontades al barri del Poble Nou. Projecci贸 del documental. Roda de preguntes i reflexions. Ponents: .Roger Granel, autor i director rogergranel.wordpress. com

30 SETEMBRE 2015


BARNACAS vimeo.com/88137293 Presentació del projecte, que sorgeix de la recuperació d’una Barcelona oblidada. Projecció del documental. Explicació sobre la vida i la lluita veïnal a les barraques en primera persona. Ponents: .Oscar Dhooge, artista oscardhooge.com .Jesús Martínez, periodista reporterojesus.com

1 OCTUBRE 2015


LO-SIEMPRE-OTRA-VEZIGUAL facebook.com/losiempreotravezigual Presentació del projecte, que sorgeix de la gravació dels últims dies dels Billars Monforte, situats al Teatre Principal, tot just abans de convertir-se en boutique de luxe. Projecció del documental experimental. Roda de qüestions i reflexions. Ponents: .Leticia Almansa Monferrer, co-autora: antropòloga i periodista .Sara Burillo Calero, co-autora: antropòloga i filòloga àrab

2 OCTUBRE 2015


A TU QUÈ ET SEMBLA? facebook.com/atuqueetsembla Presentació del documental, que narra els fets de l’agressió produïda pel llançament d’una pilota de goma (en una càrrega dels mossos d’esquadra) durant la vaga general del passat 14 Novembre del 2012. L’impacte deixa Ester Quintana sense un ull, i produeix que s’organitzi una campanya per a la prohibició de l’ús d’aquest tipus de projectils. Projecció del documental. Roda de qüestions i reflexions amb la presència de la vícima. Ponents: .Ester Quintana, victima d’agressió amb una bala de goma stopbalesdegoma.org/es ojocontuojo.org .Teresa Manubens, productora executiva . Pau Poch, guió i direcció 7 OCTUBRE 2015


LA INTERVIA laintervia.cat Presentació del portal d’informació digital “La Intervia”, un projecte de periodisme de proximitat basat en la independència del poder polític i econòmic. El portal posa el seu focus d’actuació en el barri de l’Eixample de Barcelona i defensa l’ús del periodisme com a un element de transformació social que acosti la informació a les persones del barri. Xerrada sobre el paper dels mitjans de comunicació i reflexió sobre els llenguatges periodístics. Ponents: .Mar López, periodista .Santi Bonnin, corrector .Victòria Oliveres, periodista .Sara Lane, videocreativa .Elena Gruiz, periodista .Guille Larios, sociòleg

8 OCTUBRE 2015


ARQUITECTURA SENSE FRONTERES Habitatge i ciutat: el gran segrest construintdrets.wordpress. com Taula rodona participativa que compta amb la presència de ponents experts en matèria d’habitatge. Ponents: .Membres d’Arquitectura Sense Fronteres asfes.org .Ramón Noró, responsable d’incidència política i social d’Arrels arrelsfundacio.org . Nicola Sandroglio, masoveria urbana .Roger Sauquet, arquitecte i docent habitar.upc.edu .Martín Sanchez, constructor raonspubliques.org

9 OCTUBRE 2015


BCN ideal-BCN real és una mostra que presenta projectes i col·lectius que conviden a qüestionar les relacions entre la ciutat institucional i la Barcelona que sorgeix del treball als barris. L’exposició és una iniciativa totalment independent que participa en una de les convocatòries del C.C. La Farinera del Clot i que és seleccionada per la programació del 2015. Sorgida del projecte expositiu creat i enviat expressament, es tracta d’una mostra a cost zero i totalment autogestionada que ha rebut el suport del Centre Cultural La Farinera, que s’ha ocupat dels recursos espaials i tècnics, així com de la comunicació i la difusió de la mostra i les seves activitats. La posterior convocatòria que s’obre per a participar a BCN ideal-BCN real es va fer pública a nombroses pàgines informatives i es va fer arribar al major nombre de persones i centres per a aconseguir sumar propostes (sorgides de col·lectius o artistes individuals) per a presentar durant l’exposició. Tot ha estat possible gràcies a la voluntat dels col·lectius o les persones participants, que han posat els seus propis mitjans per fer possible les peces i les activitats de la mostra. Moltes gràcies a totes les que han fet possible l’exposició i han col·laborat en presentar la realitat de la ciutat. Moltes gràcies a aquelles que lluiten en la BCN real diàriament i que queden amagades en l’imaginari ideal de la ciutat institucional. Perquè, de fet, des de la ciutat real, treballem per a un altre ideal de Barcelona. Anna Fando, comissària


BARCELONA OCTUBRE 2015


Catàleg de la Mostra Del 18 de setembre al 10 d’octubre 2015 bcnidealbcnreal.tumblr.com BCN ideal-BCN real és una mostra que presenta projectes i col·lectius que conviden a qüestionar les relacions entre la ciutat institucional i la Barcelona que sorgeix del treball als barris. L’exposició és una iniciativa totalment independent que participa en una de les convocatòries del C.C. La Farinera del Clot i que és seleccionada per la programació del 2015. Sorgida del projecte expositiu d’Anna Fando, es tracta d’una mostra a cost zero i totalment autogestionada que ha rebut el suport del Centre Cultural La Farinera pel que fa als recursos espaials i tècnics, així com la comunicació i la difusió de la mostra i les seves activitats. Posteriorment, s’obre convocatòria per a participar a BCN ideal-BCN real i es fa pública a nombroses pàgines informatives per arribar al major nombre de persones o centres per aconseguir sumar propostes (col·lectives o individuals) per a presentar durant l’exposició. Tot ha estat possible gràcies a la voluntat dels col·lectius o les persones participants, que han posat els seus propis mitjans per fer possible les peces i les activitats de la mostra.

Profile for BCN ideal · BCN real

Catàleg bcnideal·bcnreal  

Catàleg de l'exposició BCN ideal · BCN real | Del 18 de setembre al 10 d'octubre 2015 | C.Cultural La Farinera del Clot | Comissariada per A...

Catàleg bcnideal·bcnreal  

Catàleg de l'exposició BCN ideal · BCN real | Del 18 de setembre al 10 d'octubre 2015 | C.Cultural La Farinera del Clot | Comissariada per A...

Advertisement